Revista ES 5març08

esnúm 115 :: març 2008

consequatsemper, magna. Suspendisse potenti. Donecmetus augue, porttitor nec,commodo a, hendrerit eu,risus. Aliquam accumsansemper odio.



XXVIIè Dia de la familia“Un esport per a tu, un somriure per a ells”5 de Maig de 2007

Escola Pia de Sarrià|

EDITORIAL Carta de la presidenta de l’AMPA

Carta del Director

ACTUALITATL’ASSOCIACIÓ I TU

Escola de Família

L’AMPA

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació Infantil

Primària

Secundària

Batxillerat

JUGUEMESCOLA VERDARACÓ DEL CESL'ENTREVISTA: EN SINGULAR

Oliver Roy

SUMARI

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàAnna Carmona, Miquel García, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón,Mari Luz Celaya i Anna PérezEscola Pia de SarriàImmaculada 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704Dragunet d.signTRADE GRUPRosa M. Roca

Xavier OcañaGemma FerrerIvan MontesinosB-41.015-19681.800

EdicióConsell de Redacció

Redacció i Producció Editorial

Disseny gràficImpressió

Responsable d’educació infantil i cicle inicial de primàriaResponsable de primària

Responsable de secundàriaResponsable del Ces

Dipòsit LegalNombre d’exemplars

Boletín de la Asociaciónde Padres de Familiadel Real Colegio de lasEscuelas Pías de Sarrià

Març 2008 | num. 115

PEU DE FOTO PORTADA

3

5

5

5

5555

Les opinions expressades pels col·laboradors són exclusives dels autors. ES” i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

2

es

EDITORIAL

Benvolgudes famílies,

Voldria fer-vos arribar una primera salutació aprofitant l'ocasió que em dona la revista ESper adreçar-me a vosaltres com a nova presidenta de l'AMPA i especialment per presentarl'equip de mares i pares que, amb voluntat de servei i una bona dosi d'il·lusió i dedicacióformem la nova junta des del passat mes d'octubre, quan va tenir lloc l'Assemblea general.

L'objectiu de la junta de l'AMPA és treballar conjuntament amb l'escola perquè el ProjecteEducatiu esdevingui una realitat compartida i viscuda en el dia a dia.

Tots sabem que qualsevol millora s'aconsegueix en la mesura que tots els qui participem ensimpliquem activament. Això traduït a l'educació dels nostres fills vol dir COMPROMÍS.Sovint hem sentit a parlar del Caràcter Propi, del Projecte Educatiu, documentsinstitucionals que expliciten el model d'escola i les línies fonamentals d'educació que hemtriat pels nostres fills. Aquests últims anys sentim a parlar de l'Estil Metodològic, documentinnovador que porta a la pràctica l'opció educativa, tot un compromís de treball que ensdona pistes per saber COM eduquen, des de l'escola els nostres fills; un compromís perportar a la pràctica allò que diuen els documents.

I com a pares, on podem veure reflectit aquest Estil? Us explicaré la meva experiència:aquests primers mesos com a Presidenta han estat marcats per la descoberta de moltescoses que no m'eren del tot conegudes i m'agradaria compartir-les amb tots vosaltres.M'he trobat una escola plena de vitalitat i dinamisme. I, com es mesura la vitalitat d'unaescola?

Jo crec que un bon indicador pot ser la quantitat de projectes innovadors en els qualsl'escola està immersa (Agenda 21, Civilitat..), projectes que miren endavant amb visió defutur i projecció com el Pla de millora de l'aprenentatge de les llengües, projectes benconsolidats i amb molta història al seu darrera com l'Aula Europea, projectes que apostenper l'educació integral dels nostres fills com el Mou-te...Un altre indicador és l'esperit d'obertura i col·laboració amb les famílies que es concreta,per exemple, amb la figura dels pares enllaç.Per últim i, crec que és l'indicador més important, la qualitat humana de les persones quehi treballen, és a dir, l'Equip educatiu.

A tall d'anècdota us diré que, amb motiu de la Celebració de Sant Josep de Calassanç, vaigtenir ocasió de compartir un temps amb bona part del personal de l'Escola.Vaig poder assistir a un entranyable comiat dedicat al personal i especialment els quidesprés d'un servei inestimable, es jubilaven, així com als qui feia 25 anys que dedicavenel seu treball a l'escola.En sortir de l'acte vaig pensar en quantes coses que no es comuniquen amb paraules ni ambdocuments, són veritablement essencials i vaig adonar-me'n del valor que té la convivènciaper construir persones amb qualitat humana. Moltes d'aquestes persones, pel seu tarannàpersonal i el seu caràcter vocacional em van semblar un bon exemple per l'educació delsnostres fills.

Una de les prioritats de la nova junta és treballar conjuntament FAMÍLIA -ESCOLA perquè,en una societat que mira cap enfora, entre tots els qui eduquem, podem oferir uns valorsestables i sòlids que serveixin de guia als nostres fills i filles i col·laborar per fer realitataquest estil d'educar que hem escollit com a pares.

Si anem junts en l'educació dels nostres fills i filles aconseguirem millors resultats, i no emrefereixo als acadèmics, que tot i ser importants, ho són més apostar per treballar perquèels nostres fills desenvolupin una personalitat reflexiva, responsable i crítica.

Us animo doncs a la participació i col·laboració activa.

Anna Carmona :: Presidenta de l’Ampa

Benvolgudes famílies

es3

EDITORIAL

Quan aquesta revista arribi a les seves mans estarem en ple procés de preinscripció iaquesta serà motiu perquè l'escola concertada sigui objecte d'opinió dins d'un debatrecurrent on se la intenta presentar com a convicta, que no confessa, d'irregularitats odesafeccions i culpable de la precarietat de l'escola pública o, encara pitjor, del sistemaeducatiu.

El per què d'aquesta virulència l'hem de buscar en que hi ha persones i ideologies que nohan acceptat com un fet legal i legítim l'existència d'una escola d'iniciativa social. Això, quees viu com a frustració, porta a elaborar un discurs on coexisteix la veritat amb la falsedati la mitja veritat. Poso com exemple les dues afirmacions més utilitzats i intento rebatre-les.

El finançament de l'escola concertada, que és subsidiària, perjudica l'escola pública.

El nostre ordenament jurídic, nacional i internacional, atorga a l'escola d'iniciativa socialun paper anàleg al de l'escola pública en la prestació d'un servei d'interès públic com és elde l'educació. Per tant l'existència de l'escola privada (concertada o no) no és una qüestiód'oportunitat sinó de voluntat i neix de l'exercici d'un dret. Col·laboradora, sí, però desubsidiària, res de res.

Sobre el finançament. L'Estat té el mandat d'oferir gratuïtament l'ensenyament obligatori,com a mínim, sia quina sia la titularitat de l'escola. Vagi això per endavant.El concert de la Generalitat suposa, de promig, el 75% del cost real d'una plaça de l'escolaconcertada i aquest concert representa al voltant del 50% del cost d'una plaça pública. Elsmateixos polítics han reconegut la insuficiència del concert i han arribat a dir en públic:"les quotes són tant voluntàries com imprescindibles" (E. Maragall, EL PUNT, 3 de maig del2007). En aquest punt he d'afegir una altra dada. En el sistema públic l'ensenyamentpostobligatori també és gratuït quan la majoria de les privades no tenen concert peraquests ensenyaments.

Com poden deduir, l'existència de l'escola concertada no sols no perjudica a l'escola públicasinó que el sistema actual de concerts "allibera" despeses del pressupost públic que lestraspassa a les famílies. Però en el cas que l'Administració financés el 100% del cost tampocel concert restaria recursos a l'escola pública ja que de no existir el sector privat, l'Estathauria de vestir tantes escoles públiques com de privades que hi ha ara i, a més, hauriad'afegir el cost de l'edifici.

L''escola concertada selecciona els seus alumnes i per això obté millors resultats i no té immigrants.

Els estudis realitzats per organismes independents internacionals i nacionals (a Catalunyatenim els referents PISA i Bofill) ens diuen que el conjunt de les escoles del sector concertatsón més eficaces i eficients que les del sector públic. Això és cert si mirem el conjunt, sibaixem al detall trobarem que d'escoles bones i dolentes hi ha en els dos sectors. Comtambé hem de dir que el nivell sociocultural de les famílies és un dels factors determinatsdel resultat acadèmic dels fills.

A la picota!

4

es

EDITORIAL

No cal ser un expert per veure que l'escola, pública o concertada, que acull alumnat ambdificultats (personals, familiars o econòmiques) haurà d'aportar més coneixement, mésrecursos i millor gestió per mantenir bons resultats. Aquí rau la clau de l'èxit, i si un sectorho ha pogut fer l'altre ho farà si se li faciliten les eines, ja que la professionalitat delsdocents és comú.

Anem per la segona acusació. L'escola concertada no pot, encara que vulgui, seleccionarels seus alumnes perquè hi ha lleis que ho prohibeixen i inspeccions i sistemes que hocontrolen. Però, a més, la majoria, per ideari i/o per lleialtat al sistema, no volem triar elnostre alumnat i, per tant, trobarem escoles concertades amb infants i joves ambdificultats d'aprenentatge i amb immigrants amb percentatges anàlegs a les escolespúbliques. Cal dir que totes les escoles concertades, durant el procés de preinscripció, perllei, hem de reservar unes places per a infants i joves amb dificultats d'aprenentatge i "nouvinguts" (NEE) que poden ser ocupades per aquests si així ho creu necessari l'autoritateducativa.

Si l'escola, pública o privada, està situada en una zona on hi resideix immigració aquestatindrà immigrants a les seves aules. Si, per al contrari, l'escola està en una zona senseimmigració resident, aquesta escola no tindrà immigrants. És veritat que hi ha escolespúbliques, normalment de poblacions petites, que acullen tot l'alumnat immigrant però siobservem amb deteniment veurem que no hi ha cap escola concertada.

A la picota!

A mi no m'agrada posar ningú a la picota, la vida t'ensenya que la majoria de persones femel que podem. Però si s'ha d'ocupar aquesta plaça de vergonya pública segur que no li tocaa l'escola concertada ocupar-la, molt menys als pares que porten els fills a aquesta.

Algunes dades interessants:

- A Catalunya el 60% de les escoles (de primària i secundària) són de titularitat pública i el 40% de titularitat privada.

- La majoria de les escoles privades estan concertades i la majoria d'aquestes són de l'Església.

- La privada, en estat pur, malgrat que ha crescut en aquest darrers cinc anys, es pot considerar residual

- L'escola privada és majoritàriament urbana, l'origen d'aquest fenomen és històric i està lligat a la industrialització.

Miquel Garcia :: Director

es5

ACTUALITAT

6

es

Programes d'Integració Escolar pel curs 2007-2008

Davant del creixent interès de les famílies en què els seusfills aprenguin i millorin l'anglès, l'escola ha deciditproposar Programes d'Integració per al proper curs 2007-2008. Un d'ells s'està acabant d'organitzar, i consistirà enuna estada de 8 setmanes en família al Canadà.

L'estada tindria lloc durant els mesos de setembre-octubrei implicaria l'escolarització de l'alumne de 1r a 4t d'ESO a uninstitut públic canadenc. Aquest programa està pensat peralumnes que tinguin un bon rendiment escolar i una actitudpositiva, i s'enmarca dins de les actuacions del Pla deMillora de l'aprenentatge de les llengües estrangeres, quel'Escola Pia de Sarrià portarà a terme entre el 2007 i el2014. Un dels aspectes que es volen treballar és l'ampliaciódels Programes Internacionals (intercanvis i estadeslingüístiques).

De fet, aquest estiu, els alumnes de 6è de primària fins a1r de batxillerat tenen l'oportunitat d'anar a Canadà en unaestada de tres setmanes a l'estiu, acompanyats per mestresde l'escola, on combinaran les classes d'anglès pel matí il'estada amb famílies canadenques a la tarda i els caps desetmana.

Nova web del Centre de Formacióde Tècnics Esportius

Des del mes de gener, podeu visitar la nova web del Centrede Formació de Tècnics Esportius de l'Escola Pia de Sarriàa l'adreça http://www.emcat.net (també s'hi pot accedirdes del logotip que apareix a la pàgina web de l'Escola,http://www.epsarria.es).

Projecte i lema: Activitats d’estiu a Tijuana

El projecte i lema del Dia de la Família d’aquest any aniràadreçat a col·laborar amb la creació d’activitats d’Estiu aTijuana, un dels projectes amb els que col·labora la FES(Fundació Educació Solidària Escola Pia).

Els ‘cachiveranos’Els ‘cachiveranos’són una experiència lúdico-pedagògicaque neix l’any 1977 com a oferta pel mes de vacancesestivals. Els primers, amb el nom de Verano Feliz, es

realitzaren a Tijuana, l’any 1996, impulsats pels escolapiscatalans Sadurní Tudela, Manel Bagunyà i Ferran Mateos,ajudats per joves monitors catalans provinents d’escolesde Catalunya. L’any 1998 s’engegà la primera experiènciaa Tijuana, i el projecte ha anat creixent amb la bonacol·laboració de monitors catalans, de lLos Ángeles, i cadacop més amb presència de monitors de la pròpia zona ques’han format en el curs de monitors de temps de lleure quese celebra, amb la col·laboració de Colònies Jordi Turull,des de fa 4 estiud i que ha estat una bona pedrera demonitors i responsables de les activitats d’estiu tant aTijuana, com a Mexicali i Ensenada.

Objectius dels ‘cachiveranos’

Els cachiveranos busquen ajudar al desenvolupament detotes les dimensions de la persona. Les activitats esdespleguen al llarg de la durada de cada ‘cachiverano’,unes tres setmanes, en tandes de matí o de tarda(cal tenirpresent les condicions climatològiques on es realitzen, persobre dels 40 graus).

Es proposa anualment un centre d’interès per a tot el‘cachiverano’ (el circ, unes olimpíades, el món antic...) i espensen activitats en les que es puguin treballar diferentsmatèries: manualitats, excursions, música, dances,cançons, esports, sortides, representacions teatrals...

Projecte de beques per colòniesDonada la situació econòmica de moltes de les famílies delsnois i noies, els resulta complicat poder atendre el cost deles activitats d’estiu. A la zona existeix una fortadesestructuració del nucli familiar amb un índex forçaelevat de problemes derivats de l’alcoholisme idrogadiccions i un nivell econòmic per sota dels mínims.Les activitats d’estiu permeten a molts nois i noies laocupació amb sentit d’una part del temps lliure. Unapossibilitat de compartir, aprendre, jugar i conèixer.

És important destacar que alguns exalumnes de la nostraescola han participat com a monitors en els cachiveranos.

ACTUALITAT

es7

Comenius projectComenius Nature: The inspiration for children's artisticactivities és un projecte que consisteix en un intercanvid'activitats, experiències i vivències per part dels alumnesi professors que en formen part. A nivell d'educació infantil,el que es preté és despertar la curiositat dels més petitsenvers a una llengua i una cultura diferents a la seva, i fer-los entendre que parlant anglès un nen de Finlàndia i unde Catalunya es poden entendre perfectament; i que pertant, aprendre l'anglès els pot ser una eina molt útil.

Els projectes Comenius es demanen a través de l'AgènciaEuropea, i només es concedeixen a escoles que disposend'un projecte sòlid al darrere per treballar la iniciativa. Anivell d'infantil se'n donen molt pocs, i aquest any hemtingut la sort de poder-lo portar a terme. L'aplicació delprojecte a nivell d'Escola ha de ser coherent, i tenir unasolidesa considerable a nivell d'activitats i evaluacions deresultats. És per això que hi participen tots els mestresd'educació infantil, no només els que imparteixenl'assignatura d'anglès.

El projecte té una durada de 2 anys d'intercanvid'informació entre les diferents escoles; hi participenescoles d'Hongria, Finlàndia, Itàlia i Espanya. Al mes demaig esperem l'arribada de mestres d'aquestes escolesestrangeres que visitaran Barcelona i la nostra Escola, i esreuniran aquí per analitzar com ha funcionat el projectefins ara (2007-2008) i planificar quin serà el seufuncionament fins l'any que ve (2008-2009).

La Queralt Pintó, cap del Departament de LlengüesEstrangeres de l'Escola, juntament amb la Rosa Maria Roca,cap d’estudis d'Educació Infantil i Cicle Inicial, van visitarl'escola KENTTAKADUN PAIVAHOITO SCHOOL de HYVINKÄÄ,FINLÀNDIA al mes de Novembre del 2006Allà van tenir l'oportunitat d'observar d'aprop com viuen elsnens i nenes finlandesos.

- Què és el que més recordes del viatge a Finlàndia?El paisatge, el fred que ens va fer i les poques hores de"claror" que teniem al dia.

- Hi ha moltes diferències entre l'escola finesa i la nostra?La veritat és que sí i sobretot a nivell d'Infantil ja que el seuconcepte d'escola a aquest nivell és molt diferent a lanostra. Als parvularis de Finlàndia el nombre d'alumnes permestra és de 7, mentre que a Catalunya, normalment sónde 25.A part d'això, aquest nombre reduït d'alumnes permet queels parvularis siguin molt familiars.

- Com viuen un projecte d'intercanvi els nens més petits?Ho viuen d'una manera molt especial, ja que per ells tenirun amic que no parla el mateix idioma que ells és una cosanova.

- Quins aspectes són els que es volen treballar amb elComenius? És un intercanvi de pràctiques docents i activitats iexperiències per dur a terme amb els nens. El que es vol éscompartir i intercanviar.

- Per quan està prevista la visita dels mestres finlandesos ala nostra Escola?Pel dia de la Família, la setmana del 12 al 18 de maigrebrem la visita de les 4 escoles participants del projecte.

- Quina valoració faries de l'inici del projecte?La veritat és que l'experiència està sent molt positiva ienriquidora. Estem aprenent molt dels nostres 'partners'europeus i a la vegada estem compartint activitats nostres,creades aquí a l'Escola.

ACTUALITAT

8

es

Com bé sabeu, per les reunions informatives de preinscripció, el finançament de l'Escola ésmixt. El concert educatiu que tenim amb l'Administració Educativa finança parcialment elcurrículum obligatori (52 %) i la resta és finançat per les famílies de l'alumnat, a través del'aportació voluntària que es fa a la Fundació de l'Escola Pia (28 %) i la facturació per serveis iactivitats complementàries (20 %); per això diem que és mixt o compartit. El cost d'una plaçaescolar de promig (sense la mitja pensió) queda distribuïda així:

Cada euro que entra a la Fundació s'aplica a un concepte concret de l'escolarització dels nostresalumnes. A continuació us fem un desglòs per cada 100 euros:

Les activitats aquàtiques de P4, de P5, i de Primària estan incloses en les partides de despesaque es cobren via Fundació.

Sense l'aportació voluntària, però, imprescindible, l'Escola no podria tirar endavant el ProjecteEducatiu; tindria un dèficit del 28 %.

Si desitgeu rebre més informació, podeu concertar una visita amb el Director financer del'Escola, Sr. Marcel Massa.

Concert educatiu +Subvencions

Administració52% Facturació Escola

20%

Fundació28%

5,83

17,50

8,91

11,97

16,42

6,97

0,80

0,60

0,94

30,06

Personal docent no concertat

Personal d’administració i de serveis

Altres despeses de personal

Manteniment edifici i instal.lacions

Servei de neteja (empresa)

Subministraments (aigua, gas, elect.)

Comunicacions (telèfon, RDSI, fax)

Mediateca i Plataforma educativa

Despeses diverses

Amortitzacions

A propòsit del rebut de la Fundació del'Escola Pia

ACTUALITAT

es9

SANT JOSEP DE CALASSANÇ

El passat dimarts, 27 de novembre, vam celebrar SantJosep de Calassanç.

Els alumnes del cicle superior de primària van preparar unafira pels nens i nenes del parvulari al pati de la ronda, i unaaltra fira pels nens i nenes dels cicles inicial i mitjà deprimària al pati central. D'altra banda, els alumnes de 3r i 4t van fer un "No emratllis" casolà, i van escriure sobre diferents aspectes del’Escola Pia. Mireu algunes respostes:

- Què és per tu un escolapi?"Un escolapi és un nen que va a l'Escola Pia"."Una persona que creu en Sant Josep de Calassanç".

- Coneixes a algun escolapi? Qui?"Sí, coneixo el David, la Susana, la Isabel, la Montse, la Conxita..."."Sí, el pare Miras i el pare Jesús".

- On viuen els escolapis?"En pisos molt petits amb una creu"."Antigament vivien aquí i ara a casa seva".

- Què fan els escolapis actualment?"Treballen i celebren celebracions"."Anar al colegi i estudiar i també passar-s'ho bé amb les festes que fem a 'bagades'".

- Què en saps i com t'imagines a Sant Josep de Calassanç?"M'imagino un senyor de cabell blanc que ajudava moltsnens i nenes a no barallar-se i anava amb una túnicanegra"."Gran, amb una túnica negre, puntets de cabells, la cara rodona i 'cuntent' i generós".

- Perquè es diu Escola Pia la nostra escola?"La P de pensar, la I de 'i' i la A de... 'ansanyar'"."Escola d'Escolapis i Pia de Pietat".

CAMINADA PER LA PAU

El passat 27 de novembre, també en motiu de la festa deSt. Josep de Calassanç, 500 alumnes de 4t d'ESO vanparticipar en la Caminada per la la Pau que organitzal'Escola Pia de Catalunya. Enguany el lema era: Per la pau:educació per a tothom, i es va fer a Montserrat percommemorar especialment el 450 aniversari delnaixement de Calassanç. De la nostra escola hi vanparticipar 22 alumnes i 2 professores.

DENIPCom cada any, toa l'Escola es va agrupar al pati central elpassat dimecres 30 de gener per celebrar el DENIP ("Diaescolar de la no violencia i la Pau"). Enguany, el DENIP vacelebrar-se sóta el lema "Donem la llauna per la pau". Desdels més petits fins els més grans van construir tot tipusd'artilugis per fer soroll en favor de la no violencia, i elsdelegats de cada classe van pujar a l'escenari a llegir elmanifest d'aquest any.

Breus Pastoral

ACTUALITAT

10

es

CADA VEGADA MÉS SOLIDARIS

Des de l'escola portem a terme moltes accions solidàriesamb campanyes que s'organitzen perquè els nens prenguinconsciència de la situació dels més desfavorits i intentinaportar el seu granet de sorra alhora de lluitar per un mónmés just. És precisament des de les petites accions des d'onpodem començar a canviar les coses. Aquest any, a lacampanya "Nadal per a tothom", que va tenir lloc a l'Escoladel 12 al 19 de desembre, es van recollir 5.550 euros quehan anat destinats a ajudar centres com el Casal d'Infantsdel Raval, la Fundació del Raval i el Servei Solidari. Haestat tot un èxit. I ha estat gràcies a vosaltres, les famílies.La campanya de recollida d'aliments, celebrada del 18 al 22de febrer, organitzada per alumnes i professors de 6è deprimària, va aconseguir ajuntar MÉS D'UNA TONELADA dequeviures entre llegums, arròs, llet i oli, que han estatenviats a la Fundació Banc dels Aliments, que lluita pel dreta l'alimentació i contra el malbaratament alimentari. Detotes dues, juntament amb la campanya de recollida deroba usada de principi de curs, organitzada per alumnes iprofessors de 1r d’ESO, ens en podem sentir prouorgullosos.

DIA DE LA FAMÍLIA

Com us explicàvem en la secció anterior, el projecte ilema per la jornada del Dia de la Familia d'aquest anyconsistirà en aconseguir fer un projecte de colònies d'estiua la ciutat de Tijuana.

En relació al Dia de la Família de l’any passat, volem agraïrel recolzament de totes les empreses que col·laboradores:

AMBARAQUARIUM DE BARCELONAARAMARK SERVICIOS DE CATERINGARCASAASCENSORES ERSCEASSITÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIALAUTOCARS VERÍSIMOBAYARD REVISTAS SA-UNIPERSONBBVACAFES TUPINAMBACARNS ROMEUCATERING ARCASA SACEBADOCERERIA SUC.A. PUIGCARBÓCIRCULO DE LECTORES SACLINICUM SALUTCOLA-COLACOMERCIAL VALIRA SAELKSPORT DISTRIBUCIONES SLCONSELL CATALÀ DE L'ESPORTCRESPO & CASTAÑERA INSTAL·LADORSDAMMDIVERMAGICDON BALONECEM - ESCOLA CATALANA D'ESPORTS DE MUNTANYAEDICIONES ALTAYAESCOLA D'ESCACS MIQUEL ILLESCASSCALEXTRICFERRERO IBERICA SAFRUTAS ANTONIOFUNDACIÓ EDUCACIÓ SOLIDARIAGALLINA BLANCAGUARDIA URBANA DE BARCELONAIBMINDUSTRIES BETER SAINSTITUT BRITANICJ BARCELONA MULTIMEDIAJ DOMINGO FERRERJOIERIA CLIMENTLA CAIXALLAGUTLUXANAMANUALIDADES ESCOLARES SAMATUTANONESTLÉ ESPAÑA SAPASTISSERIA AIRÓPASTISSERIA BALLARÀ PUIGREIGPFIZERPORT AVENTURAPROLINSA SAPROVEEDORA ESCOLAR SARANDOM HOUSE MONDADORISKATING CLUB DE BARCELONASPORT BALLS SATIVOLIWAZA

Escola de FamíliaL’ASSOCIACIÓ I TU

es11

L'AMPA i l'Escola, amb l'objectiu de donar suport a les famílies, en la tasca d'educar els nostresfills, oferim un programa de formació del qual heu rebut informació específica al llarg de l'any. El programa està dissenyat per una comissió integrada per pares, mares i membres de l'equipdirectiu de l'escola que, en acabar el curs, avaluem el programa formatiu que finalitza irecollim les necessitats reals que es detecten a l'escola i a casa. Amb aquestes dadesdesenvolupem el programa del següent curs.

L'oferta formativa destinada a les famílies de l'escola es presenta a l'inici de curs en les reunionsgenerals que fan els tutors. L'Escola de Família és una bona eina per millorar la competència com a pares, per trobar canalsper millorar la relació emocional i afectiva amb els nostres fills, perquè pensem que fomentantla relació Família - Escola ajudarem a créixer els nostres fills establint autèntics vincles afectius.És un programa que aquest curs 2007-2008 es desplega oferint Seminaris i Tertúlies educatives,i vol ser una eina eficaç per aquelles famílies que tinguin interès en trobar recursos que elsajudin en l'educació dels seus fills.

L'Escola de Família arriba a totes les etapes del desenvolupament.Aquest curs oferim:-Seminaris: Educar en la Infància i Educar en l'adolescència"Educar infants" va tenir lloc en 4 sessions els mesos de gener-febrer, i va ser impartir pel Dr. J.Sasot, paidopsiquiatra, per tractar temes com l'educació de la responsabilitat, el com educaren llibertat i autoritat, i el com fomentar la comunicació pares-fills. El seminari "Educar adolescents" va ser impartit per la psicòloga Juani Mesa durant el mesd'octubre. - Tertúlies d'infància i tertúlies d'adolescènciaPrecisament amb la il·lusió de compartir experiències és amb l'objectiu amb que l'Escola de Familia ofereix aquest any una nova modalitat: les tertúlies educatives. Una iniciativa sense límit d'assistència i lliure de cost on els pares i mares debaten un tema icompartiesen experiències después de l'exposició d'un tema per part de l'expert. Les temàtiques treballades han estat les següents:- “La disciplina positiva” (conferència impartida per la Viki Maganto, psicòloga d’educacióinfantil i primària de l’escola).- “Els hàbits alimentaris i els transtorns de la parla” (conferència impartida per FrancescaTorralba, logopeda d’educació infantil i cicle inicial de l’escola).- “Els conflictes en nens de 3 a 6 anys: com resoldre’ls” (conferència impartida per CaterinaMunar, psicòloga clínica de la Fundació ANNE).- La temàtica de la quarta tertúlia es decidirà en funció dels temes que més interessin als pares.

En el cas de les tertúlies d'adolescents, són els experts de Familiafòrum qui s'han encarregat deguiar-les. Psicòlegs, metges i professionals que han exposat una problemàtica concreta entorna 3 temes centrals: - "Educar en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació".- "Resoldre conflictes: no tot s'hi val".- "Dir NO no és suficient. Com tractar amb els postres fills el problems de les drogues" (pera aquesta última tertúlia encara hi sou a temps si us hi voleu inscriure; tindrà lloc el properdimarts 15 d'abril a la mediateca de l'escola, de 20:30 a 22 h).

La nostra intenció és anar fent camí per arribar a donar una resposta concreta a les necessitatsde les famílies i fer que aquestes esdevinguin protagonistes d'un diàleg que serveixi per donarpautes educatives properes a la realitat que vivim com a pares.

Comissió Escola de Família

Escola de Família

Escola de FamíliaL’ASSOCIACIÓ I TU

12

es

Quatre preguntes al doctor J. Sasot(paidopsiquiatre) sobre el seminari “Educar infants”Com a consell per als pares dels més petits, vostè recomana "Normes poques, clares irespectades". Per quin motiu?Com a consell pels pares dels nens més petits recomano poques normes, clares i respectades,ja que en l'educació és clau saber prioritzar els aspectes educatius principals dels secundaris ifer-ho fàcil per tots, pels nens i pels mateixos pares, fet que sempre permetrà el cumplimentde les pròpies normes.

Què poden fer els pares quan es troben davant d'un nen molt inquiet o mogut; com se'lpot ajudar des de casa?Els pares , quan es troben davant dún nen molt inquiet o mogut el poden ajudar des de casa

en primer lloc pensant en quin pot ser el seu motiu. Encara que de causes n’hi poden havermoltes. Són fonamentalment tres les principals. Pot ser un nen normal a qui li agradi cridarlátenció, també ho podem estar provocant nosaltres mateixos amb el nostre estrés i també enspodem trobar davant dún petit amb problemes com per exemple un trastorn dánsietat o deTDAH (trastorn per dèficit dátenció amb hiperactivitat). Pel primer cas cal plantejar normeseducatives clares, pel segon fer un replantejament del nostre "modus vivendi" i pel tercer, seriamillor fer una consulta especialitzada, sobretot si el petit te més de quatre anys.

Creu que el ritme de vida accelerat que la majoria de gent porta avui en dia fa queels pares tinguin menys temps per educar des de casa?Totalment dácord, el ritme de vida accelerat que la majoria de gent porta avui en dia fa queels pares tinguin menys temps per educar des de casa, ara bé, el pitjor de tot és que els paresprioritzin els seus propis aspectes laborals per davant de léducació dels seus fills; són els tambéconeguts com "pares laboritis" , autèntic embrió de problemes educatius.

Què creu que hauran après els pares que han assistit al seminari "Educar infants"?Els pares que han assistit al seminari "Educar infants", més que aprendre crec que han fet "seus"els conceptes educatius treballats.Variables educatives significatives com el concepte dáctituteducativa o el fet de saber desenvolupar la capacitat de frustració dels nostres fills són puntsvitals en l’educació que faciliten el desenvolupament infantil cap a un creixement feliç. El seuple coneixement, juntament amb el d’aprendre el llenguatge de les emocions han estat caminscompartits per un grup de mares i pares amb il·lusió per portar a terme una educació adequadaal segle XXI.

Dr. J. Sasot, paidopsiquiatre

L’AMPA

es13

L’ASSOCIACIÓ I TU

Aquest és el primer article d'un seguit de reculls d'opinions, entrevistes, articles breus, quetenen l'objectiu d'apropar l'AMPA a totes les famílies de l'escola donant a conèixer els seus àmbitsd'actuació i les línies d'acció prioritàries per aquests propers 4 anys.

El dia 23 d’octubre es va celebrar a l'auditori de l'escola l'Assemblea ordinària. L'Assemblea ésl'òrgan suprem de govern de l'associació, és el canal establert per a que els socis es trobin pera parlar i analitzar el funcionament de l'Associació.Per a funcionar de manera pràctica i operativa, l'associació delega en la Junta l'organització,gestió i funcionament dels serveis, projectes i activitats. La Junta Directiva és qui regeix, administra i representa l'associació, i està composada pelpresident/a, el/la vicepresident/a, el/la secretari/a, el/la tresorer/a i vocals que han estatestat votats pels pares i mares.

El President de la Junta és qui convoca l'assemblea i, la Junta en conjunt, qui l'organitza,normalment es convoca una dins el primer trimestre dels curs escolar.

L'Assemblea ordinària va tenir els següents objectius:"Debatre i aprovar el pla general d'actuació de l'AMPA”. "Avaluar la memòria actual”. "Donar a conèixer l'economia, l'estat de comptes i aprovar el pressupost del següentexercici”."Debatre sobre el propi funcionament de l'Associació, els seus objectius, estructuraorganitzativa, etc...” "Elegir d'una nova Junta Directiva”.

Va quedat constituïda una nova junta que tot seguit us presentem:

Presidenta: Anna Carmona AlcoleaVicepresident: Xavier Garcia SanchoSecretari: Joan Amat ParVicesecretaria: Sion GalceranTresorer: Manel CarniceroVocals: Lourdes Palouzié (parvulari)), Sílvia Vidal Bonet (primària i cicle inicial), Lali GómezFont (cicles mitjà i superior de primària), Antoni Pelegrín López (1r cicle d’ESO), Susana Bria (2ncicle d’ESO), Mari Luz Celaya (batxillerat), Joan Jané Marcet (Consell Escolar), Jaume DuranNavarro (Federació), Carles Llorens (CES), Glòria Jodar Garcés i Carles León Pérez (activitats),Montserrat Segura Massagué (Pastoral), Joan Manel Guitart Peracaula (pla de comunicació),Isabel Pagonabarraga Mora (Escola de Família), Sergi Salafranca Alegre (Dia de la Família).

Parlem de participació a l'escola: L'AMPA

L’ASSOCIACIÓ I TU

L’AMPA

14

es

SOBRE LES TERTÚLIESD’ADOLESCENTS

Darrerament s´han fet unes xerrades "tertulies" (gratuites)a la nostre escola que han estat molt interessants i que atots nosaltres que tenim fills, ens poden servir dájut. En primer lloc léxplicació dún professional coneixedordel tema es molt interesant, ja que poden aclarir aquellsdubtes que surgeixen a diari a les nostres llars. Despresla participació en la conversa de tots el pares tertuliansassistents, fa que ens sentim tots millor, que veiem que elquè passa a casa nostre no es diferent de les altres cases,que el què tant ens amoïna a nosaltres també amoïna a laresta de pares.

Teń vas cap a casa amb la sensació de que no ets unespecimen en periode déxtinció.

La primera tertulia tractava sobre un tema candent enláctualitat, "les noves tecnologíes" (internet, móbils,etc)ens complican la vida o bé ens la faciliten? Tots vam arribara la conclusió que les coses fetes amb mesura son semprepositives, però que s´han daáplicar unes normes i serestrictes al cumplir-les. Va ser molt interessant.

La segona tertulia tractava sobre "els conflictes", quemalgrat no ens ho pensem van inherents a la persona isobretot en létapa de ládolescència. Vam concluir convençuts que no passa res si a casa es creenconflictes, si la base es la estimació es resoldran, o no,sense anar més enllà ni esdevenir un problema déstat. Va ser una tertulia molt participativa per part del pares,va resultar amena i fins i tot divertida.Ho repetirem, i us convido a tots a participar-hi.

Sion Galceran, membre de l’AMPA.

MISSA DEL POLLET

Un any més hem pogut celebrar junts la Missa del Pollet.

La celebració a la capella de l'escola és familiar i estàpensada per els nostres fills.

Des de la pastoral de l'escola i amb la col·laboració delspares es busca una narració en forma de conte que creiemque ens pot fer profit tant a grans com a petits.

Aquest any ha estat el conte del Rei Persa. Un rei que voliaoferir al Nen Jesús 3 perles, però en el camí les va repartiramb totes aquelles persones necessitades no només demitjans per a viure, sinó també d'estimació.

En arribar a prop del Nen Jesús no portava rés per oferir-li, però Jesús el mirà i va somriure, va estar més quecontent de saber que havia fet el bé.

Volem donar les gràcies a l'Enric Canet, escolapi, per lesseves paraules, el missatge que ens va transmetre. A totsels nois i noies que en varem amenitzar amb les músiquesi veus.

A les aportacions rebudes per ajudar al Casal del Raval i,a tots els pares, avis, i families que junts varen fer possibleuna vetlla de Nadal amb entusiasme, col·laboració iamistat.

AMPA- PASTORAL.

es15

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació Infantil

Els nens i nenes de P3 comencen l'activitat de natació el mes de febrer, unavegada ja han passat a els primers mesos d'adaptació a l'escola gran.

Hi van amb la seva tutora i amb dues auxiliars, i a part d'aprendre a nedar iperdre la por a l'aigua, aprenen també a vestir-se i desvestir-se i a posar enpràctica els hàbits d'autonomia.

EL MEU PRIMER DIA DE PISCINA

A L’AIGUA TOTHOM!

SOBRETOT... AMB LA

BOMBOLLETA!

ÉS HORA DE

DUTXAR-SE!

...CAP A DINS!

MENYS MAL QUE ENS

AJUDEN MOLT!

APRENEM A VESTIR-NOS I

DESVESTIR-NOS SOLS.

LES MESTRES ENS MIREN

DE BEN A PROP

DE VEGADES ENS FA UNA

MICA DE POR...

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Educació Infantil

16

es

EXCURSIÓ A CAN CASTELLAREl 14 d'octubre els nens i nenes de P4 vam anard'excursió a una casa del Montseny que es diu CanCastellar. Vam fer un passeig pel bosc: el passeig dels 5 sentits.Vam olorar herbes aromàtiques, vam fer sorra fina ambels peus, també vam conèixer fulles dels diferentsarbres. La fulla del roure té forma de núvol!Vam menjar fruits secs i vam buscar fotos amagades delsanimals que viuen en aquell bosc. Per acabar vam plantarromaní i farigola, un test per cada classe: per saber quinera el nostra test vam fer una ditada de fang per deixarla nostra empremta. Ara els tenim a la nostra classe, i fauna olor... Després de dinar vam anar a fer una volta enun trenet i ens ho vam passar super bé!

LES VAQUES DE P5Aquest any el Carnestoltes ens ha agafat muuuuuuuudesprevinguts!Arribàvem de les festes de Nadal, de menjar moltstorrons i polvorons i com teníem les panxes muuuuuuuuuplenes vam decidir disfressar-nos de vaques. La idea vaagafar per sorpresa a tots els nens i nenes que al mateixtemps van gaudir muuuuuultíssim fent la disfressa!Paper de seda per aquí, rotllo de paper de wàter per allà,una banya que no s'enganxa, l'orella està torta … Van ser dies de molta feina però el resultat va sermuuuuuuult divertit!Fent sonar els esquellots vam anar en manada cap alpoliesportiu a remenar les cues; vam ballar, cantar i vamveure molta màgia. Ens ho vam passar muuuuuult bé!!!!

Primària

es17


ARTISTES:ANTONI GAUDÍ IVINCENT VAN GOGH1r de primària

Els alumnes de 1r de primària, dins de l'àrea d'expressió ar-tística, treballem dos grans artistes ANTONI GAUDÍ I VIN-CENT VAN GOGH. Coneixem la seva vida, el seu estil artístici algunes de les seves obres. No ho treballem com a pro-jecte pròpiament dit, però sí que hi participem activamenttots els alumnes en la recercad’informació.

D'Antoni Gaudí hem pogut observar directament obresseves ja que tenim la sort de que moltes d'elles les tenima Barcelona mateix i formen part dels monuments i edifi-cis més representatius de la nostra ciutat. Hem volgutveure altres edificis modernistes i vam visitar l'edifici de"La Caixa d'estalvis de Sabadell", on vam fer un vitrall. A laclasse hem decorat xemeneies amb gomets imitant el tren-cadís de ceràmica.

De Vincent Van Gogh ens crida molt l'atenció la seva ex-pressió seriosa i trista, així com que només venés un qua-dre en vida i en canvi, que les seves obres siguin tanlluminoses i plenes de color, especialment el groc. A laclasse hem treballat "Els girasols", "L'habitació d'Arlés" i imi -tant la seva tècnica de línies ondulades, hem fet una pai-satge d'hivern i una papallona.

VISITEM LA GUÀRDIA URBANA2n de primària

ALUMNES NOUS

18

es

GRUPS NOUS DE P3

ALUMNES NOUS A P4 I P5 ALUMNES NOUS A CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA

ALUMNES NOUS A CICLES MITJÀ I SUPERIOR DE PRIMÀRIA

ALUMNES NOUS A L’ESO

Pau Jané, Anna Andrés, Clara Vidal,Berta Clariana i Clàudia González.

Lucas Benazet, Juan Manuel Veira, Jennifer Ann Blanco, Anna Funke,Lucía Marín, Eduard Massanella, Erica Oleart, Alvaro Antón, Anna Canal,Clara Toledano, Anna de Espona, Marta Zoya González, Helena López,Víctor Sánchez.

Juan Carlos Flores, Raúl Gómez, EduardArias, Mario Cabré, Isaac Penella, SaraColl, Joan Jané, Sara Sánchez, Alba Gon-zalo, Pol Toledano, Carlos Cascante, OriolGonzalo, Carlota Coll, Enric Martínez,Diego Beltrán.

John Borrell, Santiago Pons, Fernando Tomas, Irene Sánchez,Alejandro Urgellés, Joaquin Berni, Alex Cruz, Pol gimeno, Ma-rina Bernad, Jordi Ivern, Maria Planas, Sonia Gutierrez, PiotrBustos, Mònica Masip, Marta Serrano, Nil Ollé, Anna Amaya,Adrià Mas, Aleix Vilà, Norbert Vallsmadella, Adrian Giral, Cris-tina Muñoz, Patricia Salazar, Sandra Schmutz, Glòria Sánchez,Ignacio Vilella, Olga de Bergé, Ricardo Rodríguez, Caterina Stan-ton, José Luis Trullols.

ALUMNES NOUS

es19

ALUMNES NOUS AL BATXILLERAT

FUTBOL A FUTBOL B

CAFEMN A CAFEMN B

PPA

Xavier Álvarez, Javier Arribas, Alex Artola, Elisabet FontMartí, Ingrid Hinojosa, Mireia Roch Carceller, Èric VenturaSoler, Javier Rego Frago, Ivan Soler, Àlex Galí, Xavier Miró,Pere Closa, Andrea Patricia Nebot, Jesús Arribas


Primària

20

es

L’ORQUESTRA VA DE FESTAEn un palau, però no un palau qualsevol, en el palau de la música!Hi havia desenes de músics, i 6 actors i llavors van aparèixer sis pallassosballarins, que semblaven uns guàrdies que presentaven el carnaval, i llavors vaaparèixer el dinosaure, el rei del carnaval. Llavors va començar a sortir boira idesprés a ploure i els pallassos ballarins van agafar els paraigües i no us imagineuquin xou van muntar!I al final van muntar una PIRÀMIDE de paraigües!Hi havia una pantalla gran que ensenyava els instruments.

Anna Migó Lluis, Júlia Codina Luque, Mariona Merino Sigalés, 3er.

SORTIDA A ARENYS DE MUNT

Con cada any, quan comença el curs, planifiquem una sortida per retrobar-nosdesprés d'un estiu i abans que hi comenci a haver feina de debò. La intenció que justifica aquesta sortida no és pas una altra que puguem passaruna diada de temps lliure tots els grups i poder gaudir dels companys, de lanatura i dels mestres, per què no, en un ambient agradable i desenfadat .

4t de primària

CARNESTOLTES

Em bull disfressar de Crash.

1) Per fer el nas, és molt fàcil.Tens que afagar una pilota de pim-pom i pintarla amb pintura negra.

2) Agafa una goma elàstica,una grapadora i un cartrófi, si pot ser, pega i tisores.Talla amb l’estisores el cartró així, agafa la pilota,la goma elàstica i elsenganxadors, enganxa la pilota i posala al mig del nas,una mica més abaix.

Deixa que s’assequi i pintau. Grapala goma a banda i banda,porta la roba taronga i li pots posar detalls a la màscara.

Pol Soler, 3r A.


Primària

es21

TREBALLEM LA CIVILITAT 3r de primària

Marc Barroso, 3r

Cris D., 3r


Primària

22

es

Excursió al GarrafEl primer que vam fer quan vam arribar al Massís del Garraf, va ser anar a unamasia restaurada, que ara es fa servir com punt d'informació i formació perquèels que la visiten, com ara nosaltres, bejín com és el Parc Natural del Garraf. Peròallà no només reben visites, també investiguen com es comporten els animals delparc i especialment observen els animals que estan en perill d'extinció, com elfalcó i l'àliga cuabarrada (o perdiguera), a part d'altres rapinyaires. Ens vanensenyar com és el Massís del Garraf, i el niu d'una àliga cuabarrada que havienpreparat ells on havien ficat una webcam. Después va manar caminant de la masiafins a la platja. En el trajecte ens van explicar com són moltes plantes i algunespedres. En arribar a la platja, vam dinar. Ja teníem molta gana. L'experiència va ser molt bona, encara que ens vam cansar molt, però ensagradaria tornar-ho a fer.Albert Fernández Caballero, 5è B.

Ens van ensenyar moltes coses, al principi a l'arribar feia molt de fred. Quan vamentrar a la casa, va manar a un reportatge sobre el Garraf. Va ser molt bonic,tractava d'una explicació sobre el que trobaven en el Garraf. A l'acabar, ens vanportar a un altre reportatge sobre l'àguila perdiguera o cuabarrada. Hi havia unespantallas on sortia un niu en directe. Ens van explicar tot el que havien fet peraconseguir-ho. Després de tot això, vam fer una excursió perquè ens ensenyessinalgunes coses, com ara el Margalló, l'estepa blanca, etc… va ser bastant llarga.Finalment vam arribar al poble on vam fer l'aperitiu, i a l'acabar, un pont quehavíem trobat tothom el va començar a passar per sota.Alex Escarrà Pont, 5è D.

CarnestoltesQue bé que ens ho vam passar!Estava tothom disfressat, dracs, animadores, bebès, empollons, àngels, DJ, gòtics,frares, gladiadors, surfers, jugadors de rugby… En totes les classes hi haviendiferents disfresses. Vam aprofitar per fer-les fins a l'últim segon i encara que ensva costar molt, al final tant d'esforç va donar resultat i les postres disfresses vandestacar. Encara que fés molta calor, al pavelló tothom va ballar, cantar i vamgaudir de la magnífica actuació del grup musical que van aconseguir divertir a totsels cursos de primària.Va ser una tarda molt divertida!!!Júlia Alcácer, 5è A.

HawaianesLes nenes de 5è C vam decidir anar disfressades de Hawaianes. Per aquestadisfressa només podíem preparar dos complements, que faríem a la classe deplàstica. Els complements serien un collares i una faldilla. Per fer-los, vàremnecesitar: paper pinotxo, fil, canyetes, tires de motxo i velero. Ja que anàvem de hawaianes vam decidir que podríem fer un ball. Pel ball, primervam escollir la cançó, que va ser el més fàcil, después ens van ajudar totes lesnenes a l'hora del pati, encara que va ser una mica més difícil, ja que algunesvolien anar a jugar. Un cop totes juntes vam escoltar la cançó, llavors vam decidirque quedaria millor posar a les més baixetes davant i a les més altes darrera. I vamcomençar a practicar.El dia de Carnestoltes, el Rei dels poca-soltes, jo estava molt nerviosa per ensenyarel ball, però així i tot va surtir molt bé.Anna Fortes Martínez, 5è C.


Primària

es23

Excursió a les coves del TollEl passat dijous 22 de novembre del 2007 vam anar d'excursió a les coves delToll. Primer vem pujar al l'autocar, quan vem arribar vem esmorzar i una micamés tard un senyora molt amable ens va atendre, i ens va explicar de que anaval'excursió.El nostre grup ens va tocar anar primer a les coves i allà ens van separar en dosgrups. Vam entrar ens van començar a explicar coses, les més curioses van ser:posaven foc a l'entrada per espantar als animals, en el paleolític va estar habitatper molt tipus d'animals: ossos, cocodrils …Dins la cova i havien excavacions que avien fet per trobar els esquelets o cosesinteressants, desprès quan vem sortir ens van juntar un altre cop.Una mica més tard vem anar a un lloc on hi havia una senyora que ens vaensenyar els cranis i les eines que feien servir a cada època de la prehistòria. Totseguit vem anar a una altre senyora i vem fer una eina del paleolític (unbrunzidor) que l'utilitzaven per espantar a les besties i també per comunicar-se i les vem amb pintures naturals. Desprèsvem visitar unes cabanyes del paleolític i les vem visitar per dins. I per últim vem fer tir amb arc amb un arc de la època.Vem acabar i ens ve manar a dinar, i ens ve manar amb l'autocar.

ALUMNES DE SISÈ

El nostre "projecte" (6è de primària)Com cada any cada classe fa un projecte, el nostre el vàrem iniciar així:Primer de tot, vam buscar un tema,que fos enriquidor, que ens ajudés a aprendre del món.Tots vàrem participar, cadascú va proposar un tema com: els adolescents, el fons marí, animals i plantes, noves tecnologiesi efectes climàtics. El més votat, no pas per molta avantatge va ser: les efectes climàtics. Després, la classe va enviar perla plataforma, el que ja sabíem d'aquell tema i el què volíem saber . Quan la nostra mestra ja va tenir les respostes, vàremdividir el tema en cinc subtemes:

"Tsunamis, tifons i "fuego de San Telmo"."Arc de Sant Martí, llamps, trons, tempestes i calamarsa”."Tornado, huracà, "el niño i la niña"."Núvols, pluja, neu, aurora Boreal i allaus”."Canvi climàtic”.

Vàrem repartir els temes a cada grup. Vàrem revisar les preguntes i vàrem plantejar de noves. Cada grup va fer un índexdel tema, amb les preguntes que cada alumne havia plantejat.Després vàrem començar a buscar informació als llibres, ales revistes i fins i tot a internet. Teníem la informació barrejada, la organitzarem i sense adornar-nos ja teníem lesrespostes per a cada qüestió. Teníem el treball en brut però això no era problema perquè gràcies a les hores d'informàticai a les hores que dedicaven a anar a la mediateca, vàrem poder passar el treball a net. La nostre mestra, ens ajudava aque el treball quedés sense errors i perfecte, tant pel que fa el contingut com la presentació. Ens van fer falta duessetmanes perquè el treball quedés acabat.Però el projecte no s'acabava aquí, encara havíem de presentar el nostre treball a la resta del grup, a través d'una exposicióque ens va portar feina preparar-la, però per a nosaltres va ser molt divertit. Per elaborar-la, tots els grups, com a suport,vam utilitzar el power point. Gràcies a fotografies, dibuixets i explicacions vam aprendre el que abans no sabíem, cal dirque a cada exposició sempre hi havia algú que estava molt nerviós però després s' animava i podia explicar-ho tot molt bé.Quan cada grup acabava d'explicar el seu tema, donava unes activitats, per veure si la resta de companys ho havia entèsbé. I després va venir l'examen.La classe es va adonar que fets naturals, que abans no li donàvem importància i no sabíem quines eres les causes i les sevesconseqüències o simplement no els coneixíem , ara els coneixem i sabem que alguns d'ells marquen la vida de les persones.

Blanca Pierres i David Alvarez :: 6D de primària


Secundària

24

es

L’ANGLÈS A L’ESCOLAAquest matí, venint en cotxe a l'escola, he sentit unanotícia que deia que per al curs 2008-2009, els estudiantsuniversitaris hauran de cursar un mínim del 10% de lesassignatures en anglès, i he pensat..."mira que bé;nosaltres ja hem començat!"I és que aquest curs, a l'ESO, els alumnes de primer fan lamúsica en anglès.El repte és important: aconseguir que un professorcatalanoparlant (... a qui li agrada parlar molt!) faci laclasse en un altre idioma i que els alumnes la segueixin éstota una aventura. Elaborar material nou, adaptarmetodologies, aprendre música i millorar en la llengua...aviat està dit!Aquest projecte, que tindrà continuïtat al llarg de l'ESO,pretén que l'alumnat millori la seva competència en anglès,en estar més hores exposat a aquesta tercera llengua.Per part de la professora l'experiència és positiva (cansada,però positiva), Per part dels alumnes, deixem que en parlinells mateixos.

Georgina Berge, especialista de música.

PARLEN ELS ALUMNES..."I think that do classes of Music in english this year It's agood experience for us. We learn more than other yearsbecause we do 6 hours at week. I think that have differentteachers to practice english It's interesting. This years Iwill learn and talk english brilliantly".Pepe Julià, 1r d'ESO.

"I think that is a very goos idea and I like it very much.Because we learn a lot of english. And my level is betterthan the last yar. We learn more vocabulary and is not verydifficult. I prefer in english to in catalan. I like it!".Anna Herrero, 1r d'ESO.

"I like music class in english because my level of english isimprove a lot. It's good for the people his level are bad".Fernando Tormos.

"I like it because I improvem y english and the english doesthe Music classes more interesting than music classes incatalan. Do a lot of hours in english is the best thing thatyou can do in the school. If you speak a lot of English isbetter too".Victor Cámara, 1r d'ESO.

"I like the music class because Georgina teach very easyand we understand. And I think that It's easier than incatalan. The first term was difficult for me, but in thesecond term I have very well marks in music".Albert Catafal, 1r d'ESO B.

"I like the music class because comparate than last year Ilearned a lot. And because I know more english this year".Alejandro Urgellés, 1r d'ESO.

"I like It so much, It's very interesting and the vocabularyIt's easy. My level in music class is better than in englishclass because the vocabulary is easier than in english class.This year I improvem y level thanks to a lot of hours inenglish".Ricard Vicario, 1r d'ESO.

"So, english music class is good. Why? I think because musicIt's a subject that we can do in english. We know englishand our teacher helps us. She speaks an easy english. Wedo six hours in a week! This year my english has improvedso so much!And I like english".Albert Gris, 1r d'ESO.

Nosaltres ja hem començat!

Secundària


es25

Quan varem arribar a Vall Paradís uns monitors sen 's vanpresentar i ens van distribuir per les diferents zones delparc depenent de quina activitat ens toqués. En el meu cas,primer em va tocar escalada en el rocòdrom. Trobo que l'escalada va ser molt divertida, però a la vegada et donavauna mica de por quan estaves a dalt de tot. Els nens i nenesque feien aquesta activitat per primera vegada, penso ques' ho van passar molt bé.

Després vaig fer tirulina. Teníem que portar casc i ernest.La tirulina tenia un recorregut bastant llarg, ja quetravessava un tros de bosc, passava per sobre d' un estanyi finalment acabava en el lloc on els companys t' estavenmirant, que era com una mena de parc. Havia nens quetenien por, però van agafar confiança i es van llençar.

Seguidament em va tocar fer BTT(bicicleta tot terreny).També teníem que portar casc. Els nens s' esperaven unabicicleta professional, però al final ens van deixar unabicicleta bona però no com la que la gent s' esperava.Varem fer un recorregut per bona part del parc, varempassar per un pont i per un poble i els que més ens vaagradar va ser baixar escales.

Després tots varem anar a dinar. Suposo que a la gent li vaagradar el menjar, ja que el portàvem de casa i tambépodíem portar pica-pica. Aquella estona va servir permenjar i parlar amb els amics de com estava anant l'excursió o d' altres coses.

En acabar de dinar ens varem dirigir cap a la següent iultima activitat que per a mi va ser prova d' orientació. Ala majoria dels nens va ser la que els va agradar menys jaque teníem que buscar com una mena de grapadores per atot el parc i grapar en un paper per confirmar que leshavien trobat.

Llàstima que canviessin tir amb arc per tirulina, peròencara així ens va agradar. Espero que les següentsexcursions siguin així de divertides.

Pepe Julià 1er Eso A

L’excursió a Vallparadís


Secundària

26

es

ITACA (1911)

When you start on your journey to Ithaca,then pray that the road is long,full of adventure, full of knowledge.Do not fear the Lestrygoniansand the Cyclopes and the angry Poseidon.You will never meet such as these on your path,if your thoughts remain lofty, if a fineemotion touches your body and your spirit.You will never meet the Lestrygonians,the Cyclopes and the fierce Poseidon,if you do not carry them within your soul,if your soul does not raise them up before you.Then pray that the road is long.That the summer mornings are many,that you will enter ports seen for the first timewith such pleasure, with such joy!Stop at Phoenician markets,and purchase fine merchandise,mother-of-pearl and corals, amber and ebony,and pleasurable perfumes of all kinds,buy as many pleasurable perfumes as you can;visit hosts of Egyptian cities,to learn and learn from those who have knowledge.Always keep Ithaca fixed in your mind.To arrive there is your ultimate goal.But do not hurry the voyage at all.It is better to let it last for long years;and even to anchor at the isle when you are old,rich with all that you have gained on the way,not expecting that Ithaca will offer you riches.Ithaca has given you the beautiful voyage.Without her you would never have taken the road.But she has nothing more to give you.And if you find her poor, Ithaca has not defrauded you.With the great wisdom you have gained, with so muchexperience,you must surely have understood by then what Ithacasmean.

Konstantinus Kafavis (1863-1933) was one of thegreatest modern Greek poets.

When you start on your journey to Ithaca, then pray thatthe road is long…

La importància d'aprendre llengües estrangeres és un fetinqüestionable a la societat actual sobretot des del puntde vista laboral, es diu que per participar en el progrés és

imprescindible el domini de més d'un idioma.Malauradament, hi ha una certa tendència en la societatactual a relacionar l'aprenentatge de llengües ambqüestions mercantils i a oblidar el fet cultural que envoltaaquest procés. Aprendre llengües mitjançant intercanvis oestades aguditza la curiositat, obre les finestres als sentitsi ens torna molt més receptius a tot el que és nou. Viatjarimplica un canvi d'actitud, descobrir gent nova, explorarnoves terres, significa el descobriment i l'exploració denoves parcel.les d'un mateix. Viatjar esdevé tambél'encontre d'un mateix, l'experimentació de novespossibilitats, el descobriment del nostre potencial. Enaquest món de desigual "globalitat" sembla essencialeducar en la cultura del dos i no de l'u. És a dir, no des dela competició, l'individualisme i la desconfiança sinó desde la relació, des de les paraules, des del re-coneixementd' altres realitats, altres colors, altres olors…

Els intercanvis i les estades que l'escola organitza enspermeten, com va suggerir Kavafis en el seu poema, dursempre al cor la idea d'Itaca.

Mònica Fernández NogalDepartament de Programes Internacionals

HOLLAND 2008

Last week some students from 1st of baxillerat met theirdutch partners at the airport. At the very start of the week,our relationships weren't really close because of thedifferences between us. As time passed we began to knoweach other. During this past week we've visited lots of interestingplaces such as Sagrada Familia, Palau Robert, the GothicDistrict, Park Güell, Sant Sadurní, Sitges etc. During thesetrips, apart from having lots of fun, we learned severalamazing things about these places. We also dressed up fora smart dinner here at the school and afterwards we had aparty everybody enjoyed.Eventually the farewell at the airport was kind of tougheven though we all knew we were going to meet again.We had a great time that's why we're looking forward togoing Holland next April. The whole group thinks that theseexchanges are a huge opportunity to better understandpeople from other countries and cultures, as well as a wayto improve the knowledge foreign languages.

exchanges are a huge opportunity to better understandpeople from other countries and cultures, as well as a wayto improve the knowledge foreign languages.

Programes Internacionals


Secundària

es27

INTERCANVI AMB METZ

És una experiència molt bona i única, ja que la gent que hiparticipa s`ho pren molt seriosament i fa lèsforç de parlarlìdioma.

És un recurs excel·lent per a aprendre francès o un altreidioma. Gràcies a aquest fet, crees bones amistats ambestrangers. La gran idea i la bona organització de lèscola,fa que lìntercanvi sigui eficaç i inoblidable.

Les activitats i les sortides fetes durant lìntercanvi hanestat molt interessants i ens han servit per a conèixer-losmillor.

Hem après coses noves dùna manera diferent i molt mésdivertida. A més a més, el fet de fer un treball conjuntentre francesos i espanyols, fa que augmenti la nostracapacitat de redactar en francès i la comunicació entre elscomponents per organitzar-nos.

Ens ha agradat tant fer lìntercanvi, que estem ansiosos deque arribi el març i poder viatjar cap a Metz i retrobar-nosamb els nostres corresponents.Si làny que ve es torna a produir la possibilitat de repetir-ho, nosaltres acceptaren encantats i estem segurs de queells també ho farien.

GONZALO TAPIA I BERNAT ARAGÓ, 3r d’ ESO.

ESTADA DELS ALUMNES DE METZ AL'ESCOLA.

Durant l'estada dels alumnes francesos a Barcelona,cadascú es va allotjar a casa d'un alumne de 3 d'ESO del'Aula Europea.Cada dia els alumnes francesos venien a l'escola amb el seualumne corresponent i més tard realitzaven activitats, oels alumnes francesos feien visites per Barcelona perconèixer millor la ciutat, o bé feiem visites conjuntament(Les Caves Codorniu i el Museu de la Xocolata deBarcelona).

A les Caves Codorniu, van ser visites separades (ells inosaltres) perquè una era en català (la nostra) i l'altre encastellà (la d'ells).

Ens van explicar una mica la història, com es va originar,com es feien i com i on es conservaven.

Al museu de la xocolata també van ser visites separadesperquè hi havia dos parts a la visita: primer uns visitaven enmuseu (origen cacao,algunes curiositats…) mentre que elsaltres feien una desgutació de diferents tipus de xocolata(no probeu la xocolata amb pebre!).

Algunes tardes vam fer treball conjunt o l'aulad'informàtica o a la mediateca per tal de facilitar l'accésa l'nformació necessaria.En acabar les classes ens trobàvem amb el nostre alumnecorresponent i alguns de nosaltres quedàvem per anar aalgun lloc.

La sortida més divertida i la que més va agradar a lamajoria del alumnes de Metz, va ser un diumenga alTibidabo.

Aquesta experiencia ens ha agradat molt i ens ha fetmillorar una mica el nostre francès.

Ara estem impaciens perquè arribi el 2 de març i anemnosaltres a Metz.

HELENA RAMÓN I GINA CULUBRET, 3r d’ESO.


Secundària

28

es

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

UTILITZACIÓ DOMÈSTICA DE L'ENERGIA GEOTÈRMICAAPLICADA AL SISTEMA DE CALEFACCIÓ PER TERRARADIANTAquest és el títol del nostre projecte, amb ell participemen el CONCURS: "El Recorregut de l'Energia 2007-08"Categoria B per estudiants del segon cicle de l'ESO queorganitza l' Institut Català de l'Energia (ICAEN). L'estem realitzant els alumnes de 4t. D'ESO:Àlex Asensio,Ignasi Bardera, David Boix, Alfons Carnicero, JordiCasacuberta, José Mónaco, Víctor Pérez, Oriol Riu, ManelSánchez i Marc Suñé; amb els nostres professors: JuliàHinojosa, Marta Martí i Josep Casadevall.Es basa en el disseny d'una casa amb sistemes domòticsque utilitza una energia renovable en el seu sistema decalefacció. Nosaltres hem escollit l'energia geotèrmica, jaque és una energia neta i poc utilitzada actualment.El nostre projecte, a través de la maqueta d'un habitatge,d'un bescanviador de calor i d'un sistema de controldomòtic serà una simulació de la calefacció per terraradiant. Participarem conjuntament amb altres escoles enun procés de selecció, on els millors veuran exposats elsseus projectes al Cosmocaixa, esperem tenir molta sort.

José Mónaco,4t ESO-A.

El dimecres 30 de gener van venir uns delegats de l'escola"Les pins" per conèixer una cultura nova i practicar elcastellà.Quan van arribar ens van deixar una estona per conèixer-nos i al cap d'una estona vam anar a una sala on ens vanexpliacar tot el que faríem durant la seva estada aBarcelona.Per la tarda, després del pati, vam anar a jugar a futbol ia bàsquet. Quan vam acabar vam anar cap a casa.

Dijous 29 de gener:Al matí ens vam reunir tots, com un dia normal, a l'escola.Ells van agafar el seu autocar i van anar cap a l'ajuntamentde la ciutat. Nosaltres vam anar a peu fins als ferrocarrilsi vam anar a un refugi de la guerra que hi ha a Paral·lel.Després vam fer un canvi i ells van anar al refugi i nosaltresa l'ajuntament.Per la tarda vam anar a la bolera.

Divendres 30 de gener:Ens vam reunir a l'escola, com el dijous, i vam pujar a l'aulade informatica i vam fer un joc relacionat amb el mon. Vam anar al pati i després ells van anar al parc Guëll.Van arribar a l'escola i vam dinar els que es quedaven adinar.Després vam anar a l'escating i per la nit a sopar.

Dissabte 1 de febrerA dos quarts de deu els havíem de portar a l'escola, ensvam despedir i van anar cap al port olimpic. Seguidamentvan anar cap a Castries.

El 2 d'abril anirem els espanyols a França per estar quatredies amb ells.

Pensem que podrian haber sigut més dies, ja que han sigutmol pocs i ens ho em passat molt bé.

Andrea Fernández, 2n d’ ESO.

INTERCANVI BARCELONA-CASTRIES


Batxillerat

es29

NO ARRIBO, NO ARRIBO... QUÈ DINO?

El dia 12 de desembre d'aquest curs, els alumnes de primerde batxillerat del tecnològic i del científic, a iniciativa deles classes de Química, van anar a visitar el recentmentinaugurat "Món Sant Benet", ubicat en el que havia estat elmonestir de Sant Benet de Bages. És el complex cultural,artístic i turístic més important de la Catalunya central.

Vam començar la visita pel monestir, que després de lesdesamortitzacions va ser propietat del pintor modernistaRamon Casas. Ens va semblar molt interessant, ja que lavisita s'inicia amb una presentació audiovisual del que vaser segona residència del pintor, en la que s'apliquen lesnoves tecnologies. Quan vam acabar la visita vam anar ales instal·lacions -que, per cert, les vàrem estrenarnosaltres- de la Fundació Alícia (alimentació i ciència), quecompta amb un consell presidit per Ferran Adrià i que técom a assessor científic executiu al famós cardiòleg ValentíFuster.

Allí dos cuiners del restaurant Bulli ens van ensenyar acuinar quatre plats diferents; després ens van deixar cuinara nosaltres. Cada grup va decidir quines recepteselaboraria.A l'acabament vàrem menjar i assaborir tot el que havíemcuinat.

Albert Rivas (1r A, batxillerat)

VISITA A LA FACULTAT DEMEDICINA DE LA UNIVERSITAT DEBARCELONA

El passat dia dimecres , els futurs metges de segon debatxillerat científic vàrem ser acollits per un doctor a lesinstal·lacions del Hospital Clínic de Barcelona on esta lafacultat de medicina. A les 3:30 un grup d'alumnes esdisposava a entrar en el que si tot va bé serà el seu properdestí LA UNIVERSITAT!

En un inici ens van conduir a una aula de la facultat on eldoctor que ens va fer una introducció de la universitat deBarcelona. Durant aquesta exposició vàrem ser informatsdel sistema educatiu que seguien i de les sevesmetodologies tan teòriques com practiques al mateixtemps una informació acurada de les assignatures que sónimpartides durant tot la carrera de medicina a la facultat.També com era d'esperar el doctor va donar una certainsistència en les notes necessàries per entrar a launiversitat que en el cas de la UB és la nota de tall mésalta situada en un 8,47.

Una vegada va finalitzar la informació i l'explicació delfuncionament de la facultat, tot el grup va tindre laoportunitat de gaudir d'una visita per les instal·lacions delcentre. Alguns dels llocs que vàrem visitar van ser la salad'estudis que estava dotat de un seguit d' ordinadors tambéuna de les aules per realitzar practiques amb maniquinsespecials per a fer exercicis, vam considir que hi havia ungrup realitzant unes practiques i vàrem presenciar comutilitzaven aquests maniquins, altres instal·lacions a lesque vàrem tenir accés va ser el laboratori de biologia ifinalment vàrem pujar a 1'ultima planta on esta labiblioteca on gràcies el doctor que ens va guiar la visita ensvan obrir la zona on estaven els documents mèdics mésantics que s'han recuperat.

En nom de tots el alumnes que vàrem assistir ens agradariaagrair molt el treball realitzat per part de la facultat i del' escola per que tinguem la possibilitat de realitzar aquestavisita i per tant tindre la informació de primera mà i aixíprendre una millor decisió per el nostre futur.

Dani Costa Henere, 2n de batxillerat.

JOCS

30

es

Sudoku

Les 8 diferències

Dibuix realitzat per nens de 3r A

SOLUCIONS:

ESCOLA VERDA

es31

Hem engegat una campanya per reduir l'ús del paperd'alumini que s'utilitza per embolcallar els entrepans del'esmorzar amb la finalitat de contribuir a intentar un canvid'actitud respecte a la utilització dels recursos i al'adquisició d'hàbits i compromisos respectuosos amb elmedi ambient natural, social i estructural.

A través de petites actuacions des de l'entorn més propervolem contribuir com Escola Verda a seguir un camí quepermeti sumar el que fas tu amb el que faig jo.

La primera acció de la campanya va consistir en fer unadiagnosi del consum de paper d'alumini. Es va recollir tot elpaper d'alumini que els alumnes porten per embolcallarl'esmorzar i en un dia es va acumular un total de 2,411 kg.Com que el curs escolar té 176 dies això representa un totalanual de 424,06 kg. No us sembla una quantitat moltelevada?

Volem estimar i respectar el nostre entorn. És per això quetreballem per no llençar papers al terra, posar cadadeixalla en el seu lloc, apagar els llums innecessaris,reutilitzar els materials sempre que sigui possible, nomalgastar l'aigua...Podem evitar el paper d'alumini per embolicar l'esmorzarperquè contamina molt en la seva fabricació i perquè és unresidu difícil d'eliminar que causa problemes ambientals?

El paper de cuina, una bossa de paper o la bosseta de telade tota la vida són una molt bona alternativa. Una altra ésl'ús d'una carmanyola!

Hem començat a notar el canvi i ja són molts els alumnes,sobretot els més petits que demanen un altre embolcall pelseu esmorzar. Confiem que es vagi reduint l'ús d'aquestproducte i comptem amb la col·laboració de totes lesfamílies per aconseguir-ho.

Abans de final de curs tornarem a fer una diagnosi delconsum del paper d'alumini per comparar amb la mostradel mes de novembre.

Grams d'alumini recollits en un dia

INFANTIL 268,9

CI PRIMÀRIA 242,1

CM PRIMÀRIA 348,7

CS PRIMÀRIA 390,6

1 i 2 ESO 328,7

3 i 4 ESO 478,1

BATXILLERAT 354,3

Campanya de reducció de l’ús del paper d’alumini

32

es

ESCOLA VERDA

Què en sabem de l'alumini?L'alumini és el segon metall més abundant al nostre planeta i per a nosaltres, els humans,resulta ser un material amb unes característiques molt interessants per fabricar infinitatde productes. És dúctil, resistent a l'oxidació, lleuger, mal·leable, aïllant... Llàstima queel seu cost ambiental sigui tan elevat!

Els costos ambientals de la producció d'alumini La font principal d'alumini és la bauxita, un mineral de color vermellós encara moltabundant als cinturons subtropicals: Austràlia, Sierra Leone, Indonèsia, Índia, Brasil,Guaiana i Guinea. Aquests països són els que ara mateix concentren la producció d'aluminilaminat. I és que una vegada els jaciments europeus, americans i xinesos han estat pràcticamentesgotats i la normativa occidental de correcció ambiental ha fet augmentar molt lesdespeses de producció (25% del cost de producció), la gran indústria de l'alumini s'hatraslladat massivament als països en vies de desenvolupament, en què, a més d'explotar elsjaciments, també hi han creat les pròpies plantes metal·lúrgiques. El gran problema de tot plegat és que els jaciments es troben gairebé sempre enmigd'ecosistemes d'alt valor natural (selves subtropicals), que acostumen a ser la llar d'unagran quantitat d'espècies d'éssers vius i de pobles indígenes que massa sovint es veuenexpulsats de les seves terres. A més de la destrucció que ocasionen les mines a cel obert, hem d'afegir-hi lesinfraestructures de transport (vies fèrries i carreteres) i energètiques (embassaments icentrals elèctriques), les emissions atmosfèriques i els residus tòxics fruit del procésd'obtenció del metall, que contaminen l'aire, el sòl i l'aigua. Si tenim en compte que lanormativa ambiental dels països en vies de desenvolupament és pràcticament inexistent,ens podem fer càrrec del desgavell ecològic i social que suposa aquesta indústria.

Principals residus generats en la producció de l'alumini 2,6 tones de fang amb metalls pesants i pH 12 per 4 tones d'alumini. 30 kg de diòxid de sofre (gas causant de la pluja àcida) per 1 tona d'alumini. 2.000.000 m3 de fluoramina (gas irritant, tòxic per a les plantes i que produeix alteracionsals ossos, les dents, els ronyons i els cabells) per 1 tona d'alumini.

I, com si tot això no fos prou, encara hem d'afegir-hi la increïble despesa energètica quedemana la seva obtenció: 15.000 kWh per tona d'alumini! Si tenim en compte que per cadatona d'acer es gasten 5.000 kWh, ens podem adonar que l'alumini és dels materials quesuposen una despesa energètica més elevada.

La importància del reciclatge de l'alumini L'alt cost ambiental de l'alumini fa que sigui de gran importància generalitzar la recuperaciói el reciclatge dels envasos. Es tracta d'un dels pocs casos en què la mateixa indústriaproductora està interessada en el seu reciclatge per motius que van més enllà de qüestionsd'imatge; i és que reciclar llaunes d'alumini és un negoci rentable, ja que l'aliatge del'alumini que es torna a fondre pot servir altra vegada per fer laminat de la mateixa qualitatque el que s'obté de nou, i, en canvi, la despesa energètica del reciclatge representa tansols un 6% de l'energia que es gasta en extreure el metall de la bauxita: 581 kWh/tona! A l'Estat espanyol l'any 2005 es van recuperar 10.321 tones d'alumini, i si tenim en compteque el 1995 se'n van recuperar poc més de 2.000, el progrés ha estat espectacular; sobretotgràcies a l'interès de la indústria i als recents separadors de deixalles dels ecoparcs, quetreballen amb l'efecte de corrent induït de Foucault i que a poc a poc substitueixen laseparació manual i poc efectiva que encara ara s'utilitza en alguna planta.

ESCOLA VERDA

es33

Però no tot és tan senzill, atès que la major part de l'alumini que es recupera només és eldels envasos de refrescos, molts altres dels productes fets d'alumini que utilitzemdiàriament són massa cars i complexos de reciclar:

- Bosses de cafè (capes premsades de plàstic i alumini) - Paper d'alumini (sovint oliós i de fragments massa petits) - Brics (tres capes premsades de plàstic, cartró i alumini,

que fan l'envàs més car de reciclar) - Pots per a esprais (amb plàstic i productes tòxics)

A tot això hem d'afegir que la indústria de l'alumini utilitza el pretext del reciclatge per feraugmentar el consum de paper de plata i d'envasos d'alumini, sense tenir en compte queel millor residu és aquell que no es produeix.

Un pas més enllà

En definitiva, podríem dir que el paper d'alumini pràcticament no es recicla, i que el gruixde l'alumini reciclat prové exclusivament d'envasos, sobretot llaunes de refrescos. Si ens basem en les dades que tenim actualment, ens podem adonar que el cost defabricació del paper d'alumini és tan exagerat com el següent exemple ens mostra:

- Producció de làmines d'alumini per fer paper domèstic a l'Estat espanyol: 60.000 tones anuals.

- Energia gastada per produir les 60.000 tones: 900.000.000 kWh.

900.000.000 kWh = consum anual de 250.000 famílies catalanes!

És evident, doncs, que la utilització de paper d'alumini per embolicar entrepans té un costambiental que difícilment ens podem imaginar si tenim en compte que és un material ques'utilitza un sol cop per llençar-se immediatament. Amb tot això no es pretén dir quel'alumini no sigui útil, però el seu ús hauria de limitar-se a la indústria i en aplicacionstecnològiques adients que tinguessin una vida mitjana de 10 anys i una possible recuperaciói reciclatge d'un mínim del 50%.

Recull elaborat per l'Escola de Natura El Corredor (Societat Catalana d'Educació Ambiental) Octubre de 2007

ESCOLA VERDA

EL PASSAT DIMARTS 12 DE FEBRER ENS VA VISITAR ELPUNT VERD MÒBIL ESCOLAR

Entre la gran varietat de residus que cada dia generem tant a casa com a l'escola, hi ha lacategoria dels que denominem residus especials. Es tracta d'aquells residus que per la sevacomposició no s'han de llençar en els contenidors habituals del carrer, sinó que han deseguir un canal especial de recollida i tractament per tal d'evitar que generin problemesambientals.El Punt Verd Mòbil Escolar (PVM Escolar) neix de la necessitat dels centresescolars de la ciutat de Barcelona de trobar un sistema pràctic per desfer-se d'aquestsresidus. Paral·lelament a la tasca de recollida de residus especials és una eina educativa,ja que són els propis alumnes els que acudeixen a lliurar els residus, sols o acompanyatspel personal del centre o bé amb les famílies.

QUINS RESIDUS ES PODEN PORTAR I S'ACCEPTEN AL PVM ESCOLAR?- Aerosols - Ampolles de cava -Aparells elèctrics petits - Bateries, piles alcalines, de botó i altres- Cables - Cartró

- Dissolvents líquids, pintures i coles - Ferralla i metalls- Fitosanitaris (productes de jardineria) - Fluorescents i llums de mercuri- Fusta - Informàtica / TV- Medicaments i cosmètics - Radiografies i termòmetres de - mercuri- Olisvegetals i minerals (de motor) - Pneumàtics- Productes de laboratori i de neteja - Productes no identificats- Sabates i tèxtil - Telèfons mòbils- Tòners / cartutxos de tinta - Vidre pla i miralls por

No s'accepten residus voluminosos (per exemple mobles), ja que per aquest tipus de residusl'Ajuntament de Barcelona disposa d'un servei de recollida específic.

QUÈ VÀREM TROBAR AL CAMIÓ?A més dels contenidors per a la classificació dels residus admesos, hi havia dues personesresponsables del servei que van explicar el funcionament del PVM Escolar i respondre atotes aquelles preguntes que els alumnes i professors els van fer.També van oferir als visitant un desplegable molt original que té una finalitat informativa,lúdica i pràctica.

LA CIUTAT BONIFICA EL TEU ESFORÇUn dels avantatges de l'ús freqüent dels Punts Verds / Deixalleries al'àrea metropolitana és que es pot obtenir un descompte a la TaxaMetropolitana de Tractament de Residus (TMTR) que es cobra en la factura de l'aigua.El nou camió disposa d'un lector de targes magnètiques de bonificació per l'ús dels puntsverds, per tal de comptabilitzar també l'ús de PVME als titulars de les targes.Qualsevol persona que utilitzi el servei podrà demanar i utilitzar la tarja. Per a obtenir-laper primera vegada serà necessari portar la darrera factura de l'aigua.Amb aquesta documentació es tramitarà la tarja, que caldrà recollir al PV deZona més proper, i que la persona del PVME us indicarà.

Per més informació sobre aquesta tarja, poseu-vos en contacte ambClara Soler Freixa, Coordinació Recollida Selectiva Centres EducatiusTelèfon: 93 238 93 50 - Fax: 93 238 93 51 - [email protected] que el PVM ens torni a visitar abans de la fi del curs

34

es

es35

RACÓ DEL CES

Inmersos en una societat de consum on el que sembla més important és competir per guanyar,l'esport no és una excepció ni molt menys en aquest sentit, tot el contrari; el més importantés guanyar costi el que costi; això no és un bon exemple pels nostres esportistes, em refereixoals més petits. Per això, he decidit escriure unes línies per reflexionar i donar unes pautes delsabandonats hàbits esportius.

Quan es parla d'hàbit podríem dir que és allò que fem de forma quotidiana al realitzar algunacosa. Per exemple, després de menjar rentar-se les dents.En el món de l'esport hi ha molts hàbits als quals no donem importància, i sovint poden serla clau d'un bon entrenament o d'un bon partit.

Els jugadors han de ser capaços de preparar-se la bossa d'entrenament, agafar totes les cosesque més endavant necessitaran i no esperar a que la mare o el pare ho facin. Una vegada alvestuari, han de canviar-se sense perdre massa el temps i preparant-se per realitzar un bonentrenament o un bon partit, és a dir, han de fer un escalfament psicològic; d'aquesta maneraja estaran centrats en el que han de fer.

Quant surten al camp, una bona manera de començar seria realitzar un bon escalfament, aixòés clar que va a càrrec de l'entrenador. Aquest escalfament ha de ser progressiu i ha depreparar el cos per a l'activitat que es farà. Durant l'entrenament s’hauria de beure aigua de forma freqüent, ja que d'aquesta manera esté el cos en perfectes condicions per rendir físicament, en lloc de beure al final del'entrenament com es fa habitualment.

Després de l'entrenament molts dels nostres esportistes es deixen un hàbit molt important, elsestiraments. No els fan perquè no tenen temps, perquè els estan esperant i tenen pressa obé perquè no estan acostumats a fer-los.

No cal dir la importància d'aquests estiraments -donat que retornen a l'estat físic inicial de lapersona- el fan reflexionar sobre allò que ha fet durant l'entrenament i el retornen a la calma.Cal dir que aquest hàbit no està massa extès; encara no he vist a cap jugador de la "Lliga deles estrelles" estirar després d'un partit.Caldria parlar també de l'hàbit de la dutxa, un hàbit higiènic que ha de ser imprescindible, ique haurien de tenir adquirit totes les persones que practiquen esport de manera habitual.Malauradament poques persones ho fan; la dutxa suposa no marxar amb el cos suat a casa(amb la possibilitat de refredar-se), suposa un moment de relació amb els companys (comentarles jugades, o moments de la sessió) i també suposa un moment de relaxació i de cloenda del'entrenament o del partit.

També són molt importants els hàbits alimentaris; però deixarem el seu tractament per a unproper article.

Espero que aquestes línies hagin servit per fer una mica de reflexió sobre aquelles coses quesota el meu punt de vista haurien de ser hàbits adquirits i no pas fets excepcionals.

Ivan Montesinos CrespoLlicenciat en E.F.

Cultivar els hàbits esportius

“Educar en valors a l’esport”

El curs porta per títol "Disseny de tasques i estructura desessió". Què preteneu, exactament?El que intentem amb aquesta formació és donar alguneseines als nostres entrenadors i ajudants de monitor mésjoves, per tal que puguin realitzar els entrenaments de laforma més correcta possible.

Qui imparteix el curs?Quan vam decidir realitzar la formació de monitors, creiemque havíem de buscar una persona amb bons coneixementsteòrics, però que alhora tingués una gran experincia enl'àmbit de l'entrenament amb nens, i ràpidament vampensar en el Xavier Pascual, que actualment és elcoordinador d'handbol de la base del Futbol ClubBarcelona, a més de Llicenciat en Educació Física i amb unagran experiència en l'entrenament.

Quins objectius té?L'objectiu de la formació és què tothom conegui les partsprincipals d'una sessió d'entrenament, i alhora siguincapaços d'organitzar els continguts a treballar en les duessessions que tenen amb els nostres esportistes. Siaconseguim això, els nens i nenes que estan amb nosaltrestindran l'evolució que els correspon per la seva edat inivell, perquè s'hauran fet les sessions i les tasquesd'entrenament pensant única i exclusivament en ells.

Com mirareu de posar aquests objectius en pràctica?Aquí és quan agafen protagonisme els nostresentrenadors/es, que són els encarregats de fer evolucionarels nostres esportistes; és evident que molts dels nostresentrenadors ja tenen els coneixements suficients degut a laseva formació acadèmica, però ara tant els més joves comels més experimentats tenen una mateixa visió de comenfocar les sessions i les tasques de l'entrenament, i segurque tots hauran tret profit de la formació.

Creus que tots els esports eduquen en valors de la mateixamanera, o alguns més que d'altres?

Estem convençuts que l'esport, en general, aporta una sèriede valors que permeten crèixer com a persona. Nosaltrestenim tant esports individuals com col·lectius, peròanimem a tots aquells alumnes o ex-alumnes que nopractiquen cap d'aquests, que facin ús de les nostresinstal·lacions per tal de fer esport.L'esport aporta valors com esforç, compromís, superació,constància, respecte, entre molts d'altres, i en funció de lapràctica esportiva que realitzem (esport col·lectiu, esportindividual, pràctica lliure,…) els treballem d'una manera od'una altra.

Quins valors intenteu transmetre als més petits?Des de petits el que volem és que els nens practiquin esporti gaudeixin de l'activitat que estan fent. Com ja hecomentat abans hi ha una sèrie de valors que venenimplicits en la pràctica esportiva i tots ells són els quevolem que els petits comencin a viure. Però hi ha un que ésmolt important, que és el compromís, i aquest sobretotquan parlem de nens/es petits necessitem la col·laboraciódels pares i mares, ja que entenem que quan algú fa algunaactivitat esportiva, s'ha d'assistir a tots els entrenaments icompeticions, pel compromís que s'ha agafat amb els seuscompanys, l'entrenador i amb el treball que realitzacadascú. Per això és tant important que els pares i maresportin als seus fills/es als entrenaments i competicions.

Quin és el principal objectiu que us marqueu com a club?Un dels objectius que volem assolir és la participaciómassiva tant de pares i mares, com dels nostres esportistesen el dia a dia del club. Pel que fa a les famílies ens agradaria que hi hagués unintercanvi constant d'opinions i que fóssin part activa iparticipativa de totes les activitats del club, ja sigui en lesactivitats habituals, com en les activitats puntuals.També ens agradaria que els nostres esportistess'involucrèssin, com ja ho estan començant a fer, al fer-seajudants de monitor o bé fent taules de bàsquet dels equipsmés petits.En definitiva, volem un club viu per la participació delsnostres esportistes i socis, en el dia a dia del club.

El Club Escolapis Sarrià (CES) va ser fundat per un grup de pares de l'EscolaPia de Sarrià el 25 de març de 1969. El seu objectiu és que els nens esdiverteixin fent exercici físic a la vegada que aprenen a treballar el respecte,la complicitat, el joc i la disciplina partint de l'esforç personal i de l'intentd'autosuperació.

Amb la finalitat de millorar la qualitat de l'educació en el lleure, els monitorsdel CES estan assistint a un curset de formació de 2 hores.

L'Oliver Roy va néixer a Barcelona el 30 de gener de 1979. Treballa al CES com a entrenador d'handbol des del 1997. Ha estatcoordinador d'handbol i miltiesport, i des de setembre del 2006 és directortècnic del CES. Actualment, a fora de l'escola entrena el segon equip delBarça d'handbol.

L’ENTREVISTA:

Revista ES 5març08

Documents

Transcript of Revista ES 5març08