John Hiatt & the Combo (28-10-10) Sala Bikini (Barcelona) Promotor: LAST TOUR INTERNATIONALJa sigui en el xiuxiueig fi nal de l’emocionant “Feels Like Rain”, la guitarrera i melòdica introducció de “Real Fine love”, la diversió i par cipació col·lec va de la part fi nal de “Memphis in The Mean me” o l’atmosfera cap vadora de la blusey “Like a Freight Train” (aparentment “normal” en disc, gran en directe)... s’anirien succeint cançó rere cançó una suma de pe ts màgics moments que només son capaços d’assolir els ar stes dotats de genialitat. Sense cap mena de dubte John Hia és un d’ells. Massa temps han hagut d’esperar els seguidors d’aquest veterà cantautor d’Indiana per tornar-lo a veure al damunt de l’escenari ( lluny queden ja aquelles dates del 1.987 i del 1.992 amb Li le Village) i per fi s’ha fet jus cia per a tots aquells que rendeixen culte a un “gran”, que la única cosa que li falta és ser més medià c i vendre més quan tat de discos.Fent gala d’aquell tòpic “d’escalfar motors”, els primers compassos de la vetllada serien irregulars i dubita us tot i l’energia de temes tant rodons com ho son “Drive South” i “Perfectly Good Guitar”... però arribats a “The Open Road” tots els dubtes es dissiparen de manera fulgurant, dibuixant una línia ascendent fi ns al fi nal del viatge. “Bring The Family” i “Slow Truning” (les seves dues obres capitals) serien la columna vertebral del cançoner resultant, que després de dues hores llampec, deixaria a tothom sa sfet; fi ns i tot a una insistent i apassionada fan de primera

fi la que no va parar fi ns aconseguir el seu objec u: escoltar “Through Your Hands” (interpretada pel mestre, acús cament i sense el Combo). “Have a Li le Faith in Me” (ja en els bisos) deixaria constància de que acabàvem de viure una nit massa especial com per oblidar-la en molt de temps; una nit que confi rmaria que aquest artesà de cançons infalibles, es manté al capdamunt dels “singer-songwriters” per mèrits propis, i que després d’aquests trenta-sis anys de carrera, con nua ferm, amb la mateixa il·lusió que el primer dia, i amb moltes coses per dir.

Text i Foto: Sergi Fornols

Edita: Quarentena EdicionesDirector: Pere HomsDisseny i Maquetació: Xavier VidalRedacció: Sergi Fornols, Pepe Senyé, Roser Jarque,Edgardo Cancela, Borja Figuerola, Lluis Capellades, Anna M. Velchev, Marc Milà, Marta Bosch, LluísCapellades.Corresponsal Madrid: Mariano MuniesaFotogràfi a: Pepe Senyé, Sergi Fornols, Roser Jarque,Pere Homs.Departament Publicitat: Pere Homs 670.08.90.48Redacció, subscripcions i vendes:P.O. Box 86, 08450 Llinars del Vallès (BCN)Tel. 670.08.90.48E-mail: quarentenaediciones@hotmail.comPagina web: www.packdeso.com www.quarentenaediciones.comImpressió: Cayfosa

Staff

2 Concerts3 Sumari4 Rulo5 Discos11 Bee Gees12 Breus13 Els Millors discos del 2010

per Mariano Muniesa

14 Phill Collins15 Els Millors discos del 2010

per Sergi Fornols

16 Lone Star18 M-Clan19 s Concerts22 Comics24 Cinema26 Llibres30 Que pagui pujol

Rulo ha estat la veu i el compositor de la banda LaFuga, de Reinosa. Després de decidir marxar dela formació que liderava i prendre’s un any viatjantpel món per pair la seva decisió que l’ha dut a unasituació personal baixa de moral, ha tornat amb un disc sota el braç “Señales de Humo” acompanyatper la Contrabanda. Ens ha explicat què és per a ell la seva música i la decisió d’anar-se’n de La Fuga, així com pren una nova etapa amb molta il·lusió. El podrem veure el proper 20 de novembre a la sala Salamandra 1.

-Per què has deixat de pertànyer a La Fuga?-Les relacions humanes sempre són di cils. La gent delgrup no ha sabut estar en el seu lloc al voler funcionar com un grup i precisament quan passa això és quan un grup no funciona. Que jo con nués sent el compositor principal amb aquesta nova situació no em va semblar bé. Jo he composat les cançons de 8 discos de La Fuga i han volgut canviar les regles del joc i en els darrers temps cadascú ha anat a la seva bolo. No em fa gràcia marxar del somni de la meva vida, però com que no m’he sen tcapaç de fotre fora a ningú, he marxat jo.-Com et sents ara?-Ara em trobo a l’aixecada després de la caiguda, fi ns itot torno a riure. Es c content per tenir el disc entre lesmans perquè em sona bé. El més important era el disc ihe evitat tota pressió de tothom. Vaig parlar amb Warner i m’han recolzat des del principi, ha estat un bàlsam pel

meu estat d’ànim. Quan et volques molt en alguna cosa et surt bé. O per fer el disc he compe t amb mi mateixperquè no em comparessin amb les cançons de La Fuga.-Què queda en aquest disc de La Fuga?-No ho sé, la majoria de gent que ha escoltat el disc diu que és con nuista. No volia imitar el so ni l’es l anterior però alhora no volia defugir d’ell. Buscava que les cançons no fossin iguals. Volia un disc on passessin coses.-Et trobes sol en aquesta nova etapa?-La veritat és que es c més acompanyat que mai, abans em sen a sol i estava en un grup. Ara em sento com quanvaig fer el primer disc, em vaig tornar a sen r com unadolescent. Realment torno a començar però no parteixode cero com quan tenia 16 anys.-Per què has tulat el disc “Señales de Humo”?-Sóc molt dolent per posar tols als discs, va sorgir decop quan començava la composició de les cançons i elvaig anotar a un quadern. Les cançons per a mi han estatsenyals de fum, SOS que he llençat durant aquest any quehe estat fotut i he tornat per quedar-me.-Què has volgut representar en la portada del disc?-la portada té la seva història. Degut a la meva situació personal vaig desdir viatjar per alguns països i quan era aNY vaig parlar amb la meva ofi cina de management per fer unes fotos que poguessin servir per la promoció. Vacoincidir que el fotògraf Rubén Mar n viu uns mesos aEspanya i una altres a NY, i ens vam trobar als EUA. Totva ser fruit de casualitats i pressen ments i tot el disci el que l’envolta ha sor t massa bé, fi ns el punt que jam’estava mosquejant. La foto pensada inicialment perportada no la vam u litzar perquè degut a l’agua quan em vaig anar a canviar de roba vam fer una sessió a l’estudi i

LA MÚSICA COM A BÀLSAM POST-DEPRESSIÓ: SENYALS DE FUM COM SOS

RULO

una d’aquestes fotos ha estat l’escollida. Quan vam fer elvideoclip també va ploure. Aquest disc ha estat envoltatd’aigua i el seu concepte de renovació.-Què ha inspirat les lletres de les noves cançons?-Per lo malament que estava de moral no ha sor t un disc pessimista. He refl ec t el darrer any amb cançonsd’agraïment, altres de frívoles i fràgils. És l’essència de la meva desaparició durant 1 any.-Com descriuries la teva música?-M’és di cil per a mi descriure la meva música. Per a miés Rock Passional en lloc del Rock Urbà amb que ens hane quetat sempre a La Fuga. Per a mi escriure cançons ésuna teràpia balsàmica. No busco donar missatges, sinóque faig cançons per sen r-me millor i a priori no busco fer sen r a ningú bé. Egoistament composo per a mi i de retruc faig sen r bé a la gent.-Com és el directe d’aquest disc?-La banda que m’acompanya promet; som un quintet. Tocarem pràc cament tot el disc. Les cançons en directeprenen una altra dimensió. Passaran coses, hi haurà unset acús c. De l’etapa anterior agafaré algunes cançons que han estat importants en la meva vida i en canvi d’altres no em veig cantant-les perquè se’m remouen les tripes.-Creus que t’has reinventat amb aquest disc?-En lo personal sí. Però he envellit 10 anys en un sol any,moralment. M’he fet una mica més vell. Penso que sí quem’he reinventat; m’he tornat a aixecar.

Entrevista: Pere Homs.Fotografi a cedida per Warner.

RHESUS. LA SANTA MUERTE. DFX RECORDS. (Metal).La formació de Toledo, Rhesus, tornen després del seu sorprenent debut “Espiral de dolor”, amb un disc que podria marcar un abans i un després en la trajectòria de la banda. En aquest nou Cd el grup ha endurit el so amb un Metal més potent, fosc i ràpid, però sense deixar de banda la melodia. Entre les seves infl uències hi podem trobar noms de la talla de The Haunted, In Flames, Soilwork, Machine Head, Lamb of God, Carcass, Testament o Slayer. El disc ha estat gravat als Scud Records Studios de Madrid per Carlos Mora i s’ha masteritzat als Finnvox de Finlàndia per Mika Jussila. Conté dotze pistes de Metal cantat en castellà, caracteritzat per potents riff s de guitarra, guitarres agressives i una gran diversitat de registres vocals, que van des dels crits desgarrats a la pura melodia. La temà ca de les lletres és variada però tenen en comú l’existencialisme, la mort i l’univers.

ELS NENS EUTRÒFICS. ESQUITXOS ULTRALLEUGERS. DISCMEDI. (Pop).. Els Nens Eutròfi cs és una banda de Pop creada per un poeta. Materialitza la musicalitat dels versos sense cap mena d’impediment cultural, sense vergonya i sense concessions. De l’ero sme i la burla fi ns a l’esoterisme i l’obscuria, tot un reguitzell de subgèneres literaris troben el seu to musical, ves nt-se de balada romàn ca, de txà-txà-txà

truculent o de superèxit dràs c. L’eclec cisme es fonamenta en les necessitats expressives par culars de cada peça que conforma el repertori. El conjunt de tots els temes, cohesionat per un batec infan l pragmà c, per una innocuïtat aparent, té l’aire d’una festa de pijames sense pijames.

MALA REPUTACIÓN. BUENAS NOCHES!!. MALDITO RECORDS. (Rock Urbà).La formació astuariana publica “Buenas Noches!!”, un treball composat per un CD + DVD registrat en directe el dissabte 25 d’octubre de 2008 a la seva localitat natal Cangues d’Onís (Asturies) que es va portar a terme en commemoració del seu 10è aniversari. Aquest disc recull les cançons més emblemà ques de la seva trajectòria, que han intentat resumir en una trentena de peces dels quatre discs editats “Ansiedad”, “Abriendo camino”, “A X ellos” i “Al límite siempre” i inclouen versions de Tako, La Polla, Dixebra i Iron Maiden de qui fan “The Trooper” un tema habitual als directes. Han col.laborat fi ns a diset musics de l’escena asturiana que han enriquit el resultat fi nal. El resultat és que s’ha inmortalitzat un directe demolidor i molt compacte.

BLINDFALL. SCARS AND SECRETS. AE DISTRO. (Metal).Blindfall és una banda granadina amb membres espanyols, francesos i alemanys. Han fet de teloners d’Alice in

Chains, Ktulu, Hora Zulú, Es rpe, Obús, Warcry, Saxon, Skizoo i han guanyat un seguit de premis en diferents concursos. En aquest disc han volgut explorar el costat fosc de la seva música i dels seus sen ments. El CD ha estat gravat als estudis La Sala de Máquinas (Skizoo) i hi ha col.laborat el guitarrista Paco Luque d’Hora Zulú o Enrique Morente i a la producció hi ha par cipat el francès Shanka. En aquest segon treball la banda està trobant el seu lloc on regna la potent veu de la Inga i les tamosferes fosques de la guitarra en una ona Within Tempta ons, Nightwish, The Gathering, Sirenia...

NUEVA VULCANO. LOS PECES DE COLORES. BCORE DISC.(Indie Rock).Els barcelonins Nueva Vulcano s’estan conver nt en un grup de culte a la ciutat comtal. Les seves cançons contenen certa poesia més o menys críp ca, acompanyades d’una música visceral i sense concessions. Ara presenten el seu tercer disc, “Los peces de colores”,després de la seva òpera prima “Principal primera” (’04) i del seu impressionant “Juego entrópico” (’05) que els ha man ngut als escenaris durant quatre anys. Van fer un Ep compar t amb els nordamericans The Life and Times, que els va dur de gira als EUA. El vocalista Artur Estrada canta més alt i clar que mai perquè les seves lletres –meravelles de la lírica- llueixin. Són lletres pròpies d’algú que no sap imitar a ningú i s’inventa el seu propi llenguatge. Peces plenes de guitarres brutes i mides, amb arranjaments de baix monumentals i la bateria posseïda pel diable. L’àlbum ha estat gravat a Garate Studios de Andoain.

VERY POMELO. FÍGARO, FÍGARO. ROCK ON!. (Pop-Rock).Very Pomelo han aconseguit fer un disc de debut que fa descarrilar el ritme metropolità de la modernitat que estableix la ciutat de Barcelona, a cops de cinisme i insolència. Els “pomelos” esperonen la rumba catalana amb fuetades de rock & roll cru i passat de voltes en ocasions i per ser vitalista en altres. Very Pomelo ha gravat un disc

mediterrani desesperadament descregut amb guitarres ortopèdiques, ritmes que van del punk al circ, i uns vents qua a vegades s’apropen al jazz i a lespague western cantat en català.

LOKAL TRANCE. VAMPIRO CALLEJERO. (Rock & Hip Hop).El grup granadí Lokal Trance presenta el seu primer treball discogràfi c autoeditat i ho fa empenyent de ple amb bases rock i trames de hip hop àcid, al més vell es l d’aquells grups nacionals que van dominar amb la seva llengua viperina dels 90 i tocs afl amencats. Les lletres expliquen històries d’inconformisme, la indiferència dels qui condueixen el món, els problemes socials que els preocupen... Lokal Trance es formen el 2008 de la ma del cantant i compositor Ernesto Mar n que juntament amb el guitarrista i compositor Rafael Fernández i al rapero luhes donen forma al projecte.

BLUEDAYS. TARTARUGA. GAZTELUPEKO HOTZAK. (Blues & Soul). Tota una declaració de principis en aquest tercer disc i el segon d’estudi de Bluedays on la formació de Valladolid nascuda el 1997 s’assenta en els camins del Blues de Texas,de Memphis i el Soul negre de Chicago. Fins i tot es poden assaborir passatges més lla ns i d’aires fronterers. “Tartaruga” ha estat gravat en directe en un bar d’uns col.legues. Han comptat amb les col.laboracions de les armòniques de Ñaco Goñi i David García (The Blind Lemons). Un disc senzill, cru i sense adulterar.

TINO GONZALES & LOS REYES DEL K.O. FUNKY TORTILLAS. GAZTELUPEKO HOTZAK. (Blues).Sota el nom de “Funky Tor llas” es

recullen mentres esperem els seus respec us treballs en solitari,nous temes originals de dos dels noms més destacats del Blues. Es tracta de l’extraordinària col.laboració entre Los Reyes del K.O. i Tino Gonzales, el bluesmen chicano conegut pels seus àlbums en el segell francès Dixiefrog. Deu peces on es pot escoltar les diferents variants del gènere, des del més tradicional al R & B, passant pel groove la n. Tino Gonzales neix a Chicago i ha estat comparat amb S vie Ray Vaughan, per un es l potser més proper a Santana, Peter Green o BB King. A Berlin va coincidir amb els gallegs Los Reyes del K.O. afi ncats a Alemanya. Van decidir de fer un disc junts que comparteixen en dues mitats de cinc peces que van del blues clàssic a l’es l de New Orleans.

BREED 77. INSECTS.EAR MUSIC/EDEL.Amb 10 anys de carrera, 4 àlbums a l’esquena i varis tours mundials. Nascuts a Gibraltar i afi ncats a Anglaterra, la seva proposta sònica es basa en una barreja d’arrels mediterrànies i rock contemporani i metal. Els seus discos s’editen en anglès i castellà i el millor de la seva música és el compromís dels seus components per facturar un treball de qualitat immers en la fusió.

FRANCIS ROSSI. ONE STEP AT A TIME. EAR MUSIC/EDEL. (Rock and roll-blues).Francis Rossi és el cantant d’una de les bandes de rock més importants d’Anglaterra, Status Quo, amb més de 118 milions de discos venuts a tot el món. Van gravar 63 hits singles i han aparegut 106 vegades en el programa de la BBC “Top of the pops”, gràcies a les 415 setmanes que els seus singles han estat posicionats en els charts. La única banda que ha estat a la seva alçada han estat els Rolling Stones. Aquest “One Step at a Time” és el segon disc en solitari després de 14 anys. És un disc que permet revelar una altra cara de si mateix on hi ha present rock and roll, blues i sons dels 50. Hi ha elements pop que recordaaran a McCartney o The Beach Boys i pels fans de Status Quo ha regravat “Caroline”.

LOSTBOY! A.K.A. JIM KERR. EAR MUSIC/EDEL. (Pop-Rock).Jim Kerr és la veu fundadora de Simple Minds, una de les bandes britàniques més infl uents després de la revolució musical post punk de 1978, al costat de bandes com Joy Division, Magazine o Buzzcocks. La cultura musical de Jim Kerr sempre ha estat infl uenciada pel punk rock i gent de la talla de Bowie, Kra werk, Genesis o The Doors i això queda palès en aquest disc. Per altra cantó i al costat de la banda que l’ha fet famós, després de passar el que van denominar “l’Època fosca” durant els 90, els dos darrers discos de Simple Minds “Black and white” i el recent “Graffi Soul”, els han tornat a llançar directament a les llistes d’èxits. Aquest disc en solitari és la seva nova aposta davant de la seva gran crea vitat.

MEDIANOCHE. PESADILLAS. SANTO GRIAL. (Gothic Rock-Metal).Medianoche és una formació barcelonina de Gothic Rock-Metal que presenta la seva òpera prima “Pesadillas”. La seva música està farcida de paisatges sonors foscos, melancòlics, agredolços i misteriosos, acompanyats de lletres inquietants i profundes, i tot això dintre d’un marc de renovació del gènere al nostre país. Infl uenciats pel rock, la música industrial i el folk medieval. En defi ni va una barreja de ingredients del Sleazy Metal i les pel·lícules de terror dels 80 i l’elegància vampírica. Les posades en escena dels seus concerts vam acompanyades de performances satàniques, sang, ballarines gò ques i altres sorpreses que no deixen indiferent a cap espectador.

THE PUNISHERS. THE DIE IS CAST. CASTIGADORES RECORDS/LENGUA ARMADA. (Sleazy-Hard Rock).10 anys i 4 discos avalen la una carrera que aposta per una barreja d¡ingredients del Sleazy de Los Angeles i el hard rock dels 80. Amb el seu anterior disc “Faster, Harder, Deeper” es van consagrar com una de les millors bandes estatals de Sleazy. “The Die is Cast” és un nou manual de hard rock

amb pebrots i el sleazy ha quedat rellegat en un segon terme en benefi ci del rock ‘n’roll amb ecos de Judas Priest de fi nals dels 70 i de Turbonegro. Fins i tot s’atreveixen amb “Heroine” de Tyla de Dogs D’Amour. Aquí la ombra de Guns N’Roses és allargada, ja que les guitarres són 100% Slash. En aquesta ocasió el vocalista Charlie Günner mostra una veu més greu que en cd’s anteriors.

SOZIEDAD ALKOHÓLIKA. SESION NÚM.2. ROADRUNNER. (Metal).Després de 20 anys, Soziedad Alkohólika, tornen a gravar el seu disc negre de debut. Amb el pas dels anys la llegenda d’aquest disc no ha fet més que créixer, esdevenint potser l’àlbum més important –tan per les vendes com per la infl uència-. Els de Vitòria han volgut retre el seu propi tribut a aquell treball, gravant-lo de nou i han afegit tres temes de la seva demo, adaptant-lo als nous temps però mantenint la seva essència.

PAN DE HIGO. LAS VERGÜENZAS DE LOS AZOTES. MALDITO RECORDS. (Rock Urbà).Després de 7 anys i tres àlbums a les espatlles la formació badalonina es mostra madura, segura del que fa i es pot considerar una de les bandes més consistent del panorama del rock urbà estatal. No han inventat res i en el seu moment es van apuntar al carro d’un gènere que sempre ha donat sorpreses a les discogràfi ques degut al gran nombre de seguidors arreu d’Espanya i d’altres països de Sudamèrica. En aquest nou disc tenien molt clares les coses i tot i ser hereus de Barricada i d’altres gran bandes han prioritzat les seves virtuts. El joc vocal del Marc i la Pili cada vegada és més important

i efec u, sent ja marca de la casa. La seva proposta està marcada per la complexitat, la duresa i la senzillesa que saben u litzar. Han comptat amb les col·laboracions del Brigi de Koma i el Boni de Barricada.

LUIS GAGO. EL EXILIO DEL BUFÓN. CREATIVE COMMONS. (Cantautor).Musicalment equidistant entre els cantautors clàssics i les tonades decadents de club, Luis Gago és un ar sta a pic, di cil d’encasellar, la seva veu no té registres fàcilment comparables i les lletres de les seves cançons fugen de qualsevol convenció. Galleg, d’A Coruña, compon des dels 15 anys. És un escriptor i compositor compulsiu, els seus temes resulten de la fusió de tots els gèneres clàssics: swing, jazz, folk, rock, pop, bolero, ranchera, funky, tango... A l‘Exilio del Bufón, a l’autor l’interessava recollir l’ambient creat quan ens reunim per tocar a l’in mitat, si el so recollit era el sufi cientment digne per a poder escoltar sense prendre analgèsics. Com a disc es pot considerar sufi cientment tràgic per no ser comparat.

RONIN T.S.A. SEPPUKU. HÁZTELO RECORDS. (Rap-Hip Hop).Ronin T.S.A. són pioners del rap conquense i un dels referents del rap a Castella-La Mancha i ara presenten el seu tercer disc autoeditat, “Sepukku”. Un treball professional amb beats d’es ls variats molt personals que ens porten des de riff s de baix dels 80 a temes amb nts electrònics. Rap en estat pur amb

una lírica plagada de missatge social i compromès. Els scratchs venen a càrreg de Dj Gunfunk i els Mc’s Kike, Mr. Incógnito i Palo, acompanyats de la Tania per donar un toc de melodia al conjunt.

PLEASE, GIVE ME SOMETHING. THE ROOTS OF TH STRAY CATS. EL TORO RECORDS. (Rockabilly-R’n’R...).El líder dels Stray Cats, Brian Setzer, sempre ha sigut molt obert i honest en el seu autoconfessat saqueig de cançons del vell Rock and Roll, que ell compara els arranjaments moderns que

sempre han pa t els temes de Blues i Country. Aquesta recopilació de 28 peces de clàssics, que en mols casos van ser popularitzades durant l’època del Rockabilly Revival de la dècada dels 70, les que Stray Cats ja han versionat, adaptat i han agafat per crear els ciments del Cat Class and Cat Style en els seus primers 13 anys. Aquí podem sen r a The Nomads, Rock’n’Roll Trio, Lonesome Lee, Jimmy and Johnny, Eddie Cochran, Lew Williams, Warren Smith, Bill Allen, Gene Vincent, Ricky Nelson, Roy Montrel, Wynonie Harris, The Wheels, The Crickets, Chuck Berry, Charlie Feathers, Glen Glenn, Eddie Bon, Carl Perkins, Elvis Presley, Santo & Johnny i Chet Atkins.

MAIBELL & THE MISFIRES. RIDE ALONG! (Rockabilly).De la freda Finlàndia ens arriben Maibell & The Misfi res, un combo de clàssic rockabilly. Les 13 peces que componen aquest disc de debut són pròpies i estan farcides de cuidades melodies que defugen la majoria de les vegades de les piques estructures del rockabilly i s’endinsen en arriscades combinacions d’acords. La veu de la Maibell compleix el seu paper en una col·lecció de temes immersos en els mitjos temps. The Misfi res es veuen infl uenciats per Cliff Gallup. És un disc força lineal on destaca el tema Ride Along, no obstant és una bona no cia que des de Finlàndia hi hagi amants dels vells ritmes que van marcar una època. En resum estem davant d’un grup de Rockabilly modern, propulsat per slap bass i afi lades guitarres i farcit amb infl uències melòdiques que van des dels anys 50 als 80.

GECKO TUNER. GONE DOWN SOUTH. LOVEMONK RECORDS. (Àfrica, Brasil, pop...).Els discos de Gecko Turner il·luminen el més fosc dels dies i especialment aquest “Gone Down South”, el més treballat i alhora el que pot semblar que suposat menys esforç, però realment ha sorgit d’una revolució. Han passat gairebé 4 anys des de “Chandalismo Ilustrado”, des d’aleshores el Gecko ha donat molts

concerts per tot el món i ha compar t experiències amb molts músics. El so d’aquest extremeny és propi, únic i reconeixible. Un so que s’iden fi ca clarament amb ecos de Dylan, la música africana, el reggae, el soul de Motown, els ritmes fl amencs d’origen extremeny o The Velvet Underground. Aquest nou disc mira més a l’Àfrica que els anteriors, i menys a Brasil. Han col·laborat en aquest àlbum Irapoan Freire a la trompeta, la veu del soulman Gene García i el piano de Javier “Caramelo” Masó.

NADADORA. LUZ, OSCURIDAD, LUZ. ERNIE RECORDS. (Indie-Pop).Aquest disc, el cinquè de Nadadora, exposa les qualitats del quintet galleg en un pols constant amb la seva crea vitat. L’àlbum produït per Fino Oyonarte, encabeix peces que des del seu inici embolcallen sen ments i pensaments trobats a la manera de vinyetes plenes de pop que es nodreix de vigoroses melodies, guitarres i pe ts detalls. Nadadora refl exiona entre capes de guitarres que descriuen ambients d’in mitat, planejant sobre aquella distancia on sempre s’està lluny entre la bellesa i la nostàlgia, entre el cel i el mar, la foscor i la profunditat. En defi ni va Indie-pop guitarrer d’arrossegades paraules de les veus que canten.

ESNE BELTZA. NOA. BAGA-BIGA. (Basque Global Roots).Esne Beltza es forma el 2007 a Hernani, és una banda plural i heterogènia amb membres que han estat a infi nitat de projectes. Aquest segon àlbum tulat Noa (Vaig) està cantat en euskera i la gravació de les peces s’ha realitzat al llarg de 2009 i 2010 a diferents estudis de Beirut, Japó, Jamaica, Euskadi, Catalunya. Jan comptat amb una llarga

llista de musics convidats de tots els lloc on han estat. Esne Beltza és Basque global Roots, un so farcit de ritmes populars que ens fan refl exionar, reivindicant el món global a través del reggae, cúmbia, corridos, ska, dancehall, acid-jazz, vallenato, soul, rap, son cubà...

ÀLEX TORÍO. PRINCIPIA MATHEMATICA. PICAP. (Cantautor-pop-rock).“Principia Mathema ca” és el quart disc d’Àlex Torío, i el primer gravat al seu estudi. El seu anterior àlbum “The Lame Fiancée” va tenir molt bona acollida per part del públic i la crí ca a l’any 2006. Ara estem davant d’una obra extensa i ambiciosa, on el cantautor agrupa composicions escrites entre 2004 i 2008. El tol del disc fa referència a una obra de Isaac Newton publicada al 1687, on recollia les seves conclusions sobre el comportament matemà c de la natura, després d’un procés individual d’observació, raonament i conclusió. Aquí l’Àlex és el sic teòric i professor de matemà ques. Al disc hi ha una contraposició entre allò que és personal i allò que és universal. Les il·lustracions que apareixen al disc són originals d’Evru, l’ar sta abans conegut com Zush, que ha il·lustrat treballs de Peter Gabriel o Pascal Comelade i toca el moog a una peça del disc.

CÓDIGO NEURÓTICO. SIN BATALLA NI BANDERA. BLACK SHEEP RECORDS. (Punk).Aquest disc és la primera referència del nou segell discogràfi c Black Sheep Records sorgit de les restes de Black Bird Records. Código Neuró co va ser una de les primeres bandes punk de l’estat, formada a Terrassa va acabar sent un referent del que es feia a Catalunya i dels himnes allunyats del Rock Radikal Basc que imperaven. Aquest disc és un recopilatori de les peces més destacades dels discos “Humillación, tortura y muerte”, “En la barra del bar” i “Colores de guerra”. El recopilatori consisteix en un Vinil + CD al seu interior, els vinils són de diferents colors. El segell ha fet una bona tasca d’arqueologia musical per tornar-nos a mostrar un dels pioners del punk estatal dels 80.

CHIVO. SWAMP OF SOUNDS. SANTO GRIAL RECORDS. (Stoner Rock).La banda bilbaïna debuta amb aquest “Swamp of Sounds”, on es mostren stoner en estat pur bevent de formacions com Kyuss, Fu Manchu, Monster Magnet o Alabama Thunderpussy. No són originals, de fet no inventen res però el que fan ho saben fer bé i podem dir que Chivo són una bona referència del stoner rock de l’estat. El disc té una producció crua i directa, aconseguint un so força afi lat. Nou peces de stoner rock, amb moments psicodèlics i d’altres més metàl·lics. Es tracta d’un disc totalment autoproduit i autoeditat distribuït per Santo Grial Records, gravat, mesclat i masteritzat en els estudis Bluetone de Tudela per Roberto Palacios (baixista d’Aurora Beltrán).

La RADIOLA. GELO LISO É PARAÍSO PRA QUEM SABE DANÇAR. (Rock-Black Music).Set bahians (Bahia,Brasil) que per una banda mantenen viu un respecte per la memòria musical brasilera i després hi afegeixen black music que es fon amb el rock. L’afrobrasiler es troba amb l’electrònica. La banda experimenta pe tes dosis mbriques, sorolls, melodies i ritmes i el resultat fi nal és excel·lent. Al 2008 La Radiola aterren a Espanya com a convidats del fes val BrasilNoar. Aquest nou disc conté una sonoritat diferent als anteriors disc, és més experimental, sense deixar la seva vena rocker, la black music i els ritmes afrobrasilers.

SURFIN’ LUNGS. FULL PETAL JACKET. WILD PUNK RECORDS. (Surf).Durant gairebé 30 anys, els reis britànics de la música surf han composat enganxosos hits de surf vocal. La seva

Taxi està molt infl uït per U2 o Bruce Springsteen tot i que la seva música no s’acosta a cap dels dos ar stes. Sí que són més rockers, en ocasions, que Melón Diesel.

LINKIN PARK A THOUSAND SUNS. WARNER. (¿?).A Thousand Suns, és el quart álbum d’estudi de la banda nordamericana Linkin Park, que ja ha arribat al número 1 del US Bilboard a la semana del llançament. Segons el propi grup, el nou disc pot comparar-se amb minutes to Midnight, però amb un fi l de coherencia i també és més experimental i vanguardista, tot i que també té elemnts de Hybrid Theory. Per als autors de les peces la intenció d¡aquest diosc és “que reven el gènere”. El Cd conté una quinzena de temes, que tot i ser molt diferents entre ells, formen part d’un disc conceptual farcit de sons diversos i un treball dur i polit. És un álbum molt complexe amb molts elements del Hip Hop i so melòdic i pesat, segon ha explicat Chester Bennington. Amb aquest Thousand Suns queda clar que Linkin Park ha obert nous camins i con núen reinventant el seu es l, portant a terme girs molt radicals, fet que pot repercu r en els fans. Pot arribar a ser el gran álbum del grup o el més odiat. Sinte tzadors, melodies robò ques, experimentació, R&B, Pop, techno dance i pel que fa al rock/metal alterna u de discos com Meteora o Hybrid Theory no n’hi ha ni rastre fi ns al desè tema i queda molt diluït. És un disc arriscat i molt interessant on es mostra una evolució i maduresa del grup inusual en els temps que corren que sembla que es vol exprimir a la gallina dels ous d’or quan una fòrmula funciona i es repeteix fi ns a la sacietat.

SERJ TANKIAN. IMPERFECT HARMONIES. REPRISE RECORDS/WARNER. (Rock-electro-jazz-orquestral).Serj Tankian és l’exvocalista de System Of A Down, que ens presenta el segon disc en solitari que ha estat gravat en el seu propi estudi i l’ha editat el

per Dinarama i acabar a Fangoria. Amb només 17 anys va conver r-se en musa d’una generació de canvi. La portada del disc és una pintura de l’ar sta madrileny Juan Grande. La majoria de les peces han estat composades per Carlos Berlanga i Nacho Canut, amb qui actualment milita a Fangoria, amic inseparable des de gairebé els seus inicis. Estem davant d’un disc imprescindible per a fans incondicionals, cal dir que algunes de les peces amb pegamoides i Dinarama ja surten al disc commemora u del malograt Carlos Berlanga.

TOM PETTY AND THE HEARTBREAKERS. MOJO. REPRISE RECORDS/WARNER. (Rock’n’roll).Sempre és una agradable sorpresa poder gaudir d’un nou àlbum de Tom Pe y i els seus inseparables Heartbreakers, i més quan “Mojo” és una entrega esperada des d’un llarg silenci discogràfi c que ha durat 8 anys. No cal dir que Tom Pe y és un dels grans del rock nordamericà i el seu llegat està a la bast de tothom des del 1976, també va formar part dels Travelling Willburys amb Bob Dylan, George Harrison, Roy Orbison i Jeff Lyne, de l’ELO. Després de la seva aventura amb Mudcrutcht, la banda parel.la que Pe y va crear al 1970 i va reac var al 2008 ha tornat amb “Mojo”, un disc on recull l’herència del bon rock’n’roll de noms com Dylan, Stones, Beatles o el millor rythm & blues. La poca repercussió medià ca de Tom Pe y resideix en la poca prestància de l’ar sta a promocionar-se. Segons el propi Tom Pe y, “Mojo” és on el grup viu quan toca per a ell mateix. Acompanyen al Tom el Sco Thurston (guitarra), Mike Campbell (guitarra), Ron Blair (baix), Steve Ferrone (batería) i Benmont Tench (teclats). “Mojo” és un disc de 60 minuts de bon rock’n’roll contemporani.

GASTEIZ BIG BAND. ¡BING BANG!. GAZTELUPEKO HOTSAK. (Big Band).Després de dos singles d’avançament editats en vinil, la Gasteiz Big Bang es vasteix de llarg amb la presentació d’aquest disc. Amb una clara percepció

del signifi cat de la tradició i el sen t d’aquesta música en el seu context original, es reinterpreta en unes coordenades pròpies del s.XXI. La big band està dirigida per Jimmy Bidaurreta, qui ha treballat pel cine i el teatre. Aquesta formació combina un so clàssic amb noves tendències (bases electròniques, rap, scratching, percussió lla na, swing… En la millor tradició de les biog bands dels anys 30, 40 i 50.

JOSÉ AGUSTIN GUEREÑU. GERE. LA GRAN CASA. ERREBAL. (Jazz Contemporani).Treball de molts anys. Anys i anys d’experiència. El contacte i la col.laboració de molta gent, i la recerca d’una iden tat, l’elaboració d’una veu propia. Tot això i més ma sos reuneix el primer treball en solitari del músic alavès José Agus n Guereñu “Gere” a “La gran casa”. Després de treballar durant molts anys per músics de la talla d’Antonio Carmona, Ruper Ordorika, Kepa Junkera, Alejandro Sanz, Luz Casal, Salif Keita, Joan Baez, Orquesta Mondragón, Pi ngo… ha donat regna suelta a la capacitat crea va que atresorava al seu interior. Als 80 va formar part de La Noche i de manera autodidacta va aprendre els secrets del baix i la composició. Algunes de les peces del disc han estat creades par nt de les armonies construides amb el baix, altres vegades la prioritat la tenien els ritmes creats amb la batería i després ho ha completat tot amb instruments i músics escollits per ell mateix. A “La gran casa” si pot escoltar funk, jazz, pop, la n, rock…

TAXI. AQUÍ Y AHORA. DRO. (Pop-Rock).Taxi és el grup de Gibraltar de pop-rock nascut al 2005 a par r de la separació de Melón diesel. Al separar-se es van formar dues bandes Taxi i Area 52, aquesta úl ma va apostar per l’anglès, Taxi ho va fer pel castellà conservant un es l semblant al que mantenien amb Melón Diesel. Aquest quart disc de Taxi conté 11 peces de pop-rock de lletres inspirades per la vida quao diana de la gent que està al voltant dels músics.

fórmula barreja als Beach Boys, Jan & Dean, amb Ramones i agafen ingredients del millor Rock’n’roll dels 50 i 60. “Full petal Jacket” és el seu úl m treball d’estudi i conté harmonies vocals a go-go, melodies memorables, una mica de Farfi sa aquí i allà, un parell d’instrumentals frepants i 14 peces que et retornaran l’es u a casa.

ROCK ON THE ROCKS. PICAP. (Rock’n’Roll).Durant dos dies de 1972, Emili Baleriola, Carles Benavent, Salvador Font i Enric Herrera de Màquina!, Guillem París de Pan y Regaliz i manel Joseph de Dos+Un es van reunir en un estudi per donar forma a un disc de versions de Rock & Roll que pocs imaginaven que marcaria el fi nal del rock progressiu i de la discogràfi ca Als 4 Vents. Per commemorar aquesta gravació històrica es presenta aquest cd totalment remasteritzat acompanyat de les fotografi es de la sessió de gravació. El disc conté 12 versions adaptades al castellà. Cal felicitar a PICAP per aquesta tasca d’arqueologia musical i recuperació de la nostra memòria musical. Cal comentar que en el moment d’aparició d’aquest disc, ho va fer com un àlbum de versions de rock, com els habituals de l’època, que va aparèixer sense crèdits, per tant a l’hora de la reedició es va inves gar per saber quins músics l’havien fet i el resultat va ser sorprenent.

ALASKA. 30 AÑOS DE REINADO. EMI. (Pop-Rock-Electrònica).Aquest disc commemora les tres dècades de regnat d’Alaska com a diva del pop estatal, a través d’un recopilatori d’una vintena dels seus èxits a Pegamoides, Dinarama i Fangoria. Les cançons abarquen el període que va de 1980 a 2006 i que recorren una època clau en la música i cultura espanyola amb Olvido Gara “Alaska”com a protagonista. La pe ta mexicana va començar cantant quan era una adolescent al grup punk Kaka de Luxe, per passar a Pegamoides, a ser “chica Almodóvar” a Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980), passar

una nova banda amb músics joves de la seva terra. Poc temps després van gravar dues peces: “Soledad” i “Por ”, dedicada al seu germà mort. La qualitat i las frescura de les peces van començar a atraure un bon grapat de seguidors. Després de portar a terme infi nitat de concerts al costat de formacions de renom com Stravaganzza, Crisis de Fe, Neomenia o Talesien, el Juan va ser escollit en dues ocasions com el millor vocalista masculí en els premis estelarock de la música a Cantàbria. Ara presenten el seu disc de debut produit per Raúl Serrano conegut per la seva feina amb Banshee i La Fuga. “Anima Vitae” (Alè de Vida) és un álbum ple de força i maduresa composi va i interpreta va. Estem potser davant d’una de les noves formacions de rock dur amb més coses a dir, potser sigui un bon reemplaç generacional.

DAVID BOWIE. STATION TO STATION. EMI. (Pop).Publicat originalment al 1976, Sta on to Sta on, va coronar una etapa daurada del Duc Blanc. El geni dels ulls de diferent color es va inspirar en el fi lm de Nicolas Roeg “The Man Who Fell To Earth”. Tocat per la seva afi ció a les bandes electròniques alemanyes, el R&B americà i la música de cine, a més del talent de la seva formació de músics americans, Bowie va crear un disc que unia sensibilitats europees i americanes, una transició entre el seu recent periode Plas c Soul i la seva immersió en la cultura del vell con nent, que es concretaría quan es va trasladar a viure a Berlín un any després. L’edició de luxe de Sta on To Sta on –que no és la única disponible- conté un llibret de 24 pàgines amb fotos inèdites, dos CD amb l’àlbum original amb dos mescles diferents, dos CD amb el concert de Nassau, un CD amb cinc singles en diferents versions per a Ep`s mai publicats en CD, tres Lp de vinil d’alt gramatge, un DVD amb tres mescles diferents de l’audio de l’àlbum (analógica, estéreo i 5.1 surround) i abundant memorabilia. Sta on to Sta on és un disc fonamental de Bowie en la seva etapa més controver da

AGAINST ME! WHITE CROSSES. SIRE RECORDS/WARNER. (Punk Pop).White Crosses, el cinquè disc de la formació de Florida de Punk Pop Against Me!, ha estat produit per Butch Vig, qui va ser membre de Garbage. Aquest nou

álbum ra més cap el rock que cap a la New Wave, amb poca ràbia i poc folk.El qui es gui buscant punk rock amb infl uències folk i lletres polí ques i sarcàs ques quedarà decebut; aquest disc no té res a veure amb els anteriors. El resultat és molt més power pop i satright up modern rock amb infl uències de Tom pe y i Bruce Springsteen, els talls més punkies recorden a formacions com Bouncing Souls pels seus cors. Les lletres també han evolucionat o madurat, segons es miri, cap a unes temà ques que parlen de creixer, canviar i mantener-se Fidel a un mateix, en contraposició de les polñí ques i sarcàs ques, però el resulta tés brillant i honest.

HIVERLAND. THE RETURN… AZRAEL RECORDS. (Power Metal).La formació de Donos a liderada pel vocalista i compositor Arkaitz Zayas es manté fi del al Power Metal des de l’any 2002. Al 2008 amb la incorporació de Björn Mendizabal, experimentat batería d’origen escandinau la banda es consolida. “The Return…” és un disc de power metal amb temes ràpids al pur es l alemany, mitjos temps plens de melodía i alguns altres més èpics i orquestrals. Dobles bombos, riff contundents, solos plens de virtuosisme, arranjaments exquisits i la mestria vocal d’Arkaitz fan d’aquest álbum un treball pulit, ric en ma sos i cuidadosament elaborat. El resultat ha estat que el CD s’està distribuint al Japó i a Europa.

NEVERMIND PEOPLE. ERREBAL. (Jazz)“Nevermind People” és un disc diferent i especial, suposa el primer apropament dels temes de Kurt Cobain en clau de jazz. El disc “Nevermind” de 1991 del grup de Grunge, Nirvana, va marcar una época que ha infl uit a molts músics i fi ns el punt que una colla d’amics es bategessin amb el nom de Nevermind People per rescatar cinc de les tretze

peces d’aquell gloriós álbum del rock dur dels 90. Les peces escollides han estat “Smells like teen spirit”, “In bloom”, “Come as you are”, “Lithium”, “Something in the way” que barregen amb temes de collita propia.cal destacar que l’Ainara Ortega, no és una cantant a lús. En un disc quasi instrumental on s’escolten des de rap fi ns a alguns crits i improvisacions vocals, no canta les lletres dels temes i la seva par cipación en el disc és poc ortodoxa, propera a la música contemporània. Els passatges que evoquen les cançons de Nirvana són respectusos amb la música original, quasi són covers, mentres que les peces de creació propia refl exen el món autodestruc u, caò c i violent de les lletres del malograt Kurt Cobain.

LOS SALVAJES. SOLO SALVAJES. GP RECORDS. (Rock).Aquest disc presenta una de les formacions sobre la que es cimenta el Rock espanyol. Ple de peces originals, escrites i gravades per Los Salvajes. Amb aquestes cançons la banda demostrava que estè ca i musicalment eren uns avançats a la seva època. Els 13 temes remasteritzats, més una nova cançó tulada “Más de treinta”, enregistrada

els dies 6 i 7 de desembre de 2009, completa la obra defi ni va del material propi de la formació liderada per Gaby Alegret. Un dics especial per a nostàlgics o noves generacions que volen redescobrir la música que es feia als 60’s al nostre país.

CHE SUDAKA. TUDO É POSSIBLE. KASBA MUSIC. (Mes ssatge).Els cinc músics d’Argen na i Colòmbia proposen un disc gravat de nou al seu estudi amb la par cipació de Gambeat (baixista de Radio Bemba) com a productor. Con nuant amb la seva línia d’autoges ó musical, Che Sudaka ha creat el segell discogràfi c Cavernícola Records i la coproducció del disc l’han dut a terme amb Kasba Music. Les peces d’aquest disc han evolucionat dels conceptes dels treballs anteriors, prenent de referència la contundència d’ “Alerta Biotza” (2005) i la calidesa del CD més acús c “Mirando el mundo al revés” (2007). 14 temes frescos que es mouen per diferents paratges sonors, ens mouen a ritme de cançó popular, ska, rock, funky més roots, reggae, cúmbia, hip hop... Han col·laborat a l’àlbum Meri López de Costo Rico, Madjid Fahem de Radio Bemba, Bruno de Superamazoo, Jaime de Pa’ lo que sea... Les lletres parlen de refl exions sobre experiències personals.

seu segell discogràfi c Serjical Strike. Tant aquest “Imperfect Harmonies” com l’anterior “Elect The Dead” són àlbums de rock però tenen diferències pel que fa als ma sos instrumentals ja que està fi lat per l’electrònica i l’orquestral acompanyat de guitarres, bateries i baixos. És un CD que ha trobat un equilibre entre la part sinté ca (electrónica) i orgánica (orquestral). Per la creació d´aquest Lp, Serj s’ha basat en l’experiència sorgida arrel de la composició del directe “Elect Dead Symphony”, adaptació sinfónica del seu primer disc en solitari. “Imperfect Harmonies” és en essència un disc de rock amb ingredients progressius i melòdics: electro-jazz-orquestral-rock.

LOS FULANOS Y LA MENGANA BAND. PARTE DE CERO. FELICIDAD PRODUCCIONES. (Mes ssatge).Fulanos y la Mengana Band és un grup di cil d’encasellar en un gènere en concret, podriem parlar d’una formació que prac ca el mes ssatge ja que barreja ingredients del pop, el rock, fl amenc, rumba, reggae, country. Fa 10 anys va néixer de la mà del David i del Jordi, com a duet i amb el pas dels anys ha anat creixent en membres, destacant a “La Bego”, amb la seva entrada es marca un punt d’infl exió. Se’ls podría assocair amb el so de formacions com Delincuentes, Muchachito, Mano Negra, Celtas Cortos… tot i que tenen un so personal que ha sabut trobar el Lichis de la desapareguda La Cabra Mecánica, ja que ha estat produit i editat per ell a través de Felicidad Producciones, i això ja és una garan a de la qualitat de la formació. Com la majoria de bandes nombroses dedicades al mes ssatge, la seva posta en escena és impressionant que no deixa a ningú indefernt i parat, saben com fer-te mou-re els peus.

BRIGANTIA. ANIMA VITAE. SANTO GRIAL RECORDS. (Rock Dur).Després de donar moltes voltes i formar part de diversos grups, tant a Madrid com a la seva Cantàbria natal, el vocalista Juan Torre decideix crear

EL COLUMPIO ASESINO. DIAMANTES. MUSH ROOM PILLOW.En aquest quart disc, la formació de Pamplona manté algunes de les pautes que han fet d’El Columpio Asesino una marca absolutament reconeixible: el so fosc, la tensió, el gust per l’acabat sofi s cat i diferent. En el cas d’aquest nou álbum porten a l’extrem les seves possibilitats i combinen els moments més crus amb altres de molt dolços i melòdics degut a la veu de la Cris na. La dualitat de les veus respon a un model pus Bonnie & Clyde més que a un musical, quecerca un resultat sexy, perillós i violent. La Cris na zona més sexy i macarra que mai. Les guitarres desapareixen a favor de les veus que resalten la seva presencia. Els puntejos són minimalistes. La paradoxa és que els arranjaments electrònics són menys, però més contundents, molts cops tipus riff.

combinen moments poè cs amb ritmes ballables i passatges emo us. Després d’uns inicis com a cantautor que li va reportar diversos premis en concursos, a l’associar-se musicalment amb l’Ignacio Miranda, la seva música ha anat evolucionant amb el temps cap un so elèctric, de banda de pop-rock, intens i ballable, sens e que per això hagi deixat de cuidar els textos. Llicenciat en fi lología i amb formació teatral, Dr. Fargo trenca amb l’estereo p del cantautor a l’ús, doncs en cap momento canta ajupit darrera una guitarra a la parella que un dia el va deixar, sino que amb una ac tud oberta anima al públic a par cipar en les seves cançons.

THE NEW RAEMON. LIBRE ASOCIACIÓN. BCore. (Cantautor Rock)Qui seguiu les passes de New Raemon -o el que és el mateix Ramón Rodríguez- des del principi, bé al front de la formació Madee (la banda que comparteix amb els seus amics de l’adolescència des de fa prop de

20 anys), bé amb aquest projecte, li agafaran el punt al disc desseguida. Aquest nou disc és una pe ta joia, pe ta perquè tanca poc més de mitja hora de bones peces al seu interior, i està ple d’intensitat i dinamisme. Un álbum ple de pasatges sonors de diferents textures, de paratges d’atmosfera inquietant amb aires de The Cure. Un dics que va ser concebut en deu diez, amb peces composades amb la guitarra eléctrica (res d’acús ca), par nt de cero cada dia i improvisant la lletra a mesura anava creixent la peça. Entrava cada ma al local d’assaig i no marxava fi ns que no acabava la composició. Una vegada va tenir acabat el material sonor es va posar mans a lobra per gravar sota la delicada mirada de San García i Ricky Falkner, els qui han fet una tasca de producción brillant, com ens tenen acostumats amb tot el que toquen. Aquest disc no és fácil d’escoltar a la primera però té un cert magne sme que enganxa a con nuar passejant entre les seves intrincades peces.

MANTISA. MANTISA. GOR. (Rock)La banda es forma al 2004. Par nt de l’escena hardcore d’Euskal Herria deixen obertes totes les portes de l’es l rock. Estem davant de l’òpera prima de Man sa, on el quartet ens proposa setze peces que refl ecteixen les experiències viscudes. És en defi ni va un bon disc de rock elèctric i potent, amb un bon tractament de les melodies. Destaquen les cançons “Zergai k Utzi Zintuzten-” amb uns grans canvis de ritme, “Zoritxarrez Irribarrez”, “Aberatsen Herria” o “Esaldi Errazen Erdian”. Peces farcides d’agressivitat que ens deixen un bon regust de boca.

DR. FARGO. DEL REVÉS. AUTOEDICICIÓN. (Cantautor).

Dr. Fargo ens presenta el seu quart treball discogràfi c “Del Revés”, catorze peces de pop-rock amb infl uències anglosaxones –des dels Beatles a Franz Ferdinand- i nacionals –Antònia Font, Radio Futura, Marc Parrot…- que

4. CHILDREN OF THE WORLD (1976)

Si Main Course havia signifi cat la troballa d’un nou so que obria noves portes a la crea vitat dels germans Gibb, Children Of The World suposà la consolidació d’aquest so. Aquest disc representa la conversió defi ni va dels Bee Gees al pop americà d’arrel soul i, ara ja sí, a la música ballable, amb temes com “You Should Be Dancing” (que l’any següent formaria part de la banda sonora de Saturday Night Fever), “Boogie Child” o el contundent i brillant “You Stepped Into My Life”. Barry Gibb exhibeix el seu falset ja sense complexos. Els ecos de l’època anterior desapareixen ja completament, exceptuant potser la balada “The Way it Was”. Així, els Bee Gees d’aquest disc ja són aquells que un any després farien història amb la banda sonora de Saturday Night Fever. Una conseqüència nega va de l’èxit d’aquest disc i d’aquests nous Bee Gees fou que Robin Gibb, que havia brillat amb llum pròpia dins el grup en la seva anterior etapa, quedaria totalment eclipsat pel protagonisme vocal del seu germà Barry durant aquesta segona època daurada, ja fi ns la dècada següent. Una llàs ma.

5. SPIRITS (HAVING FLOWN) (1979)

Després del ver ginós èxit de Saturday Night Fever i la seva banda sonora, que els consagrà com les grans estrelles de la música disco del moment, els Bee Gees varen culminar la seva aventura discotequera amb el single “Tragedy”, un altre punt àlgid de la seva carrera com a compositors i intèrprets (ningú hauria pensat abans que es pogués imprimir tant lirisme i sen ment a un tema que no deixava de ser inequívocament ballable). “Tragedy” fou el single inicial de Spirits (Having Flown), un disc on s’observa una notable inquietud crea va que es tradueix, per exemple, en aquest afany de dur la música disco més enllà de l’habitual simplicitat de les músiques de ball, visible a temes com l’esmentat single o “Love You Inside Out”. Però dins Spirits (Having Flown) el tema que mereix especial atenció és, sobretot, el que dóna tol al disc, una càlida i inspirada balada amb un cert aire brasiler. Probablement la millor cançó dels Bee Gees (o almenys una de les 5 millors).

6. E.S.P. (1987)

Amb l’arribada dels 80, els Bee Gees s’han d’enfrontar al seriós repte de sobreviure a Saturday Night Fever i als seus èxits discotequers, ja que l’ocàs de l’època d’esplendor de la música disco amenaça amb deixar-los fora de lloc dins l’escena musical del moment. Amb l’afany de passar pàgina i fer-se valdre, els germans Gibb dedicaran els primers anys de la nova dècada a fer de compositors per a altres ar stes (Barbra Streisand, Diana Ross, Kenny Rogers...) i a les seves carreres individuals en solitari (aquí cal destacar especialment i recomanar el disc Walls Have Eyes de Robin Gibb), fi ns que fi nalment l’any 1987 decideixen ressuscitar de nou com a Bee Gees i tornar a la carretera junts amb E.S.P., un magnífi c disc on demostren una vegada més la seva capacitat de regenerar-se i seguir essent una aposta de present en lloc de subsis r com una postal del passat. E.S.P. ens presenta uns Bee Gees saludablement allunyats de la parafernalia discotequera i admirablement aclimatats al pop (i, en menor mesura, al rock i al funk) dels 80. Barry Gibb dosifi ca el falset i cedeix part de la seva hegemonia vocal a Robin, que recupera la seva quota de protagonisme dins el grup amb la seva memorable intervenció al tema que dóna tol al disc (un altre dels temes estrella de la carrera dels germans Gibb, una autèn ca bomba!!) i, sobretot, amb la balada “The Longest Night” (de nou el Robin Gibb sensible i vulnerable dels vells temps). Fins i tot Maurice Gibb, el més secundari com a vocalista, protagonitza un altre dels grans moments del disc, el tema “Overnight”. Amb aquest disc, els Bee Gees es resituen en

el present immediat (fi ns i tot s’atreveixen a ironitzar sobre el seu passat en clau de rap amb el tema “This is your Life”) i comencen una nova etapa on, lluny dels excessos sobretot estè cs de l’era Travolta, es refermaran defi ni vament com allò que han estat sempre: músics i songwriters de raça.

7. SIZE ISN’T EVERYTHING (1993) En aquest disc, amb 30 anys ja de carretera, els germans Gibb segueixen donant mostres d’una crea vitat que resisteix admirablement el pas del temps. Size isn’ t everything, paradoxalment, ra fi ca la grandesa ar s ca dels seus autors. El disc, d’una varietat es lis ca comparable a la del llunyà First, comença agradablement amb un aferradís tema pop, “Paying The Price Of Love”, molt en la línia dels seus discos immediatament anteriors, però amb “Kiss of Life” s’escora lleugerament cap al rock. A “How to Fall in Love, Pt.1”, destaca l’austera i con nguda interpretació de Barry. “Omega Man”, cantat per Maurice, prepara el terreny per a “Haunted House”, un dels millors temes del disc, amb una atmosfera sonora molt apropiada per al tol de la cançó. Però és a la segona meitat del disc on salten les sorpreses que el fan fi gurar de ple dret en aquesta selecció antològica. La primera és “Blue Island”, ni més ni menys que…un tema acús c!! (el primer des de 1975). Dedicat als infants de l’ex Iugoslavia (ja en ple confl icte) i acompanyat per l’harmònica de Gustavo Lezcano, el tema és un pe t tast dels Bee Gees més brillants. La segona sorpresa (i la defi ni va) és “For Whom The Bell Tolls”, on els germans Gibb demostren la seva sorprenent capacitat per adaptar-se als corrents musicals del moment (si l’hagués enregistrat un grup del moment i no una vella glòria poc valorada, hagués estat un número 1 a nivell mundial) i escriuen una altra pàgina daurada dins la seva trajectòria, ja que es tracta d’un dels millors temes de tota la seva carrera. Finalment, en un acte d’autoironia que els honora, els Bee Gees tanquen el disc amb un remix de “You Should Be Dancing” tulat “Decadance”.

8. STILL WATERS (1997)

Obra de maduresa. En aquest disc, els Bee Gees deixen enrera la sofi s cació sonora i els ritmes impetuosos que havien impregnat gairebé tota la música pop dels 80 i ens ofereixen una magnífi ca col·lecció de temes melòdics atemporals entre els quals destaquen el single “Alone”, “Irresis ble Force”, “I Will” (compost al piano per Robin durant una sobretaula a la terrassa de cal seu germà Barry a Miami, davant el mar. S’hi percep el toc de brisa marina), “Miracles Happen” o “Smoke and Mirrors”, que tanca el disc amb un cert regust de malenconia.

9. THIS IS WHERE I CAME IN (2001)

Ja dins el nou mil·lenni, els Bee Gees sorprengueren el públic anunciant un nou disc amb el qual volien tornar als seus orígens: el pop i el rock dels 60 i les balades. El primer single d’aquest nou disc, “This Is Where I Came In” (tema que també donaria tol a l’àlbum), confi rmà el retrobament amb el rock de la seva joventut d’uns germans Gibb en plena forma. I el disc segueix la línia que havien anunciat els seus autors: un grapat de balades atemporals com les de l’anterior disc en estudi citat abans i alguns retorns més al pop i el rock dels anys 60 com l’impecable “She Keeps on Coming” de Robin o l’inesperadament canyer “Voice in the Wilderness” de Barry, què en un altre moment del disc va encara més enllà en el retorn als orígens i rendeix homenatge a les músiques de la seva infantesa amb “Technicolor Dreams”. Però, tot i la voluntat de tornar als orígens que s’observa en aquest disc, els Bee Gees no

han perdut de vista el present. I ens ho demostren amb temes com el sorprenent “Deja Vu” de Robin, un tema que exhibeix de nou la capacitat dels Gibb d’assimilar els aires musicals del moment i de sonar, als 50 anys, com els grups més actuals.

. . . . . . . . . .

This is Where I Came In va tancar, segurament de manera imprevista, una carrera de més de 30 anys. El mes de gener de 2003 moria Maurice Gibb a Miami. Tot i la seva posició secundària com a cantant solista, Maurice tenia un important pes dins el grup com a compositor (una de les millors cançons de This is Where I Came In, “Walking On Air”, la signa ell en solitari), com a instrumen sta i, sobretot, en les tasques de producció i arranjaments (en les quals havia treballat en els discos en solitari dels seus germans). Amb la seva mort hem perdut un gran músic que segurament encara no havia exhaurit ni de bon tros el seu potencial ar s c. La mort de Maurice Gibb difi culta la con nuitat del grup, sobre la qual Barry i Robin mantenen una postura vacil·lant i confusa. Potser per aquesta indecisió, la carrera musical dels dos germans supervivents es troba ara mateix en una mena de punt mort. Robin Gibb va publicar molt poc després de la mort de Maurice el disc Magnet, on fl irteja amb el R&B més contemporani (hi destaca una magnífi ca versió de “Love Hurts” dels Everly Brothers) i ha fet algunes gires. El 2005, Barry va enregistrar amb Barbra Streisand Guilty Pleasures, una segona part de l’exitós Guilty de 1980. Però a hores d’ara es fa esperar ja massa l’aparició de material nou de Robin i Barry, junts o per separat, tant se val. En aquest context és fàcil que algú digui que, després de tants anys, els ha arribat ja el moment de viure de rendes. Però alguns seguim pensant que, musicalment, els Gibb encara no han dit la darrera paraula.

Text: Jaume Vilanova

BEE GEES (2a part)Nou discos, una visió panoràmica.

FINAL DE TRAJECTE

M’arriba la no cia de la ruptura matrimo-nial d’un dels puntals del rock dels setanta. Nancy Wilson, una de les germanes Wilson fundadores de Heart, iel seu marit, el director de cinema CameronCrowe – Almost Famous – han iniciat els tràmits per aconseguir el divorci després de 24 anys de matrimo-ni. La parella argumenta que ja fa dos anys que viuen separats. Després d’una carrera inicial plena d’èxits i una del tot previsible davallada posterior, el seu darrer treball editat aquest any, Red Velvet Car, ha rentrat de nou en els primers llocs de les llistes nord-americanes i curiosament, un dels temes, Hey You, és una cançó d’amor dedicada al seu, encara, marit.Paradoxes.

MÉS ESPECUL·LACIÓ

El llegendari i mí c ‘100 Club’de Londres, té l’espasa deDàmocles a sobre del seu fals sostre. La culpa, la maleïda especulació i les consegüents iconstants pujades del lloguer. Si no es resolt el confl icte, té els dies contats fi ns a fi nals d’any. Mick Jones, dels Clash,és un dels que ha posat el crit al cel. ‘Algú hauria d’iniciar una‘

campanya per salvar-lo. Si algú fa alguna cosa, es c disponible i disposat a ajudar. M’encantaria fer-ho’. Mick Jones encara recorda quan el 1976 si van reunirels Sex Pistols, The Damned, Siouxsie & the Bans-hees i Vic Godard and Subway Sect, a part d’ells, és clar. Els efectes d’aquella trobada, encara es poden sen r avui dia. La campanya a través de Facebook.

HIP!

La marca de cerveses Beck, ha llançat una mena de concurs per a bandes emergents del Regne Unit, on l’escolli-da anirà de suport dels francesos Phoenix a Ber-lin, aquest novembre. A més, la marca llançarà un nombre limitat d’am-polles i llaunes de manera que amb l’e queta, el con-sumidor es podrà descarregar gratuïtament la cançó que esculli a través de Play.com. La marca de cervesa no és la primera vegada que genera col·laboracions d’aquest pus. Ha treballat amb Chemical Brothers o Massive A ack amb United Visual Ar sts per crear experiències audiovisuals en actuacions puntuals anomenades Fusion’s de Beck’s. També ha produït concert gratuïts amb gent com Caribou o Vampire

Weekend. Un altre marca de cervesa en contacte directe amb la música. I és que som uns borratxos!!

NO MÉS GRESCA

Això és el que ha con-fessat Damon Albarn en declaracions a la revista Q. ‘Quan estem de gira ja no hi ha festes. Ara soc un pare de més de 40 anys’. Admet que el seu es l de vida ha canviat seriosament des del seus dies als anys noranta al capdavant de Blur. Va afegir que ‘ni tan sols es c interessat en beure cada nit, no ho puc fer. Sona molt avorrit, ho sé, però tot el que vull ara és ser crea u i con nuar tocant dins del considerat acceptable’. Desengany total. Ara resulta que la festa te data de caducitat. El Gorillaz ‘Escape From Plas c Beach’ enceta la gira aquest mes per nord-amèrica per con nuar per Europa i acabar a Àsia, Austràlia i Nova Zelanda per Nadal. Amb ell, els ex-Clash Mick Jones i Paul Simonon. Si els volies veure, haver anat a Benicàssim.

La banda de Chicago de rock experimental, Joan Of Arc, té molt de mèrit. Porta des de gairebé 15anys elaborant discos de gran bellesa. Amb Tim Kinsella al capdavant de la banda, treuen disc i

surten en una extensa gira que els portarà pels EstatsUnits i Europa. El disc, que es diu Don’t Mind Control, parla de la devastació del medi ambient i el col·lapseeconòmic. Sobre la gira, el més a la vora que toquen de nosaltres és Milà. Com tants i tants músics i grups, no traspassen els Pirineus. Tampoc son tan alts, no? Cada vegada es fa més evident, que la polí ca deconcerts en aquesta ciutat passa únicament pels fes vals. Una manera ràpida i segura de fer diners. Però decebedora per l’afeccionat.

POLÈMICA SERVIDA

Aquesta mes que hemdeixat enrere, s’ha estrenat a les sales deParis, el documental ‘L’Amour Fou’ de Pierre ’Thore on. La cinta explica la relació entre Yves Saint Laurent i Pierre Bergé, així com també d’una formasembla que un tant ofensiva, la polèmica decisió dedesmantellar el patrimoni de més de 1.200 objectes d’incalculable valor que posseïa un cop va desapa-rèixer el dissenyador. Bergé ho va fer mitjançant unasubhasta, encara no un any després del traspàs. El mateix Bergé, que és el productor i el narrador del documental, declara que ‘els rols entre ells sempre van estar molt delimitats, tant en lo professional com en lo sexual. La regla sempre va ser, no immiscuir-se’.

Qui ngui la sort de veure el fi lm, sisplau que m’hoexpliqui. Aquí, entre tanta espanyolada, di cilment arribarà a les sales comercials. M’aposto el que sigui.

BANDA SONORA

Stone, la nova pel·lícula de John Curran, basada en un guió d’ Angus MacLachlan – Junebug – i protagonitzada per Edward Norton, Robertde Niro i Milla Jovovich, fi nalment inclourà ‘so Radiohead’ subminis-trat per Thom Yorke i Jonny Greennwood. En declaracions a Variety, Nor-ton, amic dels músics, comenta: ‘La pel·lícula és molt mís ca, i quan John Curran i jo estàvem treballant en el guió final, li vaig preguntar ‘Què posaries en el fi lm per aconseguir un so envolupant i màgic? Precisa-ment Thom Yorke i companyia estaven tocant moltes melodies ambientals i ens van enviar molt d’aquest material sonor experimental. Vam quedar impressio-nats amb ells’. D’estrena imminent.

NOU INTENT

Sco Weiland, cantantdels Stone Temple Pilots: ‘Crec en la música, crec en el rock’n’roll, en l’amistat i la família. Però se que el 8 de desembre serà quan deixi la droga (sic). Vaig començar a beure de nou, em vaig divorcià,... tot el

meu món se’m va girar. Hede tenir cura de mi mateix...’ Son part de les paraules que anava dirigint al públic congregat al Woodlands Pavilion de Houston el passat 19 de setembre. Un crí- c de HoustonPress comentava que se’l veia confús,

sinuós i estrany. Vist el panorama, la banda va decidir ajornar momentàniament la gira i marcar una data per reprendre-la. És sabut que Weiland porta una llarga lluita contra la seva addicció a l’alcohol i altres ‘substàncies’. Si no recordo malament, aquest agosten un concert a Cincinna ja va caure de l’escenari a la fossa de seguretat. Esperem que tot plegat acabi bé.

ES VEN

Si estàs buscant una segona residència pels caps de setmana, ara és la teva oportunitat! La casa on vivia Jerry Gar-cia, l’ex-membre dels Grateful Dead mort el 1995, es posa a la ven-da. El preu, només 4 milions de dòlars. La fi n-ca està al comtat de Marin, al nord de San Francisco. La casa, d’es l mediterrani, té més de 2.000 m2. Dis-posa de solàrium, piscina clima tzada, jardí orgànic, etc. Disposa també d’unes vistes de 300 graus que abasten tot l’skyline de Berkeley i l’oceà Pacífi c. Pos-teriorment, la casa ha ngut un propietari, i aquestes veu que ja l’ha trinxat una mica, venent molts dels

Per Lluís Capellades

objectes que hi havia. Diu que per recaptar diners per fer caritat. Bon rotllo.

CASORI

El líder de Pearl Jam va contraure matrimoni per segona vegada aquest dissabte passat a l’illa de Oahu a Hawai amb la seva actual companya, Jill Mc-Cormick. Anteriorment, des del 1994 fi ns al 2000, Vedder ja havia estat ‘em-matrimoniat’ amb ’ Beth Liebling, membre de la banda també de Sea le, Hovercra . El senyor Vedder, de 45tacos i la seva dona de 32, tenen ja dues nenes, de 6 i 2anys d’edat. Fi del safareig.

ARTISTA TOTAL

És fascinant la frenè caac vitat dels membres de Sonic Youth al marge del seu treball musical arxi-conegut. Com si fossin un col·lec u, encara que ac-tuant de forma indepen-dent, mantenen les mans i orelles obertes al món de les arts, en qualsevol de les seves vessants. És ara Kim Gordon que ha creatuna línea de roba amb el nom de ‘Carte Blanche’ per a la’marca Sportmax. Per segona vegada, la marca de roba de dona, implica a un ar sta per a una col·lecció limitada.El passat any, va encetar la inicia va Christophe Brunn-quell, ex-director d’art de Purple. Preguntada la baixista sobre el nom, explica que ‘bàsicament, se’m va ocórrer per aquest pus de col·laboracions, amb diferents arts, donant a entendre que la idea comporta la de ser total-ment lliure’.

EL CAUSANT

La denominació Lynyrd Skynyrd no ve d’un al-tre lloc que del nom que tenia l’entrenador de basquet i professor de gimnàstica d’un grupet d’estudiants al seu càrrec i que un dia va enviar al despatx del director de l’escola per portar el cabell massa llarg. Aquest professorera Leonard Skinner i va traspassar aquest 21 de setem-bre víc ma de l’Alzheimer a l’edat de 77 anys a Jacksonvi-lle –Florida. Un dia, el senyor Skinner, es va trobar al seu fi ll escoltant el primer àlbum de la banda tulat justa-ment Pronounced Leh-Nerd Skin-Nerd. El noi, afi rma que al seu pare no li va donar massa importància al fet. Tam-bé afi rma que tot i que mai li va fer gràcia la fama creadasobre el seu mal caràcter amb els ‘melenuts’, el cert ésque va acabar fent amistat amb alguns dels membres dela banda. Si és que en el fons era un bon home.

ELS MILLORS DISCOS DEL 2010

Per Mariano Muniesa

1. GAMMA RAY To The Metal

2. BLIND GUARDIAN At The Edge Of Time

3. OVERKILLIronbound

4. NEVERMORE The Obsidian Conspiracy

5. HEAVEN SHALL BURN - Invictus

6. DARK TRANQUILI-TY – We Are The Void

7. SLASHSlash & Friends

8. AIRBOURNENo Guts, No Glory

9. IRON MAIDEN The Final Frontier

10. MYRATH Desert Call

Es va presentar a Madrid Going Back, el nou treball de Phil Collins, un disc que tal i com indica el seu títol, és tota una reivindicació dels sons que van exercir una infl uència major en els seus començaments en la música i de moltes de les cançons més clàssiques dels anys 60, fonamentalment la del segell Motown. Collins, qui per problemes en les seves vèrtebres ja no pot tocar la bateria i ha suggerit més d’una vegada que podria deixar aviat la música, va donar durant la roda de premsa celebrada a Madrid opinions més que interessants sobre com percep el moment actual del pop i del rock internacional.

“Going Back” és una idea que volia portar a terme des de feia molts anys, però no ha estat fi ns ara quan he pogut dur-ho a terme. Abans, per una o altra raó, no es vadonar la ocasió”. Així va presentar Phil Collins Going Back,del que davant d’alguna de les preguntes que se li vanrepe r sobre el signifi cat nostàlgic d’aquestes cançons, es reafi rmà en que “Aquest no és un àlbum nostàlgic.Potser que el tol suggereixi aquesta idea, o la foto deportada, en la que apareixo jo tocant la bateria fa molts anys, però us equivoqueu si penseu així. És un homenatge a unes cançons, a un es l i una època que van ser enormement crea ves, i que penso que encara conserven una gran vigència. A més no és la primera vegada quehe fet versions d’aquests temes. Probablement molts devosaltres recordareu quan vaig fer al 1983 una versió del “You Cant´Hurry Love” de les Supremes, que va ser un gran èxit com a single.”

Per a reproduir al màxim possible aquell so, en la gravaciódel disc han par cipat amplament els membres originalsdels Funk Brothers perquè toquessin els instruments que havien tocat en el seu moment. “Quan escoltàvem lespreses, o estàvem tocant i els veia somriure, sabia queestava funcionant”.

Collins va parlar sobre la seva fascinació pels anys 60 que“va ser una època increïble per ser adolescent, tot succeïa per primera vegada. Els Beatles,els Stones,després la psicodèlia, Pink Floyd, Jimi Hendrix, Eric Clapton... crec que des d’aleshores no s’ha tornat a viure en el món de la música una època ‘una creativitat tal”. A aquest respecte, se li va preguntar sobre si li semblaria bona idea escriure un llibre sobre les seves experiències i records d’aquellaèpoca, al que va assegurar “és clar que sí, la meva vida

musical ha estat molt interessant…bé, la personal també(riures) i escriuré un llibre sobre ella. Però encara hed’acabar l’altre llibre que estic fent ara, una historia sobrela batalla de l’Álamo, a Texas”.

En comparació amb els anys 60, Phil Collins no té unaopinió tan favorable del que s’està fent actualment almón del pop i el rock. “Probablement una persona de la meva edat, 56 anys, no sigui la més adequada per jutjar la música actual, però…crec que hi ha molt poques cosesque valguin la pena. Durant la darrera cerimònia dels Brit Awards,vaig escoltar molta música, però cap era una grancançó. Segurament Lady Gaga és molt bona, però no em diu absolutament res”.

Tot i que no va voler ser especialment explícit sobre laseva re rada, si la va suggerir veladament. “Òbviament““ ,tsoc músic,c i vull seguir composant i fent música, peròtornar a gravar ja és una altra cosa. En aquest moment no sé si tornaré a fer un altre disc, ara he acabat aquest…i en principi crec que no trauré cap altre disc, però…el futur sempre és una incògnita”.

Se li va preguntar sobre com es veu a si mateix com a ar sta després d’haver venut la friolera de 100 milions de discos, i per explicar-se, va recórrer a una no moltafortunada comparació: “Molta gent pensa que quan tens un èxit tan immens és que no pots ser un bonar sta. L’èxit et converteix en algú sospitós. És com els restaurants McDonalds, que són molt coneguts i molt famosos, que probablement no siguin gens bons, però hi ha vegades que l’únic que et ve de gust és un Big Mac.Bé... crec que no hauria d’haver dit això (riures)”.

Cap al fi nal de la seva compareixença, a ningú liva passar inadver da la coincidència de que PeterGabriel tocava aquella mateixa nit a Madrid, i òbviament se li va preguntar al respecte: “Sí, és unacoincidència total. M’ho van dir només arribar aMadrid, i ell també ha tret un àlbum de versions. Aixòés també una coincidència, us puc assegurar que noens hem posat d’acord per treure-ho a la vegada. Sincerament l’es mo molt i sento una gran admiracióper tot el que fa com cantant i com músic. Encaraque a vegades li dóna massa voltes a algunes coses”.

Text: Mariano Muniesa.Fotografi a cedida per

PHIL COLLINTORNA A LES SEVES ARRELS S

c.

ò

ó

ELS MILLORS DISCOS DEL 2010 Per Sergi Fornol

09.- ROBERT PLANT “Band Of Joy”

08.- CLEM SNIDE “The Meat Of Life”

07.- EELS “End Times”

06.- NEIL YOUNG “Le Noise” 05.- MAVIS STAPLES “You Are Not Alone”

04.- RAY LAMONTAGNE & THE PARIAH DOGS “Good Willin’ & The Creek Don’t Rise”

03.- HOWE GELB A BAND & GYPSIES “Alegrías”

02.- JOHN GRANT “Queen Of Denmark”

01.- BRUCE SPRINGSTEEN “The Promise”

12.- GASLIGHT ANTHEM “American Slang”

11.- TRUTH & SALVAGE CO. “Truth And Salvage Company”

10.- DRIVE-BY TRUCKERS “Big To-Do”

15.- THE GREAT CRUSADES “Fiction To Shame”

14.- BLACK KEYS “Brothers” 13.- JIM JONES REVUE. “Burning Your House Down”

NS

Lone Star van ser pioners en aixòdel rock a la dècada dels 60 al’Espanya fosca del franquisme.Segurament sense la seva visió

no s’entendria el rock estatal coml’entenem avui. Van passar per l’aro,de la ma d’EMI, fent les versionstraduïdes al castellà que va haver defer tothom que volia dedicar-se al rock; però ja van mostrar la seva vena

més rebel a l’aconseguir d’adaptarells les lletres i fer els arranjaments.La jugada els va sor r rodona i van començar a tocar arreu de la pell debrau. Aquest disc recupera un concertque van fer l’any 1968 al Teatro Infanta Beatriz de Madrid, amb un repertori que incloïa jazz i rock, i van colar una versió en clau jazz de El Cant delsOcells. Aquest àlbum, nou però an c

-En el seu moment per què veu escollir el nom deLone Star?-El nom el vaig escollir en una època en que tots elsgrups es deien “Los...” i vaig elegir Lone Star, no LosLone Star. Em vaig desmarcar dels noms que es feien servir habitualment. Segons un amic que és psicòlegem va dir que vaig escollir aquest nom perquè volia fer el meu camí. Lone Star vol dir estrella solitària.

-Per què heu decidit ara de recuperar aquest concert de l’any 68?-Va ser un concert important dintre de la trajectòriade Lone Star. Podríem dir que va ser el tret de sor da. Ens van incloure dintre de la programació de Fes vales de España en l’apartat de música moderna(on hi havia fi cat tot el que no era clàssica) per tant hi anava el jazz i el rock, en un moment que no hihavia res. El meu fi ll regirant per calaixos de casa vatrobar una cinta magnetofònica de l’any 68 i em vaconvèncer de que era un document històric. Vam anar a un estudi a escoltar-la i sonava fatal i després de polir-la vam decidir editar-ho. Ho hem fet enformat CD i doble Lp de vinil.

- Què creus que va representar Lone Star pel rockespanyol dels 60 i 70?-Durant la dècada del 68 al 82, per a mi, va ser ungrup pioner. Vam fer Rock’n’roll quan aquí no es feia res. Ens vam allunyar del pus de grup que calcava,al principi ens obligava la discogràfi ca a fer versions,i ho vam acceptar però fent l’adaptació de la lletra iels arranjaments nosaltres. A par r del 68 editem “Mi calle” i aleshores tot el que composem és propi. Veig

EL RETORN DISCOGRÀFIC DELS PIONERS DEL ROCK’N’ROLL

en el seu con ngut, refl exa una època, i s’ha editat en format CD (com manen avui els cànons) i en doble Lp de vinil (per allò del col·leccionisme). Gràciesa un mecenes i gran fan, que ha pagatels costos de l’edició del disc, aquestdocument històric ha pogut veure lallum. Vam parlar amb el Pere Gené,cantant del grup i el seu fi ll, Jordi, qui ha estat l’ar fex del projecte.

Entrevista: Pere Homs Fotografi es cedides per Lone Star.

que la gent torna a escoltar-nos després de tant detemps, és estrany però la gent torna a la música queescoltaven els seus pares, cosa que la meva generació va rebutjar. Això es deu a que la música d’ara no téforça, la majoria no diu res, o no està ben canalitzada.

-En aquella època com fèieu l’elecció del repertori?M’ha sobtat que féssiu El Cant dels Ocells del Pau Casals.-Quan vam arribar a Madrid estàvem acollonits. Vam fer una primera part de jazz, on vam incloure unaversió del Cant dels Ocells. No sabíem com respondriala gent i la veritat és que va estar molt bé. L’èxit delCant dels Ocells em va dir que a Madrid hi quedavenmolts republicans.

-Va costar que el teu fi ll et convences per treure eldisc?-Molt, perquè quan decideixo una cosa és inamovible. Jo al 84 decideixo acabar el grup, tot i fer cosespuntuals com al Mercat de Música Viva de Vic o alGrec. Ell havia penjat la cinta al foro del web del grupque porta ell i la gent va frepar i demanar la seva edició.

-Hi ha més material inèdit que es pugui editar algundia?-No. A més hi ha hagut discogràfi ques que hantret coses rares del grup com cançons amb lletres diferents. Aquest concert que ara editem, jo pensavaque no tenia condicions, però ara el col·leccionisme ho ha tornat rellevant.

-Hi haurà algun disc nou d’estudi de Lone Star?-No, en tot cas es c pensant de treure’n un en solitari,però ja veurem.

-Com sorgeix la idea de fer aquest disc?- La idea sorgeix a través del nostre web. El meu pare tenia aquesta cinta agafant pols en un calaix, i de tant en tant conversàvem al voltant del grup. Joparlo molt del grup amb el meu pare perquè sóc elwebmaster de la pàgina ofi cial. Un dia, ara farà un any la vaig agafar i vaig anar a casa d’un amic que té un revox i la vam passar a cd en condicions de so moltprecàries. Com totes les inicia ves relacionades ambel grup vaig posar un post parlant-ne al nostre fòrumdel web, i els foristes assidus que tenien més de 500 missatges acumulats van poder rebre a traves d’unmissatge privat el link amb el disc passat a mp3, aixòva desfermar una eufòria considerable. Arrel d’aquest fet un nou forista m’escriu i em diu que li encantariaque treièssim el disc al mercat en cd i en vinil i queell es faria càrrec dels costos. Això és tot, gràcies aaquest mecenes que fa un acte d’altruisme del totdesinteressat i extraordinari, teniu aquest disc entreles mans.

Aquí és el Jordi Gené qui contesta a les preguntes:-Per què ara en aquest moment?- Tots els moments són bons per fer les coses benfetes, ara ha sor t la oportunitat, amb diners tot espot fer. Sense el mecenes l’alterna va era picar a les discogràfi ques i pidolar que ens deixessin treure eldisc, i segur que la resposta hauria estat NO,malauradament els diners encara ho són tot.

-Que creus que ha representat Lone Star per lamusica rock del país?LONE STAR ha estat la millor banda del país, digues-li Catalunya o Espanya, la millor. Injustament ipremeditadament oblidats per raons polí ques. Per Catalunya com que no eren de la “nova cançó”no comptaven, ells feien música i prou, i tot i queen aquest concert del Beatriz, fent un acte de gran valen a davant les autoritats franquistes que estaven al teatre, fan una versió en jazz de “el cant dels ocells”, i al 1978 fan un maxi-single amb dostemes brutals en català com “Punta d’alba” i “l’amorse’n va”, mai han comptat per promocionar-los,abans toca fer-ho amb grups mediocres però que cantant en català exclusivament com per exemple “pomada”, els heu sen t? Doncs ja enteneu el que dic, nosaltres no entenem que el català s’hagi de

potenciar a qualsevol preu, en la música si ets bo d’acord endavant i si ets dolent ja no t’haurien dedeixar entrar a l’estudi, la meva opinió eh? I Espanya? doncs tampoc els va promocionar mai perquè de fet eren un grup “perifèric” o sigui que abans tocavapromocionar a Bravos, Brincos, Miguel Rios etc que sison de Madrid, abans que a un grup català, les coses son així. LONE STAR ho ha signifi cat tot. Sense ells no s’entén que músics com Ramoncín, Héroes del silencio, Barón Rojo, Loquillo, Obús, etc hagin arribata exis r, tots mamen de la mateixa font, poseu-vosel tema ADELANTE la versió en directe de 1973 i ho entendreu, sense ells no hi ha rock, jazz, ni progressiu,John Lennon deia; before Elvis there was nothing..I Jo dic que abans de LONE STAR no hi havia ni exis arés.

© Foto de Rafa Arocha.

M-Clan torna després de dos anys i migde silenci amb un nou disc. “Para no ver el fi nal” (Warner, 2010) és un àlbum ple decanvis que es veuen des de la fotografi a de la portada o quan escoltes les peces. D’una banda M-Clan s’ha convertit enduet,el Carlos Tarque i el Ricardo Ruipérezs’han quedat sols, tal i com van començar.Ha estat una decisió personal que ensexpliquen en aquesta entrevista i a mésla seva música ha donat un gir cap elsoul. Moltes sorpreses que fan del grupuna proposta ben viva i a seguir tenint encompte. Detalls com aquests són els que fan que el panorama es renovi i les gransformacions no s’apalanquin en una posicióde privilegi sense més, explotant la sevafama fent més del mateix al que ens tenen acostumats. Cal agrair a M-Clan que això nohagi passat amb ells. A més asseguren que aquest gir cap el soul no serà perpetu, que a cada disc poden haver canvis estilístics,però a hores d’ara no tenen ni idea de com

serà el proper àlbum. Un consell, centrem-nos i concentrem-nos amb el que tenim ara iassaborim el disc sense complexos. Vam parlar de tot això amb el Ricardo Ruipérez.

-Veig que en aquest disc hi ha diferents canvis.D’una part heu passat de ser una banda a un duoi d’altre heu fet un disc més soul. Per què aquestscanvis?-Ja portàvem molts anys i el grup no acabava de funcionar com volíem. Vam xerrar i vam arribara un acord lògic. No et diré que no hagi estat dur perquè són molts anys d’estar junts. Però hem aconseguit con nuar sent amics i estem moltcontens de la decisió.-Per què heu tulat aquest disc “Para no ver elfi nal”?-És el tol de la primera cançó que va sor r i al fer l’arranjament de metalls va quedar com unacançó molt representa va d’aquesta nova etapa id’aquest nou disc.-Què heu volgut representar a la portada del disc?-És un disc que parla molt de la nit i a la fotografi aapareixem el Tarque i jo fumant un cigarret a forad’un garito. Ens va agradar molt la fotografi a i lavam escollir de portada de l’àlbum.

er què heu tardat dos anys i mig en eure un nou àlbum?omposar és di cil i nosaltres no

om Lennon i McCartney. A més hemscut tota una sèrie de canvis en elrup.Què ha inspirat les lletres de lesançons?Estem davant d’un disc bastant visceral i sincer. El Tarque parla deensacions, amor i desamor, temes

molt arrelats en el blues i el soul. Ellnecessitava unes lletres amb forçanterpreta va. És dels discos més

directes que hem fet.-Aquest disc com ja he dit és méssoul, més negre. Aquest és l’es lque a par r d’ara desenvoluparàM-Clan?-És una pinzellada més soul, peròno con nuarem així. Som unabanda de rock, a vegades enssurten discos més hard i aquest és més soul, només això.-Com serà el directe d’aquestdisc?-Serem un total de nou musics al’escenari. Portarem una secció de metalls per bressolar algrup i poder ser fi dels al disc.Estem molt contents i desitjant

ra.àsiques entre aquest disc i

l’anterior?-No crec que hi hagi grans diferències, estemdavant d’una evolució lògica. El disc “Memorias” representa un abans i un després per nosaltres.Van decidir ser més sincers i treballar més i millor els arranjaments de les cançons i ser mésselec us i pun llosos.-Aquest canvi d’es l pot representar unproblema pels vostres fans?La veritat és que sembla que no. Pel que ensha arribat a través d’internet (web, myspace,facebook...) i de la premsa, el 95% dels comentaris han estat favorables. Volia que la gent entengués aquest disc, ara que estem en una fase de sinceritat i honestedat i sembla que ho estemaconseguint.-Quan us veurem per Catalunya?-Ara tocarem el dia 28 al Razzmatazz però a par r de març que és quan comencem la gira intentarem venir el màxim de vagades possible perquè Catalunya per M-Clan sempre ha estatmolt especial des del principi de la nostra carrera.-En què ha repercu t la producció de Carlos Raya en el resultat fi nal del disc?-En Carlos ha fet una tasca molt intensa, de fet ésun disc molt seu. Ha aconseguit una base rítmicamolt poderosa i un so molt orgànic. Les guitarres també tenen un paper molt destacat.

Entrevista: Pere Homs.Fotografi a cedida per Warner.

-Petre-Csovisgr-Qca-Evsmnid-

començar la gi-Diferències bà

PARA NO VER EL FINAL

M-CLAN

THE ADICTS/THE EXPLOITED/ VÓMITO/ DISTORSIÓN/ AL & THE BLACK CATS. Data: 15-05-2010. Lloc: Sala Razzmatazz. Promotor: HFMN CREW.Tarda força estranya la viscuda el divendres 15 de maig al barri de Marina, a Barcelona. Els carrers estaven plens de punks vinguts d’arreu de la ciutat i del país, tots ells rondaven per les proximitats de la mí ca sala Razzmatazz. M’agradaria saber quants d’ells duien entrada ja que es podia respirar en l’ambient el preludi d’una gran nit, però, també cal dir que molts dels allà presents es trobaven fent la festa al carrer sense intenció d’entrar a la sala.

Centrant-nos en el concert, i deixant de banda el comportament dels que s’hi van acostar; Les portes de Razz es van obrir a les sis per donar pas a “Al & the Black Cats”, grup arribat des de Michigan i que se li reservava el paper d’obrir el fes val que es viuria al llarg de la tarda/nit a la sala. A con nuació van pujar a l’escenari la primera de les dues bandes nacionals de la vetllada. Distorsión tornaven a trepitjar escenaris barcelonins després d’un llarg temps. Aquestes varen ser dues formacions ideals per obrir la gran nit que esperava.

Amb Vómito, grup basc recentment re-agrupat, el públic es va animar sèriament, alguns dels seus temes van ser corejats i es va deixar entreveure una gran mo vació tant dalt de l’escenari com entre les primeres fi les. Van sonar “Ratas de ciudad”, “Un día más” i “Soy una bomba” entre altres cançons, l’única pega al seu concert va ser la seva brevetat, encara que segurament aquest fos cosa de l’organització.

Ja se sap que amb el punk pot passar qualsevol cosa, els grans i admirats “The Exploited” (tot i que algunes vegades odiats i menyspreats) van saltar a l’escenari amb Wa e Buchan (veu) com a frontman. Wa e, l’únic membre que queda de la formació original va aguantar prou bé tot el show tot i tenir 53 anys i les seves experiències relacionades amb l’alcohol i la violència. Van sonar grans clàssics del punk com “Punks not dead”, “Fuck the System”, “Sex & Violence”, “Troops of tomorrow” o “Dead Ci es”. Amb el mateix Wa e estava William Buchan (el germà) a la bateria i Gav i Irish Rob a la guitarra i al baix respec vament. Quan van tocar “Sex & Violence” van permetre que alguns dels assistents pugessin al escenari (en contra de l’opinió dels goril·les de seguretat), tot i així, els escocesos no van estar massa comunica us la resta del concert. “The Exploited” segurament van ser la decepció de la nit ja que ells no van fer un gran concert i, per estrany que sembli, hi havia gent del públic que no els coneixia. De fet és curiós el fet de que hi hagués una pseudo-festa paral·lela al concert en els lavabos de la sala. Els de seguretat estaven desbordats ja que en els WC ningú respectava cap norma, era una espècie de llei de la jungla. Els lavabos estaven abarrotats i la gent cantava i es movia al seu rotllo sense ni tant sols mirar si eren lavabos d’homes o dones. Ningú hauria dit que hi havia uns mites del punk tocant a tant sols 50 metres.

Passada l’extravagància viscuda amb “The Exploited”, gran moment, immens! S’apaguen tos els llums, s’encén el focus de la bateria i posteriorment el de les guitarres, teclat i baix. A con nuació 5 persones ves ts de blanc emulant “Clockwork Orange” comencen a interpretar una versió punk de “l’Himne de l’Alegria” de Beethoven. Només acabar entra Keith ‘Monkey’ Warren ves t amb armilla de brillants i cartes de póker gegants per tocar el primer gran tema de la nit: “Joker in the Pack”. L’eufòria i la bogeria es comença a transmetre des de l’escenari a tota la sala, els temes es van succeint i sonen entre d’altres “Spank me Baby”, “Numbers”, “Bad Girl”, “Chinese Takeaway”, “Steamroller”… El gran atac de follia arriba amb “Viva la Revolu on”, tema amb el que el públic entra en consonància total amb la formació anglesa. Per sorpresa per molts dels assistents toquen “Tango”, un tema que personalment no esperava i que va ser molt ben rebut per part del públic. Durant tot el concert, Keith ‘Monkey’ Warren no para de fer trucs de màgia i llençar purpurina, confe , cartes i papers al públic. Tot un espectacle! A més a més no podem oblidar que aquest grup porta ja trenta-dos anys tocant per tot el món mantenint la formació original!!!

El concert va acabar igual que va començar, amb la seva carismà ca versió de “l’Himne de l’Alegria”. Al fi nal es respirava euforia en l’ambient i sen ment general de que havia estat una gran tarda/nit. Pels voltants de Razzmatazz, la marabunta punk con nuava a la seva bola amb cerveses i crestes d’un pam en els caps rapats. Pot agradar més o menys, però realment: Punks not dead!

Text i fotografi es: Guillem Sort.

Con

cert

sC

once

rts

PATTI SMITH (23-07-10) KRIS KRISTOFFERSON (24-07-10)FESTIVAL de la PORTA FERRADA (48ena Edició) Promotor: Ajuntament de Sant Feliu de GuíxolsMajúscula victòria l’aconseguida al penúl m cap de setmana de juliol al Fes val Porta Ferrada; Festvial que any rere any es celebra a la bonica població de Sant Feliu de Guíxols; “majúscula” pel resultat ob ngut a nivell ar s c i pel valor de les dues imprescindibles i veteranes fi gures que en serien protagonistes: Pa Smith i Kris Kristoff erson (aquest úl m debutant per primera vegada en tot l’Estat)

Nit de divendres:Apareixeria des d’un lateral de l’escenari somrient la dama de Chicago, amb un caminar tranquil, saludant a tots el presents, encetant el recital amb “Redondo Beach”. Ges culacions, excel·lent veu i companyia immillorable gràcies sobretot a l’aportació del seu guitarra de sempre Lenny Kaye. Des l·lant carisma, ac tud i credibilitat en tot moment, l’inici pausat (que no avorrit) que hi hauria planifi cat aniria calant poca poc a una audiència atenta, però excessivament “calmada”; ja sigui pel format del recinte (tothom assentat) o bé per la profunda atmosfera generada en temes com “Dancing Barefoot” o “Free Money”... fi ns que transcorreguts els primers compassos i després de l’estrena d’una nova peça amb un crescendo cap vador i de nom “Beneath the Southern Cross” (dedicat a l’escriptor Xilè Roberto Bolano del qui Pa sempre n’ha ngut una gran debilitat) arribaria el moment detonant que canviaria l’esdevenir de la nit passant de “magnífi ca” a “excepcional” i “especial”: a través de la revisió del tema “People Who Died” de Jim Carroll amb la cantant apropant-se fi ns al pa de butaques per acabar ballant enmig del públic, provocant el deliri fi ns despertar al respectable per acabar posant-lo dempeus fi ns al fi nal de la nit. Però les sorpreses no s’acabarien aquí fi ns que de sobte entraria en escena un jove cabellut amb una guitarra elèctrica per afegir-se a la banda. Resultaria ser el fi ll del malaurat Bolano citat anteriorment, el qual l’ar sta havia conegut aquell mateix dia en el seu pas per Blanes, mentre aquesta descobria i perseguia la pista de tot allò que havia format part del seu admirat poeta. Ja a la recta fi nal (i després d’unes incendiaries “Because the Night”, “Peolpe Have The Power” i “Gloria”) s’acabaria disparant (i escopint) la resta de “munició” a través de la guitarra elèctrica que Smith alçaria amb força (“L’arma de la meva generació”... exclamaria rabiosament) per atacar “Rock’n’Roll Nigger” fi nalitzant-la amb totes les cores de l’instrument pels aires. Diu ella que la gent té el poder... però nosaltres creiem que aquest poder el tenen molt pocs; ella és un d’aquests pocs, lògicament. Nit de dissabte:Molt de temps (massa) hem hagut d’esperar per poder veure i escoltar en directe les cançons d’aquest “cowboy” irrepe ble i de tan llarga i admirada trajectòria. Inicialment programat a la Sala Las Vegas, s’acabaria passant a l’Espai Port de sempre amb tothom assegut. Un canvi obligat per la bona venta d’entrades i que de retruc acabaria benefi ciant al desenvolupament del recital per les caracterís ques de la “despullada” proposta: Kris sol amb la seva acús ca i harmònica...sota una lluna plena.Probablement laveu de Kristoff erson ja no es gui en les millors condicions, (cal recordar que estem parlant d’un personatge de 74 anys) ni tampoc disposi d’una habilitat excessivament bona alhora de tocar la seva guitarra, però tot això ho resolt suplint amb la capacitat que té de transmetre i emocionar al l’oient. Més centrat en la primera època i deixant lleugerament aparcada les seves úl mes (i fantàs ques) entregues “Closer to The Bone” i “This Old Road ”, acabaria fent les delícies dels seus incondicionals més avantatjats: Des de “Me & Bobby McGee” a “Jody & The Kid”, sense oblidar-se de la seva faceta més reivindica va amb “Sandinista” i “The Circle” dedicada als desapareguts a l’Argen na. Curiós el detall de que moltes de les peces quedessin “retallades” en duració deixant en algunes d’elles els darrers acords per completar, però els aplaudiments que es desprenien en cada tema, acabaven per suplir aquesta anecdò ca mancança.Kristoff erson, sorprès per la resposta efusiva i agraït pel silenci respectuós trobat al llarg de la nit, s’acomiadaria de tothom saludant i afi rmant que en el futur en tornaria a visitar... vist el somriure de felicitat en els seus llavis i la dedicació que acabaria brindant als fans que l’esperaven al costat de l’autobús que l’havia de portar fi ns al nou des , podríem constatar que les seves paraules anaven de debò. Aquí ens trobaràs es mat Kristoff erson, amb els braços ben oberts.

Text: Sergi Fornols Fotografi a: Pepe Senyé

Con

cert

sC

once

rts

DRIVE-BY TRUCKERS (08-08-10)

FESTIVAL LUNA LUNERALonja Medieval – Sos del Rey Católico

Di cil d’oblidar i gravada per sempre més a les nostres re nes quedarà l’actuació que els de Athens ens varen regalar al al Lonja Medieval del Sos del Rey

Católico; un espai de prestacions immillorables per gaudir de la música i que any rere any (i ja en van nou) es transforma magistralment per acollir el (cada

cop més pres giós) Fes val Luna Lunera.

Actualment immersos en gira americana

presentant el darrer treball d’estudi “The

Big To-Do”, (exercint fi ns i tot en algunes

dates de teloners de Tom Pe y & The

Heartbrekers) ferien una breu aturada per

apropar-se fi ns al “Sos” i oferir d’aquesta

manera una actuació exclusiva, a l’espera

de la gira europea prevista a fi nals d’any.

Lluny quedava ja la darrera vegada que

havíem pogut degustar en directe als

nostres “camioners” favorits (època

“Blessing and a Curse”) i grans eren les

ganes de poder contrastar l’evolució de la

banda sense Jason Isbell a les seves fi les.

Incorporats un nous teclats i una

magnífi ca “pedal steel” gràcies als

nou vinguts Jay González i John

Neff respec vament, el conjunt de

la proposta s’enriqueix de manera

espectacular i guanya en ma sos que,

arrodonits amb les habituals guitarres

dels líders Hood i Cooley, aconsegueixen

reproduir els resultats tan brillants que

trobem en disc. Tot i que “Carl perkins Cadillac” seria

l’excepció d’un inici rela vament

con ngut (en velocitat, no en resultats)

per allò d’anar escalfant motors, seria

arribats a “Marry Me” quan, amb la

maquinaria totalment revolucionada,

l’actuació es veuria propulsada cap amunt

sense aparent sostre. Els nous temes (fantàs ques “Birthday Boy” i “Daddy Learn To Fly”) funcionarien de meravella amb un enorme Pa erson erigint-

se com autèn c mestre de cerimònies, evidenciant que és l’ànima d’aquest irrepe ble grup que mica en mica es va forjant un camí sòlid com una roca, i

guanyant-se per mèrits propis l’e queta de “Clàssics”.

Provocant el deliri a tot el recinte fi ns a posar-lo dempeus i oferint Jack Daniel’s a les primeres fi les, oferirien un recital majúscul de més de dos hores (biss

de trenta minuts inclòs) repassant gairebé tota la seva dilatada trajectòria, sense oblidar-se de la imprescindible “Let There Be Rock” ni l’habitual revisió de

“People Who Died” amb la que solen clausurar els seus concerts. Jo de vosaltres, la propera vegada que s’acos n per aquí, no els deixaria escapar perquè

bandes i actuacions fi broses com aquestes son les que mantenen més viva que mai la passió d’això que coneixem com a “rock’n’roll”.

Foto i text: Sergi Fornols

Con

cert

sC

once

rts

YO. OTRO LIBRO EGOCÉNTRICO DE JUANJO SÁEZ. RESERVOIR BOOKS.“Yo” recorre la nova etapa de l’autor com a ar sta enfrontat als seus pitjors dimonis. Honest, diver t i original posa sobre la taula els temes que defi neixen el seu treball: l’art, com viu un ar sta, quines són les sevespors i inseguretats, a què s’ha d’enfrontari quin és el paper del mercat amb tot això.L’autor, Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) descendent d’un pas sser, ha esdevingut undels dibuixants espanyols més guardonats i de millor acollida entre els lectors. Hapublicat “Viviendo del cuento” i “El arte. Conversaciones imaginarias con mi madre”ambdues a reservoir books. Ha publicat també “Nada”, el llibre infan l “Dentro del sombrero” i el recopilatori “Principios básicos de Astronomía de los planetas.Actualment treballa a la sèrie “Arròs covat”al Canal 33.

NADIE. JEFF LEMIERE. PLANETA DeAGOSTINI.La pe ta ciutat de Large Mouth mai ha vist tanta excitació fi ns a l’arribada de Griff en, un foraster embolicat de cap a peus en unes estranyes venes. Moguda per la curiositat, una jove solitària anomenada Vickie descobreix la tràgica història del passat de Griff en i l’estrany accident que el va deixar horriblement desfi gurat. Però, amaguen les seves venes quelcom més que cicatrius? Quan es produeix una sèrie de crims, elstranquils habitants de la ciutat es tornen contra Griff en, el persegueixen i amenacen amb desemmascarar el més espantós secret. Una original novel·la gràfi ca en b/n i blau. Nadie reprèn l’etern personatge de H. G. Wells de L’home invisible, el trasllada a una moderna ciutat pe ta i l’usa com aclau per explorar temes d’iden tat, pori paranoia. Jeff Laramie és el creador de l’aclamada Essex Country Trilogy, nominada als premis Eisner.

EL CASO PASOLINI. CRÓNICA DE UN ASESINATO. GIANLUCA MACONI. GALLO NERO.Pier Paolo Pasolini, poeta, escriptor, director de cine i per a molts, l’úl m intel·lectual italià, mort a prop de Roma el 2 de novembre de 1975 en unes macabrescircumstàncies encara per aclarir. GianlucaMaconi reconstrueix les úl mes hores de vida del poeta i la possible dinàmicadel seu assassinat, reconstrucció fi del a les actes del procés, posant de manifest les contradiccions en la versió de Giuseppe Pelosi, únic culpable segons lajus cia italiana. L’autor, Gianluca Maconi (Pordenone, 1977) va rebre el premi Pietro Miccia al millor dibuixant en el Torino Comics 2004. Aquesta és la seva segonanovel·la. la primera, Los crímenes deAlleghe, També és autor de Yggdrasil (2008),Mono (2007), Fortezza Europa (2006), l’antologia Self Comics 2006 i del primer volum de la sèrie Aztalan (2007).

TRISQUEL. ENKARU. NOWEVOLUTION.El famós arxidruida Cuervo Gris ha decidit deixar de costat les aventures per buscarun deixeble al que transmetre els seusconeixements. Només entrenarà a aquell que ngui un mo u pel qual mereixi adquirir-los. Després d’escoltar a centenarsde candidats, el seu escollit ha estat HeianBalderk, un jove i torpe elfo, impulsiu isense cap habilitat destacable. Algunspensen que Cuervo Gris ha vist un granpoder ocult en ell... ¡però estan totalmentequivocats!

NOCHES DE ZIPANGO. HIDESHI HINO. LA CÚPULA.Has sen t a parlar de la nena que passava els seus dies observant als ratolins? I aquella altra que va despertar amb el capgirat? Ningú sap què va ser dels estudiantsde primària desapareguts tot i que hi ha quifa referència a una bruixa. I s’explica queuna dona solitària va perdre, literalment elrostre. Tots ells van viure i moriren a l’era Heisei a fi nals del macabre segle XX. Ja famolt de temps i hi ha poca gent que ho recordi, però potser sigui millor així. Perquèla varietat d’espants que niuen en l’ànima humana és tal que només queda resignar-sea la degradació. L’autor, Hideshi Hino neix a Manxuria el 1946, però desseguida es traslladà a Tokio amb la seva mare, on elclima de postguerra marcaria profundamentla seva infantesa i decidiria la seva obra futura. Recorda haver-se sen t molt afectat en la seva joventut per Seppuku,el fascinant fi lm de Masaki Kobayashi. Als anys 80 dirigeix dues entregues de la sèriede culte ultragore Guinea Pig i s’estrena en el manga a fi nals dels 60. És autor de: La serpiente roja, El niño gusano, El hombrecadáver, Criatura maldita, Panorama infernal...

SAMURAI. CIELO Y TIERRA. MARZ-ROSS-KEITH-LANPHEAR. GLÉNAT.Començant en el Japó feudal de 1704, Samurai: Cielo y Tierra segueix a Shiro, unsamurai solitari que ha jurat reunir-se ambl’amor de la seva vida que ha estat raptat. Larecerca de Yoshiko el portarà molt més lluny del que mai havia imaginat: del seu Japónatal a l’imperi xinès en expansió, i d’allà, através d’Europa, fi ns a París. Als llegendaris salons de Versalles de Lluis XIV, si desitjarecuperar el seu amor, haurà de creuarespases amb tres dels millors espadatxinsmai coneguts.

BOB DYLAN REVISITED. TRECE CANCIONES ADAPTADAS AL COMIC. NORMA EDITORIAL.Fa més quaranta anys que Bob Dylanno deixa de reinventar-se i d’atraure a altres creadors (fotògrafs, dissenyadors, escriptors, cineastes...), fascinats per laforça de la seva obra i l’atracció que genera aquest enigmà c personatge. Avui el còmic entra en la llegenda de Bob Dylan. En aquest llibre tretze dibuixants fan ressonar la seva sensibilitat al ritme de les cançonsque més els agraden: Blowin’ In The Windper Thierry Murat; A hard Rain’s A-Gonna Fall per Lorenzo Ma o ; I Want Youper Nicolas Nemeri; Girl from The North Country per François Avril; Lay, Lady, Lay per Jean Claude Gö ng; Posi vely 4th Street per Christopher; Tombstone Blues per Bézian; Desola on Row per Dave McKean; Like a Rolling Stone per Alfred, Raphaëlle Rio, Maël Le Mée i Henri Meunier; Hurricane per Gradimir Smudja; Blind Willie McTell per Benjamin Flao; Kcnokin’ OnHeaven’s Door per Jean-Philippe Braman i Not Dark Yet per Zep.

LAS AVENTURAS DE SUPERMAN. JOE CASEY-DEREC AUCOIN. PLANETA DeAGOSTINI/DC.Aquest volum recopila l’etapa de Joe Casey i Derec Aucoin al front de la desapareguda col·lecció Adventures of Superman, herevade Superman entre 1986 i 2006. En aquestvolum autoconclusiu, el nou president dels EUA, Lex Luthor, tractarà de conver ra Superman en el seu mercenari privat en el confl icte contra la nació de Bialya. Coneixerem una mica més les seqüeles que va deixar en l’univers de Superman la terrible guerra contra Imperiex. Iacompanyarem a l’home d’acer fi ns a Heroville, habitat per herois curiosos, perlluitar contra tres villans que cobren vidades de les pàgines d’una novel·la.

MARICA TÚ. JULIÁN ALMAZÁN-ALFONSO CASAS. GLÉNAT.El Julián està depre perquè acaba de tenir un desengany amorós. La seva tristor la ofega sor nt amb tots els nois quees pot lligar a través d’internet i fent-se una “assegurança an -banyes”, o siguiposant-les ell primer. La vida del Julián, basada en l’historial sen mental del seuguionista, és la d’un gay trentanyer que està fart dels estereo ps associats al fet de ser gay. Aquesta és la història de laressaca d’un grup d’amics autosufi cient... Per ser una història sobre l’amor i la soledat, està explicada amb molt sen t de l’humor. Benvinguts a un món d’homes. Els autors, Julio Almazán (Ciudad Real, 1973), cambrer, bibliotecari, organitzador d’events, dissenyador gràfi c, DJ, dibuixant, webmaster... Alfonso Casas (Zaragoza, 1981)és dibuixant.

DIARIO DE GUERRA. HUGO PRATT. PANINI COMICS.Amb aquest tercer volum fi nalitza la recopilació completa de totes les historietes que Hugo Pra (l’autor de Corto Maltés) varealitzar entre 1959 i 1963 per l’editorial britànica Fleetway. Pra , que desprésd’haver realitzat juntament amb el guionistaH. G. Oesterheld sèries del calibre de Sgt.Kirk, Ticonderoga o Ernie Pike es trasllada a Londres el 1959, dibuixarà varis volums de còmics bèl·lics per col·leccions de Fleetwaycom War Picture Library, War at Sea PictureLibrary, Ba le Picture Library, ThrillerPicture Library o Ba le Bri on. Els tres números de Diario de Guerra: Hugo Pra , recullen la totalitat d’aquestes historietes. En aquestes col·leccions citades van par cipar guionistes de la talla de Donne Avenell, Willie Pa erson, David Satherley oIan Kelly.

FRANK CAPPA. MANFRED SOMMER. GLÉNAT.Estem davant del volum integral Frank Cappa, aquesta edició recopila tot el material del mí c reporter gràfi c creat per Manfred Sommer, s’inclouen historietespublicades en revistes com Metropol, CIMOC… S’inclou la història inèdita “El país amarillo”, en la que Frank Cappa viatja a Afganistán, i que, havent quedat inconclosa després de la mort de l’autor, es completa aquí amb el guió escrit per Sommer. Per una altra part, s’inclouen valuosíssims documents que ajuden a acostar-se al genial autor. El pròleg el va fer especialmente l’Alejandro Jodorowsky, que va aser amicpersonal de Manfred Sommer. L’autor amb aquestes aventures va abanderar elpacifi sme, l’ecologisme i la denuncia dels abusos contra els drets humans abans de estés de moda fer-ho.

LA ESPADA DEL INMORTAL. HIROAKI SAMURA. EDICIONES GLÉNAT.Manji, el samurai immortal i la seva companya con nuen el seu camí erràtic trobant noves amenaces. Els enemics van caient, però cada vegada són més letals. Una història ambientada en el Japó del període Edo, en la que un samurai maleït ha d’arribar a vèncer a mil adversaris per poder desfer-se de la pesada càrrega que suposa la immortalitat. Una sèrie de culte pels lectors de manga. Estem davant d’una sèrie iniciada al 1993 a la revista A ernoon de Kodansha, per un aleshores jove de vint anys Hiroaki Samura (Japó, 1970). La espada del inmortal va ser la obra de debut de Samura, llicenciat en Belles Arts, i a la que s’ha dedicat des de llavors.

CINEMA

La història que planteja “Bruc, el desa o” no és novedosa, és una historia universal en la trama de diferents fi lms de totes les èpoques. Fins i tot podríemcomparar l’argument amb aquella mí ca pel·lículadels 80 “First Blood”, més coneguda per ser la primera entrega de la saga Rambo. El protagonista de Bruc per això, potser un Rambo en certa manera però no és un heroi de pus sobrehumà com l’amic Stallone. “Bruc” parla d’uns fets històrics centrats a la Catalunya que les tropes napoleòniques volien conquerir perentrar a Espanya. Parla del mbaler del Bruc, el nostre protagonista, però centra la trama una vegada ja hanpassat els fets històrics que van dur a la primera derrota dels francesos i al fet que l’emperador francès demana a cinc soldats que trobin i eliminin al jove mbaler. Perlocalitzar-lo maten a totes les persones que trobem al seu camí que lluiten en una resistència contra els francesos i a innocents com tota la família del jove i als veïns que es neguen a donar informació per tots els pobles d’alta muntanya per on passen. La muntanya deMontserrat en tot moment és la protagonista dels fets.El repar ment del fi lm està encapçalat per Juan JoséBallesta qui encarna el protagonista “Bruc”, el mbaler. Ha par cipat en les pel·lícules “Entre Lobos”, “La Casa de mi Padre”, “Ladrones” i “Cabeza de Perro”. La sofrida parella del “Bruc”, està interpretada per l’actriuAstrid-Bergès-Frisbey qui par cipa en el repar ment de “Piratas del Caribe 4”. Els soldats francesos estan encapçalats per Vincent Pérez, Jeromme Le Banner,Nicolas Giraud i Moussa Maaskri, a qui acompanya el renegat afrancesat, San Millán. Junts sotmetran a unapersecució implacable a “Bruc”.

El que més impacta de la pel·lícula són els escenaris, ja que es troben a la muntanya de Montserrat o als seus voltants i xoca que un fi lm català, fet a casa nostra amb vocació internacional ngui una qualitat res envejable a les manufactures de Hollywood; però és clar va costarlo seu fer realitat el projecte tal i com van explicar el director, Daniel Benmayor, i els productors Edmon Roch,Jordi Gasull i Victòria Borrás.

Text i fotografi es: Pere Homs.

APOCALIPSIS Z. LOS DÍASOSCUROS. MANEL LOUREIRO.PLAZA & JANÉS.Els supervivents de Apocalipsis Z aconsegueixenarribar a les illesCanàries, una deles úl mes zoneson estan protegitsdels no-morts. Peròallà troben un estatmilitar en plena guerra civil, ambuna població famolenca i sensegairebé recursos per a sobreviure.Els alts comandaments de Tenerifeli demanen al protagonista i al seuinseparable company que amb un equip de soldats por n a termeuna missió quasi suïcida: saquejarl’hospital La Paz de Madrid, undels primers punts segurs encaure, on s’emmagatzemen tonesde medicaments, imprescindibles per als supervivents. Es trobaran amb un Madrid post-apocalíp c, ple de zombis agressius. Però elque no imaginen és que la maldat d’un home posarà en perill lasupervivència de la resta de la civilització. L’autor, Manel Loureiro (Pontevedra, 1975) és llicenciaten Dret per la universitat de San ago de Compostela. Mentreestudiava va fer algunes feines pertv (com a presentador i guionista)i va descobrir la seva faceta com a escriptor. Aquesta novel·la haestat un fenomen a Internet i un

èxit quasi immediat. És el primer autor d’una novel·la de zombisambientada a Espanya.

EL CEBO. JOSÉ CARLOS SOMOZA. PLAZA & JANÉS.Ella és la millor, la méspreparada, la únicaque pot enxampar al’Espectador, el majori més brutal homicida

LLIBres

de tots els temps. Ella és l’esquer: ha estat entrenada per caçar-lo. En un temps en que la tecnologia ja no serveix per enxampar als assassins, la policia descobreix un mètodeinfalible on les claus es poden interpretar en el teatre de Shakespeare: cada una de lesobres de l’ar sta, escrites sota l’infl ux de Cercle Gnòs c de Londres, refl exa la manera de manipular el desig. Els esquers, experts en conductes humanes, són ensinistrats per u litzaraquest poder creant màscares quecontrolen el que niua dintre nostre. Quan Diana Blanco, el millor esquer de la policia, descobreixi que la sevagermana és el proper objec u del’Espectador iniciarà una carreracontrarellotge que la conduirà fi ns a la guarida del monstre. A par rd’aquest moment es desencadena un trepidant joc de sospites que portaran a la protagonista a un fi nal inquietant i explosiu. L’autor, José Carlos Somoza (1959) ha publicat les novel·les “Silencio de Blanca”, “La Ventana pintada”, “Cartas deun asesino insignifi cante”, “Dafnedesvanecida”, “La caverna de lasideas”, “Clara y la penumbra”, “La dama número trece”...les seves obres han ob ngut varis guardonsi han estat traduïdes a més d’una trentena d’idiomes.

EL ROSTRO. TIMLEBBON. LA FACTORÍADE IDEAS.Quan una família recull a un autoestopista en mig de la pitjor turmentade la història, pensa que li està fent un favor. Però es comporta d’unamanera amenaçant iinquietant, i a més els demanauna cosa que no poden donar-li; un moment del seu temps. L’obliguen a abaixar-se del cotxe, tot i que cap d’ells creuen que serà la úl ma vegada que el vegin. Hohan encertat. Brand, que podria serhumà o no, ensenya a la família que en ocasions el mal ocasiona plaer i que a la bona gent a vegades tambétenen desgràcies. S’infi ltra en les seves relacions, els obsessiona, imica en mica arriben a descobrir algunes doloroses veritats: l’amort’encega, la por et controla i l’odi et confon. L’autor, Tim Lebbon (Londres, 1969), és el profeta de lapor i la sang. És un mestre a l’horade crear ambients angoixants amb elements quo dians. Ha escrit unatrentena de novel·les on ha redefi nit

a través de les seves trames el gènere del terror. Tambéescriu guions per cinema.

BAJO LA GARRA DE PIEDRA. THERESA CRATER. LA FACTORÍA DE IDEAS.Anne Le Clair, una joveadvocada d’èxit, semprehavia aconseguit mantenir-se al marge del passat gò cfamiliar. Però quan heretaun collaret an c de la seva

excèntrica eta, descobreix queno pot escapar dels seus secrets. La jove es veu molt aviat immersa en un intens aprenentatge sobreuna sabiduria prohibida, societatssecretes i el llegat de la seva pròpiafamília...i descobreix que és unadels sis iniciats que tenen la clau a un misteri tan gran com l’univers. Aquesta novel·la ens arrossegasense esforç fi ns a un temps anterior a Jesús i María Magdalenaper tornar després al nostre temps, quan un grup d’homespoderosos amenaça amb subjugara la humanitat. L’autora, Theresa Crater és doctorada en Llengua anglesa. Després d’anys de donar classes d’escriptura i treballar com a editora, decideix dedicar-se aescriure. A més és guia turís ca deviatges a Egipte.

LA HIJA DE LA MEDIANOCHE.KAREN CHANCE. PANDORA.Dorina Basarab és una dhampir, mig vampira, mig humana. La majoria tenen una vida curta i molt violenta,però ella ha aconseguit mantenir la cordura descarregantla seva fúria sobreels dimonis i vampirs que mereixen morir. Les coses canvienquan el seu pare,un vampir, retorna a la seva vida. El seu oncle Dràcula,el més cruel delsvampirs, ha fugitde la presó; i el seu pare vol que treballiamb l’atrac u mestre vampir Louis-Cesare per retornar-lo a lapresó. Però a ella li agradaria poder treballar sola ja que els vampirs iels dhampir són enemics mortals. L’autora, Karen Chance, ha estataclamada per varis best sellers com “El aliento de las nieblas”,“La llamada de las sombras” o “Envuelta en la noche”.

CABAL. RAZAS DE NOCHE. CLIVE BARKER. LA FACTORÍA DE IDEAS.Aaron Boone porta un temps pa nt espantosos malsons, on es veu cometent els crims

més atroços. El seu psicòleg, el Dr.Decker, l’acaba de convèncer de

que els assassinats han ngut lloc deveritat. Ara Boone sap que al món no hi ha lloc per a ell, i deixa que l’infernel cridi, vol que la Mort el por fi nsallà. Però fi ns i tot la Mort retrocedeixdavant d’ell. Sembla que l’únic refugi on pot anar és

Midian, aquell terrible i llegendari indret on es troben les races de nit, els mig morts. L’autor, Clive Barker (Liverpool, 1952), després d’estudiar literatura anglesa i fi losofi a, va fundar una companyia de teatre independent a Londres.Director de pel·lícules de culte com“Hellraiser”, basada en una de lesseves novel·les, igual que “Imajica” i els quatre primers toms de“Libros de sangre”, “El juego de las maldiciones” i “Demonio de libro”.Ha dirigit els fi lms “Razas de noche” i “Candyman”. Les seves obres estandotades d’ero sme i terror cru.

REUTERS. NUESTRO MUNDO HOY. ELECTA.Estem davant d’un llibre de fotografi esd’actualitat, conté unacol·lecció d’imatgescaptades pels guardonats fotògrafs de l’agència Reuters al llarg de l’any 2008. Imatges en ocasions fes ves, en ocasions tràgiques, que ofereixen una mirada intensa al nostre món en un any on es van donar canvisver ginosos. És un llibre que parla per si sol, on gairebé no hiha paraules, amb una sola mirada podem quedar impactats i viure de prop allò que no hem viscut, ni vist segurament mai. Les pàgines d’aquest llibre reviuen uns moments històrics que a cadascú de nosaltresens fa moure alguna cosa dintrenostre, ens fan recordar i sobretot pensar i recapacitar. Tot i això també és un llibre per aquelles personesamants de la bona fotografi a sense cap més pretensió. Dues visions perfectament compa bles.

CRONOPAISAJE. GREGORY BENFORD. LA FACTORÍA DE IDEAS.1998. La terra és uncaus al borde del desastre ecològic. Però a Anglaterra, un cien fi c que treballa amb taquiones està intentant contactar amb el passat per adver r

sobre la misèria i la mort que elsseus experiments i accions han causat en un planeta desolat. 1962. J.F.K. és encara president, regna el rock i la guerra de Vietnam no és no cia. Un jove ajudantd’inves gació en una universitat californiana, Gordon Bernstein, descobreix estranys patrons d’interferència en un experiment delaboratori. A risc d’arruïnar la seva reputació, comença a desvetllarla increïble veritat, una veritat que canvia la seva vida i altera lahistòria...la veritat que s’amagadarrera del temps. Gregory Benford,és un dels autors de ciència fi cciómés importants del nostre temps. Ésprofessor de Física a la Universitat de Califòrnia i pertany al consell de consultors de la NASA. Construeixles seves històries amb sòlides basescien fi ques. Ha ob ngut diversosguardons.

¿A QUIÉN REGALÓ VAN GOGH SU OREJA?. LA NOVELA DEL ARTE.NORA & STEFAN KOLDEHOFF. MANON TROPPO.La història que hi ha al darrera d’una obrad’art transcendeix les seves qualitats estè ques. Darrerad’ella podem trobar les vicissituds de la vida d’un ar sta i el camí que va recórrer per concebre aquella imatge, o be és un refl ex d’una època i de la condicióhumana del moment. Hi ha un sense fi de contes associats a lesobres d’art i aquests relats són els que els autors han recollit en aquest llibre. Des d’insòlits museus,genials falsifi cadors, polèmicshereus, apassionants subhastes, col·leccionistes insaciables,fascinants troballes, espectacularsperformances, estàtues que esdesplomen i molt més. Relats com la dubtosa auten citat deles obres de Modigliani, Göringestafat, les altres Giocondes, obres d’art a les escombraries, dictadorsi col·leccionistes, el amants de Peggy Guggenheim. Els autors, Nora Koldehoff (1974) va estudiar disseny industrial a l’Escola Superior de Belles Arts d’Hamburg i actualment treballa com a escriptoraindependent a Colònia. Stefan Koldehoff (1967) va estudiarHistòria de l’Art, Filologia alemanya i Ciències Polí ques i va exercir molts anys com a crí c d’art a la revista alemanyaArt. Actualment treballa per la cadena de ràdio Deutschandfunk

i escriu ar cles per diferents revistes i diaris.

LA MUERTE LLEGA DESDE EL CIELO.PHILIP PLAIT. MA NON TROPPO.

Segons l’astrònomPhilip Plait, a l’univers només l’esperal’apocalipsi. Però fi nsa quin punt hem de témer coses com els forats negres, elsbrots de rajos gama i les supernoves? I encara que ens hagin d’amoïnar, podem fer

alguna cosa per salvar-nos? Plait combina fascinants, ialarmants, escenaris que semblenextrets de relats de ciència fi ccióamb inves gacions punteres i opinions d’experts per il·lustrar perquè l’espai no és quelcom tanremot com molts pensen. Amb humor i intel·ligència, l’autorpresenta mul tud de situacions apocalíp ques que el cosmos podria enviar-nos per destruir el planeta.L’autor, Philip Plait, ha publicatar cles a Astronomy, Muse i TheBoston Globe i fet aparicions en diversos canals de tv als EUA.

LAS REGLAS DE SUPERVIVENCIA DEMATT. NANCY WERLIN. EDICIONES OBELISCO.Quan, pel Ma i les sevesgermanes, la vida amb una mare crueli despietada s’ha conver t en una lluita diària per la supervivència en una bo ga comun desconegut ajuda a un neni, per primeravegada descobreixque hi ha un raig d’esperança.Quasi miraculosament, aquestdesconegut, Murdoch, començaa sor r amb sa mare. De sobte la vida és quasi agradable. Però malauradament el Murdoch trencaamb la mare i el Ma sap que had’actuar. L’autora, Nancy Werlin(Massachuse s) ha rebut diversos guardons, inclosa una menció enel Na onal Book Award Finalist i elPremi Edgar a la millor novel·la de

misteri per a joves-adults.

REDESCUBRE TUCORAZÓN. FRED MATER.EDICIONES OBELISCO.Aquest llibre descriu latransformació d’un home de negocis a través del despertar espiritual i compte amb la fascinant

contribució de persones de totel món implicades en el canvi planetari, tant anònimes com conegudes, entre les que es trobenPatch Adams, Ma hew Fox, JaneGoodall... Nascut a Holanda, enun entorn modest, Fred Matser es va veure des de molt jove iinesperadament dirigint un negoci familiar que va prosperar fi ns aconver r-se en una de les empresesimmobiliàries més grans del seupaís. Els con nuats viatges pertot el món li van obrir la menti el cor, i a par r d’aleshores vadedicar la seva vida a tasques fi lantròpiques que generen canvisinspiradors i desenvolupen unamajor consciència en els camps dela Salud, la transformació social,l’educació i el medi ambient.

HUMO HUMANO. LOS ORÍGENESDE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y EL FIN DE LA CIVILIZACIÓN.NICHOLSON BAKER. DEBATE.No és fàcil aplicaruna llum diferenta successos moltconeguts, però aixòés que aconsegueix Nicholson Baker en aquestaextraordinàriahistòria dels orígensde la Segona GuerraMundial. A par r dels fragmentsextrets de diarisi revistes de la època, discursosradiofònics, pamfl ets, diaris illibres de memòries, entre altres fonts, ordenats cronològicament,Baker crea un mosaic de moments decisius, de barbàrie, pa ment i compassió, de il·luminadors destells sobre escenes quo dianes i històriques. Una obra coral, que 70 anys després ens deixasen r les veus dels líders polí cs iopositors, escriptors, periodistes,militars i pacifi stes, tes monis que il·lustren de manera commovedoral’imparable i horrible avanç capa la guerra global i l’holocaust. L’autor, Nicholson Baker (NY, 1957),llicenciat en Filosofi a pel HaverfordCollege. És autor de set novel·les.

ANTOLOGÍA DE CITAS. VÍCTORAMELA. STYRIA.En aquest volumpodem trobar 30.000 frasesfetes, màximes,sentències, refranys i proverbis acunyats des dels dies delsfi lòsofs grecolla nsfi ns els pensadorsde l’actualitat.

Temà cament ordenada, aquestamagna col·lecció de dites és la més copiosa fi ns ara publicada en castellà. És un cofre de sabiduriade tots els temps. Cada cita verubricada pel seu autor, i un índex onomàs c ordena les sevesbiografi es i documenta les obresque originàriament van ver r aquestes cites. L’autor, Víctor Amela(Barcelona, 1960) és periodista,escriu a “La Contra” de LaVanguardia, par cipa en programes de RAC 1 i de RNE, en la tv par cipa en programes de 8tv i del Canal 33. Ha exercit la docència a la UAB i laRamon Llull.

HOTEL CHEALSEA. JOE AMBROSE. LIBERTOS LIBROS.L’Hotel Chealsea és part de la fàbrica cultural de Nova York. Ha estat tes moni d’assassinats, sobredosis de drogues, suïcidis,focs i escàndols. En les seves habitacions s’han concebut famoses pel·lícules, s’han escrit cançons d’èxit i s’han creat obres d’art. En aquest ver ginós llibre es troba la superestrella warholiana, Gerard Malanga, amb la sinistra trafi cantde drogues La Duquessa, ambel propietari de l’hotel StanleyBard, i el pare fundador de laGeneració Beat, Herbert Huncke. Visita, en busca de sexe o drogueso rock’n’roll, l’Andy Warhol Founda on, Coney Island, Harlem,

i el Lower East Side. Tetrobades amb New YorkDolls, Debbie Harry,Pa Smith, Clancy Brothers i Richard Hell. Hotel Chealsea Manha an explicaper primera vegada laveritable història del que va succeir a Sidi Nancy quan la seva turbulenta relació va

explotar en una habitació de l’hotel. Pel que fa a l’autor, Joe Ambrose, és un escriptor, director de cine i DJ irlandès que viu a Tànger (Marroc). És autor de 12 llibres que inclouenGimme Danger, la biografi a d’IggyPop. Ha treballat amb Marianne Faithfull, Chrissie Hynde, William Borroughs, Anita Pallenberg, LydiaLunch i Richard Hell.

HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DEBARCELONA. DANI CORTIJO. ROBINBOOK.Aquest llibre és un recull de històries, plenes de curiositats, sobre la història de Barcelona, especialment de la Barcelona Vella. Aquestes històries no només`permeten saber com era la vida ala ciutat en altres èpoques, sinó que

alhora cons tueixen una reivindicació dela vida quo diana ide la cultura popular. Es desenvolupen temes com: Lesmonges casadores del Mones r deJonqueres; La Seca. Una fàbrica de moneda al centre

de la ciutat; Els Coders, un gremi maleït; Canes i pous a la Catedral; La gelosia xafardera del carrerMontcada; Joaquim Costa, el carrerde les barricades; la llegenda de Santa Eulàlia; La matança del Call...l’autor, Dani Cor jo, és llicenciaten Història per la Universitatde Barcelona. Guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2009en la categoria de cultura. Ha publicat ar cles dins el llibre1.001 días que cambiaron el mundo i ha col·laborat aHistòria de l’Esperanto als Països Catalans. És creador dela Barcelonasfera, el directoride blogs sobre Barcelona. Ésresponsable de la secció d’història local al programa Extraradi de COMRàdio.

EL QUINTO DIA. ANDREWHARTLEY.. FACTORIA DE IDEAS.La misteriosa mortd’un sacerdot catòlic (i el silencisepulcral amb que la no cia és rebudaper les autoritatseclesiàs ques) desperta les sospitesdel germà del clergue, ThomasKnight. La única informació de laque en Thomas disposa és que el seu germà morí a Filipines, ladarrera parada d’un viatge per totel món inves gant la història delssímbols cris ans. Però Thomasi la conservadora de museus Deborah Miller no estaran sols quandecideixin seguir les passes delcapellà per tan perillosa i laberín ca ruta. Tots i cadascun dels seusmoviments estaran vigilats per ungrup de fanà cs que intentaran pertots els mitjans silenciar l’asombróssecret que descobrí el germà de Thomas i no dubtaran en matarper mantenir-lo ocult. Pel que fa a l’autor, Andrew Hartley, esdramaturg, guionista, director iensenya la obra de Shakespeare a la Universitat de Carolina del Nord. Ha viatjat molt i ha par cipat enexcavacions arqueològiques per totel món. És autor de La Máscara deAtreo, entre d’altres grans èxits.

GLADIADORA. RUSSELL WHITFIELD.FACTORIA DE IDEAS.Sota el mandat dels emperadorsfl avis, la passió per la novetat i el combat han donat origen auna nova classe de guerrer: lagladiadora. Després del naufragi del seu vaixell, la sacerdotessaespartana Lisandra passa aser propietat de Lucio Balbo, propietari del ludus per a gladiadors més important de l’imperi bizan . Obligada a lluitar per la supervivència, les ap tuds letals de Lisandra esguanyen l’adulació del públic, elrespecte de Balbo, i l’admiració del governador provincial.

Però el seu talent fa que Lisandra es guanyil’enemistat de la primera gladiadora i l’odi del seu sàdic preparador.Nastasen, el que la duràa enfrontar-se a la probamés important, potsermortal, de la seva vida.L’autor, Russell Whi ield és un apassionat de la

Grècia i la Roma clàssiques i això l’ha dut a debutar en elpanorama literari amb Gladiadora, una brillant barreja de història ifantasia de gran èxit.

EL MANUSCRITO SELLADO. ANTONIO PRIETO. SEIX BARRAL.Don Celonio, un vell acabalat historiador, organitza una reunió amb varis amics al Parador Nacionalde Zafra perquè, a la manera delDecameron de Boccaccio, donin tes moni per la posteritat del temps que els ha tocat viure. El relat coral d’aquesta trobada serà segellat i guardat en la fabulosa bibliotecade don Celedonio per a poder ser u litzat per les generacions futures. Els reunits a Zafra són una vídua que descobreix la seva llibertat, un sexagenari homosexual estafat pel seu amant, un joveque es refugia en amors impossiblesi un personatge de fi cció, An gona, que entendrà que el mite és unahistòria en con nua formació, a ells s’hi sumen el narrador i l’ancià historiador.Tots tenen en comúla seva incapacitat per adaptar-se a la decadència del món contemporani. L’autor, Antonio Prieto, proposa una refl exió sobre l’essència de la fi cció, la sevarebel·lia front a la realitat.

GUERRA SUCIA. LOS ESTADOSUNIDOS CONTRA EL MUNDO. WIHELM DIETL. ROBINBOOK.El periodista Wilhem Dietl ens descobreix la cara menys amable icompromesa de la polí ca exterior americana de les darreres dècades

i analitza exhaus vamentels tejemanejes de laCasa Blanca en l’àmbitde la polí ca mundial. La caiguda del primer ministre Mossadeghper part de la CIA al1953, les guerres de Nicaragua i Afganistan, la “intervenció” per derrocar al govern democrà cament

escollit de Salvador Allende a Xile, la guerrad’Iraq, així com la caiguda deSaddam Hussein i les seves desastroses conseqüències. L’autor presenta de formaamena i aguda els seusarguments, fundats i ben documentats, i ens demostracom la manipulació i lamen da són elements determinantsde la polí ca exterior de la CasaBlanca. Per això, aquest expert en serveis secrets, es basa en protocolsi documents de la CIA, plantejaqües ons candents d’interèsgeneral i aconsegueix unifi car en un context clarifi cador tant fontshistòriques com documents actualsen un llenguatge entenedor. L’autor, Wilhelm Dietl, és un reconegut periodista d’inves gació, hatreballat a les revistes Spiegel, Sterni Focus. És un excel·lent coneixedor del funcionament dels serveis secrets occidentals i un expert enterrorisme internacional.

ALBA CROMM. VICNTE LUIS MORA. SEIX BARRAL.La sotscomissària de la PoliciaNacional, Alba Cromm, no téfamília pròpia, és huranya i esquiva.Ha conegut el perill i sap que elsinnocents no estan lliures d’ell. Porta anys desfogant-se en un blog,obsessionada per acabar amb quisedueixen i agredeixen als nensaprofi tant l’anonimat d’internet. Intueix que el que ha viscut la portaal major repte de la seva vida:veure’s les cares amb el hacker i pederastamés buscat, Nemo. Estem davant d’unanovel·la de suspenscreixent que indagaen els processos socials que ens converteixen ensospitosos o en perseguidors enun món incapaç de

protegir als febles. L’autor, Vicente Luis Mora, ha escrit: Tiempo (2009), Pasadizos. Espacios simbólicos entre arte y literatura (2008) i Circular07. Las afueras (2007). Ha estat guardonat amb diferents premis.Diario de lecturas és el seu blog.

ENDIOSADO. UNA NOVELADE RICHARD HELL. LIBERTOSEDITORIAL.Endiosado, és la segona novel·la deRichard Hell, és possiblement el seu treball més important. Combina el coratge, la intel·ligència i la invenció de la seva primera novel·la, Go Now, amb el carregat lirisme i la

implosió emocional de la seva innovadora música.Endiosado, és brillant enla seva forma però també tan deslumbrant en la seva desgarradora història d’algú que els seus valors a lavida són valors de poesia.Situada a principis dels 70, però estructurada com elsquaderns i apunts per auna novel.la-memòria de

poeta de mitjana edat al 1997, elllibre reconta la història de la relaciód’un jove amb un excel·lent poeta adolescent. L’autor, Richard Hell,és un novel·lista, poeta, assagista, i diarista que també va ser un dels originadors de la música punk. Elseu primer disc va ser l’innovadorBlank Genera on (1977).

SIEMPRE EL MISMO DIA. DAVID NICHOLLS. MAEVA.L’Emma i el Dexter es coneixen la nit del 15 de juliol de 1988, durant la seva festa de graduació a la Universitat. Tenen20 anys, acaben de llicenciar-se i elfutur està ple depossibilitats. Tot iles seves diferènciess’entenen immediatament, de fet semblen fetsl’un per l’altre. Però a l’endemà els seuscamins es separen. Dexter, de família acomodada, despreocupat i afi cionat a lesfestes, marxa a recorre tot Europa, mentres que l’Emma, una noia idealista, de sub l intel·ligència iamant de la literatura, es queda aEdimburg. Però on estaran el 15 de juliol del proper any? I del següent? L’autor, David Nicholls segueix l’evolució d’aquesta extraordinària història d’amor al llarg de 20 anys idescriu separacions i els al baixospersonals i professionals, però també els retrobaments i alegries dels protagonistes. Nicholls (1966).Després d’estudiar literatura anglesa

i teatre a la Universitat de Bristol, va iniciar una brillant carrera com a guionista per la BBC. Al 2003 escriu la seva primera novel·la, Starter for ten, que ell mateix adaptà a la gran pantalla. Al 2005 publicaUnderstudy, i des d’aleshores ha compaginat el guió de cine amb la literatura.

LA FORJA DE UN LINAJE. JUAN G.ATIENZA. STYRIA.En el segle XIV, mossèn Rubí deBracamonte, almirant major delregne de França va viatjara Castella durant el regnat de Juan II amb la missió de portar a terme dues compromesesmissions per mandat del duc d’Anjou: trobar una defi ni va ubicaciógeogràfi ca pel perseguitpoble jueu i reconstruir l’ex nta Ordre delstemplers en l’afany de crear un Temple Secret i conspira u. L’autor, Juan G. A enza (València, 1930) és llicenciat en Filologia Romànicaper la Universitat Complutensede Madrid. Es va dedicar moltsanys al cine i la tv com guionista irealitzador, tasques que abandonà per dedicar-se a la inves gació. Hapublicat 70 tols del qui destaquen “La guía de la España Mágica I” i “II”, “Los Santos Paganos”, “La granmanipulación cósmica”, “La ruta sagrada”...

GRITA PARA MÍ. KAREN ROSE.PLAZA JANÉS.La por ha tornat a Du on. Un assassí ronda de nou els carrers. És algú que coneix molt bé lescircumstàncies d’un crim comés

fa 13 anys, algúque elimina a lesvíc mes amb un mètode idèn c, algú que no estàdisposat a que siguin enterrades les men des enaquest poble on ningú és quidiu ser. Desprès

d’anys d’absència, també l’agent Daniel Vartanianha tornat a Du on. Ofi cialment, per inves gar el cas; secretament,per resoldre el misteri d’unaherència familiar enverinada: unes pertorbadores fotografi es que vanpertànyer al seu germà Simon, un assassí en sèrie amb molt mésde 15 cadàvers a l’esquena. Laseva inves gació es creua amb la d’Alexandra Fallon, que s’ha vist obligada a tornar al poble que vajurar no tornar a trepitjar després de la mort violenta de la seva

germana i la seva mare. Però ellaha d’impedir que s’escrigui un nou capítol en aquesta malediccióque sembla està a sobre les donesde la família. Fa 13 anys un poble va amagar els actes més cruels isalvatges. Ara reviu el seu pitjormalson. L’autora, Karen Rose, ésl’escriptora de suspens romàn cque ha assolit la gràcia de lectors i crí ca. Unes trames d’intriga intensa amb uns personatges ben traçatscaracteritzen les seves novel·les. Ha escrit: “Alguien te observa”, “No te

escondas”, “Cuenta hasta diez” i“Muere para mí”.

EL CEMENTERIO DE ICEBERGS. SERGIO ROSSI/TONI POLO. PLAZA JANÉS.Un trepidant ecothriller ambl’Antàr da com a teló de fons, que adverteix sobre el perill de l’explotació indiscriminada de

l’únic con nent del món que ha escapat de la mà de l’home. A l’es uaustral de 213, quatre cien fi cs xinesos apareixen degollats a prop de la base alemanya de Neumayer,a l’Antàr da. Els assassins no handeixat cap pista sobre el mòbil delcrim. A la tardor austral del mateixany, mig centenar de persones, cien fi cs i tripulants, salpen en elvaixell oceanogràfi c trencagels més gran del món, el Polarstern, cap el

mar de Weddell al’Antàr da. Entre ells hi ha el Dr. Tomás Mar en una missiópionera per observarels organismes delfons oceànic. Se’lsha afegit a darrera hora un grup del quiningú sap res. Elsdirigeix un doctor anomenat Hu y i

insisteixen en arribar a Austasen, el cemen ri d’icebergs. Després de diferents enfrontaments i lamort súbita d’un inves gador, el capità del Polarstern decideix posarrumb al cemen ri d’icebergs. El vaixell pateix una averia i queden aïllats a les portes del pitjor hivernconegut a la terra. Els autors Sergio Rossi i Toni Polo són nascuts aBarcelona a l’any 1969. El primerés doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona iel segon és llicenciat en Història Contemporània per la Facultat de Geografi a i Història de la Universitatde Barcelona.

EL SECRETO DEL PEREGRINO. PETERHARRIS. DEBOLSILLO.Una nit de 1.356, l’escrivà parisí Nicolás Flamel té una visió: un àngel li mostra un estrany llibre. Si logra trobar-lo i desxifrar el seu con ngut,

arribarà a la meta per la que moltssavis han sospirat alllarg dels segles. Duesdècades després, aCastella, un metgejueu i estudiós de la càbala rep unaenigmà ca visita. Es diu Moisés Canchesi viu a Lleó, en elcor de l’anomenatcamí francès, queporta als peregrinsfi ns a Compostela. Menteres, aVenècia, un rumor inquieta a lesgrans famílies: un alquimista ha aconseguit transformar metallsvils en or. Els ciments de la ciutattremolen, docs les seves riquesespodrien perdre valor de la nit al dia. Aleshores neix una sacietat secreta que té com objec u úl m esborrar tot rastre de l’alquimista i la sevafont del saber. El Camí de San ago,la ciutat de l’apòstol, és també el tabler de joc d’una Europa assoladaper la guerra i les intrigues.

EL ARTE DE INTERPRETAR EL ROSTRO. JOEY YAP. EDICIONESOBELISCO.Joey Yap, en aquesta guia senzilla i

op mista, interpretal’an c art xinès de la fi siognomía i mostraen pocs minutscom dominar les tècniques de lecturafacial per usar-les enla vida quo diana.Et proporcionatotes les claus i

la informació que necessites: Descobreix el “mapa de 100 anys del rostre”, que relaciona cada anyde vida amb un punt específi c dela teva cara. Examina les faccionsclau de la riquesa, el diagnòs c de la salut i el mode de triomfaren el treball i l’amor. Reconeix al’instant els rostres dels arque psde personalitat, des del fòbic iel compromès, fi ns al magnífi c cuiner. L’autor, Joey Yap, és elcarismà c fundador de MasteryAcademy of Chinese Metaphysics,una organització global dedicada a l’ensenyament de les artsmeta siques xineses. Joey ésmolt conegut a Malàsia on té unprograma de tv.

EL LÍDER NO NACE... ¡SE HACE!. ROBERTO LUNA-AROCAS.EDICIONES OBELISCO.Aquest llibre expressa amb profunditat i senzillesa el viatged’un direc u d’èxit que cerca laseva millora per arribar a ser líder;mentor i coach. Aquest viatge capel talent està pensat per a totesaquelles persones que volen arribar

a ser líders de les seves empreses,departaments, àrees, projecteso vides professionals. La seva força radica en la seva capacitat d’analitzar i comprendre la realitat del complexa comportamenthumà en l’empresa a través d’unprocés d’assessoria execu u. L’autor, Roberto Luna-Arocas, és coach Sènior cer fi cat perAECOP CS44. President d’AECOP Levante i membre de la junta direc va d’AEDIPE CV. Professor

del Departament de Direcció d’Empreses de la Facultatd’Economia de la Universitat deValència. Directordel Màster de ges ó de talent de laUV, conferenciant internacional i escriptor.

CONFESIONES DE UN GÁNSTERDE BARCELONA. LLUC OLIVERAS. EDICIONES B.Aquest llibre relata els episodis realsde l’alter ego de Dani El Rojo, MiguelÁngel Soto Mar n. Estem davant d’un retrat excepcional de la vida delic va de laBarcelona delsanys 70 i 80,i del sistema penitenciaridurant laTransició.Les pàgines contenen capítols apassionantson el protagonista ens dóna un tes moni sorprenent, descrit en primera persona, dels mecanismes de funcionament de la seguretat dels locals nocturns, dels tripijocs amb les drogues iarmes, les relacions entre membres de bandes, les mbes il·legals, la planifi cació i execució d’atracamentsa bancs i joieries, i la vida a la presóModel de la Barcelona dels 80. L’autor, Lluc Oliveras, és escriptor i guionista, va conèixer a Dani El Rojodurant la gravació d’un documentals sobre atracadors dels anys 80, on el Dani treballava com assessor. Després el Lluc va convèncer al Dani per escriure aquesta novel·la aquatre mans. El Dani posaria la seva història i el Lluc la plasmaria amb les seves dots narra ves.

Que pagui Pujol! era el crit de guerra del punkies catalans als anys 80 i és el títol del

llibre on Joni D rememora la seva adolescència com a punk a la ciutat de Barcelona. Un llibre que ens recordarà a molts el que vam viure en una ciutat que ha canviat tant que és una ciutat totalment diferent a lade la nostra joventut. El Joni parla del punk no només des-d’un punt de vista musical (que també), si no des d’una vesant sòcio-política. Un llibre molt complert il.lustrat amb infi nitat de fotografi es, que sónalhora una peça clau del testimoni i un document impagable que ens fa veure com van ser les coses. Un bon llibre pels qui ho vam viure i un bon llibre pels més joves que no ho van poder viure però n’han sentitparlar per boca dels seu pares o èssers propers. En defi nitiva undocument d’una època viscuda a la ciutat de Barcelona a cops d’acords destralers, lletres plenes de ràbia i de denúncia, cases okupades, concerts en petits bars, centres socials, etc. Música, diversió i molt compromís i actitud.

-Per que has tulat aquest llibre “Que pagui Pujol”?-Que pagui Pujol! Té diversos signifi cats per la gent de la meva generació. De principi ja et situa en un moment i una moguda determinada que és la que intento transmetre amb el llibre. Va ser el tol del primer disc de L’Odi Social, d’alguna manera ve a dir que està escrit des del punt de vista d’un seguidor de L’Odi, que penso era el grup més ac vista, més vinculat al moviment llibertari autònom dels punks barcelonins. Amb el temps es va conver r en un crit de guerra que u litzàvem quan algú decidia no pagar alguna cosa que ofi cialment tenia preu, com per exemple quan ens col·làvem als transports públics, per úl m, i amb el pas dels anys, es va conver r en un crit tribal, quan sen em a algú cridar Que pagui Pujol! ja sabíem

QUE PAGUI PUJOLQUE

QUE PAGUI PUJOLque ens trobàvem al costat d’un de la nostra tribu, els punks barcelonins de la dècada dels vuitanta. -Per què t’has decidit ara a publicar aquest llibre?-El fet d’escriure’l va ser una necessitat visceral, vaig sen r la necessitat d’escriure sobre la meva joventut per a que els joves d’avui en dia sàpiguen com era la nostra ciutat i les nostres vivències, hi ha moltes coses que s’han perdut i que és important recordar. Per úl m volia reconèixer públicament la tasca de totes aquelles persones que sense voler fer història i amb la seva ac tud quo diana van col·laborar en que la nostra vida sigui actualment com és. -Quant de temps has tardat en fer memòria i poder escriure aquests episodis que relates en el llibre?-Tres mesos. M’agrada dir, en llenguatge punk, que ha estat un vòmit -Per què l’has escrit en català? Tens pensat fer alguna edició en castellà?L’he escrit en català perquè actualment és la meva llengua, la llengua amb la qual he criat la meva fi lla. Ha estat un repte perquè no el vaig poder estudiar massa, però amb ajut de companys i companyes penso que me n’he sor t. L’edició en castellà està ja en marxa i crec que al març o abril estarà al carrer. -Per què has escollit com a editor del llibre a La Ciutat Invisible? Sembla ser pel que expliquen que es la seva primera experiència editorial.-Exacte, és el primer llibre que han tret i ho han fet amb un interès impressionant, molt apassionadament. Sense el seu suport el llibre no ndria el valor visual que ha acabat tenint. D’altra banda és una coopera va autoges onària de Sants, el meu barri, on vaig desenvolupar una part de la meva joventut que surt narrada al llibre. -Què és per a tu el punk? Ho con nues sent?-Bé, el punk va ser el meu aprenentatge social, desvergonyiment, ràbia, acció directa en la vida quo diana i, per sobre de tot, llibertat absoluta, ni déu, ni amo, ni ídols. Soc el que vaig ser i el que vaig ser m’ha fet el que soc. Òbviament, sí, soc punk.

-Normalment els llibres que parlen de punk es centren més en la part musical. Tu ho has fet dedicant-te més a la vessant sociopolí ca, per què?-Perquè si només parlem del punk com un es l musical estaríem tergiversant la història, el punk va ser molt més, especialment a l’Estat espanyol, on sor em d’una dictadura feixista i entràvem en una democràcia capitalista. Crec que queda clar al llibre que l’abast contracultural i social era molt més ampli que no tan sols l’aspecte musical. -Què en queda d’aquella Barcelona de la nostra adolescència? En què ha canviat?-Queden persones i ac tuds però per desgràcia, aquells inicis dels anys vuitanta, el carrer encara era del poble i ara només queden lleis repressives i turistes, al menys a Barcelona. És un gran centre comercial on les empreses manen i els polí cs obeeixen. Per exemple, les festes de la Mercè eren populars, ara les populars festes de la Mercè ens les organitzen la Damm i la Coca-Cola. -Què s’ha fet del moviment punk català socialment compromès?-El temps passa, no crec que haguem de buscar punk als moviments socials avui en dia, l’important és trobar els moviments socials i els joves rebels amb ganes de fer un món diferent. Avui el punk és La Rimaia, una universitat ocupada instal·lada en un d’aquests edifi cis-vergonya de la ciutat. De totes formes també queden reductes històrics, com ara la gent d’A les trinxeres, a les comarques de Ponent. -Què van representar les bandes que esmentes a les pàgines del teu llibre per la història del país?-Van representar un canvi generacional sense possibilitats de marxa enrere i trencant tots els esquemes i estereo ps musicals del moment. I sense cap interès en fer diners. -Què has pretès a l’escriure aquest llibre?-Fer memòria, recordar que ara fa vint-i-cinc anys la vida no era com és i que era més diver da llavors que no pas ara. -En aquella època us veu formar gent que posteriorment veu crear segells discogràfi cs, empreses de management, etc Però malauradament moltes han

anat plegant. A què creus que s’ha degut?-Res no dura eternament, ens hem d’anar reciclant com a persones, però millor si no perdem el nord, ni neguem els nostres orígens. Per a la gran majoria de nosaltres la llibertat total i el respecte absolut con nuen sent les nostres banderes. -El punk con nua sent vigent com a forma de vida i manera d’entendre la societat o per a les noves generacions només conserva la part mes lúdica (música i moda)?-El punk no necessariament s’ha d’entendre com l’enteníem nosaltres, és a dir amb la vella imatge punk. Avui dia hi ha moltes ac tuds punks sense necessitat de mostrar-les constantment. La Barcelona punk del segle XXI estava al carrer el 29 de setembre, dia de la vaga general. -Què vas aprendre d’aquella època i dels fets que et va tocar viure? Què vols transmetre a les noves generacions?-Vull transmetre que si no hi ha llibertat, respecte i jus cia, no pot haver-hi pau social, que és el que vaig aprendre amb setze anys. El punk va néixer de la crisi i ara estem pa nt exactament el mateix, els mitjans al servei de l’amo ens mengen el cervell amb els an sistema, però o estàs a favor d’aquest sistema de desigualtats o estàs en contra. La crisi accentua les desigualtats, hi ha els qui no la pateixen, que precisament són els que la han creat. -Fent memòria i un exercici d’arqueologia musical t’atreviries a fer una llista de les bandes punkies catalanes dels 80 sense deixar-te’n cap?El problema és que hi havien molts grups musicals que no tenien local d’assaig, que no tenien equips i que fi ns i tot gairebé no van fer cap actuació o eren semiclandes ns, de totes formes al llibre hi ha un bon grapat dels que van actuar en públic alguna vegada. -Han canviat molt les coses polí ca i socialment des dels 80, que t’agrada més ara i què enyores d’abans?-Ara l’únic que m’agrada és que soc més gran i la policia no m’atura pel carrer, però veig que als joves, especialment als immigrants, els hi passa el mateix que em passava a mi, veig que pateixen la

UNA CRÒNICA DE LA BARCELONA PUNK DELS 80PAGUI PUJOL

mateixa grolleria ins tucional. Els drets democrà cs són més fi c cis que reals. Li has demanat a algun policia el seu número de placa alguna vegada? I això només és la pe ta pedra dins la sabata. Compara la situació de l’Amadeu Casellas ara fa un any amb la d’en Millet. Mira el tracte que van oferir a l’Enric Duran. Tot plegat és una gran farsa. Als anys vuitanta encara el poble sor a al carrer i podia canviar algunes coses de la nostra vida quo diana. -Quins nous grups punkies del panorama actual català et criden l’atenció? i de l’estatal?La veritat és que musicalment es c una mica desfasat, de les darreres fornades em quedaria amb Ràbia Posi va d’aquí i amb Zinc de l’Estat espanyol. -Barcelona va arribar a ser molt punk musicalment parlant però ara se la recorda més per la seva militància en el mes ssatge (Macaco, Ojos de Brujo, Manu Chao...) per què? De fet ha estat un moviment en el que t’hi has involucrat empresarialment. Per que?-El mes ssatge va estar suportat i amplifi cat per les ins tucions fi ns que es van adonar que eren una mica punkies en les ac tuds socials, per això, crec, ha estat desbordat per la rumba, que a l’Ajuntament de Barcelona li convenia més polí cament. Jo vaig entrar amb això en arribar els Color Humano, un grup que es va posicionar molt clarament en suport a les cases ocupades, el zapa sme i d’altres revoltes de fi nals dels noranta, també el Manu o l’Amparo s’han posicionat en aquest sen t, tots van donar suport a la crida de jus cia per l’Amadeu Casellas ara fa un any. Musicalment alguns seguien l’estela dels Clash, va ser més tard, quan va arribar la world-music, que aquest es l va perdre el component rock, el punt agressiu i va perdre força. De totes formes penso que barrejar Macaco amb tota la resta també ha estat una desvirtuació, hi ha gent que més o menys s’ho ha anat fent de manera casolana, creant les pròpies estructures més o menys autoges onàries, i hi ha gent que no, que ha buscat clarament el suport comercial de les grans gestores de la nostra (in)cultura.

Entrevista: Pere Homs.