Puls de La Cruz - Metaforat

download Puls de La Cruz - Metaforat

of 20

Transcript of Puls de La Cruz - Metaforat

  • Camila Puls de la Cruz

  • Com a president de lInstitut dEstudis Balerics s un motiu de gran satisfacci poder presentar-vos en un

    marc incomparable com Campanet i en aquesta magnfica sala de la Posada de Biniatr, lexposici Metfora

    de la jove artista Camila Puls.

    s important per a lIEB i s una de les seves principals tasques, la de potenciar i promocionar els creadors

    illencs, per tamb s imprescindible fer que la seva feina arribi a tots els indrets de les Illes. La Posada de Bi-

    niatr contribueix duna manera excepcional a aquest apropament en tant que allunyat dels principals centres

    dexposici permet una nova visi i un nou marc per a les manifestacions artstiques.

    Aix, aquest projecte engrescat que us presentam, resultat de la investigaci de lautora amb diferents tcni-

    ques pictriques vol ser un suport decidit als nous valors artstics daquestes Illes i una oportunitat en aquest

    mn de cada vegada ms competitiu.

    Finalment, vull donar les grcies a totes les persones que han fet possible aquesta exposici i reiterar la vo-

    luntat de lIEB de continuar collaborant amb la Posada de Biniatr per tal dentre tots, contribuir al foment i

    coneixement de la nostra cultura. Grcies pel vostre inters i esper que gaudiu amb lobra de Camila Puls.

    Sebasti Serra i BusquetsPresident de lInstitut dEstudis Balerics

  • La paraula, s quelcom indispensable per a lindividu, una eina que li fa-cilita la comunicaci amb el seu entorn o amb els membres de la seva comunitat. Amb la paraula verbalitzada pot parlar directament amb altres individus, per telfon, per rdio o per xat, aquestes sn algunes de les ms usuals. La comunicaci tindr un o altre carcter segons sigui el to de veu utilitzat, ja que evidentment pot ser agradable, dictatorial, dol o agressiu.El cinema, el set art, no va tenir un autntic valor comunicatiu fins que va tenir el so que collaborava en un millor enteniment de les narracions flmiques i les convertia en ms prximes al pblic.A principis dels anys seixanta es va realitzar una experincia, sescoll un nounat, que encara no havia sentit cap paraula i el van allar de manera que no va sentir parlar en cap idioma. Quan aquest nen va comenar a pronunciar paraules, aquestes se situaven en una llengua entre lhebreu i larameu. Aix permet pensar que les arrels dels idiomes ms coneguts tenen nexes ms evidents entre ells i entre les seves versions antigues i actuals. s a partir daquestes premisses que la jove artista Camila Puls de la Cruz ha elaborat un interessant treball de recerca que va ms enll de les fronteres de lart plstic, per incidir profundament en la relaci dels significats de les paraules, descobrint les relacions entre elles com entre el grec modern, lhebreu, larameu, el castell i el catal. Un treball semntic, lingstic que contrasta amb altres dos aspectes que interve-nen en una expressi amb significat que sn la sintaxi i la pragmtica. A diferncia dUmberto Eco que es preocupa ms per les relacions de les paraules en un mateix idioma, Camila cerca les relacions de manera exhaustiva entre diverses llenges.Si diem que el treball de Camila s molt interessant s perqu descobrir que algunes de les paraules que utilitzem de manera freqent tenen va-lors molt diferents als nostres en una altra llengua o que passant a travs dalguna, ens condueix a daltres de diferents, resulta molt enriquidor.Un exemple del que fa Camila Puls es prendre la paraula amb la que lartista ha denominat el seu treball Metfora, de manera que en grec reconeixem la primera part de la paraula amb el significat, el mig, junta-ment, de seguida. La segona part de la paraula for o fora significa en catal exterior o punt exterior i en castell forat. s interessant puntua-litzar que segons la situaci de laccent de for en grec pot significar velocitat, direcci, portador, torn o volta.Si Camila hagus realitzat la recerca semntica per deixar-ho en lmbit de la lingstica, tindria com ja hem dit un gran inters, per al traspassar el treball a la plstica aquest pren una dimensi enorme no noms per als fillegs, sin tamb per als interessats en les arts visuals. De manera que lartista ens deixa veure un maniqu dels que sutilitzen per dibuixar i en el seu cap ens permet veure uns punts vermells com si es tracts de molcules, amb la paraula grega toms o persona, en castell es hum i en hebreu naci s uma.

    LES PREMISSES PLSTIQUESEn els treballs de Puls la paraula juga un valor primordial i entra a formar part de peces com la de la jove Alicia pel forat amb les seves expres-sions onomatopeiques . Escrits imposant rebuig a ses preguntes en una pissarra. Una mandorla romnica plena de frases de diversos continguts i que fora de ella podem llegir - no dna pomes el pomer? O tamb la imatge dun moviment despiral on lindividu est immers. Les formes de textura del tronc dun arbre linspiren imatges per dibuixar. Sn precisa-ment les textures les que Camila treballa amb imatges que ens evoquen els estudis psicolgics de Rocha i en altres ocasions les formes que la mar realitza damunt larena.Lartista treballa preferentment temes de la natura inspirant-se en bran-ques i fulles per portar-les a lmbit abstracte convertint-se en taques. De gran inters resulten les textures molt treballades en blanc que en alguna obra t en el centre tres mans que configuren la forma duna au aixecant el vol. La m que escriu les paraules est molt present en els seus treballs, sortint de linterior duna obra i creuades en una verge.Podem apreciar peces en les que es relacionen imatges moleculars amb una imatge del temps que concedeix un rellotge i una nina.Volem destacar les obres en les que lartista que coneix b la histria de la cristiandat i de diverses religions pren per treballar, per exemple el Naixement de Venus de Botticelli en la que cada un dels elements i personatges tenen acotacions en grec, hebreu i altres llenges com el castell i larameu, de manera, que en mirar la obra podem conixer els diferents significats, cosa que tamb succeeix en altres com en la reuni de la Verge amb els apstols.No podem dir que lartista treballi exactament en sries per realment hi ha una nica protagonista que s la paraula i que les imatges, sn el complement perfecte perqu en elles es pot realitzar la seva anlisi lingstica.

    CONCLUSIActualment saposta molt pels joves per sovint sentim que aquests no mesuren exactament la necessitat de tenir una mplia cultura que els permetr abordar molts i millors temes. Avui la recerca est supeditada enfront dels dictmens de les modes en art, Camila Puls de la Cruz, s un exemple atpic de tenacitat en el treball, de gran inquietud per la recerca i amb resultats molt interessants que ning poden deixar insensible.

    Maria Jos Corominas MadurellHistoriadora i crtca dart

    METFORA(T)

    La palabra, es algo indispensable para el individuo, una herramienta que le facilita la comunicacin con su entorno o con los miembros de su comu-nidad. Con la palabra verbalizada puede hablar directamente con otros individuos, por telfono, por radio o por chat, estas son algunas de las ms usuales. La comunicacin tendr uno u otro carcter dependiendo del tono de voz utilizado, ya que, evidentemente puede ser agradable, dictatorial, dulce o agresivo.El sptimo arte, el cine no obtuvo un autentico valor comunicativo hasta que se le aport el sonido que colaboraba al mejor entendimiento de las narraciones flmicas y las converta en ms prximas al pblico.A principios de los aos sesenta se realiz una experimentacin. Se tom un nio recin nacido que an no haba odo ninguna palabra y lo aislaron de manera que no oy a nadie hablar en ningn idioma. Cuando este nio empez a pronunciar palabras, estas se situaban en una lengua entre el hebreo y el arameo. Algo que permite pensar que las races de los idiomas ms conocidos tienen nexos muy evidentes entre ellos y entre sus versiones antiguas y actuales. Es a partir de estas premisas que la joven artista Cami-la Puls de la Cruz, ha elaborado un interesante trabajo de investigacin que va ms all de las fronteras del arte plstico, para incidir profundamente en la relacin de los significados de las palabras, descubriendo las relaciones entre ellas como entre el griego moderno, el hebreo, el arameo, el castel-lano y el cataln. Un trabajo semntico lingstico que contrasta con otros dos aspectos que intervienen en una expresin con significado que son la sintaxis y la pragmtica. A diferencia de Humberto Eco que se preocupa, ms por las relaciones de las palabras, en un mismo idioma, Camila busca las relaciones de manera exhaustiva, entre diversas lenguas. Si decimos que el trabajo de Camila es muy interesante es porque descubrir que alguna de las palabras que utilizamos frecuentemente tiene valores muy diferentes a los nuestros en otra lengua o que pasando a travs de alguna, nos conduce a otras diferentes, resulta muy enriquecedor.Un ejemplo de lo que hace Camila Puls es por ejemplo tomar la palabra con la que la artista ha denominado su trabajo Metfora , de manera que en griego se reconoce la primera parte de la palabra con el significado, de en medio, juntamente, enseguida etc. La segunda parte de la palabra for o fora significan en cataln, exterior o punto exterior y en castellano agujero. Es interesante puntualizar que segn la situacin del acento de for en griego puede significar: velocidad, direccin, portador, camilla, turno o vuelta.Si Camila hubiera realizado su investigacin semntica para dejarlo en el mbito de la lingstica, tendra, como ya hemos dicho un gran inters, pero al traspasar su trabajo a la plstica, este toma una dimensin enorme no slo para los fillogos, sino tambin para los interesados en las artes visuales. De manera que la artista nos deja ver un maniqu de los que se utilizan para dibujar y en su cabeza permite ver unos puntos rojos como si de molculas se tratara, con la palabra griega tomos o persona, en castel-

    lano humano y en hebreo nacin es uma .

    LAS PREMISAS PLSTICASEn los trabajos de Puls, la palabra juega un valor primordial y entra a for-mar parte de piezas como la de la joven Alicia cayendo por el agujero con sus expresiones onomatopeicas. Escritos imponiendo rechazo a las pregun-tas en una pizarra. Una mandorla romnica llena de frases de diversos contenidos y que fuera de ella podemos leer no da manzanas el manzano? o tambin la imagen de un movimiento de espiral donde se halla inmerso el individuo. Las formas de texturas del tronco de un rbol le inspiran im-genes para dibujar. Son precisamente las texturas las que Camila trabaja en imgenes que nos evocan los estudios psicolgicos de Rocha y en otras ocasiones las formas que el mar realiza en la arena.La artista trabaja preferentemente temas de la naturaleza inspirndose en ramas y hojas para llevarlas al mbito abstracto convirtindose en man-chas. De gran inters resultan las texturas muy trabajadas en blanco, que en alguna obra tiene en el centro tres manos que configuran la forma de ave levantando el vuelo. La mano que es la que escribe las palabras est muy presente en sus trabajos, surgiendo del interior de una obra y cruzadas en una Virgen.Podemos apreciar piezas en las que se interrelacionan imgenes molecu-lares con una imagen del tiempo que concede un reloj y una mueca.Queremos destacar las obras en las que la artista que conoce bien la histo-ria de la cristiandad, y de varias religiones toma para trabajar, por ejemplo el Nacimiento de Venus de Botticelli en la que cada uno de los elemen-tos i personajes tiene acotaciones en griego, hebreo y otras lenguas como castellano y arameo, de manera que al mirar la obra puedes conocer los diversos significados, cosa que tambin sucede en otras, como en la reunin de la Virgen con los apstoles.No podemos decir que la artista trabaje exactamente en series, pero real-mente hay una nica protagonista que es la palabra y que las imgenes, son el complemento perfecto porque en ellas puede realizar su anlisis lingstico.

    CONCLUSIONActualmente se apuesta mucho por los jvenes pero con frecuencia senti-mos que estos no miden exactamente la necesidad de poseer una amplia cultura que les permitir abordar muchos y mejores temas. Hoy la inves-tigacin est supeditada ante los dictados de las modas en arte, Camila Puls de la Cruz, es un ejemplo atpico de tenacidad en el trabajo, de gran inquietud por la investigacin y con resultados muy interesantes que a nadie pueden dejar insensible.

    Mara Jos Corominas MadurellHistoriadora y crtica de arte

    METFORA(T)

  • Essential for a human being is the word, which is the vehicle that provides communication at individual and social levels. Speaking directly to others the commonest ways to express your thoughts can be on the phone, radio or chat and the nature of the communication will depend on the inflection of the voice, being that pleasant, authoritarian, delight-ful or belligerent.The real magnitude of communication in the cinema was achieved when the impact of sound touched films making the narrative of these more understandable and nearer to the audience.During the sixties an experiment of isolating a child from language was carried out, when the infant started to speak, he spoke with words that were related to those of Hebrew and Aramaic, so languages that have similar roots have vincula between their ancient and newer translations. It is from this statement or premise that Camila Puls de la Cruz has shaped a fascinating composition of quest beyond that of plastic arts to enter the relationships that exist in the meanings of words to discover how they relate between them like in the languages of modern Greek, Hebrew, Aramaic, Catalan and Spanish. This semantic linguistic work contrasts with two others being that syntactics and pragmatics. Hum-berto Eco follows the linkage of words in the one same language, but Camila in a vigorous manner wants to create the connexion of these among different languages. Camilas work is very interesting as we discover that words that we often use have different values from ours in another language or through a particular language can lead us to different ones, which is indeed enrich-ing.An example that Camila explains related to the theme of the exhibition Metaphor is the word metaphor, which the first part of this word has the meaning in Greek of in the middle, together, right now etc. The second part of the word for o fora that means in Catalan exterior and in Spanish hole. It is important to state that depending where the accent falls in for in Greek it means: fastness, direction, carrier, stretcher, turn or bend.Camila goes beyond with this linguistic opus to the world of plastic arts, so on the head of a wooden drawing model are five red points similiar to molecules with the Greek word atom or person, in Spanish human being and in Hebrew uma.

    THE ART PREMISESIn Camilas art the word has a primary role and forms part of the particles like young Alice falling and saying onomatopoeic words. Phrases rejecting questions on a board. The Romanesque halo full of phrases of diverse meanings and we can read doesnt the apple tree give apples or the image of a moving spiral where a person is seen. The forms of the pattern of a tree trunk inspire her to draw. It is these textures that she

    turns into imagines that reminds us of the psychological studies of Rocha or also like the forms that the sea engraves on rocks.The artist works mainly with themes of nature taking from leaves and branches the inspiration which she then takes to an abstract world that develops into hues or blots. The white textures are very interesting in the centre of some are three hands like a bird starting to fly. In the major-ity of her paintings the hand that writes the words appear, coming out from one and crossing in the other of the Virgin Mary and interrelated imagines of molecules with the image of a clock and doll.I want to emphasize the paintings where she knows well the history of Christianity and of different religions, for example The birth of Venus from Botticelli in which one of the elements and characters have notes in Greek, Hebrew or other languages like Spanish and Aramaic, so looking at these pictures you become acquainted with other meanings like in the one The Virgin with the Apostles.We cant say that the artist creates in series, but it is the word the only outstanding part and the images are the perfect complement because through them the linguistic analysis can be made.

    CONCLUSIONNowadays there is the tendency to promote young artists, although we feel that youth is short in a far-reaching culture in order to approach many and better themes. Today research is subordinated to the trends in fashion, but Camila Puls de la Cruz is an untypical example of per-severance at work, thrilled to research with very interesting results and without doubt will not leave us untouched.

    Mara Jos Corominas MadurellHistorian, Art Critic

    METFORA(T)

    Das Wort ist unerlaessliches fuer das menschliche Wesen, ein Werkzeug dass ihm Kommunikation mit der Umwelt und mit den Mitgliedern seiner Gemeinde ermoeglicht. Mit dem gesprochenen Wort kann man unmittelbar mit anderen Personen, per Telefon, Radio oder Chat, reden. Die Art der Kommunikation wird gemaess den verwendeten Tonfall, angenehm, gebieterisch, lieblich oder aggressiv, sein.Die Filmkunst, die siebte Kunst, erreichte erst mit dem Aufkommen der Tonfilme den eigentlichen Ausmass der Kommunikation, die Erzaehlung wurde dann verstaendlicher und auch publikumsnah.Anfang der sechziger Jahre nahm man ein neugeborenes Kind und isoli-erte es so, dass es kein Wort hoeren konnte. Im Laufe der Zeit begann das Kind einige Woerter auszusprechen und man stellte fest, dass es sich um hebraeische oder aramaeische aehnliche Laute handelte. Das deutet darauf hin, dass die Wurzeln der uns bekanntesten Sprachen irgendwie verknuepft sind, und zwar sowohl mit den gegenwaertigen wie mit den alten Spracharten. Ausgehend von diesen Vorbedingungen, hat die junge Kuenstlerin Camila Puls de la Cruz , eine interessante Forschungsarbeit durchgefuehrt, die ueber die Grenzen der bildenden Kunst hinausgehen, um die Bedeutung der Woerter in verschiedenen Sprachen zu untersuchen, wobei sich deren Verbindungen und Zusam-menhaenge im Neu-Griechisch, Hebraeisch, Aramaeisch, Spanisch und Katalanisch, feststellen konnte.Im Gegensatz zu Humberto Eco, der die Zusammenhaenge der Woerter in der selben Sprache untersucht, sucht Camila diese Zusammenhaenge in verschiedenen Sprachen.Die Arbeit von Camila ist aeusserst interessant, weil wir entdecken, dass einige der Woerter die wir oefters gebrauchen in anderen Sprachen eine andere Bedeutung haben.Ein Beispiel der Arbeit von Camila Puls ist das Wort Metfora , Titel Ihrer Ausstellung. Der erste Wortteil Meta, bedeutet im griechischem, in der Mitte, zusammen, sofort, usw.. Der zweite Wortteil for oder fora, bedeutet in Katalanisch, aussen oder Aussenpunkt und in Spanisch, Loch. Interessant ist, dass je nachdem wo der Akzent in fora angebracht ist, die griechische Bedeutung, Geschwindigkeit, Richtung, Traeger, Tragbahre, Reihenfolge, Drehung, sein kann.

    Wenn Camila Ihre semantische Forschungen nur im Rahmen der Sprachwissenschaften gemacht haette, waere es, wie bereits erwaehnt, von besonderem Interesse, aber bei der Uebertragung ihrer Arbeit in der bildenden Kunst, erreicht diese einen ungeheueren Ausmass, nicht nur fuer die Philologen sondern auch fuer jeden der sich fuer die Kunst in-teressiert. So zeigt uns die Kuenstlerin eine Puppe auf deren Kopf rote Punkte ersichtlich sind, so als ob es sich um Molekuele handeln wuerde, mit dem griechischem Wort Atome oder Personen, in spanisch humano und in hebraeisch uma

    DIE VORBEDINGUNGEN DER BILDENDE KUNSTDas Wort spielt in den Werken von Puls, eine wesentliche Rolle und ist auch ein Bestandteil Ihrer Werke, wie in dem der jungen Alicia in den Loch fallend, waehrend Sie lautmalerische Ausdruecke von sich gibt. Eine Schifer-Tafel wo geschrieben ist, dass Fragen abgelehnt werden, oder ein romanisches Gottbild vom Heiligenschein umgegeben, gefuellt mit Saetzen mit diversem Inhalt, am Rand ist zu lesen gibt nicht ein Apfelbaum Aepfel? Die Formen die das Meer im Sand bildet oder die Faserungen eines Baumstammes, inspirieren Bild Motive. Die Faserungen, die Camila gerade zum Bild ausarbeitet, evozieren uns die psychologischen Studien von Eco. Die Kuenstlerin arbeitet mit Vorliebe Themen der Natur, nimmt Ihre Inspiration von Zweigen und Blaettern die Sie in einer abstrakten Ebene in Flecken verwandelt. Sehr interessant die in weisser Farbe sehr intensiv bearbeiteten Texturen, wie in dem Werk mit drei Haenden in der Mitte, die auf einen losfliegenden Vogel deuten. In einem anderen Werk die schreibende Hand, die aus dem inneren eines Werkes erscheint. Wir moechten die Werke hervorheben in denen die Kuenstlerin, gute Kennerin der Geschichte des Christentums und anderer Religionen, diese als Motive benuetzt. Zum Beispiel Die Geburt von Venus von Botticelli, wo alle Elemente und Figuren mit Randbemerkungen, in Griechisch, He-braeisch und anderen Sprachen wie Spanisch und Aramaeisch, versehen sind, so das man beim betrachten des Bildes die verschiedene Bedeutun-gen kennen kann, das geschieht auch in anderen Werken wie in Die Jungfrau Maria mit den Aposteln.Man kann nicht sagen das die Kuenstlerin Serienmaessig arbeitet, aber in Wirklichkeit gibt es nur einen einzigen Hauptdarsteller, das Wort, und die Bilder sind die perfekte Ergaenzung, da durch Sie die sprachli-chen Analysen vorgenommen werden koennen.

    FAZITHeutzutage herrscht die Tendenz junge Kuenstler zu foerdern, aber man hat oft das Gefuehl, dass einen hohen Bildungsniveau, womit man viele neue und Interessante Gebiete in Angriff nehmen koennte, nicht angestrebt wird. Die Forschung ist Heute, dem Trend in der Kunst un-terworfen.Camila Puls de la Cruz, ist ein atypisches Beispiel der Beharrlichkeit in der Arbeit, Freude an der intensive und ruhelose Forschung, mit aeuss-erst interessanten Ergebnisse die uns nicht gefuehllos lassen koennen.

    Mara Jos Corominas MadurellKunst Kritikerin und Historikerin

    METFORA(T)

  • Nac un 31 de enero de 1980 en la ciudad mediterrnea de Barcelona. A los 9 aos la familia puso timn y vida en Mallorca. Seguan tan solo la presencia del tiempo perdido, una naturaleza silenciosa como estridente; seguan el grito de un mar amado que nos envolvi. Y as fue como crec entre un mar de trigo en San Juan, y una ciudad entraable como Palma, a donde cada da bajbamos para ir al colegio. Qu bien encontrar las lechuzas, los conejos en el camino, y el techo tan claro dibujado al volver a casa! Aqu vivimos y partimos y volvemos. As es esta isla que te atrapa tan dulce como frrea.

    Esta ser la primera exposicin que tanto tiempo me ha retirado en un silencio embarazoso. Y me siento feliz de hacerla aqu, en mi isla, donde viven las personas con las que he crecido. Poder hablar, mostrar directamente una bsqueda, que era pensando en ellos.

    [ metaforT ] es una exposicin enfocada a la idea de ser humano como individuo; a un concepto unificado de mutacin y lenguaje. El motor que pregunta y pregunta, son las relaciones humanas y la visin hacia uno mismo.El eje, es un conjunto de redes de significacin, un juego de conexiones entre imagen y palabra, un juego de asociacin fontica en-tre significantes y significados. Un juego emplazado en una dimensin de pluralismo idiomtico donde los nexos fonticos y visuales cobran un sentido inesperado y til. Unas lecturas enlazadas desde una lgica libre de leyes y dogmas, dando sentido al campo que supone el arte.

    La idea de metfora como herramienta; en un desenlace fuera de la inercia a la hora de formar conceptos y entender la imagen, dando valor a la intuicin propia. Una parte del recorrido son ilustraciones simblicas enraizadas en nuestro trasfondo cultural occidental; mitologa mediterrnea (greco-romana o egipcia...); y el simbolismo judeocristiano.Imgenes que permanecen en nuestro inconsciente colectivo, que replantean conceptos enclave como la prensilidad del pensamiento, la culpa y la ansiedad; el autogobierno; la vibracin y la trascendencia...o la risa. Otra parte de las imgenes aborda los mismos conceptos, tomando como referencia la ciencia, la vida cotidiana y el imaginario contemporneo.

    Un viaje a travs de un agujero, que como Alicia, comienza por la curiosidad. Y as cae, con una onomatopeya [ de doble lectura: ay (dolor o sorpresa) o ya (fluir o reir)] por la galera del conejo sin tiempo.A partir de aqu, una historia por el mundo propio y comn...por sentidos perdidos y reencontrados.

    Camila

    Vaig nixer un 31 de gener de 1980 a la ciutat mediterrnia de Barcelona. Als 9 anys la famlia va posar tim i vida a Mallorca. Seguien tan sols la presncia del temps perdut, una natura silenciosa com estrident; seguien el crit duna mar estimada que mos envolt. I aix va ser com vaig crixer entre una mar de blat a Sant Joan, i una ciutat entranyable com Palma, on davallvem cada dia per anar a escola. Que b trobar ses libes, els conills al cam i el sostre tan clar dibuixat en tornar a casa!. Aqu vivim i partim i tornem. Aix s aquesta Illa que tatrapa tan dola com frria.

    Aquesta ser la primera exposici que tant de temps mha retirat en un silenci embaras . Me sent feli de fer-la aqu, a la meva illa, on hi viuen ses persones amb les que he crescut. Poder xerrar, mostrar directament una recerca, que era pensant amb ells.

    [ metaforT ] s una exposici enfocada a lidea de lsser hum com a individu; a un concepte unificat de mutaci i llenguatge. El motor que demana i demana, sn les relacions humanes i la visi cap a un mateix. Leix, s un conjunt de xarxes de significaci, un joc de connexions entre imatge i paraula, un joc dassociaci fontica entre significants i significats. Un joc emplaat a una dimensi de pluralisme idiomtic on els nexes fontics i visuals cobren un sentit inesperat i til. Unes lectures enllaades des duna lgica lliure de lleis i dogmes, donant sentit al camp que suposa lart.

    La idea de la metfora com a eina; en un desenlla fora de la inrcia a lhora de formar conceptes i entendre la imatge, donant valor a la intuci prpia. Una part del recorregut sn illustracions simbliques arrelades al nostre transfons cultural occiden-tal; mitologia mediterrnia (grecoromana o egpcia...); i el simbolisme judeocristi. Imatges que romanen al nostre inconscient collectiu, que replantegen conceptes en clau com la prensilitat del pensament, la culpa i lansietat; lautogovern; la vibraci i la transcendncia ... o el riure. Una altra part de les imatges aborda els mateixos conceptes prenent com a referncia la cincia, la vida quotidiana i limaginari contemporani.

    Un viatge a travs dun forat, que com nAlicia, comena per la curiositat. I aix cau, amb una onomatopeia [de doble lectura : ay (dolor o sorpresa) o ja (fluir o riure)] per la galeria del conill sense temps.

    A partir daqu, una histria pel mn propi i com...per sentits perduts i retrobats.

    Camila

  • Camila Puls de la CruzBarcelona,1980

    Llicenciada en Belles Arts. Universitat de Barcelona. 2006Escola dArt Joan Vich. Palma . 1998 Escola dArt Artaquio. Madrid. 1999 Diploma a Working in TV and Film Art DepartmentLondon Central Saint Martins School. Londres 2003Tallers descultura i pintura a Atenas, Creta, Delfos, Lesbos y RodasAthens School of Fine Arts. Grecia (2003-04)

    [email protected]

  • CRDITS

    INSTITUT DESTUDIS BALERICS

    PresidentSebasti Serra i Busquets

    Coordinador GeneralAntoni M. Planas i Sanjos

    Coordinaci del ProjecteMargalida Vidal Llabrs, tcnica de lIEB

    Caps dreaCatalina Ramis MunarMontserrat Prez DehesaJordi Fiol Horrach

    Institut dEstudis BalericsParaires, 24-07001 Palma-Illes Balears, Espanyawww.iebalearics.org

    METAFORA(T)Camila Puls de la Cruz25 de septiembre-29 de noviembre

    CASA - MUSEU POSADA DE BINIATROCarrer Sant Miquel, 20 07310 CAMPANETTel 971 509530

    Horari: Del 1 de maig al 30 de setembredimarts i divendres de 10.00 a 13.00 hdimarts a dissabte de 19.30 a 21.30 h

    Festius i dilluns tancat

    CATLEGProducciInstitut dEstudis BalericsComissriaAdela Cruz CardenalCoordinaci disseny grficCamila Puls de la CuzTextosSebasti Serra i BusquetsMaria Jos CorominasCamila Puls de la CruzImpressi i maquetaciImpremta MuroTraducciLola Sobredo

    ISBN 978-84-95876-35-5Dipsit Legal PM 2.144/2008

    Agraments aLola Sobredo GalanesLa meva mare Adela Cruz CardenalAls meus germans, Adela, Guillermo i Alberto PulsNuria AbadSebasti Vidal i Joan

    Lagrament ms sincer a totes aquelles persones i institucions que, amb la seva collaboraci, han contribuit a fer possible aquesta exposici