President Rajoy: rescat o prèstec bancari?

#newCommunication #newLeadership #newPolitics

1

communication, strategy & leadership architects

www.ingenia-‐pro.com @ingenia_pro

Font: www.lamoncloa.gob.es

President Mariano Rajoy: rescat o prèstec?


2



5 impressions sobre la compareixença del president Rajoy després de l'anunci del "rescat" bancari -‐"suau"

Punt de partida: el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va acordar amb la resta de membres del eurogrup el "rescat" selectiu-‐de fins a 100.000 milions d '€-‐ per a les entitats bancàries espanyoles de risc. Després de negar, per activa i per passiva, que l'Estat espanyol no sol·∙licitaria cap ajut europeu, una convocatòria informal l'eurogrup i les informacions que provenien de l'exterior, el dissabte a la tarda es va fer públic l'acord. El ministre espanyol va comparèixer per llegir el comunicat de l'acord i respondre a les preguntes dels periodistes. Amb una actitud una mica arrogant -‐la primera pregunta formulada pel corresponsal internacional de la CNN no va ser atesa, ja que era amb llengua anglesa, "only Spanish Journalists", ni tan sols es va deixar un torn al final per a les preguntes dels corresponsals estrangers. La sensació de pressa, incomoditat i de superar el més aviat possible el tràngol de donar la cara, amb una actitud -‐de vegades-‐ prepotent va ser la impressió que va deixar el ministres després de la compareixença. L'objectiu era generar confiança? I el president on era? No té res a dir? La pressió sobre el silenci del president Rajoy en un moment tan intens i especial va dominar el cicle de notícies posterior. I ahir diumenge el president va comparèixer a la Moncloa.

Molt cuidada i solemne. Per primera vegada a la Moncloa de Rajoy veiem la importació d'un estil, del qual el president Obama i la secretària d'Estat Hillary Clinton, també els Primers Ministres Blair i Cameron són autèntics mestres de cerimònies: s'obren les portes que condueixen a un passadís per davant i el líder somrient que camina avançant cap al faristol i les banderes pensades per enquadrar la imatge. La sensació de moviment queda visualment interrompuda perquè un dels col·∙laboradors del president, quan avançava cap al faristol, s'ha creuat en sentit contrari i s'han dirigit alguna paraula. La percepció que el president Rajoy caminava massa decidit, impulsant-‐se amb els braços ha fet que quan arribava al faristol, hagi hagut de alentir de sobte el pas i el moment queda trencat quan un cop arriba al faristol baixa la mirada per aferrar-‐se els papers. Encara no està acostumat a aquesta escenografia, tot i ser ideal per a anuncis i compareixences importants.

1. Posada en escena


3



Els primers minuts de cada compareixença són els que marquen el to i l'actitud. El president els ha utilitzat per intentar agafar seguretat i confiança acudint allà on és fort: tornant a explicar el context que les persones coneixen i als llocs comuns habituals de l'oratòria del president. Sobrevolava però semblava que no volgués entrar de ple en la qüestió que l'havia portat a comparèixer. Li ha costat submergir-‐se en el tema. La gestualitat permanent, anàrquica i arítmica de les mans, ara repicava i assentia una mà, ara l'altra, així com les contínues mirades -‐ràpides i gens tranquil·∙litzadores cap al auditori-‐ per tornar al refugi dels papers indiquen la incomoditat i la fragilitat del líder que busca protecció i s'abraça al guió preestablert.

Ha sorprès l'actitud i els arguments del seu discurs: -‐ Quan són evidents les contradiccions entre les declaracions públiques i el resultat en forma de polítiques públiques, i les acusacions de dir blanc i fer negre són cada vegada més evidents, el president Rajoy ha utilitzat la màxima #karlroveriana de construir legitimitat i fortalesa argumental precisament d'on provenen els atacs. En aquest cas de inconsistència i poca credibilitat ". El fil conductor de la intervenció ha estat "com ja vaig dir en el debat d'investidura", "com ja vaig advertir fa cinc mesos". Ha cercat el marc mental de referència de "visionari consistent", "estadista", del "jo ja ho vaig dir", "tinc credibilitat". Aquest posicionament ha quedat coix quan ha intentat reforçar la idea marc amb els llocs comuns habituals del "vivim un moment molt difícil", "sabem molt bé el que hem de fer" i "anem en la bona direcció". -‐ Ha adoptat una actitud defensiva intentant evitar el debat entre rescat vs préstec "no entraré en debats nominals". Precisament el matrimoni homosexual és al Tribunal Constitucional per la paraula matrimoni, veritat? Doncs sí, els debats nominals són importants. Per això apel·∙la a "lo ocurrido ayer" un posicionament neutral de connotacions que vol obviar el debat al voltant de la paraula. Anunciar un "dia històric per a Europa, l'Euro i Espanya", com si d'un nou Dia D es tractés, i l'actitud -‐molt espanyola-‐ de treure pit i "els peus sobre la taula" de "he estat jo qui ha pressionat" i "he aconseguit salvar la situació" li ha restat credibilitat i confiança. El guió requeria més humilitat i agraïment. Oblidar que et deixen diners perquè tu sol no ets capaç de sortir de la situació i a sobre treure pit és més que significatiu.

2. La compareixença

3. Discurs


4



En el torn obert als periodistes se li ha preguntat al president el perquè de contínues declaracions públiques de destacats membres del Govern, el mateix president, la vicepresidenta, fins i tot el ministre d'Economia, negant que l'Estat espanyol es plantegés demanar en cap moment ajuda europea per salvar la banca, i que després els fets els hagin desmentit. El president no ha dubtat un instant ni ha parpellejat en dir que "les coses es fan així". No hauria trobat una millor definició del concepte #vellapolítica. "Per què sí! Per què ho dic jo!". Tota una declaració d'intencions. Certa política encara creu avui que tot es redueix a un joc d'espies, que es regeix pels codis d'actitud de la testosterona excessivament masculins: arrogància, opacitat i poca transparència, portes i finestres tancades, joc brut .. . Avui enrocar-‐se en aquest discurs és un torpede en la construcció del lideratge d'avui, una concepció il·∙luminada i tecnòcrata del servei públic i arguments perquè la política s'allunyi encara més de la ciutadania. Avancem cap a un escenari on estructures institucionals sacralitzades en el passat són més horitzontals i s'obren a la participació i la decisió transversal. Encara que en la seva intimitat més interior el president crea en aquest raonament, l'argument i la resposta són indignes i medievals.

El viatge del president per unes hores a Polònia per donar suport a la Selecció Espanyola de Futbol va estar a punt d'eclipsar la seva compareixença a la Moncloa. Insinuar que era un premi per haver aconseguit salvar una situació complexa, abonar la percepció que s'està més còmode parlant d'esports que d'una qüestió essencial i nuclear com és la situació financera demostra de nou l'actitud que hi ha darrer les actuacions. Una actitud més prudent i humil hagués estat quedar-‐se a treballar a la Moncloa per continuar monitoritzant la situació i preparar la setmana i enviar al partit de futbol al ministre d'educació Wert. Perquè sinó passem d'un president que no compareix en un moment important amb conseqüències rellevants; a comparèixer 25 minuts al dia següent perquè la pressió ambiental és insostenible, amb presses per agafar un avió per assistir a un partit de futbol que ens deixa imatges com aquesta:

5. Que l'anècdota no eclipsi el missatge

4. No és només actitud


5



Imatges que generen distorsió amb el moment present del país i que poden donar a entendre que el president pot preferir l'esport a governar, prendre decisions i donar la cara per explicar-‐les. No coneixíem la passió del president de manera tan evident. És bo que així sigui, malgrat que cal exigir-‐li que sigui igual de passional quan exerceixi les seves funcions: negociar amb els líders europeus i donar la cara davant els ciutadans.

Així es genera confiança i credibilitat? Han estat les millors decisions? L'actitud que hi ha darrere de cada gest és la més idònia? Malgrat les trinxeres i búnquers ideològics i partidistes interiors, la informació que arriba de fora i la que surt de l'Estat cap a l'exterior fan caure mites, obstacles mentals i ideològics. El govern espanyol queda en evidència negant realitats confirmades per informacions exteriors: la imatge de triomfalisme i pedanteria no és el millor símptoma de la feina ben feta. Menys peus sobre la taula, més humilitat i més treballar.

@aleixcuberes és soci-‐consultor d'@ingenia_pro.

Conclusió

President Rajoy: rescat o prèstec bancari?

News & Politics

Transcript of President Rajoy: rescat o prèstec bancari?