Repàs biquímica 2n btx copy
-
Upload
nuria-guixa-boixereu -
Category
Documents
-
view
444 -
download
1
Transcript of Repàs biquímica 2n btx copy
2
La composició dels éssers vius
-Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.-Nivells d’organització de la matèria:
3
La composició dels éssers vius és Universal
Molt important:
• Tots els éssers vius estan formats per biomolècules ( Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleïcs: ADN i ARN). • La molècula més abundant en els éssers
vius és l’ aigua.
3
4
La composició dels éssers vius
Els bioelements-1aris: Indispensables per a la formació de les biomolècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleïcs). Son: C, H, N, P, S.També anomenats, principis immediats de la vida. -2aris: Resta dels elements. - Indispensables en la cèl.lula: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I.- Variables: Br, Zn, Ti.
Els bioelements segons abundància-Plàstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria viva.-Oligoelements: En proporcions inferiorsinferiors a l’1%.
6
GLÚCIDS-Monosacàrids. Polialcohols amb un grup funcional: cetona o aldehidPropietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i dolços.Propietats químiques: es poden oxidar (perdre electrons), per tant es redueixen. Prova de Fehling.
TRIOSESTRIOSES (3C)-Aldotriosa= gliceraldehid-Cetotriosa = dihidroxiacetona
Fórmula empírica: C3H6O3
TETROSES (4C)
-Aldotetroses= eritrosa, treosa.-Cetotretrosa = eritrulosa.
La configuració D i L, es determina prenent com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.
7
PENTOSES (5C)
HEXOSES (6C)
Estructura típica és cíclia i no lineal.-Aldohexosa (aldehid)= glucosa.-Cetohexosa (cetona) = fructosa.
-Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa.-Cetopentosa= D-ribulosa.
8
Glucosa, segons la projecció Haworth.Glucosa, segons la projecció Haworth.Carboni anomèric
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm
10
GLÚCIDS-Disacàrids.Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d’una molècula d’aigua.Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.Enllaç O- glucosídic:
1.Enllaç monocarbonílic: carboni carbonílic del primer monosacàrid + carboni no carbonílic del 2n. Reductors
maltosa, cel·lobiosa, lactosa.1.Enllaç dicarbonílic: carboni carbonílic del 1r monosacàrid i el carboni carbonílic del 2n. No queda cap carboni carbonílic lliure, i per tant no té capacitat de reduir el reactiu Fehling.
la sacarosa.
α-glicosídic: primer monosacàrid és α β-glicosídic: primer monosacàrid és β
11
Dissacàrids importants.
Maltosa: 2 molècules de D-glucopiranosa, mitjançant un enllaç α(1-4)El trobem en cereals.
12
Dissacàrids importants.
Cel·lobiosa: dues molècules de D- glucopiranosa unides per β(1-4)
β – D- Glucopiranosil (1-4) β – D- Glucopiranosa
14
Dissacàrids importants.
Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enllaç α(1-2)
No reacciona amb Fehling: *No té poder reductor
15
Polisacàrids importants.
-No gust dolç.-No reacionen amb Fehling.
2 tipus:•homopolisacàrids .
2.heteropolisacàrids.
A. Enllaç α: midó i glicogenB. Enllaç β: cel·lulosa i quitina.
Pectina, agar, goma aràbica
16
Midó: Polímer de la maltosa - Amilosa (no ram) + Amilopectina (ramificada)- Funció de reserva (vegetals, en llavors i arrels, a l’ interior de plasts)
17
Glicogen: Molt ramificat- Funció de reserva (animals, fetge i músculs)
Text
L’enllaç α(1-4) pot ser hidrolitzat per l’ amilassa (saliva)
18
Cel·lulosa: Enllaç ⇓ (1−4)
•Funció estructural en algues i plantes (Paret cel.lular). L’enllaç ⇓ (1-4) no és atacat pels enzims digestius. *FIBRA
•Els herbívors i tèrmits poden hidrolitzar la cel.lulosa gràcies a uns microorganismes simbions del tracte digestiu
22
Glúcids + altres molècules.Glúcids + altres molècules.
-Heteròsids: sucre + aglicona (no glúcid)-Peptidoglicans: Paret bacteriana----Antibiòtics -Proteoglicans.-Glicoproteïnes.-Glicolípids.
23
PRÀCTIQUES DE LABORATORIPRÀCTIQUES DE LABORATORI1. Prova del Lugol
Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta característic.
Procediment:- Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar.- Afegir unes gotes de lugol- Si la dissolució del tun d’assaig es torna de color blau violeta, la reacció
és positiva.Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode s’introdueix
dins les espires de la molècula del midó. No és per tant una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el color blau violeta.
26
2. Prova Fehling/ Benedict.Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que s’investiga és reductos, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (II), de color blau a òdix de coure (I) que és un color vermell- ataronjat.
27
Figura 1 Figura 2
Figura 3
Dóna positiu en els glúcids reductors, tots excepte el midó i la sacarosa.
28
La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i fructosa.
La reacció positiva ens diu que hem aconseguit trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
29
LÍPIDS
- Característiques.- Àcids grassos.- Lípids saponificables i insaponificables.- Funcions.- Pràctiques:-Sudan III-Insolubilitat en aigua.-Taca translúcida.-Fabricació de sabó
C, H i la majoria també O. En baixa propoorció N, P, S…
30
2. ÀCIDS GRASSOS.
Cadena hidrocarbonada:-lineal, alifàtica.-COOH, grup carboxil.
2 tipus:•SATURATS.
Enllaços simples entre C.
B. INSATURATS. Enllaços dobles entre C. Quan tenen vàries insaturacions s’anomenen poliinsaturats
32
Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la concentració sèrica de colesterol LDL (LDL-C o colesterol dolent). Aquest efecte és lineal i s’associa a un risc de malaltia cardíaca coronària
Els àcids grassos insaturats trans o greixos trans són un tipus d'àcid gras que es troba principalment en aliments industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres. Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena policarbonatada un o diversos enllaços en disposició trans.
35
FÍSIQUES:A.PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada àc. gras degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i disminueix en presència d’insaturacions (dobles enllaços)
37
Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules amb una part hidròfila (-COO- ) que s’orienta cap a l´aigua i una part hidròfoba (llarga cadena alifàtica), que refusa el contacte amb l´aigua. En solucions aquoses formen micel.les
Acció detergent sabons
38
PER CONTINUAR EL TEMAhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.html#GlossC
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos10.htm
39
3. Lípids SAPONIFICABLES (AG)-Poden fabricar sabons.-Ésters: AG (-COOH) amb alcohol (-OH)
3.1- SIMPLES = HOLOLÍPIDSA- Acilglicèrids o greixos.-Reserva energètica en l´organisme (Animals: Adipòcits, teixit adipós)-Esterificació d´una molècula de glicerina amb una, dos o tres molècules d´àcids grassos.
40
B- Cèrids/Ceres
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos11.htm
Esters naturals formats per un àcid gras i un alcohol monohidroxílic, tots dos de cadena llarga
Són sòlids i molt hidrofòbics Actuen com a agents impermeabilitzants i protectors de superfícies
externes. Es troben a la pell, plomes, exosquelets d’insectes, superfície de fulles
i fruits, ...
Exemple: cera d’abella.Formada per alcohol miricílic i l’àcid palmític → palmitat de miricil + aiguaC30H61OH + COOH - (CH2)14- CH3 → C30H61- COO – (CH2)14 – CH3 + H2O
41
3.2- Els lípids complexos3.2- Els lípids complexos
Distingim 2 parts Una part apolar (lipídica): formada per un alcohol i 2 àcids
grassos Una part polar (no lipídica): formada per un glúcid o un àcid
fosfòric, on poden esterificar-se altres molècules
Segons l’alcohol, distingim 3 grups de lípids complexes
1. Fosfoglicèrids
2. Fosfoesfingolípids
3. Glicoesfinolípides
Els dos primers són els fosfolípids
-Tenen comportament amfipàtic-Formen part de les membranes cel.lulars
42
FosfoglicèridsFosfoglicèrids: : Formats per dos àcids grassos, una glicerina, Formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol). Exemples: un àcid fosfòric i un alcohol (aminoalcohol). Exemples: Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina ( lecitina): Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina ( lecitina): fetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina (cara interna fetge, cervell i rovell d’ou, fosfatidilserina (cara interna membrana plasmàticamembrana plasmàtica
43
Fosfoesfingolípids: Fosfoesfingolípids: Ésters formats per la unió d’un àcid Ésters formats per la unió d’un àcid gras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcoholgras, una esfingosina, un grup fosfat i un aminoalcohol
Abunden en teixit nerviós, formant part de les beines de mielina que recobreixen els axons
44
Cerebròsids: Cerebròsids: monosacàrid o oligosacàrid senzill
Glicoesfingolípids: Formats per un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. -Es troben en les bicapes lipídiques de totes les cèl.lules.-Funció: Receptors de molècules externes-Abunden en les neurones-Són els cerebròsids i gangliòsids
47
4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES
No tenen àcids grassos.Són els isoprenoides, esteroides i prostaglandines
4.1- Els isoprenoides
Derivats de l'isoprè:
- Monoterpens: 2 isoprens. Essències - Diterpens: 4 isoprens. Vit A, E i K- Triterpens: 6 isoprens. El fetge sintetitza colesterol a partir de l'esqualè- Tetraterpens: 8 isoprens. Carotenoides, precursors de la Vit. A. Politerpens: Cautxú.
48
Compostos policíclics derivats de l'esterà (ciclopentà perhidrofenantrè)
En trobem de dos tipus: Esterols i Hormones esteroides.
ESTEROLS: Grup OH unit al C3
4.2- Esteroides
El colesterol es sintetitza al fetge i el trobem :
1. Formant part de les membranes cel·lulars
2. Plasma sanguini: Unit a liporoteines
3. Precursor de
àcids biliars
vitamina D
hormones sexuals
hormones de l’escorça suprarenal