QA Aplica Un Metodo d'Estudi

download QA Aplica Un Metodo d'Estudi

of 32

Transcript of QA Aplica Un Metodo d'Estudi

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    1/32

    1

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    2/32

    Nom Llinatges

    Centre Curs

    Ttol: Millora leficcia en els estudis. Aplica un mtode destudi1a edici: novembre de 2005Collecci "Palma, ciutat educativa", nm. 86Departament de Dinmica EducativaServei Municipal dOrientaciAjuntament de Palma. Illes BalearsDirecci de la collecci: Departament de Dinmica Educativa. Serveis EducatiusDirecci pedaggica: Josep J. Quetglas Mas

    Autors: Catalina Barcel, Francisca Luque, Francisca CollCollaboracions: Margalida Morell, Victria Forteza

    Ajuntament de Palma Estudi 6 Gesti Socioeducativa Collegi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balearss un material didctic adreat a alumnes de 6 de primria i 1r deducaci secundria.Es permet la reproducci total o parcial daquest llibre per qualsevol mitj electrnic, mecnic, defotocpia, informtic, denregistrament o daltres mtodes, sempre que sen citi la procedncia i escomuniqui als propietaris del copyright.Aquest material pretn donar-vos les tcniques destudi necessries per millorar el vostrerendiment en els estudis.Qu sn les tcniques destudi? Sn una srie de mtodes, estratgies i eines destinats a ferque lalumnat aprengui a aprofitar el temps dedicat a lestudi i a lorganitzaci del seu treball, iafavorir aix el seu procs daprenentatge. Aquests faciliten el treball intellectual i augmenten elrendiment acadmic, amb un estalvi de temps i esfor.

    2

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    3/32

    ndex

    0. Introducci...........................................................................41. La lectura.............................................................................5

    2. El subratllat.........................................................................12

    3. Lesquema..........................................................................18

    4. El resum.............................................................................24

    5. La memoritzaci..................................................................27

    6. Reps general......................................................................28

    7. Annexos.............................................................................30

    8. Bibliografia..........................................................................31

    Informaci

    Treballa tu

    Treballa en grup

    Treballa a casa

    3

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    4/32

    0. INTRODUCCI

    Molts destudiants es qestionen la ut il i tat de l estudiperqu els resultats que aconsegueixen no corresponen a

    lesfor i el temps invertit.

    Aquest quadern es proposa a judar- te a estud iar i a

    superar amb xit els teus exmens. Fa un recull ampli de les

    diverses tcniques destudi: la lectura, el subratllat... Sha de

    dir que la lectura s un dels pi lars fonamentals del procs

    daprenentatge, a ms de ser insubstituble en elperfeccionament intellectual i cultural de la persona. Tot

    estudi ben fet es basa en la lectura comprensiva, i saber llegir

    b no s fcil. Tan important com leficincia lectora s saber

    organitzar-se.

    A les pgines segents trobars alguns suggeriments que

    et poden ser duti l itat i que, ben segur, t ajudaran a treure

    ms rendiment de les hores destudi.Amb aquest quadernet volem ensenyar-vos, a travs de

    la prctica, els diferents mtodes destudi que podeu aplicar

    per fer un bon aprenentatge i obtenir uns millors resultats. A

    par ti r de la prct ica esperam que aprengueu la tcnica

    destudi que millor us vagi i que adquiriu lhbit dutil itzar-les

    en les diferents matries que estudieu.

    4

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    5/32

    1. LA LECTURA

    1. Qu s per a tu la lectura ? Fes-ne una petita definici.

    ___________________________________________________

    ___________________________________________________

    ___________________________________________________

    ___________________________________________________

    EL QUE NO SHA DE FER QUAN LLEGEIXES:

    Pronunciar en veu baixa

    La repetici mental

    La regressi

    Acompanyar la lectura amb el dit ndex seguint el text

    Moviment de llavis i boca

    Moure el cap

    Llegir la paraula sllaba a sllaba

    Interrupcions brusques enmig de la paraula

    LOBJECTIU DE LA LECTURA

    S LA COMPRENSI DEL MISSATGE

    5

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    6/32

    RECORDA!! POT MS EL QUE VOL QUE EL QUE POT I NO VOL

    6

    El bon lector

    s capa de comprendre elcontingut del missatge escrit, de jutjar-lo i dapreciar-ne el valoresttic. Interpreta les paraules escrites,nentn el sentit, capta les idees iels missatges de lautor i valoracrticament el que ha llegit peraprendre-ho o rebutjar-ho.Llegeix molt i est obert alexperincia dels altres. No es deixa arrossegar per lesidees preconcebudes. Sesfora per tenir el majornombre didees clares i precisessobre un tema.

    El mal lector

    s incapa de centrar la seva atencien la lectura i passa les pgines delllibre sense captar-ne el contingut.s passiu i fuig de les tasques derellegir, subratllar, fer-se preguntes ireflexionar. Encara que no entn el que llegeix,segueix llegint sense aprofundir en elcontingut, i sense entendre el missatge

    que lautor vol transmetre. T un vocabulari redut.Deixa dubtes sense resoldre. Posseeix un camp de visi molt petit.

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    7/32

    PRACTICA

    EXERCICI 1. Llegeix les segents paraules de dalt a baix i desquerra adreta. La lectura lhas de fer amb un sol cop de veu, evitant sillabejar.

    Dofins Cetacis Marins

    Atlntic Aletes Individus

    Xiulets Ascendir Juganers

    Tombs Calamars Submergits

    Boca Experiments Funcionament

    Comunicaci Ganges Indo

    Oce Xina Longitud

    7

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    8/32

    EXERCICI 2. Llegeix aquest text i desprs calcula la teva velocitatlectora:

    EL MN DELS DOFINS

    Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.

    Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenenmolta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi ha dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les onesde les mars.

    Nm. Paraules: 145Temps emprat:

    Per calcular la velocitat lectora:Nbre. paraules * 60 / temps en segons

    + 300 ppm: molt bo300-150 ppm: bo

    150 ppm: deficient

    8

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    9/32

    EXERCICI 3. Llegeix i fes una comprensi del text contestant a lesqestions que set plantegen posteriorment vertader (V) o fals (F).

    EL MN DELS DOFINS

    Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.

    Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenen

    molta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.

    Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.

    Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgansrespiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.

    Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,

    o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.

    9

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    10/32

    Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:

    - El dof com

    Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos

    metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.

    - Els de morro de botella

    Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.

    - Els del Ganges

    Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.

    - Els dofins de bandera blanca

    Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.

    - El dof de Risso o Grampus

    Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.

    10

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    11/32

    Contesta V o F:

    1. Els dofins sn grans cetacis sense dents. _______

    2. Viuen en aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic. ______

    3. Poden arribar a pesar fins a 500 quilograms. _________

    4. Tenen entre 200 o 260 dents. __________

    5. Quan neixen salimenten de llet materna davall laigua. _______

    6. Per respirar no sels fa necessari pujar a la superfcie. _______

    7. Sn animals en perill dextinci. _________

    8. El dof del riu Ganges hi veu molt b. _________

    9. Els dofins de bandera blanca es caracteritzen per tenir la pell molt

    pllida. ______

    10. Els dofins ms llargs sn els de Risso o Grampus. _______

    11

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    12/32

    2. EL SUBRATLLAT

    Desprs dhaver fet una bona lectura i haver adquirit un nivell de

    comprensi del que has llegit pots comenar a fer el subratllat del text

    que tens davant.

    EL SUBRATLLAT S ASSENYALAR AMB UNA RETXALES IDEES MS IMPORTANTS DUN TEXT

    1.Quines avantatges creus que t subratllar els texts?

    a)_______________________________________________________

    b) _______________________________________________________

    c) _______________________________________________________

    d) _______________________________________________________

    e) _______________________________________________________

    RECORDA: NO SHA DESTUDIAR UNA LLI

    SENSE HAVER-LA SUBRATLLAT ABANS

    Noms es poden subratllar els llibres propis

    o Sistema que cal seguir per subratllar un text:

    1. Fes una primera lectura del tema (prelectura). Et formars una

    idea global del text.

    2. Ara fes una altra lectura del tema: ara sha de subratllar. Has de

    subratllar tan sols:

    12

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    13/32

    Paraules clau

    Frases curtes

    Dades tcniques importants

    Detalls fonamentals

    3. Llegeix el que has subratllat i comprova si t sentit i coherncia

    respecte del text complet.

    La lectura dun subratllat t sentit complet sense necessitat de recrrer

    a les paraules no subratllades.

    13

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    14/32

    EL MN DELS DOFINS

    EXERCICI 4.

    Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom de dof

    sutilitza per als de musell llarg o bec.

    Total de paraules: 20

    EXERCICI 5.

    Sn animals marins que viuen a les aiges temperades dels oceans

    Atlntic i Pacfic generalment. El seu cos s aerodinmic amb petites

    aletes.

    Total de paraules: 23

    EXERCICI 6.

    Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metres i

    poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i es

    comuniquen a travs de diferents xiulets.

    Total de paraules: 31

    EXERCICI 7.

    Uns a altres sajuden i tenen molta cura de les seves cries, les quals

    neixen davall laigua. La mare i altres adults les treuen cap a la

    superfcie perqu puguin respirar.

    Total de paraules: 31

    14

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    15/32

    EXERCICI 8.

    Estan provets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els

    animals ms juganers que hi ha a la mar i sels veu pegant bots i tombs

    a les ones de les mars.

    Total de paraules: 35

    EXERCICI 9.

    Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com a dada

    curiosa, solen fer-ho davall de laigua. Desprs salimenten de peixos,

    calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.

    Total de paraules: 34

    EXERCICI 10.

    Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafant aire

    que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encara ms.

    Durant la seva permanncia a laigua els seus rgans respiratoris

    romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca i puguin

    ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.

    Total de paraules: 55

    15

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    16/32

    EXERCICI 11.

    Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts els

    arriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un per

    xarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb la

    tonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb els

    arriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,

    o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de les

    ones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b els

    utilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.

    Total de paraules: 99

    EXERCICI 12.

    Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:

    - El dof com

    Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dosmetres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.

    - Els de morro de botella

    Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.

    - Els del Ganges

    16

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    17/32

    Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.

    - Els dofins de bandera blanca

    Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.

    - El dof de Risso o Grampus

    Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un dels

    ms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.

    Total de paraules: 193

    17

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    18/32

    3. LESQUEMA

    Lesquema s una passa que has de fer desprs dhaver fet una bona

    lectura i un bon subratllat.s una forma dorganitzar, de manera grfica, tota la informaci.

    Fes la teva prpia definici de qu s un esquema.

    _________________________________________________________

    _________________________________________________________

    _________________________________________________________

    1. Per a qu creus que et servir lesquema? Assenyalan algun dels

    avantatges.

    ________________________________________________________

    ________________________________________________________

    ________________________________________________________

    ________________________________________________________

    ________________________________________________________

    ________________________________________________________

    18

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    19/32

    Hi ha diferents models desquema. Han de tenir les segents

    caracterstiques:

    La idea principal es posa al principi de lapartat i subordinades posam

    les idees secundries.

    Lesquema ha de ser breu i tenir una distribuci clara.

    Quantes menys paraules millor, per no hi ha de faltar informaci

    fonamental.

    Sha dordenar lestructura de lesquema mitjanant nombres i lletres.

    Exemples:

    A part daquests dos tipus desquema tenim els mapes conceptuals

    que tamb ens ajuden a esquematitzar tots els conceptes ms

    importants dun text. Aquest apartat el veurem en el segent punt.

    19

    Model de nombres Model de lletresIDEA GENERAL IDEA GENERAL

    1. Idea principal1.1. Idea secundria

    1.1.1. Detall1.1.2. Detall

    1.2. Idea secundria1.2.1. Detall1.2.2. Detall

    2. Idea principal2.1. Idea secundria

    2.1.1. Detall2.1.1.1. Subdetall2.1.1.2. Subdetall

    2.1.2. Detall

    A. Idea principalA.a. Idea secundria

    A.a.a. DetallA.a.b. Detall

    A.b. Idea secundriaA.b.a. DetallA.b.b. Detall

    B. Idea principalB.a. Idea secundria

    B.a.a. DetallB.a.a.a. SubdetallB.a.a.b. Subdetall

    B.a.b. Detall

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    20/32

    EXERCICI 13. Ara fes lesquema del que has llegit i subratllat. Per aix

    et tornam a posar el text sencer en el qual pots anar subratllant les

    idees principals que ja has fet a la part anterior.

    EL MN DELS DOFINS

    Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.

    Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenen

    molta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.

    Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.

    Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgansrespiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.

    Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,

    o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.

    20

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    21/32

    Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:

    - El dof com

    Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos

    metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.

    - Els de morro de botella

    Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.

    - Els del Ganges

    Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.

    - Els dofins de bandera blanca

    Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.

    - El dof de Risso o Grampus

    Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.

    21

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    22/32

    sn

    que viuen

    tenen

    Poden mesurar

    i pesar

    22

    ELS DOFINS

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    23/32

    23

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    24/32

    4. EL RESUM

    Quines passes has de fer abans de fer un resum?

    -

    -

    -

    El resum consisteix a expressar les idees principals de forma breu,

    clara, i sempre amb les teves prpies paraules, per sense canviar el

    sentit original del text.

    1. Avantatges del resum

    Tajudar a desenvolupar la teva capacitat dexpressar-te per escrit.

    Augmentar la teva capacitat datenci i concentraci.

    Et facilitar molt el reps del que ests estudiant.

    Facilita la comprensi del que ests llegint.

    2. El resum intutiu

    Llegeixes perqu resumeixes. Ara mateix entens aquestes

    paraules perqu en vas fent un resum.

    Aquest resum ms intutiu s el primer que hem de tenir encompte, perqu s el que ajuda a fer la lectura, el subratllat i els

    esquemes, i s la base del resum ms formal que ara texplicarem.

    24

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    25/32

    EXERCICI 14. Ara ja toca fer el resum del text.

    EL MN DELS DOFINS

    Els dofins sn petits cetacis amb dents. Generalment el nom dedof sutilitza per als de musell llarg o bec. Sn animals marins queviuen a les aiges temperades dels oceans Atlntic i Pacfic generalment.El seu cos s aerodinmic amb petites aletes.

    Sn animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metresi poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i escomuniquen a travs de diferents xiulets. Uns a altres sajuden i tenenmolta cura de les seves cries, les quals neixen davall laigua. La mare ialtres adults les treuen cap a la superfcie perqu puguin respirar. Estanprovets de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Sn els animals msjuganers que hi dins la mar i sels veu pegant bots i tombs a les ones deles mars.

    Els dofins acabats de nixer salimenten de la llet materna. Com adada, curiosa solen fer-ho davall laigua. Desprs salimenten de peixos,calamars i de mariscs, que sostenen amb les seves dents agudes.

    Per respirar necessiten ascendir a la superfcie de la mar, agafantaire que els permetr romandre submergits fins a 50 minuts o encarams. Durant la seva permanncia dins laigua els seus rgans

    respiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que obrin la boca ipuguin ingerir aliments laigua no penetra en els seus bronquis.

    Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts elsarriben a caar quan pesquen la tonyina i no noms sen veu un perxarxa, hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb latonyina. Per no noms per aix corren perill els dofins ja que tamb elsarriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys,o si no els utilitzen per conixer el funcionament del seu cervell o de lesones que transmeten pel seu medi de comunicaci. Altres ms b elsutilitzen com a mitj dentreteniment en els parcs aqutics.

    25

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    26/32

    Hi ha diversos tipus despcies, entre les quals trobam:

    - El dof com

    Habita a les mars clides i temperades de tot el mn, mesura uns dos

    metres i mig de longitud i t el bec duns quinze centmetres.

    - Els de morro de botella

    Tenen una longitud de ms de tres metres i mig, neden en bancs ogrups per lAtlntic i el Pacfic.

    - Els del Ganges

    Han perdut quasi ls dels seus ulls, probablement a causa de laiguatrbola dels rius Ganges i Indo que s on viuen, aix que utilitzen elsllargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang.

    - Els dofins de bandera blanca

    Viuen nicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dosmetres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un colorpllid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar elfons del llac a la recerca de peixos.

    - El dof de Risso o Grampus

    Mesura fins a quatre metres i mig. s animal de loce i un delsms grossos. T el cap rod, cams i no t bec.

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    _________________________________________________________________________

    26

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    27/32

    5. LA MEMORITZACI

    Qu s?

    s una tcnica activa que incrementa el rendiment, i permet a

    l'estudiant recordar i aplicar els coneixements apresos. s la

    darrera passa per tal de dur a terme un bon estudi.

    La tcnica fonamental que ens permetr memoritzar ser el reps

    peridic.

    1. Regles mnemotcniques

    Sn una srie de trucs que ens inventam per facilitar la memoritzacidels continguts:

    - Tcnica numrica: consisteix a substituir els nombres per leslletres de lalfabet. Et facilitar recordar dades, els anys...

    - Mecnicament:saconsegueix mitjanant la repetici.- Lgica: s conseqncia de la comprensi.

    - (mirau-ne exemples a lannex)

    Recorda:

    PER EVITAR OBLIDAR-TE DALL QUE JA HAS APRS, CONVQUE HO VAGIS REPASSANT FREQENTMENT.

    NO DEIXIS CAP TEMA SENSE ESTUDIAR PER AL DARRER DIAABANS DE LEXAMEN.

    27

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    28/32

    6. REPS GENERAL DEL QUE HAS APRS

    1. Contesta a les preguntes que set fan:

    1. La lectura ocupa el 90% del temps en:

    a) Lestudi personal

    b) En assignatures de cincies

    c) En assignatures de lletres

    2. Mirar per damunt una lli s:

    a) Una exploraci

    b) Una lectura superficial

    c) Una lectura de distracci

    3. Abans de subratllar una lli sha de:

    a) Fer lesquema

    b) Fer un resum

    c) Llegir la lli sencera

    4. Sha de subratllar de forma que es pugui llegir:

    a) Sense dificultat

    b) Contnuament

    c) Fcilment

    5. Per assenyalar una possible errada:

    a) Un signe dinterrogaci

    b) Un signe dadmiraci

    c) Un requadre

    28

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    29/32

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    30/32

    7 . ANNEX

    Aqu tens algunes de les paraules que poden tenir alguna mica de

    dificultat per entendre el text.

    Cetacis: Ordre de mamfers adaptats a la vida aqutica, gaireb sempre

    pelgica, de cos afusat i de cua transformada en una aleta caudal ampla

    de funci propulsora.

    Musell: (cast. hocico) Part anterior sortint de la cara de certs mamfers

    i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.

    Aerodinmic: Relatiu o pertanyent a la influncia de l'aire sobre un cos

    en moviment.

    Trbol: Dit dun fluid que t en suspensi partcules duna substncia

    estranya que li lleven la transparncia, la netedat.

    Crustacis: Sn animals revestits de crosta.

    Cams: (cast. chato) Que t el nas curt i aplanat.

    30

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    31/32

    8 . BIBLIOGRAFIA.

    - Beltran , J.A. - Prez, L.F. Educar para el Siglo XXI. Crecer, pensar y convivir

    en familia. Ed. CCS. Madrid, 2003.-Adolfo Moreno Martnez. Tcnicas y estrategias para afrontar el estudio de

    manera eficaz. Ediciones Aljibe, 2002.

    - Ebee Len Gross. Tcnicas de estudio. Claves para mejorar el rendimiento

    intelectual. Editorial LIBSA, 2004.

    - Faustino Cuenca. Cmo motivar y ensear a aprender en Educacin Primaria:

    mtodo, estrategias y tcnicas de aprendizaje.CISSPRAXIS, 2000. Barcelona.

    -. J.M.Bez, P.de Tudela y J.Bez. Mtodo y tcnicas de estudio. Manual para

    estudiantes Editorial Edinumen.

    - Bernab Tierno. Las mejores tcnicas de estudio. Saber leer, tomar apuntes y

    preparar exmenes. Ediciones Temas de Hoy, 1999.

    -Tcniques destudi. Tcniques i recursos bsics per a lestudi. Edicions

    Castellnou.

    - Jos Andrs Ocaa. Aprender a aprender. Estrategias y mapas mentales para

    estudiantes. Editorial CCS, 2004.

    -Antonio Valls Arndiga. Aprender a aprender. Editorial Marfil.

    31

  • 8/9/2019 QA Aplica Un Metodo d'Estudi

    32/32