LLOSETARevista Independiente De información Locai

ANO VII - NUMERO 89 - OCTUBRE 1990

¡iilEiißiimlWÊÊjÊliiil;;§||||pi;|||;:

||||;;|||j||||!;lÍeÍÉIIIllll

PRESUPUESTO MUNICIPAL PARA 1991:165 MILLONES DE PESETAS

LLOSETA iiiiTnnnïïMitttttttiffiiittimtftttmtttfffffltiwiiiiiiH 186

LLOSETA ©Re»/«« Initptniltnlt Oc ln/orm«Uii lotai

Apartado de Correosns6Teléfono 514164LLOSETA

Depósito Legal-PM. 747-1983

REDACTORES YCOLABORADORES:Jaime Morro Ripoll,Mariano Medina Ripoll,Jaime Servera Coll,Gabriel Fieras Salom,José M' Escudero Pol,Joan Guasp, AntonioSantandrev Ripoll,Francesc Munar Servera.

FOTÓGRAFOS:Miquel Ramon Cala-tayud, Llorenç RamonBorras y Antonio MuletRamón.

MONTAJE:Llorenç Ramon Borràs,Pau Reynés Villalongay Francesc VillalongaBeltran.

DIRECTOR-Pau Reynés Villalonga

PREGO EJEMPLAR:WO pesetas.

SUSCRIPCIÓNANUAL 1200 pesetas.

IMPRIME:Apóstol y CivilizadorPETRA (Mallorca)

PUBLICACIÓNMIEMBRO DE:"Associació de PremsaForana de Mallorca "

Octubre/90-Pág. 2

Obras para cuatroaños

El principal punto del ordendel día de la sesión plenariay extraordinaria, celebrada el27-9-1990 por el ayun-tamiento de Lloseta,fueronlas obras a incluir en el PlanObras y Servicios del CIMpara los cuatro años venide-ros.

El 30 de setiembre finalizóel plazo para que los ayun-tamientos de la isla de Ma-llorca presentasen las peti-ciones para dicho plan. Porunanimidad fueron acordadoslos siguientes proyectos.

Para 1991:Primera fase de la obra de

conservación del Camí delsHorts-Camí Vell d'Inca yCamí de Ca'n Pau, capaasfàltica, cuyo presupuesto esde 14.613.332 pesetas. Apor-tación del CIM: 10.960.000ptas.(75%). Aportación mu-nicipal: 3.653.332 ptas. (25%).Ordenación zona verde "Es

Pou Nou" con un presupuestode 27.377.459 ptas. Un 65%a cargo del CIM: 17.795.348ptas. y el resto, un 35%, acargo del ayuntamiento,9.582.111 ptas.

Ordenación calle MiquelPuigserver con 11.976.175ptas. de presupuesto, siendoel 65% a cargo del CIM:7.784.513 y el 35%, 4.191.662 ptas., a cargo del muni-cipio.

Para 1992:Alumbrado público del

acceso a Lloseta desde Incapor un importe de 5.329.428ptas., con un 75% a cargodel CIM, 3.997.O71 pías., yel 25% restante, 1.332.357ptas., a cargo del ayun-tamiento.

Ordenación Plaza de Espa-ña, segunda fase, de 6.131.957 ptas. de presupuesto,siendo la aportación del CIMla de un 65%, 3.985.772ptas., y el 35% del ayun-tamiento, 2.146.185 ptas.

Segunda fase ampliacióncementerio municipal: 52.

255.639 de ptas. de presu-puesto. Aportación del CIM,33.966.165 ptas. y un 35% elayuntamiento: 18.289.474ptas.

Para 1993:Renovación alcantarillado de

varias calles de la localidadcon proyecto pendiente deredacción.Ordenación vía paralela al

Pou Nou, con proyecto, tam-bién, pendiente de redac-ción.Ordenación travesía Avda.

del Coco-Carretera Alarócon un presupuesto de 4.743.171 ptas. Aportación delCIM: 3.083.061 ptas. y un35% a cargo del ayunta-miento: 1.660.110 ptas.

Para 1994:Rehabilitación mina "Sa

Truyola" con proyecto pen-diente de radacción.

Tercera fase ampliacióncementerio municipal con37.866.885 ptas. de presu-puesto , siendo el 65% acargo del CIM y el 35%,13.253.410 ptas., a cargo delayuntamiento.

Se solicitó también el 65%de aportación del CIM alcoste de honorarios de re-dacción del Proyecto deOrdenación de la ZonaVerde de "Es Pou Nou" de736.514 ptas. de presupuestosiendo la aportación delConsell de 478.734 ptas. y laaportación municipal, un35%, 257.780 ptas.

EXPROPIACIONESEl tema más discutido fue el

referido a la expropiación delos terrenos y edificaciónafectados al proyecto deOrdenación de la Zona Verdede "Es Pou Nou". La apro-bación del Plan de Obras yServicios implicará la decla-ración de utilidad pública yla necesidad de ocupación delos terrenos y edificios afec-tados de expropiación for-zosa. En este punto el al-calde manifestó que habien-do mantenido varias reunio-nes con los afectados, enprincipio dijeron que sí de

palabra y ahora dicen que no.Los regidores del PartidoPopular y del CDS, GuiemColl, José Campaner y Bar-tolomé Coll, se abstuvieronen la votación alegando noestar informados de las con-versaciones mantenidas entreel alcalde y los vecinos afec-tados, "no se nos tiene encuenta -dijeron- y nos ente-ramos de los problemas mu-nicipales por la gente de lacalle, antes de que los temassean tratados en un Pleno".El alcalde les invitó para queen futuras reuniones quemantendrá con los vecinosafectados por este tema,estén presentes y se intentará,por todos los medios posi-bles, llegar a un acuerdoantes de expropiarlos.

OTROS TEMASAparte del Plan de Obras y

servicios se trataron los si-guientes temas:Plan de extensión de la

educación física a los centrosdocentes: Se ha recibido unescrito del Director Generalde Educación y Cultura en elque se informa que se haconcedido un Pabellón Cu-bierto, MODUL M-3A,sien-do el presupuesto total de49.350.000 ptas. y de 405metros de superficie. Laaportación municipal debeser de 6.909.000 ptas. Lapropuesta del alcalde es la desolicitar se autorice elMODUL M-3B, sala escolarde 605 metros cuadrados, porconsiderar que son necesariaspara el centro escolar deLloseta, comprometiéndose,en el presupuesto de 1991, arealizar una aportación mu-nicipal hasta llegar a los60.850.000 ptas. que es elpresupuesto total, es decir,que la aportación del ayun-tamiento en este Modul seríala de 18.409.000 ptas.

Plan de equipamentos de-portivos para 1991: Se tratade la construcción de unmuro de contensión y canali-zación de aguas pluviales ehel entorno de la piscina mu-

LLOSETA 187

nicipal en Es Puig, cuyopresupuesto es de 7.182.560pesetas, siendo la aportacióndel ayuntamiento de un 34%(2.442.070 ptas.), solicitán-dose el 66%, o sea, 4.740.490 ptas.

MAS TEMASComo continuación de la

ordenación y clasificación delarchivo municipal, se haefectuado un convenio con elConsell Insular de Mallorca,para que, durante un par demeses, envien dos personaspara tal efecto.

Problemas burocráticosimpiden que la persona delalcalde pueda ser el desig-nado para ejercer el cargo deConsejero de la Caja deAhorros "Sa Nostra". Sedesignó, para este cargo, alconcejal Miquel MirallesTruyols.

Presupuestospara 1991:165 millones depesetas.

Parece increíble, pero larealidad es palpable. El sá-bado,13 de octubre, a lasdoce del mediodía, fue apro-bado el presupuesto generalpara el próximo ejercicio de1991 y que asciende a lacantidad de 165.094.000pesetas, el doble que el delpresente año. Próximas ya laselecciones locales, pareceque a nadie le interesa lacosa municipal, pues el pú-blico brillaba en la sala porsu ausencia.

El primer punto fue laaprobación del contrato conel Banco de Crédito Localpara financiar las obras delas piscina municipal, por unimporte de 9.420.990 pesetas.Esto representará una cargafinanciera de 1.764.536 pe-setas, lo cual situará al ayun-tamiento en el 6,80% deendeudamiento.Octubre/90-Pág. 3

Como ya hemos señalado elpresupuesto para 1991 seráde 165.O94.OOO de pesetas.Los ingresos están divididosen nueve capítulos. Por im-puestos directos (contribuciónurbana y rústica, licenciafiscal e impuesto sobre vehí-culos) el ayuntamiento per-cibirá la cantidad de 50.446.000 pesetas. De impuestosindirectos: 2.775.000 ptas.Por tasas: 8.002.000 ptas. Portransferencias del Estado:46.804.000 ptas. Por trans-ferencias de entidades lo-cales, CIM: 4.700.000 ptas.Y por un préstamo a largoplazo a formalizar: 51.261.000. El resto de ingresos sonapenas perceptibles.

Los gastos están divididosen diez capítulos. La parteprincipal de gastos es lareferida a sueldos, seguros yotros gastos de personal: 54millones de pesetas.

Otros gastos que destacan,ya sea por su curiosidad omontante, son:* Electricidad: 5 millones.* Teléfono: 850 mu.* Atenciones protocolarias y

representativas: 750 mil.* Asesoría jurídica. 400 mil.* Instalación aire acon-dicionado: 1 millón 800 mil.* Equipo informático: 3millones 600 mil.* Habilitación dependenciaspolicía local: 1 millón 850mil.* Atenciones benéficas yasistenciales a familias: 200mil.* Transportes, actividades deesparcimiento: 600 mil.* Festejos populares: 6 mi-llones.* Contrato arquitecto muni-cipal: 1 millón 200 mil.* Basuras: 8 millones* Palau y Jardines de Aya-mans: 2 millones 800 mu.* Transferencias a entidadesculturales y deportivas: 1millón 250 mil.* Expropiación zonas verdesy ordenación "Es Pou Nou":19 millones 500 mil.* Construcción Centro So-cial: 4 millones.

* Piscina municipal: 7 mi-llones 200 mil.* Pabellón deportes: 19 mi-llones.* Caminos vecinales: 4 mi-llones 700 mu.* Intereses de préstamos: 2millones.* Amortización préstamos: 2millones 250 mil.

Tras el debate, los regidoresGuiem Coll y José Campanerdel PP, votaron en contra dela aprobación de dicho pre-supuesto, argumentando queestando encima las próximaselecciones municipales, seanquienes sean los que entren aformar parte del próximoconsistorio, esto representadejar el ayuntamiento con unedeudamiento de 76 millonesde pesetas, desglosados en 16que ya se tienen, 9 aprobados

hoy y 51 previstos para elpróximo ejercicio, consideranque es hipotecar el ayun-tamiento para los próximosque vengan.

El concejal del CDS, Bar-tolomé Coll Abrines, seabstuvo.

Jaume MORRO

LLOSETA, OCTUBRE1965:* Después de unos añosde inactividad ha sidoreorganizada la U.C.Llosetense. El principalmotivo de dicha reorga-nización no fue otro queel regreso a la actividadciclista del corredor localMiguel Martorell, queaños antes había conse-guido tantos galardonesdeportivos.* El 14 de octubre tuvolugar, en la mina decarbón de Mandrava, unaccidente que ßnalizocon un saldo de un mi-nero muerto: José Ser-vera Tur de 41 años deedad y vecino de Llose-ta. Hubo un despren-dimiento de tierrasseguido de Juego intensoque envolvió a diversosmineros. El resto deheridos fueron: Bartolo-mé Morro Martí, Jaime

Real Mut y José Taron-ger Teu.* A ßnales de octubre

fue creado, tras unareunión con un numero-so grupo de Jóvenes, elClub de Juventud L'Al-tura que inició sus acti-vidades en el reciéninaugurado centro pa-rroquial.EN ESTE MES ENLLOSETA:* NACIERON: AntoniaColl Horrach; MagdalenaAmengual Real; AntonioMenayo Llabrés; Barto-lomé Real Bestard; An-tonio Ripoll Arrom yMargarita Sampol Pons.» FALLECIERON: JoséServera Tur (41 años) yMargarita VillalongaMateu (80 años).* MATRIAfOJVIOS:Ga-briel Seguí Sbert conAna Bestard Ramón:Bartolomé Llabrés Co-mas con María BestardSalom y Francisco Gon-zález Gómez con Mar-garita Munar Pons.

LLOSETA 188

- Nom?- Jerònia Gómez Medina- Edat?- 15 anys?- Estudies o traballes?- Estudii d'administrativa a Inca- Què opines de ses vacances d'estiu?- M'han agradat molt, però trob que són massacurtes. Tendrien que esser un poc més llargues.- Practiques algun esport a s estiu?- Sí, natació i a vegades, vaig a córrer per la plaja.- T'agrada sa música? Quina és sa que solsescoltar?- Sí, m'encanta. Música moderna, es clar. Però laque més m'agrada és "hip-hop".- Quins són els teus divertiments?- Passejar amb els amics i amigues i anar adiscoteques.- Quina opinió te mereixen els Joves d'avui?- Per la meva opinió trob que són alegres, divertits,simpàtics i oberts.- Quina és sa qualitat humana que més ad-mires?- Jo admir la sinceritat. El que passa que si ets unpoc sincer no pots anar per la vida.- A quina professió aspires?- Jo sempre m'ha agradat ésser secretària, que ésel que estudii ara.

PINTOREMPAPELADOR

- Rafael Aragón -

C/Es Pujant,24 Tel. 519677LLOSETA

MEDICOSL L O S E T A , D I A SLABORABLES(tarde-noche):* Lunes y miércoles:Dr. Juan Moya (C/Gmo.Santandreu,26 Tel.519615)* Martes y jueves:DraVinyet Roses (Aymans,s/nTel.281313-busca 2085)GUARDIAS FINES DESEMANA Y FESTIVOS:Serán desde las 14 horas delsábado hasta las 24 horas deldomingo (LLoseta- Binissalem).La noche del domingo, desdelas 24 horas, en Lloseta.

Los sábados sólo habráconsulta para enfermos deurgencias. No habrá recetas, nipartes de baja.26-27 octubre: Dra V. Rosés27-28 octubre: Dr.J. Moya(LLOSETA).A partir de tes 24 h.domingo: Ora V. Rosés.1-2-3 noviembre: Dra V.Rosés (LLOSETA).3-4 noviembre: BINISSALEM.A partir de las 24 h.:Dr.J. Moya.9-10 noviembre: Dr. J. Moya10-11 noviembre: DraV.Rosés(LLOSETA). A partir de tes 24h.: Dr. J. Moya.16-17noviembre: DraV.Rosés.17-18 noviembre: BINISSALEMA partir de tes 24 h.: Dra V.Roses.23-24 noviembre: DraV.Rosés.24-25 noviembre:Dr. J. Moya(LLOSETA). A partir de tes 24h.: DraV. Rosés.TELEFONO FIN DE SEMANADE BINISSALEM: 281313(Busca 2080).

FARMACIAS22-28 octubre: Bennasar29/10-4/11: Real5-11 noviembre: Bennasar12-18 noviembre: Real19-25 noviembre: Bennasar

PRACTICANTES27-28 octubre: LLOSETA1 noviembre: SELVA(Tel. 515598)3-4 noviembre: LLOSETA10-11 noviembre: LLOSETA17-18 noviembre: SELVA

TELEFONOSURGENCIAPolicia Municipal:+ Móvil: 908 136426+ Oficina: 519439Ayuntamlento:514033Parroquia:514056Unidad Sanitaria:519760Escuelas 'Es Puig":519436Escuelas Ant* Maura:519715Campo Municipal Deportes.519437Correos: 514051Ambulancias: 502850Taxi: 500923Pompas fúnebres:514096Bomberos: 500080Guardia Civil:+ Binissalem: 511059+ COS: 295050Protección Civil: 721040Electricidad(Averias):500700Teléfono de la Esperanza:461112Información y asistencia alciudadano (Govern Balear):900 321 321

TRENESPALMA-INCA:Salidas de Palma: 6, 7, 8,

8.40, 9.20, 10, 11, 12, 12.40,13.20, 14,14.40,15.20,16,17,18, 19, 20, 20.40 y 21.20.Sábados, domingos yfestivos: 6, 7, 8, 9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,19, 20 y21.LLOSETA-INCA:A LAS 6.32, 7.32, 8.32, 9.12,

9.52, 10.32, 11.32, 12.32,13.12, 13.52, 14.32, 15.12,15.52, 16.32, 17.32, 18.32,19.32, 20.32, 21.12 y 21.52.LLOSETA-PALMA:A las 7.04, 8.04, 8.44, 9.24,10.04, 11.04, 12.04, 12.44,13.24, 14.04, 14.44, 15.24,16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 20.44, 21.24 y 22.04.Sábados, domingos yfestivos: 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04,14.04, 15.04, 16.04, 17.04,18.04, 19.04, 20.04, 21.04 y22.04.

Octubre/90-Pág. 4

LLOSETA 189

Quêtai, com vos va? ftquest mes he estat moít entreten-guda.9íp am6 lo dt distai que ja s'acaba, sino amí aquestmoviment de per ía. vila; canvi de rector, nova metgessa,moviments sub tei rants pré—electorals,...

líe ido. Como he. dicho estomas ya preparando ios próji-mas elecciones locates. ¡Ahora es el momento de arreglar,querida y querido lector, alguna cosa que tenga mal, frentea su casa o en su calle. Ü^unca los ayuntamientos habíansido tan rápidos en arreglar pequeños detalles que puedansumar votos. Con esto se demuestra como los actualesmiembros del consistorio, al menos, los que tienen lamayoría, se volverán a presentar. 'Está claro con nuestroalcalde, todos los síntomas lo son. Tor algo será quequieran seguir ocupando la poltrona municipal. "Estosalcaldes, y no solamente el nuestro, duran más que los delfranquismo, época que nos cansábamos de ver el mismoalcalde en las procesiones y festejos.

Me han dicho y me han contado, que hay movimientossubterráneos para f ormar listas dispuestas a presentarse alas venideras elecciones y f ormar una ¿oposición? fuerte yque se oiga en la sala de sesiones, en la calle, en la prensay en donde sea.... Veremos.... Veremos.... yo soy muy des-confiada, veo a esta futura oposición muy cómoda y quesolamente se mueve cuando vienen estos tiempos préélec-torales.

I ja que estam en coses de s'ajuntament, aquesta gentmaneja eís nouons com si res... basta ver el presupuesto quese han preparado para el prójimo ejercicio de 1991:¡165.000.0000 de pesetas! Me gustaría ver este montón dedinero en billetes de 1.000 pesetas. Jíay que reconocer quehay prevista mucha inversión, pero esto también representaun endeudamiento muy elevado y costoso. 76.000.000 depesetas será una carga financiera muy elevada. 'Después deesto deberán venir unos años que poco se podrá hacer enla población, porque se tendrá que devolver el dinero queahora se pide prestado. A jo no m'agrada aquest sarau!!!I aà(ò que es govern centrat nos pide que nos estrechemosel cinturón....

'Baties i rectors, rectors i Baties.... lo que nos pasa anosotros, en Lloseta, queridos e inteligentes lectores, es quelos alcaldes duran muchos años y los párrocos pocos, porejemplo, en seis años, Hem escaBetìpt tres rectors, que porcierto, el que viene, que viene de Sóller, valga la redundan-cia, allá llevaba barba y para venir a Lloseta se la haquitado, ¿será una nueva etapa en su vida? "En cambio, elque se va, vino sin barba y se va con barba. ¿Tor qué será?

Ses beates van remogudes.... hay que reconocer que tienenmotivo para ello con lo de cosas que han pasado por laparroquia... y de las que se habla por todos los rincones ylugares de la localidad y para más, el nuevo párroco, fas'entrada et mateat dia de íes verges^ decir, el pasadodomingo, 21 de octubre, que, por cierto, lo vi, ai párroco,claro, por la W-7, es decir la televisión de Lloseta. 'Me

pareció que sabe hablar y hace cara de tranquilo y debonachón amb toarasset que esta.... fa cara de felicitat.

S'aCtre dia, passejant, vaig passar per [ajuntament y vicomo habían colocado, en su fachada central, un ûetrerotgrog i itane que nos anuncia cierta cosa europea. Lacuestión es que lo han colocado encima de una lápida depiedra mallorquína que da constancia de la inauguracióndel edificio municipal en tiempos del otro régimen. 'Escurioso recordar que asistió a la inauguración el que fuegobernador civil de 'Baleares, Carlos de Meer, que luego, entiempo de la democracia se mostró como un militar ultraderechista. ¿Jíabrá colocado nuestro ayuntamiento socialis-ta este letrero encima de la placa para olvidarse de talCarlos de Meer y de "Ribera? ¿Jíabrá sido pura casualidad?¿Se quedará para siempre? y ya que estamos en el edificiomunicipal por excelencia, me han contado y me han dicho,que en los presupuestos municipales del prójimo ejerciciomunicipal, es decir, el año 1991, se instalará el aireacondicionado en las dependencias municipales. ¿Será paraque asista gente a los plenos o para que los que vayan aprotestar estén más cómodos y a gusto?

Kes mes per aquest mes.... no estic per escriure, tene coma pena de que s'acabi Cristal, pero... fins es mes qui ve, si"Déu. ho vot, es Bâtie i es rector.

Octubre/90-Pág. 5

LLOSETA 190

MotoembajadorLos días 26,27 y 28 del

pasado setiembre estuvo enLloseta, un personaje sin-gular. Se trata de DavidMartinez Ferré que con unciclomotor recorre todos lospueblos de España.

Su objetivo principal esfotografiar y obtener imáge-nes del lugar que visita yluego exhibirlas en los lo-cales de asociaciones devecinos, clubes de terceraedad, colegios y centrosculturales que en breve irá avisitar.

« •»»MlPMlWWs™»!

Pide una ayuda económica alos alcaldes de las localida-des que visita, que suelen serentre 5 y 10 mil pesetas, yque le ayudan a llevar estaactividad a término.

Circula a 40 kilómetros a lahora y el considera que "nohace falta ir más deprisa".En Lloseta hizo lo mismoque otras localidades, con laparticularidad de que, aquí,fue entrevistado ante lascámaras de TV-7.

Baile de salónLa pasada semana dio co-

mienzo un cursillo de bailede salón que, organizado porel ayuntamiento de Llosetafinalizará el próximo 22 dediciembre.

Octubre/90- Pag. 6

Dicho cursillo se dará en elCasal de Cultura, los sábadosentre las 16,30 y las 18,30horas. Será dirigido por elprofesor Antoni GelabertCrespí, que ya ha llevado labatuta en otros cursillos.

ExposiciónFilatélica

La Associació Filatèlica deLloseta celebro asamblea desocios eligiendo nueva juntadirectava que quedó formadapor:* Presidiente: Pau ReynésVili alonga.* Vice-Presidente: GuillermoVillalonga Ramis.* Secretario: BartoloméCabot Fiol.* Tesorero: Guillermo V.Villalonga Coll.* Vocales: Antonio ServeraColl; Juan Ramon Fiol; Ga-briel Llabrés Miralles; JoséM1 Escudero Pol; AntonioMir Villalonga; AntonioSantandreu Ripoll y JuanVillalonga Sans.

Se tomó el acuerdo deorganizar la anual exposiciónfilatélica que quedó inte-rrumpida el pasado año. Lapresente edición se realizaráa finales de diciembre y serádedicada al folklore mallor-quín.

Fuertes lluviasDurante los pasados días 8

y 9 del presente mes deoctubre, fuertes lluvias azo-taron la zona norte de laisla, produciendo grandesdaños en todos sus muni-cipios.

En nuestra localidad serecogieron 42 litros por me-tro cuadrado el lunes día 8 y93 el martes, día 9. Tuvimosla suerte de no tener quelamentar fuertes daños mate-riales, salvo alguna inun-dación en la zona de la minade Sa Truyola, en cuyospozos abandonados se viertenaguas pluviales.

Llucmajor: Serveid'Acció Cultural

El ayuntamietno de Lluc-major, mediante su comisiónde Educación y Cultura aca-ba de crear el Servei d'AccióCultural con la intención deencauzar y promover elmundo de la cultura en

aquella ciudad.Acusamos recibo de dos de

sus publicaciones: "Arquitec-tura de Llucmajor: Entre latradició i la modernitat"(Pregó de Fires 1989, perDamià Tomàs i Garau) y"Jornades Musicals" (Fires deLlucmajor-1990).

VIDEO PROFESIONAL - U-matic - VHS - BETA

FOTO - VIDEO

RrsjtumTels. 514222 - 514257

Guillermo Santandreu, 44 LLOSETA (Mallorca)

MUEBLES DE COCINA SOLER, SA

Fábrica:

C/Juan Síndic, 19 - Tel. 54 08 79 -

SA POBLA (Mallorca)

Representante en Lloseta:

JUAN HORRACH

C/Gmo.Santandreu, 57 Tel. 514199

LLOSETA-Maltorca

LLOSETA 191

Vinyet Rosés Carbonell, la nova metgessade Lloseta

Està aquí, a Lloseta, des del mesd'agost. Va venir amb motiu de lajubilació del metge titular, Dr. Bal-tasar Moya, i, per lo vist, s'hi troba agust.

El seu nom propi, Vinyet, enssona un tant extrany per aquí. Ellaens explica que en canvi, a Sitges,lloc del seu naixament fa 36 anys, ésun nom molt extès i que correspon auna Verge, que se venera al Santuaride Vinyet, situat a ponent de Sitgesi documentat des del 1326, i unavella tradició local vol que la imatge-de la Mare de Déu amb l'Infantsobre el genoll esquerre, de la fi del'època romànica- fou trobada per unesclau moro sota el cep d'una vinya.- Circunstancies familiars?- Tene dos germans més i el meupare era viatjant de sabates que, percert, coneix aquesta comarca d'Inca.De petita ja volia ser metge, i sommetge.

"El iiiïüAlt creiimassa amb la;ir ept ||||||i;

- A on estudià la carrera?- A l'Universitat Central de Bar-celona, al Clínic. Me vaig llicenciarel 1978.- Després?- Vaig venir a Mallorca a fer lespràctiques a l'Hospital de Son Dure-ta, per espai d'un any. Me va agradarmolt Mallorca i vaig decidir quedar-me i , de moment, no tene intencióde partir.- Ha exercit a altres llocs de l'Illa?- Sí. A Sóller, Palma, Ses Salines,altra vegada Palma, Santa Eugènia iels tres anys darrers al Servei d'Edu-cació Sanitària del Consell Insular deMallorca- Quina primera impressió té deLloseta?- Mai havia posat els peus a Llose-

Octubre/90-Pág. 7

ta. És millor que el que me pansava.La gent.... el poble.... Hi ha moltaactivitat, és molt agradable. És unpoble típic i atípic. És típic com apoble i atípic per què te el movi-ment d'una ciutat.- Quins temps espera estar a Llo-seta?

crec amb el centres de salut comarcala on hi haurà tot un equip, a totes leshores....- Com és el malalt, avui en dia?- Molt mal educat sanitàriament.Com ja he dit, creu massa en larecepta, en la pastilla, no se'n vasatisfet si el metge no li dona algun

- Anys. Hi podria jubilar-me.- Medicina privada o pública?- Pública, sempre. És un dret que teel ciutadà, un dret reconescut a laConstitució. El ciutadà no té per quèpagar. I això que la medicina públicaté molt que aprendre de la medicinaprivada. La sanitat pública s'ha demillorar molt i tots hem de fer unesforç per aconseguir-ho.- Medicina rural...- Massificada. El gent va massa almetge, creu massa amb la recepta,amb la pastilla, amb els medica-ments. Crec que s'hauria de pensarmés amb un canvi de formes de vida,d'alimentació, d'estil....- Com veu el futur de la medicinaals pobles?- La sanitat va progressant i cadavegada més i més. Va canviant. Jo

^^^^^éïíllA^^;:i;^^t|';i;j>»Wï^^;:es:::UÄi:dret::;;äei^^•icm^s^mmmm

medicament. Però., no tot és culpaseva.- Què pot fer el metge?- Paciència, moltes explicacions iballarar-se, algunes vegades, amb elmalalt.

L'educació sanitària és molt impor-tant, és fonamental. S'hauria d'acabarl'automedicació i això de prendre elque el veinat pren.

Pau Reynés

LLOSETA M i m i m i M I I I I I I I I I I I I I I I M I I I I I I I I i n i l l l l i m i i m m i m i n i i m i m i l l l l l l l l l l l l M I I I I I I M I I M I I M I I I I I I I I192

Francesc

Mn. Francesc MunarServera fa tres anys escas-sos que està de cap de lanostra parròquia. Ara haestat destinat a la par-ròquia d'Artà. Es va des-pedir de la feligresía deLloseta el passat diumen-ge, 14 d'octubre, mentresel nou rector, Mn. RafelHorrach Llabrés, foupresentat el dia 21 delmateix mes. Preguntara aFrancesc Munar Servera.- Esperaves aquest can-vi?- No l'esperava i em vavenir de nou. De fet jahavíem enfilat algunesactivitats del present c-urs: catequesi, pla de curs,treball amb els joves, etc.- Com ha estat?- Ben senzill: el Bisbem'ha proposat fer-mecàrrec de la parròquiad'Artà juntament amb els

ix^çi ^ej :;:;:;; ;ai( :;bíu!ï íii::Si;;:;;:i; : Í;:;;: ; ;Si;i;i; «:AÏ; ;iii;;jà;ié:|immmmmm

altres dos preveres queallà treballen i vaig ac-ceptar. És fora temps, i ésmassa prest. És vere. Almateix temps han estattres anys ben plens i d'unaimmensa il·lusió pertreballar i per servir lacomunitat cristiana i elpoble. N'estic molt con-tent, de tot el que aquí heviscut.- ¿Tres anys basten perconèixer un poble, almenys religiosament?- Són molt poc. Ara co-mençava a conèixer-lo dedebò.Octubre/90-Pág. 8

Munar, de rector de Lloseta arector d'Artà

- Tu no havies estat acap parròquia com la deLloseta, ¿com ha estataquesta experiència?- Ha estat una experiènciade continuar el que vaigtrobar. Ha estat també unaexperiència de conviure,

poble religiós. Al mateixtemps l'avui d'aquesta fe ireligiositat està canviant.Necessita ésser aprofundit.La religiositat que s'ex-pressa en els sagramentsdel baptisme i la Ia co-munió, el matrimoni i el

escoltar, sintonitzar ambles necessitats de les per-sones, estar a punt perajudar... Una experiènciade cercar la missió del'Església avui, oferir unatasca i un lloc i un acom-panyament a tots els quihan volgut donar les duesmans a les tasques parro-quiales.- Quina opinió t'endúsdels llosetins en genral?- Me'n duc una opinió depersones agradoses, tre-balladores i que fa bontractar. Amb quasi tothomm'he duit bé.

Persones també en vita-litat i amb esperons. No ésestrany que hi hagi con-flictes, amb el bon sentit -sigue de vida, tot lo con-trari d'indiferència-, itambé amb el sentit nega-tiu de convivència divi-dida i enfrontaments,etc....- Religiosament, ¿com ésel llosetí?- Lloseta ha estat i és un

funeral, la religiositat ques'expresa en una setmanasanta més folklòrica quepròpiament cristiana, nobasta. Avui la fe s'ha deconrear i s'ha de celebrard'una manera nova i mésprofunda i més comunità-ria. Dic això sense me-nysvalorar res, ni ningú.Tot el contrari. Valor elssagraments ben celebrats iuna setmana santa popular,digna i ben feta. Però nobasta. I qualque vegada ésobstacle. Mentres l'Es-glésia i la fe només siguiaixò, molts dels qui nocreuen en ella tendrán raó.- Coses positives delsllosetins?- Moltes: la simpatia,l'obertura. També la feinai el ser emprenedors. Lavitalitat i el creixement delpoble és expressió d'una

Una paraula decomiat

A tots e/s membres de la comunitat cristiana i a tots elsllosetins, una senzilla i sincera paraula de comiat.

Tres anys de convivència intensa i de fer camí juntssón per mi una experiència inoblidable. En don gràciesa Déu i a cada un de vosaltres. La sembrada que hepogut fer i que he sabut fer entre vosaltres tal vegada siamolt magra i petita. Però l'esqueix que ara sent en elmoment de passar a un altra comunitat cristiana, éssigne que entre nosaltres hi ha hagut qualque cosa: enshem estimat i hem compartit allò més profund que enspot fer homes feliços i sencers: la fe en Jesucrist,l'obertura a Déu deixar-nos portar per l'Esperit Sant dinsl'Església. I això és més fort que la separació que 50kilometres marcaran entre nosaltres.

No acaba res en la nostra relació: comença una altramanera de recolzar-nos i d'estimar-nos: ser fidels totsi cada un a la nostra fe, a l'amor de Déu, a la nostramissió dins el món.

Us deman una col·laboració i una acollida prompte isense condicions per al nou servidor de la "nostra"parròquia, Mn. Rafel Horrach.

Us oferesc en tot el que pugui el pobre servei de lameva persona i la meva pregària.

Jo des de la parròquia d'Artà i vosaltres des de Lloseta,junts continuarem sembrant, que és la nostra missió.

Francesc MUNAR SERVERA

LLOSETA 193

manera de ser activa iarriscada. Els llosetins vanendavant.- Coses negatives?- Més que senyalar cosesnegatives voldria senyalardesafinaments que teniuplantajats cara al futur, ensenyalaré dos: la in-tegració dels peninsulars iel llistó cultural del poble.Cal posar vares sòlides aaquesta integració. I calenaccions i una bona co-l·laboració de tots peraixecar la cultura. 1 no mereferesc a fer actes cultu-rals, només, sinó a tot elconjunt de condicions devida que fan que un poblevagi endavant material-ment, però també esperi-tualment i en tots elssentits. ¿Per què algunesfamilies més, per exemple,no es decideixen a enviarels seus fills a l'escola aLloseta? Seria una passapositiva tant en el sentitd'integració, com en elsentit de fer una cultura nocentrada en el prestigi,sinó en altres fonaments,per exemple la identitat

del poble i la solidaritat.És un exemple.- Artà, és un poble mésgran que Lloseta i ambuna altra forma de ser,¿amb quins ànims hivas?

iiliSpllllii 0$0ílíí :ix;x::::

IÍ ' ÍÍC Í:

una opinióde personesagradoses,

xti^aÜadloS::;::ìl :ì:ì:q ììf x

bot* tracta**

- Em presentaré a lescomunitats cristianes d'-Artà i la colònia com unservidor, desitjós de fercamí amb tots i amb ganesque la comunitat cristianasia una familia on s'hiconviu de debò i sia tam-bé, un estimul i una in-terpel·lació que convidales persones a centrar-se

en Déu i obrir-se a l'estilde Jesús i ser llevat dins lapasta del nostre món.- Un consell pel nourector.- Que no tengui por. Quees faci pròxim als qui més

necessiten qualcú que elsescolti i els ajudi. Quetreballi per la consolidacióde la comunitat cristiana iper la seva obertura a totel poble.

Pau Reynés

BenvolgutFrancesc

En aquest dia en què ens toca viure la teva partida deLloseta, e/s catequistes, el cor infantil i tots els ninsvolem amb aquest escrit, expressar lo que sentim ja quedurant aquests tres anys hem compartit les feines i hemtractat de conèixer-nos, i hem arribat a posar-nosconfiança, per això, ara ens costa un poc més deixar defer el camí junts. Però hem d'entendre que al cap i a lafi tots volem treballar per seguir la mateixa ruta, encaraque a llocs diferents.

Es per això que no ens podem deixar dur massa perles coses d'aquest món perquè mai acaben de sernostres. Però et volem dir que ens deixaràs el record delvalor de la feina sempre ben feta. Ens en recordamd'unes paraules que ens vares dir un dia en una cele-bració de l'Eucaristia: "que quan ens vegin tothom puguidir -i això anava per a tot el poble- vaja quina feina mésben feta que fan". Això volia dir viure bé l'Eucaristia i queno estiguem empegueits de demostrar la nostra fe.

De tot això te'n donam gràcies i demanam a Déu quesempre trobis amb ell consol i alegria i que no defal-lesqui mai en tu aquesta fe tan viva que vols transmetreals altres.

NO HO VU<l OliiPÇftQufe St es HÉCTOR

NOU ftE SENT/Í J

Octubre/90-Pâg. 9

LLOSETA imiiiiiiiiiiiminmHiiiiiinminiiiiímnniiiiiinnMiiiiiiimiiiiiiiiin^ 194

TELEGRAMA UKGEJVTDESTINATARI* Tots aquells joves, que a partir de 16 anys, encaracreuen que la vida, no és un absurd, que se 11 pot donarun sentit. Que entre tots podem fer una Església i unMón millor.OBJECTIUS* Construir una comunitat que cregui en els valors del'Evangeli com estil de vida, i es dediqui a escamparalegria i ganes de viure. Que crei lligams de relació.DIFICULTATS* La peresa que a tots ens fa comprometer-nos en res.* La por de començar una cosa nova.

* Les poques ganes que tenim que se'n riguin de nosaltreso que ens prenguin pel que no som.GANANCIES* L'única que podem tenir és arribar a aprofundir lacurolla de Jesús de Natzaret. formar un grup de gent ques'entén i conèixer-nos més a nosaltres mateixos.MÈTODE* Es tractaria de conviure plegats (dues vegades pertrimestre amb joves dels pobles de veïnat) i tenir cadatrimestre un parell de reunions en el nostre poble.DATA I LLOC DE REUNIÓ* Si t'interessa l'assumpte vine divendres, dia 26 d'octu-bre, a les 20.30 a la Biblioteca.CONVOCA* La parròquia de Lloseta.

VOS ESPERAM

NOTICIES BREUS

PRIMERES COMUNIONSSeran els dies 4 1 5 i 25 i 26 de maig. Per als que

no els vagin bé aquestes dates, hi haurà també unacelebració de primera comunió el diumenge dia 1 desetembre.

REUNIONS DE PARESDimecres, dia 24 per als de primer curs i dijous,

dia 25, per als de segon curs de catequesi, a les 9del vespre, en el saló parroquial.

FORMACIÓ DE CATEQUISTESDimarts, dia 23 i dijous, dia 25, a les 9 del vespre

a Consell. Mn. Pere Sunyer dirigirà les sessions.Octubre/90-Pág. 10

Unesretxes delnou rector

Aprofitant l'avinentesa que ens ofereixen aquestes pàgines,vull fer-vos arribar a tots, com a servidor d'aquesta parrò-quia de Uoseta, a la qual he estat enviat pel nostre BisbeTeodor, la meva més cordial salutació.

La vida parroquial i de veinatge ens serà ocasió de trobadai coneixença. Tanmateix ja des del principi que estic entrevosaltres estigueu segurs del meu apreci. Vull saludarespecialment els matats i tots aquells que rebeu un poc devida i alè nou a través d'aquesta revista, tots els llosetinsque son enfora d'aquesta vila de la qual, amb aquets fulls,en sabeu noves.

A totes les persones, famílies i institucions cíviques lameva salutació i la seguretat de la meva pregària ques'uneix a l'oració incessant de Maria, aquí tan venerada enla imatge benvolguda de la "Mare de Déu de Uoseta".

Molt cordialment em DOS al vostre servei:

Rafel HORRACH LLABRES

NOTA DE LA REVISTA "LLOSETA1: Mossèn RafelHorrach Uabrés, va néixer al poble de Costitx, el 22 de junydel 1955.

Va entrar al seminari quan estudiava la carrera univer-sitària de missèr. Fou ordenat prevere a Sóller el 2 de maigdel 1982. Fins ara sempre ha duit la seva tasca pastoral aaquella ciutat.Per a més informació llegiu la pàgina següent.

LLUSETA iiiiiiiiiiJiitiiMumiiiüuiiLüiiiuiiiiiiiiiü^ 195

LA DESPEDIDA DE RAFEL HORRACH A LA PREMSA SOLLERICA

Del setmanari 'Veu de Sóller"

RafelHorrachdestinatalaparròquiade Lloseta

G.M.

Mn. Rafel Horrach haestat destinat pel bisbe deMallorca a la parròquia deLJoseta La notícia es vaconèixer a finals de la set-mana passada i es faràpública a les celebracionseucarístiques d'aquest capde setmana.

Rafel Horrach és aSóller des del març del1.981, quan era encarapre-diaca. La seva ordena-ció va tenir lloc a la parrò-quia de Sant Bartomeu pelmaig del 1.982. Desd'aqueU moment ha treba-llat com a prevere a les co-munitats de Sóller, i mésespecíficament en el campde la Pastoral Juvenil.

El juny del 1.984 el bis-be Teodor Úbeda va consti-tuir oficialment el ConsellParroquial de l'Horta, fruitde la tasca pastoral de Mn.Rafel. Darrerament hacoordinat les obres d'adob ielectrificació de les campa-nes i de restauració gene-ral. També ha posat enmarxa el Casal de Colò-

Quant a pastoral juvenilcal mencionar el seu treballen l'organització de movi-ments especialitzats,MUEC i JOC, en la posadaen funcionament del CasalPau Noguera, en l'organit-zació de grups com el Ca-liu, Conjunt Musical oRàdio Envtt i Truc i espe-cialment les dues experièn-cies de Coordinadora deJoves Cristians.

Òbviament tot aquesttreball és a part de la sevacol·laboració en grups comAcció Social o la Fraterni-tat de Malalts i el seu tre-ball com a catequista deconfirmació o professor dereligió a diferents escoles.

Octubre/90-Pág. 11

Per l'amistat i la disponibilitat,gràcies Rafel

Estimat Rafel, prevere iamic nostre:

Els joves de tes comuni-tats de Sóller, l'Horta, elPort i Biniaraix hem cregutoportú adreçar-te aquestacarta per agrair la teva de-dicació plena al servei delsmés joves, fer-te present.!aprop el nostre afecte i re-colzament, felicitar-te pertota la tasca feta entre no-saltres i acompanyar-te iencoratjar-te pels caminsdel teu ministeri.

I et votem donar gràciesprimerament perquè ets unamic, creim que tots ple-gats hem de celebraraquesta amistat forta i sanaque ens uneix i hem sabutmadurar de manera perso-nal amb tu; gràcies perquèaquesta amistat ha estatpossible per la teva contí-nua disponibilitat cap anosaltres, presidida sempreper aquesta nota tan tevaque és la gratuïtat i quepoc a poc ens has mostrata valorar i a entendre; grà-cies perquè sempre enssaps acollir tant a l'hora decompartir una vetllada.! ferfesta, com a l'hora d'escol-tar, pacientment, els nos-tres petits-grans secretsd'adol.tescents i encara dejoves. Has de saber queaquests valors de la dispo-nibilitat, la gratuïtat i l'aco-lliment á més d'hàver-nosomplit tant humanamentens ha iluminai i servit coma referència per entendremés i més la nostra relacióamb Jesús. La nostra amis-tat és prou ferme i la dis-tància prou curta perquèels lligams afectius quemútuament ens uneixenpuguin anar creixent dinsels nostres cors de la ma-teixa manera que fins ara, ino ens manqui mai tempsper fer una rialla plegats ocompartir tes quatre cosesde cada dia

Però de la mateixa ma-nera que com a personaens deixes la teva amistatcom a capellà ens deixesun patrimoni que tambévotem valorar, agrair-te i es-timar. Has sembrat dia reradia, amb el teu testimonide vida i la teva paraula,la llavor, transformadoraque dins els cors ens fa lliu-res i feliços a mesura auemor i dóna vida; ens haspresentat a l'Amic i ens

has parlat d'Ell; has fetpresent al si de tes nostrescomunitats el missatge sal-vífic que Jesús confià alshomes; ens has embanatles ferides de tes nostresmancances celebrant elSagrament; de la Recon-ciliació tantes vegadescom t'ho hem demanat; iens has convidat, en nomde Jesús, a enrevoltar cadadiumenge la Taula Euca-rística.

A més de refrescar,acompanyar i animar lanostra fe has fet possibleamb la teva feina espais onfer créixer, compartir i mani-festar la nostra experiènciaamb Jesús: el Caliu, la Rà-dio, el Conjunt Musical,etc. Molt especialment hemd'esmentar la Coordinado-ra de Joves Cristians,com a punt dau de la Pas-toral Juvenil de tes nostrescomunitats. La millor mane-ra com podem agrair-te laCoordinadora, que acep-tam, estimam i entenemcom a un instrument queposes a fes nostres mansper poder seguir construint

el Regne, pensam que ésrefermant el compromís deseguir fent feina amb lail·lusió i constància que tusempre ens has mostrat,de tal manera que permolts d'anys pugui donarfruits evangèlics entre elsjoves d'aquest poble.

Ens unim a la teva pre-gària perquè a la teva novaParròquia et trobis bé i pu-guis exercir el teu ministeride prevere de forma tangratificant per tu com a pro-fitosa per la comunitat queprest t'acollirà.

Això sí, Rafel, et dema-nam que en conèixer unamica la teva comunitat la'nspresentis, i que et facisveure, que noltros ja ho fa-rem.

Amb mott d'afecte,els teus amics i com-panys de la Coordinado-ra de Joves Cristians.

Sóller, 7-10-90

PD: Sobretot fes bon-da; que no hagin de dir quea aquests de Sóller no elspoden treure d'es clot.

Adéu, RafelHorrachGuillem Cortés Mora

Defensor de la nostra llengua i culturaprevere jove enrevottat de jovesde discurs valent sobre la tronade f e que troba raons en la raó.

Un cor gran dins un cos gransense ambicions de poder ni riquesasempre estandart de militància cristianasempre profetad'un món nou.

Poeta de prosa poèticaoradord'oratòria solemneveu de les veus privilegiadesmestre de l'escola i de la vida.

Amic que deixa als seus amics:marca perdurable, ànima nostàlgica,ben segur que restaràs sempre presenta la memòria d'aquest poble.

Sóller,7d'octubrede1.990

LLOSETA 196

INAUGURA-CIÓN DELCURSO

La Asociación de Amigosde la 3* Edad de Lloseta,hicimos la primera excursiónde la temporada 1990-91.

Salimos en autocar a las 9de la mañana, como siempre,para ir a merendar a SantaPonça, para proseguir, luego,a Sant Telrn, donde nosesperaba una barca paravisitar Sa Dragonera. Fue poreste motivo que las plazasestaban limitadas para 120personas, debido a la cabidade la barca que con estenúmero estuvo repleta.

Era muy deseada esta ex-cursión ya que se tiene quepedir permiso con bastanteantelación para visitar la isla.

Pero no todos nuestrosasociados pensaron igualporque los hubo que, al pen-sar en Sa Dragonera, y saberque hay lagartijas, nos dije-ron que por eso no queríanvenir porque ya les dabanescalofrios.

Pero es verdad que pode-mos deck que al llegar a laisla la impresión que tuvimoses que parece un pequeñoparaíso privado. Lo bonitaque es, con sus aguas tancristalinas y con la variedadde lagartijas que hay, con suscolores tan bonitos y diver-sos. Por lo menos se pudogozar un par de horas.

Al llegar allí, un buengrupo fuimos a visitar el faromás próximo, ya que debidoal tiempo reducido que te-níamos, no se podía ir máslejos. Así y todo andamosunos 6 kilómetros, ida yvuelta. Hacía un buen solpero vinimos satisfechos depasear y poder contemplaraquella naturaleza.

Los que no vinieron al farotambién se lo pasaron de lolindo, porque, de lejos, ya seoía cantar. La cuestión es noaburrirse donde quiera que

Octubre/90-Pág. 12

estemos.Así que a la 1,30 regresa-

mos a Sant Telm,donde, justoa la orilla del mar, el primerrestaurante que hay y en latenaza, ya estaba preparadala paella de arroz, y así,como íbamos llegando, nosservían el plato y un vaso desangría bien fresca. Todo fuemuy sabroso.

A las 5, otra vez de vueltaal autocar para regresar aLloseta contentos de haberpodido visitar la tan deseada"Dragonera".

Asociación Amigos 3*Edad.

COMENÇA EL CURS.- El20 d'octubre començàl'Esplai, ja era hora!!!

Un total de 20 monitors, 4ajudants de monitor fixos, 3ajudants rotatius (cada tri-mestre canvien de grup) i unconsiliari, intentarem fer unaltre any d'esplai amb els

al·lots i al·lotes de Llo-seta.

Els nins i nines que en-guany vendran a l'esplaitenen entre 6 i 13 anys, siencara no heu anat a apun-tar-vos-hi teniu temps fins ala darrera setmana d'aquestmes d'octubre. Heu de venira apuntar-vos a la secretariaen hores d'esplai (de 3 a 5 del'horabaixa), per fer l'inscrip-ció s'han d'abonar 300 pes-setes pel seguro que feim als

al·lots.El curs 89-90 finalitzà amb

el campament a la Victòria.Allà hi predominà l'esperit degrup mesclat amb una at-mosfera d'amistat, respete iamor. Esperem que aquestclima i aquest esperit tanagradables durin tot aquestcurs 90-91 que aviat co-mençarem.

Tots els monitors (i espe-rem que els nins i ninestambé) frissam molt de co-mençar el curs, de conèixerels al·lots que enguanyvendran per primera vegadaa l'esplai i també, de tornar aveure els antics alumnes i elsque ja son més veterans al'esplai.

ATENCIÓ!!, aquest curs90-91 promet ser molt di-vertit i amb moltes d'activi-tats de tot tipus (tallers, a-campades, sortides amb bici-cleta, etc.) Apuntau-vos al'esplai i tots junts ens hopassarem "super-be".

M.M.G.

QiJtyvAjW^fli-meria. EsporU JJoseUtatom Olwer.-3

LLOáETA 197

COLOMNombre de animal.Del

latin "columbus". Hayautores que afirman queeste apellido se lleva enhonor al Espíritu Santo,pero esta afirmación nose admite en el área ca-talana.Se conoce este apellido

ya en 1285 en Sant Llo-renç del Cardessar.Destacaron AntonioColom que en el contagiode la isla en 1475, tra-bajó en favor del país.También destacó elpresbítero Joan Colom

que fue, en su tiempo,uno de los mejores lati-nistas de España. Tam-bién dominaba per-fectamente el griego.Murió, víctima de muchaobesidad, en 1806.ARMAS: En campo deplata, un palomo volan-do con un ramo de olivoen el pico. En la barbadel escudo las olas delmar. Todo en su colornatural.

HOMARProbablemente deriva-

do del colectivo "campode olmos", pero tambiénpodría proceder de"Audomar", nombre ger-mánico, así como de"Umar" nombre personalàrabe.

Octubre/90-Pág. 13

En la villa de Petra esapellido antiguo, asícomo en Valldemossa,donde, Pedro Homar, en1285, prestó juramentoal rey Alonso III de Ara-gón.

José Homar, que murióen Santa Margarita confama de santidad en1680, fue capitán deFelipe IV y luchó en laguerra de Cataluña.ARMAS: Un delfín que

saca la cabeza de den-tro de las olas del mar,arrojando un chorro deagua por la boca. Todonatural en campo deplata.

Battons jaPortmfn"patrocinadafareiAjuntament

KfeUorea en Baleares n' 26

LLOSETA

Extra del diario"Baleares"

En la edición del pasado17 de octubre el diario "Ba-leares" dedicò un nùmeroespecial a nuestra población("Mallorca en Baleares" - n2

26). Es un cuadernillo de 8páginas en donde se da unrepaso a la actualidad local,tanto política, religiosa, de-portiva, cultural y económica.

Hacer notar que tuvo unainteresante aceptación entrelos lectores locales.

LLUNA PLENA

Amb motiu de lesNoces d'Or Matrimonialsd'En Tomeu i N'Antònia

Febrer, mil nou-cents corontadel mes el día primer,un any d'escassesa tanta...un any que record molt bé.

Era sa volta primeraque un casament jo vaig fer.sacerdot novell Jo erade ma família el darrer.

Mon germà Tomeu viviaal carrer de Sant Llorenç,carrer de trui molt Intens,passeig de nuvtt t núvia.

Del Pou Nou era n'Antònia,del Paradís son carrer.Va a l'alta' amb cara de joia,vel blanc comßor d'ametler.

Baix la mirada maternade la Verge un bon matísellaren aliança eternaamb un anell i un bon sí.

Molts d'anys! Tots els desitjaren,de tot bé amb plenitud.Cap a Lluc s'ecaminaren,pletòrics de joventut.

A la Verge MorenetaH entregaren els seus cors,amb un bon ramell deßors,d'Aiamans i de Lloseta.

I avui la cinquentenade casats van celebrant.Es per ells el quart minvant?No. Encara és lluna plena.

Vostre germà Jordi.

1 de febrer de 1990.

Aquesta composició fou tramesa, des dela ciutat de Nova York, a la RevistaLLOSETA per publicar al mes de febrerde 1990, però fou extraviada i ara recuperada.

LLOSETA 198

Per l'octubre, Sant Francesc

Les monges llosetines i una cançó

Per la Història Uosetina, el conventde les Monges Franciscanes, és unapedra fonamental en quant formapart inseparable d'aquesta munió detreballs, ajuts, paraules dolces, com-panyia als malalts, consells a bal-quena i aquells mil i un més detallsque conformen una entitat religiosaarrelada al poble ara ja en fa més decent anys.

Ho dic perquè durant la meva in-fantesa, vivint jo ben a prop de "Cases Monges", vaig gaudir ben plena-ment de tot el seu entorn i del queaquest irradiava. No ho dubteu, re-cord un convent net com una plata,senzill com una pinzellada de pintorde luxe i subtil, alegre com unescastanyetes i complaent al grau mésalt.

Tal volta no es poden oblidar jamaiaquelles dolces cantones de lesmonges que omplien de pau i har-monies tot aquell entorn. Me seriadifícil oblidar aquells cants dolçoscom les bresques de mel de lescaseres mallorquines meselles deflaires de romaní, estepes, argela-gues i d'altres plantes aromàtiques imedicinals.

Record les capvesprades calorosesde l'estiu, quan hom té les vidrieresobertes i les finestres tancades per-què la fresca de la muntanya entriexplendorosa dintre dels fogarscàlids. Talment ho feien les nostresaimades monges del Convent llosetí.I, per les retxilleres de les dites per-sianes, sortien ben humilment peròamoixonadors com a mares quedormen els seus filions, uns bellssons harmònics i suaus que omplienaquells carrers i la Rectoria d'unacalma i pau no vistes ni sentidesjamai.

Jo, aleshores, era un al·lot moltcantador. Les matinades de setem-bre, ja fresques, eren per a mi ungoig i un plaer. En primer lloc m'im-pressionaven els cants de les mon-ges, de vel blau, que me daven elbon dia. També era molt agradablemenjar quatre figues de la figuera del

Octubre/90-Pág. 14

veinât i que tenia una grandiosabranca de ca la meva padrina. Eralògic que el meu esperit botés d'ale-gria contagiosa i me posava a can-tar. Algunes monges, des de la fi-nestra mig oberta, me deien quecantés més fluixet, altres més acol-lidores i més mestres me deixavenfer. I jo canta qui canta allò tan anticde "ai lai, lai que les figues són ver-des, ai lai, lai que ja maduraran"! Hocantava com un esperitat tot fentdisonàncies als cants del Covent.

Un diumenge, ja era dintre de lamesada d'octubre, exactament ladiada de Nostre Pare Sant Francese,hi havia festa a casa de la cantonadadel carrer de Sant Llorenç i aquelladavallada que dava a la plaça mésbella de Mallorca i que encara noestava escalonada. Era ja la cap -vesprada i al pati es celebrava unasenzilla festa. Les nines que hi ana-ven a escola havien fet una óbrelade teatre i havien cantat quatre can-çons; jo els escoltava des del bal-conet de casa nostra més entusias-mat que mai puix, com he dit abans,era jo un al·lot qui ja aleshores apre-ciava i me plaïa del cants de ca lesMonges. Vaig sortir de casa persentir-ho de més a prop. Me vaigcol·locar just devora de la portasse.De cop i resposta va sortir una mon-ja, d'aquelles tan espavil·lades i sim-pàtiques, i me va agafar del braç totentrant-me al jardí, ple com he ditabans de nines, monges, familiars ila Mare Superiora que estava as-seguda a lloc preferencial. La monjaesmentada me col·locà ben al davantdel, podem dir ben segur, devot au-ditori, i va dir a aquest públic que EnBiel de sa Posada hi havia anat percantar una cançó ja que totes lesmonges sabien que jo la cantavaarreu arreu cada matinada i que noestaria gens ni mica avergonyit departicipar a tan sentida i emotivafesta.

Ara pareix que ho estic revivint ambuna precisió quasi fantàstica. Commés la monja m'alabava, més assus-

tat m'anava posant. No hi veia decap bolla. Les cames me feien figa.Les mans eren trunyelles de carn,tendons i ossets. Però, no me dema-neu com, vaig cantar allò de "ai lai,lai que les figues són verdes, ai lai,lai que ja maduraran..."! Diuen queme va sortir bé. Jo, de veritat, no hosé ni ho record, Tan sols tene dinsels més profunds racons del meusubconscient una fuita, una carreraràpida, amb les cames agarrotades,i una pesseta a dins la mà dreta, enaquests moments tancada fortament.Vaig anar a ca la padrina i la vaigtrobar, davantal enrodillat dins elbraç esquerra, dreta al portal i quem'esperava ben emocionada. Medonà una besada tan amorosa queencara me crema la cara i... el cor!

Ha passat la festa de Sant Fran-cesc i m'imagin que les monges deLloseta han fet una bona festa. Però,no sé si per bé o per mal, no haurantengut un ninet, mig foraviler, que elsha cantat la cançó del "ai lai, lai..."tenint el cor emocionat i els ulls netsben oberts a aquella vida Uosetinad'ara en fa quasi quaranta anys.

Una recordança per a vosaltres,monges de la vida més afavorida decançons i harmonies de conventscasolans i nostrats. Ja me convida-reu un altre dia a cantar-vos allò quevaig cantar quan els nins érem unpoc els fills d'ànima de cada una devosaltres, seguidores de Nostre PareSant Francesc!

Gabriel RIERAS SALOU

GOVERN BALEAR

Conveni Normalització Lingüística

LLOSETA 199

Encuentro internacional de televisiones locales enBarcelona - Las de Mallorca estuvieron representadas

Ciento ochenta y seis per-sonas tomaron parte en una"Trobada Internacional deTelevisions locals" que sedesarrolló en al Facultad deCiencias de la Informaciónde la Universidad Autònomade Barcelona en Bellaterra,entre los días 20 y 23 delpasado mes de setiembre.

Este encuentro estaba or-ganizado por Les Vidéos desPays y Televisió de Sabadell,con apoyo y participación dela Generalitat de Catalunya,Diputació de Barcelona,Facultat de CCI (U.A.B.),ayuntamientos de Sabadell,Reus y Cardedeu, Caixa deSabadell, Banc de Sabadell,Mare Nostrum TV y TV SantFost.

Mallorca estuvo represen-tada en este encuentro porLlorenç Ramon Borràs, enrepresentación de la Federa-ció de les Televisions localsde Mallorca, por Mateu Llull,de TV-Manacor, JaumeMorro, por TV-Inca y PauReynés Villalonga por TV-7 de Lloseta.

El acto inaugural fue presi-dido por Pere Iborra, presi-dente del comité organizador;Dominique Garring, presi-dente de Videos des Pays;Ouge Lafont, miembro delConsejo Audio Visual fran-cés; Enric Marin, vicede-cano de la Facultat de Cièn-cies de la Informació y JuanManuel Tresserres, profesorde la rama de periodismo dela misma facultad.

Durante estas jornadasfueron tratados temas taninteresantes como: "Defini-ción del modelo de televisiónlocal"; "Marco jurídico decada país"; "Formas de fi-nanciación"; "Opciones tec-nológicas de la televisiónlocal" y "Contendió de la TVlocal. Diferentes tipos deprogramación".

Lo congresistas fueroninvitados a visitar el "Centred'Estudis i Recursos Cul-turals de la Diputació deBarcelona", las televisionesOctubre/90-Pág. 15

Acto de clausura en el Casal Pere Quart de Sabadell

locales de Cardedeu, de Reusy de Sabadell. También hubouna visita especial al AnilloOlímpico en Montjuit i alPalau de Sant Jordi, inaugu-rado horas antes.

La clausura de esta "troba-da" se efectuó en la ciudadde Sabadell, siendo recibidoslos congresistas por el al-calde de la ciudad, Sr. An-toni Farrés. Tras la visita a laTelevisió de Sabadell, queemite diariamente para unapoblación de 200.000 habi-tantes, se procedió al acto declausura en el Casal PereQuart.

Las conclusiones fueron lassiguientes:

"El encuentro internacionalde televisiones locales, cele-brado en Sabadell, ha servidopara constatar la diversidadde estatutos y desarrollos dela TV local en los diferentesterritorios y países. Diver-sidad que responde a la va-riedad de los diferentescontextos socio-históricos ya las características propiasdel sistema audiovisiual enque se inscriben.

Pero, más allá de la diver-sidad, se manifiesta la exis-tencia de un acuerdo generalen tomo a un modelo detelevisión local específicoque puede definir no sólo losrasgos comunes a infinidadde televisiones locales sinoque, sobre todo, supone unreferente claro y una orien-

tación de futuro. Los rasgosbásicos de este modelo detelevisión local son los si-guientes:* La televisión local se pre-senta como un medio emer-gente surgido en los márge-nes del sistema de grandesmedios audiovisuales, estre-chamente ligado a los intere-ses y demandas de unacomunidad concreta.* La televisión local tiende areforzar el sistema local demedios y se orienta, funda-mentalmente, a defender ypromover la identidad y eldesarrollo cultural de lascomunidades en que surgen.* La televisión local es unaextensión de los derechos delibertad de expresión, infor-mación y comunicación, ynace con una clara vocaciónde servicio público, sinánimo de lucro. Un serviciopúblico que no tiene por quéexcluir la contribución de lainiciativa privada en su desa-rrollo.* En la televisión local laprogramación y los conteni-dos tienen que estar al ser-vicio directo de los ciudada-nos, siendo la proximidad alos mismos una cuestiónesencial en su desarrollo.* La TV local surge en unmomento en que, ante elcontinuo incremento de lapresión de los grandes me-dios de comunicación en lasociedad, la supervivivencia

de las culturas locales de-pende justamente de quepuedan desarrollarse a travésde los medios audiovisualesque pone a sus disposición latecnología actual.

En función del modeloreferido de televisión local,el \fCongreso Internacionalde Televisiones Localesquiere alentar a las televisio-ns locales de los diferentespaíses a solicitar a las ad-ministraciones, autoridades einstituciones correspondientesel apoyo y la solidaridad parael desarrollo del fenómeno dela televisión local, siempredentro del máximo respeto alas circunstancias y carac-terísticas propias de cadapaís.

Finalmente se expresa lavoluntad para crear las basesde la constitución de la Fe-deración de la TelevionesEuropeas, haciendo de estemovimiento una sólida plata-forma de cooperación ysolidaridad internacional queserá creado oficialmente enStrasburgo en abril de 1991".En el acto de clausura fue

aprobado, también, la cons-titución de una FederaciónEspañola de TelevisionesLocales que sería el organis-mo representante ante elgobierno con el fin de resol-ver el marco jurídico y lalegalización del conjunto deellas.

LLOSETA [miiiiiinimnninfflmiiiiiiiifflimMnnmmiiiiiiimn^ 200

Andaduras en 1s Regional Preferentedel C.D.Llosetense

L L O S E T E N S E , ! -POLLENSA,! (24-9)"En un encuentro igualado

justo reparto de puntos".LLOSETENSE:Sastre, Mu-ñoz, Martorell(Romerito),Corró, Mora, Campaner,Ballester, Quetglas, Perelló,Llabrés y Crespí.POLLENSA: Cerda, Morro,Crespí, Garcías, Rigo, Párelo,Vives, Bennasar, Sarabia,Michel y Cuesta.ARBITRO: Muy mal. Mos-tró la cartulina amarilla porparte local a Mora, Cam-paner, Perelló, Llabrés yRomerito; por parte del Pol-lensa la vieron Bennasar yCuesta.GOLES:* Minut. 56(1-0) Romeritode fuerte chut al aprovecharuna perfecta dejada de Pere-lló.* Minut. 76(1-1) Michel alaprovechar un saque de ffttamuy rápido y no estar atentala defensiva local.COMENTARIO: Muchomás se esperaba de estos dosequipos, ambos salieron condemasiado respeto y temordel contrario. El encuentro ensí estuvo exento de calidad ybuen juego, predominó elcentrocampismo, a pesar deque ambos equipos al final sevan a encontrar en los pues-tos altos de la clasificación,en el municipal de Llosetaofrecieron un flojo espectá-culo. En definitiva, justoreparto de puntos.

4141*41*

ANDRA1TX,! - LLOSE-TENSE^ (30-9)

"Un tiempo para cada equi-po"ANDRAITX: Totó, Narciso(Del Rio), Rolle, Javier(Gó-mez), Félix, Miguel, Juanjo,Andrés(Carlos), Domi(Roig),Mesquida y Fullana.LLOSETENSE: Sastre,Muñoz(Romero), Martorell,Mora, Ballester, Manolo(Campaner), Corró, Perelló,Quetglas, Llabrés y Rome-rito.

Octubre/90-Pág. 16

ARBITRO: Sr. Massanet.Bien en líneas generales.Mostró la cartulina amarilla aPerelló del LJosetense.GOLES:* Minut. 24(1-0) Mesquidade penalty.* Minut. 53(1-1) Perelló alresolver una pequeña mellé.* Minut. 66(1-2) Llabrés esjugada personal.COMENTARIO: En esteencuentro se ofrecieron dostiempos muy diferenciados,en el primer periodo el equi-po local dominó mayoritaria-mente sin crear ocasiones degol, pero los visitantes nosalían de su letargo. Nadamás comenzar el segundoperiodo se vio ya a un Llo-setense más inspirado quequería resolver, dominandopor completo el segundotiempo, haciéndose dueño delencuentro, pudiendo aumen-tar su cuenta goleadora.

*****LLOSETENSE,2 - LAUNION.2 (7-10)" La Unión muy batallador,

se llevó un merecido punto"LLOSETENSE: Sastre,Muñoz (Romro), Martorell,Mora, Ballester, Campa,Perelló(Villalonga), Corró,Quetglas, Llabrés y Rome-rito.LA UNION: Plovins, Nu-viola, Gómez II, José Mateu,Borras, B. Mateu, Gómez I(Reynés), Gelabert(Isern),Alorda(Jaume), Muñoz-(LListo) y Bauza.ARBITRO: Trinidad Que-sada, regular. Mostró lacartulina amarilla al jugadordel Llosetense, Perelló. Porparte visitante la vieron A-lorda, Borras y Nuviola, aeste por dos veces lo que levalió la expulsión, tambiénvio la roja directa B. Mateu.GOLES:* Minut. 10(0-1) Alorda alrecoger un rechace de Sastre.* Minut. 40(1-1) Romeritode falta directa.* Minut. 59(1-2) Bauza traserror de Sastre en el doblaje.

* Minut. 61(2-2) Llabrés trasrechace de Plovins.COMENTARIO:Justo re-parto de puntos ya que sibien dominó territorialmenteel equipo local, este ofreciómuy poco juego, yendo si-empre a remolque del resul-tado. La Unión se mostró unequipo muy duro y eficaz endefensa alejando las ocasio-nes de peligro. Justo repartode puntos.

*****

ESPORLAS,! - LLOSE-TENSE^ (14-10)"Los visitantes supieronaprovechar sus ocasiones"ESPORLAS: Delgado, Ser-ra, Adamuz, Puigserver,Vázquez, Alvarez, Salaman-ca, Fuster, Mir(Estelrich),Jaume(Lázaro) y De Mata-(Sampedro).LLOSETENSE: Sastre,Corró, Perelló, Mora, Bal-lester, Campa, Villalonga(Manolo), Pons, Quetglas,Llabrés y Romento(Muñoz).

ARBITRO: Cánovas, mal.Mostro la cartulina amarilla aVázquez, Adamuz y Sam-pedro del Esporlas y a Villadel Llosetense.GOLES:* Minut. 8(1-0) Fuster deflojo disparo pero Sastre noacierta a blocar.* Minut.40(l-l) Pons decabeza tras perfecto pase deQuetglas.* Minut. 57(1-2) Villa decentro chut al encontraradelantado al meta local.COMENTARIO:Soporíferoencuentro en Son Quint, ganóquien acertó más. De verdadque en este campo es im-posible jugar por sus escasasdimensiones, por lo que,ambos equipos se limitaron abalón y tente tieso, exento decalidad y buen juego, ganóquien más fortuna tuvo en elremate, mejor hubiera sidoun empate.

Jaume SERVERA*****

R E S U L T A D O SOTRAS CATEGO-RÍAS

Juveniles 2* Regional:23-9: Alaró,2 -Llosetense.O29-9: Llosetense,4 -Cardessar.O7-10: Llosetense,! -Colonia,214-10: Pto.Pollensa,2-Llosetense, O

Cadetes Grupo "C"22-9: Llosetense,6 -Ata Collerense.O29-9:Rtvo.La Victoria,4-

Llosetense,26-10: Llosetense,! -Pía de Na Tesa.O13-10: R. Calvo.l -Llosetense,5

Infantiles 2* Regional,Grupo "A"6-10: Arls Playas Calviá.l-Llosetense, 113-10: Llosetense,3 -Búger.O

Benjamines Trofeo CIMGrupo "H"6-10: Llosetense,4 -Pollensa A.,113-10: Binissalem.2 -Llosetense,2

LEA LLOSETA BRtvilla inítftoitcKlt 0< In/oraMcMll Uc«l

LLOSETA 201

El pasado de la U.C. Llosetense a través de laXXV Carrera de Industria y Comercio

La U. C. Llosetense celebró,en las pasadas fiestaspatronales, la ya clásicacarrera de Industria yComercio que, en estaocasión, cumplió sus bodasde plata.

La afición al ciclismo enLloseta ha tenido dos perío-dos esplendorosos. Uno aprincipios de los cuarentadonde destacó el ciclistalocal, Bernardo Mir Villa-longa "Pipes", encuadrado enla extinguida Peña CiclistaVictoria. El otro período deauténtica afición local fue apartir de 1957 con el cor-redor Miguel Martorell.

La carrera de industria ycomercio nace en 1955 bajola presidencia de LorenzoPerelló, siendo G. Nicolau elvencedor, seguido de Escalas,Gamundí, J. Nicolau y R.Ferriol. Como dato curiosoanotar que los aficionadosllegaron a ofrecer hasta 40pesetas en algún sprint, can-tidad más que razonable enaquellos tiempos.

En la segunda edición fueTortellà el vencedor, seguidode Alomar, Carreras, Nico-lau, Bibiloni y Gamundí.

En este año un llosetenseempezaba a hacer sus pinitoscomo ciclista, era MiguelMartorell, que con diez yocho años y con carnet deprincipiante, participa en elCampeonato Provincial de E.y D., Grupo Empresas, y seproclama brillante vencedor.Era el despertar de un granciclista.

En 1957 el corredor localconseguía la II edición, se-guido de Gomila, Gamundí,Bergas y Más Verger. Esteaño, y en el mes de julio, seinauguraba "SaVoltadora" enel antiguo campo de fútbolde Son Batle, bajo el patro-cinio de Mateo Planas Pons.

Al año siguiente el triunfofue para Gamundí, seguido

Octubre/90-Pág. 17

Carrera ciclista en Lloseta, año 1947

de Rosselló, Mayol, PacoPons, también de Lloseta, yM. Martorell.

En 1959 M. Martorell re-petía triunfo seguido de JuanGomila y Bernardo Mateu.

En 1960 no se celebródebido a que cuatro corredo-res mallorquines, Tortella,Nicolau, Mora y Martorell,junto con otro corredor vas-co, defendía al equipo espa-ñol olímpico en pista enRoma.

Al año siguiente el ven-cedor era Antonio Tous,seguido de J. Fuilana. Brevelapsus de varios años sinorganizar esta carrera, que sereorganiza en 1966 siendootra vez M. Martorell elvencedor, seguido de Estare-llas y Fuilana.

En 1967 era Estarellasquien se alzaba con el triunfoseguido de Porras y Julia.

Después de tres años sindisputarse esta cañera, y enel 71, era Vall de Padrines el

ganador.Después fueron Antonio

Vallori en dos ocasiones,Benejam, B., Obrador, LuisCasas, Marcos Marroig,Jaime Pou, Nicolás Jaume,también en dos ocasiones,estos dos últimos, GuillermoRosselló, Mariano Riera,Ramón Ros, Juan Sans y, porúltimo, M. Ángel Cirer.Estos han sido los vencedo-res, respectivamente, de estacarrera que cada año veaumentado el presupuesto alser una de las clásicas delciclismo mallorquín.

Al éxito deportivo y deorganización hay que añadirel de público asistente que enesta pasada edición fue nu-meroso.

Esto es una ligera pincela-da a la historia del ciclismoen Lloseta, donde a pesar deno tener desde hace tiemponingún coredor local, sesigue organizando esta car-rera de industria y comercio,

gracias a dos aficionados,verdaderos protagonistas delciclismo en nuestra locali-dad.

Tolo BESTARD

Precipitaciones durante elpasado verano en el términomunicipal de Lloseta.

DIA

JUNIO* 5JULIO* 28AGOSTO* 6* 25* 26SETIEMBRE* 16* 24* 25

LITROS M2.

8,50

1,10

9,502,503,20

3,103,504,50

LLOSETA 202

Cap vegada havíem duit a aquesta secció un retratescolar. En primer lloc volem fer referència alretratista autor, en Pere Mascaró, de Maria de laSalut, que amb la seva cámara es passejar arreude tot Mallorca. Lloseta era un del seus poblespreferits, cosa que deduíem per les nombrosesfotografies que hem uístes fetes per ell.

El present retrat fou realitzat a l'any 1935 al carrerd'Es Morull a l'escola del Mestre Muxic. Això ensdemostra que en Pere Mascaró, a la dècada delsanys trenta. Ja venia per Lloseta, cosa que va fer perespai de molts més anys, ßns a principis delsseixanta.

Quaranta t tres al·lotons hi ha en aquest retrat.

Tots el que avui en dia tenen la sort d'estar vius Jaestan jubilats o a punt d'estar-hi. Anaven a escolaperquè es mestre Muxic els ensenyòs íes lletres i elscomptes necessaris per circular per aquest món. Perésser el temps que era, tots van ben arregladons,això si, cap pelat per evitar pois i altres herbes.

El mestre nomia Vicenç Pons Rotger, però tothom elconeixia com a "Mestre Muxic". Era molt sever irigorós amb els seus alumnes. Sempre va fer escolaparticular a ca seva Ja que no tenia el títol demestre, però sabia ensenyar molt bé les primereslletres i comptes.

Bastantes generacions de llosetins varen rebre lesseues ensenyances. Va fer escola als carrers de "EsMorull", "Es Quatre Cantons", "Pastora o Es Puig" t"LLuna" a on va morir el 5 d'agost del 1964 quantenia 59 anys.

Juan Tarraga Coll conMaria Azucena AvilaContreras. Día 15-9.Llorenç Vicenç Isern con

Catalina Mora Fío/. Día15-9.Francisco Bauza Pou

con Dolores GómezMolina. Dia 22-9José Antonio Calvez

Muñoz con MagdalenaGenestar Ripoll. Día 6-10.Octubfe/90-Pág. 18

Antonio Coll Cabot conMaria del CarmenMolina Marqués. Día 12-10.

Bartomeu Pons Perelló,hijo de Jaime y de M-Margarita. Dia 26-8

Bernardo Coll Ripoll,hijo de Bernardo yAntonia. Día 1-10.

Ivan Guerrero Pinto,hijo de José y Eva M3.

Dia 7-10Isabel López Llobera,

hija de José Juan y deJuana. Día 15-10.

Catalina Pons Pol, a los76 años de edad. Día 8-10. Hijos. Miguel yAntoinette.

******

Francisco Pol Perelló, alos 71 años de edad.Día 26-9. Hijos: Lorenzoy Juana. Wji. /

LLOSETA 203

Alaró-Salt de'sFreU,- Dia 13 d'octubreel grup excursionista partídes d'Alaró amb ànimsd'arribar fins al Salt d'esFreu, a Orient.

Deixant els cotxes a LosDamunts seguírem el camíque va ran del torrent de sesArtigues, camí que, primerasfaltat i després empedrat,ens mostrava, seguint,seguint, hermoses casetes ibarraques a l'estil tradicional

rústic. Passant per la font dela Vila, que dóna aigua aAlaró, entram a sa Rota desCarbó entre oliverars iametlerars, sempre al costatde la torrentera de sesArtigues.

El camí de carro s'acaba ala possessió de Ca NaMagdalena, des d'ons'observa perfectament elcomellar per on hem pujat,oferint-nos una excel·lentp e r s p e c t i v a . A q u í ,l'ennigulada, que fins ara

només amenaçava, començaa descarregar sobre nosaltresuna forta brusca que ja noens deixaria fins dins Orient.

Agafam un caminoi decabra agrest i abrupte, encaraque molt marcat per mor deltransis que té, que ens obligàa minvar la marxa. Pujantentre ullatres, alzines i unamalesa espessa per dins latorrentera del puig de canLlenderina arribam al pas des'escaleta, fita obligada delcircuit.

Ara caminam per dins laboscúria per un camí gairebépla que desemboca al camíde carro que ve d'Orient ique feien servir per traginarel carbó que treien delsabundants rotllos de sitja quehi ha. I des d'aquest puntpodem observar perfectamentl'impressionant paissatge quese'ens ofereix: als nostrespeus la vall d'Orient, amb elpoble i els seus ponierais, idavant nosaltres la nostraserra de Tramuntana, desd'Alfàbia fins al puig de n'Alii la Mola de Lluc, i tot

mesclat amb la brusca que nohavia deixat de caure donavauna imatge difícil dedescriure sobre un paper:bella, hermosa, única. Peròno ens podíem entretenirmolt i seguírem caminant capa Orient aprofitant, depassada, per menjar lesprimeres arbosses d'enguany.

Atravessam Orient i anamcap al camí des Freu finsarribar al torrent, per el cualno hi devallava aigua, ja queencara no ha fet neu i perallà ha plogut poc.

Encenguérem foc i féremuna mica de temps fins quees fes hora de dinar, fentdues voltes per dins d'aquellhermós alxinar, al qual la madesvastadora de l'home jacomença a deixar el seusegell. Dinàrem de torrat i,després d'una bona estadatornàrem cap als cotxes.

Aquesta volta,caracteritzadapel mal temps, ens hamostrat una de les rutes méstransitades, que cap bone x c u r s i o n i s t a p o tdesconèixer.

Bartomeu Capó

"LLOSETA, CANTA I BALLA11.- EIdiumenge, dia 14 del present mes d'octubre, va tenir Hex:,el capvespre, la segona part de la VI Diada "LLoseta,canta i Balla", que fou suspesa el 16 de setembrepassat, degut a una forta ploguda.

Davant nombrós públic varen poder actuar l'Escola de

Balls de l'Estel del Coco, l'agrupació Tall de Vermadorsde Binissalem, Balls i Tonades de Mallorca de Son Roca(Palma) i l'agrupació local Estel del Coco.

Aquesta ballada va tenir lloc a partir de les sis delcapvespre a la Plaça d'Espanya i també pogueren ballarla gent que ho va desitjar.

Dir que totes les actuacions foren molt aplaudides.

Octubre/90-Pàg. 19

Camino Alaró,s/n LLOSETA Teléfono 514266 Fax 514079

*** CONSTRUCCIONES EN GENERAL ***

*** VEJVTA MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN ***Sanitarios Koca - Grifferia - Chimeneas - Tuberias

+++++++++++++++

VENTA DE PISOS

Ultima vivienda (planta baja) deV.P.O. en Lloseta

+++++++++

PUERTO DE POLLENSA

URBANIZACIÓN DE LLENAIRE: Viviendas de 3 habitaciones,2 baños, cocina amueblada, lavadero, terrazaindependiente y aparcamiento.

— PRECIOS INTERESANTES CON GRANDES FACILIDADES —

***************

PUERTO POLLENSA (JUNTO ESCUELAS):

Grandes pisos con tres dormitorios, 2 baños, cocina,lavadero, coladuria y ASCENSOR.Materiales de lg calidad.