PFC_JB_ Manual de Gestió

7/25/2019 PFC_JB_ Manual de Gesti

1/120

ENGINYERIAENORGANITZACIINDUSTRIALPROJECTE FINAL DE CARRERA

Projectista: Joan Brunet Campeny

Director: Pedro R. Mondelo

Convocatria: Febrer 2010

MANUAL DE GESTI PER A LA INTEGRACI DE LA PREVENCI DE RISCOSEN UN INSTITUT DE SECUNDRIA DEL SISTEMA EDUCATIU PBLIC


2/120


3/120

Manual de Gesti de Prevenci de Riscos dun Institut 1

RESUM

El projecte contempla el disseny i la implantaci dun Sistema de Gesti de

Prevenci de Riscos Laborals (SGPRL) per qualsevol institut deducaci

secundria del sistema pblic.

Per a lelaboraci del SGPRL sha utilitzat com a base la norma de reconegut

prestigi OHSAS 18001/99 (Occupational Health and Safety Management

Systems). El SGPRL dissenyat s compatible amb el Pla de Prevenci de lEns

Pblic que gestiona la xarxa de centres educatius.

Sha realitzat una avaluaci inicial dels aspectes de seguretat i salut, analitzant el

grau dadequaci a la legislaci vigent, aix com el funcionament del Servei de

Prevenci Propi.

A continuaci sha dissenyat un sistema de gesti adequat a linstitut, que recull

la poltica preventiva, lorganitzaci necessria, els processos preventius i la seva

integraci en totes les rees de linstitut. Tot aix, tenint en compte la missi del

centre que ha dimpregnar a lalumnat (futurs treballadors/es) els valors de

seguretat i salut en tots els mbits educatius.


4/120

Manual de Gesti de Prevenci de Riscos dun Institut2


5/120


NDEX

1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE 12

2. INTRODUCCI 12

2.1. OBJECTIUS DEL PROJECTE 13

2.2. ABAST DEL PROJECTE 13

3. AVALUACI INICIAL 13

3.1. VALORS I POLTICA DE PREVENCI 143.2. PLANIFICACI 15

3.3. ORGANITZACI,FUNCIONS I RESPONSABILITATS 15

3.4. ANLISI DE PROCESSOS 15

3.5. EQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL 16

3.6. FORMACI 16

3.7. MESURES DEMERGNCIA 17

3.8. INFORMACI 17

3.9. CONSULTA I PARTICIPACI 18

3.10. COORDINACI DACTIVITATS EMPRESARIALS 18

3.11. CONTRACTACI DE TREBALLADORS 18

3.12. CONTROLS ACTIUS 18

3.13. CONTROLS REACTIUS 19

3.14. MANUAL,PROCEDIMENTS I INSTRUCCIONS 19

3.15. REGISTRES DEL SISTEMA 19

3.16. AUDITORIES 19

4. SISTEMA DE GESTI DE LA PREVENCI 19

4.1. DECLARACI DE PRINCIPIS 21

4.2. COMPROMS DE LINSEN MATRIA PREVENTIVA 22

4.3. PLANIFICACI PREVENTIVA 24

4.3.1. OBJECTIUS DE PREVENCI 25

4.3.2. PROGRAMA DE PREVENCI DE RISCOS 26


6/120


4.4. IMPLEMENTACI I OPERACI 27

5. ORGANITZACI DE LACTIVITAT PREVENTIVA 28

5.1. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LINS 285.2. ORGANITZACI DEL LACTIVITAT PREVENTIVA DINS LADM 36

5.2.1. ORGANITZACI DE LA PREVENCI DINS LADM 36

5.2.2. ORGANITZACI DE LA PREVENCI EN LINS 38

5.2.3. CONTROL DE DOCUMENTS 43

5.2.4. REGISTRES DEL SISTEMA DE GESTI 44

5.3. COMPROVACI I ACCIONS CORRECTORES 46

5.4. REVISI DEL SISTEMA 46

6. PROCESSOS PREVENTIUS 47

7. IDENTIFICACI DE LA LEGISLACI APLICABLE 48

7.1.OBJECTE 49

7.2.CLIENTS INTERNS 49

7.3.PUNT QUE DESENCADENA EL PROCS 49

7.4.ENTRADES DEL PROCS 507.5.TASQUES I ACTIVITATS QUE COMPOSEN EL PROCS 50

7.6.ASSIGNACI DE FUNCIONS I RESPONSABILITATS 50

7.7.PROCEDIMENTS DEL SERVEI DE PREVENCI 51

8. OBJECTIUS I PROGRAMA DEL SISTEMA DE GESTI 51

8.1.OBJECTIU 51



8.4.ENTRADES DEL PROCS 52

8.5.TASQUES I ACTIVITATS QUE COMPOSEN EL PROCS 52



9. ELABORACI I CONTROL DE LA DOCUMENTACI 53


7/120


9.1.OBJECTE 53







10. IDENTIFICACI DE PERILLS I CONTROL DE RISCOS 55

10.1.OBJECTIU 55





10.5.1. AVALUACI DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES 57

10.5.2. ADQUISICI I ACCEPTACI DEQUIPS DE TREBALL 58

10.5.3. MANUAL DAUTOPROTECCI 58

10.5.4. AUDITORIES DE SEGURETAT 58

10.5.5. GESTI DE MATERIALS PERILLOSOS 5910.5.6. INVESTIGACI DE SUCCESSOS I/O INCIDENTS 60

10.5.7. CONTROL DACCIDENTABILITAT 60

10.5.8. CONTROL DEMPRESES EXTERNES 60



10.7.1. AVALUACI DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES 61

10.7.2. ADQUISICI I ACCEPTACI DEQUIPS DE TREBALL 6110.7.3. MANUAL DAUTOPROTECCI 61

10.7.4. AUDITORIES INTERNES 62

10.7.5. ASSISTNCIA SANITRIA 62

10.7.6. INVESTIGACI DE SUCCESSOS I/O INCIDNCIES 62

10.7.7. CONTROL DE ACCIDENTABILITAT 62

10.7.8. CONTROL DEMPRESES EXTERNES 62

10.7.9. GESTI DE MATERIALS PERILLOSOS 63


8/120


11. AVALUACI DE RISCOS 63

11.1.OBJECTE 63


11.2.PUNT QUE DESENCADENA EL PROCS 6411.3.ENTRADES DEL PROCS 65




12. ADQUISICI I ACCEPTACI DEQUIPS DE TREBALL 68

12.1.OBJECTIU 6812.2.CLIENTS INTERNS 69






13. MANUAL DAUTOPROTECCI 71

14. PLA DE MANTENIMENT 71

14.1. DESCRIPCIIPERIODICITATDELESACTIVITATS 71

14.2. CUANTIFICACIIPERSONALIMPLICATENLESACTIVITATS 73

14.2.1. INSTALLACIDECALEFACCI 73

14.2.2. INSTALLACIDECLIMATITZACI 74

14.2.3. INSTALLACIDEGASNATURAL 74

14.2.4. INSTALLACIONSDEFONTANERIA 75

14.2.5. INSTALLACIDELECTRICITAT 75

14.2.6. INSTALLACIDETRANSPORT(ELEVADORS) 76

14.2.7. INSTALLACIDEPROTECCICONTRAINCENDIS 76

14.2.8. ESTRUCTURAICOBERTA 76

14.2.9. PARAMENTSPERIMETRALS 76

14.2.10. TANCAMENTSEXTERIORS 7714.2.11. INSTALLACIONSDECUINA 77


9/120


14.2.12. EQUIPSSANITARIS 77

14.2.13. DESGUASSOS 77

15. AUDITORIES DE SEGURETAT 77

15.1.OBJECTIU 78







16. MATERIALS PERILLOSOS 80

16.1.OBJECTIU 80







17. INVESTIGACI DE SUCCESSOS I/O INCIDNCIES 83

17.1.OBJECTIU 83







18. CONTROL DACCIDENTABILITAT I MALALTIES PROFESSIONALS88

18.1.OBJECTIU



10/120







19. COORDINACI DACTIVITATS EMPRESARIALS 90

19.1.OBJECTIU 91







20. FORMACI 93

20.1.OBJECTIU 93







21. MESURES DE PROTECCI 96

21.1.OBJECTIU 97








11/120


22. TREBALLADORS ESPECIALMENT SENSIBLES 99

22.1.OBJECTIU 99


22.3.PUNT QUE DESENCADENA EL PROCS 10022.4.ENTRADES DEL PROCS 100




23. INFORMACI, CONSULTA I PARTICIPACI DEL PERSONALTREBALLADOR 102

23.1.OBJECTIU 102







24. CLIMA LABORAL 106

24.1.OBJECTIU 106







25. CONTROLS INTERNS 108

25.1.OBJECTIU 108





12/120





26. DOCUMENTACI 110

26.1.PROCEDIMENTS 111

26.2.INSTRUCCIONS DE TREBALL I SEGURETAT 111

26.3.REGISTRES 112

27. IMPLANTACI DEL SISTEMA DE GESTI 112

27.1.INFORMACI A LEQUIP DIRECTIU DE LINS 11327.2.INFORMACI AL COMIT TERRITORIAL DE SEGURETAT I SALUT DEL PERSONAL

DOCENT I AL COMIT DE SEGURETAT I SALUT DEL PERSONAL DADMINISTRACI,

TCNICS I LABORALS 113

27.3.LLIURAMENT A CADA DEPARTAMENT DEL SISTEMA DE GESTI 113

27.4.INFORMACI A TOT EL PERSONAL DE LINS 114

27.5.INFORMACI EN LA REVISTA PRPIA DE LINS 114

27.6.INFORMACI EN ELS PANELLS INFORMATIUS 114

27.7.INFORMACI I FORMACI ALS NIVELLS ESPECIALITZATS 115

27.8.INTEGRACI DEL SISTEMA DE GESTI EN INTRANET 115

28. CONCLUSIONS 115

29. BIBLIOGRAFIA 117


13/120


1. Glosari

ADM: Administraci Educativa

AR: Avaluaci de Riscos

CAP: Cap dEstudis

CSS: Comit de Seguretat i Salut

CPRL: Coordinador de Prevenci de Riscos Laborals

DEPs: Departaments Educatius

DIR: Director de lINS

DP: Delegats de Prevenci

EPI: Equip de Protecci Individual

INS: Sigles del nom de lempresaINSHT: Instituto Nacional de Seguridad e Higiene del Trabajo

LPRL: Llei de Prevenci de Riscos s (Ley 31/1995)

MAN: Responsable de Manteniment

MAP: Manual dAutoprotecci

NI: Norma Interna del Sistema de Gesti

NTSP: Norma Tcnica del Servei de Prevenci

OHSAS: Occupational Health and Safety Management Systems

PAS: Personal dAdministraci i Serveis

PER: Departament de Personal (recursos humans)

PRL: Prevenci de Riscos de Laborals

PSP: Procediment del Servei de Prevenci

RD: Reial Decret

RVS: Responsable Vigilncia de Salut

SCR: Secretari

SFP: Secci de Formaci Permanent

SGPRL: Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos Laborals

SPP: Servei de Prevenci de Riscos de lADM

SSL: Seguretat i Salut


14/120


1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE

El sistema pblic que gestiona els centres educatius densenyament obligatori a

Catalunya s una estructura de funci pblica que amb ms de 80.000

treballadors i ms de 2.500 centres de treball disposa duna organitzaci

complexa. Els centres docents densenyament secundari, noms s una de les

tipologies dels centres que gestiona ladministraci educativa.

Els centres densenyament secundari tenen un cert grau dautonomia dins de

lorganitzaci educativa. Aquesta autonomia cada vegada s ms elevada. s en

aquest context dautonomia que la prevenci de riscos ha dintegrar-se cada

vegada ms en aquesta organitzaci anomenada institut dEnsenyamentSecundari (a partir dara INS) que tot i disposar dels recursos humans i

econmics limitats ha dassumir unes responsabilitats que per normativa se li

exigeixen. Aquestes responsabilitats gestores que ha dassumir lINS, es poden

fraccionar en gesti acadmica, gesti econmica i gesti organitzativa. De

vegades els perfils del lders daquestes organitzacions es destaquen com a bons

gestors en una daquestes branques ms que en les altres. Les funcions com a

caps de personal que els sn inherents en el lloc que ocupen, sassumeixen de

forma tangencial per molts directors, ja que a ms, s una gesti compartida

amb ladministraci educativa que es regeix per una normativa dispersa i

complexa.

Aquest manual ha de servir com a exemple als equips directius dels INS per

implementar de forma efectiva el Pla de prevenci que va aprovar recentment

ladministraci educativa.

2. INTRODUCCI

Mitjanant la implantaci dun Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos es

pretn que tots els nivells organitzatius de lINS tinguin al seu abast, mtodes i

eines gesti i de treball que els permeti actuar adequadament, dins del camp de

la prevenci de riscos, no noms sobre els diferents processos de lINS, si no

tamb a travs de la gesti dels processos preventius.


15/120


2 . 1 . Ob j e c t i u s d e l p r o j e c t e

Desenvolupar un sistema de gesti de la prevenci sota un model prevencionista,

amb les caracterstiques segents:

1) Prevenci integral, de tots els riscos en general, promovent accions que

contribueixin a millorar la qualitat, tant de la vida laboral com del procs

educatiu en el seu conjunt.

2) Prevenci integrada, en el conjunt de les activitats de lempresa, en els

processos tcnics, en lorganitzaci del treball, en les condicions en que aquest

es realitza i seguint la lnia jerrquica de lINS.

3) Prevenci participativa, basada en els drets del personal treballador

dinformaci, formaci i participaci, en lavaluaci dels riscos, en el disseny,

ladopci i el compliment de les mesures preventives.

2 . 2 . A b a s t d e l p r o j e c t e

Realitzar lavaluaci o diagnstic inicial de lINS, bsic per poder dissenyar un

sistema de gesti adequat i fixar lestratgia per aconseguir els objectius bsics,

o a mitj termini en matria de prevenci de riscos.

A partir daqu, establir la poltica preventiva de lINS, que servir com marc per

a desenvolupar totes les actuacions relacionades amb la seguretat i salut. A

continuaci es definir lorganitzaci, funcions i responsabilitats en lestructura de

lINS.

Llavors es dissenyar el Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos (SGPRL)

analitzant els processos preventius, definint els procediments escrits i elaborant

tota la documentaci.

3. AVALUACI INICIAL

El diagnstic o avaluaci inicial s el coneixement real de la situaci en la que es

troba lINS, esbrinant daquesta forma com es desenvolupa lacci preventiva.


16/120


Lavaluaci, busca un coneixement de lINS per a prendre les decisions de millora

ms adequades en matria de seguretat i salut, i s el pas fonamental abans del

desenvolupament e implantaci dun sistema de gesti dacord amb una norma

definida, en aquest cas la norma OHSAS 18001/99.

Aquesta avaluaci engloba a tot lINS, i en la totalitat de lacci preventiva i a les

tasques que en alguns casos, sn prpies del servei de prevenci de riscos.

Els elements que shan observat i analitzat sn els segents:

Valors i poltica de prevenci Estratgia i planificaci

Organitzaci

Procs per lestabliment dobjectius

Avaluacions de riscos

Processos preventius

Controls actius i reactius

Documentaci

auditories i revisi del sistema

3 . 1 .

Va l o r s i p o lt i c a d e p r e v e n c i

Desprs danalitzar aquest element les conclusions sn les segents:

No existeix una visi de la prevenci a llarg termini

No shan definit els valors de lorganitzaci en matria de prevenci,encara que en realitat existeixin, siguin compartits per la majoria i

adequats amb la resta de valors de lINS

No sha elaborat una poltica en matria de prevenci

La prevenci de riscos no s part integrant de la gesti de lorganitzaci

Hi ha un comproms no explicitat per assolir un cert nivell de seguretat i

salut, acomplint com a mnim amb la legislaci vigent en aquesta matria


17/120


3 . 2 . P l a n i f i c a c i

Lanlisi daquest element s el segent:

No existeix un pla estratgic de prevenci

Sha establert les rees i els factors crtics noms per a la reducci de

laccidentabilitat

No sha definit objectius concrets tot i que hi ha com a prioritat la reducci

de laccidentabilitat

No sha definit els objectius estratgics en matria de prevenci

No existeix una planificaci de lacci preventiva dacord als objectius

Les niques accions planificades sn les corresponents a algunes de les

mesures preventives contemplades en lavaluaci de riscos, a on

sestableixen els responsables i les dates dexecuci, realitzant-se un

seguiment del compliment.

3 . 3 . O r g a n i t z a c i , f u n c io n s i r e s p o n s a b i l i t a t s

Les conclusions sn les segents:

La prevenci no est integrada en tots els nivells organitzatius de lINS.

Estan definides algunes de les funcions i responsabilitats tant dalguns

docents com de lequip directiu en matria de prevenci.

La modalitat organitzativa en matria de prevenci compleix la legislaci

vigent, essent un Servei de Prevenci Propi. Assumit per lAdministraci

Educativa.

El SPRL disposa duns recursos humans i materials massa ajustats per les

dimensions de lorganitzaci. Els rgans de participaci del personal treballador estan creats, per no

depenen directament de lestructura organitzativa de lINS. En canvi, els

equips directius estan representats en els Comits de Seguretat i Salut

Territorial en representaci de lADM.

3 . 4 . An l i s i de p ro ces so s

Lanlisi daquest element ha constatat que:


18/120


Els processos educatius no contemplen en general lanlisi preventiu quan

lactivitat ho requereix

La resta de processos estan supervisats per persones especialitzades

Sha efectuat lavaluaci de riscos inicial dels aspectes de seguretat amb

un mtode adequat

Els equips o installacions sotmeses a reglaments especfics de seguretat

industrial es troben definits i legalitzats, dacord a la normativa vigent

Per a la elecci dels equips o installacions productives sanalitzen les

condicions de treball

Es realitza controls peridics sobre els equips o installacions, revisant-se

els processos en cas de trobar-se anomalies Es t en compte la protecci a les persones especialment sensibles, per

no duna forma sistematitzada

Existeix una planificaci adequada sobre les mesures a adoptar com a

resultat de lanlisi dels processos

3 . 5 .

Eq u i p s d e p r o t e c c i i n d i v i d u a l

Dels punts analitzats en aquest element es desprn que:

Noms sutilitzen els equips de protecci individual quan no s possible la

protecci collectiva

Els equips de protecci shan definit en funci dels riscos existents en els

llocs de treball, indicant-se les caracterstiques que han de reunir

El lliurament dels equips de protecci no es realitza duna forma

sistemtica i no en queda constncia

3 . 6 .

Fo rm a c i

Lanlisi daquest element ha indicat que:

Existeix una sistemtica implantada per a detectar les necessitats

de formaci en tots els nivells


19/120


Existeix un programa de formaci diferenciat pel personal dadministraci i

serveis i un altre pel personal docent

La formaci que simparteix est dacord a les necessitats de cada lloc de

treball

Tot el personal treballador rep formaci en matria preventiva en el

moment del seu ingrs, de la mateixa manera que quan es produeix un

canvi de funcions o de procs

La formaci simparteix a travs de personal capacitat, ja sigui intern o

extern

3 . 7 .

Mes u r e s d em e r g n c i aSha implantat en lINS un pla demergncia, a on sha analitzat les possibles

situacions demergncia, tenint en compte el personal propi i lali.

Sha establert les mesures necessries en:

Lluita contra incendis

Evacuaci en cas demergncia

Periodicitat de revisi de les mesures demergncia

Manteniment dels mitjans tcnics per a situacions demergncia

Designaci de personal per a la posada en prctica de les mesures

demergncia i la seva formaci

Realitzaci de simulacres i la seva posterior anlisis prenent les mesures

de millora corresponents

No est elaborat el Manual dautoprotecci

3 . 8 . I n f o r m a c i

En aquest apartat sha de millorar la sistemtica dinformaci al personal

treballador en matria de prevenci, de manera que sasseguri la seva recepci,

utilitzant les guixetes, correus electrnics i els pannells que existeixen en cada

rea.


20/120


Sha de millorar la informaci a tot el personal sobre els resultats de lacci

preventiva en les seves rees de responsabilitat.

3 . 9 .

Con s u l t a i p a r t i c i p a c i

Existeix una sistemtica establerta per a la consulta i participaci del personal

treballador. Estan constituts adequadament els Comits de Seguretat i Salut,

estan establertes les normes de funcionament. Per, no dins el propi INS si no

donant compliment a les necessitats de tota l estructura de lEns Educatiu i

seguint el Pacte sobre drets de participaci dels empleats i empleades pblics en

matria de prevenci de riscos laborals en l'mbit de l'ADM.

3 . 1 0 . Co o r d i n a c i d a c t i v i t a t s em p r e s a r i a l s

Estan elaborats la majoria dels procediments de coordinaci dactivitats

empresarials necessaris per satisfer les necessitats de coordinaci. En alguns

casos est pendent la implementaci daquests procediments.

3 . 1 1 .

Co n t r a c t a c i d e T r e b a l l a d o r s

Per normativa de funci pblica els INS no poden fer contractaci de personal de

forma directa, noms poden contractar serveis. La contractaci de personal

eventual la realitza lEns Pblic a partir de les borses dinterins amb les que es

cobreixen les baixes i vacants.

3 . 1 2 .

Co n t r o l s a c t i u s

Es realitza un seguiment de laccidentabilitat amb lobjectiu de reduir-la i

comprovar la seva evoluci.

Es realitzen controls sobre les condicions dels locals, installacions, equips i

condicions de treball.

Es certifica laptitud pels llocs de treball com a conseqncia dels reconeixements

mdics peridics previstos en la Vigilncia de la Salut. La vigilncia de la Salut


21/120


lofereix peridicament el servei de prevenci de Prevenci de Riscos als diferents

INS.

Les installacions sotmeses a Reglaments de Seguretat Industrial, en general,

reben les inspeccions corresponents dins dels terminis fixats en la legislaci.

3 . 1 3 . Co n t r o l s r e a c t i u s

Dins dels controls reactius, se realitza la investigaci tant dels accidents com dels

incidents.

3 . 1 4 .

Ma n u a l , p r o c e d i m e n t s i i n s t r u c c i o n s

Existeixen alguns procediments i instruccions de treball, relatius a la prevenci

de riscos, per no existeix una revisi peridica del sistema.

Els procediments implementats shan realitzat a travs dinformes o comunicats

del Servei de Prevenci Propi.

3 . 1 5 . Re g i st r e s d e l si s t em a

Sha definit els registres estrictament necessaris que des del Servei de Prevenci

sha implementat. Aquests registres legals estan identificats i a disposici de

lautoritat competent. De totes formes sha de millorar la sistematitzaci de

codificaci i el seu arxiu.

3 . 1 6 .

a u d i t o r i e s

Est pendent la segona auditoria obligatria que estableix el RD 39/1997, de 17

de gener, pel qual saprova el Reglament dels serveis de prevenci.

4. SISTEMA DE GESTI DE LA PREVENCI

Sha procedit a desenvolupar un Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos

(SGPRL) segons els requisits establerts en la norma OHSAS 18001/99.


22/120


Els diferents elements que garanteixen lxit dun sistema de gesti de prevenci

de riscos es llisten a continuaci:

Poltica preventiva

Planificaci preventiva

Implementaci i operaci

Comprovaci i accions correctores

Revisi del sistema

Tots ells englobats dins dun procs de millora contnua.

Aquests elements se desenvolupen en el Pla de Prevenci elaborat per lEns

Pblic deducaci responsable final de la prevenci a lINS.

LEns Pblic reconeix el dret de tot el seu personal treballador a una protecci

efica en matria de prevenci de riscos, i assumeix la gesti i la integraci de la

prevenci en la totalitat de les tasques i decisions que aquest personal du a

terme, com a administrador i gestor dels bns pblics dins de les seves activitats

diries, mitjanant una acci permanent, que t la finalitat de millorar els nivells

de protecci existents.

El comproms general de ladministraci educativa en matria preventiva s

promoure i fomentar la integraci de la prevenci de riscos en els sistemes de

gesti dels centres de treball que hi depenen.

Seguint la poltica de ladministraci educativa lINS t la voluntat de destinar els

recursos que li sn assignats per desenvolupar una poltica de Prevenci de

Riscos capa d'aconseguir la millora contnua de la seguretat i la salut de les

treballadores i dels treballadors al seu servei, mitjanant el desenvolupament

d'una veritable i autntica cultura preventiva que s'ha d'integrar en tota

l'estructura organitzativa.

Aquesta declaraci de principis ha de servir per impregnar a totes les activitats,

docents i no docents de lINS, la cultura de prevenci necessria que la llei de

prevenci encomana a tots els organismes competents en matria educativa, pertal daconseguir incloure com a eix transversal els aspectes de seguretat i salut.


23/120


LINS t la voluntat dacomplir amb all que diu l'article 1 del Reial Decret

604/2006, la integraci de la prevenci,

en tots els nivells jerrquics de l'empresa comporta l'atribuci a tots

aquests, i l'assumpci per part d'aquests, de l'obligaci d'incloure la

prevenci de riscos en qualsevol activitat que duguin a terme o ordenin i

en totes les decisions que adoptin.

4 . 1 . De c l a r a c i d e p r i n c i p i s

La poltica en prevenci de riscos de lINS es fonamenta en una declaraci deprincipis i compromisos que t la voluntat dintegrar la seguretat i la salut en

totes les activitats i decisions de lorganitzaci, on hi han d'estar implicats tot el

personal treballador i especialment lequip directiu en les decisions que sn de la

seva competncia.

ELS NOSTRES PRINCIPIS

Lobjectiu de lINS amb aquest Manual de Gesti de la Prevenci, s doble. Per

una part ha de servir per contextualitzar i implementar en el centre docent el Pla

de prevenci de riscos de lINS, i per laltre assolir els nivells ms alts de

seguretat i salut i en una lnia de millora contnua.

Els nostres principis sn:

Estem al servei de la societat, compromesos amb els membres de la

comunitat educativa, respectant el marc legal i normatiu establert en cadacas.

Entenem la prevenci com una acci intrnseca a totes les activitats de

lINS. Lequip directiu, caps de departament, crrecs de coordinaci,

docents i personal dadministraci i serveis assumeixen les responsabilitats

que tenen en la matria, entenent que el treball per realitzar-se

correctament ha de fer-se amb seguretat.


24/120


Assumim que els accidents i les malalties relacionades amb el treball, no

sn degudes a latzar, sin que sn conseqncia dun inadequat control

del risc.

La qualitat en la docncia, noms s possible amb una organitzaci

saludable. El personal de lINS constitueix el valor ms important per

aconseguir-ho.

4 . 2 .

Com p r om s d e l I NS e n m a tr i a p r e v e n t i v a

El comproms general de lINS en matria preventiva s promoure i

fomentar la integraci de la prevenci de riscos en els diferents processos

de treball que intervenen en el centre.

Aquest comproms es pot dividir en els apartats segents:

Sha de disposar dels procediments i recursos necessaris pel

desenvolupament de les diferents activitats preventives.

Tot el personal ha dassegurar-se de disposar dunes correctes condicions

de treball. Per aix, mostra inters i dona exemple a lalumnat com a part

de les seves funcions.

Per evitar accidents o malalties relacionades amb el treball, shan

dadoptar o fer adoptar les mesures necessries per identificar, avaluar i

controlar els possibles riscos.

Adaptaci del lloc de treball, l'entorn i els aspectes organitzatius a les

caracterstiques individuals de les persones, a fi i efecte d'aconseguir

l'harmonitzaci entre l'eficcia i el benestar hum.

Millora contnua de les condicions de treball per elevar el nivell deprotecci de la salut i la seguretat del personal treballador.

Lorganitzaci interna ha de promoure i establir els mitjans necessaris per

que els comunicats de risc i suggeriments de millora per part del personal,

siguin analitzats i en els seu cas aplicats.

Es vetllar per assolir una organitzaci saludable, comprovant

peridicament el clima laboral.


25/120


Els esforos de tota la comunitat educativa han de projectar-se en la mateixa

direcci per aconseguir incrementar el nivell de salut de la organitzaci.

A continuaci sexposa la Poltica de Prevenci de Riscos definida per lINS:

1. Prevenci de Riscos com a principi educatiu

Tenir en compte la Prevenci de Riscos, s un dels principis vigents en el nostre

INS. La Qualitat Docent i la Prevenci de Riscos tenen la mateixa importncia per

a nosaltres.

2. Prevenci participativa

LINS assumir el model de prevenci participatiu, basat en el dret del personal

treballadors a participar activament en tot el que pugui millorar les seves

condicions.

3. Evitar els riscos

Evitar els riscos en la totalitat de totes les mesures que estiguin a labast de

lINS i tots els comportaments per reduir els efectes sobre les persones i/o

materials i les repercussions sobre el medi ambient. Quan no sigui possible

evitar-los, es reduiran al mnim, prioritzant la protecci collectiva a lindividual.

4. Responsabilitat de tot el personal

La Prevenci dels Riscos s tasca de cadascun dels membres de lINS. Aquesta

responsabilitat sha de crear i fomentar en els alumnes fent-los partcips de la

seguretat i salut de lINS, aquesta s una tasca contnua de tot el personal.

5. Millora contnua

Seguint un procs de millora contnua, aconseguirem elevar el nivell de protecci

de la salut i la seguretat del personal treballador i transmetre aquests valors a

lalumnat.

6. Gesti de la Prevenci Riscos


26/120


Implantarem un Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos que anirem millorant i

desenvolupant contnuament. En aquest sistema es defineixen clarament les

responsabilitats i la delegaci de tasques.

7. Provedors i collaboradors

Impliquem en la prevenci de riscos a tota la comunitat educativa i a tot el

personal que collabori amb lINS, inclosos els que utilitzen lINS fora de lhorari

lectiu. En quan als provedors tamb queden inclosos en les mesures referents a

la Prevenci de Riscos.

8. Control de la Prevenci

Revisem i avaluem peridicament el compliment daquests principis, i els efectesdactivitats en curs i noves sobre la seguretat i salut, aix com lefectivitat del

Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos implementat. Aplicant rpidament les

mesures de millora que resultin necessries.

4 . 3 .

P l an i f i c a ci p r e v e n t i v a

Sestableixen i es mantindran procediments per a la contnua identificaci dels

perills, lavaluaci dels riscos i la implementaci de les mesures de control

necessries. Aquests inclouran:

Activitats normals i puntuals

Activitats de tot el personal que tingui accs al centre de treball, incloses

les empreses de serveis que operen dins lINS

Installacions en el centre de treball, ja siguin proporcionades per

lorganitzaci o per altres

Sassegurar que els resultats daquestes avaluacions i els efectes daquests

controls sn considerats en el moment destablir els objectius de seguretat i

salut.

Per a la identificaci dels perills i avaluaci dels riscos, el servei de prevenci de

riscos ha utilitzat una metodologia que compleix amb les necessitats de lINS,

tenint en compte:

Labast, naturalesa i programaci per assegurar que es ms proactiva que

reactiva


27/120


Proporciona la classificaci dels riscos i la identificaci daquells que han de

ser eliminats o controlats amb mesures

Coherent amb lexperincia operativa i amb les capacitats de les mesures

utilitzades pel control dels riscos

Proporciona dades de partida per determinar els requisits de les

Installacions, la identificaci de las necessitats formaci i/o el

desenvolupament dels controls operatius

Les avaluacions de riscos dels llocs de treball realitzades fins al moment, es

poden analitzar a lannex C.

4.3.1. Objectius de Prevenci

Es realitzar una planificaci dobjectius per assegurar un sistema de millora

contnua, de manera que el seu desenvolupament quedi contemplat en el

programa de gesti de la prevenci.

La direcci de lINS fixar els objectius anuals de lacci preventiva per tal

deliminar, controlar i/o reduir els riscos, dacord a un ordre de prioritats en

funci de la magnitud i nmero de personal treballador afectat, desprs de

consultar amb el Servei de Prevenci i al personal treballador.

Els objectius de Prevenci resulten de la concreci de la poltica preventiva de

riscos definida, i hauran de ser realitzables en un termini i amb un responsable

assignat.

Els objectius fixats per la Direcci de lINS pel curs 2009-10 sn els segents:

1 Avaluaci, control i reducci dels riscos

Responsable: SPRL, ADM, DIR, CPRL,

2 Formaci del personal en prevenci

Responsable: DIR, DEPs, SFP, CPRL

3 Implantaci manual de autoprotecci

Responsable: SPRL, DIR, MAN, CPRL

4 Anlisi del clima


28/120


Responsable: SPRL, DIR, ADM, CPRL

6 Reducci progressiva del nmero daccidents

Responsable: SPRL, DIR, CPRL

7 Incloure en totes les comandes de material, contractes de serveis i

provedors les exigncies relatives a la prevenci de riscos

Responsable: DIR, DEPs, MAN, CPRL

8 Implantaci del SGPRL a lINS

Responsable: DIR, SCR, DEPs, MAN, CPRL

El compliment es verificar pel nombre dactuacions realitzades respecte a les

existents i en base al resultat de les mateixes, sanalitzaran per departament.

Lordre en el que apareixen els responsables s el mateix ordre en qu recau la

seva responsabilitat.

4.3.2. Programa de Prevenci de Riscos

Per aconseguir els objectius selaborar un programa de gesti, que haur de ser

revisat a intervals regulars i programats.

Aquest programa de gesti inclour totes les accions preventives previstes i es

fonamentar en:

Resultats de les avaluacions de riscos

Investigacions daccidents i/o incidents

Inspeccions internes de seguretat

Objectius que shagin establert

Mesures correctores que shagin proposat dins de plans dactuaci que estroben pendents dexecuci

Necessitats de formaci que shagin determinat

Resultats de les auditories de revisi

El programa inclour:

Lassignaci de competncies per a la realitzaci daccions

preventives

Lassignaci del responsable de la seva execuci

La fixaci de terminis pel seu desenvolupament


29/120


Mesures de control i revisi del procs

Les diferents actuacions preventives es definiran desprs de coordinar-les amb el

responsable de la seva execuci i amb els departaments afectats, essent

ladministraci educativa o la direcci la que es preocupi de posar a disposici els

mitjans necessaris per a la seva aplicaci.

Sha definit el Programa de Prevenci de Riscos assignant responsables i dates

dexecuci (sinclou en lAnnex G: Programa de Gesti de Prevenci de Riscos).

4 . 4 . I m p l e m e n t a c i i o p e r a c i

La Llei de Prevenci de Riscos (Llei 31/95) en els seus articles 30 i 31 estableixen

que lorganitzaci formal pel desenvolupament de lactuaci preventiva es

realitzar amb els mitjans propis i, concertant els mitjans aliens per aquelles

activitats que no es puguin assumir, dins dalguna de les modalitats que

sestableixen en el captol 3er del Reglament dels Serveis de Prevenci.

Al mateix temps, tal i com es desprn de larticle 1 del Reial decret 39/1997, de

17 de gener, pel qual saprova el Reglament dels Serveis de Prevenci, quedetermina que la integraci de la prevenci en el conjunt de les activitats de

lempresa implica que sha de veure reflectida en els processos tcnics, en

lorganitzaci del treball i en les condicions en que aquest es desenvolupi, la

prevenci sha dintegrar en el sistema general de gesti de lempresa, afectant

el conjunt de les seves activitats i a tots els nivells jerrquics.

La Llei de Prevenci de Riscos en el seu article 20 estableix que lempresa ha

dassignar al personal encarregat de posar en prctica les mesures demergncia.

Seguint aquests criteris, el model organitzatiu de la Prevenci de lINS correspon

a un model de Gesti Integrada, amb les caracterstiques bsiques segents:

La Direcci assumeix la responsabilitat mxima de la seva definici i aplicaci

Tot el personal, segons queda definit en lorganigrama de lINS, adquireix la

responsabilitat daplicar i posar en prctica, la gesti en el seu mbit dins les

seves competncies. A ms han dincorporar les activitats de prevenci i


30/120


protecci com part de les seves tasques, tenen el dret a ser consultats i a tenir

una participaci activa en la mateixa

La Direcci i el coordinador de prevenci de riscos disposa amb el recolzament i

assessorament del SPRL de lADM.

El personal designat per lINS per actuacions en cas demergncies, hauran de

dur-les a terme i comprovar el seu correcte funcionament.

Tenint en compte tot lanterior, lADM defineix com model organitzatiu un Servei

de Prevenci Propi complementat amb el coordinador de prevenci de riscos, tot

amb el recolzament efectiu de les Direccions dels INS, que sollicita i exigeix a

tots els seus collaboradors en especial a lAdministraci educativa la mxima

eficincia en la Prevenci de Riscos, amb lobjecte dassolir un elevat nivell deprotecci per a tots.

Abans de descriure les funcions i responsabilitats en matria de prevenci que

sassignen a cada lloc de treball, es descriur les funcions que tenen assignades

els diferents departaments, crrecs i rgans de govern de lINS.

5. ORGANITZACI DE LACTIVITAT PREVENTIVA

5 . 1 . Es t r u c t u r a O r g a n i t z a t i v a d e l I N S

Abans de conixer lorganitzaci de la prevenci dun INS, s necessari saber els

diferents rgans que el gestionen i les funcions que tenen assignats cadascun

dels crrecs unipersonals de lINS.

Segons el Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament

orgnic dels centres docents pblics que imparteixen educaci secundria i

formaci professional de grau superior.(Correcci d'errades en el DOGC nm.

2275, pg. 11069, de 30.10.1996), lestructura organitzativa i de gesti de lINS

ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:

a) L'autonomia de gesti organitzativa i pedaggica de lInstitut i la definici

dels seus objectius.


31/120


b) L'assoliment dels objectius didacticopedaggics dels ensenyaments que s'hi

imparteixen i la seva adequaci a les necessitats de l'entorn i context

sociocultural.

c) La participaci de la comunitat educativa en la direcci i gesti del centre i

l'exercici dels drets i deures dels membres que la componen.

d) La millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la

seva avaluaci.

e) La investigaci i innovaci educatives i la formaci del personal docent.

L'estructura de gesti dels Instituts d'educaci secundria est formada per:

a) rgans de govern, que n'existeixen d'unipersonals i de collegiats.

b) rgans de coordinaci.

Els rgans de govern i els de coordinaci, en tant que rgans de gesti,

dirigeixen llur actuaci a l'assoliment de les finalitats esmentades a l'article

anterior.

Els instituts d'educaci secundria poden adaptar, si s'escau, l'estructura de

gesti amb la creaci d'altres d'rgans de coordinaci, d'acord amb el que es

disposa en lorganigrama segent:


32/120


Funcions ms importants dels rgans de govern

Els rgans unipersonals de govern

Sn rgans unipersonals de govern dels Instituts d'educaci secundria el

director, el cap d'estudis, el coordinador pedaggic i el secretari. Als Instituts

d'educaci secundria que lADM determini, ja sigui pel seu nombre elevat

d'alumnes o la seva complexitat horria o organitzativa, es podr nomenar un

cap d'estudis adjunt, que dependr directament del cap d'estudis.

El director Territorial corresponent de lADM nomena els rgans unipersonals de

govern dels Instituts d'educaci secundria, d'acord amb el procediment

establert.

En els instituts d'educaci secundria, els rgans de govern unipersonals

constitueixen l'equip directiu.

L'equip directiu assessora el director en matries de la seva competncia,

elabora la programaci general, el projecte educatiu, el reglament de rgim

interior i la memria anual de lINS. Aix mateix, l'equip directiu afavoreix la

participaci de la comunitat educativa i estableix els criteris per a l'avaluaci

interna del centre i coordina les actuacions dels rgans unipersonals de

coordinaci, segons les previsions d'aquest Reglament.

Director

Les funcions ms importants del director sn:

- El govern de totes les activitats que es realitzen al centre, vetllant per la seva

coordinaci i seguiment.

- Representar el centre i representar l'administraci educativa en el centre, sens

perjudici de les competncies de la resta d'autoritats educatives de

l'administraci educativa.

- Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta

aplicaci al centre.

- Dirigir i coordinar totes les activitats de lINS d'acord amb les disposicions

vigents i sens perjudici de les competncies atribudes als rgans collegiats degovern.


33/120


- Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a lINS.

- Designar el cap d'estudis, el coordinador pedaggic i el secretari, si n'hi

hagus, i proposar el seu nomenament al Director territorial corresponent de

lADM. Tamb, correspon al director designar a la resta d'rgans unipersonals

de govern i nomenar els de coordinaci.

- Vetllar pel compliment del Reglament de rgim interior de lINS.

Secretari-Administrador

Les funcions ms importants del Secretari-Administrador sn:

- La gesti de lactivitat administrativa i econmica de lINS, vetllant per la seva

ordenaci, unitat i eficcia i exercint com a cap immediat del personal

dadministraci i serveis per delegaci del Director.- Correspon al secretari dur a terme la gesti de l'activitat econmica i

administrativa de lINS sota el comandament del director, i exercir, per

delegaci d'aquest, la prefectura del personal d'administraci i serveis

adscrit a lINS, quan el director aix ho determini.

Cap dEstudis

Les funcions ms importants del Cap dEstudis sn:

- La programaci i seguiment de les activitats de lINS, en collaboraci amb el

director, el Secretari-Administrador i el claustre de professors.

- Correspon al cap d'estudis la planificaci, el seguiment i l'avaluaci interna de

les activitats de lINS, i la seva organitzaci i coordinaci, sota el comandament

del director de linstitut.

- Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del mateix centre com

amb els centres de procedncia dels alumnes i els centres pblics que

imparteixen l'educaci secundria obligatria de la zona escolar corresponent.

Coordinador Pedaggic

Les funcions ms importants del Coordinador pedaggic sn:

La programaci i seguiment de les activitats pedaggiques, en collaboraci amb

el Cap dEstudis i la Direcci.

Funcions ms importants dels rgans de participaci en el control i lagesti dels INS


34/120


Consell Escolar:

- Formular propostes a lequip directiu sobre la programaci anual de

lINS i aprovar el projecte educatiu

- Aprovar el reglament de rgim intern

- Participar en el procs dadmissi dalumnes

- Aprovar el pressupost de lINS, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la

liquidaci

- Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i la imposici de

sancions i vetllar per a que sajustin a la normativa

- Analitzar i valorar el funcionament general de lINS i el rendiment

escolar

Claustre de professors:

- Formular propostes a lequip directiu i al Consell Escolar relatius a

lorganitzaci i planificaci de lINS

- Promoure iniciatives en lmbit de la investigaci i experimentaci

pedaggica

- Escollir els seus representants en el Consell Escolar

- Analitzar i valorar els resultats dels alumnes i el funcionament

general de lINS

- Elaborar, aprovar i avaluar el projecte curricular de lINS

Funcions ms importants dels rgans de coordinaci didctica

Equips docents de grup:

- Coordinar lactivitat docent dels professors dun grup dalumnes

- Conixer les circumstncies que incideixen en la vida acadmica i

educativa de cadascun dels alumnes del grup

- Coordinar les actuacions dels professors de lequip docent en lacci

tutorial dels alumnes

- Els equips docents del grup formen les juntes davaluaci

Tutor:

- Conixer, analitzar i millorar levoluci del procs educatiu delalumne


35/120


- Presidir i coordinar les reunions de lequip docent de grup i de la

Junta dAvaluaci

- Fer el seguiment individual dels alumnes

- Efectuar lorientaci educativa, etc.

Departaments didctics:

- Concretar lordenament curricular, mitjanant les programacions

didctiques

- Impartir les assignatures amb les programacions didctiques

elaborades pel mateix departament

- Fixar els criteris davaluaci de les assignatures

- Elaborar les adaptacions curriculars necessries d0acord amb les

instruccions del Coordinador Pedaggic- Planificar les activitats escolars complementries

Coordinaci dactivitats i serveis escolars:

- Planificar i organitzar les activitats escolars complementries

- Coordinar intercanvis escolars

- Coordinar els serveis de menjador i transport escolar

Coordinaci lingstica, dinterculturalitat i de cohesi social i de cohesi social:

- Assessorar lequip directiu en lelaboraci del projecte lingstic i del

pla dacollida i dintegraci

- Coordinar les actuacions curriculars i no curriculars de caire

lingstic i intercultural per dur a terme lacollida dalumnes

nouvinguts

- Coordinar les activitats que promouen ls de la llengua catalana i el

respecte i la valoraci de la diversitat lingstica i cultural

Coordinaci de prevenci de riscos:

La designaci recaur, sempre que sigui possible, en funcionaris o funcionries

docents en servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la

matria. Si cap d'aquests no hi opta i se'n t constncia expressa, podr ser

nomenat qualsevol altre professor/a que imparteixi ensenyaments en el centre

durant el curs escolar.

Correspon als coordinadors i coordinadores de prevenci de riscos promoure i

coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i, per tant,hauran de:


36/120


- Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com

promoure i fomentar linters i la cooperaci del personal treballador

i treballadores en lacci preventiva, dacord amb les orientacions

del servei de prevenci de riscos s.

- Collaborar amb la direcci de lINS en lelaboraci del pla

demergncia, i tamb en la implantaci, la planificaci i la

realitzaci dels simulacres devacuaci.

- Revisar peridicament la senyalitzaci de lINS i els aspectes

relacionats amb el pla demergncia amb la finalitat dassegurar-ne

ladequaci i la funcionalitat.

- Revisar peridicament el pla demergncia per assegurar-ne

ladequaci a les persones, els telfons i lestructura.- Revisar peridicament els equips de lluita contra incendis com a

activitat complementria a les revisions oficials.

- Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment.

- Emplenar i trametre als serveis territorials el "Full de Notificaci

daccident o incident (veure model al PSP 13).

- Collaborar amb els tcnics del servei de prevenci de riscos en la

investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.

- Collaborar amb els tcnics del servei de prevenci de riscos en

lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics de lINS.

- Coordinar la formaci de les treballadores i dels treballadors de

lINS en matria de prevenci de riscos.

- Collaborar, si escau, amb el claustre en el desenvolupament, dins

el currculum de lalumnat, dels continguts de prevenci de riscos.

LADM ofereix cursos de seguretat i salut de nivell bsic (30 hores) a fi que les

persones designades coordinadores puguin fer-lo.

Per facilitar lassistncia a les activitats formatives i a les reunions que es

convoquin des dels serveis territorials per planificar i programar les tasques que

els coordinadors i les coordinadores duguin a terme en els centres, aquestes es

realitzaran, preferentment, en dijous.


37/120


A ms en aquest INS es disposa daltres coordinadors, entre els quals podem

destacar:

Coordinaci de qualitat i millora contnua

La seva funci principal s lelaboraci i el manteniment del sistema de gesti de

la qualitat de lINS.

Coordinaci entre primria i secundria

Amb la finalitat de garantir una adequada transici de lalumnat entre letapa

deducaci primria i la deducaci secundria obligatria, aix com per facilitar la

continutat del procs educatiu, els centres deducaci secundria han de

planificar amb els centres deducaci infantil i primria dels quals procedeixi

lalumnat, la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de coordinaci que

contribueixin a la coherncia del procs educatiu i a la millora dels aprenentatgesde lalumnat.

La cultura del centre docent

La cultura de centre s el conjunt dactituds, valors, normes, criteris i

expectatives compartit pels membres de la comunitat educativa del centre.

Formalment est recollida i explicada en els documents segents:

El projecte Educatiu de Centre (PEC) respon a les preguntes segents:

- On som?

- Qui som?

- Qu pretenem?

- Com ens organitzem?

El projecte curricular de Centre (PCC)ha de donar resposta a les preguntes:

- Qu sha densenyar?

- Quan sha densenyar?

- Com sha densenyar?

- Qu sha davaluar?

- Quan sha davaluar?

- Com sha davaluar?

El Reglament de Rgim Intern (RRI)explicita la formalitzaci de lestructura

organitzativa del centre i en reglamenta el funcionament per tal de regular i

optimitzar la convivncia dels membres de la comunitat educativa. Tamb

explica tot el procs de drets i deures dels alumnes.Altres documents:


38/120


- El Pla anual de centre

s un pla dacci operatiu per al desenvolupament de i control de les

activitats derivades dels objectius preferents (PEC) que el centre fixa

per a cada curs escolar. Inclou les sortides, activitats extraescolars i

complementrIES.

- Memria anual

Cont la valoraci de la programaci general del centre i de laplicaci

del projecte curricular i del reglament de rgim intern.

5 . 2 . O r g a n i t z a c i d e l l a c t i v i t a t p r e v e n t i v a d i n s l A DM

5.2.1. Organitzaci de la Prevenci dins lADM

Per integrar la prevenci de riscos en un INS, s necessari conixer lorganitzaci

de la prevenci de riscos dins lADM.

El Servei de Prevenci de Riscos s una unitat administrativa amb dependncia

orgnica i funcional de Seguretat i Salut, amb les funcions segents:

a) Dissenyar, coordinar i aplicar programes dactuaci preventiva. Dur a terme la

previsi dels recursos humans i econmics necessaris per a la consecuci delsobjectius proposats.

b) Determinar els procediments davaluaci i realitzar les avaluacions de riscos

dels factors de risc que puguin afectar la salut i la seguretat.

c) Planificar ladopci de les mesures preventives dels factors de risc.

d) Planificar i assessorar en les activitats dinformaci i formaci.

e) Assessorar i participar en lelaboraci dels plans demergncia i en

lorganitzaci dels primers auxilis.

f) Planificar i coordinar els sistemes de vigilncia de la salut en relaci als riscos

derivats del treball.

g) Promoure les actuacions en matria de prevenci de riscos als centres de

treball.

h) Formar part del Comit de Seguretat i Salut.

j) Coordinar lexercici de les funcions dels coordinadors de prevenci de riscos.


39/120


El Servei de Prevenci de Riscos compta com a mnim amb un o una especialista,

amb dedicaci exclusiva i acreditaci adient, en cadascuna de les especialitats

segents:

a) Medicina del treball

b) Seguretat en el treball

c) Higiene industrial

d) Ergonomia

e) Psicosociologia aplicada

Correspon a la Unitat de Formaci la programaci, lexecuci i lavaluaci dels

programes de formaci en matria de prevenci de riscos del personal.

Correspon a la Unitat de Projectes i Installacions lexecuci dels programes

dactuaci preventiva en relaci a les condicions dels centres docents, aix com la

collaboraci en el disseny i coordinaci daquests.

A Recursos Humans li correspon el control i la supervisi del compliment de les

normes i instruccions sobre prevenci de riscos en els centres de treball.

Participaci i representaci

El Comit de Seguretat i Salut s lrgan paritari i collegiat de participaci

destinat a la consulta regular i peridica de les actuacions de lADM en matria

de prevenci de riscos.

Els comits de Seguretat i Salut estaran formats per tots els delegats de

prevenci del personal, duna banda, i pels representants de lADM en nombre

igual, de laltra.

Podran participar en les reunions dels comits, amb veu per sense vot, les

persones assessores en prevenci de riscos i els tcnics del servei de prevenci.

El Pacte sobre drets de participaci dels empleats i empleades pblics en matria

de prevenci de riscos laborals en l'mbit de l'ADM, especfica clarament com

sorganitza la participaci del personal treballador pels diferents agents socials.

En el cas de lEns Educatiu:


40/120


Correspon al Comit de Seguretat i Salut

a) Participar en lelaboraci, posada en prctica i avaluaci dels programes de

prevenci de riscos de lADM. A aquest efecte, shi debatran, abans de la seva

posada en prctica i en tot el que faci referncia a la seva incidncia en laprevenci de riscos, els projectes en matria de planificaci, organitzaci de la

feina i introducci de noves tecnologies, organitzaci i desenvolupament de les

activitats de protecci i prevenci, i els projectes i organitzaci de la formaci en

matria preventiva.

b) Promoure iniciatives sobre mtodes i procediments per a la prevenci efectiva

dels riscos i proposar a lADM la millora de les condicions o la correcci de les

deficincies que hi hagi.

Promoci de la prevenci als centres de treball

A cada centre de treball es designar una treballadora o un treballador amb les

funcions de promoure i coordinar les actuacions en matria de salut i prevenci

de riscos, supervisar les condicions del lloc de treball i potenciar la formaci de

les treballadores i treballadors del centre dins daquest camp. En els INS la

designaci correspondr a la directora o director.

El claustre dels centres docents haur de vetllar pel desenvolupament, dins del

currculum de lalumnat, dels continguts de salut i estil de vida saludables.

5.2.2. Organitzaci de la Prevenci en lINS

Objectiu:

Establir lestructura organitzativa de Prevenci de Riscos de lINS, considerant

lintegraci daquesta amb lorganitzaci de lactivitat preventiva de lEns

Educatiu.

Abast:

Afecta a tots els membres de la comunitat educativa de lINS en funci del lloc

que ocupen.

Implicacions i responsabilitats:


41/120


Lequip directiu

El director i en extensi lequip directiu s el responsable destablir lorganitzaci

preventiva, dacord amb la legislaci vigent i segons el pla de prevenci de lEns

Educatiu. Per aix, li correspon definir les funcions i responsabilitats de cadascun

dels membres de la comunitat educativa.

Contingut:

Per a una bona integraci de la prevenci s necessari que les persones que

realitzin les tasques quotidianes sn les que han dur a terme les funcions

preventives, integrant la prevenci en els seus llocs de treball.

El Servei de Prevenci de Riscos presta els seus serveis a tots els centresdocents que depenen de lEns Educatiu, aquest model organitzatiu s favorable

per aconseguir que les funcions i responsabilitats preventives no es limitin a

lactuaci dels components del Servei de Prevenci. La prevenci s inseparable

de lorganitzaci del treball i la seva integraci exigeix latribuci de

responsabilitats a tota lestructura organitzativa de lINS.

Sha definit les funcions i responsabilitats dels partcips en la Gesti de la

Prevenci de Riscos. A ms, sha establert un document de Transmissi

dObligacions preventives per a caps de departament i crrecs de coordinaci

(sinclou el document en lAnnex A: Document de transmissi dobligacions

preventives), de definici especfica de funcions i responsabilitats en matria de

Prevenci de Riscos, que estar en possessi de lINS i amb cpia al Servei de

Prevenci deRiscos.

Shan definit les funcions i/o responsabilitats, dins de lrea de Prevenci de

Riscos, dels segents nivells jerrquics:

- Direcci

- Coordinador de prevenci de riscos

- Caps de Departaments i secretari

- Personal docent i Personal no docent

- Alumnat

Les responsabilitats per a la Direcci seran:


42/120


Planificar, programar, organitzar, gestionar i controlar lactuaci

preventiva en lINS, la gesti operacional la delega en els diferents

responsables de lINS

Incloure la prevenci de riscos en tots els claustres generals

Impulsar la participaci activa del personal treballador de lINS,

respectant el seu dret a la informaci, participaci i consulta

Complir i fer acomplir les disposicions legals daplicaci, aix com les

normes, instruccions i procediments interns que lINS hagi establert

Collaborar amb el Servei de Prevenci per aconseguir els objectius

proposats en prevenci, facilitant tots els mitjans que siguin necessaris

Garantir la seguretat i salut del personal treballador de lINS, mitjanant

ladopci de les mesures necessries per a la protecci del personaltreballador, i en especial la daquells que per les seves caracterstiques o

estat resulten especialment vulnerables als riscos

Garantir la vigilncia de la salut, ladopci de mesures demergncia i totes

aquelles actuacions preventives que per ra de lactivitat siguin daplicaci

Facilitar els mitjans i collaborar en lorganitzaci dactivitats formatives i

informatives relacionades amb programes i plans de seguretat

Realitzar visites de seguretat peridiques per inspeccionar les rees de

treball

Portar a terme revisions peridiques completes del Pla de Prevenci

Correspon als coordinadors i coordinadores de prevenci de riscos laborals

promoure i coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i,

per tant, hauran de:

Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com

promoure i fomentar linters i la cooperaci del personal treballador i

treballadores en lacci preventiva, dacord amb les orientacions del servei

de prevenci de riscos laborals i les instruccions de la direcci del centre.

Collaborar amb la direcci del centre en lelaboraci del pla demergncia,

i tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres

devacuaci.


43/120


Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats

amb el pla demergncia amb la finalitat dassegurar-ne ladequaci i la

funcionalitat.

Revisar peridicament el pla demergncia per assegurar-ne ladequaci a

les persones, els telfons i lestructura.

Revisar peridicament els equips de lluita contra incendis com a activitat

complementria a les revisions oficials.

Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment.

Donar suport a la direcci del centre per formalitzar i trametre al SPRL el

model Full de notificaci daccident o incident laboral.

Collaborar amb els tcnics del servei de prevenci de riscos laborals en la

investigaci dels accidents que es produeixin en el centre. Collaborar amb els tcnics del servei de prevenci de riscos laborals en

lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.

Coordinar la formaci de les treballadores i dels treballadors del centre en

matria de prevenci de riscos laborals.

Collaborar, si escau, amb el claustre en el desenvolupament, dins el

currculum de lalumnat, dels continguts de prevenci de riscos.

Les responsabilitats per els caps de departament i el secretari seran:

Conixer i informar dels riscos que suposa la realitzaci de les diferents

tasques que es duen a terme en lrea de la seva competncia i

responsabilitat, aix com de les mesures de prevenci i protecci que shan

dadoptar

Assegurar-se que els docents del seu departament disposen de tots els

mitjans i equips necessaris, i que les condicions de treball siguin segures

Detectar les possibles necessitats de formaci del seu personal en aquesta

matria, proposant i planificant accions concretes

Vetllar i exigir que tots els treballs es realitzin seguint les mesures de

prevenci i protecci establertes, i dacord amb el bon criteri professional,

participar en totes les activitats preventives que es portin a terme

relacionades amb el seu mbit dactuaci

Suspendre qualsevol activitat que suposi un risc greu e imminent que ell

mateix pugui solucionar, i informar del risc a la persona responsable per a


44/120


que prengui les mesures ms adequades per a la prevenci i protecci del

personal treballador

Fer visites de seguretat peridiques per inspeccionar les rees de treball

Les responsabilitats del personal docent i no docent seran:

Conixer els riscos i les mesures de prevenci i protecci a adoptar, i

informar a lalumnat

Exigir a lalumnat que el treball es realitzi dacord amb les normes de

seguretat i els procediments existents

Participar i collaborar en les activitats preventives que se realitzin en la

seva rea dactuaci

Comunicar al cap de departament o al secretari, segons correspongui, delsperills que detectin o que siguin detectats per lalumnat dins la seva rea

de responsabilitat

Suspendre qualsevol activitat que suposi un risc greu e imminent que no

pugui solucionar, i informar al responsable per a que prengui mesures per

a la prevenci i la protecci de tot el personal i usuaris de lINS

Cooperar en les tasques dextinci dincendi, evacuaci en cas

demergncia i primers auxilis

Tots els visitants, la comunitat educativa i en especial lalumnat, hauran de:

Complir les normes establertes per lINS, les INStruccions rebudes i les

senyals existents. Preguntar sobre el contingut o forma daplicaci de les

normes e INStruccions, o sobre qualsevol dubte relatiu a la manera de

desenvolupar qualsevol activitat

Adoptar totes las mesures de prevenci

Informar immediatament al personal docent o no docent segons convingui

de qualsevol condici o prctica que pugui suposar un perill per a la

seguretat i salut

Utilitzar els equips adequats a lactivitat que es realitza tenint en compte el

risc existent, utilitzar-los de forma segura i mantenir-los en bon estat de

conservaci

Mantenir les rees de treball netes i ordenades. Collocar el que s utilitza

en el lloc adequat


45/120


Notificar al personal docent sobre els accidents i incidents potencialment

perillosos

Utilitzar, ajustar o reparar un equip de treball noms si t el perms

adequat

No anular, utilitzar correctament i conservar en bon estat els equips i

dispositius de seguretat, en particular els de protecci individual

Cooperar activament amb lINS en totes aquelles activitats destinades a la

prevenci de riscos

5.2.3. Control de documents

Una documentaci actualitzada, correctament distribuda i disponible quan esnecessiti, s un punt clau per lxit de la implantaci dun Sistema de Gesti de

Prevenci de Riscos. Per aix, es controlar lemissi, revisi, disponibilitat i

manteniment dels documents relacionats amb aspectes preventius associats al

Sistema de Gesti. Considerant tota la documentaci, tant en suport informtic

com en paper, ja sigui legalment obligatria com la no exigida per la legislaci,

que tingui com a finalitat la millora de la seguretat, de la salut i en general de les

condicions de treball.

Els principis bsics pel control de documents ser:

Revisi i actualitzaci peridica

Conservaci segons normativa vigent especfica o durant cinc anys com a

mnim

Distribuci tant en lelaboraci inicial com en les seves modificacions, ja

sigui cpia impresa o b per sistema multimdia

Vetllar per tenir a disposici de lAutoritat competent la documentacilegalment exigible

Tots els documents rellevants estaran relacionats en una matriu de

documents

Es consideren com documents rellevants:

Lleis, ordenances, decrets, reglaments, directrius, comunicats interns

Instruccions de procs i pautes de treball relacionades amb la seguretat i

la salut


46/120


Documents dautoritzaci, comunicats de modificacions

Informes de control interns i externs

Comunicats daccidents i mesures correctives

Avaluaci de riscos, mesures preventives i el seu seguiment

Autoritzaci per ls matries perilloses

Fulls de dades de seguretat, informes de control de mesures

Informes (en general) sobre avaluaci i/o control de riscos

Manual del Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos Generals

Procediments e Instruccions de treball del Servei de Prevenci

De forma bsica la documentaci del Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos

estar estructurada en tres tipus de documents: Manual del Sistema de Gesti de Prevenci de Riscos: s aquest

document bsic en el que sestableix la Poltica de Prevenci i es descriu el

Sistema de Gesti

Procediments de Prevenci de Riscos (sinclou en lAnnex B: Procediments

i Instruccions de Treball de Prevenci de Riscos). Sn els documents que

desenvolupen les diferents accions del Sistema de Gesti i indica

detalladament, com shan de realitzar, les formes dactuaci, les

responsabilitats, els mitjans disponibles, labast dels mateixos i els

registres generats

Registres: Sn documents o dades que proporcionen informaci que pot

demostrar-se, basada en fets obtinguts mitjanant observaci, mesures,

assatjos o altres mitjans, de les activitats realitzades o dels resultats

obtinguts en matria de Prevenci de Riscos

A partir daquests elements sha confeccionat la corresponent matriu de

documents per a lINS (sinclou en lAnnex H: Matriu de Documents)

5.2.4. Registres del Sistema de Gesti

El control dels registres permet establir un sistema organitzat i sistemtic per a

la recollida i arxiu de la informaci relacionada amb les activitats preventives.

La creaci dun sistema de registres t per objectiu:


47/120


Tenir capacitat demostrativa, basada en la disponibilitat de dades dels

objectius i de les accions preventives realitzades

Efectuar el seguiment i control de les accions preventives

Avaluar leficcia de les mesures correctores implantades

Es consideraran tots els registres que constitueixen el Sistema de Gesti de

Prevenci de Riscos, de forma tal que permeti comprovar el comportament de

lINS dacord als requisits establerts en la poltica, el programa, el manual i els

procediments preventius.

LINS ha de conservar i mantenir actualitzats tots els registres, de forma que

puguin recuperar-se dimmediat per a la seva avaluaci, protegint-los contrapossibles danys, deterioraments o prdues establint i registrant el seu perode de

conservaci.

Coordinar lelaboraci dels registres, i vetllar per disposar a disposici de

lAutoritat competent aquells legalment exigibles:

Avaluaci de riscos

Mesures de prevenci i protecci a adoptar en els llocs de treball

Planificaci de lactivitat preventiva

Procediments de les activitats preventives bsiques implantades

Registre i control de la sinistralitat

Resultats dels controls peridics de les condicions de treball i

vigilncia de la salut del personal treballador

Actes de les reunions que es tractin temes de prevenci de riscos

Pla formatiu sobre Prevenci de Riscos

Auditoria interna del sistema preventiu

Els registres exigits legalment sn els mnims que ha de posseir un Sistema de

Gesti de Prevenci de Riscos, amb independncia dels mateixos, sestabliran en

els procediments que constitueixen el Sistema de Gesti els que es considerin

oportuns i necessaris per un desenvolupament ptim de la gesti.


48/120


Els registres estaran sotmesos al tractament establert pel control dels documents

de forma genrica, amb excepci daquells que puguin derivar-se duna

reglamentaci especfica que estableixi la seva gesti.

5 . 3 . Com p r o v a c i i a cc io n s c o r r e c t o r e s

Sestabliran procediments per a supervisar i mesurar els resultats de la seguretat

i salut amb una regularitat establerta, amb la finalitat de proporcionar:

Mesures quantitatives i qualitatives apropiades a les necessitats de

lorganitzaci

La supervisi del grau en que sn assolits els objectius de la organitzaci enseguretat i salut

Mesures proactives dels resultats, que supervisin el compliment del programa

de gesti de seguretat i salut, dels criteris operatius i dels requisits reglamentaris

Mesures reactives dels resultats per a la supervisi dels accidents, malalties,

incidents i altres evidncies histriques de resultats deficients de seguretat i salut

Registre de dades i resultats de la supervisi i les mesures, suficients

per facilitar posteriors anlisis daccions correctores i preventives.

Igualment, es definiran una srie de controls interns amb la finalitat de

supervisar leficcia o la funcionalitat del Sistema de Gesti, aix com de les

seqncies i desenvolupament de la Prevenci de Riscos.

La auditoria o control intern del Sistema de Gesti haur dentendres com un

control sobre el seu funcionament, com una constataci del nivell

dimplementaci i del compliment dels requisits marcats.

5 . 4 .

Re v i s i d e l S i st em a

La Direcci de lINS revisar anualment, amb la collaboraci del Coordinador de

Prevenci de Riscos, el sistema de gesti per assegurar la seva contnua

idonetat, adequaci i eficcia. Aquesta revisi sorientar a la possible necessitat

de canvis en la poltica, els objectius i altres elements del Sistema de Gesti, en


49/120


funci dels resultats dels controls interns, circumstncies canviants i el

comproms sobre la millora contnua.

Per determinar si el Sistema de Gesti segueix amb les disposicions planificades

en la seva gesti, si ha estat adequadament implementat i mantingut, i si s

efica en el compliment de la poltica i els objectius de lorganitzaci, sestablir

un pla bianual de revisi mitjanant auditoria interna, que es sollicitar a lADM

a travs del mateix Servei de Prevenci.

6. PROCESSOS PREVENTIUS

En un INS intervenen, una organitzaci educativa que amb uns processos noestrictament educatius saconsegueix que la prctica docent compleixi uns

estndards de qualitat i amb una acci preventiva que garanteix la continutat i

la qualitat en la docncia.

Un sistema de gesti tradicional analitza tasques o activitats assignades a cada

persona, concentrant tot lesfor al seu compliment conforme a unes instruccions

o especificacions, per amb poca informaci sobre el resultat final del seu treball.

Els processos preventius, han de tenir com objectiu aconseguir unes condicions

de treball adequades que no generin danys a la salut del personal treballador. La

finalitat daquests processos sn les condicions de treball del seu personal

treballador i de lalumnat. Per, no noms estan relacionats entre s, si no que

tamb estan relacionats amb la resta dels processos de lINS, essent precisament

aquesta la base de la integraci de la prevenci en la seva gesti.

Per a portar a terme lanlisi dels processos preventius i la seva posterior

procedimentaci, el primer pas que es requereix es definir les rees de treball

dins de les quals es produeixen activitats preventives que incideixin sobre la

seguretat i salut del personal de lINS.

Aquestes rees de treball sn les segents:

Identificaci de la legislaci aplicable

Objectius i programa del Sistema de Gesti


50/120


Elaboraci i control de la documentaci

Identificaci dels perills i control de riscos

Avaluaci de riscos

Seguiment de les mesures preventives proposades a lavaluaci de riscos

Adquisici i acceptaci dequips de treball

Manual dautoprotecci

Auditories de seguretat

Materials perillosos i residus

Investigaci de successos i/o incidncies

Control daccidentabilitat

Coordinaci dactivitats empresarials

Formaci Mesures de protecci

Personal treballador especialment sensibles

Informaci, consulta i participaci del personal treballador

Controls interns

Una vegada establertes les rees de treball i per tant els processos preventius,

poden ser analitzats i desenvolupats mitjanant loportuna procedimentaci.

Per a cada procs preventiu sha de definir:

Lobjectiu

Els clients interns

El punt que desencadena el procs

Les entrades del procs

Les tasques i activitats que composen el procs

Lassignaci de funcions i responsabilitats

En els captols segents es desenvoluparan els processos preventius, establint

els procediments associats.

7. IDENTIFICACI DE LA LEGISLACI APLICABLE


51/120


La identificaci i seguiment dels requisits legals s un procs primordial, ja que

dell sen deriva que lINS compleixi amb la legislaci vigent, a travs del seu

reconeixement pugui realitzar les actuacions pertinents.

7 . 1 . Ob j e c t e

Definir el procs a seguir per assegurar que sidentifiquin, registrin i comuniquin,

a la Direcci i a tots els Departaments de lINS, els requisits i normes sobre

Prevenci de Riscos.

Shaur de tenir en compte els requisits legals o normatius de la legislaci vigent

i aquells que provinguin de lADM, del SPP, o de clients o dassociacions a les quelINS t relaci contractual o funcional.

7 . 2 . Cl i en t s i n t e r n s

Els clients interns sn en general tota lorganitzaci de lADM, i en particular la

Direcci de lINS i els Departaments afectats pel compliment dun determinat

requisit o normativa.

Lorganitzaci de lINS rebr, amb periodicitat trimestral, per part del Servei de

Prevenci, un informe amb els nous requisits que hagin aparegut durant el

trimestre.

7 . 3 . Pun t q u e d e s en c a de na e l p r o cs

El Servei de Prevenci, a principis de cada mes, consultar les fonts dinformaci

establertes, realitzant la identificaci dels possibles nous requisits que hagin

aparegut.

A partir daquest punt siniciar el procs, amb un comunicat a lorganitzaci de

lADM, consultes amb la direcci de lINS i si sescau la conseqent aplicaci dels

requisits en lINS.


52/120


7 . 4 . En t r ad es de l p r o cs

Les entrades del procs seran les fonts dinformaci establertes pel Servei de

Prevenci, fonts a on es realitza la consulta pertinent. Shan establert tres fonts

dinformaci en quant a requisits legals.

La primera delles s la pgina web de lInstitut Nacional de Seguretat i Higiene

del Treball, a on apareix mes a mes tota la nova legislaci.

La segona font establerta s la pgina Web de Prevencin Integral en lapartat

de nova legislaci.

La resta de requisits no legals, la font dinformaci s el Servei de prevenci de

riscos.

7 . 5 .

Ta s q u e s i a c t i v i t a t s q u e c om p o s e n e l p r o cs

Una vegada consultades les fonts dinformaci i identificats els possibles requisits

daplicaci en lADM, el Servei de Prevenci realitzar el comunicat intern a la

Direcci de lINS i si sescau a les diferents unitats organitzatives de lADM.

El compliment dels nous requisits identificats pot implicar el desenvolupament

dactuacions o modificacions a lINS, que seran acordades en les reunions

trimestrals del Comit de Seguretat i Salut. A partir daquest punt els

Departaments implicats han de posar en marxa les accions necessries, amb

lassessorament del Servei de Prevenci, aquest realitzar el seguiment i el

control del compliment del nou requisit.

7 . 6 . A s s ig n a c i d e f u n c i o n s i r e s p o n s a b i l i t a t s

La contractaci del servei extern dactualitzaci de normativa legal, ser

responsabilitat del Servei de Prevenci, i el Servei de Contractaci la

responsabilitat de la realitzaci del contracte.


53/120


Ser responsabilitat del Servei de Prevenci el manteniment de larxiu de textos i

disposicions legals, aix com de la identificaci dels requisits de prevenci de

riscos.

La comunicaci dels requisits a lINS ser responsabilitat del Servei de Prevenci,

i la seva aplicaci ser responsabilitat de la Direcci de lINS amb la collaboraci

del Servei de Prevenci.

7 . 7 .

P r o c e d i m e n t s d e l Se r v e i d e P r e v e n c i

Sestableix el Procediment del Servei de Prevenci, PSP 02, sobre Requisits

legals de Prevenci (sadjunta el procediment en lAnnex B, apartat 1:Procediments del Servei de Prevenci)

8. OBJECTIUS I PROGRAMA DEL SISTEMA DE GESTI

Un sistema de gesti est basat en un procs de millora contnua, per a aix, cal

establir uns objectius en lorganitzaci, el seu desenvolupament implica un

programa dactivitats de progrs.

8 . 1 . Ob j e c t i u

Assegurar un sistema de millora contnua establint uns objectius, de forma tal

que el seu desenvolupament ha de quedar fixat en el programa de gesti de la

prevenci.

8 . 2 .

Cl i en t s i n t e r n s

Els clients interns del procs sn els professors, alumnes i personal de lINS, ja

que el sistema de millora contnua garantir unes millors condicions de treball de

lINS.

8 . 3 . Pun t q u e d e s en c a de na e l p r o cs

El procs se desencadena a travs de la revisi anual del Sistema de Gesti de

Prevenci de Riscos, a efectuar per part de la Direcci de lINS amb la

collaboraci del Servei de Prevenci.


54/120


8 . 4 . En t r ad es de l p r o cs

Les entrades del procs seran les informacions relatives a:

Resultats davaluacions de riscos

Investigaci daccidents i incidents

Auditories de seguretat

Mesures correctores de plans dactuaci pendents dexecuci

Necessitats de formaci

Resultats dauditories de revisi del sistema de gesti

Resultats dels controls interns

8 . 5 .

Ta s q u e s i a c t i v i t a t s q u e c om p o s e n e l p r

PFC_JB_ Manual de Gestió

Documents

Transcript of PFC_JB_ Manual de Gestió