-_ .. ~-~-_. ,--,----- .;......-.. - _.__.~------_._-'"¡,:¡;~:- ,... . ,. ..

_C~~

,

,

EDITORIAL ~ ARTS PLASTIQUES 32-'

NOTICIARI IÍ DIGUES LA TEVA' 36~

,

CONSULTORI ..., RECORDS GUINNESS 37/!

I, . .

CREAClü 8 CIENCIES NATURALS 38I I

CONCURS LITERARI 14- FISICA iQUIMICA '9• ,SERVEI DE DETECTIUS 28 FRANCES 4° I .

f

FOTONOVEL·LA 29 ESPORTS 42 'I,

I ANUNCIS.

I 44I

,. ','

.. '

UN QU~RT DE SETRevista de11nsütut de BatXillerat de Cardedeu

Núm~ro 5 - lercer trimestre del curs 88/89

Consell de Redacció: Patrícia Barrantes, Crisüna Bassa,.' Mònica Bergés, Gemma Celma. Anna M, Cerdaña, Loli

Femàndez, Canne Guardi. Yolanda Gallardo. Pepi, Lunar,Roser Nicolau, Mo~tseNicolau, Jordi Nonay. M, José Vane,

. Jesús Quintana, Mait,e Sala, Alícia TaJaya i M. José Ventura,

. Coordinació: Josep Pujol i Isabel Cerdà

. :'Dit)~ix!lScapçaleres: José Miguel Àlvarez i Lorenzo Ramos

Portada: Neus Aller

.. ~dita·: lB, Cardedeu

'I~p.ressió: Arco. S.A, - Tel 846 09 05 - CARDEDEU.''" "

2

EDITORIAL.... ".

Sembla com sifos ahir que iniciàvem el curs, i vet aquí que l'estiu ja ens espera. I a alguns,els esperen potser unes llargues vacances ran de mar, de muntanya; o ran de les matemàtiques, ode la història, o de la física i química' que han anat deixant imprudentment arraconades durant totel curs. Recullen ara la ufanosa collita de carbasses que han anat sembrant i regant amb constànciadurant nou mesos. D'altres no. D'altres gaudiran ara d'un merescut repós d'una pila de dies, al'ombra dels pins o al sol de muntanya, i a viure que són quatre dies. Nosaltres també tanquem labarraca per aquest curs. Exhausts, rebentats, suats, fets una piltrafa, però amb la satisfacciód'haver fet el que bonament hem pogut. I no és pas per dir-ho, però de poder, hem pogut força.

Traient un pam de llengua d'esgotament, us presentem aquest tercer i darrer número del curspresent. Però per molt atrafegats que anem amb aquestfinal de trimestrefinal, no us penséssü¡pasque hàgim rebaixat ni una unçala qualitat a la qual us hem malac.ostumat. Doneu-hi una ullada,i ja ens ho sabreu dir.

En aquest número, els protagonistes són, decididament, els concursos de Sant Jordi. Arapodreu jutjar vosaltres mateixos les obres guardonades, tant pel quefa al concurs literari com alconcursartístic. I no ens podem estar de recalcar lafotonovel-la, que hem realitzat segons el guióguanyador delI Premi "Un quart de set" per a guions de jotonovel-la, realitzatper Núria Castellsi Imma Subirats.

Bé,ja us hem dit tot el que us havíem de dir. Ah, sí, encara ens queda una cosa: acomiadar­nos, amb un pes feixuc al cor, dels grandassos de COU que aviat ens deixaran. Alguns no, algunss 'han avessat tant a l'institut que potser decideixen restar-hi un any més; però la majoria han dedir adéu a uns quants anys d'adolescència molt intensos. No ens enyoreu gaire, si us plau. Per lanostra banda, intentarem acostumar-nos a viure sense vosaltres.

I ara sí, de debò, us desitgem que passeu un bon estiu, i que torneu més morenassos imorenasses que mai!

, ,."

LA SETMANA CULTURAL

~.'

NOTICIAR..... , •

No, no hi són tots els que van ser. N'hi va haver més, d'actes, i de tallers, i d'exposicions, que les que aquítrobareu ressenyades. Però és que no vam poder donar l'abast: hi havia tantes coses! Com a mostres, vegeu-ne unsbotons:

TALLER.S

Balls de SalóAquest taller va tenir un horari diferent a tots els

altres: era de 9 a 10.3.0 i de 10.30 a 12. La Núria Collet,ex-aluolna de l'Institut, va encarregar-se d 'ensenyar atots els apuntats els següents balls: el pas-doble, el folk,el vals, el Cha-cha-cha, i els passos principals del rock.L'assistència va ser nombrosa, i la gent va animar-se deseguida. En resum, un èxit total.

Estampació sobre robadins aquest taller érem unes quinze persones per

cada grup. Treballàvem una hora, i ens vàrem divertirmolt: vam aprendre a dissenyar i pintar les nostrespròpies samarretes, camisetes, bambes, camises, te­xans, mocadors 0.0 LiAnna, la noia que ens ensenyava,ens va anar orientant sobre com ens podien quedarmillor les nostres obres d 'alt. Desd 'aquí us animem pera un proper any.

Taller de cuinaEl taller de cuina el va fer la Teresa Pérez.Vam aprendre a fer tres tipus de postres. Dime­

cres vam fer trufes, que percelteren molt bones. Dijoustocava fer pastís de llimona, i el divendres mousse depoma.

És una activitat molt divertida, però després

d'aquests dies t'has de posar una setmana a règim, pertreure't els quilets de més.(Maite Sala i Mònica BergésJ

Trufes de xocolata amb conyac

INGREDIENTS:150 grams de xocolata per fondre2 cullerades d'aigua1 cullerada de conyac3 rovells d'ou150 grams de mantega6 cullerades de sucre glas5 cullerades de cacau (Cola-Cao)·

Es fon (al bany maria) la xocolata amb l'aigua i el conyac.Es treu del foc i s'afegeixen elsrovells, la mantegaiel sucre.

Es deixa refredar fins que agafi consistència. .Amb la crema es fan les boles que després es cobriran amb

cacau, i es fiquen a la nevera (congelador no).Espoden servirambpaperines amb trossets de nOllS i confits

de violetes. .M. Teresa

--------~

AstronomiaEls passats dies de· Sant Jordi, una·colla de nois i

noies vàrem aplegar-nos en un curset d'Astronomiaimpartit per en Martí Casadevall. Aprenguérem cosesmolt interessants, aix.í com també vàrem compartircertes curiositats: per exemple, vàrem observar les ta­ques i la corona solar. A més, se'ns ensenyà com esmovien la Terra i els planetes, la immensitat inconcebi­ble de IUnivers. Començàrem a aprendre que és unplanisferi, i fins i tot vàrem construirrellotges de sol. Ah!Un conselli Les vacances d'estiu de l'any 1999,passeu­les al nord de França!

M.A. Angelats

EXPOSICIONS

Programes de mà i cartellsDurant aquests tres dies de festa, hem pogut veure

exposats al tauló d'anuncis una sèrie de cartells i progra­mes de mà, basats en l'obra Antígona. D'aquests cartellsi programes de mà se n'ha fet un concurs, en el qual heupogut participar tots vosaltres amb el vostre vot.

FotosEn una de les aules de primer, es va fer una

exposició de fotografies de les diferents excursions ques'han realitzat en aquest any. Més o menys, tots ens hivàrem veure. I si no, ens en vàrem riure d'algun amic.Les excursions retratades eren l'esquiada, el viatge aItàlia, ...

LLIURAMENT DELS PREMISLITERARIS 1989

L"acte va tenir una duració d"uns seixanta minuts,va ser força i¡¡teressant. Vam comptar amb la col­laboració d'en "Quico" l'antic professor de literaturacatalana. Tot sigui dit: després de cinc minuts llegint unextens discurs, alguns van començar a xiular perquè escomençava a fer una mica pesat, els alumnes teniemcertes ganes d'assabentar-nos dels guanyadors d'aquestany.

De seguida que escoltàvem el nom d'algun amic

conegut aplaudícm tan .fort com podíem,ja que a nosal­tres també ens feia il-lusió, si més no pèr ells. .

Al mig de l 'escala es va escoltar algú dir: "Lespe/es que he guanyat/es cremaré a "Copa" en beguda"

Penseu que això l'any que ve continuarà. Animeu­vos! (Alícia Talaya)

Concert DIA·DDIA-D és el grup musical format per un gnlp d~

gent de l'institut, molt marxós i amb moltes fans aldarrcra. Actuà eldivendres dia 21 d 'abril. La sala d'actescomençà buida, però a mesura que els seus instrumentscomcnçaren a escalfar-se, la gent participà d'allò més, ifou llavors quan l'ambient feia goig.

Començarem escoltant aquelles cançons tan con­quistadores i les meditàvenjunt amb el olista. La nostracol'laboració fou nombrosa i sembla que a ells els vaagradar força. Es va crear un ambient molt agradable.

Ens va sorprendre la cançó "MANADA DELOBOS", la lletra de la qual, que feia esgarrifar, va sercomposta per Daniel Tarrida.

Si volem qualificar la seva actuació, ho hem de feramb una puntuació alta. Només podem plànyer-nosd'una cosa: el so no estava molt ben sincronitzat, cars'escoltaven més els instruments que no pas Ja veu delsolista.

M'. José Valls i M'. José Ventura

JazzA la sala d'actes el dia 19 d'abril a les 12 h. d~l

migdia, el grup Iñaqui Salvador trio, format per 11ñaquiSalvadoral piano, MarcMiralta ala bateria iMario Rossial contrabaix ens van fer gaudird 'un magnífic concertdeJazz. El local en qüestió era ple de gent i el concert vadurar dues hores. La sala d'actes durant aquest temps vatremolar d'emoció.

"

"EL MIL·LENARIDE CATALUNYA

VIST DES DE CARDEDEU"

trobar articles d'en Lluís Galoban, en Miquèl A.Angelats, en Pere Balañà, en Marc Gómez, la CarmeMestres, en Pere M. Guardiola, la Isabel Valenciano ien Ferran Sierra, a més d'una enquesta, i im ampliapèndix documental sobre el MiI-Ienari de Catalunyades de l'òptica cardedeuenca.

OLOT

Durant els dies 20, 21, 22 i 23 d'abril, els alumnesde segon que fan E.A.T.P. de teatre, i uns quants penjatsde tercer vàrem anar a Olot, al IV Festival de Teatre del'ensenyament Mitjà Públic de Catalunya.

És difícil resumir l'increïblement divcrtit que vaser: no vam parar ni un minut. Ens vàrem dedicaractivament a conèixer gent i més tard a veure'ls repre­sentant obres de teatre. En vam veure moltíssimes, comunes 8 o 9, però és clar, això era volUtitari, i moltsaprofitaven les obres per donnir i descansar de les

d I . . L . 11 , I . ??? '"ressaques e esmIS. esmts... csmts ... maremeva...El primer dia actuava un grup: la marxa comença­

vaales 2de la matinada. El segon dia, concert d'un altregrup d'allà, els"Xucu-pa, i el darrer dia un correfoc i un ,altre ball. Tot això barrejat amb cervesa, xampanyillos,té, bocates, menjars en cafetcria, ligues, obres, camina­des, pluja, amics, etc., etc.... Si teniu l'ocasió, aneu-hil'any vinent, valIapena..

Yolanda G.

LA SETMANA FRANCESA

La setmana curta que" va començar el dimecres, 3de maig, hauria pogut ser la setmana francesa.

El dimecres vàrem tenir un cantant francés, MarcRobine, acompanyat al ~iolí per Patiik Lemercier, que'·han vin aut a través de l'AliançaFrancesa de Granollers.o .

El dijous, 4 de maig, havíem d'anar a Perpinyà 1

Cotlliure amb els primers, però com a Fra.riça fan festaper l'Ascensió i ens havien d'acompanyar a visitarPalais Castillet i museus, ho vam deixar pellO de maig.,.

Ajuntament de Cardedeu

Roser

COL.LECTIU PETRICÓ(I. B. CARDEDEU)

El Mil.1enari deCatal~nya vistdes de Cardedeu

1EINES PERAPRENDRE

En la presentació del llibre, que es va fer a labibliotecacl divendres a les II h., hi va anar mo1la gent.

Els que van anar-hi van tenir temps de riure,encantar-se i mig adormir-se. Va estar bé, però el queen un principi havia de durar20 minutets va ocupar mésd'una hora.

El diumenge, diada de Sant Jordi, es van posar ala venda els llibres que no s'havien venut e! divendresa l'institut (és a dir, gairebé tots).

Com podeu veure, a l'Institut no només femrevistes. sinó que també arribem a editar llibres. Aixòsí, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Cardedeu. Però lateca de dintre, l'ha posada el col-lectiu Petricó, queaplega professors i alumnes de l'institut. Dins "El Mil­lenarí de Catalunya vist des de Cardedeu" hi podreu

. 6L

CONSULTORI" "

Caram, caram, cada dia anem més cremats, eh? No m 'ho haguéspensatmai, que això de donar, ,

consells fos tan difícil. I és que cada vegada em doneu més feina, però a veure què hi podemfer.

HOLA CLOTIE! meu problema, -ema, -emaés 'ben senzill, -ili, -ilisom tan amigues, -igues, -igues,que la gent, -ent, -entes pensa que som lesbianes, -anes, -anes.a part d 'això, -ò, -ò,no volem deixar d'ésser, -ser, -seramigues com fins ara, -ar~, -ara,però la nostra amistat, -at, -ates veu amenaçada, -ada, -adaper un ttmacho!t, -acho, -acho.

, Maria 3

Aquest cas no és dels més senzills Que he tin¡¡ur,però tot i això ho provaré de resoldre.

Si vols i estimes com a una germana la teva'amiga,pots continuar igual que sempre amb la vostra íntimaamistat. Entenc el que dieu respecte a la punyetera gentqueno es trenca amb el vici de fotre 'son no SlIade posar.Cadascun és lliure de ferel que vulgui: si voleu continuaramb la vostra amistat, cosa del tot normal, el que heu defer és passar de la vulgar plebs.

La veus alienes no us ha d Importar, encara queaixò és molt fàcil de dir, veritat? Si de cas, doncs,intenteu controlar-vos en públic,ja que la gent malinter­preta la vostra fogositat.

A la vostra carta no queda clar si el "macho" quens amenaça us agradaales dues o si pel contrari és ell ques 'ha fixat en una de vosaltres, En tot cas, el que no heude fer és barallar-vos per aquesta banajada, de nois n'hiha a piles, i no S'ha de desvaloritzar l'amistat per donarmassa importància a una merail-Iusió. Si veritablementsou amigues, el que podeu fer també és trobar uli altrenoi, i així podreu fer intercanvis. Ja se sap que les bonesamigues ho comparteixen tot. 1sobretot, continuar ambaquesta bella relació, i que duri molt de temps.

Passeu de la gent, gent, gentno feu cas del que digujn, iguin, iguin

';1 els @filçalteu els fareu çgnU~nt81 tents. tents1fareu que sen riguin; iguin, iguin,Sou molt am;gues, i què passa? assa? assa?tothom hauria de tenir amics.. ics, icsi el"que no en té s'escarrassa, assa, assaper trobar-ne d'aixerits, its, its.

Cloti

LA RESPOSTA DE P.P.

- Hola,P.P. Vas llegir la carta al número anterior?- Sí, l'he llegida i amb molta atenció.

- Diuen que et fas passar per model. És veritat?- Jo sóc un intent de model, i crec que puc drribar

més lluny amb els meus intents que aquests Ilois escrivintcartes.-Diuenque ets moreno, exòtic depentinati que vesteixesamb gust.

- Els ho agraeixo, però crec que el ser moreno ésuna cosa que han d'agrair també als meus pares, elpentinat al perruquer i el vestir'al senyor Barbany.- Et consideres el noi més orgullós de l'institut?

- Bé, orgullós de ser qui sóc sí. ¿Qui no escOllforma enpoder sucar cada cap de sermana?Xulo ...podria ser, però ja es diu: "El hombre y el oso ,..

Contra mas largo mIÍS tOlltOContra mlÍs xulo mlÍs hermosocontra mIÍS feó mas celoso"

- Creus que són massa crítics?- El que crec és que tenen algun problema sexual,

sentimental o de temps per perdrefo:ant-se ell nois. Jo,pel contrari, el temps lliure el dedico a les noies, Que hoprovin, és més creatiu!- Creus que són xulos, ells?

-Jo, el que sé, és que aquía l'Institut hi hagentquepresumeixde tellir els ulls blaus, de tellirgrans ala cara,de l'alçada o de tenir cotxe, i poder fer fantasmades al'hora del pati; ijo els respecto,

'," '." . ~l< . ;4"~'

7 "

·'

CREÀCIO'. -., , .

Georgina Roda

MEMÒRIES INESTABLESm~~« AL3%.irT'~ia temps que no llegia. O, almenys, que ja no' recorden, amb totes les tergiversacions que el subcons­llegia tant com abans. Recordava, però, algunes lectu- cient hi va introduint.res que l'havien colpit i, de tant en tant, intentava El tic la molestava. Algunes vegades durava unsretreure'n el suc. Una part important d'aquest intent segons i desapareixia. D'altres, era gairebé impercep:consistia a fer exercicis d'imitació. A l'escola, de tible, Si llavors tenia un text a les mans, els ullpetita, l'havien ensenyat que els clàssics Són dignes descrivien un moviment cap a la dreta i es perdia mésd'imitació. o menys unes tres o quatre paraules. Havia de tornar

- Fixeu-vos en aquest epítet! -exclamava la pro- enrera, cosa que li feia perdre comprensió lèctora.· l,fessorade lengua castellana (assignatura que explica- tanmateix, el moviment, ràpid però lleu, no parava.vaencatalà)enunpuntprecísd'un poemadeGóngora- - Fa temps que'no practico el càlcul mental ­si fóssiu capaces de captar-ne la bellesa intrínseca, no pensà-; allò que les botigueres s'estimaven tant de ferem sèntiria tan ridícula quan us parlo de literàtura. quan encara no havien aparegut les balances electròni-

Les companyes, aleshores, ens miràvem amb ques,quevansumantparcialmenti,alfinaldela venda,complicitat. Pobra dona!; no s'adonava que nosaltres només prement un botó, et donen el cost total.estàvem més pendents de l'hora de sortida i dels xicots - Vejam! Suposem que, en el recollimentde l'escola del costat, que ens esperaven al migdia per d'aquesta cambra que he fet meva, volgués donaracompanyar-nos a casa. Góngora quedava molt lluny fonna escrita a les imatges que llampeguen pel meu

cap. Això d'escriure, recordo que m'agradava moltquan em festejava en Ramon, aquell que pertanyia alS.E.e.

l, amb el tic que venia i se n'anava, sempreneguitós, va començar a comptar: -El dia té vint-i­quatre hores, de les quals, com m'explicava aquellprofessordeJ P.S.U.C. (quan el partit tallava el bacallàa la Universitat), els marxistes n 'haurien de dedicarvuit al treball, vuit a l 'oci i vuit al descans.

- Un 66% de la vida conscients intentem derecuperar-lo més tard, si dediquem estones perdudes arememorar. Però aquestes estones també només sónuna petita partde la vida conscient. Posem-hi un 5% ...

Amb el sacseig emprenyador, que no podiaestalviar-se, pensàquepotser havia arrodonit massa lesxifres.

- Tant s'hi val! Ningú no agafrà la maquineta de_calcular per veure si he estat exacta.

Ja ho tenia ben clar. el temps, llargarut i lent,.podia esmerçar-lo a escriure aquelles vivències quehavia garbellat (les més boniques, en primer lloc,'naturalment!). En Ramon i en Jaume hi tindrien unpaper destacat. L 'havien acompanyada durant moltsanys; s 'hi havia sentit bé al seu costat. On devien ser,ara?

Col-locà el full a la màquina, tremolant pelmaleït Parkinson, i encapçalà: "Memòries inestables al3%".

- Un cop síque vaig disfrutar-pensà-. I recordavaels temps de l'apertura, qua·n.als col-Iegis de mongeses va posar de moda contractar professors mascles. Eraun toc mixt! Això i l'hàbit secular s'avenien externa­ment ainb la transició democràtica.

l, realment havia disfrutat llegint el Balanç finsalamatinadad 'en Pedrolo. Gairebé li va agafar un atacde Pedrolo-addicció. S'ho empassava tot.

- Llavors era quasi un mèrit-se li escapà en veualta, com si protestés davant del reiret d'algú- No eracom ara, que el Mecanoscrit del segon orígen és mésfamós que El Quixot ...

És clarque ningú no podia sentir-la, ique tampocningú no la veia. L'habitació en què estava, mal ¡¡­luminada amb una bombeta esgrogueïda, per no tenir

. ni tenia finestres. Però ella s'hi trobava a gust.- Mira que ets esquerpa-li havia dit un diala seva

mare- No sé què hi fas, tot el dia, tancada en aquellagolfa!

- Doncs -responia ella mentalment (mai se lihauria acudit de portar-li la contrària, a la seva mare),em dedico a barrinar, a assaborir els records abans queel racó del cervell on s'acumulen es rovelli i no puguirecuperar-los..

Perquè, això de retornar cada cop més sovint alpassat és una característica dels vells, dels qui no tenendavant· seu massa perspectives i necessiten recrear elque han estat, el que han viscut. En definitiva, el que

" . .,~.

l',,t·,

BUSCANT L'HOME IDEAL

stava una mica neIViosa, això d~asseure"'m

davant de la pantalla d'un ordinador no m'era gaireusual.

"És el primer cop que ve?"- Sí -responc-"Nom?"- Janet Cané Pont"Anys?" -la veu metàl-lica m'anava preguntant- Trenta-quatre"Estat civil?'"- Soltera"Alçada?"- 1,67 m.

."Pes?"- 57 Kg."Aficions preferides?"- Llegir, escriure, escoltar música, viatjar, anar a

la platja ... en tinc moltes."Limiti's a contestar estrictamentper allò que Sé

li pregunta, si us plau". Va dir-me la veu distorsionadade l'ordinador.

- Perdó -vaig murmurar."Per què ha vingut Srta. Cané?"- Bé em trobo molt sola i buscava companyia,

algú que em pogués arribar a estimar."Té la idea de quin tipus d'home vol?""Quin seria el s.eu home ideal?"

. Em vaig quedar parada, no m'esperava aquestapregunta.. M'imaginava que hauria de dir què preferia,però no d'una manera tan brusca. Vaig trigat enrespondre.

t1Srta. Cané, segueix aquí?". - Sí, sí, encara hi sóc, però no sé què dir. No sé

com explicar-ho."Bé en aquest cas li suggereixo que observi les

fotografies dels homes que hi ha emmagatzemades a lameva memòria. Trii el que més li agradi."

De cop tot de fotografies començaren a desfilardavant dels meus ulls. La majoria eren homes gran,.

. . ", o.".. • . o ••

/:

d'uns cinquanta a seixanta anys, alguns de més edat itot. Ja començava a avorrir-me quan va passar lafotografia d'un home de la meva edat aproximada­ment. El rostre em resultà extranyament familiar. Vaigdemanar que l'ordinador la tornés a passar, aqnest copampliada. Efectivament, la cara m'era molt familiar.Els ulls, terriblement dolços, de mirada profunda icolor castany. Igmil que els cabells, que li queienabundants sobre les espatlles. El somriure era suau,amable, dolç. Semblava yoler dir alguna cosa, nnmissatge que només jo pogués desxifrar.

De fet aquella cara prima, fina, amable, em por­tava el record de l'èpocaen que estudiavaBatxilleratenun petit institut. S'assemblava molt a en ... però, i si hofos??! Ràpidament vaig demanar les seves dades per­sonals, i efectivament era ell. Aquell que tant haviasignificat per a mi, aquell per qui sentia un gran afectei ... un altre seiltiment més fort que tant m'haviaJerit.Era ell, en ..., amb trenta-quatre anys, solter, intel­ligent, indiferent, independent ... , era tot allò que johavia somniat ser i mai no havia aconseguit. Ellsemblava haver triomfat, però em vaig preguntar perquè no es devia haver casat.

Vaig tenir el presentiment d'haver vist el meuhome ideal, però sense saber el per què, vaig preferirallunyar-me'n. Ja havia vist que la vida dóna moltesvoltes iqueelque havia passateraaixò; passat. Peròperun moment, en veure la seva fotografia, aquell senti­ment no correspost va tornar. a despertar-se en el meucor. Sens dubte aquell petit fil que ens unia abansencara no s'havia trencat, i la breu flama que desperta­va el seu nom mai s'apagaria dins el meu cor. Un corque, cansat, continuava rebutjant aquelles altres .èaresd'homes vells que per segon cop passaven davant delsméus ulls. •

Vaig marxar de l'agènCia "La Media Naranjl\"amb el sentiment de que la meva mitja taronja haviaestat expremuda en un altre lloc mòlt lluny de mí.

. Gemma Celma

9.

, .,

,

ARA JA EM PUC MORIt{

,¡¡g¡,€W' TRANQUIL._-.:!!ii!i'" om de costum, estava fullejant"el diari d'una sabíem de què anava l'afcr, de seguida ens vam posar",i:' revolada. Em vaig saltar les notícies internacionals, d'acord. La cita seria a les 8h. PM. davant del Camp

economia, societat, cultura, esports i vaig anar directa- Nou, lloc que ella coneixia força bé perquè per allàment a les pàgines de Contactes i Relax. tenia la feina.

Sempre hi ha anuncis que etcriden l'atenció o et A les vuit en puntérem tots dos allà, penal de nofan simplementgràcia. "ENFERMERA, yovestida me perdre ni un sol minut. Ella tenia 19 anys, era esvelta,levanto la falda y te pido mas, pechos exuberantes 130 exòtica, bella, especial, amb classe, feliç, exuberant, decm., 44 a." pel-líc.ula, maca, ferotge, apassionada, calenta, ben

Però aquell dia vaig creure trobar la dona dels formada: bons pits, bon cul, bon aparell reproductormeus somnis, la dona perfecta i per només 6.000 ptes. femení (per no dir altre adjectiu més groller), rossa,aquella mateixa nit podria ser meva. Només em calia portava abric de pell, cuixes dolces, llavis temptadors,trucar al telèfon (93) 410 82 i dos números més. atractiva, intel-ligent, diferent, instintiva, simpàtica,

Vaigdonar-li "rropecentes-mil" voltes pensant si sensual ... Total, que estava com un Déu.trucar o no, vaig exhaurir el jardí de margarides, vaig AI final tots dos contents: ella amb els caleronsllençar la moneda enlaire més cops que en Soriano a la burxaca, jo per haver trobat a la dona-lO; la donaAladrén en tota la seva carrera com a àrbitre, vaig fer dels meus somnis, ella per haver adquirit experiència,les mil-i-una filigranes però al final, fent gala de la jo per passar una hora a "tope", fruint més que un .pocmeva qualitatde mascle ibèric, vaig fer el cor forri vaig I una plaça de braus el dia de Sant Isidre, ella per tenirtrucar ... comunicava. Deu minuts després, aproxima- )n nou soci, jo ...dament, vaig tornar-ho a intentar. Em va contestar una Ara ja em puc morir tranquil.veu femenina, fluixa, fina i delicada. Com que tots dos Ciscu, 3er. D

EL MIL-LENARI VIST PES DE MADRID(narració dadà, duduà)

::.~T~H~l :: ·1 ItL~arribadatl.

'ií::' . et aquí que una vegada eren tres porquets ...- No, eren tres professors. Ego te corrigo in nomine

pater et filio et spiritn sancti.Bé, tant se val; erenlaPumuki, elPorró i la Massai

que van anar a Madrid ... -(Identifica elspersonatges ifes-ne unadescripció)

10

- li ':Fotos" - Hi ba una colla de porretes manguis ben col-Iocats- Nyam, nyam, como eStan los madroños, nyam. ' que miren la Massai i la Pumuki amb indiferència (ni tan

~ IV "Malasañall ~

Viatge a través del temps incl6s en el preu de lesbirres. Hem retrobat la samarreta lila i el sarró indi ambflecos. La Massai i la Pumuki emprenen una reflexi6¡iostàIgica.. (Sirua-les cronològicament)

El Porr6 a1-lucina ... S.O.S.! Sant Lokillo, aju­da'm! .v' (Situa 'I cronològicament)

Agenollat, resa una novena al P.G.B. (partit de laGent del Bar; si el votes, et donarà pel sac), enmig de .progres ectoplasmàtics i una olor penetrant d'encensporròtic.

(Què és un ectoplasma?)

- Wbat? wbat do you say? ... Yes, you, tbe bear..- Hare, bare, k:risna hare..-- No hi ba disseny (Pumuki dixit)- Kènia tenia més marro (Massai Pixie&Dixie)I el Porró que no s'aclareix. amb el mapa de la

capital. I la Massai que ha descobert que l'apassiona laxistorra de Guadalajara-Guadalajara.

(Només la de Guadalajara?)I la de pensió, l'Anita, que no entén per a què

volem l'habitació; és obvi no?

- III "Hablando en la cama" -Tapes (tapes? bona nit i tapes?; tapes d'àpats).

Sopar. Taula íntima arraconada. Al racó el Porró.Explotació infantil, un nen rep un clatellot i diver­

sitat d'insults intranscribibles ... críptic.(Què diu el nen?)Tariro, tariro ... el club Nancy 3a. edat presenta els

models que es portaran en 'la temporada fa trenta anys;esperem que siguin del gust d'una col-Iega ancestral.

(A quí ens referim?)Sardanes. Tots som pops, tots som pops, els de

l'OLP ataquen i larossaés unglaç6, tots som pops; tenenun joc de quixada torta com un pro-àrab que coneixem,tots som pops.

(A qui enS referim?)La rossa de la permanent és una estreta i la mira la

mamà, tots som pops, el de l'OLP se'n can a i mima lamamà, tots som pops, comencen mirades rabioses i elsmonyos s'estiraran, tots som pops, araja tots na acabatperquè plegats se n'han anat, tots som pops. (Pas llarg,alceu les mans) Ai tararí, què fa el Josep a Vilobí?

sols les mirell, però deixem-les la il-lusió .;.)(Serà pel guardaespatlles que porten? O què?)EeeeeccccccsSsss! Això és .Gràcia!!! Quina des­

gràcia ... Gràcia als anys 80-82. Serà un somni, serà unmalson, què serà, serà ...

(On s6n els yuppies?)Madrid me mata, mi novio es un zombie, donde

estara mi carro ... el Porro desvaria.La. boira de porro s'intensifica, l'aixella dels

manguis també és al-Iucinògena.(Anatomia de l'aixella de mangui)Els manguis donen cops de cap a l'aire (què és el

vent? els cabells d'un mangui en moviment ... boníssimaquest, oi?), i no riuen.

(Documentaci6 de la figura de mangui)

- V "Milagro en rebelión" ­ooooooooooOOOOOOOOOOOAAAAAAAAAA

OOOOOOOOOOoooooooooo.hhh!!! (cant dadà mati­nal)

(Explica la filosofia dadà, el dudà, el a-uan­babaluba-balam-bam-bu i el bubaloo)

Mentres el Porró s'afaita, tres xatis es posencremes antiarrugues caríssimes per demostrar que estracta d 'elles mateixes i que nO les han canviades durantla nit.

(On les compren?)Anem al Reina Sofia (Sofidou) a peu i amb

motxilla ... Ai go, ai go ... amb jaqueta de vint-i-unbotons'més un ivestit de patinadoradiscreta. UNAPUA;UNA POST-MODERNA I UN MANGUI COLO-­MENSE ... vaja terceto!

(Qui és qui?)

- VI "Simbologia fàl-Iica" ­(Què és un símbolfàl-lic?)Retiro ... + Retiro ... Retiro amunt ... Retiro avall

... dos del dret i un del revés, i torna a començar ...Izquierda, izquierda, derecha,derecha, pa1ante,pa atrasy un-dos- tres ...

Una pesseta!!! Una pesseta per anar a fer pipí (al

tanto, ens ha sortit la vena catalanista). La senyòradelslavabos fa un horari de lavabodignedels primers tempsde la Revolució Industrial.

(Quin horarifa la senyora?). Estem derrotats. Tots som un zombie y mi novio

rambién. Els peus no s6n de ningú. Ens atlossegnem.

Il

.._.-._-_._._._._----------,-----

, ,, .' , "<..

Arribem a ca rAnita i de' què no arribem; però final­ment cridem HEM FET EL CIM ... i sense que hopatrocini cap caixa.

(Quantes escales ens ha calgut pujar?)

Fem oracions a la Meca (vegeu la foto), el Porróho entén malament i li ho fa a la maca. .

CanViem la roba de disseny per d'altra méscòmoda i resistent al fred ... sortim a fer mal!

Ens barallem amb un caixer automàtic que no ensvol donar la guita (demana'm el que vulguis .. .). LaPumuki i la Massai comencen a assajar "Por la Puertade Alcala / la florista viene y va" Per fer de músics decarrer; mentres, el Porró mira dímprovisaruna navalla(colomense a tope!).

A la fi, el caixer cedeix i afluixa la molla ... Hemcobrat!!! !

La Pumuki deixa la postura vegeta i es passa al"morcillón" que mai, anteriorment, no s'hagués crus­pit; la Massai continua amb l'hàbit de la xistorra -"ésque és massa"- que li agrada; el Porró no diu res i s'hofot tot. La gentilesa del cambrer és inaudita i ens regalauns canapès una mica passats -creiem- que ens fotementre cap i potes.

Al Gijón, el cambrer toca la castanyola.(Amb què?)El pols de la Massai tremola. .(Serà de l'audició de CASTANYOLA o de la

XISTORRA?)

-' VII "300 mis!' -Arco de cuchilleros, "Cuchi':. Un cambrer­

ambulancia creua el mesón rebent i tocant a somatentni-no-ni-no-ni-no-porto la Pumuki al WC-ni-no; ensensenyen la CARTA; un cambrer passa amb unamanxa de forn en una mà, una galleda de llautó en unpeu i la carta de metre per vuitanta. Méjico lindo y

. . ...

quendo ay! que nos saquen de aquí, unasudaca cone­guda ens mira des de les fotos de les parets..

(Per a què? A qui ens referim?) .Mirin-s'ho bé, perquè del que d'aquí emfotré no

res els en donaré. Que tinguin una bona cuina.(Què vam menjar de la carta?)

. VIn "L'etern retorn" .Dos quarts de deu del matí,La Pumuki i la Massai toquen el pito.- Una altra vegada, tan d11ora; deixeu-me des­

cansar una mic~ més- diu, com sempre, el Porró.Anem al Museu d'Art Modem (M.A.M.)

tancat festius ... FestalacomunidaeI2demayo ... "Noshan fusilao"

(Busca unafOlo del quadre de Goya "Losfusila­mientos del 2 de mayo i identifica-hi els personatges.dela novel-Ia)

A la fi, recordem la Loca i la Foca ·cantantBarcelona, Barcelooona,

(Qui són la Laca i la Foca?)

THEEND

NOTA EDITORIAL:Doneu les respostes a les preguntes a qualsevol

dels tres personatges; hi ha importants premis en joc.

UNA ALTRA NOTA EDITORIAL:Aquest relat és versió reduïda d'un altrc de més

extens (onze capítols en nou folis i quaranta-cincpreguntes) que no publiquem per falta d'espai ... O,almenys, això és el que ens ha rlit Falta d'Espai.

Col·lectiu IILitrona"

Intèrprets: La Pumuk:i, la Massai i el PorróArtistes convidats: Voso i el madronyoExtres: Uf! La tira ... madrilenys, la majoria.Guió: La Pumuki, la Massai i el PorróMuntatge: No siguis indiscretIJ-Iuminació: Llumnatural derlia, llum artificial de nitEscenaris: La Mare Naturalesa, Citroen AX i la mare

que ens va parir (entre d'altres)Càmara: Una automàtica amb flashFotog'rafia: La Pumuki, la Massai i el PorróMúsica: Lokillo, Princc, El Último de la Fila, Dire

Straits, Radio Futura, Terence trenc d'Arby,

L 12

Més difícil encara. Amb aquestes galtones que totjUSJ compliel1un any. vet aquí una profe conegudíssimade ll.B. Cardedeu. Si Uf; ser.:eix de pista, vai a dir queaquesta és una fotografia feta aIgua!adael 18 d'agost dei:1960,

ES BUSCA

Sota l'eslògan de "Las sabanas de Mari Carmen",aquesta angelical criatura va fer publicitat dI;{ re~tadoresales planesdeLa Vanguardia. L 'angelical criaturaés arauna professora d'institut que ben segur vosaltres conei-

Q. ? .

. xeu. Ulna.

ESGLAI'''''\\,D.

,\\\\\\\\\\\\\\\rli~ un dia clar i calorós. A la meva caseta instal-

ladaell un poblet de La Vall d'Aran, esrcspirava un airede solitud. De fons se sentia una mÓsica calmosa peròalegre, era la remor del riu. El cel era ben blau. Lespapalloncs voleiaven sobre les coloridcs flors que om­plien els camps. Uns camps que scmblaven aguantaraquelles immenses i inquietants muntanyes. Jo em mira­va aquell espectacle amb detinguda atenció. Llavors,guiada per un neguitós desig, vaig sortir a fora. Tot emsemblava desconegut. l, de sobte, sense saber d'on i perquè, aparegné un noL Era alt, esvelt i corpulent. Els seusulls eren dos cristalls que brillaven amb la claror del so);.Em mirà una llarga estona sense dir-me res. Els dos ensacostàrem i ens agararem de la mà. Sense adonar-nos,call1inàrem sense destí, sense sorolls, sense pronunciarcap paraula. Tot em semblava ineXplicable però emsentia totalment captivada. Un soroll pertorbà la mevament. Era la seva veu que em deia: Hola, sóc la mort'¡vinc a buscar-te sense cap pretext. '.

Tretze

Bruce Springsteen, i d'altres que ¡¡ra norèèor~

demDibuÏJ¡os: $ombra aquí y sombra alhíCorrecció lingüística: Saca la lengua para bailar"Dirigido por :.... (Això és una revista.de cine, oi?)

_ ._.._. ---"7

CONCURS LITERARI.'"

VER.EDICTE DEL CONCUR.S UTE:RAllU SANT JOR.m:·89

El jurat, fonnat per Mònica Llobera i Laura Aparicio (alumnes), Maica Messeguer i Magda Mañé (ex­alumnes), i Josep Pujol i Lluís Serra (prof\,ssors), reunite1 dia 21 d'abril a Ilnstitut de Batxillerat de Cardedeu, hadecidit atorgar els següents premis de I'edició dels premis literaris d'enguany:

Pel que fa al nivell A (primer i segon de B.U.P.)

a) X Premi de poesia "Guerau de L1ost":ler. premi "ex-aequo": Sense títol, de Jordi Vila

"Tres minu'tos" , d'Emma Recio

b) X Premi de narració "Francesc Maspons i Labrós":ler. premi: "Cuenta, cuanto cuento", de Mònica Fernàndez20n premi: Sense títol, de Jordi Vila3er. premi: "The break down", de Jordi Parramonl

e) III Premi d'assaig:20n premi: "El fracàs de la civilització", de Daniel Baró

Pel que fa al nivell B (tercer de B.U.P. i C.O.U.)

a) X Premi de poesia "Guerau de Liost":ler. premi: "Deliri", de Jordi Bertran20n. premi "ex-aequo": "Uns ulls transparents", de Marta Cañas

"Los poetas", de Marian Guerrero

b) X Premi de narració "Francesc Maspons i Labrós":ler premi: "Perquè és de vida, del que et parlo", d'Anna Ferré20n. premi "ex-aequo": "Identitats", de Toni L1ena

"Moment de decisió", de Carles Pernal3er. premi: "Mexica", de Ramon "inojosa

c) I Premi de Text Teatral:ler. premi: Sense ¡(tol, de Josep M. Nonay i Santi Prat

d) I Premi de guió de fotonovel-la "Un quan de set":ler. premi: "Uns follets entremaliats", d'Imma Subirats i Núria Castells

e) VI Premi d'oratòria:ler. premi: Anna Ferre20n premi: Roser Benavides

14

> •

,.'

Dedicada a una societat quem'angoixa i em fascina

(1 er. premi Poesia 1er. - 2on.)~., ..

.•. .d'u""!?~",:r'ii

. l'~;y';,:'~!\'~~'i l' .S/-=l'!li9'''' ~. rlf.· ( : ~ V¡

". I" 'i'\'(sm¡~' ~ ; ~~~..I} III I ~ -- •

_.' .,c t ~l': . '~à se m'esvaeix el demà,~. tampoc ara la façana té sentii.

--.....J1Wl}::". A la compacta façana de formigó brut,;:~.. l'anomenen normalitat, és venerada.

. ' Veig la meva finestra i no puc,aprecio el buit perquè hi convisci no el veig perquè hi visc.No ho vull i sé que l'haig d'obrir.Anit una futurista ombra em cegà,i en la fosca, ella, amb un bisturím'esberlà I¡ris i la retina. .Una monòtona matèria anomenada vidaem féu niorir i transferir la sang.a la fi ro 'han estirat al celobert,al seu reduït i· tancat celobert,el fruit:un sintètic renaixement interior.O tan sols l'esdevenir de l'escorça?Ara diuen que puc ser:eupàtrida, serf o magistrat.Però jo vull tornar a ser:fetus, futur, il~lusjó ...Ara ja sóc i lluito per poder ésser,lluito també contra el dogmàtic verb,i per despullar els codis del celoberti per toniar a veure el meu cos nu.Espero retrobar aviat el buit,i que tots retrobeu aviat la finestra.Llençar-se a nnterior seria aixítornar a una ingravitat social.

Ignot(Jordi Vila)

TRES MiNUTOS¡i:. (J er. premi Poesia 1er. - 2on.)~'·::;¡¡¡!I!.luedan tres minutos

en una vidaque se acai:>asiento un repeluznoatravesando mi cuerpola sangre martillealentamente mi cerebro,tres minutos faltande mi vidaque se acaba.Ahora falta menosya no importa

. morir sin alma.Unomenosdos minutostodo acabaoigo llantosveo florescoche negroiven deprisa!dos minutossolo faltannada quedatodo acabaunovidasientosangrealmallantcsflores.Nada.

CEP (EmmaRecio)

• '. ~~.

'. .' . .' :'~.' z.-.'~~"':, \

CUEN'fA, CUANTO CUENTO'(Jer. premi Narració ~ Jer. i 2on. BUP) .

El conejillo de indiasEra gorda, con la cara redonda y coloradita. Le

regalaron un conejillo blanco. Ellale pusoun lazo nugoy verde. Abria la jaula y sacaba al animalito por lasorejas y le daba besitos y le hacía corner y beber. Leacariciaba su suave y delicada piel y le decía ternezas.·El animal era su mejor amigo, porque no le decía nivaca, ni hipopótamo, ni rinoceronte.

.Sacó a pasear, con una correa, al conejillo. Peroel bicho no caminaba. La niña se enfadaba y le pegaba.Elanimalchillabay gemía. Cogi6 al conejilloen brazosy lo lanzó por el jardín. Como algo qne se escurre,resbaló por la hierba y se quedaba inmóvil en el sitio.Se acercó a él, como un fantasma, sin hacer ruido. Elconejillo temblaba y sudaba frío. Ella le apretó ellazoy el animal chillaba con voz lastimera, hasta qne ellacedía.

Se levantó y se fué arrastrando sus patitasinútiles, dejando una marca,. como la que deja uncaracol, de sangre y de dolor.

El niño al que no le dejaban jugarSalía de la escuela e iba hacia el. campo, donde

iban todos los ninos. Ya empezaba a ir solo al colegioy siempre se entretenía con tonterias por el camino.

Arrastraba siempre unos grandes zapatones, lospantalones de campana, un abrigo añil usado, que ya leibaconoy aquella maletamarrón, durade tanto haberlecaído el agua de la lluvia. Llevaba dentro, los cuader­nos y los l<ípices y una manzana brillante parael recreo.

Alniño, al que no le dejaban jugar, aparecía enla gran esplanada. Allí aparcaban varios carniones quedescargaban sus toneladas en las casetas. Allí, losniños, jugaban a la pelOia.

Todos menos él. Porque decían que era torpe ytonto. ÉI se iba a correr para arriba y para abajo, e ibaa buscar las pelotas que se escapaban fuera de banda.

Con sus manitas palidas, pendientes de loshombr.os: con su carita churretosa y con el hilito desaliva en la comisurade la boca, fué a coger una pelota,dando saltitos, a una caseta. Llegó y se metió. Cogió lapelota y miró al vacío. Otro le quitó la pelota y le dióun empujón. Elniño perdió el equilibrio y se cayó enla bocade la trituradora de escombros. Y se mezcló conhoUines, piednis, yesos, basuras y escoria.

El niño que hacía pastelitos de barro 'Jugabaen su ladodeljardín,con laarena y elagua

.y hacía: barro. Recogía mas arena con el rastrillo, laplastaba con la pala y la metí,; en el cubo.lba haciendopastelitos de barro de todas las formas y les ponía pie­dreci tas y cositas, para imitar los sabores y los aaornos.

Le trajeron un hermanito como im manojo depieles y ledijeron -"no le toques, no locojas, no le hagasdaño con esas manos tuyas"-

Le miraba sus ojillos chicos y brillantes. Su bocase abría, llorando y maullando como un gato. La madrele daba la teta y, sonrojadito, cerraba los bjos y dejabair un erupto y se quedaba muy tranquild, dormidito.

Lo escuchó por la noche y fué a la alcoba y se lollevó en sus torpes brazos, a oscuras. Lo sentó en elsuelo de su Jado del jardín y en silencio prepa:ró, conarena y agua, nnos paslelillos. Y se los dió con el dedohasta que se le llenó la tripita y se quedó dormidito ymuy tranquilo.

Los camionesIba todos los días, por la mañana, al colegio. Iba

detras de su madre, siguiéndola. El niño veía corno'pasaban coches y ca.miones y los contaba en voz baja.

Caminaba torpemente, arrastrando la caitera ydejando un caminito. Siempre tropezaba con laS pie­dras mas grandes del camino y veía las ruedas deaquellos voladores. Se paraba y notaba el aire, quedejaban en una ventolera l'ria. Alguién le cogía de lamano para que siguiese carninando por la carretera.

Los veíacomopasaban, como huracanes.Desea~ba volar. Soñaba con ser una rafaga de aire, con los _faros encendidos, quemando gasolina.

Aquella cara blanca con los moflelillos colorea- .dos y la nariz casi cristalizada, lo vió acercarse con srisojos encendidos. Empezó a correr a su lado y seenganchó a él por un momento. Se paró jadeante y lomiró, como se alejaba con su pequeña alma que semezclaba con un quemar negro y que se desvanecía cnuna forma etérea.

La niña que sequedó sin abuelitoLa niña fué a buscar a su abuelito, pera no .

encontró a nadie sentado en la meccdora. Fué a sumad.re y le preguntó.ella le dijo: "El àbuelito se ha'

I.

L 16 ---~

muerto,elabuelito noestanínuncamas aquÍ, seha ido'".Pero para ella no podía ser. No se podía haber idodejiÚ1dola a ella allf, a su mecedora, a sus amigos. Nopodía ser.

Se acurrucó al pié de la mecedora y empezó arecordar. Recordaba los días de lluvia, sus cuentos, susbatallitas, sus cariñitos, y todoseestrellabaen su mentecomo un cohete y sin dejar chispitas de colores.

Cuando llegó la noche y se arropó en su cama,echó de menos todo y vió que ya no renía nada. Cerrólos ojos y sintió como las hígrimas coman por su cara.

Y al abrir los ojos vió la imagen del abuelito que ledecía: "Duerme, pequeña niña, mi pequeña niña."

Y notó en su frente la caricia de un beso dulce ycariñoso.

"A Eva"

La pasteleríaEl niño que no tenía perras gordas iba COll las

manos en los bolsillos, mirando por los suelos. Dabapatadas a las basuras, con sus pies descalzos y sucios.Merodeaba por todas las calles, pegado a los escapara­tes de las pastelerías, y sintiendo el olor a chocolate ya caramelo. Tras el cristal veía los mil pasteles con susadornos y sus sabores. Agachaba la cabeza y se ibadiciendo: -"eso no esta bueno, eso hace daño, eso noesta bueno"-

Por la noche, se tumbó y se tapó con los periódi­cos y las cajas. Como un sonambulo, se levantó, guiiÚ1­dose con sus ojillos de peladillas y chocó con lapastelería.

Cayó al suelo y abrió los ojos, cubiertos de miel.Y vió trocilOS de cristales como caramelos brillantes ysin forma. Cogió uno y se lo llevó a la boca, sin notarsu sabor, ni fundirse en SU lengua.

La niña meonaLa metieron en el lavabo, a oscuras, porque sé

había vuelto a mear en la cama. Estaba iodavía enpijama, con el culo mojado. Se tocaba las puntas de lasmanos como si tuviese algún secreto entre sus uñas. Nolloraba, pero respiraba muy deprisa contiendo el hipoyel nudo que teníaen la garganta. Miraba todo, con losojos saltones. Sin vernada, miró la ventanilladel waterabierta, por donde .aparecieron formas extrañas, figu­ras de colores que se paseaban por el aire. Escuchabatintinear el grifo, con una perlita tenue que, cada vezque se estrellaba COlltra la pila, le hacía temblar demiedo.

Escuchaba voces, todavíaenfadadas yexaltadas,

y ella empezó a llorar y a moquear. Se acurrucó en un. rincón, en un lío de huesos y caIpe. Los cabellos mascortos se le engancharon, pegiÚ1dosele COll los mocosrestregados en su carucba colorada. Empezó a notarmo y no conseguía con qué taparse.

Se abrió la puerta y un rayo de hiz de atardecerentró. Una ¡nano se le acercó, cogió aquel-cuerpecillomedio desvanecido y lo estrechó fuertemente llenan-dolo de calor maternal. :

La niña la campanaLa niña la campana vivía y sonaba con el repi­

queo de las boras.Nadie sabía de donde era, ni de quien era, sólo

que un día apareció entre badajos. Se lo concedieron

el alcalde, el cura y los mas importantes, y allí siemprese quedó. .

La niña la campana no tenía zapalOs de charol,pOl-que no tenía quien se los comprara. No sabía ni lasletras ni los números, pero no los necesitaba para bacersu arte con las campanas. Controlaba el tiempo desdeel campanario. La genie pasaba para ver su gracia. Undía le dijeron: -campanera, niña la campana, tócanosalgo, t1 enga".

Les miró con su sonrisa tonta y empezó a balan­cear las campanas. Como un chisqueo, tintinearon ycantaron IOdas las campanas. Se subió al balanceo deUlla. Su pelo y sus andrajos volaron con el viento, y sucarita de tonta -acarició el cielo síntiendo el frescor deperlitas que chocaban con la luz y desaparecían con untintineo.

El niño'del carrito viejoEl niño del carrito viejo ibarecogiendo chumbos

y los iba metiendo a dentro. Se adentraba entre losdientes de las chumberas y los cogía todos. Volvía conel carrilO lleno de chumbos y losilevaba a la orilla delmar, y con un palode escoba viejo ledabapalazos paraquitaries los pinchos. El niño del carrilO viejo sesentaba a la vera del agua, con su hogaza de pan duroy comía unos chumbitos, mientras pensaba en la tarea.Iba, después, con el carritO, por las calles a venderchumbos, a un duro el plato lleno. Cuando acabó el díaregresó arrastrando el carrito, con los chumbos marea­dos y estropeados.

Se sentó en el bordillo de la acera, bajo la luz delafarola. Sesacó, de d~bajode lacamisa,el trozode panque le había sobrado del mediodía y. lo acompaM conlos chumbos maduros.

El niño del carrito viejo se sintió algo mareado y- ••1'

r8

~-----_.- --- .----I

pesado después de haber comido mucho.Atascado, fué a hacer fuerza, detr.ís de .una roca,

pero de nada le sirvió. Estaba colorado y se volvióamarillo. Corriendo ·como pudo, con los pantalonesbajados hasta los tobillos, fué a'buscar un hierro fino.

Selo metió porel ciewmientras hacíafuerza. Se.sacó el hierro doblado y lo lanzó. Fué a buscar algo quele hiciese servicio y notó que alguién venía. Con unamano delante y otra detras, volvió hacia' la roca,agachado y en posición y notó como un alivio.

Cerró los ojos y se cayó de culo, agotado, encimade la mierda.

La tontaEra esbelta_ Muy blanca de piel y con rostro de

tristeza.Daba l'asos largos y ¡entos a través de aquel

vestido que tapaba la sequedad de su cuerpo. Su peloera suave, como su larga piel, pero trasquiladQ por loscastigos. Su mente era barrita, inocente, ingenua. Susojos no eran malévolos y expresaban todo lo que decíacon su boca siempre húmeda, por aquello que desvela­ba su realidad.

Pasaba largas horas, largos días, allí metida. Allíse hundían sus deseos, sus sueños y lo poco que se leconsideraba como a una persona. Salió desgarbada,l'alida, con manos cerradas y temblorosas, con unospies torpes, una piel arrugada y marcada y unos ojosdolorosos y como endrinas.

Deseó salircorriendo y saltar todo aquello que leimpidiese ser. Tropezó y cayó en el vacío, donde todoera cruel, sangriento, duro ... y sintió frío.

El grito del silencioImentas huir de las ironías de la Vida, del agobio

diario, de la lucha constante, de esas adversidades quehas tenido que superar. Buscas desesperadamente ese

. momento donde puedes, inc!uso, perder la noción deltiempo_ Huyes de los momentos de desconcieno. Lamente se bloquea y todo alrededor, flota. Sientes jaopresión de todo el día en tus huesos, que buscandesesperadamente el momento de descanso. El si lenciodeseado, el respirar lemo, tu cuerpo, la tranquilidadabsoluta, que te pueden llevar a un sueño rapido.

Eres como un sonambulo que va por las calles.Tus pies no acieI1an a tocar el suelo. A veces tropiezasen ninguna piedra, pero no llegas a caer. Eres de carney huesos, o sólo un desecho de la sociedad. Quieres seretéréo, imentas conveniI1e en nube y deseas desapare­cer. Llegas a casa Y. Iodo es arido, frío. Debes hacer

. esfuerzos por ser real, por esa!ealidad que persigues yno llegas alcanzar. Muchas veces tienes la sensacióndeser una gran lagrima que se alimenta' de noslalgia,tristeza, melancolía, y ... soledad.

La vista se te nubia, ya no puedes ver nada. Todoes terriblemente rutinario. Has querido ser tu, y no eres'nadie. Has querido amar mucho, y estas sólo. Hasperdonado tanto y tanto, que te han despreciado maS.'

Y ahora estas solo, impotente, esperanzado y sin'ilusiones, lriste, con el corazón doloTido por la opTe­sión; con las arrugas marcadas -de la tristeza, con elesfuerzo de cada día y cada minuto, para no morir.

Euda(Mònica Fernandez)

(20n. premi normei61 el'. - 20n.)

"'ifJftElla posseeix una tendresa que, per molt que lacerco i la recerco en els altres objectes que m'envoltenno la puc trobar. No la puc trobar enlloc, ni tan solsemocionalmem en els efímers millors instants de lameva sensible vida vibratòria. Sempre tan immòbil,calmada, reposant asseguda, infonent una atmosferamàgica, irreal i recomfortam al seu entorn. Està nua:hieràtica i sentada. És, però, incapaç d'inspirar qualse­vol tipus de luxúria'o un altre erotisme que no sigui elde l'encreuament de sensacions.

Els seus cabells són llargs, ilimitats i posseïdorsd'un imaginari i conceptual moviment inmòbil. Evo­quen les sumptuoses onades mediterrànies del capves-.l're llevantí. El rostre és pur: amb un ampli front, comel de Minerva. És un rostre pur però alhora màgic;embruixat i complex que traspua la serenorde la follia.Els llavis, modelats per Venus, reclouen un seguit desentiments que mai podran ser oralitzats per manca de,moviment físic. Les espatlles sobrepassen la perfecció

',.~~

.THE BR.EAK DOWN

imposada per ella mateixa. S.6n tan formoses comnomés poden ser-ho les corves melòiliques que ladelimiten en l'espai. Les caderes s6n amples per tal depoder dur a terme la primordial funci6 imposada perArtemís. Les cames s6n primes com les d'un moixonetperò alhora fones com les d'una euga salvatge.

Els braços llargs, estilitzats i prims, sense perdreles difuminades corves que la fan posseïdora d'una

. hermosura estructural indefinible. Les m'ans s6n tanfines que hom diria que només han acaronat la texturade vellut de la seva dolça pell. O els pètals d'orquídeaque li s6n lliurats per Narcís. Els'pits gaudeixen de latendror d'una gota de rosada lliscant sobre l'aurora.

S6n gentils i fèrtils com el Nil, i fan l'olor de la terra (3er. premi Narració ler.• 2on.)mullada. . fj

Totaella és d'argila vermella, aquest to lid6na la "":'=i:;§:6' ~:.~\w.. .sang d'un brau. Un brau que engendrà moltes vides, .....,.. 'astweekl wentfromMoscou to Vladivostókbyperòcaptanmàgicanitanestèticacomladelasevafilla train. All went web, but in Skovrodonik!he train hadpròdiga. a break down. The train'stopped and all the commuters

Ella, des del lloc presidencial .que. ocupa a la were excited. They descended from the train. Theysaleta wagneriana de casa la meva àvia, ha vist passar protested to !he engine driver, and he made an excuse,milers d'anys que ara ja s6n història. Ella, des del seu he said: "The train is stopped because is doesn 't haveestratègic emplaçament, ha meravellat persones il~ any gas-oil to contiilUe on the way. "Three hours afterlustrades, músics, artistes Osimples vianants. Ella, que this accident, the cómmuters' come back to the train..mai no ha deixat de complir les seves obligacions. No The train staned on its way another torne and ¡iferep res a canvi. Cap carícia per por de no esbornegar- continued.la, cap bes per por a la fredor dels seus llavis, cap mot I spent a week in Vladi.vostok.tendre per por a no ser respost. Tan. sols la vlS1ta de la At this moment l'm coming back to Moscou. Ibruta gamuça de la pols amb què és fregada .per .Ia hope !his way 'will be beller !han !he other way. Now,minyona cada setmana. Un drap humll que II dipOSIta the train is passing to the left of Blagoveshchensktotalapolsdelsanysenelsseusbrunsiondnlatscabells. station. I hope!he train will not be stopped because itPoc a poc li va resolent una pàtina en les hel-Ièmques has enough gas-oil. The train is next to Irkutsk station.ondulacions. . . It is continuing and it is not stopping, but at a sudden

Malgrat tOl això en ella res ha canviat al llarg movement it stops. l'm descending from the train ambd'una història, haestatambel mateix somriure envejat, all the o!hercommuters are doing the same. We can seeen la mateixa figura que retalla l'espai i el mateix a strangecountryside. It's all ice andmore Ice, only ice.conceptual moviment immòbil des que hom la venera I can see !he engine driver amb !he conductor, they areinsuficientment. spea.king. i'm going to them. I arrive to them and I ask

Viure és sentir the conductor: "Why is there a break down today,(Jordi Vila) maybe the gas-oil?". The conductor and the engine

i2~'~~~r;5~~~~~~~~~~ driver looked at me and the second answered my ." qüestiono "No, this time the break down is in the,...),) wheels, they haven 't oil, and they arecreackling all the.",-:..'2) .~~ time, it is unsupponable."::'._-....>:::'-...~ l'm waiting forthe repairof the break down. l'm

'. ~).. thinl<ina allthecommuters wiU corne back to the train."It will start and it will tontinue. The life will continue.

But I arn thinking too: I will not go by train again.Seven men in only one

(Jordi Parramont)

EL FRACÀS DE LA CIVIUTZACIÓ. (2on. premi Assaig 1er. - 2on.)

~'""":'\~~~~~D~rantla històriad~ la civilització humana S'han presentat una sèrie de problemes que l'home no h~ estat maicapaç de superar, aquests problemes han estat entre d'altres: el desequilibri socio-econòmic i l'autodestruccióhumana i ecològica.

El desequilibri social i econòmicLa societat humana s'ha constituït sempre da­

munt les bases de l'egoismeindividual icol-lectiu, aixòha provocat un desequilibri social i econòmic.

L 'home ha creat mia societat totalment insolidà·ria. Tres quaries parts de la població es veuen arectadesper aquest desequilibri socio-econòmic, viuen en lacompleta misèria. Nosaltres, però, hem nascut cn unacol-lectivitat privilegiada, tenim tot el que necessiteminclús el que no ens fa cap falta.

En un principi l'ésser humàés benèvol, si més nola majoria. ¿Com és, doncs que la societat, essentsempre un viu reflex de totés aquelles persones que enformen part, no actua amb més interes davant elsproblemes que aquesta societat pugui tenir?

Nosaltres, els responsables d'aquest desequilibrisocio-econòmic, podríem intentar crear unasocietatdedimensió comunitària, justa i solidària, que solucionitots els problemes humans que en aquests momentsafecten a més d'un 75% de la població mund1al. Peròperals privilegiats, això significaria haver de renunciara una sèrie d 'objectes materials, que molts pocs estan'disposats a deixar. Això ens confirma que la possessióde béns materials segueix estant per sobredel propi ser,és a dir, que preferim ser insolidaris amb aquells quepateixen, abans d 'haver de renunciar a uns quantsobjectes materials.

Aquesta insolidaritat ens porta a pensar que les.persones som víctimesd'un absurdindividualismecol­lectiu sense cap justificació. La nostra posició davantels problemes de la població més hecessitadaés injustai egoista; per no sentir-nos culpabes busquem excuses,dient per exemple, que aquests problemes els han desolucionarels òrgans governamentals, quan tots sabemque el grans canvis J:ocials de lA humAnitRt eh hQprotagonitzat sempre el poble.

Una altra de les excuses més freqüents, és la dedir que cada país ha 'de solucionar els seus problemes,és a dir, que si als països del tercer món moren de famprop de 10.000 nens al dia, és problema seu i que

nosaltres ens hem de manteniràl'marge, sense tenir capnecessitatde salvarla vida a un ésser humàsi no pertanyal nostre país. D'aquesta manera considerem mésimportant les fronteres d'un estat, que la vida d'unsquants centenars de milers de persones.

Per aconseguir acabar amb tot aquest egoismecol-lectiu, hem de suprimir primer l'egoisme indiVi­dual, ja que no podem intentar crear una societatsolidària si els que en formem part som egoistes. Totgran canvi social comporta un radical canvi moral.

L'autodestrucció humanaLa nostra superioritat provoca que en moltes

ocasions no creguem necessari respectar els altreséssers vius que intenten conviure amb nosaltres, peròla nostra irrespectuositat arriba encara més lluny, finsel punt de no respectar-nos ni a nosaltres mateixos,creant propis sistemes (l'autodestrncció. Un d'aquestssistemes més clars i utilitzats sense interrupció, duranttota la història de la humanitat, són les guerres, lamajoria d'elles provocades per una sèrie d'interessosnacionals, que en molts pocs casos s'identifiquen a\llbles ambicions reals del poble.

És realment incomprensible pensarque la nostrasocietat no hagi estat capaç de comprendre, encara, quela vida d'un ésser humà està per sobre de qualsevolideologia o pensament,ja sigui polític, social o moral. ~Durant tota la història, els règims polítics han conside­rat les personescom aobjectes intercanviables; aquestsrègims han obligat els seus habitants a participaractivament en guerres, on han hagut de sacrificar lesseves vides, o les vides dels seus suposats "enemics",per una sèrie d'interessos que mai podranjnstificar lamort.

Les guerres són un viu reflex de l'elevat gra!, .d'immaduresa de la societat humana; demostren laincapacitat de diàleg i raonament pacífic entre duescol·lectivitats enfrontades fortament per una sèrie dediscrepàncies ideològiques. Aquesta incapacitat hu­mAnA élrl lR que provocn leR gucrre"'. on molt sovint no

•

. .

en surt cap part beneficiada.

L'autodestrucció de l'entornEl progrés és necessari, una societat que no

progressi està condemnada des d'un principi al fracàsabsolut, però tot progrés comporta alguns desavantat­ges. En aquests moments podriem considerar com amàxim perjudicat, de l'incontrolat progrés del segleXX, l'entorn ecològic. Les catàstrofes que l'home hacausat aquests últims cinquanta anys són inimagina­

bles. Aquestes catàstrofes van des de contaminar tot cimedi ambient, fins a debilitarla capad'ozó, passantperl'explotació incontrolada dels recursos mundials i ladegradació del medi natural en general.

Malauradament, semblaque perara no hi hagi ungran interés, per part de les administracions estatals,per tal d'intentar fer front aquest important problemà.La nostra societat és conscient que el nostre planeta ésvíctima d'una progressiva destrucció, però no fa prac­tivament res per evitar-ho; això ens. demostra que lairreponsabilitat humana traspassa tots els límits.

Basileus(Daniel Baró)

Diable negre que l'observafam de carn ha esdevingut'i amb l'arpa esquerpa ressegueix·el boig Arc de Sant Marrílliscant avall pels gentils pits.Negre diable que l'acaronasa fúria esdevé tendresases urpes pulcres pinzellsenvair-la esdevé un anhel.

Black Devil(Jordi Bertran)

(2011. premi Poesia 3er. - COU)

"';;::::\1:1 .··;\\W~s ulls transparents

brillants, semblen cercar l'estelmés gran que l'il-lumini la pell ',"

Té un formigueig conStantquan una papallona l'incita adesemmascarar-se!

Si l'ocell ferit tornés a volarel somriure naixeria de nou!

DELIRI!(l er. premi Poesia 3er.-COU)

.;.:;::::?::N~'~re diable que la contempla.' somni daurat ha esdevingut,

sos cabells un núvol grocesbandit i lliure al vent

.expressant desiguals figuresque em fan retornar sovinta bells' somnis de matinada.

I sota la copa aquella tallaon hi somriu una ambiciosa florde pètals cisats pel fred,exaltat plaer de besar-lai abastar el seu amarg pol-Ien

. humit pel dolç desig.Desig que delaten llurs cristallscom dues sagetes insensibles.

Tot no té res a veure amb el fugaç instanten què naixen les ombres.

qui fos ... espuma de plataper als seus ulls cristaHins!.

MAR

LOS POETAS (Marta Cañas)

(2011 premi Poesia 3er. - COU)

····:::t::Rodeada de mil

imagenes,que danzan al ritmode la vida que surgecomo la flor de lotoen la nada.Suave,toco,rozo.rascacielos de inmundicias·me depara el crepúsculo

21

, .

I.I

" .. I

del alba.Mi esencia se confundeentre siluetas:cansadasasquerosas y distantes.Destapar,de repente ...el.velo de la muertey descubrir una calavera corroida.Al fin;los poetas muestransus dejes de mujeresensagrentadas,y transpiran la mirada delas rejas de esa celda ... ¡Mi vida!Los poetas mueren uno a unocomo cobayas de laboralOriofrenético,ante la carcajada fria, desgarradade unos dedos polvorientose incultos ...

¡Mi vida! ... ¡Mi muerte!Fatica(Marian Guerrero)

PERQUÈ ÉS DE VIDA,DEL QUE ET PARLO

¡\\¡¡;,. (J er. premi narració - 3er-e.O.U.)

-";¡¡\¡t¡~'erfi,jahi sÓc, necessitava aquestcap de setma­na aquí dall, lluny de tot allò que em disrreu. Sola.Sempre havia cregut'que m'espantava la soledat per­què davant d'ella em trobava indefensa, i és així. Maino m'he arrevit aenfrontar-me sola ares. En realitat bedefugit sempre les responsabilitats, encaraque estiguésenmig de tots els merders culturals del poble. Arat 'entenc, Ricard. .

Aquí, a ple hivern, no hi ha ni una ànima. ElPirineu és massa fred. Però aquest aire fred que emcolpeja la cara, pur, net, dur, exigent, és, malgrat tot,amic. Potser seràs tu qui no m'entendrà, ara, Ricard. Séque he de decidir el meu present i el meu futur. Perquèen aquests moments present i futur són tot un, més quemai lligats com 1'aigua a la vida. Sí, Ricard, és de vidadel què et parlo, de la meva vida, d'una nova vida.

Quina ironia, oi? M'humiliaves'perquè deies quejo era una nena mimada, que el meu món era un mónartificial de cotó fluix protegit dins un hivernacle en elqual no em caldria mai lluitar. "Amb un futur tan benplanificat com el teu, també en sabria jo, de parlar de

S6"'t.aA1'tlsJl"l.

floreteS", em'solies dir. l ara totes aquestes acu'sacionsse'm repeteixen obstinadament. No et volia 'creure,però m'adono que en gran part tenies raó. Malgrat tot,ja ho veus, la vida té sempre cartes amagades a lamàniga. Ara n'ha tret una, i jo sola he de desfer lajugada. Ja ho sé, que ets al meu costat, que puc comptaramb tu, que ens enfrontarem junts al què sigui -m 'hasdit-, però en e1fons el problema és només meu. Tardod'hora et penediries d'haver forçat una unió irreconci­liable, foc i aigua.

N'hi ha que diuen que sembla mentida que'encara passin aquestes coses, amb les maneres que hiha per no quedar ... i utilitzen mil i un eufemismesaquells que no gosen usar un llenguatge tan vulgar comelde la teva colla. Jo també ho pensava, això. A lamevaedat i amb l'educació rebuda ... ! "Burgesos, conserva­dors i carrinclons disfressats de qualsevol cosa. Totplegat més merda per empassar" ... tu sempre tan·dur,tan cruel, i jo ... enamorada.

No tenia cap motiu per a dur un preservatiu a labossa, (com digué aquell sexòleg que donà un parell deconferències a l'escola). Jo ho tenia lOt claríssim. Unacosa així era decisió important, sobre la qual, arribat elmoment, jo hauria reflexionat llargament. Hi ha cosesque no es fan a la lleugera, i per a mi aquesta n'era unade molt evident. Com hauries rigut si t'hagués deixatanar aquesta parrafada tan "legal" i "assenyada" aquellatarda, Ricard!

Em va seduir el teu cos, però sobretot el teu mis­.teri. M'emportà més enllà de tota realitat reflexionada.No pensis que vaig fer-ho per desafiar-te, ni perquècanviessis la im~tge que tenies de mi i que jo tantodiava. Sempre l'has cantat clara, i això m'atreia al'hora que em colpejava salvatgemenrel meu jo. Voliai dolia.

A casaja m'ho deien, "aquest noi ... " ihi afegienIOta la xerrameca que tu i tothom sap que deixen anar •els papàs en aquests casos. Sí, anar amb tu era la mevarevolta personal, jo també començava a lluitar, a lameva manera.

Et veia. com allò que jo mai no seria, un ésserlliure. l no obstant tu no parlal/es mai de llibertat. "Elsideals són floretes que creixen arracerades de la tem­pesta sota els hivernacles de mIs de papa com tu". Tuvivies a sol i serena, lluitant per viure amb minúscula.Per a tu viure és treballar per a procurar-te la teva tecai la del teu "quatre llaunes", els quatre parracs que duusde roba i el petit i caòtic es.tudi on t'estàs. La teva vida,en el millor dels casos, és la disbauxa d'una colla de

. penjats que beuen cervesa i fumen petards els dissabtes

22

. . ....',~ .' ••',. ,~., /,', Cc '""',' '.-:

a la nit.totesêoltantels'crits d'uns desgraciats queoseudir que fan música. . IDENTITATS

. Vam començar a sortir junts: Per què? De fel. . (2Qn. premi narració 3er. • COU)tenun quelcom en comú. les ganes inexplicables ':::':::"" '.' .d'estar junts. observant-nos l'un a l'altre, desxifrant la ··::::;¡Ji\...partinconegudadelMón, aquestgran teatre, com molts -:r'éià mala cara.. No era pal-.lidesa. ni pèrduadiuen, que ens té un paper designat a cada titella. sobtada de pes, era l'expressió; una expressió anònima

Ara em toca decidir si vull responsabilitzar-me i funiva. No va sorprendre's ~n veure'm; jo sí.del fruit del nostre amor. Ho sento, Ricard. no vull que La sevadarreracartaera plenadecontradiccions,et sentis obligat arecolzar-me. Potser ho faries de grat, d'inseguretats, es declarava víctima d'una forta crisiperò no puc acceptar que la societat que tan poc t'ha d'identitat. No en vaig fer massa cas perquè semprecondicionat fins avui ho faci ara. T'estimo. ja ho saps, exagerava;. el se,u ego.centrisme em molestava' i lesperò potser no com cal estimar-se algú per a compartir seves queIxes m avomen.una vida, per a formar una llar. Segur que t'han entrat Em deIa que feia molt de temps que el cor n~ litots els mals en llegir aquesta darrera frase, prou que ho bategava com en època d'exàmens, que no esíavasé, que aquest no és el teu estil. segura de connnuar pertanyent a la branca viva de

Ho has estat tot per mi. Ricard. T'agraeixo tant l'arbre, que necessitava emocions fortes. que se sentiahaver-me tret, encara que només sigui una mica. del bUIda ... Noestavacpntentaambelqueestud~va.haviameu mÓn de cotÓfluix! Fixa-t'hi. Ricard. senseadonar- perdut la Fe. els amICS, S'HAVIA PERDUT ELLA.me'n he parlat de tu en passat. Entén-ho, és hora Em trobava a faltar -sempre ho feia quan eStavad'enfrontar-me al present. D'aquí a unes hores hauré sola- jo la comprenia, l'ajudava. era un bon amic, -de marxar. El sol reposarà sere rera les muntanyes. aliè ¿"amic"?-. .a la meva decisió, una decisió irrevocable, que malgrat De fet. la nostra relació no va ser mai d'amistat.els meus disset anys, em sento prou forta per a prendre: Ella parlava i jo l'escoltava, eUa posava les llàgrimesCrec quejal'he presa. ho heanat fent pa.raulaaparaula, i jo els kleenex, reiaijo la mirava. Això sí. tenia un bonen cada lletrad 'aquestacarta. Com puc negar una nova físic.vida que jacomenço a sentirdins meu quan tot l'entorn Anava de profunda. d'incompresa. i potser hoque m'obserbava em parla de vida? Herba i arbres es era a la seva manera, però noho portava bé. El seu eradeixen durpel vent; l'aigua del rierolUunyàcorre sense un problemad'adaptació. Suposo que aixòm 'afavoria,resistir-se al seu desú, amb una joia serena, sense la tenia "en exclusiva"; s'havia anat aniquil-Iant pro­resignació; els ocells no paren de voleiar amunt i avall, gressivament amb l'intent, absurd, de reflectir-se ende les seves veus en fan cançons esperançadores. . mi, i això l'ensorrà.

Perquè per a milamida valiapena. Els ideals són Ara la tenia allà davant, amb la mirada esvaïda ifloretes, potser sí, però només fins que un dia tothom un parlar lacònic que m'acovardia. Havia vingul alles fa créixer amb esforç i amor. Llavors, fortes, no funeral del seu oncle. L'odiava. es reia del seu nasnecessiten l 'hivernacle. S 'obre un granjardíesplendo- Barbara Streisand.rós oferint totes les aromes al 'aire, l 'aire d'un món que Vam passejarpel port.Em sentiaprotagonistaenalguns volem fer Viure, aquest cop sí, amb majúscula. una novel-la de la TeUado. Ridícul, víctima d'un encísT'he estimat. t'estimo. però no sé fins quan. Però aleshores inert.sempreportaréarrelat a mi quelcom profundamentteu: Com sempre va començar a parlar i com sempreUna tarda on trencares l'hivernacle per.endinsar-te en vaig començar a escoltar .... però aquesta vegada jo jael meu món decotófluix. El món artificial va trontollar no portava kleenex per a uns plors egoistes.però vas fer-me sentirestimada. No perdré res d'aquell L'Anell del Ninotinstant. ni el record. ni el teu amor, ni tampocels batecs (Toni Llena)d'un nou infant. Ell ésja vida, i passi el que passi entrenosaltres apartir d'ara, ell sabrà que tu vas fer possiblela meva felicitat, la felicitat de saber-me viva.

POTSER-BAB(Anna Ferré)

. ,

¡ ,

MOMENT DE .DECISIÓ(2on. premi de narració 3er. • COU) ,

"'¡¡¡'::Í'fM~i"no havia pogut dominar les seves emocions,aquelles emocions fortes que fan retrunyir la sang,aquelles que a vegades déixen el cor petit i que d'altresel fan gros i amb més experiència. "Pum, pum, pum!"tornava a recordar. "Pum, pum, pum!". Seti ficava a lesorelles. Li venia una esgarrifança. Aquella nit es feumés llarga, més extensa i més llunyana. Silend, única­ment silenci. Neguit, únicament neguit. Por, fred icalor ...por!. Se li regirava l'estòmac de pénsar-ho.Només veia sang i més sang, i entre la vermellor ... lase"a cara, atordida, destrossada, sense vida ... Clama­va: "Pietat, pietat!". Eraja massa tard. I pensar que unsinstants abans era allà, amb ell, entre els seus braçosmolsuts, la seva cara riallera, però colrada 'de 'malsmoments, de patiment, d'angúnia ... "Perquè? Perquèés tan duTa la vida? Oh, Déu meu, per què ho has fet?Per què?". Cridava ben fort. Però estava sola entreaquelles parets humides que l'escoltaven i que notenien resposta. La solitud, sempre la solitud, aquellasolitud amarga i dura de pair. L'única consolació queli quedava era el seu pare que, com totes les personesbones, acabava de passara millor vida. Ara li sortiadelsseus ulls, freds i clars, una llàgrima ploranera, cristal­lina, que li baixava per la galta vermella lentament iamb parsimònia. Allargà el braç i se l'eixugà amb lapart posterior de la mà. Va notar que tenia la mà freda.La mirà. Li tremolava com totaellahofeia. "Pum,pum.pum! No, noo!" xisclava' amb totes les seves forces."No, no, deixeu-lo, si us plau, pare'u!". No ho podiaresitir. Tenia la cara bruta i els cabells enfangats liqueien davant la cara, llargs, molls, espessos, com ungarrí acabat de rebolcar-se en un bassal. Totd'una unarata grossa passà per sobre les seves cames i ella,esverada, s'aixecà d'un revolada xisclant com una·beneita. Es va calmar i tornà a seure sobre aquell terraenfang'ati fred.lnientava mirar, hi veia borrós i tancavaels ulls. "Pum, pum, pum! ".

Havien sortit a buscar una mica de llenya perescalfar-se. El cel eStava tapat, amb uns núvols negresamenaçant tempesta i feia un vent glaçat que es ficavaper tot arreu. Anaven amb el cap tot amagat entre unabufanda menjada per les rates i unes sabates foradadesperon es veien tois els dits del peu. Arribaren a l'estany.Aquell dia estava molt rabiüt, amb unes ones geganti­nes que s'ho haguessin endut tot. Ella estava una micaespantada però el seu pare li va dir que no se separésd'ell i es va tranquil-litzar. El cel es removia violenta-

."".. ~.

ment damunt els seus caps i de tant en tant un llampesfereïdordeixava entreveure un cel foll <le,guerra, unaguerra que feia massa que durava. "Maleïda guerra':

pensava ara "i els mals moments, que m'ha fet viure ique se m'ha endut l'única persona que tenia". L'estanyestava envoltat de eanyes altes que voleiaven al vent i­es deixaven dominar per una força que coneixien proubé, davant la qual, però, no podien fer res. De tant entam, un ocell eixia d'entre les canyes i alçava el volreptant el vent, furiós i guerrer. Van voltar l'estany iquan es decidiren a tornar cap a casa es van trobar aldavant amb uns homes de molta mala espina. Erenguàrdies rojos. Sobtadament, el pare agafà la seva fillaentreels seus braços. Ella no s'adonava del que passavaperò sabia que allí passaria· quelcom i no pas gensagradable, per cert. Tenia lacara amagada al pitdel seupare, que l'agafava fortament contra ell. I després"pum, pum, pum!" tres trets esgarrifosos. Ella no vagosar mirar, i sense fer-ho, va palpar el rostre del seupare. Estava moll d'algunacosaealentai,espantada, vaalçar el cap i es va esglaiaren veure la sang que li corriacos avall i que formava un bassal a terra, que l'aiguade la pluja es cuidava d'anar-se enduent. Es va deixarcaure sobreel cos sense vida del seu pare iplorài,renegàtOta la nit.

L'escena era realment intensa i deplorable.Tenia el seu pare al seu costat amb els braços estesos ila cara deformada pels trets. Estava fortament desval­guda. Hauria volgut ser amb el seu pare, ara que no li 'quedava ningú. I s'ho va rumiar, però primer havia deportar el cadàver a casa seva. Allí tOta sola va tornar acavil-lar. Pensavaenla vida que li esperava solitària enun món tan cruel i ignorant, i finalment optà pel camímés a la seva mà. Tan sols un cop de voluntat i "pum,pum, pum!".

Fregoli(Carles Perna~

MEXICA,. n(3er. premi narració 3er. • COU)

. ':¡¡¡:¡r;~lec mirà un cop més per la finestra, com feia

constantment en els tres darrers dies. Observà les

24 _____,

.' .'

"

I

I

mateixes imatges: el gran carrer del mercat de la ciutatde Talchullinec, de la confederació Mexica. Els altsedificis d'argamassa, fusta i canyes dels comerciantss'estenien per tot el carrer, fins on el seu espai visualarribava a percebre. Aquell dia era dia de mercat, i a ellarribava el flaire de tots els productes exposats propisdels mercats asteques, des del pa aca\>at de coure, a lesespècies picants o la carn que es torrava a les portes deles cases.

Tot aquell ambient despertava en PlOlee recordsde la seva infantesa, quan el seu pare el portava almercat central de la seva ciutat natal, Tenochtiúan,capital de la confederació i la ciutat més gran del'univers conegut.

Ptolec deixà lafinestrai es dirigícap el petit bancde fusta que li servia de llit i de taula.

Estès pel banc, hi havia un paquet. Era enrealitatuna manta que cobria les pertinences de Ptolec. Varetirar la manta per mil-lèsim cop aquell dia, i vaobservar amb infinita enyorança els objectes que lihavien permès conservar els seus captivadors: la sevamanta de vius colors, símbol del seu rang militar (capi portaestandarts del seu Calpulli), les plomes de co­lors; regals especials del rei Moctezuma, que tants copshavien omplert el seu pitd'orgullquan els seus compa­triotes l 'havien vist 'passejar pels carrers de la capital.Però per sobrede tot, hi havia els emblemes que li forenconferits després de la guerra que va mantenir laconfederació contra els TIateloccos, poble bàrbar quehavia gosat desafiar la confederació, i contra el qualaquesta havia mantingut una llarga i cruenta guerra,resultes de la qual els 'TIateloccos havien estat derro­tats. A Ptolec s'havia mostrat com undels guerrers mésvalerosos del 'exèrcit. Com apremide les seves proesesmilitars, i un cop rebut l'exèrcit amb tots els honors ala capital, el capde l'ordre de les àligues, l'ordre militarmés importantde l'imperi, i un dels estaments amb méspoderde la confederació, el vainvestircom.a "CavallerÀliga", amb el permís del rei, rebent així un dels honorsniés grans de la seva curta existència.

Davant seu, a sobre d'un humil tros de fusta, estrobaven dos objectes pels quals molts homes donarienla vida amb plaer, per intentar assolir-los: el casc defusta amb la sagrada forma de l'àliga, i l'escut amb lainsígnia del cos. Les plomesde l'àliga, cobertes encaraper una fina peHícula vermella, la sang dels enemicsmors en la darrera batalla.

Tomant a rapar els objectes, va seure al banc, i,

amb una expressiq de 'pau interior absoluta, es va

adormir amb el cap entre les mans.Un soroll va fer que Ptolec es· despertés. A la

porta hi havia un guardià, amb ulla expressió de fredor,que va fer que PlOlec patís un lleuger calfred, que li va

. passar i va recuperar la seva fenilesa. Un instantdesprés, un carceller, amb una safata: entre les mans, vaentrar a la cel-la i, deixant l'objecte al terra, va fer unareverència, i sense esperar cap paraula d'agraïment, esva retirar, seguit a prop del gu1irdia, que va tornar atancar la porta, amb un soroll fort i sec.

Ptolec es va aixecar pesadament del banc, sentintuna punxada de dolor al 'esquena, producte sens dubte,va pensar,de laposicióen laque havia dormit. Dirigint­se cap a la safata que descansava al terra, va aixecar eldrap que la cobria, i va poder veure els aliments quecontenia. Era un menjar deliciós, propi de reis i, vapensar amb un cert sarcasme, dels comdemnats a mortal sacrifici gladialOri. Perquè'ell havia de morir lluitantamb armes fingides contra una sèrie d'enemics, cava­llers tigres i cavallers àligues de la ciutat on estavapresoner, Telchullinec. Perquè aqúest era el destí delspresoners de la Guerra Sagrada, morir sacrificats a lesmans dels seus propis aliats.

Mentre menjava els aliments de la safata, Ptolec·recordà el motiu pel qual es trobava presoner. ..

Després de la guerra amb els Tlateloccos, vaarribar un periode de pau. Elsjoves guerrers que encarano havien entrat en combat no podien demostrar el seuvalor en combat, i el més important" els altars delssacrificis estaven buits, i el déu sol necessitava la sangdels sacrificis per continuar la lluita amb la foscor i ladestrucció del món tal com eraconegut. Així doncs, elssacerdots, que tenien gran poder polític, i els gover­nants de les ciutats de la confederació van prendre ladecisió de lluitar entre ells, perquè els joves guerrersaprenguessin del plaer de la guerra, i per aconseguirpresoners per ser sacrificats als buits altars del déu sol, 'Huitzilopochtli.

Aixífou com, un cop passada la temporada de lespluges i arribada la de l'assecament dels rius menors,les trones de la confederació, dividides segons la sevaciutat, s'enfrontaren a les portes de Chimepotomec, laCiutat-Santuari dels Mexica.

Durant deu dies i deu nits, les tropes astequess'enfrontaren. Ptolec va fermolts presoners; sacrificatsal mateix camp de batalla pels sacerdots-guerrers, itambé va enviar molts homes al paradís solar. Però al'desè dia, i esgotat pels continus combats, và"ser ferpreson'er per un grup de jQves gue..rers de la ciutai de

25 ..r

.,,- ,

Telchullinec, que desitjosos de cobrir-se de glòhacapturant un cavaller àliga~ es van, Ílençar a sobre d'ell,intentant d'estabornir-lo. Però, malgrat el seu esgota­ment, ell era un guerrer fort i experimentat, i la sangde molts d'aquells joves impetuosos adornava ara lasang del seu escut.

Però. finalment, i vençut pel cansanci i la supe­rioritat numèrica, va sucumbir.

I ara. es trobava tancat en poder dels seus capti­vadors, a puntde morir per la glòria de Huitzilopochtli,perquè aquest continués lluitant contra el caos. ajudatper la seva sang.

Un nou soroll a la porta va despertar a PlOlec delsseus pensaments. Va mirar el seu plat i va somriurealleujat: soo havia menjat tot, els seus aliats estariencontents i agraïts del seu presoner. .

Quatre guàrdies entraren, i després va fer la sevaentrada Artonec, senyorde lacimat. Ptoleces va estiraral terra en senyald 'agraïment per l 'honorque el senyorasteca li estava concedint.

El rei de la ciutat el va mirar i li va dir aquestesparaules: -"Tu, Ptolec, guerrer mexica i soldat del'ordrede les àligues. moriràs ara ala glòria del déu sol.Vull que sàpigues que és un honor pel meu poble quemoris en la nostra ciutat. Espero que, a la sorra.ofereixis un bon espectacle al gran déu". I dires aques­tes paraules. el senyor de la cimatde Telchullinec es varetirar.

Ptolec es va aixecar, i, recollint del banc el seucasc i el seu escut. es va col-locar entre els guerrers,adornats amb els seus millors vestits i armes.

IaixC, va ser cqnduït pels carrers de laciutat, entreels crits de joia i una pluja de flors, oferida pelshabitants..

I aixC fou com PlOlec va passa¡- els seus últimsmoments, recordant el passat i preparant-se per rebrel'honord'una mort honrosa, com és el sacrifici gladia­IOri, la mort en mans dels cavallers ,àligues i elscavallers tigres. I l4xí. després de matar amb les sevespròpies mans. quatre cavallers tigres i dos cavallersàligues, abans de morir en mans del tercer.

I aquesta és la llegenda de Ptolec, el guerrermexica més valerós de la seva època.

Baldryck(Ramon Hinojosa)

,-,.

(ler premi Teatre 3er. - COU)

PersonatgesMort (Vidal)MossènOmbres: primera

segonatercera

Déu (Veu)Ombres secundàries

Nota de r autor:Situem l'obra en qualsevol lloc de qualsevol

paCs, en el temps que es vulgui, on es vulgui. quan esvulgui. i acceptem modificacions del text. de la durada'(que dependrà molt de les pauses). i del què es vulguimodificar.

ACTE ÚNIC

(Lafoscor de l'escenari conlrasla amb la e/arordels focus que il-luminen el públic. Una lleu boirinadeixarà entreveure al fons les ombrès indefinides dedos o tres éssers. Davanl, a contrallum. es pot diferen­ciar e/aramenl el contorn de lafigura d'un mossèn. Aterra una tomba amb una creu d'un color platejat.Silenci i monotonia en els nwviments de les ombreS,trencat tan sols pel lleu xiuxiuejar del vent i la remordel mossèn citant Gènessis 3,19)

MOSSÈN: (Solemne) "... amb la suor del teurostre menjaràs el pa (pausa); fins que tornis a la terra,ja que d'ella has sigut pres (pausa). j a que pols ets i àla pols tornaràs ... "

(Després una bre.u pausa)OMBRA 1: Pobre home.!!OMBRA 2:: (Amb ironia) Pobre?!, aquest des­

graciat, aquest ésser inferior, ja no em pagarà el seudeute.

OMBRA1: Pobre home!!OMBRA 2: (Cridant) Em devia la vida!!!OMBRA 3: (A Ombra 2) Qui era?OMBRA 2: (Triganúzrespondre) No ho sé .... no

ho sé .... no el coneixia.OMBRA 3: (Sorpresa) Doncs per què parla

,.

d'ell? .(L'Ombra 2 no contesta; després d'una curta

pausa se 'n va. L'Ombra 1 segueix insistint estúpidam­net com si d'un retardat mental es tractés)

OMBRA 1: Pobre home!!OMBRA 3: (Indiferent a qualsevol comentari,

reflexiona sobre si mateixa) Qui deu ser? Un rodamón,un desgraciat, un desagraït, segur <¡ue ningú l 'estima­mava, segur que ningú faria res per ell, segurque es vamorirdepena, de solitud, de melangia, segurqueera unamargat de la vida, segur que es va suïcidar, ofegat?,amb bMbiturics emmetzinat? (Pausa) (Cridant) Joquesé!!! (Amb convicció) ... però estic segur, ... segur, ...seguríssim

MOSSÈN: (Solemne) "... per la dona va tenirprincipi el pecat i per ella morim tots ... "

OMBRA 3: (Rej1exionant) Potser era un droga­addicte i va morirde sobredosi, (afirmant) segur, ... totssón uns desgraciats.

Potser un delinqüent i el varen matar els "polisPASTACHUTAS"; potser era un policia i el varenmatar per cabró. Potser era un vell avar, (pausa) ... i vamorir pobre, rodejat de diners. Potser un jubilat quesortia d'un casal de reunió i un Ferrari el va atropellar,i el conductor a sobre es va donar a la fuga; llavors vapassar pel costat un noi d'uns deu anys, i en veure'lagonitzar va agafar un roc, el roc més gran que va poderaixecar i el llençà contra el rostre del vell reiteradesvegades fins aquest morí. Potser era un mal mestre iels alumnes es venjaren. Potser ...

MOSSÈN: Apiada't d'elL Oh! Senyor!! segonsla teva benevolència. Per la vostra gran misericòrdiaperdoneu els seus pecats.

OMBRA 1: Pobre home!!MOSSÈN: Preguem (irònic) tots per l'ànima

d'en Vidal.TOTS: Pare nostre, que esteu en el cel ...(L'oració es torna murmuri)OMBRA 3: Tal vegada fou un boig. (Amb entu­

siasme) Sííí!! Un boig!! (Cridant alegrement) Boig!!Boig!! (Marxa corrent i cridant) Com jo, un boig, he,he, he, he!!!!

(Ningú l'ha fet cas, com si estiguessin acostu-

mats a tanta bogeria)MOSSÈN: (Sobresortint del murmuri) Deslliu­

reu-nos de qualsevol mal. Amén!(Tots surten de l'escenari,menys una Ombra que

llença un ram dej10rs colorplata Qla tomba, i estd unaestona plorant, no massa. Més tard se 'n va. Llavorsaugmenta la llum i desapareix la boira).

MORT: (Veu irifantil) Qui sóc?, ni jo mateix séqui sóc?, (pausa), recordo una cadira, el cap em fa mal,els canells m'escouen, ... les parpelles ... no les pucmoure, ni els braços, ni res.

No hi veig, no tinc ulls, recordo ... que explota­ren, sí, ho recordo, però ... com? Recordo poquescoses,només sé quejo SÓC innocent (canvia el to amb una veugrau), us vau equivocar, sóc innocent (cridant), inno­cent!! !!!

(Pausa breu) .(Esverat) I ara què faig?, el meu cos no es mou,

però jo em moc, els meus ulls no hi veuen, però jo hiveig ... Noto com si algú se m 'endugués cap amunt; quèhi faig dins una caixa platejada? Què hi faig en uncementiri? Ho veig tot platejat. Els meus peus, el meucos, on són? on és Ja gent? No entenè res.

VEU: Eres innocent ...MORT: Què? Qui em crida? Què passa? (Pausa)Volo, estic volam, ... que perités elm6n, un món

petiti platejat, que lluny que està, està tan lluny que joja no el veig, només veig un color platejat intens. Cadacop és més intens, més i més, TINC POR!!

VEU: No has de tenir por ...MORT: No, no ... però i tu, tu que em parles, qui

ets?, qui ets? (Pausa)Tot, ho veig tot, veig els 'homes, veig el què

pensen i el què fan. Qui SÓC jo ...? I tu, qui ets?VEU: (Fort) 10 SÓC ... (Teló ràpid. Molt soroll)(Surten tots a saludar, si el públic aplaudeix, i

quan S 'acabin els aplaudiments estúpids i els actorsèsretirin, un es girard comsi res nopassés, i dird: "Pobrehome!! Iti començarà a riure, causant desconcert, i laincomprensió en el públic, més de la que ja tenien).

ZENKIU(Josep M'. Nonay i Santi Prat)

__ o. __.... _~~._~_,

SERVEI DE DETECTIUS

Ens agradaria que féssiu una enquesta pre­guntantquin és el professor amb més bon humor.

Les 'noies X and X

Hem fet una enquesta a 80 persones. Hi ha hagutforça varietat, però elsque hanaconseguit més vots hanestat en Lluís Serra i en Pere Martínez, que han empatatamb 10 vots cadascun. '-

Ens agradaria saber quin ésel professorla queli cau més bé i més malament a l'Enric Massip, de1er. E

Lluna & Sol

Doncs la professora que li cau més bé és laGraciela.lel que li cau pitjor, doncs ... "seria moil,ci!"contestar, lla'!" (En paraules"d'ell): -- -. -~_.. -

. M'agradaria saber si té novia el profe deMúsica. Simple curiositat.

Anònim, 4 curioses

Resposta textual: "Dollcs em pellso que sí ... ono? És que ara no me 'n recordo ... Ja consultarél'agenda i us diré algulla cosa" .1 encara l'esperem.

Hola, sóc un noi de segon, molt interessat ensaber una cosa sobre una persona: estic desitjant.s¡lber si la Marian Rier.a de ler. E està sortintambalguri noi, ja que la trobo molt ·atractiva i moltdolça, i. m'agrada molt, encara quc no la coneebé nime l'han presentat.

Anònim Silvestre

Ella ens ha respost: "No, lla estic sortint amb capnoi"

M-agl'3~aria saber si és veritat que en PereM~rtínezno porta calçotets.

Ei no tre estimat profc ens ha dit: "Que hoinvestigui la que vulgui" ...

M'agradaria saber si en Jordi Rovira' surtamb alguna noia i si els seus hobbies li ocupen moltde temps.

"Preferiria que m 'Iui preguntés personalmentsigui qui sigui.!pelfa als meus hobbies, m'ocupen una/:wra didriaï el diumenge al matí". .

28

UNS lF'OLLETS~~~~lENTRElVlI.ALJ[AT S ~~!!!!Jl!l!!.llil!i!ll

Dilluns, a Iu 8. ha 'Ulibat la .Primavera.

Dimans. a les Sh. Ahir va arri·bar la Primavera.

20

Els escollits s6n els reporters d'1I4de Set. '

destrossa de 'les classes i lOtaquest merder .,.

Bé tio, el fet és que nosal­tres, per no sé quina xorra­da, ens llevem cada 100anys, quan arriba la Prima­vera. El "xollo" és que es­tem tan contentS en desper­tar-nos que no podemaguantar·nos l'energia ifem disbaf3tS durant 48hores.

..-----~----_._-

.,

Al clIp'd una.estona, lOIS eren amics i s'hoI?assa.v.e!:, d,~ cònya m"entre bevien .. "

Dimecres li les 8.Recordem que jahementrat li laPrimavera.

31

. ."

~ -~ ..

...

CONCURS DIARTS PLÀSTIQUES. ','

VlERlEIHCTEDJlEL CONCURS ARTÍSTIC SANTJORDJi-89

El jurat format per Anna Estany i Neus Aller (professores), Fina Llobet i Anna Bartoll (ex-alumnes), i enabsència dels alumnes designats, ha decidit atorgar els següents premis:

NOTA:

COMIC:1er. premi:1er. premi:

DIBUIX:20n. premi:3er. premi:

COLLAGE:ler. premi:20n. premi:

José RamosJosé M. Alvarez

Freddy KruegerMarta Irízar

José Ramos

¡- --- ". . . .

j~~ .I '. .' ,,' -. .- . ,

1L~ g;J fJLAN1Ào JLO~ }v~~lL1ES N~G~oS o

A~QUITECTURÀ I}\PoSlErJ: SO"Ppg: LOS ÀSESI~ÀTOSREÀLfZÀD05EfJVjl.

,_.IJOSplTÀL A5IIO VIENE55, ' /

,:.YEN~uÀJE sünÒLrCo À 1'~IR DE IM]KfEj[E3", "1 PF Q\JE 1ft) g'1)lÀLOcroZ. . .

j •.~---:-, 33' ',' ". -'.',., .

~.

JoséRamos

ma 1.1~f@Z~ ..~2W ~iI.~~ 35,

r-~--'-'----"-'- .. -

DIGUES LA TEVA- .'

"MUER.TE ALOS CATALANES"

Abans cie res, percloneu el fet cI'esmentar això,però és que he estat molt cie temps pensant en quinesparauies escriuré per IaI cie no ferir la sensibilitat delslectors (si és que en tenen), però és que en veure aquella"pintacleta" en un poble que no ve al cas, clemanant la

. mort clels catalans, he' exploiat·¡ no he resistit .mésaquest afany cI'escriure aix(l que em ronclava clintremeu.

¿Con; és possible que una colla cie persones esclesplacin a una terra ja habitacla, i al cap cI'un tempsclemanin la mort clels seus antics poblaclors i cie la sevallengua, una famosa terra que haviaestatconegucla perla seva literatura, l'arquitectura, la piptura i molt més?No tinc res en contra clels castellans, tant si saben elcatalàcom si,.np,en tinc prou si l'entenen; el que em fòtés que vinguin' aquí i encara tinguin la cara cie tractar­nos com al dólènt cie la pel-Iícula. D.'acorcl, hihàllibertat.cI.'expres.sió, la respecto i en faig ús, però nòcritico que algú hagi escrit el que pensa, sino que el seu'pensament sigui aquest .

Tant si els agrada com si no, que sàpiguen cI'unavegacla i per toteS que han vingut a una t~l1'a maÚ benpariclai que per més clic'taclureS o·opressions cie qualse­vol men.aque posinen'contra noslra o clel català, nòse 'nsortiran. Visca Catalunya!, .

Jordi tuïr, 3er. e

" ..

PROTESTO!

Protesto, i ho faig perquè és vergonyós el quepassa, e! que ha passat, i el que sens clubte seguiràpassant, en fi, ara m'explico __ o •

Què li importa a la gent la vicia privacla cie l'altragent?

Si faig aquesta pregunta a qualsevol, em clirà que

a ell en particular no li importen les xafarcleries que espuguin'clircl'aquell o cie l'altre. Però totaixò és menticlai vosaltres ho sabeu. .

Què ha passat amb l'esquiacla? Jo em pregunto:¿Com la cljriositat i la impertinència pot arribar a taipunt que gent que estava esquiant telefonés a gent ciel'institut nòmés per informar cie .lots els lios i afersamorosos cie les clues nits que portàvem allà o, preclientel futur, els afers que passarien a les clues nits restants?'peiò no tot acaba aquí, perquè quan arribes comencesa veure miracles suspicaces o somriures sospitosos queet fan pensarque algú haimaginat més clel cómpte. Peròaixò no només passa· a l'esquiacla sinó taínbé 'en elviatge a Itàlia, a l'acampacla" a la sorticla a Carcassona,i un llargUíssim etcètera cie situacions cliferents. Peròpel' on no passo és que la gent malparli, imagini ienganyi per una CO$a tan tünta com una conversaamical; un ball o una passejacla __, i quan la situacióarriba a tal puntqué laintimitatqüestionaclaés la meva,protesto i clemano una mica cie llibertat per fel' allò quevulgui sense que et cloni la trista impressió cI'estarvigilacla. .

Dono un vot cie cO\lfiança a tots aquells quepensen com jo. .

¡i ESTE I~STITUTO

NO TIENE PELOTAS 1!

__ .bueno, no penseis mal, no es lo que parece,calma. Dejémoslo en que este instituto no clispone cie'

" balones para jugar a fútbol en las horas libres. Una vezaclaraclas las cosas, creo que pueclo continuar sin quenaclie se incligue y me mire mal.

Si hacemos un estuilio cie psicología·(que consteque no estoy haciendo la pelota a Quim) obselvaremosque los circuitos neuronales clel estuiliante, al cabo de ..las horas, se van saturanclo cie fórmulas químicas,' :literatos "noucentistes", derivadas, verbos irregulares.en inglés, y tocla clase cie resicluos cie esos que llaman"clià"cticos", que no hacen mas que poner la cabezacomo un bombo. Este fenómeno se pofuía llamarsobrecarga neuronal, y es altamente peligroso si no se_._.

ll1

1

1

compagina con ·algún tipo de aetividad física (porfavor: ajedrez no).'Por· esta razón es perfectamenterazonable' que. razonemos' racionahnente para quepudi~semos tener un balón para poder relajar un poconue,stras neuronas entre sobrecarga y sobrecarga. Elefecto de podercocear, pisar, perseguir un balón comoanimales eS sumamente relajante parael psiquismo. Siconsigues. con t:llo sudar un poco y eliminar otro tipade toxinas, mejor que mejor.

.' Terminaré con un refran quc data de tiemposantiquísimos: ,

"Per tenir un institut collonut, si no hi ha pilotesvas ben fotut".

Gertrudis y sus diez hermanitas

PER A UN INSTITUTMÉS OBERT, FORA PORTES

tres) impedien el pas de la porta en la seva dificultosa,tasca d'obrir i tancar.

"Algú" va tenir la brillant idea de proposar detfenre les portes d'aquests armaris condemnats a que­

rdar-se tancats, perquè estiguessin condemats així aquedar-se oberts, amb la qnal cosa·va aconseguir qne eldoble nombre de portes anessin a l'atnr. Aquesta situa­ció és segurament un pèl difícil per a aquestes pobresmàrtirs: no volem ni pensar en les dificultats que passa­ran a les oficines de nNEM!

Fora bromes, pensem que és una situació massapoc còmoda i encara molt més poc estètica.

Pel que es veu a venir, això no acabarà així, i no entindran prou d 'haver tret aquestes infelices portes, quealgun dia, qui sap si gaire proper, els agafarà la neurad'acabarper treure les persianes perquè no deixen passarla llum del solo potser també, per què no?, igual, comque molesta el sol, les emparedaran.

Bé, pensem que podrien haver pensat en algunaaltra solució. Ens agrada que aquest institut sigui obertcara als altres, però creiem que han arribat massa lluny.

L'Escurçó Negre

'.

Sembla ser que un bon dia, va arribar al consellescolar la queixa que un gran nombre d'armaris estavencondemnats a quedar-se tancats,ja que les taules, (pupi-

ELS RÈCORDS GUINNESS

En Sergi Parra de tercer B, té el record de salt enmoto de longitud de 16,13 metres.

La professora Lurdes Tal ens ha fet arribar el senrècord, aquest, de quilòmetres recorreguts. Recorre­guts en tren, per ser més exactes. La Lurdes prové d'unpoble situat uns quilòmetres més enllà de Tortosa, iaixò fa que des del 28 de setembrede l'any passat, i finsel 22 d'abril d'enguany, hagi hagut de fer en tren untotal de 10.632 Km. Tots ells, gastats en la línia fèrreaTortosa - Cardedeu. Això sí que és un rècord, i triéstenint en compte carrí està la Renfe!

,CIENCIES NATURALS

-., .

PRIMER CENTENARI.DELA MORT DEL DOCTOR

DON TOMAS BALVEY I PARÉSFill de Jaume Balvey i Sants, farmacèutic, i de

Victòria parés iXalabarder, va néixer a Cardedeu el 24de setembre del 1790, a la casa número I del carrcr deSant Musi, on era la antiga farmàcia Balvey. Va morira Barcelona el 26 de novembre del 1852.

A les vacances venia a Cardedeu a ocupar-se dela farmàcia, tot ajudant el seu pare. Aquí aprofitava peranar al camp a buscar fòssils, plantes i minerals, tambémonedes antigues i d'altres objectes arqueològics.Quanvamorirel seu parees vaquedaramb I~farmàciade Cardcdeu. La va reformar, li va posar objectcs nouscom esparadrap, un pindoler modern, etc. Va establiruna farmàcia nova aBarcelona l'any 1835; vaincorpo­rar a la farmàcia les càpsules de gelatina (fou el primera Espanya), i va inventar una manera per obtenir laquinina de l 'escorça peruviana. Prop de la farmàcia deCardedeu va establir també una fàbrica de licors. Vaestudiar. moltes fonts d'aigües medicinals. Com quedescobna productes naturals que servien per a indús­tria, intervenia en empreses de mine·s.

Administracions, col-Iegis de f,u.màcia, el go­vern militar i polític de la ciutat, el govern eclesiàsticde la Diòcesi de Barcelona i moltes altres organitza­cions, li demanen la seva sàvia opinió sobre tots elstemes que són tractats en aquests diferents grups.

Quan Balvey va anar a fer el servei militar vaintervenir en la creació d 'hospitais de campanya aGranollers, i va rebre del rei una gratificació.

Quan va acabarels estudis, la Real Junta SuperiorGobemativa de la Facultad de Farmàcia, que es trobaa Madrid, li va donar el títol de Batxiller en Farmàcia

. i el de Llicenciat en Farmàcia (tOlS aquests títols els varebre al 1817), al 1824 va rebre el títol de Doctor.Després va tomar a Cardedeu i va estar un tempsencarregant-se de la farmàcia junt amb el seu pare.

. Va sol-licitar la Càtedra de Farmàcia Experi­mental i li van concedir. Fou bibliotecari d'aquestcentre i després secretari.

Ell i el seu pare van obrir un local a Madrid on esva instal-Iar el Real Col-legi de Farmàcia de SantFerran, i també va comprar unes cases per construir alseu lloc el Real Col-Iegi de Farmàciade Santa Victòria(1827). Allà hi va deixar materials farmacéutics per al'assignatura de Matèria farmacèutica.

El 1845 aquest col-Iegi es traslladà al Convent

,-i

del Carme.La Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barce.­

lona el nomenà tresorer i se'n féu càrrec el 1843. Pelque fa a la Real Acadèmia de Ciències Naturals i Artsde Barcelona, va presentar una memòria sobre la fontFerrosa de Can Surell, del poble de Vilamajor.

Entrà en la Secció d'Història Natural, en la qualdirigí la Secció de Mineralogia i Zoologia.

En 1834 féu públic el seu projecte d'il-luminaciógràcies a la combustió de closques de fruits secs,concretament d'avellana, ametlla i pinyó. En 1837 i1838, en aquesta mateixa acadèmia, tractà sobrè unamina de pissarra esquistosa, de Santa Creu d'01ord.e·(Barna) també sobre l'aprofitament dels 'pins del'antiga Catalunya; també féu nous projectes per a lafarmàcia. El 1842 estudià un carbonat càlcic hidràulici un esquist argilós de Can Volart, de Cànoves. En 1850tractà sobre una font situada aBelloch (entre Cardedeui La Roca), que mena aigua carbònica ferrosa ambclorhidrat magnèsic i càlcic.

Pel que fa a religió fou, a Cardedeu, administra­dor de les relíquies de la Santa Espina (1819), entred'altres nomenaments.

Va aconseguir que l'Estat no s'apoderés de laquintana de la casa parroquial de Cardedeu (1851)

En el seu testament va donar una quantitat.al 'Hospital i als pobres de solemnitat de Cardedeu.

Un article sobre Balvey del diari LA BünCA .(1852), l'any de la seva mort: "El caràcter sever delDegà, desapareixia en el tracte familiar, perquè erajovial, obsequiós, cavallerós' i sabia ser un vertaderamic; era un bonespòs i excel-Ient parede nou fills,quealguns d'ells van seguir la mateixa carrera que el seupare.

Ara descansa a Cardedeu junt a les cendres delsseus familiars."

M', Àngels MoratonaTeresa Salvador

Núria Palaus

liI

1I

FlsICAiQUÍMiCA..... ..

LA PLUJA ÀCIDA

Les indústries i fàbriques sóncoses molt correntsen la nostra vida; tots coneixem per a què serveixen iels "beneficis" que han aportat a la humanitat. Siestudiem aquests llocs, hi trobarem un element comú:les xemeneies.

A l'interior de les fàbriques tenen lloc processosfísics i químics que produeixen unes "deixalles" gaso­ses que s""eliminen" per les xemeneies i van a parar al'atmosfera. Una conseqüènciad'això és lacontamina­ció atmosfèrica. Un tipus molt important de contami­nació atmosfèrica és la pluja àcida.

Per explicar el significat de la pluja àcida caldràintroduir-nos una mica en el món de la química.

Tota dissolució aquosa conté presents en el seuinterior unes partícules anomenades ions hidrogen Oprotons (H+) i ions hidròxid (OH-). Si la quantitatd'aquests ions és la mateixa (tants H+ com OH-) diemque la dissolució és neutra (això s'indica moltes vega:des dient que el pH de la dissolució és 7). Si hi ha mésions hidrogen que hidròxid es diu que la dissolució ésàcida (és equivalent a dir que el pH de la dissolució ésmés petit de 7). Cas dllaver-hi més ions hidròxid queions hidrogen la dissolució d'anomena bàsica (és elmateix que dir que el pH és més gran que 7)

Les gotes de pluja poden considerar-se com una. dissolució aquosa on hi ha aigua i altres substàncies que

es trobaven anteriorment a l'atmosfera. L'aigua de lapluja caiguda abans de la revolució in,dustrial era,generalment, neutra (pH entre 6 i 7,6)

L'activitat humana ha alterat molt aquesta carac­terística i avui ens trobem que els valors d'acidesa del'aigua de la pluja, en alguns moments i llocs, són tangrans com els del vinagre Oel suc de llimona.

La causa d'aquesta alteració ecològica és pri­mordialmentlacontaminació atmosfèrica. Lacombus­tió d'hidrocarburs (carbons, fuel, ...) que es fa a lescalderes de moltes indústries i centrals tèrmiques hafet.augmentar enortnement la quantitat de diòxid de sofrei òxids de nitrogen presents a l'atmosfera (degut a queelscarbons ipetrolis COntenen sofre initrogen, i aquestsen ésser cremats produeixen les substàncies esmenta-

·des.) .'Es calculaque del total de diòxid de sofre present

en l'atmosfera en regions industrialitzades, només un10% és degut a causes naturals (emissió de volcans,sobretot), i dels òxids de nitrogen només un 50%, laresta és conseqüència de l'activitat humana.

Aquests òxids experimenten una sèrie de trans­formacions en l'atmosfera que els converteixen en àcidsulfúric; àcid nítric, que es troben dissolts en l'aiguade.la pluja i li donen el seu caracter àcid. Es parla, alesho­res, de pluja àcida.

La pluja àcidà pot ser causa de greus problemesen els medis naturals:

- Produeix ladesforestació d 'enormes regions deboscos, causant malalties i greus problemes als vege­tals.

-L'acidificaciódemedis aquàtics pOt implicar lamort de moltes espècies i fins i tot la de tota la vida delmedi.

La solució immediata i global seria deixar decremar combustibles fòssils, però l'evolució de lanostra societat fa que aquest remei sembli inviable.Una altra possibilitat és la instal-Iació de filtres quepuguin reduir la quantitat d'emissions contaminants,però això val diners. Les empreses, estaran disposadesa fer-ho? Què és més importat, el cost ambiental ol'econòmic? Què és més rentable, pagar la multa o nocontaminar?

Un factor que complica també la solució delproblema és el seu caràcter multiestatal. Un estatprodueix la contaminació i les conseqüències atmosfè­riques es produeixen a un altre lloc. Així, a Anglaterranomés es queda el 40% de les seves emissions conta­minants, la reSta va majoritàriament a Escandinàvia.Per això es POt plantejai: per què hem de gastar dinersen el nostre país si el problema no és important per anosaltres?

Laplujaàcidaés una qüestió que afecta totelmónindustrialitzat i les solucions cada vegada són mésnecessàries. S'arribaran a prendre mesures o, com entantes altres coses, tot continuarà igual?

. Jordi López

!I!

~."'...'f,'......-.

"'l

1-----··--·.! I, .

~~,'-",.~

L'ANNIVER.SAIREDU SYMBOLE DE PARlIS

"

Depuis le premier Janvier de 1989, la sociétéfrançaise ouffre un ouragan d'événements et de fêtes.Les vents qui soufflent sur "te petit hexagone", aucommencement du demier an de la décade des quatre­vingt, sontbénins.Etces mêmes vents nous amènentausouvenir la fameuse Révolution Française. Cette con­tingence a fait que la société française se mobilisait eton se habillaitavecson meilleurCOSlUme, poU!célébrerle bicentenaire de la Révolution qui changea le monde.

11 y a 100 ans on commémora le premier cente.naire de la Révolution Française. en 1889 on fit uneExposition Universelle àParis. Aceleffet, on organisaun concoU!s dans lequel se présentèrent des projets demonumeI1lS et le gagnant serait un symbolecommémo­ratif d'un grand événement qui resterait poU! la poste­rité. Un des participants était Alexandre Gustave Eif­fel, un homme de 54 ans, qui est née à Dijon re 15.décembre de 1832, amis d'origine a1eman. il étudiadela ingénierie en construction métalique. Et le 112 juinde 1886 on lui octroya la construction du monumentcommémoratif.

Son projet fut conçu par lui-même et par deuxautres ingénieurs, Émile Nouguier et Maurice Koech- .lin. Dans le projet on détaillait que la Tour pèserait6.500 Tn, elle cOllterait 3,155,000 francs, et elle seraitconstruite dans un an. Mais une fois fini la Tour pesa10.000 Tn., COll ta près de 9.000.000 francs ets'écoutèrent 26 mois. On commença saconStruction le26 janvier de 1887, fut terminé le 31 mars de 1889. LaTour Eiffel est composée par 12.000 pièces, CeS sou­dées allèrent montant vers le ciel, jusqu 'à se séparer312 mètres du sol. Mais en plaçantl'antenne de TV Óè8,75 mètres la Tour granditjusqu'aux 320,75 mètres.

Julià Gonzàlez (COU C)

~:.. , ...,, .

, . '~.",:' .. 10cse ....yodetUl

BORIS PAUL VIAN

\.

FRANCES.~ .. ~ I .. '

Il estnile 10 mars 1920 à Ville d'Avray.Quand il avaitdouze ans, les médecins ont vu que

Boris Vian avait du rhumatisme cardiaque. ,lI-avait fait ses études dans l'Ecole Centrale.Il s 'est marié avec Michelle Léglise et ils ont eu

deux enfants. Mai.s après treize ans il s'est marié avecUrsula Kleber.

Boris Vian a été: un écrivain français, un chan­teur, un trompettistede jazz, un ingénieuret unjourna­liste.

Les romans les plusimponants qu 'il aécrits sont:'Tirai cracher sur vos tombes" (1946) "L'automne àPékin" (1947) et d'aurres.

Et il a écrit du théiitre comme: "Les biitisseursd'empire" et "LegOll terdes généraux". Etdes chansonsaussi comme: "Le déseneur".

11 écrivait ses premiers textes avec des pseu­donymes comme: Bison, Ravi, Hugo Hachebuisson etVernon Sullivan.

Il a été relationé au surréalisme et àl'existentia.lisme dans la ligne de l'absurde.lI donneune vision corrosive de la vie. La mort est toujoursprésente.

Boris Vian est mon à Paris.quand iI avait trente­neuf ans. Il y a 30 ans.

Núria Pujolàs PuigdomènechCOVA

All

VISITE AU TOMBEAU DE" ANTONIO MACHADO"

Mireia TorresSussi Sallés

Silvia GonzàlezGloria Planas

e t entré. Avec une figure très fachée, il a crié: "Tous-dehors" Elles 20" garçons sont sonis avec bruitrage.

. Nous, les six filles de la chambre, nous sommesrestées à la chambre. n nous a dit "Demain, vous sixparúrez à Cardedeu'" n est- soni très faché. Noussommes reslées mueltes. De 10Ule la nuil, on ne DOUS aplus enlendus.

Segon BMontse Garriga

David JordanJordi Indiana

Marc IturriPLEURER

Nous sommes arrivés à'Collioure l'après-midi.Nous sommes descendus du car et nous sommes

aliés au cimetière. Là, nous avons visilé le tombeau de"Antonio Machado". Nous y avoris mis un bouquet defleurs. Le lombeau est simple mais très plein de fleurs.Àcote i1 y avait une boite pour y jeler des poèmes. Lejour était gris et il pleuvait un peu.

Le village de Collioure c'est un petit village prèsde la mer. n y avait beaueoup de petites boutiques quivendaient des souvenirs.

Puis de faire des pholOs sur la plage, le pon ell'église, 1I0US sommes montés au car pour arriver àCardedeu.

VOYAGE À CARCASSONNE

'., ,_o,

Les jours 15, 16 et 17 mars, nous sommes alIésà Carcassonne. Nous avons Visi¡é aussi Narbonne,Albi, Castres, Toulouse ... Le voyage d'aller a étéchoueue. On a chaulé.on a rigolt',on a crié, elon aparlé... Nous nous sommes arretés à Narbonne pour ledéjeuner et le soir on esl arrivés à Carcassonne.L'auberge élail dans la cité l!e Carcassonne, dans lesVieux rempans, les petiles rues elles vieilles maisons.L'auberge élaít près du chàleau fort.

Après être montés aux chambres, on a commen­cé à nous distribuer. Un couloir pour les garçons el unautre pour les filles. Mais nous, on n'avait qu'unechambre de 4 pour6. Après lous les problèmes, on nousa installés à nous six, dans une chambre du couloir desgarçons.

Nous sommes descendus à la salle à manger etnous avons diné. Après le diner, nous avons eu dutemps libre pour1I0US promenerpar lacité. NotredasseeSI allée s'asseoir sur l'herbe et on a parlé et chanléjusqu'à ollze heures. Après, nous sommes rentrés àl'auberge. Mais on n'a pas dormi toUl de suite. Tout lemonde (beaucoup de monde, au moins) se promenaitpar les couloirs. ns frapparellt à la porte. Nous avonsouvert el 20 filles et garçons sonI enlrés dallS notrechambre. Nous éúons assis et nous parlions. Au bouldecinq minutes on a enlendu des coups à la porte, les

-, premiers doux, mais après "Ie prof' a commencé àfrapper fort, très fort, énonnemenl fort. Nous noussommes tus. Avec un coup de porte la clé a sauté parterre el s'esl perdue. À la fin on l'a trouvée el"le prof'

Qu'est-cc que e'est pleurer?Peut-être, laisser sortirLes sentiments du coeur.Je ne sais pas'n faut pleurer quelque fois.Une petite larme c'est un grandEt profond senúment.

_ Pleurer si c'est nécessaire!Pleurer c'est expliquer aux gensQue j'aime quelque chose,que j'explique sans paroles.Est-ce que j'aime pleurer?Non;mais souvent je Ie fais.

Roser Bo

41.. ;,'.

'ESPORTSUN TRIMESTRE OLÍMPIC!

I!

l,

Les olimpíades ja s'han acabat, i ara és l'hora dcla reflexió. Ara, al cap d'unes setmanes, veiem que laolimpíada va ser, per part dels profes i els alumnes, unèxit. En general, per ser la primera, va estar molt bé,èomençant per la prèvia organització, i les ganes detothom de que sorlÍs bé.

Però com amb tot, cal quc hi hagi una críticapositiva, que ja hem fet, i una de negativa. Ara i potserde cara a les pròximes olimpíades, bi ha uns punts aaclarir: Tot i que la participació va ser molt bona, hi hauna cosa fonamental que no es va entendre, i és que elque es, pretenia en aquesta olimpíada era que tothomparticipés, i no només els més bons. l si podia ser,participar en tots els esports. Però, és clar, era moltimportant tenir un bon coordinador i que bons i no tanbons participessin.

Per altra banda, cal destacar la poca participacióde les noies i de les profes.

Pel quefaal Rugby, vaserun esport d'exhibició,ja que no es va deixar participar als "primerizos", peròen la properaolimpíadaja serà un esport oficial, o siguique prepareu-vos. Aprofiteu els cursets de iniciacióque s'estan fent ara últimament. '

Tot i així, els primers es van lluir i els felicitempel seu bon paper.

l ... qui sap, potser per a algú això ha estat unsimple entrenament per al 92.

Mariona MartíBàrbara Om

Dúnia Company

CLASSIFICACIÓ D'ESPORTSD'EQUIPS

BÀSQUETMasculíler Nicaragua Sandinista (20n. A)20n. Àcid Country (COU C)3er. Vaticano TP (COU B)

Femení1er. R.I.V.O. (ler. F)20n. Contra Nicaraguense (20n. C)3er. Quepinos (20n. D)

FUTBOLMasculí1er. Tresilastl'Oleg. (3er. D)20n. Bongàmia (1 er. E)3er. Vaticano T.P. (COU B)

Femeníler. Kiribati (1er. A)20n. Grécia (3er. C)3er. Cinraue (3er. B)

VOLEIMasculíler. Bongònia (ler. E)20n. The Lepe's (1er. D)3er. Àcid Countty (COU C)

Femení1er. Mecabreu de Telabí (20n. E)20n. Bongomia (1er. E)3er. Quepinos (20n. D)

RUGBYMasculíler. Tresilastròleg (3er. D)20n. Àcid Country (COU C)3er. Ruanda Burundi (COU D)

,.,' '. ", . '

,-

CLASSIFICACIÓ PER. PUNTS

LES FIGURES:DEL NOSTRE INSTITUT

ENRIC MASSIP

L'Enric va començar als 5 anys, el seu paretambé jugava. Actualment juga amb el Cacaolat deGranollers de liandbol, a la Divisió d 'Honor, amb laposició de lateral esquerra.

També juga amb la selecció espanyola júnior.Dins de la selecciÓespanyolavan quedar sOlSCampionsdel món (és el seu millor rècord)

A què aspires?- Arribar a les Olimpíades del 92

COU B - Vaticano T.P. 11151er. E - Bongònia 1055ler. F - R.l. V.O. 900COU C- Àcid Country 82020n. C - Conrra Nicaraguense 8153er. D - Tresilasrròleg 7951er. A - Kiribati no20n. B - Burkinafassa 660Profes 64520n. D - Quepinos 6153er. C - Grècia 60020n. E - Mecabreu de Telabí 5603er. B - Cinraue 4951er. D - The Lepe's 400ler. C - Pajistan 390COU D - Ruanda Burundi 37020n. A - Nicaragua Sandinista 2603er. A - B.A.U. 180COU A - Menage 1801er. B - Samarmga 170

123456789

1011121314151617181819

País Suma punts aconseguitsT'agradaria ser popular?

- A tothom li agrada, però de vegades suposoque ha de ser un roll1o.

Quin és el teu ídol esportiu?- El meu pa re.

Què sents representant la bandera espanyola. No et favergonya?

- Abans que tot sóc català, però estic orgullósde portar la samarreta espanyola i represelitartanta gent.

Creus que es pot viure del handbol?- No, durant uns anys és una bona font

d'ingressos, però tot s'acaba.

Creus que les relacions' amoroses t'afecten com a e~­

portis!a?- Si saps cuidar-te i controlar-te no t'afecta.

Ep! fans, està compronié's!

• "

EL RACÓ DELS CORS SOLITARIS 'Q'~ j~1

.ANUNCIS

-HOLA -

-UN RECORD AMARG

Aquesta carta va per a una persona desconeguda,però a la vegada coneguda. Resulta que tu, personadesconeguda, has escrit a la gent de la revista dient.quet "agrado. però t"has descuidat de dir com et dius, i m"hasdeixat intrigada. Què et semblaria si em donessis algunapista? Pots comunicar-te amb mi de mil i una maneres,no cal que ho facis directament si et fa vergonya.

Anima 't home! Si no apareix cap pista, em semblaque contractaré els seIVei de detectius d '1/4 de Set, OK?

Fins molt aviat!M.R.

CARTA A UNS EX·AMICS

1\1I 'heu decepcionat moltes vegades ijo ja n'esticcansada. Un cop passi, i fins dos, peròja és el tretzè cópque em deixeu plantada en algun lloc. Vosaltres quèfaríeu en el meu lloc? A vosaltres mai O quasi mai ushan deixat penjats o penjaòes, veritat? doncs no sabeuel que es pateix, per això ara no vindré tant ambvosaltres, O almenys això intentaré. Jo ja sé que' sócpe/ma i difícil d'acceptar, però és que vosaltres nointenteu ajudar-me. ¿Quants cops vosaltres heu fet elboig pel carrer i no se us pot dir res perquè us poseu fetsunes feres? Quantes vegades us he fet favors que si no

.. Ies haguéssiu passat negres? Així que els amics, per avosaltres, són com un objecte: si t"imeressa el fasservir, i sino el tens en un racó de casa, que s'ompli depols, i el dia que el necessites vas corrents a treure-li lapols.

Un cop t 'han deixat plantat, vénen al dia següentdemanant-te perdó, però ells no s'adonen que el maljaestà fet i cuit. Ells es creuen que els amics són nomesper als bons moments i tu intentes compartir-ho tot,però quan tu intentes companir coses dolentes que tuestàs passant, t'envien ala merda. Això són algunsamics.

Melody, 2on. e

Escric això amb l'esperança que algun diat'arribi a les mans i sàpigues d'una punyetera vegada elque penso de tu.

Ja sé que en aquella matinada d'estiu per a tunomés vaig ser una més, però, saps?, tu per a mi vas serespecial; jo que pensava que eres ... no sé, potserdiferent, algú amb qui poder confiar, un amic o ... qui'sap?

Però no; no vaig tardar massa a adonar-me queeres com molts d'altres. Sí,jaséquesonaunanticafort,però és tal i com ho penso. Un cop vas haver aconseguitel que volies -ja saps de què et parlo, oi?- i els nOStresmillors amics es van haverunit,ja no vaig saberres mésde tu. Tots sou iguals!! Penseu més amb sucar elmelindro que amb el que hauríeu de pensar!!

lja no vaig saberres més de tu fins fa ben poc. Etvaig u'ucar i vàrem quedar per anar a sopar un dissabteal vespre.

Jo tenia la intenció de dir-te quatre coses bendites, perquè considerava que la cosa va quedar unamica penjada. Bé, una mica no, molt penjada!

Aquella nit anava amb aquesta intenció, peròdurant el sopar cap dels dos no en va tenir prous peru'eure el tema, i ens vam passar l 'estona sense adonar­nos-en. i quan em vaig decidir dir-t'ho, .l'excés:d 'alcohol m 'ho va impedir.

Però el que més em va doldre, és que ho tornessisa intentar. Miraque n'arribes a serdemarrano! I tu vesdient que no em fes il-Iusions ... És que com més hipenso, més baix caus! !!

Ique quedi ben clar que, com dic al principi, ambaquesta carta només vull fer-te saberel que pensode tu.

AIXÒ VA PER TU

Era tard; ja em trobava un xic endormiseat quanvaig deeidir fullejar aquell coi de revista.

Llargues fileres de paraules s'estenien als meusulls; inevitablement els ulls se m'aclucaven; finalment

•

, A

vaig'deturar la vistà'en un escritque em e¡idà l'atenció,No entenia res de res, tot era una fila de frases indesxi­frables 'que no tenien ni un mínim de fil argumental; nova ser fins al final, però, quan vaig entendre del quetractava, i una sèrie de sensacions indefinibles esdesencadenaren en el meu cos,

No sé per què ho va fer, potser per pena, potserper respondre a nna pregunta oculta, o potser tan solsper acabar un diàleg inconcret que qui sap quant detemps feia que lluitava per sorgir, i que encara no haviaassolit la seva fita. Si hede ser franc, seme'n fot, el certés que ho va fer, i em va deixar tan astorat, que encaraque dies més tard ella em preguntava'si ho havia llegit,no sabia el que havia de respondre, ni com reaccionar;això va per tu, ja que si escric això és perquè al teudavant no sabia què dir-te.

Jordi Luir M., 3er. C

No recordo ni com va començar. Dia adia) com unrellotge de sorra, vas anar-te infiltrant en la meva vida,discretament. Unasorrafina, blanca, suau. Unason'aquedeixa els llavis secs i els ulls brillants. Indirectamentm'empenyien cap a tu, algú que potser ara ho detestaria.Un gest totalment generós perpart teva ha fet que acceptiel teu caràcter tan ten, tan especial. Compartir unes horesde la nit amb tu in'han ajudat a traslladar el meu passatal passat i viure l'avui. Un obstacle exterior em pri~ad'expressar aquesta joia de saber que tinc un amic més.'Però seguiré esperant fer desaparèixer l'obstacle perarribar al fons de la nostra tímida amistat.

Petit Príncep

L'ORGULL ÉS MÉS FORTQUE L'AMOR

t'estimava, perquè sabia qne explicant-ho demostraria,la confiança que et tenia i el meu amor~ però això fallà,em vas defraudar!

Em vas negar tota la confiança que teníem l'unamb l'altre i en'comptes d'afrontar la situació i parlar­ho et vas amagar amb aquella excusa. No vas comptaramb miper a res, com si aquells dies no haguessinestatres per a tu.

Com veus, em dolgué que no parléssim delproblema, però el que em dol ara és quan veig dosjovesque s'havien estimat i que araja no tenen ni amistat: JANO ES PARLEN!

LC.X.

A TU, M.C.J.

De vegades penso en el que va passar entre tu ijo, im 'arrepenteixo d'haver fet el qne vaig fer, però eratan fort el que jo sentia:per tu, que ,.. Encara escolto lacançó de Wham!, i recordo amb molta tristor aquellestardes en el nostre bosc; encara hi ha dies que penso quepotser tu tornaràs. Potser seria possible si no hi haguésALGÚ que S'interposa:entre nosaltres, icom que sé quel'e,stimes ja no em faig ¡¡-lusions, però no puc evitard'odiar-la. L'odio i m'odio a mi mateixa per no haveraconseguit que m'estimessis tant com l'estimes a ella.

Van ser les millors setmanes de la meva vida, iaquestes, tot i que araja no es tan fort com al principi,són les pitjors. l'pitjor és veurè 't a tu passejant amò ellapel pati, veure que quan passes pel meu costat <ambella) no goses mirar. T'estimo, però els meus senti­ments no Són els mateixos que els tèus.

N.M.R.

T'he perdut! La meva ment torna a aquells set NO HO PUC ENTENDREdies passats on veiérem els nostres somnis realitzats:amor,.felicitat... Nòmés necessitàvem estartu i jo sols, De sobte la teva veu es 'va apagar quan mésamb l'amor, ijaérem feliços: quins dies, aquells! Però necessitava que estig~és'encesa. Jo intentava tot el quela felicitat no va durar gaire, ja que de sobte aparegué podia, però no ha estarsuficient. Espero que la meva veuel primer i últim problema. En realitat, l'havíem no s'hagi apagat per a tu. Desitjo de tot cor que es torni

. d:afrontar els dos i ho vàrem fer per separat. Jo et vaig a encendre per sempre i no s'apagui mai.

l:allar"lio sé, però vaig recoI~èixer el meu en'or perquè " " Susanna

, z!fZlJllM.~. ._ ,1' ~ ,

"',

I

I.

._--- ---- ---

" '.~

PER A TU, NEGRE

No sé pas el que em guia cap a tu, hi ha algunacosaen el teu ésserque m'atrau, des de faja molt temps;sóc com un iman que cada vegada s'apropa més, i nopot tornar enrera, estem units per sempre més.

Intento oblidar-te i tenir-te com un simple amic,però no puc, la força de l'iman em venç.

PER A TU, PUIKI '

No sé pas si va ser el seu perfil,la seva gran timidesa,el seu goig, amagat en la serietat,o bé aquell somriure,el que em va cridar l'atenciócap aquell ésser inevitable.

De mica en micava anar entrant en miCOri1 un ésser estrany,la nostra conversacada ins'tant s'anava fent més àmplia,però fins aquí arribava tot.Com podria haver-hi quelcom més llunyà?Si aquell ésser quedà estupefactetan sols amb una mirada, .coru podria haver-hi quelcom més llunyàsi aquell ésser tan estranyque anava penetrant en la meva vidano coneixia en absolutel significat de l'amor?

AHÉCTOR

No sé como decirte lo que deseo que sepas, asíque te lo esclibo.

De todos modos no tendré villor para entregarteesta carta. Cuando le miro no puedo apartar la miradade tí y cuando me miras tengo 'que bajar la cabeza;porque temo que puedas ver cuanto significas para mi.

Quisiera que me abrazaras para sentir tu cuerpojunto al mío. No tengo palabras para decine lo maravi­lloso que eres; porque no eres como los dem~s.

.. ~'

...Sé que no sientes lo mismo por mí ypor eso no

tengo valor para firmar esta carta, pero te quiero tantoque no puedo expresarlo con palabras. .

iTierna es la noche ... ! iDios mío, soy tan tonta!... XXXOOOXXX - Ier, e

PER A BURINOT

Torna enrera,mira el passat,on és?Ha fugit sense més,en qüestió de segonsels moments de goig han desaparegut,la nOStra amistat ha desaparegut sense deixar rastre.

A vegades hi penso,i em poso a plorarnO!Ilés de pensar que quatre paraulesvan fer un diàleg mut entre nosaltres.Somiava en poder escalar el pic més alt,en poder anar amb tu a un lloc infinit,a una altra dimensió,on no hi habités ningú, .i fossis realment tu mateix.Però ara, aquest somni ha desapareguti tan sols espero de tu, recuperaraquella amistat perduda en el passat.

Ets juganer, però hi ha moments que et trubessolitàri, amat completament d 'aquest món tan injust;no sents, no escoltes, les coses que pasen al teu voltantsempre amb el cap baix, amb por d'enfrentar-te al nouestil de vida,

La vida transcurreix en un nores, i tu aquí aturat,esperantel moment, peròquan te n'adoniscompteja'nohi seràs a temps, la joventut passa al vol dels ocells.'

No vull que pensis que t'estic temptant perquèvinguis a mi, ja que ara tan sols vull aconsegÒir de tu

una amistat perduda en el passat. .'Jo vaig fer un equívoc, ho sé, ho reconec, m'en,

penedeixo, per oblidar-te vaig amagar-me en un altre;però amb això no vaig treure 'n res en elar,jaque encara. .

l

. ... NOTT

.. '.'0 .

RECORD INOBLIDABLE

A un passat irretornableel qual no es pot oblidar:res no va sortir bé, inexperiència potser.Dolor amagat entre somriures,.felicitat fingida.Tan sols restén mirades discretesi 'pocs records.Les paraules mai havien estat presentsi ara després de rriolt tenwssegueixen sense voler sortir.Impossible reemplaçar-ho.Record inoblidable.

M.

. (Si vols saberqui sóc, b~ca ~m, undia després quesurt! a la revista, al ¡:ii, a l'hora del pati) Un petó! .

ESTIMAT JOAN

Estimat Joan, .delegat de 20n. AT'escric aquí perquè és l'únic lloc on em veig en

cor de confessar-t'ho. Estic enamorada de tu. Sí; no hopuc evitar. Des del moment que vaig.veure queeÚixavesen mi, vaig saber que estaven fets l'un per a l'altre. Aixícom a tu t'agraden els meus peus petits, a mi m'agradael teu nas gros, amb forma d'angle agut, i amb aquestsforats ovalats tan especials. M'agrada veure't a primerahora, quan véns ben afaitadet; em deixes paralitzada.

Espero doncs que amb el teu humor acceptis lameva revelació. La teva,

e.ro tornavesniés a la .roent, m1lavies en,senyat, sense altres, que surten amb mí per grapejar-me. Vull sortirinoure·un dit, el que erae1 vertader amòr, No vaig ..amb tu, seriosament. .aconseguiT fer-te desaparèixerdel meu món, sinó tot el' 'ETS TOT UN ROQUEROL!contrari, encara et notava més.

No és tan sols pel teu és~er, !io'sé el que m'atraude tu, és qnelcom inevitabie, molt llunyà, una part demi ha entrat. en el teu existent, per no sortir-ne ja maimés.

Excuse-me, de 200. A

Cler

ADÉU

Hi ha momer¡ts que un CI1rt diàleg,em fa plorar d'alegria,p'erò hi ha moments,que un curt "ADÉU",em fa plorar de tristesa.

N'. 19

Els adéus no han estat mai el meu fort. Preferiria'no haver-ho de fer, però em fa· un no-se-què de noescriure res al darrer número de la revista. Suposo quecom altres cops ho llegiràs i faràs com si res no haguéspassat. Però araja és massa tard, sé que hi ha a\gú altrei no sé què dir. Potser n 'hi hauràprou ambjJn,.a¡jéu, peròels sentiments no es poden amagar encara g'u~ es

. vulgui. Ho sento però és així. Malgrat tot intentarédissimular-los darrera d'u[\a paraula; Adéu ...

CARTA A EN CARLESRÀDIO ORINAL

Estimat Carles:Faig segon i em sento molt a prop teu, (no, no

.m~assec al teu costat). Sempre et miro quan travesses el·pati amb el cul enfora tanrodoneti amb el teu provocadorestil"guaperas". Ets massa quant etconcentres a la classede rr¡ate~, amb el teu jersei de l'SNOOPY mig desllane-

·gat i qué et sobra de tots cantons... M'agradaria sentir l'escalfor del teu cos ben a

·p.ri:>p, o en una platja tu i jo sols.... .. Espero que no siguis un "playboy" co¡n tots els

ATENCIÓ!! 1)s ~onvidema escoltar laníill()r.programació musical de la teva sintonia. Nosaltres somRÀDIO ORINAL DÈL VALLÈS,i ens trobem a lamillorparada,camídell08.0FM, això és, ell06.6FM.:RÀDIO ORINAL DEL VALLÈS. .

. I MÉS ENCARA!! si voleu fer qualsevol petició,.dirigiu-vos aFrancis.co i Andreu e, .de la chiss~,de Ier.B: Si sou originals, porteu als de ler. B les.millors cartes.

. d'enamorats. Ells us ajudaran...

..~.~_~7~!lQ'aP~-9')Sf,.47•.