Revista N2 2010

24

description

Revista N2 2010

Transcript of Revista N2 2010

Page 1: Revista N2 2010
Page 2: Revista N2 2010

2

ÍNDEX

Thalassacity!

EDITORIAL

Entrevistes a professors nous ................................. 3 Report de jardineria .......................................... 4 Grip A .........................................................5 Violència de gènere ............................................8 Monogràfic sobre Xile ........................................ 11 Dades .................................................... 11 Llegendes ................................................ 13 Receptes ................................................. 14 Entrevistes a alumnes .................................... 16 BMX .......................................................... 17 'Botellón' ................................................... 18 New York City ................................................ 19 Cançó del mes ................................................ 20 Taylor Lautner ............................................... 22 Acudits ...................................................... 23 Contraportada ................................................ 24

Aquí estem de nou. Sembla que ho hem aconseguit i hem pogut publicar aquest segon número...No les teníem totes amb nosaltres però aquí està!

Esperem que us agradi perquè nosaltres posem tot el nostre esforç perquè sigui així i per això també seguim animant-vos a participar-hi.

Us recordem el mail perquè pugueu participar:

[email protected]

Aquí esperem el vostre article, opinió, missatge, reportatge... tot el que se us acudeixi.

Salutacions i Bon Nadal!

PD: el professorat també podeu participar a la revista.

Redacció: Tània Gordillo, Àlex Salas, Isamar Vidal, Gabriel Sarrià, Carles Pla, Javier Torralbo, Alberto Pérez, Marina Ares i l'equip docent de 3rA.

Page 3: Revista N2 2010

ENTREVISTES a alguns dels PROFESSORS NOUS del THALASSA

3

Thalassacity!

-- PPeerr qquuèè hhaa ddeecciiddiitt vveenniirr aa aaqquueesstt iinnssttiittuutt ii nnoo aa uunn aallttrree??Doncs perquè és a prop del lloc on visc i m'havien comentat que al departament de llengües es feien molts projectes i era molt dinàmic.-- QQuuaannttss aannyyss ffaa qquuee eess ddeeddiiccaa aa ll''eennsseennyyaannççaa?? II dd''aannggllèèss??6 o 7 anys, només he practicat anglès.-- TTéé aallgguunnaa aannèèccddoottaa iinntteerreessssaanntt ii ddiivveerrttiiddaa ccoomm aa pprrooffeessssoorr??Doncs, als meus alumnes els fa molta gràcia el meu cognom perquè és Inglés y faig anglès.-- EEnn llaa sseevvaa èèppooccaa dd''eessttuuddiiaanntt,, ttrreeiiaa bboonneess nnootteess?? LLii aaggrraaddaavvaa eessttuuddiiaarr?? Sí, treia bones notes. Sí, m'agradava molt.-- LL''aaggrraaddaavvaa ll''aassssiiggnnaattuurraa dd''aannggllèèss??M'encantava, era la meva assignatura preferida.-- SSooll tteenniirr bboonnaa rreellaacciióó aammbb eellss aalluummnneess?? II eellllss aammbb vvoossttèè??En general, sí. Sí, diuen que mano molta feina.-- FFoorraa ddeell qquuee ééss pprrooffeessssiioonnaall,, qquuiinneess aaffiicciioonnss ttéé??Viatjar, quedar amb els amics, llegir, anar a la piscina, fer excursions per les muntanyes, etc. -- EEssttàà ccaassaatt oo ssoolltteerr??Solter.-- TTéé ffiillllss?? QQuuaannttss??No.-- II,, ppeerr úúllttiimm,, qquuiinnaa iimmpprreessssiióó llii ddoonneenn eellss aalluummnneess ddeell TThhaallaassssaa?? II eellss pprrooffeessssoorrss??Doncs, de moment tenen pinta de ser agradables. I els professors també, són agradables.

NOM: Robert Inglés

Professor d'anglès

NOM: LLuïsa Ramos

Professora de socials

-- PPeerr qquuèè hhaa ddeecciiddiitt vveenniirr aa aaqquueesstt iinnssttiittuutt ii nnoo aa uunn aallttrree??No ho he decidit jo, m'hi han enviat des dels Serveis Territorials d'Ensenyament Maresme-Vallès Oriental.-- QQuuaannttss aannyyss ffaa qquuee eess ddeeddiiccaa aa ll''eennsseennyyaannççaa?? II ddee SSoocciiaallss??Fa 3 anys i mig que em dedico a l'ensenyament i sempre he impartit assignatures de socials..-- EEnn llaa sseevvaa èèppooccaa dd''eessttuuddiiaanntt,, ttrreeiiaa bboonneess nnootteess?? LLii aaggrraaddaavvaa eessttuuddiiaarr??Quan vaig cursar els estudis d'Ensenyament Secundari treia bones notes, però les millors notes les vaig treure quan estava a la carrera de Geogriafia i Història. Sempre m'ha agradat estudiar.-- LL''aaggrraaddaavvaa ll''aassssiiggnnaattuurraa ddee SSoocciiaallss??Sí, molt. Sempre em va agradar la història i la geografia, per això vaig estudiar la carrera de geografia i història.-- SSooll tteenniirr bboonnaa rreellaacciióó aammbb eellss aalluummnneess?? II eellllss aammbb vvoossttèè?? En general, sempre tinc bona relació amb els alumnes, cosa que no vol dir que de vegades els renyi si es porten malament a classe. Pel que fa a la segona pregunta, crec que ells amb mi també tenen bona relació, però en tot cas, és una pregunta que haurien de respondre ells.-- FFoorraa ddeell qquuee ééss pprrooffeessssiioonnaall,, qquuiinneess aaffiicciioonnss ttéé?? M'agrada molt llegir i fer excursions a la muntanya. També m'agrada força el cinema i el teatre.-- EEssttàà ccaassaaddaa oo ssoolltteerraa?? Casada.-- TTéé ffiillllss?? QQuuaannttss?? No. -- II,, ppeerr úúllttiimm,, qquuiinnaa iimmpprreessssiióó llii ddoonneenn eellss aalluummnneess ddeell TThhaallaassssaa?? II eellss pprrooffeessssoorrss??La impressió general dels alumnes del Thalassa és bona; amb tot, com en tots els instituts, hi ha alumnes més motivats que altres en els estudis. Pel que fa als professors molt satisfeta, perquè des del principi del curs m'han ajudat molt pel fet de ser nova. Són molt bons companys.

Page 4: Revista N2 2010

Per les dates de nadal es celebra la Fira verda, cosa que els alumnes de Jardineria de l'IES THALASSA aprofitem per fer una paradeta de plantes nadalenques i avets.De 9 a 16:00 h de la tarda vam vendre plantes per guanyar diners i poder fer una petita sortida per anar a esquiar.La planta de nadal o nadala s'anomena Poinsettia (euphorbia pulcherrima). Els resultats de la venta van ser:

- Es van vendre totes les Poinsetties (13 caixes x 8 plantes).- Benefici: 300 euros.

Gràcies per participar-hi!

Excursió a Teià

REPORT DE JARDINERIAFira verda de Nadal

Thalassacity!

El dia 1 de desembre vam anar fins a Teià. De Teià vam caminar fins al refugi, i d'allà fins al primer mirador. Després, lentament, vam arribar al segon mirador. Mentre fèiem aquest recorregut vam trobar diferents arbres:- Pi pinyoner- Alzina- Garrofer- RoureTambé vam trobar arbustos:- Aladrem- Llentiscle- Cirerer d'arboç- Gamic- BrucEn el segon mirador, vam apuntar quines comarques, ciutats, muntanyes hi havia a la Serralada Litoral i on estàvem situats.Comarques:- Vallès oriental- Anoia- Maresme- Barcelonès- Vallès occidentalCiutats:- Alella

- Barcelona- Teià- El MasnouMuntanyes:- Turó montgat- Turó de montjüic- Turó d'en Boscar- Turó dels sacrificis- Turó de les Monges- La Conreria - MontserratDesprés del segon mirador vam arribar a Sant.Mateu, que és una ermita petita construïda a l'any 1900, que està situada al costat d'un prat i rodejat de molta vegetació mediterrània. Finalment ens vam situar en el mapa i vam senyalar quin recorregut van fer.

4

Page 5: Revista N2 2010

GRIP A

CCoomm eess ttrraannssmmeett??Els virus de la grip es poden transmetre directament dels porcs a les persones i de les persones als porcs. Les infeccions en humans pels virus de la grip nova tenen més probabilitat de presentar-se en les persones que estan en contacte proper amb animals infectats, com les que treballen en granges de porcs i les que participen en fires d'exhibicions d'animals de cria. La transmissió de la grip nova entre humans es creu que es produeix de la mateixa manera que la grip estacional, principalment de persona a persona quan una persona amb grip tos o esternuda. Algunes vegades, les persones poden contagiar-se en tocar un objecte que té el virus de la grip i després emportar-se les mans a la boca o el nas.Cal recalcar que la transmissió del virus de la grip nova, com de la resta de virus de la grip, és per via respiratòria (a partir de les secrecions nasals o orals), i que en cap cas es transmet per via digestiva, per la qual cosa es recorda que es pot menjar qualsevol tipus d'aliment que contingui porc o productes derivats del mateix, ja que no comporta cap risc de transmissió de grip porcina

QQuuiinnss ssóónn eellss ssíímmppttoommeess??Els símptomes de la grip nova en les persones són similars als de la grip estacional comuna, destacant la febre, malestar general, manca de gana i tos. Algunes persones amb grip nova han presentat també augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.

EExxiisstteeiixxeenn mmeeddiiccaammeennttss ppeerr aall ttrraaccttaammeenntt ddee lleess ppeerrssoonneess aammbb iinnffeecccciioonnss ppeell vviirruuss??Hi ha alguns fàrmacs com l'Oseltamivir i Zanamivir que es podria utilitzar per al tractament de la infecció pels virus de la grip nova. Aquests antivirals només s'han d'utilitzar sota prescripció d'un metge, ja que, com tots els medicaments, no estan exempts d'efectes secundaris.Grups de riscLa majoria de les persones no tindran complicació.Malauradament, hi haurà persones amb un risc més alt de que la malaltia es compliqui o, més habitualment encara, que la grip suposi un risc de descompensació d'altres malalties cròniques que ja es patien abans.Tot i que les dades es van revisant, ara per ara, sembla que les persones que tenen més risc de patir complicacions de la grip nova en cas de infectar-se estarien més habitualment dins d'algun d'aquest grups, anomenats «de risc»: les dones embarassades i els malalts crònics.S'inclouen les persones amb malalties cròniques pulmonars, cardiovasculars, hepàtiques, neuromusculars, renals, diabetis, anèmies, asplènia, immunosupressió, i d'altres.

Darrerament hi ha un tema que surt dia sí, dia també a la premsa, ràdio i televisió... Es tracta de la famosa GRIP A. Us en fem cinc cèntims!

5

Thalassacity!

Page 6: Revista N2 2010

QQuuèè hheeuu ddee ffeerr ssii ccrreeiieeuu qquuee eesstteeuu mmaallaallttss??Cal que us quedeu a casa i truqueu al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444, des del qual un grup expert d'especialistes en infermeria us explicaran el que és millor en cada cas.Si patiu malalties cròniques greus, alguna malaltia immunosupressora (com ara, trasplantament, tractament amb quimioteràpia per un tumor, sida, i altres), esteu embarassada i teniu símptomes de grip, o el vostre fill menor de 6 mesos els té, heu de trucar, al més aviat possible, a Sanitat Respon o contactar amb el vostre centre d'atenció primària per rebre orientació sobre el que heu de fer.

TTeenniiuu eenn ccoommppttee qquuee

FFiinnss aarraa llaa mmaallaallttiiaa ttéé uunn ccaarrààcctteerr lllleeuu ii sseegguueeiixx uunn ccuurrss sseennssee ccoommpplliiccaacciioonnss eenn llaa

mmaajjoorriiaa ddeellss ccaassooss ((lleess ccoommpplliiccaacciioonnss,, hhaabbiittuuaallmmeenntt,, eess pprreesseenntteenn eenn ppeerrssoonneess aammbb

ffaaccttoorrss ddee rriisscc)),, ssii bbéé aaiixxòò ppooddrriiaa ccaannvviiaarr aall llllaarrgg ddeellss mmeessooss..

SSii uuss hhaann ddiiaaggnnoossttiiccaatt ggrriipp AA aammbb ssíímmppttoommeess lllleeuuss::

-- QQuueeddeeuu--vvooss aa ccaassaa..

-- PPrreenneeuu mmeeddiiccaammeennttss ppeerr ffeerr bbaaiixxaarr llaa ffeebbrree ((ccoomm aarraa ppaarraacceettaammooll))..

-- BBeevveeuu mmoolltt llííqquuiiddss..

-- FFeeuu rreeppòòss..

-- EEvviitteeuu eell ccoonnttaaccttee pprrooppeerr aammbb aallttrreess ii ll''eessttàànncciiaa eenn llllooccss ccoonnccoorrrreegguuttss..

-- SSii uuss ppuujjaa mmoolltt llaa ffeebbrree oo ppoorrtteeuu mmééss ddee 77 ddiieess mmaallaallttss ccoonnssuulltteeuu aall vvoossttrree mmeettggee oo

mmeettggeessssaa..

LLaa mmiilllloorr mmaanneerraa ddee pprrootteeggiirr--vvooss ii eevviittaarr llaa pprrooppaaggaacciióó ddee llaa ggrriipp AA ééss sseegguuiirr uunneess

bboonneess pprrààccttiiqquueess dd''hhiiggiieennee..

Hem parlat de la grip A perquè ens ha semblat interessant afrontar un tema d'actualitat. Al nostre institut s'han començat a donar cassos entre alumnes i professorat. Com més informació tinguem més fàcil serà combatre-la. Així que ànim i a esperar la primavera...!

Tania

Thalassacity!

6

Page 7: Revista N2 2010

7

Thalassacity!

Page 8: Revista N2 2010

La violencia contra las mujeres está vinculada al desequilibrio en las relaciones de poder entre los sexos en los ámbitos social, económico, religioso y político, pese a todos los esfuerzos de las legislaciones en favor de la igualdad. Constituye un atentado contra el derecho a la vida, a la seguridad, a la libertad, a la dignidad y a la integridad física y psíquica de la víctima y todo ello supone, por lo tanto, un obstáculo para el desarrollo de una sociedad democrática. La violencia que padecen las mujeres comprende cuatro modalidades, que van desde la agresión física -con resultado de muerte en multitud de ocasiones-, la violencia sexual, la psicológica y la económica.Los datos estadísticos revelan que entre un 35% y un 40% de mujeres que viven emparejadas sufren malos tratos físicos o psíquicos por parte del hombre, lo que permite afirmar que miles de mujeres están bajo amenaza de muerte.En 1997, en nuestro país, solamente por agresiones físicas se han practicado 18.872 denuncias, lo que significa apenas un 5% de la violencia real, toda

vez que la mayoría de los abusos no se denuncian a la policía, principalmente porque no existen instrumentos jurídicos, sociales y económicos adecuados que protejan a las víctimas, lo que hace que la violencia contra las mujeres siga siendo en gran parte un delito invisible. 75 mujeres, según datos del Ministerio del Interior, han muerto a manos de sus maridos o compañeros, 3 de las cuales fueron inmoladas por el fuego; 350 mujeres sufrieron lesiones de consideración, que van desde el apuñalamiento, fractura de huesos (rotura del tabique de la nariz, rotura de miembros); otras lesiones de consideración son la pérdida de audición por rotura del tímpano y la perdida de visión parcial o total de uno de los ojos; en un porcentaje, no cuantificado hasta el momento, habían sufrido violación. Y todo ello con el agravante de que la mayoría de los ataques por el agresor, letales o no, se efectuaron en presencia de sus hijos, creando a menudo un ciclo de violencia que se perpetúa de generación en generación.

LA VIOLENCIA DE GÉNERO

Thalassacity!

8

Page 9: Revista N2 2010

Ante los trágicos acontecimientos que están saliendo a la luz, surgen las siguientes preguntas ¿Por qué esta oleada de asesinatos a mujeres? ¿Qué está pasando? ¿No será que la difusión de casos como el de Ana Orantes, quemada viva en Granada, provoca que se produzcan más agresiones?La perplejidad de la sociedad ante tanta violencia no deja de sorprendernos, cuando las agresiones familiares no son un fenómeno producto de la sociedad actual, sino una tragedia que ha estado siempre presente en muchas familias; la mayoría de las personas conocen algún caso de malos tratos, en el entorno familiar o vecinal, pero se han silenciado bajo el pretexto de que la violencia doméstica es un asunto privado.Con esta actitud, nuestra sociedad está siendo cómplice de esas muertes, que no podemos por menos que calificar de auténtico terrorismo doméstico. Tampoco debemos olvidar que la mortalidad de mujeres por esta causa, supone diez veces más que el número de víctimas que se cobra el terrorismo político y la sociedad no ha reaccionado. ¿Es que la vida tiene diferente valor, según se trate de una mujer o de un político?Y queremos decir BASTA YA a tanta violencia, a la pasividad de los gobiernos que no aplican una política adecuada que prevenga y persiga esta violencia, a la ligereza con que jueces y fiscales aplican leyes que permiten al agresor acercarse a su víctima, cuando no se les condena a vivir bajo el mismo techo (el 98% de las víctimas muertas había denunciado y estaba separada o en trámites de separación del agresor).Reclamamos al Gobierno medidas de carácter urgente y permanente, y no meras declaraciones de intenciones, producto de la precipitación, insuficientes y carentes del contenido necesario para llevar a cabo un verdadero plan de choque, elaboradas sin contar con las Organizaciones de mujeres y sectores sociales afectados, algo impensable cuando se tratan otras materias (no se entendería que el

Gobierno acometiera un plan contra las drogas o una reforma laboral, sin antes haber consultado con Asociaciones y Sindicatos implicados).Las Organizaciones de mujeres, haciendo suyas las conclusiones de la Conferencia Mundial sobre la Mujer de septiembre de 1995 en Pekín, hemos propuesto, entre otras, las siguientes medidas:

DDee ccaarráácctteerr ppeerrmmaanneennttee- Promover el desarrollo de alianzas entre las Organizaciones de mujeres, en el ámbito nacional e internacional, así como con todas aquellas instituciones que están llamadas a intervenir en los casos de violencia a mujeres, para coordinar y proyectar unidas un activismo para la lucha, encaminado a eliminar la violencia de la vida de las mujeres.- Realización de campañas de sensibilización, dirigidas a romper los estereotipos sexistas, que propician la violencia de género.- Propulsar a los poderes públicos para que determinen espacios en todos los medios de comunicación, que permitan la denuncia pública y la condena de actitudes y comportamientos violentos masculinos hacia la mujer y sus hijos e hijas.

DDee ccaarráácctteerr uurrggeennttee- Promover la acción del Gobierno sobre la violencia y los abusos sexuales, desde la perspectiva de los derechos humanos de las mujeres y como una cuestión de justicia social.- Articular la figura del extrañamiento para el agresor, en todos los casos donde esté presente la violencia.- Transmitir a la Judicatura el mensaje correspondiente sobre las consecuencias de la violencia de género para que se tramite, siempre que se demande, las medidas previas.- Llevar a cabo las reformas pertinentes en el Código penal, con el fin de que las penas guarden relación con la entidad y gravedad de los delitos de agresión a las mujeres.

9

Thalassacity!

Page 10: Revista N2 2010

- Que se introduzca en la formación de jueces, policías, abogados y agentes sociales, la materia de la violencia que las mujeres soportan en el ámbito familiar, social y laboral.- Que se arbitren los recursos necesarios con dotación institucional, para la creación de casas de acogida de urgencia y centros de recuperación integral para mujeres maltratadas, gestionados por organizaciones de mujeres expertas en violencia.- Que se prioricen programas específicos de atención jurídica y psicológica para las mujeres, niños y niñas víctimas de la violencia.- Creación de una fiscalía específica concerniente a la violencia de que son objeto las mujeres y los menores en el ámbito familiar o doméstico.

MMeeddiiddaass aa ccoorrttoo ppllaazzoo- Introducir en el sistema educativo materias relativas al Principio de la Igualdad, a las relaciones de cooperación entre los sexos y el reproche y la censura hacia las actitudes y comportamientos que generen violencia de género.- Que se desarrollen campañas de sensibilización, dirigidas a la sociedad y mantenidas en el tiempo, para favorecer el cambio de mentalidad y romper con los tópicos y los mitos que dividen la sociedad por géneros.- Que se establezca en las salas de guardia de las comisarías el espacio pertinente para atender de forma individual e íntima a las víctimas de violencia de género.- Que los servicios arriba indicados estén dotados con mujeres especializadas en esta materia.- Que se elabore un protocolo policial y sanitario que sirva de referente a los profesionales de estas ramas, a la hora de abordar la problemática de la violencia de género.

Tania

Thalassacity!

10

Page 11: Revista N2 2010

NNoomm:: República de Xile.PPoobbllaacciióó:: 16,928,873 habitants.DDeennssiittaatt ddee ppoobbllaacciióó:: 19,9 habitants/km2.

PPIIBB::169,458 milions.SSiittuuaacciióó ii ffrroonntteerreess::Argentina, Perú i Bolívia.NNiivveellll ddee rreennddaa:10.124 $

NNiivveellll dd''eedduuccaacciióó:: L'educació a Xile es divideix en: parvulari, bàsic, secundari y superior. El sistema educacional en els seus nivells de parvulari, bàsic i mitjà i els centres de formació tècnica de l'educació superior estan regulades i vigilades pel Ministeri d'Educació. El Consell Superior d'Educació (CSE) té com a principals funcions pronunciar-se sobre la sol·licitud de reconeixement oficial de les universitats i instituts professionals, verificar el seu desenvolupament, establir el sistema d'examinació selectiva i acreditació, recomanar sancions i realitzar estudis sobre l'educació superior. El dret d'educació i la llibertat d'aprenentatge estan resguardats en la Constitució Política de la República. Tan mateix, per tenir reconeixement legal els establiments particulars han de complir amb els objectius fonamentals i continguts mínims obligatoris reescrits per l'articles 15 a 20 de la LOCE. Dits requisits i normes estan establertes pel ministeri d'Educació.

NNiivveellll ssaanniittaarrii::Els atles de mortalitat proporcionen una imatge de la distribució geogràfica de les malalties i els seus objectius van des de l'epidemiologia descriptiva fins a la generació d'hipòtesis etimològiques. El valor d'aquests atles és que proporcionen gran quantitat d'informació sobre la relació entre causes de mort i lloc d'ocurrència d'aquestes, d'una manera visual fàcil d'entendre. En el món, els patrons geogràfics de càncer han estat proveïdors de claus importants sobre les causes d'aquest. Per exemple, amb els atles produïts per l'Institut Nacional del Càncer als Estats Units d'Amèrica del Nord, es va poder establir la relació entre exposició a l'asbest i càncer de pulmó entre treballadors de drassanes durant la II Guerra Mundial. Es pot afirmar que gràcies als atles de mortalitat per càncer publicats el 1975, es va establir la relació entre mastegar tabac i càncer oral al sud-est nord-americà.

DadesMONOGRÀFIC DE XILE

11

Thalassacity!

Page 12: Revista N2 2010

Els tumors malignes són la segona causa de mort a Xile després de les malalties de l'aparell circulatori i van ser responsables de 22,7% del total de les morts en el període 1997-2004. Dins dels tumors malignes, el càncer d'estómac i càncer de tràquea, bronquis i pulmó, són els més prevalentes. Se sap que el càncer té una distribució heterogènia per regions del país. Al 1998 el risc de mort per càncer va arribar a 118 morts anuals per cada 100 mil habitants. No obstant això, a l'interior de les regions també hi ha diferències, pel que serà de més interès epidemiològic desagregar la informació a nivell comunal.L'objectiu d'aquest treball és estudiar la distribució geogràfica comunal de la mortalitat per els tipus de càncer més prevalents en la població xilena, és a dir: tumors malignes d'estómac i tumors malignes de tràquea, bronquis i pulmó, ajustant per sexe i edat, per el període 1.997-2.004.HHiissttòòrriiaa::El territori de l'actual Xile va ser habitat per diversos grups indígenes abans de l'arribada dels espanyols. Al començament estaven organitzats en grups tribals nòmades, com a societats primitives, però, evolucionarien fins convertir-se en societats sedentàries. Durant el segle XV la cultura dels pobles indígenes seria influenciada per l'expansió de l'Imperi Inca, el qual sometria als pobles indígenes xilens llevat de les tribus maputxes, les quals van establir fermament la frontera meridional de l'Imperi Inca al nord del riu Maule. El primer europeu a reconeixer el territori xilè fou el portuguès Ferran de Magallanes en el seu viatge de circumnavegació del planeta sota les ordres de Carles I d'Espanya. No obstant això, el primer explorador del territori xilè fou Diego de Almagro, soci de Francisco Pizarro en la conquesta del Perú. El 1540, Pedro de Valdivia va portar a terme una segona expedició, la qual va iniciar el període de la conquesta. A diferència de Diego de Almagro, Valdivia va prendre la ruta del Desert d'Atacama. En arribar a la vall de Copiapó, va prendre possessió de la terra en nom del rei d'Espanya i va anomenar el territori Nova Extremadura, en honor de la seva terra natal. El 12 de febrer, 1541 va fundar la ciutat de Santiago. Durant aquest període va lluitar contra els indígenes del nord del país, amb la intenció de consolidar la dominació espanyola dels territoris.

Quan va rebre més tropes va iniciar l'ocupació dels territoris del sud. També va fundar altres ciutats: La Serena (1544), Concepción (1550), La Imperial (1552), Villarica i Los Confines (1553). Després de la conquesta, es va iniciar un període de més de dos segles amb els quals es va consolidar la dominació espanyola, encara que resistida pels maputxes. El Reyno de Chile (Regne de Xile) es va constituir administrativament en una capitania general del Virregnat del Perú amb capital a la ciutat de Santiago. El control efectiu del territori de la capitania abastava la vall central fins al riu Biobío. Xile era una zona especial d'adminsitració, però en base al sistema de control recíproc de les autoritats, el rei Felip II de Castella va subjectar el governador a la vigilància del virrei del Perú amb una cèdula reial expedida el 1589. La Guerra d'Arauco tindria, al llarg de la història de la colònia, diverses estapes de bel·ligerància i altres pacífiques; guerres ofensives, guerres defensives i parlaments. Napoleó va envair Espanya durant l'època que García Carrasco havia pres el control de la capitania de Xile, que renunciaria el 1810. El 18 de setembre del 1810 es va formar la Primera Junta Nacional de Govern, un període que la historiografia xilena ha anomenat la "Pàtria Vella". Al començament, el govern transitori que s'havia establert no tenia intencions independentistes. No obstant això, amb el pas del temps, aquesta situació va canviar, especialment amb l'arribada al poder de José Miguel Carrera. Es van dictar els primers texts constitucionals i les lleis pròpies; es van crear noves institucions, com ara l'Institut Nacional, la Biblioteca Nacional i el primer periòdic xilè, La Aurora de Chile. Així, en aquest període, va començar la Guerra de la Independència contra les tropes reialistes. Les tropes reialistes, van derrotar les tropes patriotes en la batalla de Rancagua, el 2 d'octubre del 1814, que seria el començament d'allò que s'ha anomenat la "Reconquista Espanyola". El 12 de febrer del 1818, durant el primer aniversari de la Batalla de Chacabuco, es va declarar formalment la independència de Xile.

12

Thalassacity!

Page 13: Revista N2 2010

El Trauco, es un hombre pequeño (no mide más de ochenta centímetros de alto), de formas marcadamente varoniles, de rostro feo, aunque de mirada dulce, fascinante y sensual; sus piernas terminan en simples muñones sin pies. Viste un traje raído. En la mano derecha lleva un hacha de piedra, que reemplaza por un bastón algo retorcido, el Pahueldún, cuando está frente a una muchacha.Es el espíritu del amor fecundo, creador de la nueva vida, padre de los hijos naturales. Habita en los bosques cercanos a las casas chilotas. Para las muchachas solteras, constituye una incógnita que les preocupa y les inquieta. Según opinión de unas, se trata de un horrible y pequeño monstruo que espanta y de cuya presencia hay que privarse a toda costa. Otras opinan distinto y manifiestan, que si bien es feo, no es tan desagradable, sino muy por el contrario, atractivo... Otras en lucha tenaz y permanente, dicen haberlo eliminado de sus pensamientos, en los que alguna vez vibró quemando sus entrañas... Las madres toman todas las precauciones para evitar que sus hijas solteras viajen solas al monte, en busca de leña o de hojas de “radal”, para el cobertizo de las ovejas, ya que

es generalmente en el curso de estas faenas cuando “agarra”, o con más propiedad “sopla”, con su “pahueldún”, a las niñas solitarias.

Alex

Algunos dichos populares dicen: ¿el amor mueve montañas? o ¿el amor es más fuerte?, pero tras conocer la siguiente historia deberíamos instaurar uno que dijera: ¿el amor hace desaparecer ciudades?.Y es que la leyenda de la Desaparición de la ciudad de La Serena nos cuenta la historia de Juan Soldado, un joven buenmozo y muy humilde que se enamora de la única hija del rico cacique de la ciudad. Pese al enfático rechazo de su padre, la chica se enamora de Juan Soldado y decide casarse con él. Justo en el momento en que el cura iba a dar inicio al sacramento, en la iglesia se comenzó a sentir un fuerte alboroto. Todos los presentes comentaron que se acercaba a la ciudad el padre de la novia, con la firme intención de matar a los futuros esposos para luego,

incendiar y destruir toda la ciudad.Nadie sabe qué, ni cómo pasó, pero el asunto es que cuando el padre enfurecido pisó los alrededores de la ciudad, ésta de pronto se desvaneció, se esfumó.Acompañado de sus soldados recorrió a caballo montes y praderas, pero todo era un peladero. La ciudad no estaba. Había desaparecido.Cuentan que, a veces, por lo general los sábados, las personas que pasan cerca del lugar donde estaba emplazada dicha ciudad, se escucha música y canciones. Otros dicen que para Viernes Santo la ciudad se hace visible a los que la contemplan desde lejos, pero la imagen comienza a desvanecerse en la medida en que la gente se acerca a ella.

Isamar

DDeessaappaarriicciióónn ddee llaa cciiuuddaadd ddee LLaa SSeerreennaa

EEll TTrraauuccoo

13

Leyendas de Chile

Thalassacity!

Page 14: Revista N2 2010

Recetas de ChilePollo borracho

IInnggrreeddiieenntteess

· 1 pollo.· 1 botella de vino blanco (ordinario).· 1/2 vaso de coñac.· 1 cebolla o 2 chalotas.· 1 cucharada mantequilla o aceite.· Pimienta, sal, ají y jugo de 1 limón.

PPrreeppaarraacciióónn::

El pollo lavado y limpio se aliña con sal, jugo de limón y mantequilla o aceite. Se rellena el pollo con la cebolla o las chalotas. Se cuece con el vino, y cuando está listo se saca. El caldo se cuela y se añade la pimienta y el ají para que quede una salsa clara y picante. Se añade esta salsa a las presas. Quince minutos antes de servir, se coloca el coñac y se hierve a fuego lento. Se sirve el caldo separado.

Tania

Ponche de piñaIngredientes: (para 5 litros)

· 2,5 litros de vino blanco.· 1 botella de Jerez.· 1/2 botella de coñac.· 1 taza de marrasquino.· Unas gotitas de Amargo.· 1 piña cortada en trocitos pequeños.· 3 panimavidas.· Almíbar claro perfumado con la cáscara de piña.

EEllaabboorraacciióónn::

Se mezclan los ingredientes y se endulzan a gusto con el almíbar. Se agrega la piña picada y macerada durante 1 o 2 horas con azucar. Servirlo bien frío.

Tania

Thalassacity!

14

Page 15: Revista N2 2010

Papas con chuchocaIInnggrreeddiieenntteess

· 1 taza de chuchoca gruesa.· 3 papas grandes.· ½ cebolla.· 3 dientes de ajo.· 3 cucharadas de aceite.· 1 cucharada de ají de color.· ½ cucharada de orégano.· ½ cucharada de pimienta.· 1 cucharada de salsa de ají.· 1 ½ cucharada de sal.

PPrreeppaarraacciióónn::

Pique la cebolla en cuadritos medianos y fríala en aceite en una cacerola hasta que se dore rubio claro. Agregue los 3 dientes de ajo picados finamente y luego las papas troceadas en cubos de unos 3 centímetros y, al cabo de unos minutos, incorpore sal y aliños a gusto. Añada un litro de agua hirviendo y una taza de chuchoca previamente remojada en agua tibia durante al menos una hora. Desde este momento debe remover constantemente el guiso para que no se pegue. Es conveniente mantener la cacerola sobre un tostador de pan para que no reciba la llama directamente. Cuando las papas estén bien cocidas, sirva en una fuente o en platos decorados con chorritos de "la color"."La color" se prepara en una pequeña sarten donde se sofríen, en tres cucharadas de manteca, tallos verdes de cebollinos con tres cucharaditas de ají de color.

Isamar

Pollo de harinaIInnggrreeddiieenntteess

·10 Cucharadas de harina tostada.·1/4 Cebolla picada pluma.·1 Longaniza.·1 Cucharadita de aceite.·Agua hervida.·Sal.

EEllaabboorraacciióónnA fuego lento en una sarten se pone el aceite, luego la cebolla y la longaniza cortada a trozos hasta que la cebolla esté bien dorada y la longaniza cocida. Por otro lado, se pone en una olla la harina y se agrega agua hirviendo y sal a gusto. Se revuelve 1 minuto y se agrega la cebolla, la longaniza y su jugo. Se revuelve 1 minuto más y listo.

Albert

15

Thalassacity!

Page 16: Revista N2 2010

11--CCoomm eett ddiiuuss?? Andrés Patricio Gsponer Salamanca.

22--QQuuaannttss aannyyss tteennss?? 16 anys.

33--TTeennss ggeerrmmaannss?? QQuuaannttss?? Sí, i està aquí, vaig venir amb tota la família.

44--AA qquuiinn ppaaííss vvaass nnééiixxeerr?? A la República Xilena.

55--QQuuiinnaa rreelliiggiióó ééss mmaajjoorriittààrriiaa aa XXiillee?? La majoria dels xilens tenen la religió catòlica.

66--QQuuiinneess ddiiffeerrèènncciieess ttrroobbeess eennttrree XXiillee

ii CCaattaalluunnyyaa?? No hi ha moltes diferències, perquè el menjar, les llengües, els costums de Catalunya... em recorden molt a les de Xile.

77--TT''hhaa ccoossttaatt aaddaappttaarr--ttee??Al principi. El que més em va costar va ser la llengua catalana i vaig tenir problemes en adaptar-me als companys perquè al principi em burxaven, però ara ja no i aixó m'agrada.

88--EExxpplliiccaa''nnss aallgguunn ccoossttuumm ttííppiicc ddeell tteeuu

ppaaííss?? Una festa molt gran que s'acostuma a fer a Xile anomenada 'tima' amb molts colors, màscares i vestits.

9--QQuuiinnss ccoolloorrss ttéé llaa tteevvaa bbaannddeerraa??. El color blanc (la neu dels Andes), el color blau (del mar i del cel), i el color vermell (de la sang dels que van lluitar en la independència de Xile).

1100--UUnn ppllaatt ttííppiicc?? Charqui: és com la carn de cavall però seca, no té cap mena de suc.

1111--HHii hhaa aallgguunnaa lllleenngguuaa aanntteerriioorr aall

ccaasstteellllàà qquuee eess ppaarrllii aa XXiillee?? Mapudungun que és parla a la zona sud(Mapuche), Aymara que es parla a la zona nord.

1122--VVaass ssoovviinntt aall tteeuu ppaaííss?? Sí. L'última vegada va ser al juny. Em va agradar perquè vaig tornar-me a trobar amb els antics amics i els meus oncles que són els que viuen allà.

1133--DDiiffeerrèènncciieess eennttrree ll''eessccoollaa xxiilleennaa ii

llaa nnoossttrraa.. No hi ha grans diferències, però alguna d'elles és que van amb uniforme fins als 18 anys.

1144--EExxpplliiccaa''nnss lleess ddiiffeerrèènncciieess dd''hhoorreess ii

ddee lleess eessttaacciioonnss ddee ll''aannyy.. Són 6 hores menys. Si aquí és hivern, allà és estiu.

1155--UUnnaa lllleeggeennddaa.. El Trauko.

EEsstteemm ttrreebbaallllaanntt eell mmoonnooggrrààffiicc ddee XXiillee,, ii aapprrooffiitteemm ppeerr ffeerr--llii uunnaa eettrreevviissttaa aa ll''AAnnddrrééss PPaattrriicciioo,, qquuee ééss uunn aalluummnnee ddee pprriimmeerr ddee bbaattxxiilllleerraatt ddee ll''iinnssiittuutt IIEESS TThhaallaassssaa,, nnaassccuutt aa XXiillee..

Thalassacity!

Entrevista a un alumne de Xile

16

Page 17: Revista N2 2010

·Historia bmx : BMX es la abreviación de Bicycle Motocross y nace en California (Estados Unidos de Norteamérica) en el año 1969 cuando un joven de nombre Scott Breithaupt decide utilizar una bicicleta en una pista de Motocross, para imitar las habilidades de sus ídolos de este deporte. Un fabricante de bicicletas llamado Al Fritz, alertado por la alta demanda de los jóvenes y observando sus gustos, comenzó a fabricar bicicletas similares a motos de EE.UU. El naciente bicicross pasó a Europa, siendo Inglaterra, Holanda y Francia los primeros en acogerlo e iniciar su desarrollo. En 1974 nace la NBL (Nacional Bicycle League) en los EE.UU. como la encargada de promover a nivel local, estatal, regional y nacional el Bicicross (BMX) en este país. Algunos escritos remontan los orígenes a ”... otro tipo de pruebas que tienen lugar al aire libre…” El “ciclocross" nace en Francia a finales del siglo XIX y deriva de los ejercicios militares en la que los

participantes siguen un recorrido a través de pistas embarradas y obstáculos, así como las de mountain-bike o ciclismo de montaña.

Actualmente podemos definir el BMX como un deporte que se practica en bicicletas pequeñas, que permiten al ciclista ganar mayor aceleración y precisión que con una bicicleta normal. Normalmente las ruedas son de 20 pulgadas y la mayoría lleva modificado el manillar para que pueda dar vueltas de 360º.En el BMX hay dos categorías: Carrera (Cross) y Estilo libre (Freestyle). Dentro del Estilo libre se diferencian 5 modalidades:

· Dirt jumping · Flatland · Park Riding · Vertical · Street

Albert

BMX

17

Thalassacity!

Page 18: Revista N2 2010

EL BOTELLÓN

Según las estadísticas, unos 180.000 jóvenes se juntan los fines de semana en lugares determinados de las ciudades españolas para, en torno a un botellón mezclado con licor y bebida con burbujas, bolsas de patatas y tabaco, beber hasta la euforia en el mejor de los casos, o hasta el coma etílico en el peor de los mismos.

Un tipo de adolescentes bebe alcohol porque imita los modelos parentales y sociales. El joven que desde pequeño ha aprendido que en una reunión social tienen cabida las copas, con muy alta probabilidad, él hará lo mismo en el futuro.

Por otro lado, la sociedad alienta y refuerza esta conducta. Se publicitan las bebidas alcohólicas en los medios de comunicación y se las asocia con el éxito, el atractivo personal y otros valores.

Marina

Thalassacity!

18

Page 19: Revista N2 2010

NEW YORK CITY

Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units, i el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, que està entre les àrees urbanes més poblades del món. Una ciutat líder a nivell mundial, Nova York, exerceix una poderosa influència sobre el comerç a nivell mundial, les finances, la cultura, la moda i l'entreteniment. Com a amfitrió de la seu de les Nacions Unides, és també un important centre dels afers internacionals. La ciutat es refereix sovint com New York City, per diferenciar l'estat de Nova York, de la qual forma part. Situat en un gran port natural a la costa atlàntica del nord-est dels Estats Units, la ciutat es compon de cinc districtes: Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens, i Staten Island. La ciutat té una població estimada superior a 8,3 milions de persones, i amb una superfície de 305 milles quadrades (790 km2). Nova York és la ciutat important més densament poblada dels Estats Units. La població de l'àrea metropolitana de Nova York és també la més gran del país, estimada en 18,8 milions de persones. Nova York va ser fundada com un lloc comercial pels neerlandesos al 1624 i va ser anomenada Nova Amsterdam fins al 1664, quan la colònia estava sota control anglès. Nova York va ser la capital dels Estats Units des del 1.785 fins al 1.790. Ha estat la ciutat més

gran del país des del 1790. Molts districtes i llocs de la ciutat han arribat a ser molt coneguts pels forasters. L'Estàtua de la Llibertat va rebre milions d'immigrants que van venir a Amèrica a finals dels segles XIX i principis del XX. Wall Street, al Baix Manhattan, ha estat un centre financer mundial dominant des de la Segona Guerra Mundial i és la llar de la Borsa de Nova York. La ciutat ha estat la llar d'alguns dels edificis més alts del món, incloent-hi l'Empire State Building i les torres bessones del World Trade Center. La ciutat és lloc de naixement de molts moviments cultural: renaixement de Harlem en la literatura i les arts visuals; l'expressionisme abstracte (també conegut com l'Escola de Nova York) en la pintura; hip hop, punk , salsa, disc i Tin Pan Alley en música; i és la llar dels teatres de Broadway. Nova York és notable entre les ciutats dels Estats Units pel seu alt ús del transport públic, la majoria dels quals funciona les 24 hores del dia, i de la densitat global i la diversitat de la seva població. En 2005, gairebé 170 idiomes es parlaven a la ciutat i el 36% de la seva població va néixer fora dels Estats Units. De vegades es refereix com "la ciutat que mai dorm".

Alex

19

Thalassacity!

Page 20: Revista N2 2010

CANCIÓN DEL MES

ANASTACIA YOU'LL NEVER BE ALONE

The world is changingand time is spinning fastit's so amazing how you came into my life I know it seems all hope is goneI know you feel you can't be strong and once again the story ends with you and IAnd anytime you feel like you just can't go onjust hold on to my loveand you'll never be alone

Hold onwe can make it through the fireand my loveI'm forever by your sideand you knowif you should ever call my nameI'll be right thereyou'll never be alone

Hopeless to describethe way I feel for youno matter how I trywords would never doI looked into your eyes to findas long as love is alivethere ain't nothing we can't make it through

Anytime, or only for a whiledon't worrymake a wishI'll be there to see you smileoooh

Hold onwe can make it throught the fireand my loveI'm forever by your sideand you knowif you should ever call my nameI'll be right thereyou'll never be alone

Through the fire, by your sideI will be there for you so I'm, don't you worry(and you know, I'll be there)you'll never be ... aloneheya heyeaaaah

Hold onwe can make it through the fire

and my loveI'm forever by your sideand you knowif you should ever call my nameI'll be right there

Oh baby, hold on(we can make it through the fire)we can make it babyand my lovesaid I'm forever by your side, yeah(and you know)if you should ever call my namesaid I'll be, I'll be right thereoh, oh, ooooh

Hold onyeah yeah(we can make it through the fire)yeah yeahoh no(my love)I know, and you know (I'm forever by your side)yeah yeah yeah yeah yeah yeah(and you know)(if you should ever call my name)(I'll be right there)

20

Thalassacity!

Page 21: Revista N2 2010

El mundo está cambiandoY el tiempo corre muy deprisaEs tan sorprendente como viniste a mi vidaSé que parece que toda la esperanza se ha idoSé que sientes que no puedes ser tan fuerteY una vez más la historia acaba entre tu y yoY siempre que sientas que no puedes seguirSimplemente aferrate a mi amor y nunca estarás solo

Espera,Podemos atravesar el fuegoY mi amorEstaré siempre a tu ladoY sabesQue si alguna vez dices mi nombreEstaré justo allíTú nunca estarás solo

Desesperada por describirComo me siento por tiNo importa como lo intenteLas palabras nunca lo haríanMiré en tus ojos para encontrarMientras el amor esté vivoNo hay nada que nosotros no podamos superar

Siempre, o solamente un ratoNo te preocupesPide un deseoEstaré allí viéndote sonreír

Espera,Podemos atravesar el fuegoY mi amorEstaré siempre a tu ladoY sabesQue si alguna vez dices mi nombreEstaré justo allíTú nunca estarás solo

A través del fuego, a tu ladoEstaré allí por ti, así que allí estoyNo te preocupes (Y tú sabes que estaré)Nunca estarás solo

Espera,Podemos atravesar el fuegoY mi amor

Estaré siempre a tu ladoY sabesQue si alguna vez dices mi nombreEstaré justo allí

Oh baby, esperaPodemos atravesar el fuegoPodemos hacerloY mi amorComo he dicho, estaré siempre a tu lado,Y sabesQue si alguna vez dices mi nombreEstaré, estaré justo allíOh, oh, oooh

EsperaYeah, yeahPodemos atravesar el fuegoYeah, yeahOh noMi amorSé, y tú sabes, que estaré siempre a tu ladoYeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeahY tú sabesQue si alguna vez dices mi nombreEstaré justo allí

Alex

ANASTACIA TÚ NUNCA ESTARÁS SOLO

Thalassacity!

21

Page 22: Revista N2 2010

TAYLOR LAUTNERFFeecchhaa ddee NNaacciimmiieennttoo:: 11 de febrero del 1992 en Grand Rapids(Michigan).BBiiooggrraaffiiaa::Taylor nació en Grand Rapids (Michigan), hijo de Dan y Deborah Lautner. Su nombre completo es Taylor Daniel Lautner. Tiene raices francesas, alemanas y holandesas, y también parte de indio americano. Por parte de madre tiene una hermana menor llamada Makena.Taylor estudió karate desde los seis hasta los 13 años, entrenando en el Fabiano's Karate School en Holland, Michigan. Al año siguiente de su comienzo, ya había empezado a ganar campeonatos. Fue invitado a entrenar con el siete veces campeon del mundo de karate Michael Chaturantbut. Cuando cumplió los ocho años, se le invitó a representar a su país en la World Karate Association donde, en la modalidad Junior World Forms and Weapons, ganó tres medallas de oro. Con sólo once años, se posicionó como número uno en el mundo del NASKA's Black Belt Open forms, Musical Weapons, Traditional Weapons y traditional Forms y a la edad de doce años ganó el campeonato del Mundo Junior de Artes Marciales.CCaarrrreerraa::Taylor empezó su carrera de actor después de que su entrenador de artes marciales le persuadiera para que acudiera a un casting de Burger King en los Angeles. Aunque al final no lo eligieron, disfrutó tanto de la experiencia que decidió continuar con la carrera de actor. Pronto él y su familia se trasladaron desde Michigan hasta California para que Taylor pudiera acudir a más castings. Cuando Lautner cumplió los diez años, su familia se instaló definitivamente en los Ángeles para apoyarlo en su carrera de actor a tiempo completo.Su primer papel fue en el año 2001, apareciendo en la película Shadow Fury. También tuvo papeles como extra en Summerland, el Show de Bernie Mac y My Wife and Kids.Consiguió papeles pequeños en numerosas series de televisión, incluyendo The Nick & Jessica Variety Hour. Apareció en America's Most Talented Kids, dando una exhibición de artes marciales. Referente a la televisión, puso voz para personajes animados tales como

YoungBlood de Danny Phantom, Silas de Silas and Brittany, episodios de ¿Qué hay de nuevo Scooby-Doo? y He's a Bully, Charlie Brown.En 2005, a la edad de trece años, encarnó el papel de Sharkboy en la película de Robert Rodríguez, Las aventuras de Sharkboy y Lavagirl en 3-D, una película en donde pudo mostrar algunos de sus dotes en las artes marciales. Pasó tres meses en Austin, Texas, rodando la película. Durante esos meses, consiguió el papel de Elliot Murtaugh, el hijo del rival de los Baker, en la película Cheaper by the Dozen 2, junto con Steve Martin y Hilary Duff.En octubre de 2008, Lautner hizo el papel de Jack Spivey, el hijo del protagonista de la serie televisiva My Own Worst Enemy, junto a Christian Slater. No obstante, la serie fue cancelada en su noveno episodio por no tener suficiente audiencia. En ese mismo año, fue elegido para interpretar a Jacob Black en la adaptación cinematográfica del éxito literario Crepúsculo, de Stephenie Meyer. Taylor continuará encarnando a Jacob Black en las siguientes películas de la saga, tituladas Luna nueva y Eclipse, rodadas en 2009 y estrenadas en 2009 y 2010, respectivamente. En 2009 también ha rodad la película Valentine's Day.

Isamar

Thalassacity!

22

Page 23: Revista N2 2010

El profesor repartiendo las notas: Luisito un diez. Pedrito un ocho. Juanito un seis. Jaimito un cero. Oiga profe. Y por que a mí un cero? Por que te has copiado el examen de Pedrito. ¿Y Vd. como lo sabe? Por que las cuatro primeras preguntas, están iguales, en la última pregunta Pedrito respondió "Esa, no me la sé" y tu has puesto "Yo tampoco".

Que le dice un tanga a otro tanga?Que coño nos ponemos hoy.

Era un señor tan tonto, tan tonto, que se cortó una oreja porque decía que la tenía repetida.

Era una señora tan gorda, pero tan gorda, que cuando salía en la televisión, salía en todos los canales.

Doctor, doctor, tengo un testículo de hierro y otro de madera.¿Y usted tiene hijos?Sí, Robocop y Pinocho.

¿Cuál es el colmo de los colmos?- Que un mudo le diga a un sordo que un ciego le está espiando.

Era un chino, un japones y un mexicano. Va el chino y le dice a la señorita del hotel: ¿me da un cuarto, porfavor?. Sí, pero solamente tenemos el de las hormigas, le responde No importa, démelo. Se mete al cuarto y se le empiezan a subir las hormigas, así que el señor se va corriendo. Llega el japonés y dice: ¿me da un cuarto, porfavor?. Sí, pero solamente tenemos el de las hormigas. No importa, démelo. Se mete, se duerme y se le empiezan a subir las hormigas, así que también se va corriendo. Llega el mexicano y le dice: ¿me da un cuarto porfavor?. Sí, pero solamente tenemos el de las hormigas. No importa, démelo. Entra al cuarto y llega el siguiente día y le dice la señorita: oiga señor, ¿como durmió con las hormigas?. Dice: solamente maté a una y se fueron el resto al entierro.

Isamar

Aló, aló, ¿con el manicomio?No, aquí no hay teléfono.

Un señor le dice a otro:-¿Ha aprendido tu niña a andar ya?-Sí. Lleva tres meses andando.-Pues si que estará lejos.

Un chino, le dice a su vecino Curro que se callen los perros, pero los perros no se callaban. El chino fue a la policía: lo pelos del Culo no me dejan dolmil; y le dice el policía: pues aféiteselos marrano. (El chino hablaba así prque los chinos no pronuncian la r).

¿Qué le dice una pierna a la otra?- Estamos separados por cojones.

Jaimito, ¿Por qué no trajo sus tareas?.Porque usted, señorita, dió tareas para la casa y yo vivo en un piso.

CHISTESThalassacity!

23

Page 24: Revista N2 2010