._... - .- ... -_ •... .- . -.,. -._... , ........ ..... "', . -- · -.,'-.' .' .. ~.-,............ .... - . , ... ~ . . ... .... , .. . ....-... ' ._-'.-- '''':)ty- ..

, ·.. , .. , , .;'.

l!iIíJiB ""'Ai!VJiI"""'~7L""'~ -~~ ,Vru>lGil -.tJI1tIUv4i ~ - ~ ..... iSi _ ~ l&VCUL f6j!. .'- . j .: ... ' '. .:' .

. ;

" l N D E X o

EDITORIAL • • • • • • • • • • • • • 3NOTICIARI • • • • • • • • • • • • • 4EL ,PERSONAL NOU • • • • • • • • • • 8

I DIGUES LA TEVA • • • • • • • • • • • 10I RECICLATGE 12,I • • • • • • • • • • • •, ,; 'CREACIO 14"

• • • • • • • • • • • • • •ENTREVISTA LLUÍS LLACH • • • • • • • 19

,CÒMIC • • • • • • • • • • • • •. • • 22,ARTS PLÀSTIQUES. • • • • • • • • • • 24CQNSULTORI. • • • • • • • • • • • • 25MODA' .. • • • • • • • • • • • • • • 26

"'CORS SOLITARIS • • • • • • • • • • • 28])KtEC1IUS • • • • • • • • • • • • • 31FRANCÈS • • • • • • • • • • • • • • 32,ANGLES • • • • • • • • • • • • • • 33PERLES CULTIVADES. • • • • • • • • • 34,'HOROSCOP • • • • • • • • • • • • • 35PASSATEMPS. .' • • • • • • • • • • • 36

/

8

Coordinació: Josep Pujol i Isabel Cerdà

;~.':

,¡I

L

UN QUART DE SETRevista de l'Institut de Batxillerat de Cardedeu

Número 9 . primer trimestre del ~"": 90/9:1, .

Consell de Redacció: Aleix Aromí, José M, Bennúdez, VanesaCarrasca, Estel Coma, Gregori Conill, Mònica Femàndez, EvaGarcia, Luís Jordan, Marga Manubeils, Rosa M. 'Pajarols,Montse Pujolàs;Vanessa Puxeu, Marian Riera, Marta Rovira,Teresa Salvador i José Luís Zudaire.

Portada: Belén Rubiella.

Edita: L B, Cardçdeu,

Impressió: Arco. S.A. - CARDEr'EU·Tel i Fax 846 09 05

'-

"UN QUART DE SET" no es resp<>nsabilitza de les opinionsexpressades pels autors en els seus articles. .

'. ,.'

"~o I

EDITORIAL

Ja hi tornem a ser. Si veiéssiu quantes cares noves han entrat a formar part de la nostraredacció! I no sols a la nostra redacció, sinó a tot i' Institut. Ja se sap que aquest primer trimestreés època de canvis i trasbalsos: l'entrada dels primers, nerviosos i inquiets en començar això tanestrany que en diuen BUP, i i'adéu de la gent de COU del curs ppssat per entrar a la universitat,estrenar-se en el món del treball o el de l'atur. Ara, quepotseralguriss' han decidit de tornar a i' instiperquè li han trobat el gust i han volgut repetir per tal de no marxar-ne. És comprensible. .

Enfi, la dinàmica de sempre. Per la nostra banda, com que aquesta és la primera revista delcurs, potser ens tocaria ara explicar el significat del seu nom, qui lafa, i tota la pesca de costumpera la gent que inexplicablementno ens coneixia. Però com que estem una mica cansats de repetir­ho curs rera curs, enguany hem decidit no explicar-ho. Qui ho vulgui saber, té diversos recursoS:que ens ho pregunti per carta -suposem que ja coneixeu on tenim la nostra bústia-, que ho demania algú més veterà, o que llegeixi la revista de començament de curs de i'any passat. Nosaltres hemde tractar coses més importants, corn ara les novetats d'aquest número que uspresentem. No patiu,però, perquè trobareu també les seccions habituals que vosaltres esperàveu amb candeletes: elscors solitaris, cada cop més solitaris; el noticiari, cada cop més fresc; la nostra estimada Clotiresponent les vostres qüestions; el còmic, les planes de creació... A més,ja que comencem el cursbé cal que us presentem també el personal nou que circula pels passadissos d'aquest vell conventde dominics. I us tenim reservada una sorpresa molt especial: una entrevista que va concedir enexclusiva el cantautor Llufs Llach per a "Un quart de set" als nostres intrèpids reporters SussiSallés i Oriol Bosch. Era un petit deute que aquests periodistes ens tenien des de i'any passat i,incansables com són, no han paratfins aconseguir-la. Aquf la teniu, disfruteu-la!.

I res més, per ara. Ja sabeu que encara teniu dues cites més amb nosaltres, unaa i' abril i i'altraafinal de curs. Esperem les vostres cartes, les vostres queixes, els vostres somnis i secrets, lesvostres animalades, els vostres sentiments. L' hora, ja la sabeu. Com sempre, quedem a un qiulrtde set.

El señor Néstor Verde, después de haber estado con nosorros durantemuchos años, nos ha dejado, y le hemos querido hacer un pequeño homenaje.

emos decidido también hacerle una serie de preguntas para conocerlo mejor,ya que él ha forrnando pane en la historia de este instituto.

-¿Cual es su nombre y apellidos?-Néstor Verde Gonzalez.-¿Durante cuantos años ha estado en el I,B.C.?-10 años.-¿Recuerdaalguna anécdota que lehayaocurrido conalgún profe

o alumno?-No, no me ha ocurrido nada en especial, porque siempre les hc tratado

a todos bien, aunque a veces les reñía como un padre riñe a sus hijos.-¿Qué es lo que mas echa a faltar del I.B.c', ahora que se ha

marchado?-Echo afaltareltrlabajoqueami me gustaba, y loecho a faltarporque

me trataba con mucha geme.-¿A qué se dedicaba antes de ser conserge?-Trabajaba en la construcción, aunque mi oficio es carpinlero, siempre

lo he hecho y lo sigo haciendo, '-¿A qué se va a dedicar ahora?-Ahora he llegado a un pUnlO, la jubilación, en el que me dedicaré

a hacer aquello que me guste.-¿A dónde se ha ido a vivir?-A mi casa del pueblo, en Cardedeu.-¿Cómo Je gustaria que Je recordaramos?-Me gustaria que siempre me recordarais como a un amigo, qu~ siempre

os ha querido.-¿Que recuerdo se lleva del,I,B.C.?-De momento el reloj que llevo puesto que 'me lo han regalado los,

iI

NOTICIARI

BR.EUS

Les obresA l'institut, aquest any s'han

efectuat una sèrie d'obres, cóm pir tarl'alaoestdel'institut ¡canviaries pollesd'algunes aules. Això ha costat més de1.400.000 pIes, un miliQdelesquals l 'hapagat els Serveis Territorials (la Ge::le·cfllitat) i la resla l'institut. Les escalesnoves no formen pan d'aquest pressu­post; ja que va ser una obra contractadaa part pels Serveis Territorials. i lesobres varen començar-les l'any pas:;at.

V..tni

Emotiv'a xerradaEl dia 26 d'octubre l'insIit"1

va rebre Ja visita d'un personatge quelluita per la supervivència d'un poble ide la seva pròpia cultura, Zózimo Her­mindez.

Ell ens va oferir una conversaemotiva que pocs van rebutjar i qued'allres no oblidaran mai..

Monlse Pujolàs

Els novellsCom cad.~ any, han arribat els

"pardillos" de ler. L'opinió gairebéu'nànimecte ¡'inslIlulésqueèadà. any s6nmés !anealS i menys eol.laboradors, i labase d'aquesl inslilUl precisamem ésl'amislal i Ja col.laboraci6. És unalI~sIima, però és larealiuu.Esperem quecanviïn, si noamb gemcom ells l'insLilulno serà mai Com era abans.

Bermu

La tornada d'en VazquezVa començar el curs i no era

el mateix: el Vàzquez havia marxal."edifici feia cara trista, els arbresperdien les fulles, la gent estava ensilenci. Però va ser el 25d'ocuJbrequanaquesl singular personalge va aparèixerde nou perl'insLilul dienl que lomava.Des d'aleshores tol ha canvial, aixòtomaa ser divertil i esbojarral, i la· genltoma ~ spmriure.

Hausey

.. " .

Adiós al Señor Verde'','

R.P.

7.li

Teresa Salvad.or

Noves normesEns han avisat que la nQva esca­

la, laqued6na accés al bar~ serà rancada .després de cinc minuts d'haver sonat lasirena del pati, i qui vulgui baixar hohaurà de fer per J'escala principal.

A més, el professor de guàrdiano deixarà estar a les classes durantl'hom del pati.

Es comunica, també,' a quiencara no ho sàpiga, que la biblioteca'del centre estarà. oberta a l'hora del patiper a aquells que hagin de fer serveid·ella.

,. ~l divendres ~9 d'octubre. la gentde I msututes V3 reunarpcrprimcra vegadaa Sant Celoni a una animad,.íssima festa aCopa.

Tan sols arribar lOlhom anava comuna molo. Alguns havien dOllat massacanya al POITÓ, però en general Ja gem vavenir amb moltes ganes de ballar i passar­s"ho bé, encara que no parés de ploure entora la tarda, La música va scr una mica pera tots els guSlOS: Madonna, músicà '(fisca,Bryan Adams, Bruce ...

Per als qui no vàreu poder·hi 3SSb:·

lir, us aconsellem que no us en ¡:-.crdeu ç<lp

més; segur que us ho passareu molt 1lI.:,Marian Ril'ra

Formació ocupacionala Cardedeu

Aquest edirici que hi ha u la drelíldel nostre institut e:Hà l'SSCnL r.emodelalgràcies a Ja GcneralitaL i a I1NEM. S'hidonaran cursos en Ull principi sobrI.: Jabranca admini~lrativa' i <l:>scssmamcnlsobre lelefonia, lècniquc.' informüliljues,màrqueting, elC., lOl allò llU\: Ic.'; 'pclil~Sempreses necessilen. però.quc degul 1.1 Iuseva eStruClura no poden dispos¡¡rd-aquesls miljans. Mes Cnd<lV¿U11, si hisubvenció ho permel, i uix i ho esperem, hihaurà altres çursos. AquC.'iL'i çursos vandirigits 8 tots aqllcll') ln¡¡jon; de 16unys finsa lajubilaci6 segons CllI.~uJI qtie 1¡1.pÇ.rso­na realitzi. Pcr a la gent lIueesligui en ¡Hurtindran una beca, que IXxkl1 ..ol·licitar almateix centre, i el seu curs serà subvencio­nal per llNEM segons el temps lIue hagiestal en atur.

La Cubana a l'Insti

profesores, y un montón de recuerdos. Festa a Copa-Unas pal¡¡bras para despedirse... ,-Que me rbcordeis todos como un buen conserge, y que siga el LB.Ç.,

funcionando igual de 'bien, porque he hecho mucho por esta casa, y los 'hequerido ..a todos como si fueran mi propia familia.

Estrenem Juntasuposo que molts de vosaltres no sabeu en què consisteix exactame¡j¡

la nostra Junta Directiva de l'LB.Cardedeu. Bé, potser hauríem de comença'rexplicant què ésuna junta. Doncs bé, la Junta és la responable de la gestiódel centre, del pressupost, de l'ordre... en resum, del bon funcionameqtd'aquest.

La raó principal perquè l'estrenem es que la Junta anterior havia acabatel seu període de direcció i no volia continuar. Aleshores, el juny passat vanhaver-hi eleccions, a les quals només s'hi va presentar una proposta de novajunta. Aquesta va ser aprovada pel claustrede professors i pel Consell Escolar,que recordem que és el màxim responsable del centre i està format perprofessors, pares, personal no docent i alumnes. Aquesta nova junta és vàlidaper a un curs. El juny que ve hi haurà noves eleccions.

La nova junta està formada per:- Directora: Isabel Cerdà - Sccretària: Isabel Garcia-Ramos- Sotsdirector: Josep Pujol - Vicesecretari: Jaume Guinovan- Cap d'Estudis: Joan Estafanell M. Manubens

Ho admeto. aquest article no correspon a aquesta revista, s!no a l'anterior,però estava segura que a algC se li ocurriria escriure un article sobre "LaCubana". Aquest grup de teatre ~atalà, un dels més prestigiosos,juntament amb"Comediants", "DagollDagom", "El Tricicle" i tants d'altres, ens va "honorar"amb la seva presènciael passat 21d 'abrildins les festes dels 10 anys de llnstitut.

Al mateix dia, a les ome, estava anunciat l'intent de batre el rècordmundial d'inflamen! col· lectiu de globus, organitzat per 1"'Associació de Paresi Ex-alumnes de I1nstitut", amb el desig de formar pan del "Llibre Guinnessdels rècords mundials". Poc es pensaven els assistents que aquest record eral'espectacle que ens oferien els de "La Cubana", i que consistia en inflar mésde cinc mil globus en mitja hora, i anar omplint un recinte tancat amb unestanques metàl·liques amb els globus. Mentrestant, en Jordi Milan, el director,anava animant la gent amb un aparell de megafonia, instal·laten tantdel nombrede globus inflats, que anava comptant amb una de les actrius de la companyia,amb unamàquinadecalcular. La poca gent assistent nova parard 'inflar globus,malgrat la pluja que queia. N'hi havia que l'inflaven entre paraigua i paraigua,d 'altres que no es resignaven a inflar-los sota la pluja i els anaven a inflar a dinsi, fent una correguda, els anaven adeixari tornaven adins per repetir I'operació.

Al cap de vint minuts es va anunciar a la gent assistent que s'havia batutel rècord, i no només això, sinó que es va superar per bastants globus dediferència, (si no ho recordo malament se'n van inflar uns sis mil). Després esva convidar al públic assistent a batre un nou record: el de fer desaparèixer elssis mil globus en un minut. Encara no s'havia acabat d'anunciar, que una allaude gent es va precipitar sobre els globus fent una gran traca que va durar unsquants segons, tot transformant totS aquells globus en una estora de globus L

~~~

Maria Castells, 3er. E

_.- . ..'ENTREVISTA AL JOVENET

NOU CONSERGE

Quin és el teu nom complert? Joan Llistem Hams.De quin institut véns?Estudiava a n.B. Balmes. Vaig acabar COU i seguidament he vingut a

l'Institut de Cardedeu.Quina és la teva impressió general d'aquest institut?És molt gran. La gent sembla que està molt bé, encaraque n'hi ha que està

una mica sorda.Quina és la teva vida fora de l'institut?POrlO el pes de la família econòmicament. Visc a Barcelona, per les

Rambles. Tinc tres germans i també molts cucs de seda, o sigui que, qui envulgui, els regalo. No he pogut.entrar a la Facultat d'Odontologia per duesdècimes.

Tens algun hobby en especial? .Jugo a bàsquet en una escola, però no tenim entrenador. Si algú ho és o

en coneix algun, que m'ho digui.Què trobes que és millor de n.B.C-?Algunes noies, n 'hi ha que estan molt bé. El meu telèfon és el 317 81 59Quants anys tens?18 anys.Rosses o morenes?No tinc preferència.

~~a¡re a Granollers . rebentats que va durat una seunana.Elsque s 'hovan perdre, s 'ho van perdrede debó. Dono les gràcies en nom

meu i de l'Institut a aquesta companyia de teatre, que ens va fer riure molt, perhaver vingut i no haver buscat l'excusa de la pluja; ja que aviat ho van tenirsolucionat: una bossa de plàstic als peus i una altra al cap, i a actuar. Cal dir quela nit anterior havien dormit dues hores, ja que van ser convidats a una festa,aquell dia: tenien dues funcions, l'endemà una altra festa, i el dilluns havien de·ser a Madrid, a una roda de premsa. De nou, moltes gràcies per haver trobat unforadet a l'agenda.

El divendres 23 de novembre els'a1umnesde tercer van fer una sonida cultu M

~al al teatre. Per anar-hi es van haver ~è·

partir·clscursos: al matímarxaren els grupsA. B, i D i a la,niL els e j r,E. L'obra estitulava "TIRANT LO BLANC': i tenia unadurada d'I h. 30 minuts. Era una obra detitelles en la qual participaven dos actor~

que eren els qui personificaven les titelles.Es va fer al cen~ cultural de la Caixa dePensions de Granollers; en aquest mateixcentre també hi havia d'altres col-Iegis iinsotuts.

. EI.nostre rellotge

La Televisió·de CardedeuElpassatdia 12 denovembrede

1990 ¡'Institut va tenir una visita inespe­rada: la Televisió de Cardedeu. Es trac- .tava de saber què pensaven els jovesd'aquesta gran campanya sobre l'ús del

'. preservatiu, "Pónselo, pómelq". Lamajoria dels enl.revistaLS·van dir que hotrobaven bé, que servirà per evitarmalalties contagioses. Fins i tot vanentrevistar l'Anna Estany, professora de :dibuix, que va dir que estava molt bé.

Als estudis de TV Cardedeu. alprograma "Cardedeu Inronnatiu", vanentrevistar la nova ilirectorade ¡'Insti#tut, Isabel Cerdà, professora de llenguai lüeratura catalana. Entre d'altresqüestions', lïvan preguntar que com liprovava el càrrec, si el fet de ser direc·tora li ocupava més temps, i també vadonar la seva opinió, favorable, sobre]a campanya del preservatiu.

Eva García i Marta Rovira

Estel

Bé, suposo que la majoria de vosal­tres us haureu adon?tque el nostre rellotgevasofrir¡Jns canvis fa un temps; un grup degent encara desconegUl va tenir la penosaidea d#avançar 1"hora del rellotge no se sapcom, però suposem quevan enfilar-seper lafinestra, amb un pal basLaflt lJarg.

Sortosament per a la nostra revista,una tarda un grup de profesel van coI·locara I;hora acostumada: 1/4 de 7.

Si us plau, no hi tomeu, o ens hau­rem de bus'car un allrè nom.

Marian Riera

Esport extraescolar

Un any més comença el curs escolar i amb ell totes les activitatsque aquest campana. Una de les activitats que es fan són els esponsextraescolars, queaquestany esdivideixenendosgrups: elsdillunsesfa futbolmasculí i bàsquet mixte, i els dimans bàdminton.

Futbol i bàsquetAquest any s'ha variat una mica la manera de fer els equips. S'hapasat

la condició que hi hagi dos alumnes de cada nivell (és a dir, dos de primer, dosde segon, dos de tercer i dos de COU) a cada equip. Aquesta norma es mantébastant. També s'ha intentatque els equips fossin el màxim igualats possible.Això en futbol es manté peròen bàsquet no tant, doncs hi ha un equip, anomenatNBA, que sobresun bastant. Els esports es practiquen en plan competició, cadadilluns, aproximadament de dues a quatre de la tarda, després d'acabar lesclasses.

BadmintonPer als fanàtics de la raqueta, els dimans hi ha el badminton. Aquesta

activitat es divideix en dos grups: el de perfeccionament i el de iniciació.El primer, el de perfeccionament, és per a la gent que ja havia fet badmintonl'any passat, és a dir, que ja en saben. Aquest grup té hora d'un quan de tresfins a un quan de quatre i té el seu propi sistema de competició, tots contratots. El segon grup, el d'iniciació, és per a la gent que comença aquest any.Aquest grup té hora d'un quan de quatre fins a un quan de cinc i abans decomençar la competició han fet aproximadament un parell o tres mesosd'aprenentatge. Totes les activitats del badminton es fan al pavelló.

Els professors d'educació física, que són els qui ponen les activitatsextraescolars esponives. ens han dit que n'estan molt coments, sobretot del'assistència. Aquest any no s'han de suspendre panits per culpa de la faltade gent.

~.

Sortida a RipollEls passats dijous i.divendres

dies 15 i 16 de novembre, els de teeervan fer una sortida a Ripoll organil.Zadapels seminaris de geografia i història i elde religió. L'hora de sortida va ser les8'30 h. L'autocar arribava a Ri¡<>1laproximadament a les 10'OOb.

Vàrem fer unaparada d'uns 15minuts. Després, anàrem als afores delpoble a buscar una sèrie de plante~ albosc. Allí uns aprofitaren per csmor7~mentreels profes explicaven el treball. Acausa de la manca de temps, a les lI" 45h agafàvem els autocars altre cop )eranar afer una visit.aràpidaaJ monesLirdeRipoll.

AI monestir no vàrem perdn~el

temps i el vam poder visilaT fins a le..o;;12' t5h. ~am arribar a l'insti a les2'00.

Mònica Fernanuez

Merda, merda, merda

És increiblc.desqueeISr. Verdehamarxat. ningú es preocupa de le." deixallesdel pati de l'institut. Està LOt fetuna porque·ria i ara no hi ha ningú que s'encarreg!;Ii denetejar-ho.

Si no col·laborem tOlS, s 1L1uran deprendre fones mesures conlIa aqllest fet.

Vane

PingüiredadaLa sonidaa la Vall d'Aran.cra,

en principi ,una ~orlida per estudiar els·dialectes, però alguna gent de COu" va ' ­passardeJ'estudi lingüísLic a la "juerganocturna". Els va sonir malamem. ja:que una professora els va confiscar labeguda i la va abocar a la Lassa del w.c.No els va quedar més"remei que anar adormir.

Vani

Tancat a l'ascensor

. El dilluns dia 19 de novembre, el .professor de ciències nalumls, en ToniGener, es va quedar tancaldurantdos Otresminuts a l'ascensor de l'institut Ho vàremsaber perquè sonà l'alarma en una hora declasse, concretament a tercera hora. EnMartí, el professor dc matemàtiques, ensentir l'alanna va fer baixar un alumne aconsergeria per fer·hosaber. Peròen aquellmateix moment, quan l'alumne va donar aconèixer la·noúcia al conserge, es va trobaramb en Toni Gener.

Gregori Conill

EL .PERSONAL NOU

Nom i cognoins: Josep Àlbéniz Fome sAssignatura: Llatí.Institut anterior: Techoc de Terrassa.Impressió de l'Institut: "Lloc tranquil."Edat: 24 anys..Casat: No, i sense fills.

Nom: Montse JuradoAssignatura: Història'Institut anterior: Sant AndreuPrimera impressió: L'edifici és molt gran.Hobby: El cinema' .. .

NOVA ADMINISTRATIVANom i cognoms: Maribel RodríguezInstitut d'on vé: F.P. de Llinars del Vallès.Impressió general de l'Institut: "Molt gran."Hobby: Lectura de llibres.de terror.

Nom i cognoms: Pilar Climente Sanitier.Assignatura: Física i QuímicaInstitut d'on venia: D 'unaEscolade Natura, aprop deSant Celoni.Impressió general de l'Institut: "És un edifici moltbonic i té un ambient molt maco."Hobby: Li agrada molt el camp i la literatura.

,

Nom i tognóniS: Anna Maria Nadal.,~.. '. .Assignatura: Física i Química.Ins.\itut d 'on venia: És el.primer any que exerceix deprofessora.Impressió general de rinstitut: "És maco, és un llocideal i la gent està bé."Horòscop: Balança. ,:Edat: 24 anys.Hobby: Li agrada escoliar músÍca d'en Peter Gabriel,de l'Ana Belén i el Victor Manuel i la música clàssicaen general.

Nom i cognoms: NúriaAssignatura: Història: .Institut d'on venia: De l1nstitut de Granollers.l';'p¡'essió general de I;Institut: "És més petit del quevenia. L'edifici i elpoble s6n petits .. els alumnes igualsmés o menys."Horòscop: Peixos.

Nom: iv10ntse Rovira CentellasAssignatura: Filosofia.Institut d'on véns? Pompeu Fabra; Martorell.Quina iinpressió tens de l'institut? "Difícil defer-teuna idea global d'ell, encara."Com t'agrailèn els alumnes? "Que sàpiguen parlarell el moment oportú, i que siguin una classe amenaperò no estressant."Jo em referia a si t'agrad~n rossos, morenos, ullsblaus,¡negres ,:. "De cinquè de carrera com a mínim,

i qll~ siguin originals. " ..·-----~--=:lr---~~¡r~t't

". . ,

NolO: Núria Tomlis Garcia'Assignatura: Català.Institut anterior: Ripollet.Primerà impressió: "Molt bucòlic i pastoril."Estat: Casada, sense fills.Cóm t:~gradenels alumnes: "Guapos/es, amb sen!it .de l'humor subtil i no gaire xerraires."

Edat: 29 an~y~s~.-----------1

I NOU CONSERGENom i cognoms: Sergi Soriano SalvadorInstitut d'on vens: Provençana, F.P. de l'Hospitaler.Quina impressió tens de nnstitut? "No em deixoimpressionar per les primeres impressions."

:Et puc preguntar l'edat? "En reconeixo 37." .Ets solter? '''Home, la meva senyora eSlà casada."

Nom i cognoms: Teresa Devel;a. ..Institut d'on venia: Joan Oliver (Sabadell).Impressió general de l'Institut: "És absolulament

.diferent, aquesi és moll inés gran que l' allre."Hobby: Ballar la dansa grega.

Nom: Antonio del Campo Mal . .'Assignatura:Llengua i literatura castellanes.Institut anterior: l.B. Sitges .Impressió de l'institut: "Té moltes possibiliuÍls es-portives, la geni es mou moll." ,Defineix el teu caràcter i el teu fisic: "Pensar la vidapor amor. El amor y Iodo lo vivido condicionan elfísica."Edat: 34

"" .,... -~ _ ->UMUltLWti0llU~

Nom: Graèiela Esteban Nòm: Teresa PouAssignatura: Anglès Assignat.ura: Català.Institut anterior:' Institut Mar~gall de Barcelona. Institut anterior: Montornés.Impressió de l'insti\ul: "juerguista". Primera in¡pressió: "Bona. Jo hi havia eSla!."El que li agrad.a més de.l'insti tul: Hi ha bona convi- Estat: Casada,. 2 fills.

Ivència i bon ús de l'espai. Ha dIt, te~tualment: "Esloy Edat: 29 an,:.y~s·E-~10~~.~onlenla de estar de vue a, la genle es simplÍtica y fA

relajada". ...". ,11 . ~ ~.t}V".',~~' .~ te .~ _~: 7 ~,~ . ";t ~.~: " _. • J.;~'.A~ ~,'1il

. • f"''f:. ", ......

DIGUES LA TEVA'LLU1S CUMPANYS:

50 anys d'un crim d'Estat

"Assassineu un home hoñra!, perCata!u"ya". Aquestes foren les últimes '.paraulesdeLluís Companys i Joyee, nascuta El Tarrós (Urgell) 0121 de juny del 1882i assassinatel 15 d'oclubrede 1940al ;otdeSanta Elena, a Montjuïc. .

L'entrada de Lluís Companys en elmón de la política es va produirquan aquesttenia tan sols 18anys, formant I'AssociacióEscolar Republicana a la Universitat .deBarcelona. Més tard va militar amb Fran­cesc Lagrel3 la Unió Federal Republicana.Al 1917 va ser elegit Conseller der Ajuntament 'de Barcelona. Va ser funda·dor de Ja Unió deRabassaires i d'EsquerraRepublicana de Catalunya. Al llarg 'de laseva vida, va sec detingut quinze vegades.El '14 d'abril del 1931, Sent consell,,, delconsistori barceloní. va proclamar la repú­blica. Al novembre del 1932, va sec ,~legit

diputat al parlament de Sabadell. Si;; diesdeprésdela mond'en Macià, vaser~collitPresident de la Generalitat de Catalunyapel Parlament, càrrec que va posseir fins alfinal de la seva vida. El dia 14 d'octubredel1940, a les deu d~l matí, es va celebrar elConsell de Guerra Sumaríssim. Tan solsdurà una hora. Ni tan sols les seves gl;nna·nes van poder assistir-hi. Només hi v:.m serpresentS alguns oficials de l'exèrcit fran­quista, membres de la Falange i mitj;! dot­zena de senyores. La sentència no es va feresperar: va ser condemnat a mon com aculpable d'un delicte d'adhesió de ¡arebel·lió militar.

EllS d'octubre del 1990, ara faràuns do.:: mesos, feia 50 anys d'aquell crimd"Estal i què es va fer a I.'institut? RES! Nicap mena d'acte, ni res. Son que encara hiha gentque téprouscolJons, ambpcrdó, perdir-hi laseva. D'aquestamanera,a les dues,quan lagentsonia, van poder veure algunessenyeres i estelades i es van semir algunspetards.

Jo crec que es va fer poc, per part detots, en honor d'un home que va donar lavida "PER CATALUNYA".

A VOSALTRES HIPÒCRITES

Estic farta, farta i· agobïadad'aquest món d'hipocresia al qual comen­cem a estar acostumats. Em sap molt greuque aquell vell instint de companyonia que·teníem sen'hagi anat, hagi fugit. Fugit delspensaments d'aquells que critiquen sensesaber per què, ni a qui ...

La majoria de vegades, quan criti­quem,quan hem estatcriticats, ha estat perpersones que no coneixen ni la manera deser ni els pensaments d'aquells aqui rebai­xen verbalmenl

Es creuen els Déus del món, i elscriticats són l'escòria aqui posen bona caraquan estan, davant d'el,ls, perquè nos'atreveixen (o no tenen el que s'ha· deteni.r) per dir·ho a la cara. Això es diuhipocresia.

Rumors maliciosos sobre coses ql,leno tenen ni idea) que van escampant per totarreu ferint als implicats. El seu desig deconvertir·se en falsos puritans fa mal a laresta, però no comprenen~ a més dè falsos,tenen begut l'enteniment.

Prou de mcntides~ La gem no es tanobsesa com us penseu, i vosaltres sou pro­ducte de l'enveja.

Poxe i companyia

Som dos nois normals, es a d!T,no som molt alts ni tampoc som lletjos.Però en aquesta cana, no volem parlar denosaltres. sinó de dues meravelloses n·oiesde primer A. Una no és gaire alta, rossa,maca j superenrotllada. L'altra reuneix lesmateixes qualitats, és.alta i de cabells cas­tanys.

A part d'això son super simpàti­ques icol.legues. El que méf .;, IS agradariaés que mai canviessín, ja 'ili.';' així estanmillor.

Sou collonudes, us estimem !!!!Brio & Top s~r

MERDA, MERDA, MERDA.u

Voldria dir tres paraules,MERDA,MERDA, MERDA ...! No sabeu el perquèd'això, oi? Doncs només cal que soniu:à\pati.Fa uns·dics·als vidre5del passadísaJgúva fer unes pintades amb'guix a rav'or delVerde. La veritat é~ que n<? es.tic d ~aCQrd enquè tomi el Verde, però és que almenys eUes dedicava a netejar el pati. Durant aquestcomençament de curs fa fàstic sortir al patiperquè tota la merda que penja de lespapereres sembla que ens envaeixi.

Si això continua així arribarà unmoment que haurem de trucar a les Tortu­gues Ninja perquèen~ vinguin a rescatar deJa merda. Aquestcscrités una queixarotun­da que s'hauria de tenir en compte.

Leonardo..fEI Club de les Tormgues Nillja)"

P.D. - Ens tomarem a trobar un altre dia.

Queixa formala un acomiadament informal

Fa mal al cor que el senyor Verdeens ha deixat i ningú s~ha dignat a informar .do'aquest tristesdeven imenl. Sens dubte, ,enmarxar el senyor Verde morirà una panimportant d'aquest centre.

Què seria de l'institut sense ell que "­ens renya amb la seva veu ronca, perf> queen el fons ens perdona perquè és home debona fe. Què nassos! Ens estimem aquell'bon home que amb la seva santa paciènciaensaguantava,quefonnaràpartperscmprede la història d'aquest institut.

Seràrecordatenel racó més profunddels nostres cors. ÉS'que no es. mereix elsenyor Verde un comiat cQm erque tinguéel nostre estimat Amadeu? Doncs sí! Selmereixia, però ara és una mica massa tard.Penseu-hi.

C.F.V.(C/ub Fans Verde)

~~~~JL <::>

J.P.

" .

La Llobela

Jordi Cenyorem,loma!!200 A.

L'Edat ModernaAbans la terra era escenari de pas­

sions, de viatges, de somnis, d'aventures iexpedicions.

Avui maleix. aquestes paraules, tro- ,.bant-nos a. dotze hores de l'altra punta delmón, són pura fantasia.

Quina llàstima, no?Xavier Puig, CO~ C

Ens han dit que unes noi~s de 3cr

C i 3erB volen fer un grup de música.Només els volem dir que endavant ambforça, que ho aconseguireu!!

Sóc un noi de primer que en

venir a l'instilutes.tava ~Oll il.lusion31 peraprov~,però també perpassar-m'ho bé. Lasegona part l'he aconseguida, però la pri-mera'a mitges... "

Primerament no coneixia als pro­fessors, no sabja com cren, ni com puntua­ven, ni res de res. Els vaig anar coneixent,i poca poc em guiava pel que els repetidorsem deien, és a dir, que eren uns "Cabr...".En part, podrià considerar que és veritaL...

Des del meu punt de vislacrec quelOlS els "profes" s'haurien que posar d.'a­cord en la manera de puntuar, explicar,etc... perquèenelsresul13tSd'un alumne deprimer poden influir els diferents prorcs­sorsquehihaa]'inSlitut. Ésadir. tenir unprofessor determinat pot ser un benefici operjudicial per aquell alumnc.

També s'ha de rcconèixer .qu~algún "profe" és super coUcga, i .l'ajudamolt en tot el que li dcmancs, a més depassar-l'ho bé a les seves classes.

B. i M.

A vosaltres, porcsNo som cap nines. encara que

n'hi ha que ho semblin. Ja estem tipes queens estigueu utilitzant d'aquesta manera.Però què us penseu? Que sou més homes?Al capdavall sou tots iguals: uns merdes!I no cal que uS quedeu així de parats, queaixò és tota la veritat. Ens feu servirquan usva bé. Així de clar. ho diem.

Em va indignar, però què hi pucfer?, em semo Com aquclUladre al quallihan robat-el que ell mateix ~avia robat

Però com que sóc una persar,a quemai no p'uc quedar· me aturada davant leScoses que m'indignen, ara proteSto, i crecque els nostres estimats professors primerhaurien de posar la nota i després mirar elnom a qui pertany allò que han valorat.

El lladre traumatitzat

Qüestió de Cl!diresVoldríem saber per: quin motiu

els professors, més ben dit, les seves cadi­res, són més confortables i resistents queles deis alumnes, lcninlen compte que eUsprefereixen asseure's damunt les taules opassejar-se entre les seves víctimes.Aleshores preguntem: per què nosaltres,que ens passem les sis hores de treball·asseguts, ens hem de conformar seiem enuna rígida i ortopèdica cadira?

Reivindiquem el nostre drela unsenzill coixí! li .

Després de quatre anys de dolor:Els veterans

. Suposo que no és molta la gent

que escriu felicitant un profe.M'agradaria felicitar la Núria

Lazaro, d'història contemporània,perquè és arn b persones com·eII.a que dónagUSl aprendre.

Segueix així!!

ProtestoSóc una persona de l'institut que

no pqç identificar-me per les cir~umStàn­

cies que tot seguit explicaré:L'any passat, per causes nannals

de gansoneria, el curs em va anar comtothom esperava: no vaig ~ 'aconseguirdcmostrarOel que valia en ¡'únic esfolç de101 l'any, durant els exàmens fjnaIs, aixíquearajaem teniuaq~í. Heh~gutde(,eixar

enrera els meus companys. el meu arr.bienti leS diversions dins aquestrecinre. p~rquèaltra vegada tomo a fer el curs de l'anypassat. Però aquesta vegada eslava s ~guraque lOt seri3 diferent: "treballaréde valent!", em deia, i ho feia. Però enel moment que el p~fessOr va expJic~ latemàtica d'aquest any i vaig adoniJ.r-mcque hauria de fer aquells mateixos lItbaJlsque l'any. passat hauria d'haver fet. labombeta se'm va encendre i vaig ¡>tosaT:'''Per què ~o dCf!lanar els trebaJ.ls·a aquellque sempre eis aprovava aÍnb' tan bonanOla?" ¡;ren les onze i cinc i jo bu~cava

desesperadament aquell que em . fanaguanyar més d'un notable i, per qtè no,excel.Ients? Com que era de confian.;a nova pensar-ho ni un moment i va compren·me el meu problema ràpidament

Al dia següent ja' els tenia a lesmans i, dies després, a l'hora d'entregarel treball, em vaig preocupar dc passar-hoa net i tenint cura a no caure en els petitserrors que havia caigut el meu ·generóscompany.

El vaig entregar tot pensant quesi ell en aqueU l.reball havia tret un vuit,jo, havent·lo perfccciqnat totalment, trau­ria amb una mica de son un nou. Però el'diade retornar-lo va arribar, i sorpresa vaser la meva quan vaig adonar-me que lanota que allà era present era un nüsf:rablei penós 6. Potser en aitres temps l'huriaagraït feliçment, però no podia se:, perquè?Potserpel nom que li havia escriten unextrem deHull, el meu nom...?

fWI\J:.1JlilJZ.i!!IJ'ith(1)>R:sJliiiSRgP....gp~

r--.... ,"

'.RECICLAR YRECICLARNOS

Una de las característicasde nu.estro planeta essu capacidad de reuti1izar la materia. Un ¡\rbol caídosirve de 'alimento al suelo y genera mieva vida animaly v\lgetal, reintegnindose' así al ciclo natural. Dichociclooe'la materia evita que ésta se agote. Es neceSariopara, ,'ello intentar que se mantengan todos loselementos que forman parte de la fnígil existenciadel ecosistema.. El bombre es un eslabón mas de eseequilibtio, pero se ha convertido en agresor yculpab\e de explotar desmesuradamente, como frutodeI ~oris~mismo, la riqueza natural y de contaminar elmedid àmbiente con sus desechos.,

" Somos todos responsables, en distinta medida,dè la'decci6n de los productos que consumimos, delos once millones de toneladas anuales de basura do­mestica'que generamos en nuestro país y de la conta­minacipn . que ésta produce. Georgina, una niñaeuropea, produjo durante su primer año de vida unam~ili de 200 kg. de basura, la mayoría pañales.Durante su existencia producira mas de 650.000 kg.d~ .r~siduos, basura, sustancias t6xicas y otras formasde coritaminaci6n. Georgina no puede evitar la uti1iza­ci.6l1'de )lañales desechables, pero de ella sí dependeradejilr 'de producir muchos de los miles de kilos debasura. Estara en sus manos desechar indiscrimina·damente 9 reciclar y reutilizar.

Por todo esto tenemos que imitar a la naturale·za en .su ciclo continuo y reutilizar y reciclar en sumayor' parte materiales como el papel, el viOOo, elmetal, la materia organica, el pl<ístico, etc.

Duranteeste curso todos los grupos de tercerode ética estamos trabajando el tema de los residuossólidos domésticos y organizando una campaña desen'sibilización medioambiental en el instituto, conproyección en el pueblo de Cardedeu. El objetivoprincipal de esta campaña es informar, sensibilizary h.acer panicipar a toda la población del institulO.Intentamos enseñar y fomentar el valor de una

actuaci6n e~ológica, lo cual supone aceptar de formaindividual la responsabilidad del deterioro del medioambiente. Es necesario contribuir a paliarlo conalgunas acciones cotidianas como las que a continua­ci6n os sugerimos:

I) Consumirmenos ymejor, esdecirconsumirecológicamente; porejemplo, comprando papel reci­clado, descanando produclos envasados con envol­torios innecesarios, comprando la menor cantidadposible de plastico, etc.

2) Separar las basuras en casa para su posteriorreciclaje:

a) Depositarel ";;000 en loscontainerscorres­pondientes.

El señor Camps, del Ayuntamiento de Card~­

deu, nos ha prometido uno.b) El papel (blanco, de peri6dicoo can6n),. el

metal y las botellàsreutilizables, lIevar10s al traperodetu poblaci6n (en Cardedeu es el señor RobertoSalvador, passeig de Colom,s/n;barrl deU'oble Sec).

c) Convertir la materia organica en compost(abono organico),

E'tc, etc, etc, etc...Todas estas acciones individuales son sólo el

principio para la creación de una sociedad mas respon­sable y preocupada por el entomo.

.. Como pane de esta campaña se ha realizadorecientemente la primera mesa redonda sobre el tema,en la que paniciparon los señores Octavi Piulats,filósofo y redactor .de la revista~'Integral" y 'AlvaroAltés, bi6iogo y colaborador en dicha publicaci6n.

Estamos trabajando con entusiasmo con nues­tro proyecto, pero tu colaboración es esencial para de­terminar el éxilO de la misma. Depende de todos. Tupequeña contribución a las actividades que se realizentienen un gran valor. Contribuye y sentiras que esta8haciendo algo importante para salvara nuestro planeta.

. Graciela Esteban

~lVL____ .

ii

f

\1 PIWTA,OOIlv) PARFT/OIS

' .

.5.... ~.~ D ~ P'NTI'''' f!u ~"'~~•.J .1' ,,,«elJl:S

~AJ ""'GfI..A , ""~""''''J51 1tl!'1 ... , ....O"'O\TI ..~ 0,

S ''''IAt.(''(~N7';• .,...HJT.!"Il;4j. 5.,lfl.Ei.t"t"JE:ItC.E~~UIl."'r... .yfA.lrE.

c<!'. \,

fM,,-,,

CREACIÓ

QUÈ ENS AGRADARIA VEURE SENSE SER VISTOS?

. Estava sola a casa. ja no sabia quèfer, de l'avorriment que portava. Vaigmirar per Ja finestra i vaig veure uns nensjugant a pilota, no eren gaire més grans queci meu germà petit:'i s 'ho estaven passantd'allò més bé.

Havia de. fer deures, però noen teniagens de ganes; vaig. alçar la mirada, i vaigveure una mosca voleiant pel meu cos!3L.volava amunt i avall. es posava sobre elmeu full i sobre el meu cap.

En aquells moments em van venirunes ganes terribles d'estar en el seu lloc,de poder volar amunt i avall i passejar-meper tot arreu sense cap obligació.

Jo me ta mirava tan fixament quefins i tot em va semblar que ella em tornavala mirada.

- No. no pot ser" -Vaig pensar.I llavors vaig sentir una veu:- "Hola Isabel. com estàs? ja veig

que això d'estudiar no t'agrada gaire, oi?"- "No ..." -vaigcontestar-. "Però què

faig!". Estic malalta. això d'esludiar elsinsectes em fa delirar. Ja em pensava queaquesta mosca m 'havia parlat

- "Sí, sí ... no estàs boja. Sóc jo, JaMarcel·lina, Que fa estona que (observo iveig que no t'ho passes gaire bé ..."

- "No" - Vaig lomar a dir m91tsorpresa.

Me la vaig mirar i ella a mi. aixívàrem estar' una bona estona, fins que vaigaconseguir dir alguna cosa:

- "Escolla, com és que pots parlar?"- "Totes les de la nostra espècie

parlem, el que passa és que només lespersones que es fixen en nosaltres enspoden sentir. I com que tu només fcies quemirar-me des de fa estona ..."

- "Ja ... ja ho diu la meva mare. quesempre miro les mosques ..."

- "Mira, et proposo una cosa: si volsjo et puc fer els deures i tu volar dins el meucos, però amb una condició ..."

- "Quina?"· Vaig preguntar.- "Abans de tres hores, hauràs de

tomar, si no seguiràs sent per sempre unamosca" .

La veritat és que aquells momentsem pensava que m'estava prenenl el pèl. ijo li seguia ¡acorrent per tomar-li la pilota.Però al cap de poc em va arribar com unformigeig al nas, vaig estornudar tres copssense poder parar. Quan anava a aixugar­me el nas ... no en tenia! ERA UNAMOSCA!! Quin fàstic!

Vaig mirar a la mosca, bé a ami, bé,vull dir que vaig veure el meu cos, però jono hi era. jo era dins el cos d'una negra ipeluda mosca. De primer em vaig espantaruna mica, però després vaig pensar quepodria ser divertit

La mosca bé, el meu cos, va obrir lafinestra i em deixà sortir.

Devien ser cap a les .quatre de latarda i em vaig dirigir cap a IInstitut. Josabia que hi hauria gent, ja que era l'horaen que s'acabava l'esp:c:mextraesco)ar.

Hi vaig arribar en dos minuts, nosabia que'volar cra lan divertil!

En arribar, vaig veure un grup degent ala porta. a les pistes i a la font també.Jovaig passarper davant de tots ells i ningúem reconegué(ésclar. qui podiapensarqueaquell insecle fastigós era jo). Vaig creuarla porta i v~ig entrar dins el gimnàs. Allà hihavia en Jaume i en Galera parlanlamb uns

. nois. Em vaig posar sobre el cap d 'enJaume. allò era molt avorrit. només parla-

ven de seleccions esportives i fonnarequips. Vaigdirigirlamevamiradacapalaporta dels vestuaris dels nois. i se ro 'acudíuna brillant idea: la porta tenia una petitaescletxa pcr on podia passar jo.

Vaig obrir les ales i ro 'hi vaig llen­çar. Amb un tres i no res ja era a dins. AlI~hi havia almenys vint o trenta nois; uns es"dutxaven, uns allres es despullaven, i tam­bé n'hi havia que es v~tien.ODAUl Quinpanorama, vaig veure el noi que tantro 'havia agradat i tambéel queanavadarre­ra meu. Allò estava ple de figurins; ro 'hivaig estar una-bOna estOna voltejant per totel vestuari. Em vaig posar sobre el pit delmés "catxes", a l'esquena del més guapo.To'thom m'espantava amb la mà. i final­ment vaig mossegar la galta dreta del.culmés ben posat que vaig trobar. Què guai!!Ell vaferuncritiem va maleir. Llavors totsvan començar a perseguir.me amb sabatesi tot el qué ponaven. Vaig desaparèixerd'allà tan ràpid com vaig poder.

Entre tot ja havien passat dues ho­res.l'hora restant que em quedava la vaigpassar de capen cap trianlels pelatges mésmorenos per no fer-me notar. Així és comvaig escoltar les converses privades i noprivades. tantes com vaig poder. Tambévaig sentir dir coses sobre mi.

Va arribar l'hora de tomar a casa.Nd em sabia greu, perquè cOmençava atrobar-me a faltar, vull dir,ja m 'havia visten dos Otres miralls i cada copem feia mésfàstic el meu aspecte; ... però la veritat ésque van ser les tres hores més divertides dela meva vida.

Isabel Gómez, 3er. e,

L'AtTJIO oi.. ~

Q<IE.''Í""'6 FlR. Vi\iG ~Il~ l'MfA l ".' .

I/ItS l 0" (,,'MI' .w 10<- ()€ I • /' /ot ~C;íA CuW5¡ C't ' "

MI\DIIM, .: ,.,.'.-

~ ~ ~l/' ~/

, .,~ ~.\ . ,

No pf,,~ \ '

S&'tI ~""éS 16v1!t- .OfÍ!A".

.: JtlftlftTAJI\" ~TATOCM".,W\R - Pll«fI<IPII~ , Of, L'ALA !!!Y

~l'S

Dedid'aca al Sorro

Ginebra, 16 de desembre del 1987.Un matí fresc i humit. La nil abans haviacaigut aigua neu, que es va fondre rapida­ment. Ara el terra cra moll. Aquest vl'Spre,a les 20 hores havia de tenir lloc la c~meraencreels presidents de lesdues grans j:'Otèn­cies mundials.

M'haviaaixecatalesdeu. Una donade fer feiòes de l'hotel em va cridar; haviade netejar la cambra. Vaig baixar a C!iOlor­

zar: bufellliure (melmelada,lorrades,cafè.llet, formatge suís. etc. o ••). En acabar, cmvaig dirigircap els telèfons i vaig fer un truca la redacció del meu diari. Em contestà enBaturone (el·cap). Sense'poder dir-li resro 'escridas~ insuhant-me i amenaçant­me. Deia quesemblava mentida queamb elsou que em pagaven m'estés dormim finstail tard i no fotés cop. Acabà la conversa(més avial un monòleg) donant-me Ull ulti­màtum: "0.0 i aquest vespre vull un reponat­ge amb la nodcia més important, interes­sant i impossible de "la cimera de:s dospres'idents. Si no és així' et passaré a lasecció·de necrològiques. Ja ho saps Vivan­cos, no te lajuguis". AI principi noeni vaigpreocupargaire, però després vaig recordarqueen Baturone tenia un nebotque no sabiaon col·locar-Io. En Baturone era un homede cabell grisós. d'uns cinquanta anys. Eradur i toca-collons, sempre eIl;s explicavaque ell havia treballatde valent tota la vida,i que per això havia triomfat. La veritatés

que tot van ésser influències i "enxufes" entemps d'en "Quico", era un llepaculs. Vaig·penjar, la màquina em tornà el canvi.Havent dinat i feta la migdiada, vaig agafarl'equip: aparell fotogràfic, bloc, bolígraf igravadora. Vaig demanar un taxi a recep­ció. Cinc minuts després em dirigia cap alpalau de reunions. El taxisla em demanà sivolia una ruta turística i vaig contestar quefes via Quinze minuts després estava pa­gant el conductor.

Vaig sonir del Mercedes i em vaigdirigireap a l'enlIada. Els guardes de segu­relatem digueren que tomés una hora méstard. Ercn lessct, vaigasseure'men un bancdels jardins: de sobte una idea esbòjarradaem passà pel cap. M'havia d'infiltrar alpalau d'amagat i presenciar la reunió delspresidents (era tancada a la premsa). Vaigenfilar-me per una canonada, que sembla­va fenna, fins a la fineslra del primer pis.Allà hi havia un passadís que em conduícapa una sala amb ornaments anlics (polSermedievals). Vaig seguir recte i vaig trobarles escales que em conduïren al segon pis.Allà vaig veure ci guarda que vigilava lasalaon s'havien dereunirelsdoscaps. Vaigllençar una moneda cap a l'altra banda, Elguarda mirà cap a ambdós COStaLS i anà aveure què havia estat aquell soroll. Ràpida­ment vaig córrer dins la sala. Vaig donar uncop d'ull i vaig amagar-me dins un armari.Mitja hora més tard vaig sentir una fressa

d'aparells fotogràfics i veus. Mirant peruna escletxa vaig descobrir que es tractavadel presidemamericà. Tan sols trcs minutsdesprés l'esceoa es repeú però aquest copera el president soviètic i la seva dona.Quedaren sols, el nordamericà digué unesparaules i el seu "enemic", obrí la maletanegra d'on treié una baralla de cartes. Esposaren a jugar, les dames també, a cartes(crec que era el bridge). Van fercinc parti­des. En acabar, l'americà sonrïgué i féusignar un document al seu rival. Cincminuts més Lard sortien de la sala on u'namassa fonnada per periodistes, càmeres imicrosels esperava. Aprofitantel caos vaigcamuflar-me entre els altres periodistes-i

. vaig enregislrar les declaracions dels presi­dents: s""havia signat un acord en el que elsrussos reduIrien armes nuclears menlfe elsamericans conservarien el seu armament.Vaig sortir corrents per lrobar laxi. Vaiganar cap a Correus. Mentrestant,' dins delcotxe, vaig escriure I·article. A Correusvaig enviar-lo per fax·i em vaig traslladarcap a l'holel.

Dos dies més tard em dedicava arebre trucades perposaresquelles, mentrenBaturone m'escridassava dient que aixíaprendria a no injectar~mei inveo.tar histò­ries idiotes.

Sam Biibler (30r, D)

dissimuladamenl.Recordo, fa poc, quan VíilH anar a la

casa abandonada a prop de l'Institut, a feruna ullada i va sortir un vagabund.

l ara? Què m'agradaria veure ara? , .Coses, coses prohibides on hi hagi

una certa dosi de peri].l i, naturalment, coses

interessants.Xàvier Tabuenca - 3er. E

corrents cap al pati a explicar la "gran"aventura. I com ens hagués agradat entrar-

RecordÇ) quan era més petit, al hi sense ser vistos!col.legi; que amb tots els amics anàvem a Recordo quan jugàvem a atrapar,l'hora d'esbarjo, a un,a casa que hi haal mig. nois contra noies. Les havíem d'empaitar idel bosc. Ens hi apropàvem. amb molt de sempre n 'hi havia una que deia:compte, com si d'una important missió es - "No val, vaig al lavabo!". I emtractés. Saltàvem la tanca, creuàvem el semblava tan maca, com a l'Oriol, un amic,jardí entre les plantes i ... llavors era quan i dèiem: "I si miréssim?" Però allà hi haviasortia l 'borne vell amb el gos i tots sortíe,m .laprofessora, sempre rondanlpels voltants,

~-.. ~

Què m'agradaria veure sense servist?

iSorpresa! fan pudpr ...

El desig de poder veure com viviala família reial era.per a mi in~alculable.

Des d'aqueU moment els meli.s ullseren enlluernats per la brillambr del terrad'aquella enorme habitació. ~

Jo, per sort, portava unes ulIeres desol que em vaig camp!&: a Andorra' a unprc~ lirat.

Em trobavadel tOlrranq~il·la.:)ingúem podia veure.

No hi havia ningú.peròjo no rterdiael temps, ho anava remenant toL

Silenci! Semia els passbs lleugersperò sorollosos d'algú que baixava per lagrandiosa escala. Era la Sofia, ques'acabava de llevar i fotia una cara depomes agres, que no semblava ella, haviaoerdUll"infinit somriure.

El somni i la concreció. Mai nom'hauria passat pel cap el fet de trobar­m'hi embral'Jcada.

Sembla absurda fa tenacitatd'anhelar no despertar-me mai, peròaquest somni que semblava can complex haestat per a mi un somni autèntic que s'haconvertit en una utopia.

És impossible oblidar un somni tancolpidor com aquest.

"... EU era allà dalt. Lluint Ja sevaveu, i fruint de l'excitació de tantes noiesdelirant per veure1 de més a prop. Jo eradavant de tal Llavors, va fer sonar aquellacançó que tant m'agrada.

Els focus il·Luminaven la seva cara,i els seus ulls blaus destacaven amb la sevamirada persuasiva que ens feia tomar bo­ges.Però,aquesta,s 'aturàen creuar-searnb

A l'arribar al peu de les escales vamirar si hi haviaalgú perallà. Totseguit. alcomprovar que estava sola (bé. sola :.la, jotambé hi era), es posà el dit al nas, ,¡OR·PRESA! La meva admiració va ser tall granque vaig ~aver d'acostar-m'hi més perpoder assegurar el que veia. Les aparencesenganyen, oi? Estava del tot comprovat.

Desobte vaig sentircom per damuntde l'enormepalau hi passava un avió éI puntd'aterrar. Segur que era el príncep quetomava de donar un volt. I així va s~r. Elpríncep entrà a la cambra, i en veure la sevaestimada mare, la qual estava asseguda auna còmoda butaca quehi havia a una puntadel menjador, vaferquesíambelcap,i ambels ulls va mostrar una lleugera reverència.QUE BONlC!

Jo no sabia com reaccionar. Sem­.blava increible. El Borbó i la marequeel va

EL SOMNI, la meva.

Semblava com si volgués tenir-memés aprop ...

Aquesta va ser la nostra primeramirada ..."

"... Els seus llavis humiLS i tendresbesaren els meus, i Ja dolçor dels seus ullsblaus envaí els meus amb la seva miradacaptivadora.

Llavors, tan sols al·legà una parau­la: "Fins aviat".

Aquest va ser el nostre primercomiat .....

***"... La situació estava tensa. Ell era

moltaprop meu. El meu cor palpitava forti ràpidament.

Liavors, a l'observar-lo em vaig

parir eren davant dels meus nassos.Havia passat llarga estOna anant

d'una banda a l'altra del palau, mer¡tre elpríncep es trobava a la sala de bany i laservil, amable, encantadora, genuïna iadmirable "Reina Sufia" esmorzava envol­tada d'una part del servei.

Jo estava indecisa: Vaig veure comes dutxa el Borbó, ona? Sí, no podia perdreaquella oportunitat.

Vaig entrar. Feia una olor i.ata rara,semblava com si algú estigués anant.deventre, peròjo no vaiggosarentraral water.Ja seria massa, no? Vaig pensar que dins hideuria haver un dels criats Que aju.da alBorbó a rentar-se però ....no! Era ell,Iíl·lustre príncep que acabava de '.fer lesseves necesSila1S. P~rò, com? També fanpudor. les seves?

Montserrat Pujolàs

adonar que la seva mirada no s'apanavadels meus ulls.

Jo no sabia què fer. No gosava dir..res. Estava incòmoda, -

Inconscientment va aparèixer lameva impuLsivilitat i li vaïg preguntar sipassava alguna c.osa.

Ell, dòcilment, sense deixar demirar-me em va dir que tenia uns ullspreciosos.

Dins meu vaig sentir una sensació·tremolosa que mai no havia sentit.

Però el lemps era escàs i sòlid.Semblava com si el meu cos no es poguésmoure d 'allà.

Millor seria un adéu brell. Vaig ferun pas enrera, però vaig notar la seva mà,que estrenyia la meva. Vaig senlirl'escalfor de la seva pell.

, ,• 'I <50

11m - - - lRDJ - ..,.. - - ..--......- - - - --=--- - ~-~!b - ~ lIlI":! - !!fJ'. j1!'I&JWtVZAl!t ... etLh,ZniN:Z~QXiiilZUUlCULL..rliZ U1llAitWI. .

Sense adonar-me'n vaig sentir els pessimisme va arribar a cens lfmits. no semblava tcnir massa pressa.seus llavis palpant els: meus. QUaJ! es va acabar el concert~ vaig Em va fer algunes promeses que

Va ser un instant breu, però intens. restar, allà, immòbil i pensativa, espçrant- dubto que compleixi, tot i que sé que noAquest cop aHegà un: "Adéu". lo. ; tardaré massa en .veure1.Quan vaig travessar la POrta, vaig Va lardar moll, però finalmentsoní Llavors va venir el comiat Aquest

girar·meperveure'l, iell eraallà, immòbil. del vestuari. .' va ser l'adéu més cun que hem viscut NoLes nostres mirades es creuar,en per última Quan vaig veure que s'anava àpTa- era un bes com els allfcs. POlser no era tanvegada. panl. em van venir ganes de desaparèixer, sensual, però em va·agradar. Perquè em

Aquest va ser el noStre segon adéu. marxar d'allà. vaig adonar que era l'última vegada que'* * * Però jo no anava sola. Gràcies al ens acomiadàvem.

"... Feia un temps frígid. Les coses, meu amic, vaig poder parlar amb eIi una Els seus llavis eren freds.aquella nit, no havien anat massa bé, per a estona. Aquesta sensació no crec queell. ,. Se1 veia cansat, i em vaig sentir l'oblidi, perquè jo sempre recordo l'última

ESLava desmoralitzat pel fracàs de impotent. No sabia què dir-li. lnconsc'ient- paraula.la seva aClUació. La gent, va arribar un ment, vam intercanviar algunes paraules. Aquest copal.legà, allfa vegada un:moment que em desconcertava. Però pel que es veia, tenia assump- "Fins aviat".

Estava molt nerviós. Feia uns movi· tes més importants que jo. Aquest va ser e! nostre últim ad~u, imenLSi unes coses moltpoc habituals en eU. Ouesmossesrepulsivessenserêcur- la nostra última besada .....Em vaig adonar que esLava abatul, i el seu sos ¡'esperaven impacienLmem, tOliqueell SAU

Jugar amb imatges,pensar en les més diverses riallesi sospirar, sospirar per aquell record nuvolósque s'amaga entre pensaments indecisos.I res, res no ['és familiar..Penses i dones voltes a aquelles imatgesindiscretes de la teva ment,recolzades per les lleugeres paraulesd'un somni matiner.I aquella abraçada al capvespre,aquella senzilla envoltada de braçosque significà per als dosla unió de somnis i llunyans horitzonsentremig de terpestuosos cels blaus i rogencs.I la humitat d'aquell bes,fet amb la innocència d'un amor per descobrir,la senzillesa d'aquell t'estimoi la felicitat del moment penjant d'un fil,un fil d'or i argentque es balanceja amb la imprudència de trancar-seamb

el pes. .Perquè viure de records,d'aquella primera abraçada,de les primeres.mirades,de les primeres caríciesés el que manté viu el primer amor de joventut.

De la C. a en B.

'" .

Fbi1l't#~~. . '1 ""7

, '.~~~~

L

HigJUe 11

(Cominuació de ['''Himne''publicar al n' 7 d'114 desel)

iMiro la gent que viu amb rjri;que en són, d 'estranys. .•Coses pitjors veuràs' al mót,..I pesarbsament responc:"La Terra mor"Miro els ex-companys de l'Institut,són el meu passat.Al futur no els veig amb mi.I èsperançadorarnent responc:"Vés a saber!".,Miro el que estan' dient de mi;'s'estan passant."Aquell" miserable n'és el pitjor.I reconfortadorament responc:"No tQ[~ són.a.1xí"Em.l1}iro a mi· de dalt'il bai?,;ben mirat, -. .qu~';¿è:iíinsi -:U~i~ei-s? .I~ij§Ijül1p:~_ni:rè,i¡;\)Ílc: .'"~~1,~ó~i~s'~d~'~fsn

. . Jordi Parramont(Ex de rIBC),.

. La Nit·

Ànim que flaquejà,no es pot ysvair!Trobar-ho éS'l'enveja,cercar-hoé~màleït. '

, ~ .~

Correm sense por,per la foscor. de la nit,però no hi ¡:i<i<Íçm arribar, ~

pe~què es fa tot imprecís. .Jh.I quasi al tocar, ~un segell que ens marca,no ens hi deixa apropar,i tot es fa ombradís ...

Imma

Per a l'Unicorn

Em vaig llençar al buit,no hi havia res a baix,només existia transparènciai un terra que semblava sòlid,però restava a baix de tot.Realitzava un somni,jo eStava volant envoltat de zerosempre ho havia pretès,sempre ho havia dit:- Volar, que bonic,divisar el mónanant amunt i avall,però pel cel.Instants il· limitats existeixen en el meu cervell,mil idees, fascinació.Foc d'ardor!Arribava a baix, no!Jo només era un intent d'oceli,no és just morir per aquesta raó.Ara no sóc res,ni aire, ni aigua, ni ven't,però si nasqués de nou ...seria un altre intent d 'ocel).

Aguila

El fum

És el fum que m'envolta, .el maleït temor que m~ensorra,

la llum que s'allunya,la foscor que s'apropa.

És la vida que surt,la mort que s'enfonsael crit apagati la veu que ressona.

És la joia perdudavenerada i temuda,és la vida sense por,és la guarida més dolça.

Imma

,

MUSICA ..-

Havent escollit, a principis de curs, l 'BATP més atractiu, vaig assumir la responsabilitatconsequent, que erade tenir als nostres lectors ben satisfets. Un bon dia: se m'ocorregué la brillant idea d'entrevistar en Lluís Llach, i

. comentant-ho a l'Oriol Bosch, vaig aconseguir uns telèfons de contacte. Després d'insistir durant nou mesos, ambel propòsit de l'entrevista, (diuen queIes coses bones es fan esperar), vaig.aconseguir l'esperada trobada. "Sí, emva dir la seva agent~ el dia 29 de juny venim a Arbúcies. Com que et cau relativament aprop, quan acabi les provysde so, abans del concert tindrà un moment per a vosaltres". Així que, el 29 de juny, i gràcies a en Jordi Garriga, quiens va portar fins allà, pels volts de les sis, l'Oriol i jo ens vam plantar a Arbúcies. Ens va costar una mica trobarel lloc, i sobretot decidir-nos a entrar-hi. Finalment, vam trobar a la noia que ens hi havia d'acompanyar, i ens vaminfiltrar dins. En Lluís ja feia estona que assajava, amb un humor original i un afany pel treball molt franc. Estantja tots dos embadalits, se'ns acostà i ens convidà a fer la xerrada dins un vestuari. Des d'un principi es va mostrarplenament agradable, atent i molt divertit. Realment podem dir que els esforços de tant temps per aconseguir'hovan quedar compensats. Va ·ser, per dir-ho d'alguna manera, genial. Els a aficionats a en Llach ja m'entendreu ...

'1._

de barrejar-hi altres conceptes: "I amb 'èlsomriure la revolta", "SonI ru' i jo" sóncançons d·amor ...

El que passa és que segurament enaquella època estavem obsessionats pelque vivíem i ens "descuidàvem" bastantd·aquests llenguatges íntims i personals.

Amb quina cançó et vas fer més famós,amb "El bandoler" Oamb "L'éstaca"?

Saps què passa, queamb tot això dela fam·a, s'ha d'acceptar que existeix, peròjo no hi crec massa. Les dues van ser més omenys acceptades. Quan vaig fer "El ban­doler" realment va ser una cançó moltconeguda. Jo crec que va ser la cançó queem va fer conèixer. Després, "L'estaca" alprincipi no era massa coneguda, però enrealilat "L'estaca"noestavadestinadaaseruna cançó coneguda. Abans havia sigutmés coneguda "frene" O eL "Bandoler". Esva fer coneguda quan Ja varen prohibir.

"Per un tros del teu cos" és la prime;acançó que trobem d'un amor més sen·sual, però hem trobat que d "aquest gène­re no n'hi ha gaires.

Home, Déun"hi d6.El que passa és Estic pensant ara amb la "Cançóque en la primera època la gem s"hi fixaya d'atrWr" precisament, que no era una cançópoc. Ja veuràs, si ara jo faig un repàs així, d"amor, però parlava de l'amor sensual,...•ja haviafet'''Elpprl''. ';Per Un trosdet teu sobretot de l'amor reprimiL Després fi 'hecos.... "/rene" també ho era "Canç6 fet moltes de tòpiques i típiques com "Ad'amor", cavall del vent" °però sempre intentava i

En l'amor no m'he volgut limitar imentoquelescançonsd'amorponinalgu-o només al llenguatge amorós típic, sinó que na cosa més que no només eL llenguatge dehe volgut barrejar fets com l'amistat o la ''rescalfor primaveral", encara que està Com vas començar a tocar el piano?_solidarita~ .•~ molt bé l'escat for primaveral ... Però miro Amb un professor. A la meva mare

~._--~~;VLI·'5> '

ElS personatges com en Quítero i l'aviSiset són personatges de debó?

No, no són personatges reals.Home, l'avi Siset bastant, ho és molt, tantque existia. Era un senyor que venia deBesalú. Però en Quitero no. El que passa ésque inclús els que no són reals, si que s6n unresum de gem que és conegut Són o lenenmaneres de ser de gent que has vist. Encaraque tu te1s inventis tenen punts de referèn­cia de gent que has vist i que hi has parlat.Per molt que te'ls inventis, sempre n 'hi hatraces.

I"agradàva. que aprengués música i me"n vafer estudiar al mateix temps queI"abecedari.

I amb música clàssica i tot això ...Sí,sí,sí,el "ParaEJüa", "EJDanuvi

Blau", i tOl. això.

Etssupersticiós? Hodiern pel mussol quesempre (emportes.

, , No massa, sincerament no massa.Pono el mussol perquè sí. no massa per'superstició, sinó per alLrcs coses.

A part del piano [amb~ loques laguitarra ...

Toco la guitarra bast.a11t malament,ch~

I algun altre instrument, Ono?No,no.no ... Vaigimcntarclcontra- .

baix però vaig agua13r mol Lpoc. Toco tot elque vingui dc guitarra i de piano.

o sigui, que el pia'no és el teu instrumentpredilecte. . .'_

Sí, sí.. El que pasSa~es :gue ho vaig,cuidar moll de pelit i després el vaig haverd"abandonar perquè els primers anys notenia piano·a Barcçlona idesprés perqtièenels a!1y~fque jo vaig començar era impossi­bl~ ~n piano. El país ria donava per unpiano, no hi ~avia pianos enlloc, ,era unacQsa totalmem impossible.

Fa I?oc que a França estaves amb unpiano i unes ballarines. Penses deixar elmÓn de la cançó i dedicar-te a d"aitresexperièncie.s?

No, no. Jo crec .que talCS les expe­riències que tinç Són diguem ... escapadesdes de Jacançó. En aquestcasercn una gentque volien ballar les meves cançons, i a mim"enriqueix molt, m"aporta noves expe­riènCies, em fa conçixer coses moll novesper a mi. Inclús a nivell de feina,demètodede llcball, però a mi m"agrada molt ~er

cançons apesardeque seguramentés el quecosta més de fer. E, costa més fer una cançÓque"lota la música d"una pel·lícula, peròm"agrada molt fer cançó per una rara cone­xi6 que hi ha de llenguatge. Aquesta con­junciódel llenguatge vocal literari i "musi­cal" m"agrada molt i e¡lloba molt màgic.Fer música sola potser em diverteix méslúdicament, perquè sóc més lliure, tincmenys problemes, no he de treballar tant ...m"agrada fer cançons i jo crec que la restaaltre és resultat d "això. No et dic que sialgun dia les coses racionals que hi hagi ded~ trobo que ja estan dites o ja les he dit

massa, potser lleixi de fer lletres. Aleshoresforçosament m"hauré de refugiar en lamelodia o noséquè ... o passejar pel camp,o ... però de mamem, no només ho penso,sinó que fi "hi obligo. Això ja són "cuines"personals però m"hi obligo molt. Vull quela meva feina sigui fer cançons i la restasiguin escapades, i. no al revés.

Quines han estat les teves influències més... (no em va deixar acabar la pregunta)

N"hi ha moltes. Perquè jo crec queels que fem cançons són sobretot unesorelles obencs i xafarderes. JQ, a més, hetingut influències molt diverses, tinc for­mació clàssica d"estudi, però eri canvi"afeccióla tinc de la cançó francesa i elvocal an~losaxó. El rock, també, ... o siguique tOl m"entra, i ro "agrada estar influen­ciat. Suposo que tinc estranys dipòsits dinsmeu i quan composo, ho faig segons lesnecessitats que tinc. De vegades m"agradaque es nOli: nopassocap vergonya si decopi volta sona grec, o sona TUS, o sona el quesigui.

Jo sempre he entès que la pocamúsica que sé ha d'estar al servei de lesidees o sensa~ions que vulguis expressar.Partint d'aquesta base d"humilitat,m"agrada que m"influenciïn moltes cosesels arranjaments, les tècniques nov~instrumentals ... A mí I"estil propi em pre­ocupa poc. Espero i confio que, si algunapersonalitaL tinc, lates les in'fluències quehe agafat quedaran connotades en aquestapersonalitat i es notarà que és meu, peròaixò noem preocupa. No em preocupa tenirun estil. Al revés,jo diria que ha sigut quasiobssesiu en mi, saltar d"un cantó a raltreestilísticament. Per això vaig fer "Viatge allaca" quan Ja gent esperava una "Estaca"i després de "Campanades a morts" ... iquan tothom m"acusava de simfònic, vaiganar a "El meu amic el mar", a inauguraruna cosa que se"o deia mediterrània, etc. o"Astres" en els recitals té molt d'èxit., no? i'molta gent em diu "has de seguir aquestaIínea", jo els llaiciono perquè no continuola tínea i és un mullader ... jo suposo que lagent entendrà una mica la meva feina isaltant com llagostes i amb música poder­los òferir coses molt variades. A mi el quem'agrada és, després de 22 anys de feina,poder oferir una cosa totalment melòdicaconnOlada en el temps ien el paisatge comel "Verges 50" i després i enmig d~això

posar, jo què sé, una altra història.

El nou disc és més tradicional o ...No, no, jo crec que el disc que estic

preparant és nou. El que passa és que els

trencaments no vénen pel cantó d"estil,vénen molt pel cantó d·"estètica. Automàti­cament, doncs, segueixen les meves decis·sions, potser posades al dia, però ... (riu)estèticament espero que sí.

Què en penses, dels nous grúps catalansd'ara?

Sempre que suni ~Igú, em semblabé,perquèdamuntdel meu gust, totaaqu~s­ta gent que sun són collonuts. Grups derock, escatológics, romantics, clericals,anticlericals, cabres o sanguinaris, en"elfons tots són el resultat de vàries coses.Primer, que la gent d'aquest país canti encatalà és una cosa que s"està normalitzant.Però hi ha centenars de persones que volencantar, i si no tenen mitjans no és culpaseva. Que més del que han fetels d"aq~í, elsnanos cantautors que estan començant, jano es pot fer. Nanos que han estai esperantset anys per poder dir que s"h'o han pagatells, etc. Després, que un m"agradi més que¡"altre, això ja és normal ... Però no en vullfer una qüestió, d"això, nocrec q~uea la gentli interessi saber si m"agrada més c;quell oaquell ~ltre. La qüestió és que la gent tinguioptatives per triar, i optalives per fotre unacosa a les velles iaies que anave;n peraque~tmón des de fa ... .Que jo tinc ganes d"anar al"Empordà amb el bastonet per expliçar"batalletes", que aviat ha de ser el meuofici. l no fer-hodantdel ;escenari. Alesho­res si surt gent jove, collonut ~vam riure).

Que ets exagerat!!!Com, exagerat? Quaranta-dos, tu!!!

Vas fer la mili?No.

Excedent o .No. no linc un problema físic, que

no és massa veritat, però vaig buscar, grà­ciesals meus antecedents fam iliacs mèdics,la manera d'exagerar-ho molt. Però esticper la insubmissió i per robjecció, Nonomésperquè crec que és e! drel de cadascúdisposardel seu casal serveidel que vulgui,i que si no vol ser robot assassí d"unamaquinària de guerra, té tot el dret de noser-ho; sinó perquè a més a més trobo quel"objecció i la insubmissió ataca un delspunts febles d"aquesL sislema. O"algunamanera fa replantejar lot un sistema derelacions socials. POlSer la humanitat jacomença a estar a un nivell de civilització,en que es pot plantejar seriamem i fotre totaquest sistema de valors enlaire. Alesho­res, no només m"interessa per r exercici de1libenaten la insubmissió,sinó perquè està

Creus en Déu o ,..No. Crec en la meva ignorància. El

que passa és que a la meva ignorànciano li he posat nom. Sóc moll realment dela meva ignorància, el que passa és que noli faig el traç. Ni traç, ni capelles. ni dog­mes, ni ...

debó. Inlento realitzar el que es podria dirla parl familiar o de companyia,d 'estimació ... Els primers diumenges demes, firis i lot la sexualitat, elC.... Però, nosón diumenges massa mogulS.

o sigui que tu creus que no ens hem dedeixar emmurallar pel cas de Lituània.

Ésqueés indepcndcnldcl que passial món. Sempre anem amb modcIs-; No, no,els pobles tenen drel a exisÏi"r i coiTI a talsvolen existir. Aleshores, bé. en la rormaciódels grans estats hi ha dol.l.enes de pobles,centenars de pobles al món que no hanlingul mai dret a existir i ara resultaque en un racó de món comencen alenirdreld 'existir. És igual, hoaconseguci·xin o no, els pobles lenen dret a existir ipunt.

Com s'entén que les dues Alemanyes esvulguin unificar i llavors Catalunya esvulgui separar d'Espanya?

Escolta, escolla, a part que no lé resa veure (mig enfadat). Si és la voluntatessencial d'un poble, té dreta fer·ho. ¿Desde quan nosaltres, pobles petits o pobles .grans, podem decidir el que necessita o liconvé a un altre poble? Això és totalmentabsurd. Un poble decideix i ja s'arreglarà.

.I acceptaré històricament les conseqüèn­cies de les seves decisions. L 'absurd és queun poble decideixi una cosa i uns altresdecideixin que no.

Independència, o tan sols més }autono­mia?

No, no, jo autodeterminaci6. Ambtot el sentit que això vol dir. Vol dir qued'alguna manera jo estic d'acord amb lallibertat d'aquest poble, amb lOl ci que

. aquesl poble vulgui decidir, i si és la inde·pendència, fantàstic; i si és una conredera·ció, fantàstic; i si és una aUlonomia escla­vitzada, doncs, jo aniré dienl que no, peròho hauréd'acceplar. Per damumde lOl esticper l'aulodependència, o sigui estic pelprincipi. Pcr l'ètica entre c1s pobles.

Quina diferència hi ha entre el LluisLJach d'abans i el d'ara?

No ho sé ... Home, suposo quel'experiència em condiciona més. Amb elsseus avantalgès i desavantatges, perquè avegades l'experiència és una presó. Ho dicperquèaix.ò s 'hadepensar moltsempre queuna persona gran et diu: "Oh, ja tindràsexperiència". Està carregada de raó,l'experiència és una cosa que ensenyamolt, però també és una frase caregada debarrots. Perquè a vegades l'experiència,precisament, el que el fa és rendiH'e. con­dicionar-te, oblidar moltes coses, i els es­cannents, ...

T'autoescoltes?No, no. Pateixo molt perquè sóc

capaç de criticar, i s6c massa ferolge.Suposo que li passa a LOLa la gent. Un ésmassa ferotge amb un mateix, i no es sentcap plaer. A vegades, diguem, fas escolta­des nostàlgiques. Vejam com sona això, iho escoltes després de moll temps ... Hi haun moment, el momenl que ho estàs fent,que síque ho escoltes, perquè ho sents commolt propi, com moll teu és el que estàspensam en aquells moments, perquè pro·fessionalment és necessari .

Què fas els diumeoges?Normalment canto. I vostè? Balla,

estudia o dissenya? (riem).

aquest per a un ser humà que voldedicar-se a. ~a comunicació, que 3;lgúli interrogui. Inclús si fan cara decriatures com vosaltres, que encara noaixequeu un pam de terra. Doncs d'algup3manera són en aquesta feina, la mevajusli·ficació.

El que passa és que jo ara feia setdies que no actuava i estava descansat

Un fa el que pot. Tampoc sóc ama·ble quan no puc. Només espero que la gentho entengui ... i només tinc una excusa peraixò. i és que ho faig per estar bé daltl'escenari que al cap i a la fi és pel que lagem em vol una mica.

Ets un bon "mestressa de casa"?El davantal no el domino gaire. No

.sóc ni ordenat, ni net, nÍ sé manegar-memassa bé en Ja cuina, ... Però en canvi sócmolt casolà. O sigui que convisc amb eldesordre.

Ens pots aguantar, no, doncs?Sí, no veus que xerro com una me­

llerenga?

No però quan estaves assajant it'esperavem, hem sUP9sat que ens esta­ves maleïnt, perquè ens has mirat ambuna cara ,..

No, primer perquè quan estic allàdalt no' penso en vosaltres. Sobre això, lasinceritat potser usofengui ... Però aquestafeina té morts lIengualges. Quan sóc allàd3.1t.sóc capaç de fer-vos esperar rres hores,entenc que per respecle al públic i moltesmés altres coses en aquell moment he No, però tens algun hobby especial?d'estarperallò, no? A més, nohodicperfer No, xerrar, de vegades .... La veritatlapilota,de veritat, però la vosU'acuriositat. és que quan puc estic amb la gent que jom'honora i no hi ha honor més gran que estimo, que és molt poca i me l'estimo de

______èiJC:1'ttFl..~~::sO'!:oJlZ!Tll1ta. . ::2.-1

Què creus, que el Barça és més que unclub, o ha de començar per ser un club?O d'això passes?

(Riu) No, no ... POLScrés unaconua­dicció, però també tinc el meu sistemafolklòric festiu. Aleshores el Barça segura­ment és més que un club. El que passa ésque quan veig com funciona, qui el repre­senta i aquestes coses,llavors dius: si aixòés més que un club, és que aquest país ésmolt poca cosa ... Però bé, sempre queguanya me n'alegro perquè sóc culé, sí.Perònohodiguisaningú(vam riure). Teníraquesles contradiccions ...

Fas esport?(Es va petarde riure) Tu m'has mirat

bé? (vam ·riure tots). Home, quan. canto,Déu n'hi dó! A l'estiu me'n vaig a fer voltspel Mediterrani i intenlo fer-ne, però suaus,suaus.

posant en qÜestió una de les I>ect:s fona­mentals en el sislema repressiu en què lasocietales fonamenta. O sigui, que estic perla insubmissió i objecció.

Què en penses dels nois com nosaltres,. som pesats o és el preu de la fama?

. Escoila. la verital ÓS que està moltbé que ho preguntis així, perquèsempre emdónes roportunital de fotre-us fora (vamriure tement que holes), i si realment el quepreguntes ho creus, és que no has entès resde la meva feina, del meu plaer. Perquè elmeu plaer, d'alguna manera, no és quesigueu vosaltreS personali17..3ts perquèm'atipés aquesl tracte, és que ho tinc molt

'fàcil: em puc retirar. M 'he donal tantsprivilegis que ja fa deu anys que cm pucretirar, sense haver de pensar què faré quansigui gran.

\

CÒMIC

'3tE",'I(IiIPOJ -+ pp.f!,s,,,,P~~ (A .... "'EoN.....7b

I J"'l.. 'lol-\pE 5" c..v.,S(iT'" (0-4: /01(1 '-E c..Af>I:' Po>lt L4

C;I¡l3G

lAJ Y Pr- wv;.iLAb lik.f :5" ~""l~ D~ G'-'EMt4!

i fNJ1A)'!lll'l p,...dv o ¡,. /1.0 (l./'<I\/t¡' .'

:> ,.,Tt:.wM5 ~o,~o"s Ihi"S ...

I PE n.o $'6 SAfft M'" 131& '"

w ... ,,(tA.o. p"E U,\ÍI&A

~A,.I3Att~I/.I.AAA... \

r"A Jo 'AN

. V O 1'Jl'l"1." ,...) SE

"''1f ..... ltA'pl't(l.lo,-","'1t

L ....... .¡f· ..!

o~•

ARTS PLÀSTIQUES.- • • . I

HOWARD HODGKINGpetits formats, 1975-1989

HOWARD HODQKING va néixer a Londresel 1932. És fill d 'unafarru1ia d'intel.lectuals anglesos.Quan tenia set anys la seva àvia Floren, que era una'dama moltextravagant, li "a interpretarel seu horòscopi li va dir que el colori lalluminr!sitat serien dos factorsmolt imp'onants en la seva vida. Durant la guerra aEuropa (anys 40) ell i la seva família marxen alsEUA, concretament a Nova YO(k. Howard S'ho passàmolt bé. Després tomertà Lóndres, on no, és gairebon estudiant i només vol pintar. Als 15 anys tornaràals EUA, on comença apirttarde debò. Fael seu primerquadre anomenat "Memories", ·)n apareixen ell amb elcap rapat i la seva àvia. L'àvia, col.leccionistad'estàtues eròtiques índies, va marcar-lo molt en laseva obra.

Actualment té 58 anys. És un home baix,gras, de cabells grisos, pànxut i vermell de cara.eamina b~lancejant molt els braços. És un personatgecuriós.' Eó' ds seus quadres observem que el marctambé est¡¡ pintat perquè ell consider~que totel quadreés pintura::trobo que és molt lò¡;ic-, i ens ajuda a mirartot el que hi ha al mig, el que per a ell és més imponant.Tot i qu'e en as¡ueli temps la pintura abstracta estavade moda,. els seus quadres no ho són. El que éssorprenentés que tota la seva obra té un comú suportno gaire corrent: la fusta. Penso que, tal i com ell diu,ajuda a composar. També és curiosa la mida dels seusquadres; :que éS uha manera d'amagar les coses que ellno vol que la gent vegi. El que més em 'sorprèn ésla seva capacitatd 'imaginació; lam~era de represen­tar les figurés, sobretot les sensaciohs... que ell viu

sense que ·apareguin formes figurative~. Si hi haalguna figura en el quadre,' ell l'amagarà perquènosaltres la trobem, cosa una inica difícil. Els seusquadres són enigmes. .

Tota la varietat de colors no la va treure delseu propi medi, Londres, perquè' éS molt humit i 'elscolors haurien desermés aviat foscos, sinóque els treud'un viarge que va fer a l'Índia i ho pirita quan arribaa Londres.

Molts dels seus quadres no estari pintals en unsol any, sinó en dos'o tres. No se'l va valoraren'el' seutemps, per la mida dels seus quadres..

Totes o gairebé totes les seves pintur~s.lenen

una característica molt curiosa: sembla que mirén elquadre des d'una finestr~que en aquest cas és el marc.Sempre combina els colors més incombinables i sem­pre hi ha, d'una manera sorprenent, el verd ¡el negre.Tora la seva obra és enigmàtica, curiosa i sorprenent.

Les característiques principals de la s~va obrasón:

- El color- La sensació de profunditat (perspectiva)- Les imatges enigmàtiques .- El marc forma part.de J'obra- Les petites dimensions co~tràriament a la

moda de gran format del moment. ' '- El supon característic: la fusta.

Maria Bellavista Saboya2.C

II

CÒNSULTORI

Hola Cloti!Sócuna tia de C.O.U. Esticfeta caldoperquè

. tinc un problema molt greu, que és el següent:Fa poc em va demanar per sortir un tio que

m'agrada molt. La meva re.!·posta va ser afirma·tiva. Tot anava molt bé fins que l'altre dia em vatrucar 'l'únic noi que jo m'he estimat de veritat.Veuràs, fa uns mesos ens vam conèixer i va ser eltípic amor a primera vista. Aviat ens vam declarar,però vam esperar uns mesos per poder conèixe'nsmillor. Amb el pas del temps ens vam adonar quela nostra relació era perfect:l.. Però això va durarpoc temps, perquè quan ell ja estava decidit a de­manar·me per sortir, un malentès ens va separar.No estic segura, però tot i que m'agradava el noiamb el que surto crec que ho vaig fer per oblidarl'altre. Bé, la qüestió està en què l'altre dia em vatcucar i em va demanar que l'acompanyés a unafesta a la qual s'hi havia d'an;¡r en parella (nocrecque ho fes perquè no tingués parella, ja que lesporta a totes de cul).

Jo volia negar·me, p<:rò no vaig poder. Elnostre rencontre va ser...inoblidable.

Ara estic feta un embolic, perquè tot i quem'estimo aquest,no vull fer mal al noi amb qui surto, sobretotperquè fa poc temps que sortim, ell està tope colatper mi i a més m'agrada for.ça.

Què haig de fer?Una desesperada

Estimadadesesperada: No calque et posis així.El que has de intentat és conèixer els dos i t'has dequedar amb el que més t'agradi... Jo crec i penso quehauries de ser sincera amb el tia que surts, dir-li queestàs enamorada d'un altre, i hauries de tallar amb ell.Arabé, pensa que els amors a primeravistaenganyen.Si ets sincera amb el noi que surr.s, no s'ho prendrà tantmalament, pitjorés que se n'adoni per una altra perso­na.

. Surt amb l'altre, si vols. Però abans de fer-ho,fes-lo patir una mica J?erquè se n'adoni que has tallatamb un altre noi per sortir amb ell.

. Espero que vagi bé. Toma a escriure.Cloti

ES BUSCA

No em digueu que'no coneixeu aquests ulls!Tampoc ha passatlan! de temps cnlre que aquesta criaturaangelical va posar per al fotògraf i ara, que és tOl un senyorprofessor d'instilUL Un senyor professor. però, que haretinguI quelcom de l'edat que aquí veieu. I no hodiern pasper les criaturades que encara fa. no. que ho diem perquèla carona d'angelelbé prou que la conserva, malgrat queja s'afaiti. Pista: datada a Roquetes. et 1968.

Amb clla tampoc podeu fallar. ~a;p.orta ul1èr~s.

però els ulls s6n ¡guatets, iguaJcts. A mês. aquest am~i~nt

bucòlic, aquest animaló que subjccta... són detalls queajuden a descobrir la carrera universitària que aquestanoieta ja tenia ben pensada des que menjava .sopetes. "Precisament en aquesta fOLO la vàrem ~opr¡::ndre en un. .moment del seu Ircball de camp, ~an feliç, ella.

.-

COM APANTALLAR AMB ELLOOK EL OIA DE CAP D!ANY

Un ¡lspecte endreçat...

_Zh?JZ1-Uz.... e;z,lifS _~ _ _ _ _ ,

Ara que l'hivern s'acosta, m'imagino que ústomareu bojos per comprar la roba més "guapa" de lestendes de Barcelona i Granollers i si no teniu gens clarq~~ es porta, aquí trobareu uns consells útils.

Per a les noies'esportives i informals es portarà'roba còmoda, preferiblement de llana i de colorsestridents. Pantalons estrets agafats al turmell i robacenyida. Aquelles que tingueu un bon tipus el pode;,lluir amb faldilles curtes o de "tablas", i aquelles mesrodonetes, porteu jerseis amples i de colors pastels.

Per a les més clàssiques, es porta igualment la'roba cenyida però amb un toc clàssic Col1Iés el vestitjaqueta, llis o bé estampat en quadres.

Atenció, ja us podeu. obHdar dels estampats alsclàssics'. Es porten les sabates originals i les mitgesfosques.

És adir, que si voleu anar'de moda, aquestes sónles pautes de moda segons Cacharel, Moschino, Rober­to Verinoi Closed. I si no usagradatisposeu larobadels·avis, que estareu molt "monos".

La senyorr:ta Mitges Estripades

Els dissenyadors de m,)da volen imposar lesseves creacions, i cada vegada són més "passades" ivan més d'acord amb el ditxés."cnlte al cos", que noal cap.

La moda actual declara la guerra al greix i s'haaliat amb el bisturí i la gimnàstica. Ara el que "mola"és ensenyar... ensenyar el màxim, els muscles, lescuixes, un pit...

Però, és clar, aquesta tendència sols la podenseguir les "xatis" que tenen "cuerpo Danone", o bé lesque es passen l'any fent règim, i les que tenen elcomptecorrent arregladet. .

Jo proposo' 'una altemativa "free" enversaquesta moda imposada, sempreelegant, de luxe i persobre de toCde marques de renom.

.Si .s'ha portat tot, des ~e la mini, la maxi,la pota d''e1efant: laplataforma, la torera, la campera,el pitillo,);qjurttilla, l'escot dI, barco, la transparèn­cia... en fi ... si els dissenyadors recuperen i reciclen lamoda d'altres anys, per què no ho podem fernosaltres?... La inspiració per composar el nostre"look"· ¡i,m;cular per al ball de cap d'any ens vindràmentre remènein els "mercadillos" de segona mà o elmateix armari de l'àvia. La selecció dels diferentselements s'ajustarà ala propia. personalitat. Aquestre­ciclatge té dos components molt interessants, d'una

. banda la mística deJ passat i el record i alhora unacrítica anticostuIrusta-.

El "xic" portable i diferemel donarem amb el. retoc adecuàt del model i l'ornamentació complc­mentària "(mítges, botons, sabates, arracades...).

Espero que ,triomfeu el ball 'de cap d'any.Potser no sereu la més guapa, ni'la més elegant, peròamb aquesta indú'mentàriafareu parlar.

., , . . , ',',"

.'

.---­, , '

;

".~'j .. u ci e _~J§!F4lOII¡¡.Carta al R.C.Is. \.

Éspossible que mai l'hagis analit-zat bé, que pel sol fel de }·tcnir-ho pràcticament tol no hagis a',xafi·lal mínimament la teva perso~a. Eres un~bon partit, llàstima que fos tan difícillractar-le. ~

El que veritablement em sapmolt de greu és quesenseconèjxe'm ['ha­guessis creat una ,imatge de n;.i lotahnentequivocada.

Jo no era ni sóc el que tu el pensesni molt menys, simplement tinc els meusdefectes. .

Pesada? 'És possible, pe:'ò enaquelllemps estava enamorada.encara que no crec que tu puguis v<lJorar

aquesta paraula. S 'ha de seniir endins,quan ho experimentis ja podràs imaginarel que vaig patir.

El casésquefa molt de temps queja no els Jameva raó de viure. simplementets un record. un record moll sincer quemai podré oblidar.

Per tu!De vegades VIndria .cap a: tu

correntS, l'obriria els meus braços i t'agawfaria ben fort, t'abraçaria ben fOrl. Perquèaixí el tindria prop meu, et sentiria dintremeu. ~erò.tu has fugil.ara ja ets molt lluny, no et puc agafar.

locar, a~àriciar. Quan Jes nostres miradeses creQcn, els meus u.1ls estan inquiets; n.osaben cap OQ. l1]~ra.r:;· I t'estimo tant! Mainoetpodréoblidar.Sense tu res no lésentit.Creus que ho podré superar? Voldria esbo­rrar eltell-record, el teu nom, però els tincben gravats al meu cor.

M.

Per a tu, Jordi AdellS6c una noia que ['admiro mblt.

Cada cop que el v~ig pel bar. ipel passadís. per les escales... penso "9UCbo que" eslàs cabronàs!!!", i em cali lababa. Segurament pensaràs que estic col~.deta per tu, però no. Simplement no sàbiacom dir-teci moltquè ('admiro. M'agrada­ria molt cònei)(c't ja que enlre nosal~essols hi ha un simple "hola" o un simple·"adéu", En algunes ocasions fins i tottambéunsomriure. Bé. seguramemno sapsqui sóc, però jo ja he quedat descansadahavent dit el que semo per tu. :

UNA DE3er.

Separació sobtadaMiro la nostra foto, cm

pregunto:-Què ha passat? què ha canwviat? .. Què ha sigut.tan fort que ens h~gi

separat? .

Una separació sobtada, inespera­da, i potser i tant sols potser desitjada peralgú. Per mi no!

Havíem passat .tantes cosesjuntes, tants anys, tants dies, tantes hores itantes coses!!!

I ara tot resta en un record, potserpcr algú oblidat. Com rèiem, com jugà­vem, com ens divertíem, semblàvem uniw

'des per unae.spècie. de màgia. Una màgiafona i. en aquell moment, indestructible.

Però, qui sap com. es va anar. tomant feble. Fins morir i desaparèixer.

Sisabéscom. qui,dequinamane­racanviartoteJ succeït. ho faria, per evitarel sofriment, el dolor•... del que podríemanomenar una SEPARACIÓ SOBTADA.

Molt lluny d'on etsMolt lluny d'on ets veig aquella

cara nua darrera aquells ulls, ni un simpleparpcIleig, res sota aquells llavis. ni untímid somriure. Rostre deslliurald'angoi­xa que mostra el matis desconegutd'aque­lla imatge de la qual me'n separa un vidreimpossible de trencar. En ei fons va ser lamevatimidesalaqueem va ferenfonsar enmimaleix i pensarque aquell vicireerareali no fruit dels meus sentiments. Poc a pocm'anava trobant més captiu de pensa­ments, dels quals encara no me'n pucdeslliurar. Certa vegada vaig intentarescapar de mi mateix i vaig obrir unaesquerdaen aquell vidre per la qual encaras'hi respiren records d'un passat que emfan sentir sensacions, tan reals però tanfalses, que ·la mateixa foscor de la nits'empoita i que l'aigua de la pluja s'enca­rrega d'esborrar.

BiN

T'estimo a tuSí, t'estimo a tu. Tu, que en un

principi no t'havies ni fixalem mi. Tu, quem'ignoraves completament. Tu que vivies·feliçment sense saber cI que jo sentia. Joque m'csforçava per atreure't, jo,· que etnecessitava al costat meu. jo que ct vqliaamb mi.

Et vaig aconseguir, nosécom hohe fet, noméspensoquecttincambmiique.i;ràcies <al temps' t'has ·enamorat; dono1:o'Tàcies a aquest temps, perquè ara, encaraque el nostre inici no fou com tots els ini~is<

som. una de les .millors parelles.Els dos ens estimem!!!

ISA

Els Tres MosquetersSom tres nois m~ e~pavilats que

un pèsol. El nostre problema es puramentsentimental; a part de la nostra relacióestable amb les nostres comesponeptsxicotes, volem una relació inestable ambxicotes maques del centre, .conservant,és 'dar. les relacions a~b les nostresxicotes. Busqueu-nos, som els tres ve1C~

cans mosqueters de 3er E.CANYA amb 30r El!!

E1~ 3 ~ers.

~t :~A'¿ó~~Rs~~0~~~~1WTl;~

::::2. :!3

1

Nil

Luego, con elliempo, te das cúcntaque elias no te lIenan, Entonces p,)~oapocointentas sacaitelas de 13 cabeza, ::iunque tecueste, ¿\' qué haces?; buscas mujeres, sí,mujeres, niñas adultas que le sahen Il?n~r,

vaya dicho de Olra manera, sin asp¡rinasemrclas rodillas, sin pajarit.0,s,ep la cab.e7.a,etc.... Son mujercs de las cu,al~s'~e,ilegasaenamorar. ,

Peroa lasotras,si las-dejasèntonCeseren tú un cabrón, el mala de la película.Todas eJlas te miran mal y ~ye§ 'por àhí:"Oye, tío, como te pa(¡as, con lo bicn que¡bas" Entonces tú, en tu inlerior, sientes ungran Cuego que Le qucma poco apoco,porque sabes eórno son elias, pero lasdemas ¿qué coño sabéis? Tú sabes que ellaha intentado que los demas crean que lacosa iba bien cuando cra todo lo contrario.

Las chicas de hoy cn día no ti~an.

son UJ'las vocas y unas refifis. Estoy deacuerdo queel sexo no loes todo:perosienuna relación no hay sC}!:ó, ¿no crees quesería mejor comprarte una muñ,êcà incha·ble? Al menos estaS no hablan; y sí 'tesatisfacen.

Luego, después de dejarlas,' nò ín~

tentes vaIver a ellas, ni cpmo ~ma~tè 'nI', 'como amigo, porque la may~rra t~ da:r3 conla puerta en las nariees. Ent~nces tu tesentiras mal y te dolera.

NOTA: ESlO va por ,aquellas refifisy crias que creen que con su cuerpo se'comen el mundo.

30 Hombres que dejan huella

A las que dicenque elias sufren mas'

SQY un joven que ha vivido algunas

aventurascon algunaschicas, y de t9do~tohe sacado la conclusión que, las chicas dehoy en dia son duras decorazón. no ~~fren.

En un principio telo piolan todode colorderosa, luego te vas dando cueota que aque­llas dulces palabras que clla le había susu,­erada en tu oído no cran mas que lontcri~s,

de las cuales tu habías hecho caso ciega­mente.

Elias ahora son las pcligrq~s,

Cuando crees quc todo funciona'b,ia'o: ellaesta buscando la manera de putean.e, y'.sitiene la ocasión de po'nerleïos cuémos,;~·c;>,se lo piensa dos veces. Ah, pcre pobr~d~ tí,chaval, si se te ocurre dccirle alga '3 'J~

vecina, ella sepone hccha una fic:1l,·y c9:rnosaben que los chicos somos muy ce!osós '­si, aunque digamos 10 contrario- se pa,sancoqueteando lodo el dracon el prirnèro'qucpasa.

Cors solitarisSí, va ser meu durant uns instarits,

potser uns dies, però després tot ,c~ vaacabar. Ell va marxar i jo vaig restar està­tica, immòbi.l, i una llàgrima glaçada iapàtica ,va devallar pel meu rostre esblan­q~e~t i somort. Jo l'estima,:,a i això ci va,fer

fugir. Es cert, però, que encara l'e~timo ic~da vegada que guaito la seva crid~ncra

, rialla o fi 'ofego en els seus ulls cI meu cQrs'esqu,inya i s'esmicola i jo resto rnelanc~.

lica' abatuda i una enorme melangias'a~odera de mi sense compassió. Vamarxar. un malcït dia, així. sense més. i.josé que mai més ne tomarà.

. "

Uoes que estan en procésdé ·congelació.

Queixa al consergeSom ungrupdegentqueens volem queixarsobre l'hora d'arribada a }'institutdel con­serge. Hi hamoltagentque, com nosaltres,ve en cotxe i a dos quarts'de vuit ja és aquí.Passa mitja hora fins que el conserge noarriba, i un dia d'aquests ens trobaràcongelats.El que podria fer és arribar més d'hora iobrir-nos la porta. Com voleu que apro­vem, si ja de bon matí tenim les ideescongelades!

Sóc un admirador de l'Olga Cace­rez. Ella em coneix de l'any passat, però ~ra

jo he repetit i trobo que em distancio moltd'eUa i això em fa mal. Ella nà està ¡nteres-

. sada per mi, això ja ho lincassumit. No pucsuportar la manera que ens estem distan­ciant. L'any passatconversàvem més, peròaquest any de tant en tant hi ha un tímidsa1utentrenosaltres, i ami m'agradaria quefos quelcom més que això. Sempre m'haagradat d 'ella alguna cosa que no' sé des­criure i m'agraqaria que lIegís,aquestacarta i s'adonés del que sento per ella.

Un Admirador conegut(S.P.N., de 1er. C)

Montse M. R.

Em tatlco un altre cop ~1 'habitadó;

mentre les llàgrimes em cauen voldria t!rarpalades i cridàr, però en comptes' d'aixÒ,pujo el volum dè la música, molt ',Ht3.,·Notrobo un altre consol que sentir la seva veü,"¡he summer 0/,69" em fa enrabiar enc~amés. Asseguda al llit, em mossego lesungles i sento una impotència [rustant perculpa teva. Tantde boencomptesde penjarel telèfon i plorar pogués abraçar-te i dir-tequ'e't'estimo ique em perdonis per totel queha passat: '

Em sento sola, toma molt aviat,perquè el trobo a fallM ...

Ets el millor.Metro Goldwyn Mayer

·DeN·AN·

RecorGo la 'teva mirada:, recordo eilCU somriure i el,iecord'd 'aquells momenlSem -floreix dintre del cor :de tanÍ: en tant:Quan miro els estels o les ones del ïnar.recordo els teus ulls j el teu riure d'arr,istat.Recordo quan anàvem agafades de Itl mà ipassavem els proble!'!lèS ju~teS', tu i jc, i araem pregunto; qiJèens h¡:t passat? Perql,eenshem separat? Recordà haver cOlnpartitamb tu grans moments d" alegria, de plor, ...Juntes ens consolàvem i juntes rèiem. Perquè ha desaparegut tot allò? No hosé, peròsi 'sé que sempre en tu he confiat i recordaque jo sempre t'he estimat.

. Qui ro ~hO hauria dit, qui m 'ho h~u­

ria jurat que un dia escri~a per ell. Un ell'esp~ial,'un'elldifeI'em; ~n. e:ll"CJ.ue desitjo

. esttèÍ1y:Cr.cmrè els meus braços i dir· li tmsots un:'T'e$tiriJ.o''<. ' .:'".' :: No m'atreveïx6-aixecar la miradapcfpor de ·[opaf-"rrie·'hnib,·lla sev;x:' nom'3IIcveixO a passejar per po~ de topar-meamb ell i no satier què fer;no s"aper qt.è dir,lO; i que el meu cor- h,o desitja, ho vol, honecessita. ' .

Potsersemblenparaules d'una boja,pero no és bojeri., és AMOR.

Veure't s'ha convenit en· un'plaerque necessito satisfer. . . 1 • "

'M>¿¿A7A~AvnC4V7vNt1t7A7vmx67VQ_g6~2JA¡f-Z&1tA -'.-~---- -7-~--,--~~---- .

=~

Per a tu, Jordi...

TOl çOIJIençà i lot acabà, •.ara crec que r~s té sentil,penso en un possible suïcidi,perquè renexiono i veig quc,a1 meu voltant no hi ha res,ningú que s'interessi pe( mi.

Si jo deixo d'existirningú no se n'adonarà,la vida seguirà endavant.No pel sol fel de que jQ de~paregui,

desapare~~arà la primavera,la vida coOli.~uarà,

ni tan sols el.record resLarà: p~sent en cap meOl. ,

Per això mc'n fc;>'P, de la vida,perquè res canviarà per mi,'res no deixarà d'existirsi jo no existeixo,lOl seguirà igual;per això proclamo un crit d'auxili,ben fort,per intentar que el meuesforç sensible pug'ui anibarals cors de gent sensible.,.No sé si algú m'escolLaràsi algú podrà sentirel meu crii. agut,. .el meu,crit d'ajut.No hi ha res que pugui ompliraquest buit qpe duc dins meu.

Crec que això és el propi inicidel meu propi final

Desengany. Jol'estimava. Jocreiaque eliami

també. Ell constanmem m'ho demanava.però jo mai no accedia. Sempre que està­vem junts parlava de fer l'amor, però jotenia por, per mi fer l'amor hav.ia sigutsefl)pre un tabú.

Em vaig promeue que aquel~a nitpassaria, i passà.

Quedàrem als "Arcs", un divcnMdr~ a laniti més tard em va portar~belcotxe a un lloc molt solitari. Ens ho vammuntar salvatgement, i va qued:lr·se paraten veure que jo no l'aturava. Vam ferl'amor i jo vaig tenir dos orgasmes. Enacabar els dos estàvem esgOlats.

Em va porlar a casa com feia.sempre, i en acomiadar-nos va dir que jamai no podria oblidar aquella nil

L'endemàal matí va dir-me que larelació s'haviaaeabat ija no em necessita:­va per a res.

Més tard vaig averigaai" que ell. havia estat amb una noia mentre sortíem

junts.Cor enganyat

P.D: voldria acabar diem quc tots elshomes son uns mal parits, elc...

Estimadissim J. LópezJa fa dos dies que no véns i

t'enyorem molt. Trobem afal.tafles classesde física que tu dónes amb tanta rr:"arxa,el teu somrju~e entremaliat se'ns estàoblidant, els teus crits encisadors se'nsestan allunyanl.. Saps què 'és això? Sapsl'angoixa que ens fas passar ?

No ens ho pots fer això, a duesalumnes que "T'ESTIMEN" tanl. Tenir-telluny és morir-nos, és voler agafar la lluna,és.és.... és voler i no pooer! La nos'.à1giaque sentim per tu és Ja que sellt unenamorat que està distanciat de la. sevadamisel.la. és una sensació que ens opri­meix el COfo

Amb la mà al·cor (perdó per laredundància). Desitgem que et recuperisràpidament

Una gran abraçada i petons per aun cavaller encantador:

Les nenes dolces

PD: Què el va passar Jordi? Que potservas caure del "Ilit"? Sembla que s'encornaMni, ailtò de fer-se mal, no?

Guaita quina parella tan maca!Te'ls crobes per tot arreu, en

qualsevol racó, sempre abraçadets i do­nant·se petonets.

AI principi sembla maco, sem­blen dos enamorats; però, ara me n'artono,és un tcaue muntat. No saben com f¡~Mho,

per fer·se .notar, iquanjanosabencom, apa! '1inga.apetarMsegrans! Ara es diuen papa i mama,demà, germana i germà.

Jode vosalues yigilaria la vostraeducació, Deixeu de dir tonteries, sensecap infonnació de la música que la gentvoldrà sentir a l'excursió .1

Estaria bé que deixéssiu de ferlDnteries: sou la parelletam~ criatura queconec. que sou persones deierceri nod'unparvulari.

Un observador

~~~. .::3 <:>

SERVEI DE DETECTIUS· . ..~~~--~ iGtii _. . --.,...- ", '" .- .. '. ..:, '. . -' .. . . . . . . ... ..

M'agradaria saber qui iï agr3'~da a la Beganya Gracia de primer. Esticsuperenamorat d'ella. i vull saber sitinc alguna possibilitat.

. El del Uchupetón"

La Begonya ens ha dit:. "Surtoamb un tia que no és de l'institut".

Som dos amics de 3er, àls queens agraden la Mireia i la Yolanda de200. A. Sobretot ara que ademés deveure~lesa l'insti les veiem elsdiumengesa l'Aigua.

Ens agradaria saber com és elnoi ideal de cadascuna. També ens agra·daria saber com s'ho fa la Yolanda perser tan simpàtica i estar sempre som·rient. I com s'ho fa la 'Mireia per tenir.taotd'bumor per aguantar i seguir cadadia les mogudes de la Yolanda.

SOU COLLONUDES!UNS¿ ?

Yolanda: "Normalment m'agra­den els rossos, d'ulls clars, però reconecque hi ha morenos que estan de guais!!!

El tia perfecte m' ha d' impressio~'lar des del primer moment, encara que sino és simpàtic no té res afer. Ha4esermésgran i més alt que jo."

Mireia:" Elmeu tio ideal ha de sercastany, ulls foscos, amb bon cos i quemedeixi en~re ¡'7S-l'80cm. També ha deser enrotllal, que sàpiga vestir i que tinguila mateixa edat que jo, (o coma ml4imdosanys m!s).· .

. l sobre la segona qüestió, laYolanda respon: "No tinc ni idea, peròsuposo que si no la vida seria moltavorrida.

JO SóC COM SóC I!!Per la seva banda, diu la Mireia:

"Jo no en tinc ni idea,'però tampoc no tinccapmésremei ,perquè, quèfariaellasensemi? '

Ens agradaria saber quan va

començar a caure-li el pèl a en Jordi, eld' història-. . .

Les tres pendones

"Després' de la mili, perquèabans d' anar~}li tenia una cabelleraconsiderable."

Ens.. agradaria :saber quin~ssón les noies ideals de l'insti per al'Albert Puig i el Rafa Navajas. '

Las Femosa

,Només ens ha contestat en Rafa:

"Simpàtica, oberta, sensual, apassionad~,comprensible, romàntica, però per damuntde lOt que em respecti i que m'estimi. Enaquests moments no m'agrada cap noia.Però en principi m'agraden totes, perquècada noia té el seu encant personal."

Sóc un noi que m'agradaria

saber dues coses de la Isabel Martín, delA:

• Perquè sempre porta els seuscabells rossets cap a un 'cantó?

. I si li fa gràcia algun noi del'insti.

Resposta a la prim'era qüestió:"No ho sé, és com una que sempre portacua, doncsjo sempre porLO el cabell cap alcostat. Una mania."

I a la segona: "No m'agrada capnoi de l'insti. Sempre n' hi ha algun que ésguapo i ;impàtic,però cap er: especial."

Estic desesperadament enamo·

rada d'un noi de COU. Es diu Marc!turri. El que m'agradaria saber 'és sisurt amb alguna noia o bé si en té algunaen especial.

LaM... ·

En Marc ens ha contestat: "Nom'agraden aquest tipus de cartetes, i sim' ho volen dir, que m' ho diguin a la. cara" .

M'agradaria que li preg~Dtés.

siu a l'Eva Bartoll de 2E què en pens~

d'en Vazquez, i si encara hi ha algunacosa entre el~s dos (sentimentalment, ésclar)

Uns tafaners

L'Eva, ha dit: ,"Crec que és unnoi nwlt maco, amb molta personalitat,agradable... (va en conya).No, no hi ha res

entre nosaItre$ dos."

Ens agradaria saber qui li fa la

trena cada dia a la M. Antònia Morató.Les tres pendones

Ella ens ha dit: "No me la faningú, ja està feta. És postissa"

Hola, m'agradaria saber derIgnasi, up noi que va a 20.0. E. Quinscognoms té? Li agrada algun'a tia? És' del'Insti? Quin curs fa aquesta ooià? Estàsortintam balgú? Si nòsurtono li agradacap, que descriguí la seva 'nóia ,ideal.Quin és el seu signe zodiacal? Què fa elsdiumenges?

Ignasi, espero que responguis sin­cerament. Gràcies.

Nosaltres vàrem parlar amb"ell,però només ens va respondre les següentspreguntes: els seus cognoms són Prat Sarrii el seu signe zodiacal és Capricorn.

Som unes noies 'de 20n. que tro­bem el Sergio Matabuena ,força interes­saoti moltatractiu. Ensa'gradaria s~~~r

si s\lrt amb alguna noia <> si te algunprojecte pensat. També ens agradariasaber els seus" hobbies".

Unes Mata buenasNosaltres li ho vam preguntar. i va

respondre:"No, no surto amb cap noia i no tinc

cap projecte pensat. Els meus hobbies sóncol·leccionar clauers ifer atletisme".

. Ens agradaria saber els signesdels horòscop de tots els professors. Si noés possible els de tots, del Quim Fraderai la Fina Dantí.

Hem cregut més convenient de pre­guntar.li-ho només a la Fina i al Quim.Hem sabut que la Fina és CapriçoJ!l. i elQuim és Leo.

M'agradaria saber si el Quim'Fradera s"ha sentit mai atret per unaalumna.

Ens ha respost exactament:"Per una? Per moltes!"

,FRANCES

li'1

•(Ce qu 'on publie sur cette page apparrient à l'annéedernière)

MEURTRE D'OISEAU L'HIRONDELLE

Montse Caballero Fabregat3er.·B

" ,Un matin de novembre je partis au bais. J'y suis

arrivée bien fatiguée et je m" suis assise pour me.reposer, Tout semblaitdorinir, cn écoutait seulement lebruit doux et mélancolique de !¡, rivière et aussi le ventsauvagede novembre, Je regardais avec intérêt un petit, .oisea" qui reslait endormi sur une branche d'un pin.Cétait un petit moineau. Dans le bais on respirail lapaix, J'élais racrochée contre le tronc d'un arbre elquand je me disposais à fermer les yeux, je regardai àmon còté un homme avec un fusil qui étail sous sa mainel lenail l'oiseau au bouïdu canono 11 épaula, il tira. Lemoineau eSI també. Le silence du bais, érait trisle el levent hurlait tres fort. Je m'approchai, le pauvre el char­mant animal n'étail pas ençore mort.1l me regardait, la

¡ lêle couchée sur 11lerbe, avec les yeux pleureux, ses. ailes grises élendues el son bec pointu à demi ouvert,comme criant: "Au secours". Je regardais l'oiseau ,blesséelje lè comprenais. l'aurt,is voulu le guérir, maisc'était rrès lard, son agonie dura des secondes. l'aipleuré de rage el me suis interrogée. Pourquoi a-I-il éléfrappé par la mort?

Quand le soleil arrivailquand les fleurs SOltaienlI 'hirondelle rèlournaitavec son chant doux.Je l'allendais dans ma fenêtreimpatiente,Comme chaque annéelout en elle élail petitses ai les, ses yeux,ses palles, son bec,Elle élail habillée en blanc'et noiret faisait son nid avec beaucoup de soin.Je la voyais thaque joU!pendant six ou sepl mois.Mais quand le froid arrivaitel le soleil ne brillait pas comme toujoursl'hirondelle s'envolailel me disail au revoiravec son chant doux.

Annie Fermíndez3er. D

LE RIRE EN PERLES(Cancreries de 3r de l'année dernière à ne pasrépéter)

~'. ~/:~~~ '-. '''-V'_',,''.~~_' ".::' :,r.. , _•... _ .:' ," ,_ .. _. . __,:.-:?'

Quels sant les Sports préférés des français?- Tous les français font du ski parce qu'ils ant les,

o • .,'

Alpes là bas.

Que'est-ce que cela signilie?- CesI pOU! une campagne qu'il y a eJl France

contre les races d'animaux.

Qu'est-ce que c'est que la francophonie?- Cest le réseau léléphonique en Françe el toUS

ceux qui parlent en français par téléphone.- On appelle comme li 10Ules les posles de radio,

françaises.

MON PREMIER JOURAU LYCÉE

Gemma Garcia Coderch20n. D

Quand j'étais arrivée au Lycée j'avais peur.l'avais beaucoup de honte, Je ne savais rien, Ou élaitma classe? Dans quel érage? all élaient mes copains?Rien de rien. 'Et je ne connaissais personne. El je medema~dais: Les profs seront bons ou pas? Commentseronl-ils? J'étais neurveuse pOUI lout ça. El dans lacour je ne savais quoi faire, ou aller ...

Ce jour a élé horrible, unjour rrès mauvais. Je nel'oublierai jamais,

I

\

ANGLESA POEM FINDA WAY UN SPOKEN WORDS

Wherc is !.he eenter?what center? oC this rabie?no, the centcr oC the .eanh.I don't .know, I Cargel itbut ¡t's as deep as (he world.the world? What is this?the world is everything,and you, and J my catara these things the world?then lhe world is endless?no. it·s false. Thc world is finite.What COIOUf has me cemer?what eenter? of this table?no, the center or the eanh,Lhe colour oC your catrhen if the calour or my catand rhe coloue or the cemerare equal and if the cemer isas deep as my cal:My cat is the eenter oC the earth.Is mis argument truc?more or Jess.

Max Dominguez (COU D)

There is love ¡nside oC meWhy won'( semeoue set il CreeThere's no use UyingCause aU I do is cnd up ccying.

Hopefully somedayMy love will find a wayMaybe he is waitting for that special day.

I ofren wònder when he will tey againMaybe someday.My love will find a way.

Ana (3e •. E)

SOUNDS

I want to tell you how I Ceel.exaclly whal you mean lO me.How when you're nat near.ilIS your Cace thal I sec.How when r'm depressedand on the verge or crying.you can get me to laughwithout really trying.I fcel so happy and securewhen you are by my side.Whal cIse can I say,except thal I guess ¡t's lfue.though I haven 't said iL beroreI really love you!!!

Ana (3e •. E)

Speak

Grecn

Santi AndreuFerran Casamitjana

""I

II

II

LI I I

DISHSPOONRUBBERBLOUSETALKHALLTHINGDOGSCOTLANDPRICEPEN

Now look at the words in BIG LETTERS on the lejt o/the boxes. For every word, there is another wó~d'thatends wilh the same sound al the botlom. Can youfindthem?Write each answer in its place. with ane leuer in everyboxo Then read the word downwards in the markedboxes. What is it?

Say these lWO words out loud:SKIRT HURTThe endings have the same sound. Can you hellr that?Now look atthe words onthe lefto/the boxes. For everyword, there 's anather word that ends with the samesound, at the top ofthe page. Can you find them?Write each answer in its place, with one letter i,¡ everyboxoThen read the words downwards in marked boxes.What are they?Should you eat these ....?

Eyes Take SleakKnow LasI Give Son

Mean Three Nin.c OneDoor Size Crossed Sign Live

Quarter Spon Passed DaughtcrDose Lost· Me Week

Ten

Ncon BütterWalk Small Fog

England I\iceFisch Nose

Ring House

-\UkLlZ&LXdLIZZAbia:awu:zr-_... - - - ~.::3.::3 .

",

PERLES CULTIVADES~

fERLES DE PRIMER

"L'astetica es la ciencia que estudia les vibra~

cians"

, "Cuando llega la nave sedecrroputa y la materiaque comiene cobra vida..." '.

"Però lot d'una la nau esclata i es divideix ellmoltes pans. Tot això sembla focs artificials.

Les restes cauen a! mar.Cada vegada cauen més cosses a! mar:"

Definició clàssica de probabilitat: "La defini­ció clàssica de probabilitat diu que la probabilitatprimer s'ha de comprendre i després fer-la, Es potaplicar en una cosa on no saps quin apostar."

Com es' pot avaluar la probabilitat d'un'determinat esdeveniment qqlln no es pot aplicar ladefinició clàSsica? "Dòncs èt~uaieis'di.tsidir sort que

, -.... 'ens toqui." '.

Origen de l'agricultura i les seves causes:"L'agricultura sorgeix gràcies a! SIMI que, rras unfet, comença a desenvolupar la men!." ,

Edat Mitjana: "es una etapa que va des delsegle V a! XV. Comencen les glaciacions."

Home de Neanderthal: '''va fer l'an bizantí."

"Les novetats del Neolític van ser les revo­lucions (la francesa i la industria!)"

PERLES DE SEGON

Geografia explicativa: "és la geografia quenomés es dedica a explicar, és a dir, sense cap deta!1 nires."

PERLES DE TERCER

Tratamiento del, tema de Fortuna en la litera­tura del siglo XV: "Es un tema de vicio.para el hombrey la mujer. Porque lleva a distintas causas: como porejemplo a llegar a no tenerdinero porque todoesto sehace a l'azar.

Ej. De cada 5 o 6 veces que vas a! Bingo te tocauna o dos, o sea muy pocas."

Na~[a brevemente el desenlace de "La Celes­tina": "Siempre acaba ma!. Su inarido se mata y laCelestina poco después sube arriba de la torre abre laventana y se tira, en conclusión se suïcida."

''La filosofia és lo que hacen los d~tèctives paradescubrir un assesino, buscan d.iferentes pistas, que lespueden llevar a saber 'quien ha sido, pero nuncallegaran a saber nunca que sucedió en cada momentoy lo que dijeron cada moment,o a no ser que fuerce a!acusado."

"La generaCió espontanea afirma que la vida,pot.sorgir d'un gra d'arnis o d'un filet de badella"

,Tema: Teleología del movimiento y regiones

cósmicas. "No siendo este momento el mas óptimopara responder a una pregunta tan larga y teniendo lasmanos congeladas por el frio que hace en esta épocadel año, yo concluyo este examen, y así podré ir atomar un café y ca!entarme las manos un poco."

PERLES DE COU

"Un dels diàlegs més ÍI\lponants de Plató quesintetitzen més la seva filosofia és "El mite de lataverna)!."

"IntelleclUa!isme mora!: aquesta és una de lesteories fetes per un autor pre-socràtic: SÒCrates"

.&--=- .....-lL

-:,

Amor; No siguis tan tiquis-miquis,més val que et busquis parella oacabaràs més sol que la ulla.Sort; Ni això et va bé. Retira'l!Notes: Tranquil, no passa res,només estem a principi de curs,encaraelqueden molts exàmens peraprovar.Diners; Bones possibilitats, si fasallò que et demana ci cor atT¡barà.~molt lluny. .

Amor: No tens res afer-hi. M:ésvalque canviïs de ciutat, o millor,

6 opera't. 'Sort: No malgastis el teu temps niels teus diTlf~ enelsjocsd'au.ar,tampoc tensrcs a fer-hi.Notes: DeixaJa pilota i dedica't alparxís. Seria un bo canvi de joc.Diners: Tens les butxaques plenes.Fes una mica de guardiola per alsmomenlS baixos. .

Amor: Baixa dels nÚvols, queaquest no és el teu lloc. Si baixes alena ferma, ja veUràs com el va .millor.Notes: Hauràs de menjar més cuesde pansa, diuen que ajuda a 'lamemòria. Ultimament estàs unamica despistat. .Sort: Bé. potser molt bé. Això' si.molt millor que fins ara.Diners: Més que ahir. però menys'que demà. Gastes~ depressa

~ els calers.

Q~ ,

I

~

•

Amor: Posa' lrecte i noet deprimei­xis. T'està esperaJ{t.Sort: últimament la tens una micanegra.Ni:l~s: Pots fer-ho millor.Diners: El cauran de tol arreu.Aprofita-ho.

, Amor; Posa les canes damunt lataula i fes el favor de jugar net.Notes: Intenta ser més ordenat,segur que així trobarils el qUe bus­ques i et serà més facil aprovar_Sort Molta, molta, molta... !Diners: Amplia les teves ambi·cions. ja que ara t'arriben moltesoportunitats per Cer negocis.

•••

;l'i: .,.

Amor: Ben equilibrat, què méscs~aesperar.Pe,rònoelbal~ncei. {XIS gaIre, una calgUda podna ser!.emblc. 'lSort' Sensecanvis. Un consell, no I ~

et cremis gaHe si és que et va bé. 1(

¡xxtriacanvw·te!a sort.Notes: Peroquè fas? Tam bé comanaves! No ho fotis tOl pel terra, \home! •Diners: Es podria dir que el teu~

color ¡;Ie la son és, el verd. Però noet passis o ttpoden confondre ambun "marcianito",

".

Amor: Intenta es~ltar una micamés als altres. Tarftbé poden donar

:1) bons conseUs.Sort: Encara gràcies Ja sort que hastingut aquests dies. ara més val que ,ntanquiselsullsperno veureelquecl \J.cau a sobre. V"::Notes; Segur que ei. compren unamolO, i si ja la tens. creu-l'ho. vascamí del cotxe.Diners: Prou de demanar calés al~papa, ja es hora que el busquis lavida. .

mor: Ja era hora que arribés J

llum "divina", començàvem a pre­upar-nos.

ort: Noelperdiscapfesla.aramés Ouemai!

Notes: No l'amoinis tam i fes elfavo'r de divertir·te.

_ Diners: Punxa ben fort el que tens~ Osc'tpolescapar.

~~~~~"'" .,' '" ~~ ',.,' .

,.... ' HOROSCOP '. . .',

01'·

¡iI¡!

IIj1l

,

I