President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria...

11
entrevista 31 ara DIJOUS, 6 D’OCTUBRE DEL 2016 l’entrevista “En el futur no comprarem un cotxe, sinó un paquet de 10.000 km” ELENA FREIXA La carrera de Vicenç Aguilera (Bar- celona, 1948) ha transcorregut de bracet del motor i la indústria auto- mobilística. Ha fet carrera a Motor Ibérica, Seat, Ficosa i avui presideix el Clúster de la Indústria d’Automo- ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les quasi 180 empreses que en són mem- bres des del 2013. El clúster afavoreix la col·laboració entre companyies, fins i tot competidores, perquè la in- dústria catalana tingui veu i vot en el futur de l’automoció. Quina és la realitat del sector de l’automoció actual? El sector de l’automoció en els úl- tims trenta anys ha augmentat molt la complexitat i el que ens espera és encara més dificultat. Els vehicles han de ser menys contaminants, hi ha tot el repte de l’electrificació en marxa i també hi ha reptes de gua- nyar en seguretat, la comunicació i, al final, el vehicle autònom. El rep- te que té la indústria al davant és do- ble. Els fabricants de cotxes en el fu- tur no només podran sobreviure ve- nent cotxes, sinó que hauran de vendre serveis de mobilitat, i això comporta un segon repte perquè el model de negoci actual canviarà del tot. I no es pot perdre el tren. Quin és el repte de l’empresa cata- lana enmig d’aquesta revolució? La guerra gran no la juguem, però sí petites guerres que permetin a les empreses catalanes seguir tenint un paper important dins d’aques- ta indústria. A Catalunya cobrim un terç de la cadena de valor del producte final: el cotxe. Hi ha opor- tunitats per créixer dins del sector, però cal tenir present que aquest creixement no té per què ser aquí, sinó que pot ser a qualsevol racó del món. La internacionalització és in- dispensable. ¿Detecta alguna debilitat en el sector a Catalunya? A Catalunya hi ha poca densitat d’empreses. N’hi podria haver mol- tes més! L’escenari de transforma- ció obre oportunitats per ampliar el nostre teixit productiu i fer-lo evo- lucionar. Des del clúster promovem aliances perquè les empreses crei- xin. El canvi tecnològic pot fer que Catalunya torni a ser competitiva com ho havia sigut en el passat. Pen- sem en quan es fabricaven pistons i es va deslocalitzar la producció cap a indrets amb menys costos. Ara el canvi tecnològic pot tornar a donar competitivitat perquè el proveïdor està a quilòmetre zero, és a dir, al costat del fabricant. Com veu la convivència entre les marques i els nous competidors tecnològics? Pot passar de tot i ningú ho pot sa- ber del cert en aquests moments, perquè estem en transformació. Pe- rò imaginem un escenari plausible: una empresa tecnològica es podrà llançar a oferir paquets de mobili- tat. En el futur, no comprarem un cotxe sinó un paquet per fer, per exemple, 10.000 quilòmetres. La mateixa empresa ens oferirà fer-los amb un ventall de cinc cotxes dife- rents, potser de diferents marques, i segons el preu tindrem un radi de mobilitat concret o podrem combi- nar diferents mitjans de transport com cotxe i moto. Això sona a amenaça per als fabri- cants tradicionals. La realitat és que un escenari com aquest deixa la marca en un segon nivell, perquè qui controla el mer- cat és un altre i no el fabricant. Avui tu et compres un cotxe i vas a la marca que vols. És una taca d’oli que pot fer tremolar els concessio- naris, però encara queden anys per- què passi això, i els grans grups també treballen. Quina resposta hi haurà per part de les marques? Els fabricants treballen per oferir les seves alternatives i per això cada cop hi ha més marques que llancen o preparen els seus propis serveis de mobilitat del futur. Imaginem que una marca t’oferirà en el futur un pack de mobilitat a tres anys a un preu competitiu que et convencerà per no tenir un cotxe al garatge (o pagant una plaça) sinó a demanda. Quan veurem aquesta revolució? Si tenim en compte que la gent es re- nova el cotxe a Espanya en general cada dotze anys, ja ens podem fer una idea de la velocitat a què anirà aquesta revolució. Hi ha gent que encara trigarà 24 anys a sumar-se a aquest canvi. Quins deures han de fer les indús- tries de l’automòbil a Catalunya de cara als pròxims anys? Han d’estar especialment atentes als canvis. Quan es fa una inversió en una línia de producció, normal- ment equival a vuit anys de pro- ducció. Quan ve el moment de la renovació, han de saber molt bé quina estratègia fan els fabricants per posicionar-se. Si el fabricant aposta pel vehicle elèctric, vol dir que el proveïdor que fa bombes de benzina, per exemple, ha de prepa- rar el canvi tecnològic ja per passar a fer bombes d’aigua per refrigerar bateries. ¿El clúster d’automoció aspira a ser una incubadora de nous projectes de futur del sector? Aspirem a ser una detonadora, més que una incubadora, perquè nosal- tres creem els projectes. El que fa el clúster és posar l’energia suficient perquè arrenquin iniciatives, i els financem durant sis mesos, però no som responsables que rodin des- prés. Això ja depèn de la voluntat inversora de les empreses.e Futur El cotxe viu una transformació radical i els fa- bricants i tota la cadena proveïdora s’afanyen a pre- veure’n els canvis i seguir-ne el ritme. El vehicle elèc- tric connectat i la conducció autònoma requereixen com mai aliar-se, encara que sigui entre competidors President del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya Vicenç Aguilera governa el clúster que aglutina quasi 180 empreses del sector de l’automòbil a Catalunya. FRANCESC MELCION VICENÇ AGUILERA VERMELL 1 un color un número EL FUTBOL una afició

Transcript of President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria...

Page 1: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

entrevista31ara DIJOUS, 6 D’OCTUBRE DEL 2016

l’entrevista

“En el futur no comprarem un cotxe, sinó un paquet de 10.000 km”

ELENA FREIXA

La carrera de Vicenç Aguilera (Bar-celona, 1948) ha transcorregut de bracet del motor i la indústria auto-mobilística. Ha fet carrera a Motor Ibérica, Seat, Ficosa i avui presideix el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les quasi 180 empreses que en són mem-bres des del 2013. El clúster afavoreix la col·laboració entre companyies, fins i tot competidores, perquè la in-dústria catalana tingui veu i vot en el futur de l’automoció.

Quina és la realitat del sector de l’automoció actual? El sector de l’automoció en els úl-tims trenta anys ha augmentat molt la complexitat i el que ens espera és encara més dificultat. Els vehicles han de ser menys contaminants, hi ha tot el repte de l’electrificació en marxa i també hi ha reptes de gua-nyar en seguretat, la comunicació i, al final, el vehicle autònom. El rep-te que té la indústria al davant és do-ble. Els fabricants de cotxes en el fu-tur no només podran sobreviure ve-nent cotxes, sinó que hauran de vendre serveis de mobilitat, i això comporta un segon repte perquè el model de negoci actual canviarà del tot. I no es pot perdre el tren.

Quin és el repte de l’empresa cata-lana enmig d’aquesta revolució? La guerra gran no la juguem, però sí petites guerres que permetin a les empreses catalanes seguir tenint un paper important dins d’aques-ta indústria. A Catalunya cobrim un terç de la cadena de valor del producte final: el cotxe. Hi ha opor-tunitats per créixer dins del sector, però cal tenir present que aquest creixement no té per què ser aquí, sinó que pot ser a qualsevol racó del món. La internacionalització és in-dispensable.

¿Detecta alguna debilitat en el sector a Catalunya? A Catalunya hi ha poca densitat d’empreses. N’hi podria haver mol-tes més! L’escenari de transforma-ció obre oportunitats per ampliar el nostre teixit productiu i fer-lo evo-lucionar. Des del clúster promovem aliances perquè les empreses crei-xin. El canvi tecnològic pot fer que Catalunya torni a ser competitiva com ho havia sigut en el passat. Pen-sem en quan es fabricaven pistons i es va deslocalitzar la producció cap a indrets amb menys costos. Ara el canvi tecnològic pot tornar a donar competitivitat perquè el proveïdor està a quilòmetre zero, és a dir, al costat del fabricant.

Com veu la convivència entre les marques i els nous competidors tecnològics? Pot passar de tot i ningú ho pot sa-ber del cert en aquests moments, perquè estem en transformació. Pe-rò imaginem un escenari plausible:

una empresa tecnològica es podrà llançar a oferir paquets de mobili-tat. En el futur, no comprarem un cotxe sinó un paquet per fer, per exemple, 10.000 quilòmetres. La mateixa empresa ens oferirà fer-los amb un ventall de cinc cotxes dife-rents, potser de diferents marques, i segons el preu tindrem un radi de mobilitat concret o podrem combi-nar diferents mitjans de transport com cotxe i moto.

Això sona a amenaça per als fabri-cants tradicionals. La realitat és que un escenari com aquest deixa la marca en un segon nivell, perquè qui controla el mer-cat és un altre i no el fabricant. Avui tu et compres un cotxe i vas a la marca que vols. És una taca d’oli que pot fer tremolar els concessio-naris, però encara queden anys per-què passi això, i els grans grups també treballen.

Quina resposta hi haurà per part de les marques? Els fabricants treballen per oferir les seves alternatives i per això cada cop hi ha més marques que llancen o preparen els seus propis serveis de mobilitat del futur. Imaginem que una marca t’oferirà en el futur un pack de mobilitat a tres anys a un preu competitiu que et convencerà per no tenir un cotxe al garatge (o pagant una plaça) sinó a demanda.

Quan veurem aquesta revolució? Si tenim en compte que la gent es re-nova el cotxe a Espanya en general cada dotze anys, ja ens podem fer una idea de la velocitat a què anirà aquesta revolució. Hi ha gent que encara trigarà 24 anys a sumar-se a aquest canvi.

Quins deures han de fer les indús-tries de l’automòbil a Catalunya de cara als pròxims anys? Han d’estar especialment atentes als canvis. Quan es fa una inversió en una línia de producció, normal-ment equival a vuit anys de pro-ducció. Quan ve el moment de la renovació, han de saber molt bé quina estratègia fan els fabricants per posicionar-se. Si el fabricant aposta pel vehicle elèctric, vol dir que el proveïdor que fa bombes de benzina, per exemple, ha de prepa-rar el canvi tecnològic ja per passar a fer bombes d’aigua per refrigerar bateries.

¿El clúster d’automoció aspira a ser una incubadora de nous projectes de futur del sector? Aspirem a ser una detonadora, més que una incubadora, perquè nosal-tres creem els projectes. El que fa el clúster és posar l’energia suficient perquè arrenquin iniciatives, i els financem durant sis mesos, però no som responsables que rodin des-prés. Això ja depèn de la voluntat inversora de les empreses.e

Futur El cotxe viu una transformació radical i els fa-bricants i tota la cadena proveïdora s’afanyen a pre-veure’n els canvis i seguir-ne el ritme. El vehicle elèc-tric connectat i la conducció autònoma requereixen com mai aliar-se, encara que sigui entre competidorsPresident del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya

Vicenç Aguilera governa el clúster que aglutina quasi 180 empreses del sector de l’automòbil a Catalunya. FRANCESC MELCION

VICENÇ AGUILERA

VERMELL

1

un color

un número

EL FUTBOL

una afició

MONICA
Rectángulo
Page 2: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

LA VANGUARDIA 16 OCTUBRE 2016 Motor 33

! LA GUANTERA

EN EL MARC DEL MÍTING D’AUTO La cerimòniade lliurament de la primera edició delspremis CIAC, els guardons empresarialscreats pel Clúster de la Indústria d’Au-tomoció de Catalunya, va reunir la set-mana passada a Barcelona a més de 250persones del sector de l’automoció.L’acte, que va tenir lloc al Palau de Con-gressos de Catalunya i als jardins del’hotel Fairmont Rey Joan Carles I, vaestar presidit pel conseller d’Empresa iConeixement de la Generalitat de Cata-lunya, Jordi Baiget.El premi CIAC a la Mejor empresa

d’automoció de l’any va recaure en Re-lats, empresa familiar d’origen tèxtil,fabricant líder europeu d’una àmpliagamma de fundes i proteccions per aaplicacions altament exigents. Tecno-

matrix companyia dedicada al disseny ifabricació d’estris de control dimensio-nal i maquinària especialitzada en elcontrol de qualitat, va ser guardonadaamb el premi CIAC a la millor estratègiad’innovació. Finalment, IDIADA, com-panyia líder especialitzada en disseny,enginyeria, proves i serveis d’homologa-ció per a la indústria de l’automòbilinternacional, va ser distingida amb elpremi CIAC al millor pla d’internacio-nalització. Aquests guardons empresari-als creats pel CIAC neixen amb la vo-luntat de reivindicar la importància delsector automobilístic per a l’economiacatalana, mentre que el Miting d’Auto téper objectiu convertir-se en una citaineludible al calendari del sector auto-mobilístic nacional.

Primera edició delspremis CIAC El Míting d’Au-

to és la grancita del sector

Michelin en el repte80eDays

VOLTA ALMÓN ELÈCTRICAMichelinha fethistòriaambla sevaparticipacióambelTeamSpainenelnourè-cordmundial establertper laprovaderesistència80eDaysel2016: lavoltaalmónambvehicleselèc-

trics.Hanestat289.662kmcompletatsal voltantdelglobuscreuant20països i 3continentsaborddevehi-cles 100%elèctricsen80dies

perdifondreels avantatgesde lamobilitat elèctrica.Enaquest rep-te, queencaixaa laperfeccióamblafilosofiadeMichelinde fomentarlamobilitat sostenible,hanpartici-pat 11equips internacionalsquevanpartirdeBarcelonael 16dejunyper taldecreuar lametadetornadaen laCiutatComtal el4desetembre.L’equipespanyol, ambRafaeldeMestre iArmandFigue-ras, equipavael seuTeslaModelSambunsMichelinPrimacy3en ladimensió245/45R19102YExtraLoad.

Toyota España llançael nou GT86 2017

MERCATToyotacomercialitza jaalnostrepaíselnouGT862017, l’ac-tualitzaciódel cupèdemotorda-vanter i traccióposteriorde lafirmadesde32.990euros.Espre-sentaambundissenyrenovat,ajustosalbastidorpermillorarelseucomportament,unequipamentméscomplet imésqualitat a l’habi-tacle.El seupropulsorbòxer2.0de200CV,associat aunacaixadecanvismanualde6velocitatsoauna transmissióautomàticade6marxes, ofereixunesprestacionsproumillorades.

L’Infiniti Q50,ara des de 25.200 euros

LLANÇAMENT InfinitiEspañaposaadisposiciódelsclientsquebusquenunaberlinadegammaextraexclu-siva idistintivaelQ502.2dde170CVaunpreumolt avantatjós:desde25.200euros.El seumotorde2.2 litresdequatrecilindres turbo-dièselpotanarassociat auna trans-missiómanualde6velocitatsoaunad’automàticade7 i traccióposterior.Ambuncompletequipa-ment, la luxosaberlina japonesaésuna interessantalternativa sobre-totper la seva favorable relacióqualitatpreu.

El MitsubishiOutlander PHEV ésenguany l’elèctrici híbrid endollablemés venut arreudel mercatespanyol. Des delmes de gener sen’han matriculatja 495 unitats, un85%més que les267 de l’anypassat peraquestes dates

*Condicions vàlides per a particulars que adquireixin un vehicle Nissan Qashqai, Juke o Xtrail inançant amb Magic Plan de RCI Banque SA, Sucursal a Espanya del 17 al 23 d’Octubre. Per a més informació

acudeix al teu concessionari més proper.

Consummixt: 3,8-7,3 l/100 km. Emissions de CO2: 99-172 g/km

MOTOR LLANSÀBarcelona - Sant Just Desvern - Sant Boi - Hospitalet de Llobregat - Tel: 902 150 350www.motorllansa.es

MONICA
Rectángulo
Page 3: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

| Nacional | 33EL PUNT AVUIDILLUNS, 10 D’OCTUBRE DEL 2016

Cap a 7.200persones participenen l’acte Fent Amicsamb Down

SOCIETAT

Prop de 7.200 persones vanomplir el parc Port AventuraWorld, dissabte passat, per talde compartir una altra jorna-da festiva al costat de cente-nars de nens, joves i adultsamb síndrome de Down detot Catalunya i el País Valen-cià. Fent Amics amb Down aCatalunya va començar l’any2009, i cada any hi ha més fa-mílies que participen enaquesta causa solidària, alparc de Vila-seca i Salou. Al’acte, la presidenta de DownCatalunya, Pilar Sanjuán, esva felicitar per l’èxit de convo-catòria i va assegurar:“Aquesta trobada ens dónal’oportunitat de fer amics i detransmetre que la societat ésinclusiva, que tots hi som pre-sents i que tots hi podemaportar coses.” ■ REDACCIÓ

ECONOMIA

Les empresesestan pagant unsinteressos dedemora excessius

Delegació de l’AgènciaTributària ■ ARXIU

El Gabinet d’Estudis Econò-mics i Infraestructures de laCambra de Comerç de Barce-lona va denunciar ahir en unanota que les empreses estanpagant un tipus d’interès dedemora més alt del que elscorrespondria. El gabinet haanalitzat l’evolució dels tipusd’interès de demora que espaguen pels deutes tributaris isi han concordat amb la re-ducció de tipus del deute pú-blic que s’ha produït des del2013. Com és sabut, el tipusd’interès legal que el deutorpaga per indemnitzar el seucreditor el fixa cada any la lleide pressupostos i és paral·lelal tipus del deute públic. Apart, el tipus d’interès de de-mora a efectes tributaris és eltipus d’interès legal augmen-tat un 25%. La Cambra alertaque el 2014 es va produir unfort descens del tipus d’inter-ès del deute públic, fins al’1,4%, que no s’ha repercutiten els tipus legals ni en els dedemora, que es mantenen enel 3% i en el 3,75%, respecti-vament. ■ REDACCIÓ

La catalana Vueling encapçalael rànquing de línies aèriesbaix cost preferides entre elsusuaris de l’Estat espanyol,segons un estudi fet pereDreams, companyia de viat-ges en línia d’Europa. L’infor-me, basat en una enquesta a2.000 persones durant elsmesos de juliol i agost sobreles principals aerolínies euro-pees, reflecteix que quatre decada deu viatgers prefereixenla companyia amb seu al Prat

ECONOMIA

Vueling, l’aerolínia de baix costmés valorada, segons eDreams

de Llobregat gràcies al seuservei d’atenció al client i l’ex-periència general del vol. Així,els enquestats es decantenper Vueling (45,8%) per sobred’altres opcions com Ryanair(41,4%), Easy Jet (38,5%)Iberia Express (31,6%) i Nor-wegian Airlines (17,8%).Aquesta bona opinió es dónatot i la situació viscuda a co-mençament de juliol, que vagenerar unes quantes jorna-des de caos i retards per als

viatgers de Vueling. A escalaeuropea, Easy Jet es postulacom l’aerolínia favorita delsviatgers (22,1%), seguida deRyanair (18,2%) i Norwegian(11,7%). Segons l’estudi, Rya-nair és l’aerolínia baix costmenys valorada. Així ho afir-men el 59,6% dels usuaris del’enquesta elaborada pereDreams, que determinenque Ryanair és la que méscostos ha afegit als seus bit-llets. ■ REDACCIÓ

ECONOMIA

Relats, Tecnomatrix i Idiadaguanyadores dels premis CIACLes empreses Relats, Tecno-matrix i Idiada han estat guar-donades aquesta setmanaamb els premis CIAC a la mi-llor empresa d’automoció del’any, a la millor estratègiad’innovació i al millor pla d’in-ternacionalització, respectiva-ment. Els premis CIAC, que esvan entregar en una cerimò-nia que va ser presidida pelconseller d’Empresa i Conei-xement, Jordi Baiget, i ambuna nodrida assistència demembres del sector, han estatcreats pel Clúster de la Indús-

tria d’Automoció de Catalunyai reivindiquen la importànciadel negoci de l’automoció pera l’economia catalana. Durantl’acte, el conseller Baiget varemarcar que a Catalunya,“si es parla d’indústria s’ha deparlar d’automoció, perquèaquesta representa més d’unterç del sector industrial iocupa unes 100.000 perso-nes de manera directa o in-directa. Per la seva banda, Vi-cenç Aguilera, president delCIAC, va recordar que el sec-tor també equival a un 7% del

producte interior brut del país.Quant als premiats, Relats ésuna empresa familiar d’origentèxtil que produeix una àmpliagamma de fundes i protec-cions. Per la seva banda, Tec-nomatrix es dedica al dissenyi fabricació d’eines de controldimensional i maquinària es-pecialitzada en el control dequalitat. Finalment, Idiada ésuna empresa especialitzadaen disseny, enginyeria, provesi serveis d’homologació per ala indústria de l’automòbil in-ternacional. ■ REDACCIÓ

Els responsables de les tres empreses premiades pel CIAC ■ EL PUNT AVUI

El 2015 van abandonar mésde 104.000 gossos i 33.000gats a l’Estat espanyol

SOCIETAT

Un estudi de la Fundació Affinity revela que lesentitats protectores van recollir un 104.501gossos i 33.330 gats a l’Estat espanyol l’anypassat. Un 15% d’abandonaments van tenir lloca causa del comportament de l’animal, un 15%més van ser a causa del naixement de cadells, iun 12% més es van produir per raons econòmi-ques. Affinity va llançar una campanya contral’abandó de mascotes anomenada #NoSonU-naModa, per tal de conscienciar de la impor-tància i de la responsabilitat que suposen el fetde tenir un animal de companyia. A més a més,la campanya reivindica que els gats i els gossosno són complements estilístics ni solucions aproblemes emocionals. ■ REDACCIÓ

Les fundacions a Catalunyasón responsables de donarfeina a 65.000 persones

SOCIETAT

“Les fundacions al nostre país estan en forma.El nostre deure és que la seva presència siguifins i tot més forta”, va dir el conseller de Justí-cia de la Generalitat, Carles Mundó, que va re-velar que les fundacions tenen un pes impor-tant en l’economia de Catalunya, ja que sónresponsables d’uns 65.000 llocs de treball demanera directa. Mundó va destacar que lesfundacions, tot i que “segur que poden millo-rar”, són més fortes a Catalunya que a la restade l’Estat perquè, va dir, “saben aprofitar el vi-gor de la societat civil”, i va recordar que aques-tes organitzacions no busquen el benefici indi-vidual o enriquir al patró sinó revertir els benefi-cis en la pròpia activitat. ■ REDACCIÓ

8011

75-1

1463

32®

MONICA
Rectángulo
Page 4: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

60 LAVANGUARDIA C O N T R A MARTES, 18 OCTUBRE 2016

LA CONTRA

Tengo61años.NacíenMéxicoDFyvivoenBerlín.LicenciadoenMatemáticas.DoctorenIngenieríayEconomía.ProfesordeInteligenciaDigitalenlaUniversidadLibredeBerlín.Investigoenneurocien-cia,robóticayeconomía.Mepreocupalaredistribucióndelariqueza, ladesigualdad.Soyagnóstico

“Laamenazade lahumanidadnoson lasmáquinas, son loshombres”

ANA JIMÉNEZ

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Es usted el artífice del primercocheautónomoeuropeo.Tras 18meses de pruebas en losque demostramos que el Madein Germany podía reconocerpeatones, vehículos y obedecer

las reglas de tráfico, se lanzó a las calles. Circu-lamosporBerlíndesdeelaño2011,yhemoscir-culadoporEE.UU.yMéxicoDF.

Esoesmásqueunapruebadefuego.Sí.Dehecho, pensamosque si era capazdecir-cularporesecaos, loharíaencualquierparte.

Noparece queun coche autónomovaya acambiarmucholascosas.PorCiudaddeMéxicocirculantresmillonesdevehículoscon1,3pasajerosporvehículo.Tenervehículosautónomosquellamasyte llevanatudestinorecogiendoporelcaminoaotrasperso-nas y que se sincroniza con los otros vehículospermite reducirel tráficodemaneraradical.

Sigosinverloquetienederevolucionario.EnBerlín hay 1,3millones de vehículos. Segúnlosestudios,elcocheautónomonospermitere-ducir esa cifra a 200.000. La ciudad no estaráinvadida de coches aparcados y eso la cambia-rá. La movilidad será una de las tres transfor-maciones fundamentalesdeeste siglo.

¿Cuálesson lasotrasdos?

La producción de energía no basada en carbo-noy lanuevarevolución industrial electrónica,que implica una ingente pérdida de empleo enmuypocos años. Sólo una elite económica ten-drá trabajo y decidirá sobre los demás. Lama-nufacturaseacabó.

Nadiequiereestarenunafábricaochoho-rasponiendotornillos.La alternativa es peor. En las fábricas quedanunos cuantos supervisores que también seránsustituidos.Los robotspueden trabajar aoscu-rasdurante24horasysusgastos sonmínimos.

Nohayhumanoquecompitaconeso.Esta revolución industrial electrónica se estáramificando en todas las áreas, desde la pro-ducción, el sector de la construcción, con foto-copiadoras3D,hastalosbancos,cuyassucursa-les están desapareciendo y donde el empleotiendeacero.

Noesustedunfanáticode larobótica.Precisamenteporquetrabajoenellonosoy ilu-so. Hay que tener en cuenta las consecuenciassociales e introducir la automatización al pasoque la sociedad lapuedeabsorber.

Ustednotienenimóvil.No lo necesito, y nome gusta ver la dependen-ciadelmóvilque tienenmisalumnos.

¿Qué retos plantea la inteligencia artifi-

cial y cuáles son las amenazas reales?Esa es una gran discusión. Hay científicos co-mo StephenHawking que defienden que en elmomentoque losordenadores seanmás inteli-gentes que los humanos nos eliminarán, por-quecompetiremosconellospor losrecursos.Amíesomepareceuna fantasía.

¿Porqué leparecetandesatinado?Porquesélotontasquesonlascomputadoras,yesonovaacambiaren laspróximasdécadas.

Pero usted ha diseñado un coche que seconduceconlamente.Queríamos ver hasta dónde podemos llevar elreconocimiento de ondas cerebrales. Pusimossensores en el cerebro de estudiantes y conse-guimosquepudierandarleórdenes.

¡Esoes increíble!Hemos conseguido desplazar una silla de rue-das con la mente, pero hay que concentrarsemuchísimo.Sialapersonaselecruzacualquierpensamiento por la mente, el experimento sefrustra.Requiereun largoentrenamiento.

También desarrolla usted robots del ta-mañodeuninsecto.Tenemos una abeja robótica que en el panalpuederealizarelbailede lasabejasque indicaalasotrasenquédirección tienenquevolarparaencontrarelnéctar.Yhacemosrobots futbolis-tas,participamosen ligas.

¿Adóndenosvaa llevar larobótica?Hoy prácticamente todos los robots están fa-bricandoautomóviles, lavadoras…Peroel graninterésyeldineroestáenlosrobotsdeservicio,sobre todo el robotmayordomo, aunque por elmomentonohay tecnologíaparahacerlo.

Chinosyjaponesesnodejandeinnovarenesteaspecto.Son juguetes, no son robots que se puedan to-marenserio.

¿Conseguiremos introducirWikipedia ennuestramente?No. El científicoRayKurzweil dice que quierebajar sumente a una computadora para podervivir eternamente, pero eso a mí me parecenfantasías. La biología esmuy distinta a la com-putaciónbinaria, quees laque tenemoshoy.

Losuyoesunbañoderealidad.Amenudo digo que trabajamosmás que en in-teligenciaartificialentonteraartificial.Lossis-temassonmuy limitados, estamosenpañales.

Pero¿ylasingularidad:máquinascapacesdereproducirseyrepararseasímismas?Este siglo tendremos computadoras rapidísi-mas paramanejar información, pero nohabla-remos conellas de tú a tú... Todavía no sonunaamenaza.Lagranamenazadelahumanidadnoson lasmáquinas, son loshombres.

Dígame, como economista, a qué mundonosabocamos.Debemos saber manejar las oportunidades yconsecuencias de la tecnología que se estádesarrollando y que en estos momentos estápotenciando losproblemas sociales con lades-trucción del empleo. Y los políticos no sabensolucionarlo.

IMA SANCHÍS

Raúl Rojas, doctor en Ingeniería y Economía, artífice del primer coche autónomo europeo

Baño de realidadElegidoelmejorprofesor

universitariodeAlemania,

hace30añosquetrabaja

eningenieríadigitalyre-

desneuronales,ysucoche

autónomo,elMadeinGer-

many,circuladesdehace

cinco.Esteinvestigadorde

origenlatinoesrequerido

porelGobiernoalemán

paraqueaportesoluciones

alosproblemasquecreala

nuevasociedadtecnológi-

cayparticipaenunacomi-

sióndetransformación

industrialporqueasegura

quenotodoesbonito: la

rápidasustitucióndela

manodeobraporrobotsy

laconsecuentecronifica-

cióndeldesempleoesun

graveproblemaquelos

políticosnosabensolu-

cionar.HablarconRojas

esdarseunbañodereali-

dad.Haparticipadoenel

Mítingd’AutodelClúster

delaIndústriad’Automo-

ciódeCatalunya.

"(!%'

Ë

CUPÓN

GrillAsteria

CUPÓN

MONICA
Rectángulo
Page 5: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

En finanzas, las palabras no son neutrales. Los clientes preferentes de un banco van a primera línea de las

pérdidas, y al derecho del banco a no pagar impuesto de sociedades hasta que le convenga se le llama activo fis-cal diferido. Tras las revelaciones de un conglomerado mundial de perio-distas sobre las prácticas de un des-pacho de abogados de Panamá (aquí sí: legal y sin escrúpulos significan lo mismo) aparece la palabra paraí-so. Las tres religiones monoteístas lo prometen en el más allá, pero lo del dinero es mucho más acá, terrenal. Hay que sustituir paraíso por refu-gio fiscal en todas las informaciones. Es, además, un milagro (fenómeno de difícil comprensión) que cien pe-riodistas callen durante un año y ningún superior se lo chafe. Es esti-mulante y ojalá que siga esta dela-ción justificada. Aunque no estarían de más otras prevenciones. La imposible: que los gobiernos de todo el mundo con pe-digrí democrático y decente (en lo segundo, muchos de la UE no lo son) asuman que los refugios fiscales son demasiados y los ciudadanos no tar-darán en rebelarse. La necesaria: pe-se a las tertulias de bar y/o emisora, la noticia de ayer no coincide con el inicio de la declaración del IRPF, si-no con la deportación de los refugia-dos hacia Turquía. ¿Al paraíso? H

Refugio

La ratioJosep-MariaUreta

De momento, el grupo Sesé, con un peso elevado en el sector de la automoción, afirma que está pre-parado para dar servicio a Seat y a otras grandes empresas que se han interesado por los megatrucks. La pieza clave de estos vehículos es la plataforma central que enlaza el primer tráiler y el segundo. El siste-ma utilizado por Sesé tiene la ven-taja de que permite que el vehícu-lo funcione con un solo remolque. El pleno desarrollo de los mega-camiones dependerá de los regla-mentos de tráfico que podrían es-tar listos en los próximos meses, se-gún Eugènia Domènech, directora del Servei Català de Trànsit. Josep Rull, conseller de Territori, ha desta-cado el pleno apoyo del Govern al proyecto por las ventajas que supo-ne en competitividad, seguridad y medio ambiente. H

33 Estreno 8Salida desde el grupo Sesé del primer ‘megatruck’ que circula por las carreteras de España, ayer.

El lunes por la mañana entró en la fábrica de Seat en Martorell un ca-mión especial. No por su carga (pie-zas de un proveedor situado a 30 kilómetros), sino por el tipo de ve-hículo. Se trata del primer megaca-mión (megatruck en inglés) que cir-cula por las carreteras de España todavía en fase de pruebas con la promesa de revolucionar el trans-porte pesado. Su dimensiones impresionan: 25,25 metros de largo frente a los 18,75 metros de un tráiler conven-cional. Al frente de este convoy arti-culado de dos tráileres se halla una cabeza tractora de 580 caballos de potencia, más de lo habitual, pa-ra poder arrastrar una carga de 60 toneladas, 20 más de lo que puede transportar un camión normal.

Con estas cifras, no es de extrañar que algunas empresas que hacen un uso intensivo del transporte por ca-rretera estén muy interesadas en los megatrucks en busca de un ahorro en costes logísticos que ronda el 22%. En cambio, varias organizaciones de transportistas critican el proyecto.

Primera prueba piloto

La primera prueba piloto se ha lle-vado a cabo entre la fábrica de com-ponentes de Sesé, ubicada en la an-tigua nave de Yamaha en Palau-so-lità i Plegamans, y la fábrica de Seat en Martorell. La compañía automo-vilística espera disponer de cinco ca-miones al día en esta ruta, a los que sumará otros 10 entre el Baix Llobre-gat y el centro de recambios en Ma-drid y cuatro con la fábrica del grupo Volkswagen en Oliveira (Portugal).

ANTONI FUENTESBARCELONA

JOSEP GARCIA

REVOLUCIÓN EN EL TRANSPORTE PESADO

Arrastra 60 toneladas, lo que permitiría a las empresas ahorrar el 22% en logística

El camión más largo del mundoEl primer ‘megatruck’ que circula por España mide más de 25 metros y ya ha llegado a Seat

Seat calcula que los megacamiones pueden reducir el 30% los 8.500 trái-lers que utiliza cada año, según Ma-nel Servent, responsable del proyec-to coordinado por el Cluster de la In-dústria d’Automoció de Catalunya (CIAC). Servent destaca el gran po-tencial de los nuevos vehículos en el transporte de mercancías con el cen-tro y el norte de Europa, aunque por ahora los megacamiones no podrán atravesar los Pirineos a la espera de que países como Francia y Alemania los autoricen.

ELECTROMOVILIDAD 3 El conse-jero delegado de Tesla, Elon Musk, ha afirmado en su cuenta oficial de Twitter que las reservas del modelo eléctrico low cost de la compañía, el Model 3, llegaron a 276.000 solicitudes hasta el sába-do. Musk estuvo realizando un re-cuento de las solicitudes en Twit-ter desde que presentó el vehícu-

AP/ JUSTIN PRICHARD

lo el pasado viernes y recomienda que se hagan los pedidos lo más «pronto» posible, «ya que el tiem-po de espera está creciendo mu-cho». Ante la elevada cifra de soli-citudes, Musk ha señalado que la compañía va a tener que reconsi-derar el plan de producción. El Model 3 se venderá a partir de 35.000 dólares (30.678 euros).

BREVES ECONÓMICOS

Tesla recibe 276.000 pedidos de su Model 3

Vodafone subiráel 2% los salarios más bajosNEGOCIACIÓN COLECTIVA 3 Voda-fone elevará el 2% el salario de sus trabajadores que cobren menos de 43.920,77 euros, con lo que estos percibirán 878,4 euros más al año. Es una de las medidas aprobadas ya dentro de las negociaciones entre la empresa y los sindicatos para elabo-rar un nuevo convenio colectivo tras la absorción de ONO. Cada año se pactará una nueva revisión para los sueldos más bajos.

EasyHotel abrirá en L’Hospitalet su primer alojamiento españolTURISMO 3 La cadena británica EasyHotel planea abrir al menos tres hoteles propios en España, donde aterrizará a inicios del 2018 con su primer alojamiento, que pondrá en marcha tras invertir 15 millones de euros en L’Hospitalet (Barcelona), junto a la Ciutat de la Justícia y al re-cinto Gran Via de Fira de Barcelona. El nuevo hotel se empezará a cons-truir en los próximos meses, tendrá 10 plantas y 204 habitaciones.

Jornada un poco bajista por el petróleoLa falta de noticias relevantes sue-le producir sesiones bursátiles sin un rumbo definido, como la de ayer, lunes. A la espera de que la Reserva Federal y el Banco Central Europeo desvelen en unos días las actas de sus últimas reuniones, en las que los in-versores esperan encontrar pistas sobre sus planes más inmediatos, la atención del mercado ha estado cen-trada en la evolución del petróleo. Su apertura alcista se ha tornado pronto en una tendencia bajista que ha marcado la evolución de las bol-sas. Da la impresión de que los países productores no van a alcanzar un acuerdo en su próxima reunión pa-ra reducir la oferta y encarecer el oro negro por desavenencias entre Ara-bia Saudí e Irán. El Ibex 35 ha caído el 0,06%, a los 8.597,5 puntos. H

LOS MERCADOS

www. Cotización de todos los valores en bolsa.elperiodico.com

El Ibex

8.597,50-0,06%G

Precio del dinero-0,001%-0,008%

InterbancarioEuríbor

GRIFOLS 19,9750 2,02 -6,29

ARCELORMITTAL 4,2190 1,44 8,29

IAG 6,9800 1,39 -15,65

MEDIASET 10,3200 0,78 2,89

DIA 4,5130 0,74 -17,10

LOS quE MÁS SuBEN

EuroS %var.DIa %var.aÑo

BANCOPOPULAR 2,1730 -2,42 -28,59

CAIXABANK 2,5520 -2,22 -20,60

TEC.REUNIDAS 24,8600 -2,05 -28,67

OHL 5,3250 -1,83 1,04

BANKIA 0,8160 -1,33 -24,02

LOS quE MÁS BAjAN

EuroS %var.DIa %var.aÑo

MARTES 235 DE ABRIL DEL 2016

MONICA
Rectángulo
Page 6: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 D’ABRIL DEL 2016

1344

05-1

1300

23w

a 25,25 metres, és a dir,l’equivalent a una piscina se-miolímpica o a un edifici devuit plantes, amb la diferèn-

cia que en aquest cas parlem d’uncamió, un megacamió per ser mésexactes. Ahir Catalunya es va con-vertir en pionera a l’Estat a acollirla primera prova pilot en ruta exte-rior d’un d’aquests vehicles. El pro-jecte, impulsat des del Clúster dela Indústria d’Automoció de Cata-lunya (CIAC), l’han posat en mar-xa la companyia aragonesa GrupoSesé i la Seat. Ahir la primera vafer el trajecte de 40 quilòmetresque separa la seva planta de Palau-solità i Plegamans de la factoriade Seat a Martorell.

El megacamió presentat ahir téuna massa màxima autoritzada de60 tones (davant les 40 tones delscamions normals, que tenen unallargada de 18,75 metres) i una ca-pacitat de càrrega de fins a un 57%més de volum, i suposa, segons vaexplicar ahir el director de la divi-sió de transport de Sesé, FedericoBallester, “una reducció del nom-bre de camions que circulen perles carreteres, cosa que genera unestalvi de costos i d’emissions de

FCO2 de fins al 14%”. Això sí,aquests megacamions demanen–va assenyalar– “clients que mo-guin prou volum i amb prou fre-qüència i que apostin per aquestaalternativa”. I aquí és on entra elfabricant d’automoció. Seat téprevist posar en marxa tres rutesamb megacamions amb Sesé. A laque es va presentar ahir preveuafegir-hi una ruta amb Madrid de600 quilòmetres d’aquí a uns me-sos i més endavant una amb Por-tugal, de 1.100 quilòmetres. Se-gons va explicar ahir el responsa-

ble de planificació logística deSeat, Manuel Servent, amb la po-sada en marxa d’aquestes rutespreveuen reduir en 200.000 eurosels costos per camió i any, 300 to-nes de CO2 i un 30% el volum decamions en circulació. El CIAC cal-cula un estalvi del 22% en els costoslogístics, un factor més que atrac-tiu per als grans fabricants.

De fet, va ser en part la pressiód’aquests fabricants la que va fer

possible que el desembre passatl’Estat aprovés la seva circulació.Ho han fet també altres estatscom ara Portugal, els Països Bai-xos o els països nòrdics, però estàpendent que França o Alemanyafacin el mateix pas, per la qualcosa ara com ara les rutes euro-pees són complicades.

El sector, però, confia que aixòpassarà aviat, igual que l’aprovacióde la normativa estatal que ha dedesplegar el seu ús. De moment calautorització de Trànsit per a lesrutes. Mentre es fa això altres em-preses de logística estudien lesoportunitats dels megacamions.És el cas de la catalana LotransPortes, que ultima la compra detres vehicles. “Som conscients queens tirem una mica a la piscina,però apostem per donar solucionsdiferents als nostres clients i sermés eficients”, explica el responsa-ble de l’empresa, Jesús Lozano. Elcost d’aquests megacamions de-pèn del model que s’esculli, peròpot superar els 200.000 euros.

El conseller de Territori i Soste-nibilitat, Josep Rull, va posar tam-bé ahir l’accent en la seguretatd’aquests vehicles, en l’efecte so-bre la via, i va afirmar que “és unaaposta de seguretat viària perquècircularan menys camions”. ■

Berta RoigMARTORELL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Logística

PILOT · La Seat i el grup logístic Sesé activen el primer recorregut a l’Estat per aaquests camions, que fan 25,25 metres NORMATIVA · El govern espanyol vaaprovar la seva circulació al desembre i està pendent d’aprovació el reglament

Els megacamionscomencen a rodar

El primer supercamió que circula per l’Estat va fer ahir un trajecte de prova de 40 quilòmetres ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La companyia catalanade logística Lotrans Portesultima també la comprade tres unitats

MONICA
Rectángulo
Page 7: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

www.expansion.comReino Unido 1,6 £ • Bélgica 2,65 euros • Portugal Continental 2 euros Teléfono de atención al lector: 91 205 37 14 Teléfono de atención al suscriptor: 91 050 16 29

Martes, 5 de abril de 2016

© Unidad Editorial, Información Económica SLU, Madrid 2016. Todos los derechos reservados. Esta publicación no puede ser -ni en todo ni en parte- reproducida, distribuida, comunicada públicamente ni utilizada o registrada a través de ningún tipo de soporte o mecanismo, ni modificada o almacenada sin la previa autorización escrita de la sociedad editora. Conforme a lo dispuesto en el artículo 32 de la Ley de Propiedad Intelectual, “queda expresamente prohibida la reproducción de los contenidos de esta publicación con fines comerciales a través de recopilaciones de artículos periodísticos”.

A Coruña

Barcelona

Bilbao

Madrid

Málaga

P. Mallorca

Sevilla

Tenerife

Toledo

Valencia

Valladolid

Zaragoza

Ámsterdam

Berlín

Bruselas

Estocolmo

Ginebra

Lisboa

Londres

Moscú

Praga

Roma

Viena

Zurich

Buenos Aires

México

Miami

Nueva York

Rabat

Tokio

14

17

15

17

20

15

9

13

11

4

11

12

Nuboso

Lluvioso

Lluvioso

Nuboso

Nuboso

Lluvioso

22

23

17

16

13

15

8

18

5

12

3

9

Lluvioso

Lluvioso

Lluvioso

Lluvioso

Lluvioso

Lluvioso

14

23

14

12

16

18

6

10

5

5

9

11

Nuboso

Nuboso

Lluvioso

Lluvioso

Lluvioso

Despejado

15

7

22

25

23

20

7

-2

7

10

12

10

Nuboso

Nuboso

Nuboso

Despejado

Nuboso

Nuboso

19

13

22

-2

10

11

Lluvioso

Nuboso

Nuboso

Lluvioso

Nuboso

Lluvioso

22

27

27

5

18

16

Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones Ciudad Máx. Mín. Condiciones

ESPAÑA EUROPA MUNDOEL TIEMPO

23MÁXIMA

Tenerife

3MÍNIMA

Valladolid

Seat y Sesé prueban el camión más largo de España

LOS VEHÍCULOS DE MERCANCÍAS DE 25,25 METROS EMPIEZAN A CIRCULAR EN UNA PRUEBA PILOTO. SE ANUNCIAN COMO MÁS ECOLÓGICOS Y MÁS BARATOS, PERO DE MOMENTO NO PUEDEN LLEGAR A FRANCIA.

A. Zanón. Martorell Pueden contribuir a reducir un 30% la cifra de camiones en circulación, reducen hasta en un 22% el coste del trans-porte rodado y en un 14% las emisiones por la misma carga movida. Estos son algunos de los beneficios que, sobre el pa-pel, arrojarán supercamiones como el que ayer se comenzó a probar en España.

Detrás de esta iniciativa se encuentran la compañía de transporte aragonesa Sesé y Seat, junto con Cimalsa, Ca-rreras, Tecnicarton, SF Con-

sultants y el Clúster de la In-dustria de la Automoción de Cataluña (Ciac). Podemos anunció ayer que pedirá en el Congreso que se impida la cir-culación de estos vehículos al entender, entre otros moti-vos, que se transferirá tráfico del ferrocarril a la carretera.

El primer trayecto conectó las instalaciones de Sesé de Palau-solità –las que se quedó al comprar la fábrica de Ya-maha– con la planta de Seat en Martorell (Barcelona), se-paradas por 35 kilómetros. El supercamión debería ayudar

en un momento en el que las empresas piden una logística más ajustada en tiempo y con presupuestos menores.

Como una pista de tenis Se ha optado por un modelo con dos remolques; la plata-forma que los une –el princi-pal coste, ya que la tractora y los remolques se pueden aprovechar– vale 35.000 eu-ros. El peso bruto de estos ca-miones es de 60 toneladas, 20 toneladas más que el má-ximo actual. El fabricante es la empresa sueca Scania, de

Volkswagen, matriz de Seat. Estos gigantes miden 25,25

metros –como una pista de te-nis–, frente a los 16,5 metros de ahora. Para circular nece-sitan un permiso específico en cada viaje; ahora viajarán por carreteras catalanas y la intención es realizar viajes diarios entre Azuqueca (Ma-drid) y Martorell en el tercer trimestre de 2016. Más ade-lante se quiere llegar a Portu-gal. Otra cosa será ir hacia Eu-ropa: por Francia todavía no pueden circular, lo que abre dudas sobre el proyecto.

Hace unos días, una amiga, impertinente de nacimiento, me calificó de “borde”, lo que interpreto que es una manera “borde” de llamarme antipá-tico. Malentendió que preferí quedarme a ver cómo Rafa Cabrera Bello machacaba a Rory McIlroy en vez de aceptar una informal invita-ción para cenar en su casa. Desde luego, si no fui, no fue porque ella hubiera dejado el día antes un hueco en nuestra mesa… Según su (para mí) in-comprensible lógica, yo hice el “borde” y a ella, simple-mente, no le apetecía cenar esa noche con nosotros. Es así y así hay que quererla…

Mi amiga no reconoce la ló-gica descuadrada ni cuando le pongo ejemplos como el de Pablo Iglesias que considera “lo normal” que Podemos vo-te en contra de un gobierno en el que participe Ciudadanos y, a la vez y al mismo tiempo, en-cuentre “sectario” que Ciuda-danos no facilite un eventual gobierno del PSOE con Pode-mos. Iglesias dirá y hará lo que quiera, pero no es lógico. Co-mo tampoco lo es Sánchez cuando exige apertura al diá-logo a todas las fuerzas políti-cas y en la misma frase cierra, con siete cerrojos, la posibili-dad de hablar con el PP de una posible coalición.

Pongo más ejemplos a mi amiga: Rajoy presume de ha-ber ganado las elecciones por-que tiene 123 diputados; Sán-

chez contesta que 131 es más que 123; Iglesias insiste en que 161 es más que 131 y Sánchez replica que 191 es más que 161. Una (penosa) demostración de conocimientos matemáti-cos muy básicos y otra lección de lógica interesada al olvidar –querer olvidar– que 213 también son más que 191. Pe-ro no sirve de nada. Ella sen-tencia que la lógica simétrica es reaccionaria y está pasada de moda.

Pero me acordé de la lógica desmadrada de mi amiga al le-er la entrevista que ayer publi-caba este periódico a Carles Puigdemont que –éste sí que sí– le deja como una estrecha cartesiana. El presidente de los independentistas catala-nes se queja –con razón– de que el gobierno del PP no ha querido ni oír hablar de sus propuestas de salida; pero sin razón olvida –quiere olvidar– que su partido, su Gobierno de coalición y el gobierno an-terior tampoco quisieron oír hablar de las propuestas para permanecer en España que les hizo el Gobierno español, el actual, cuando estaba fun-cionando, y todos los anterio-res, el resto de los partidos no nacionalistas y desde sectores amplios, numerosos y repre-sentativos de la sociedad civil catalana y española.

Si uno es borde y no quiere ir a cenar, no va; pero no pone excusas.

Lógica asimétrica

Sesé, que suma ya dos camiones de 25,25 metros, hizo ayer el primer trayecto entre Palau-solità y la planta de Seat, en Martorell (Barcelona).

LA ÚLTIMA PALABRA (5ª T) IGNACIO DE LA RICA

@laultimapalabr

Código

ENTRE EN: www.orbyt.es/codigo y podrá acceder hoy con este código a Expansión en Orbyt.

C#1AO3Q1JVwww.escuelaunidadeditorial.es

[email protected] 4435336

Cursos de DesarrolloProfesionalOnlineOFERTA FORMATIVA 2016

MONICA
Rectángulo
Page 8: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

DIMECRES, 29 JUNY 2016 E C O N O M I A LAVANGUARDIA 63

FERSA

GuilleroMora defensal’opa d’Audax

CLÚSTER DE LA INDÚSTRIA D’AUTOMOCIÓ DE CATALUNYA

Ulleres intel∙ligents d’aplicació industrial

.

Un operari amb les ulleres intel∙ligents

]El president de Fersa, GuillermoMora,va defensar ahir a la junta general d’accio­nistes les bondats de l’oferta pública d’ad­quisició (opa) llançada per la comercialit­zadora elèctrica Audax Energía per acon­seguir el cent per cent del capital de lacompanyia de renovables. Mora va justi­ficar l’oferta amb la necessitat de Fersade créixer, per a la qual cosa consideraAudax un soci idoni. / Efe

]El Clúster de la Indústria d’Automocióde Catalunya (CIAC) ha desenvolupatunes ulleres intel∙ligents destinades al’assistència visual d’operaris industrials.Es tracta d’un sistema de visió que integraunes ulleres intel∙ligents i dues apps (con­nectades amb les mateixes ulleres) queproporcionen informació sobre la qualitatde les peces i el manteniment de la ma­quinària. Les ulleres substitueixen elsmanuals tradicionals perquè projectenuna pantalla virtual en l’aire quemostra

dades personalitzades a temps real. Lainiciativa ha estat fruit d’un grup detreball liderat per les companyies indus­trials Tecnomatrix i Promaut i amb elsuport de Gestamp,MainMemory iel Centre de Visió per Computador dela Universitat Autònoma de Barcelona.Després de més d’un any d’investigació, elgrup preveu portar les ulleres al mercat afinals d’any. Demoment, Nissan Seat iGestamp ja hanmostrat interès per incor­porar aquesta aplicació. / Redacció

SI TE DUELE QUE CADA AÑO MUERAN MILES DE CIVILES EN CONFLICTOS ARMADOS, LLAMA AL MÉDICO

Cada divendres amb

La immobiliària estudia inversions en zones ‘prime’ fora de Barcelona, Madrid i París

Colonialmira a la zona euroÓSCARMUÑOZBarcelona

L’estratègia de creixe­ment de Colonial nose cenyeix a Barce­lona,Madrid i Pa­rís, les tres ciutatsen les quals éspresentenl’actua­litat.La immobilià­ria estudia incorpo­rar a la seva cartera ac­tius en places prime delmercatd’oficinesde lazonaeuro,com Brussel∙les, Milà, Frankfurto Berlín, entre d’altres, segons vaexplicarahirel seupresident,Ju­anJoséBrugera,desprésde la re­unió de la junta general d’accio­nistes. Aquesta va donar llumverda al pla Alpha, dotat amb in­versions de 420milions d’euros iqueinclouunaampliaciódecapi­talde380milionsdetítolsperva­lor de 265 milions d’euros, aixícom la incorporació de dos socisdestacats: el grup mexicà Finac­cess i l’andorràReig.“Noensplantegemunaexpan­

sió territorial amb criteris espe­culatius,sinóbuscaroportunitatsprime factory, que ens permetinconstruir o rehabilitar edificisd’oficines que generin valor”, vaexplicarBrugera. El president dela immobiliària catalana va posardosexemples.Un,elcomplexIn/Out al costat del parc de Saint­Cloud de París, desenvolupat através de la filial francesa SFL,que ha suposat la transformacióde cinc edificis avui valorats en500milions d’euros. I un altre, larecent adquisició d’un solar al22@deBarcelonaonesconstrui­

rà un edifici de 17 plantes que es­devindrà un dels primers actiusd’oficines amb certificació ener­gètica i mediambiental LEEDPlatinum de la ciutat i que supo­saráuna inversióde77milions.Alajuntad’ahiresvaaprovarla

proposta del consell de repartirun dividend als accionistes –queserà el primer en deu anys– de47,8 milions euros, equivalentsa 1,50 cèntims per títol. Aixímateix, tambéesvaacordarefec­tuar un contrasplit (reducció delnombre d’accions agrupant­les).El nou títol, amb un valor nomi­nal de 2,50 euros, equivaldrà a

deu dels actuals de 0,25 euros.Finaccess prendrà un 8% de

Colonial i es convertirà en el seutercer soci de referència, desprésde Qatar Investment Authority(QIA), que en té un 13,1%, i delGrup Villar Mir, que amb les se­

ves últimes vendes s’ha quedatamb un 9,2%. La firmamexicanaentra en la immobiliària catalanaaportant un lot de tres edificis deMadrid, entre els quals la seud’IBM. Per la seva banda, Reigbescanviarà el seu actual paquetdel 4,4% d’SFL i 51 milions d’eu­ros pel 2,5%de lamatriu. El con­seller delegat, Pere Viñolas, vadescartar l’operació mitjançantla qual el fons sobirà qatarià esdesprendria de la seva participa­ció en la filial francesa a canvid’incrementarlaquetéaColonialper, així, convertir­se en el seuprimeraccionista.c

MOLINA J. / ACN

El grupmexicàFinaccess i l’andorràReig s’incorporena l’accionariatde la firma catalana

Noulogo. El consellerdelegat de Colonial,

Pere Viñolas (esquerra), iel president, Juan JoséBrugera, ahir a la junta

que va estrenarimatge

CellnexTelecomcompra per18milionsla italianaCommsConBARCELONA Efe

Cellnex Telecom, dirigida perTobías Martínez i presidida perFranciscoReynés, ha reafirmat laseva aposta per Itàlia amb l’ad­quisició, per 18,65 milions d’eu­ros, deCommsCon, operador queproveeix solucions de coberturaper a banda amplamòbil en gransespais oberts o tancats amb unagran concentració d’usuaris. Se­gons va informar Cellnex, aques­ta operació la posiciona com unreferent enels sistemesd’antenesper a cobertura mòbil i consolidael centre de competència enaquest àmbit que la companyiaha localitzat a Itàlia.Fundada el 2002, CommsCon

està especialitzada en la provisióde serveis de cobertura als opera­dors de telefonia mòbil en àreesde gran afluència com aeroports,hospitals, estadis ogransoficines.La companyia opera a Itàlia 85sales o cambres tècniques queallotgen 720 estacions base quecanalitzen el trànsit de dades.Aquestes sales connecten al seutorn amb 12.200 petites antenesen els anomenats DAS (sistemesd’antena distribuïts) operats perCommsCon.Aquest conjunt d’infraestruc­

tures ofereixen cobertura en es­pais de gran afluència com elsmetros deMilà, Gènova i Brescia,els estadis de San Siro aMilà o dela Juventus a Torí, l’aeroport deMilà­Malpensa, els hospitals deBèrgam i Milà, els túnels d’altavelocitat a Bolonya o el centrehistòric deMilà.

Tu mejor préstamoSoluciones Urgentes de Liquidez

Concedemos PréstamosDesde6.000€ hasta 150.000€

Solo con la garantía de una propiedad

www.tumejorprestamo.comVisítanos en Paseo de Gracia 37, 3º 1ª - Barcelona

PISOS EN VENDAPER A INVERSORSRentabilitat a partir 5%,abstenir-se agències.Montse: 672 206 507

MONICA
Rectángulo
Page 9: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

62 LAVANGUARDIA E C O N O M Í A MARTES, 26 ABRIL 2016

MUNDOEMPRESARIAL

FOMENT

La exportación será el 40%del PIB, según la patronal ]ElClústerde la Indústriad’Automocióde

Catalunya (CIAC)ha firmadounacuerdodecolaboracióncon laCámara Internacio­naldeComercioChinadeWuhan(CCPIT)conelobjetivode fomentar la industriadelaautomociónenCatalunyayWuhan(ca­pitalde laprovinciadeHubei), impulsandolacooperación, las sinergiasyoportunida­desdenegocioentreambas localidades.Elacuerdonacede lamisióncomercial aChina, organizadaporelCIAC,que tuvolugaraprincipiosdeabril yquecontócon

laparticipaciónde lasempresasdeauto­mocióncatalanasAMES,CampusDoga,GPO, InfunGroup,MMM,MotorAnoiayZanini.El clúster, quepresideVicençAgui­lera, fue fundadohace tresañosporSeat,Nissan,Gestamp,FicosayDoga, yactual­mente tienemásde150sociosyalrededorde60proyectos.EnCatalunya,la automociónrepresentaun7porcientodelPIByseestimaqueempleade formadirectae indirectaalrededorde90.000personas. /Redacción

CLÚSTER DE LA INDÚSTRIA D’AUTOMOCIÓ DE CATALUNYA

Acuerdo con la Cámara deComercio China deWuhan

ELMURMULLO

La guerra delosmundos

¿Notan que todo el mundo a su alrededorestá estresado? ¿Perciben la angustia queles aqueja cada vez que tienen que tomaruna decisión? Es el rumor de la fricción, elsonidodedosmundosque colisionan.El delos que nacieron antes de 1980 y los que lohicieron después. Entre los llamados gene­ración X y los bautizados como millenials.Entre los partidarios del orden y la tradi­ción, amantes de la jerarquía, la estabilidady la seguridad laboral; gente propensa alahorro y al corporativismo, porque todavíatuvieron tiempo para aprender a asociarse.Ellos contra los adeptos al nuevo mundo,más informales, habituados al trabajo inte­

rrumpido, quecompran máspor informaciónque por estatus yque odian la pu­blicidad pero es­tán dispuestos acreer enella.Los primeros

son digitalesconversos.O for­

zados. Y no todos, algunos, a duras penas.Los otros son nativos digitales, se deslizanpor las redes sociales como manatíes en elAmazonasyadoranhacerloporelmóvilan­tes quepisar unaoficinabancaria.Losprimerossondocemillones, losotros,

nuevemillones (para España). Son algunosde los datos delminiinforme elaborado porlaUOC (GinaAran, JosepLladós, Eleni Pa­poikonomou, Ismael Peña, Gemma Seguray Sònia Valiente). Es entretenido. Informa.Y sirve para explicar de otra manera cómosemueve el suelobajonuestrospies.

Ramon Aymerich

MAR GALTÉS Barcelona

El pasado verano, la compa­ñíaalemanaBonial,pertene­ciente al grupo alemán AxelSpringer, adquirió el 64%deOfertia,laempresanacidaenBarcelona en el 2012 espe­cializada en la digitalizaciónygeolocalizacióndeloscatá­logos de ofertas de la grandistribución.Enestetiempo,Ofertia ha acelerado su cre­cimiento,enfocadosobre to­do a Latinoamérica, donderecientemente ha abiertouna oficina enMéxico. Des­de allí, con un equipo de 7

personas, cubre tambiénChile y Colombia, explicaJaume Betrian, cofundadorjunto a Thomas Roggendorf(el otro cofundador, OriolCarreras, vendió su partici­pación, igualqueFinavesyelfamilyoffice Inderhabs).Enel2014,Ofertiaaumen­

tó su facturación un 40%; loque significa alcanzar unos2,8 millones de euros, sobrelos 2 millones del 2014. Lacompañía acabó el año con48 personas; “ahora somos65, y esperamos llegar a di­ciembre siendo 90”, añadeBetrian. Desde la fusión con

Bonial,Ofertia–quemantie­ne la gestión y marca inde­pendientes– ha asumidotambién la expansión delgrupo en Suecia, Noruega yDinamarca.Porsuparte,Bo­nial opera en Alemania,Francia, Estados Unidos yBrasil.“Latinoamérica es nues­

troprincipal foco, queremosreplicareléxitodelmercadoespañol”, donde alcanzaronel punto de equilibrio hacedosaños, asegura.

Sus clientes son las gran­des cadenas de distribución(supermercados, electróni­ca, bricolaje,moda), un totalde 230.000 establecimien­tos, que editan millones defolletos y catálogos al añoconofertasmuyregionaliza­das, y que añaden esta ver­sión digital para acercarse asus consumidores (48millo­nesdeusuariosdeOfertiaen2015), que accedende formaproactiva a las ofertas a tra­vésde lawebo laapp.c

Ofertia creceun 40% y enfocaa LatinoaméricaLa compañía, integrada en el grupoAxel Springer, factura 2,8 millones

JORDI ROVIRALTA

Jaume Betrian, cofundador en el 2012

]Elpresidentede lapatronal FomentdelTreball, JoaquimGaydeMontellà, defen­dió ayer que “empresas y administracionespúblicas debemos trabajar conjuntamentepara lograr el objetivo40/40: que las ex­portaciones suponganel 40%delPIBdeEspañaenel 2040”. Lodijo en la jornadade apoyo financiero a la internacionaliza­ciónde las empresas queorganizaronFoment, el Icexy laCambra. /Redacción

Las ‘fintech’ reivindican su papel enBarcelonaBarcelonaacogióayerunac­todepresentaciónde las fin­techextranjerasestablecidasen España en las que reivin­dicaron su papel comodina­mizadoras de la economía.Estas firmas internacionalesdedicadas a las finanzas tec­nológicas coincidieron endestacar que los bancos queno se alíen con este tipo deiniciativas perderán el trendel futuro.El encuentro, organizado

por las plataformas decrowdlendingyequitycrowd­

funding, Funding Circle yCrowdcube, reunió a inver­sores y también a profesio­nalesdel sector.Todaslasplataformasdes­

tacaron la importancia delaexperiencia internacional,que les ha permitido evitaralgunos errores de negocioimportantes. “Ser interna­cional es una gran ventaja”sobre todo a la hora de“atraer capital internacionala España” para financiarstart­up y pymes, aseguróFrancisco Sierra, director

general de Funding CircleEspaña. A su juicio, es nece­sario que los bancos ofrez­can alternativas cuando de­niegan un préstamo a unapyme. Esta plataforma ha fi­nanciado a más de 220 py­mes españolas pormásde 16millones, con más de 3.000inversores registrados.En opinión de Pepe Bo­

rrell, director general deCrowdcube en España, “su­perar las dificultades quepresentaelmercadoespañolserviráparaentrarmásfácil­

mente en otros países”.Crowdcube ha canalizadocercade3,4millonespara22empresasespañolas.Según los ponentes, Espa­

ña es un país “atípicamentebancarizado”,peroconlare­ciente crisis han perdido laconfianzade losconsumido­res.Paralasfintech, larevolu­ción en España está por lle­gar, pero confían en quecuando se produzca no ha­brá marcha atrás, como su­cedióenelcomercioelectró­nico. /Redacción

CIAC

Firma del acuerdo

Haber nacidoantes o despuésde 1980 puedeindicar de quélado está uno

COMPRO SOLARESY EDIFICIOS

93 209 [email protected]

Residencial y OficinasEn Barcelona

y Área Metropolitana

A partir de 4.000 m2de techo

Pago al contado

Remuneramos intermediarios

Cada divendres amb

MONICA
Rectángulo
Page 10: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

70 LAVANGUARDIA E C O N O M I A DIJOUS, 3MARÇ 2016

MÓNEMPRESARIAL

PIME CAVA

XaviNadal,nou president ]EatOut, la divisió de restauració ràpi­

da del grup familiar Agrolimen, ha venutla marca de restaurants de kebabs ADKal grup carni Carpisa. Abbasid DönerKebab, basada en el sistema de franquí­cies, va ser fundada a les Canàries el2004 i va ser adquirida per EatOut el2008. La companyia compta amb unatrentena de locals, la majoria a les illesCanàries. La venda forma part de l’estra­tègia de reconversió d’EatOut, lideradades de fa un any per l’executiu Sergio

Rivas. EatOut no informa sobre les sevesvendes des del 2011, exercici en el qualva assegurar que van ser de 300 milionsd’euros. El grup, que opera marquescom Pans & Company, Bocatta, DehesaSanta María o Ribs, té uns 350 localsoperatius, la meitat que fa uns anys.Per la seva banda, Industrias CárnicasCarpisa, amb seu aMadrid, és un dis­tribuïdor carni i elaborador de produc­tes com hamburgueses o kebabs, queexporta a tot el món. /M. Galtés

AGROLIMEN

EatOut ven les franquícies de kebabs ADKaCarpisa

ELMURMURI

Els nòmadesdeTelegram

Fa unes setmanes Pavel Durov i el seu equipd’enginyers es van instal∙lar per una curtatemporada aBarcelona, per estar aquí durantelMobile, com ja van fer l’any anterior. PavelDurov iel seuequipsónelques’anomenaem­prenedors nòmades. La seva empresa no téunaoficina fixa: araestanaBerlín, araaDubaio a Indonèsia... No tenen despatx, però sí quetenen 100 milions d’usuaris, que envien15.000milionsdemissatgesaldia.Sónelsres­ponsables de Telegram, presentada comuna alternativa al WhatsApp “més ràpida iméssegura”.ADurov,de31anys, fundadordeTelegram el 2013, se’l coneix també com elZuckerbergdeRússia, perquè el 2006va fun­

dar la xarxa soci­al Vkontakte. Vavendreiel2014esva exiliar del país,en conflicte ambel Govern pelcontrol de la xar­xa social a Ucraï­na. La privacitatésunadelessevesobsessions, i per

això es va veure embolicat en una polèmicaquan es deia que terroristes islàmics podienfer serviraquestaxarxapercomunicar­se.ATelegramsabenqueelseuproductehade

sercentvegadesmillorperquèlagentcanviï laplataforma on es comunica. I en això estanconcentrats els quinze enginyers nòmades. ADurov no se’l va veure corrent per la SagradaFamília; expliquen que es van dedicar sobre­tot a treballar. Però per celebrar els 100mili­ons d’usuaris actius van fer una festa a lesDrassanes, amb un pastís enorme, del qualDurovvapenjar la fotoaInstagram.

Mar Galtés

MAR GALTÉSBarcelona

Cristina Fernández és unaarquitecta reconvertida faquatre anys, per casualitat,en dissenyadora demoda in­fantil. I ara empresària, alcapdavant de Little CreativeFactory, una marca posicio­nada en la gamma alta delmercat que s’identificaper lasimplicitat dels dissenys, laqualitatdels seus teixits iunaproducció 100% local catala­na. Fa tot just quatre anysFernández li va fabricar unaoriginal gorretaa la seva filla,i des d’aleshores tot s’ha pre­cipitat: la gorreta va cridarl’atenció de diverses boti­gues... i ara dissenya i produ­eix dues col∙leccions a l’any,és present en un centenar depunts de venda en 30 països:

“Els Estats Units, Corea,l’Orient Mitjà; 3 a Barcelo­na”. L’any passat va facturar300.000euros, iel95%ésex­portació.Fernándezexplicaquedes

delprincipivaportarels seus

productes a fires internacio­nals. L’estiu passat va rebreuna comanda en línia, de¡2.000 euros!, d’un remitentcuriós, no “ens ho crèiem...finsquevamveurealesrevis­tes la filladeKimKardashian

lluint un biquini nostre”.Després de la recent pre­

sènciaalafirademodainfan­til PlayTime a Nova York, laprestigiosa passarel∙la espe­cialitzada Petite Parade l’haconvidat a desfilar, el 12 demarç, a la ciutat americana,amb la seva col∙lecció per alpròximhivern.Little Creative Factory té

un equip de cinc persones alseuestudibarcelonídelBorni es recolza en col∙laboradorsexterns;“totsels teixitsestanfets aquí, la producció és100%local, entallersdelMa­resme”, explica Cristina.Aquest any preveu superarels 600.000 euros de vendes.“Ens agradaria que la filoso­fiademodaemocional, 100%Barcelona, s’estengui, peròcontinuar sent una marcaque faci somiar”.c

Moda infantil que triomfa aNovaYorkLittle Creative Factory, creada fa quatre anys a Barcelona, exportael 95% a 30 països i desfilarà com amarca convidada a la Petite Parade

MAITE CRUZ

Cristina Fernández, arquitecta reconvertida

]XaviNadalhaestat elegit presidentde lapatronalPimeCavaen substituciódePereGuilera, quepermotiusde salutpassa aocupar la vicepresidència.Nadal, que ja vaocupar lapresidència en laprimera etapade lapatronal, lideraràPimeCavaels pro­pers 12mesos.Ladirecció serà col∙legiada,ocupant­seGuilerade les relacions institu­cionals.GuillemCarol ocupa la vicepresi­dència segona. /R.Francàs

AxonPartners inverteix 4milions aHolaluzM. GALTÉS Barcelona

Holaluz, la comercialitzadora d’electri­citat fundadael2010perCarlotaPi,Ori­olVilaiFerranNogué,acabadetancarlaseva primera ronda de finançament, enla qual el fons Axon Partners Group haaportat 4 milions d’euros a canvi d’unaparticipació minoritària. La inversióculmina un llarg procés en el qual lacompanyia ha buscat el company de vi­atge adequat per al creixement, i en elqual ha estat assessorada per Crea In­versión iRCDAbogados.El 2015, Holaluz va tancar amb unes

vendesde70milionsd’euros, laqualco­

sa representa un creixement de gairebéel150%sobrel’anyanterior,i60.000cli­ents. “Fins ara hem crescut a pulmó,guanyem3.000clientscadames,nomésfentmàrquetingdeguerrilla.Aravolemferunsaltennotorietat”,diuPi.Elsnousrecursos es destinaran a tecnologia,atenció al client, i publicitat. Preveuentancar el 2016 amb 100.000 clients i en­trar en beneficis. La plantilla està pre­vist que aquest any passi dels actuals 70a90treballadors.Axon és un fons creat per Francisco

VelázquezdeCuéllar iAlfonsodeLeón,i entre les seves inversions destaquenWuaki,AkamonoByHours.c

XAVIER GÓMEZ / ARXIU

Els fundadors Vila, Pi i Nogué

L’aplicaciódemissatgeriaja té 100milionsd’usuarisactius

ESADE

PrimerMBAdirigit alsector de l’automoció]Esade, encol∙laboracióambelClústerdela Indústriade l’AutomociódeCatalunya(CIAC),hapresentatelprimerCorporateMBA(CMBA)dirigit alsprofessionalsdelsector.Elprogramas’impartiràa les ins­tal∙lacionsde l’escolaaBarcelonadesdelproperoctubre finsa l’abrildel2018 iestàdissenyatper formardirectiuscapaçosdeliderarnousmodelsdenegocien la indús­triade l’automòbil. /Redacció

rac1.cat / #frac1

Ho patrocinen:

‘El Barçajuga a RAC1’

Rayo vs.FC Barcelona

Dijous, 3 de març, a les 20 hAmb Joan Maria Pou i l’equip d’@FCBRAC1

tots som 1

MONICA
Rectángulo
Page 11: President del Clúster de la Indústria d’Automoció de ... · el Clúster de la Indústria d’Automo-ció de Catalunya (CIAC). Ha passat de tenir els cinc socis fundadors a les

CATALUNYA

Viernes 4 noviembre 20164 Expansión

FGC Las estaciones de esquí de Ferrocarrils de la Generalitat de Ca-talunya (FGC) han invertido más de cuatro millones de euros para la temporada de invierno 2016-2017, según explicaron ayer los directo-res de las instalaciones. En concreto, la mayor inversión la ha acome-tido Vall de Núria, con 1,8 millones de euros –cifra que incluye tam-bién actuaciones en el cremallera–, seguida de Skipallars (Espot y Port Ainé), con 871.000 euros para adecuar la estación y 400.000 para la carretera de Port Ainé; Vallter 2000, con 803.000 euros, y La Molina, con 400.000 euros, informa Europa Press.

Inversiones de cuatro millones de euros en las estaciones de esquí

CIAC La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic–UCC) impartirán a partir del próximo curso sendos grados en Ingeniería de Automo-ción, en colaboración del Clúster de la Indústria d’Automoció de Ca-talunya (Ciac). El de la UPC tendrá 270 créditos, será parcialmente en inglés y cubrirá tanto el desarrollo del producto como el estudio y el análisis del proceso productivo. La UVic prevé un grado dual con un plan de estudios basado en el diseño y desarrollo de producto, con aspectos de gestión empresarial e innovación tecnológica.

Nuevos grados universitarios de Ingeniería de la Automoción de la UPC y la UVic-UCC

CONSORCI DE LA ZONA FRANCA Representantes de unas 80 pymes catalanas participaron ayer en una jornada sobre las oportu-nidades de inversión y de intercambio empresarial que ofrece la ciu-dad china de Shenzhen, de 18 millones de habitantes. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZF) organizó la jornada junto a la em-presa Puente China y la sociedad Invest in Shenzhen. Al evento asis-tió el cónsul general de China en Barcelona, Tang Heng. El delegado especial del Estado en el CZF, Jordi Cornet, recordó que este ente tie-ne representación en Shenzhen desde septiembre de 2014.

Unas 80 pymes catalanas se interesan por la ciudad china de Shenzhen

Beabloo prevé triplicar su facturación este año TECNOLOGÍA/ La compañía estima que ingresará diez millones de euros este año, y se prepara para entrar en el mercado estadounidense con una nueva oficina.

Tina Díaz. Barcelona Beabloo ha quintuplicado su plantilla en cerca de dos años, al pasar de 20 empleados en enero de 2015 a 105 trabajado-res en noviembre de 2016. La tecnológica, que prevé estabi-lizarse en los 120 profesiona-les, está especializada en ana-lizar el big data de las empre-sas. Si los planes siguen según lo previsto, Beabloo debería facturar este año 10 millones, un 233% más que los tres mi-llones que ingresó en 2015.

Este ambicioso crecimien-to se justificaría por “la adqui-sición de la también tecnoló-gica Metriplica, grandes pro-yectos acordados con clientes y el lanzamiento de myBloo”, explica su consejero delegado y fundador, Jaume Portell.

El ejecutivo controla con el equipo fundador el 20% de Beabloo. La japonesa Soft-Bank Group tiene el 34%; el family office Infema/Cofema, con el 13%; y el 4% es de Bao-zun, líder de e-commerce en China. El 29% se reparte en-tre minoritarios, como Scan Computers o un inversor chi-no.

Evolución del negocio Creada en 2008, Beabloo na-ció para ayudar a los peque-ños comercios a comunicarse con sus clientes en el punto de venta a través de pantallas y de una aplicación móvil. En 2009 la crisis hizo mella: “ca-da año perdíamos el 17% de los clientes porque cerraban las tiendas”, comenta Portell.

Beabloo dio un giro en su negocio y aprovechó su tec-nología para dirigir su comu-nicación de proximidad a clientes más grandes: aero-puertos, universidades, la banca y grandes comercios, entre otros. “Son empresas que tienen un espacio público y necesitan comunicarse con sus clientes”, puntualiza. La

Toni Plaza, director financiero; Jaume Portell, consejero delegado, y Alex de Dios, director de operaciones.

tecnología de Beabloo ha evo-lucionado hasta analizar el big data.

Por ejemplo, en una tienda de Desigual o un concesiona-rio Nissan, las pantallas equi-padas con sensores y cámara –con publicidad de la marca–, reconocen si el cliente que pa-sa por delante es hombre o mujer, si entra en el local o pa-sa de largo, si es una primera visita o no.

Esta información que reci-

ters, Deloitte o MediaTek, a través de los que distribuye su solución tecnológica. Beabloo cobra un euro por metro cua-drado al mes según el espacio donde instala su tecnología.

Para el pequeño comercio La tecnológica ha destinado al desarrollo de producto y al aumento de plantilla parte de los diez millones que recibió en 2015 con la entrada de los inversores asiáticos.

Alrededor de 1,5 millones se han destinado a myBloo, una plataforma que acaba de lanzar para digitalizar a los pequeños comercios por 49,99 euros. Beabloo negocia con empresas de telecomuni-caciones y de la banca para comercializar myBloo con-juntamente.

La compañía, que opera en Europa, Oriente Medio, Asia y Lationoamérica, prevé abrir una delegación en Estados Unidos en 2017. Será la cuarta oficina fuera de España –la sede está en el 22@ de Barce-lona–, ya que tiene dos ofici-nas con 15 personas en China.

Gabriel Trindade. Barcelona Sequentia Biotech, con sede en el Parc Científic de Barce-lona, prepara el lanzamiento de Gaia, una herramienta bioinformática online. El soft-ware obtiene una visión deta-llada de los microbiomas (el conjunto de microorganis-mos que se encuentran en los seres vivos) procedentes del cuerpo humano, animales, re-siduos orgánicos, agricultura, y medio ambiente.

“El programa proporciona análisis de datos metagenó-micos a partir de muestras ambientales, lo que constitu-ye una gran ventaja, ya que se estima que con los métodos tradicionales, basados en el aislamiento y cultivo de mi-croorganismos in vitro, se pierden entre 90-99% de los microbios de la muestra”, ex-plica el cofundador y conseje-ro delegado de Sequentia, Walter Sanseverino.

‘Spin off’ del CRAG La firma fue fundada hace tres años por Sanseverino y Riccardo Aiese Cigliano co-mo una spin off del Centre de Recerca Agrigenómica (CRAG), un consorcio forma-do por el CSIC, el IRTA, la UAB y la UB. El objetivo de Sequentia Biotech es crear conocimiento con la finalidad de mejorar la accesibilidad a la información producida por las tecnologías de secuencia-ción de nueva generación (NGS, por sus siglas en inglés) a la comunidad científica, de manera eficiente y asequible.

Tres años después de su constitución, Sequentia ha conseguido una cartera de clientes y socios formada por más de 30 centros de investi-gación públicos, empresas y hospitales. Además participa en más de 160 proyectos de I+D públicos y privados. En 2014, su primer año comple-to, la compañía facturó 113.346 euros y obtuvo un be-neficio de 41.936 euros.

Sequentia Biotech lanza ‘Gaia’, su primer software

Expansión. Barcelona Vodafone ha alcanzado el 98% de la población catalana con cobertura 4G, con un to-tal de 409 municipios, frente al 93% de población y una veintena de municipios me-nos que cubría en 2015. La compañía ha llegado a 251 ciudades con 4G+ (que per-mite doblar la velocidad de descarga del 4G), frente a las 23 de hace un año, según ex-plicó ayer su director en Cata-lunya, Albert Buxadé.

La empresa se mantiene en dos millones de clientes de te-lefonía móvil (774.000 con 4G) y más de 430.000 de ban-da ancha fija en Catalunya. También cuenta con 193.000 abonados a Vodafone One y 102.000 a la televisión.

La cobertura de fibra óptica llega hasta 1.350.000 hogares en 39 municipios, y la previ-sión es ampliarla a 100.000 más antes de fin de año y lle-gar a 42 localidades.

Vodafone ha invertido 227 millones de euros en Catalun-ya en los últimos dos años, frente a los 177 millones del bienio anterior, informa Eu-ropa Press. La inversión se destinó al despliegue del 4G.

Entre empleos directos e indirectos, Vodafone suma 2.767 empleos en Catalunya frente a los 3.131 de hace un año. La firma considera que su contribución económica directa e indirecta en Cata-lunya es de 757 millones.

Vodafone llega al 98% de la población catalana con 4G

Elen

a R

amón

Integración de MetriplicaEl pasado junio Beabloo creció inorgánicamente con la compra de Metriplica, empresa catalana especializada en análisis online. La operación se valoró en dos millones de euros. La transacción se efectuó con un intercambio de acciones y en efectivo, aunque hay una tercera parte que se saldará según la evolución de la facturación de Metriplica en los próximos dos años. La compañía contaba con 17 empleados cuando se integró en Beabloo pero ahora ya son 25 profesionales. “Con la fusión podemos ofrecer una visión en 360º de cómo las marcas pueden generar valor”, explica Jaume Portell, consejero delegado de la firma. Beabloo no está analizando más adquisiciones pero tampoco las descarta si la oportunidad es buena, añade.

Albert Buxadé.

be a través del rastro de los smartphones es valiosa para la compañía, ya que identifica patrones de conducta y ayuda a entender factores sobre los usuarios, que la marca usa en su estrategia de márketing .

“Es tecnología para hablar al cliente en el punto de venta y escucharle”, dice Portell, que añade: “somos el Google Analytics del mundo offline”.

La compañía tiene partners locales, como Scan Compu-

MONICA
Rectángulo