NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la...

36
Konvergencias, Filosofía y Culturas en Diálogo, Número 24, Abril 2017 | 129 NÚMERO 24 Abril 2017 BUENOS AIRES ISSN 1669-9092 «Qu’est-ce que philosopher?». Pierre Hadot i la manera de viure filosòfica. Antoni Bosch-Veciana* Introducció En l’actualitat és un goig veure com, a casa nostra, un dissabte al matí, encara és possible aplegar-se per conversar de filosofia. Deixeu- me, doncs, abans que res, agrair als amics del Liceu Joan Maragall, i, sobretot, a la seva Junta Directiva, la invitació a pronunciar aquesta conferència sobre Pierre Hadot que inaugura les sessions d’aquest curs 2010-2011 i que no pretén altra cosa que collaborar, en la mesura del possible, a mantenir viu l’exercici del diàleg filosòfic. El tema comú a les sessions d’aquest curs, anunciat amb el títol La filosofia com a forma de vida, té una llarga tradició en el pensament occidental i, alhora, continua essent un tema de permanent actualitat. Inevitablement aquest títol del curs ens recorda el llibre de converses que Pierre Hadot mantingué amb Jeannie Carlier i Arnold I. Davidson intitulat La philosophie comme manière de vivre (2001) 1 .De fet cal no oblidar que el títol d’aquest llibre de converses correspon al

Transcript of NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la...

Page 1: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 129

NUacuteMERO 24

Abril 2017

BUENOS AIRES

ISSN 1669-9092

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo

Pierre Hadot i la manera de viure filosogravefica

Antoni Bosch-Veciana

Introduccioacute

En lrsquoactualitat eacutes un goig veure com a casa nostra un dissabte al matiacute encara eacutes possible aplegar-se per conversar de filosofia Deixeu- me doncs abans que res agrair als amics del Liceu Joan Maragall i sobretot a la seva Junta Directiva la invitacioacute a pronunciar aquesta conferegravencia sobre Pierre Hadot que inaugura les sessions drsquoaquest curs 2010-2011 i que no preteacuten altra cosa que collaborar en la mesura del possible a mantenir viu lrsquoexercici del diagraveleg filosogravefic

El tema comuacute a les sessions drsquoaquest curs anunciat amb el tiacutetol La filosofia com a forma de vida teacute una llarga tradicioacute en el pensament occidental i alhora continua essent un tema de permanent actualitat Inevitablement aquest tiacutetol del curs ens recorda el llibre de converses que Pierre Hadot mantingueacute amb Jeannie Carlier i Arnold I Davidson intitulat La philosophie comme maniegravere de vivre (2001)1De fet cal no oblidar que el tiacutetol drsquoaquest llibre de converses correspon al

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 130

peu de la lletra al tiacutetol drsquoun altre text del mateix Pierre Hadot editat molt abans dins lrsquoAnnuaire du Collegravege de France (1985)2

Precisament ha estat Pierre Hadot (1922-2010) traspassat al proppassat mes drsquoabril3 un dels pensadors que meacutes han posat de relleu com des dels seus inicis occidentals la filosofia srsquohavia compregraves a si mateixa com una laquomaniegravere de vivreraquo4 Els seus estudis ndashi la meditacioacute hi afegiria amb encert Michael Chase5ndash sobre textos filosogravefics drsquoautors grecs i llatins ho posen clarament de manifest Tambeacute les seves lectures sagravevis i exquisides drsquoautors meacutes contemporanis com ara entre drsquoaltresWittgenstein Nietzsche i Goethe6 ho subratllen a bastament Aixiacute doncs eacutes

1 Pierre Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens avec Jeannie Carlier et Arnold I Davidson (Itineacuteraires du savoir) Pariacutes Albin Michel 2001 La traduccioacute en anglegraves porta per tiacutetol Present Alone is Our Happiness Conversations with Jeannie Carlier and Arnold I Davidson (Translated by Marc Djaballah Standford CA Standford University Press 2008) La segona edicioacute drsquoaquesta traduccioacute en anglegraves que ara afegeix Michel Chase com a traductor eacutes del 2011 quan feia prop drsquoun any del deceacutes del professor Pierre Hadot El professor Arnold I Davidson hi escriu un laudatori prefaci dedicat a lrsquoesposa del professor Hadot Ilsetraut Hadot intitulat Eacuteloge Pierre Hadot (pp ix-xiii) 2 Pierre Hadot laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du College de France 1984-1985 Reacutesumeacute des cours et travaux Pariacutes Les Presses du Palais Royal 1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt Exercices spirituels et philosophie antique (Bibliothegraveque de laquolrsquoEacutevolution de lrsquoHumaniteacuteraquo 41) Pariacutes Albin Michel 2002 [1993] pp 289-304 En endavant citarem aquesta edicioacute El llibre anglegraves de Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life Spiritual Exercises from Socrates to Foucault Edited with an introduction by Arnold I Davidson Translated by Michael Chase Oxford Blackwell 1995 nomeacutes conteacute alguns dels estudis del llibre Exercices spirituels et philosophie antique i nrsquohi afegeix drsquoaltres Per tal drsquoendinsar-se en lrsquoestudi de Pierre Hadot resulta imprescindible lrsquoexcelmiddotlent introduccioacute drsquoArnold I Davidson laquoIntroduction Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophyraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life pp 1-45 3 Cf Antoni Bosch-Veciana laquoIn Memoriamraquo Pierre Hadotraquo Comprendre xii 2010 pp 5-8 4 Lrsquoexpressioacute laquomaniegravere de vivreraquo de quegrave se serveix Pierre Hadot (o tambeacute altres vegades laquogenre de vieraquo laquomode de vieraquo laquoforme de vieraquo laquostyle de vieraquo etc) que en el tiacutetol drsquoaquest curs del Liceu Joan Maragall srsquoenuncia com a laquoforma de vidaraquo eacutes traduiumlda en les versions a altres llenguumles de lrsquoobra de Pierre Hadot com a laquoWay of Liferaquo laquoLebensformraquo laquoforma de vidaraquo i laquomodo di vivere 5 laquoThe thought of Pierre Hadot is based on a lifetimersquos study of and meditation upon ancient Greek and Latin philosophical textsraquo (Michael Chase laquoTranslatorrsquos Noteraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life p vi) El subratllat eacutes nostre Pierre Hadot parla en molts indrets de meacuteditation 6 Donem aquests autors per lrsquoordre cronologravegic per quegrave Pierre Hadot nrsquoha publicat estudis a) sobre Wittgenstein laquoReacuteflexions sur les limites du langage agrave propos du laquoTractatus Logico-Philosophicusraquo de Wittgensteinraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 644 1959 pp 469-484 laquoWittgenstein philosophe du langage-Iraquo Critique 149 1959 pp 866-881 laquoWittgenstein philosophe du langage-IIraquo Critique 150 1959 pp 972-983 i laquoJeux de langage et philosophieraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 673 1962 pp 330-343 [Aquests quatre textos esmentats conformen el llibre Wittgenstein et les limites du langage Suivi drsquoune lettre de G E M Anscombe et de Logique et litteacuterature Reacuteflexions sur la signification

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 131

ben significatiu que el Liceu Joan Maragall hagi volgut inaugurar un curs com aquest en diagraveleg amb el pensament de Pierre Hadot

El nostre propogravesit avui no eacutes presentar de manera general la figura i lrsquoobra de Pierre Hadot Vam tenir oportunitat de fer-ho en una altra ocasioacute7Avui pretenem endinsar-nos en la resposta que el mateix Pierre Hadot doacutena a la pregunta que ell planteja com a fonamental i irrenunciable per a tothom qui es dediqui a la filosofia aixograve eacutes laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

La pregunta del filogravesof laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

Pierre Hadot no sols eacutes tingut per un ftistoriador de la filosofia (grega i llatina sobretot neoplatogravenica) sinoacute tambeacute per un filogravesof Els seus col- legues els seus estudiants els seus lectors i els qui meacutes el coneixien tots ells amb els anys aixiacute lrsquoanaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensioacute de la filosofia A tall drsquoexemple en les invitacions a la cerimogravenia de concessioacute del doctorat ftonoris causa que li fou atorgat per la Universiteacute Laval (Queacutebec) al 27 de setembre del 20028 i que ell rebeacute per raons drsquoedat ndashtenia ja vuitanta anysndash i sobretot de salut a la seu de La Sorbona es tractava el professor Pierre Hadot de pfti- losopfte En la resposta que Pierre Hadot dirigiacute a la Preacutesentation que el professor Jean-Marc Narbonne (Universiteacute Laval) feacuteu drsquoell en lrsquoacte acadegravemic va agrair expliacutecitament aquella distincioacute de pftilosopfte que es podia llegir en les invitacions i delicadament apuntagrave el sentit que ell mateix donava al terme pftilosopfte emprat en aquella distin- cioacute En aquest sentit apuntat Pierrre Hadot recollia la comprensioacute del filosofar ndashdel viure filosograveficamentndash com una exercitacioacute

laquoLes invitations agrave la preacutesente ceacutereacutemonie me deacutecrivent comme philosophe Jrsquoen ai eacuteteacute tout rempli drsquoorgueil Mais cette bouffeacutee de vaniteacute srsquoest rapidement dissipeacutee Je me suis vite souvenu de ce que Kant dit laquoLe philosophe nrsquoest qursquoune ideacutee Peut-ecirctre pour- rons-nous jeter un regard vers ce modegravele lrsquoimiter en quelques points mais nous ne lrsquoatteindrons jamais totalement Un philo- sophe correspondant agrave ce modegravele nrsquoexiste pas pas plus qursquoun vrai

de la forme litteacuteraire chez Wittgenstein par Gottfried Gabriel (Bibliothegraveque drsquohistoire de la philosophie) Pariacutes J Vrin 2004 (2006 2a ed)] b) sobre Nietzsche laquoPreacutefaceraquo en Ernst Bertram Nietzsche Essai de mythologie Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 7 Ara faragrave gairebeacute un any el 25 de novembre del 2009 vam pronunciar la lliccediloacute inaugural del curs 2009-2010 de la Societat Catalana de Filosofia (IEC) sobre el pensament de Pierre Hadot (cf Antoni Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessica la contemporaneiumltat de la vida filosograveficaraquo Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXI 2010 pp 7-46) En aquesta conferegravencia tindrem present el contingut drsquoaquell text 8 En el 1985 Pierre Hadot rebeacute un doctorat honoris causa per la Universiteacute de Neuchacirctel Al llarg de la seva vida el professor Pierre Hadot va rebre notables distincions

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 132

chreacutetien nrsquoexiste reacuteellementraquo Tout ce que nous pouvons faire crsquoest philosopher crsquoest-agrave-dire nous exercer Et drsquoailleurs dans lrsquoAntiquiteacute Eacutepictegravete deacutejagrave avait deacuteclareacute de son cocircteacute laquoDis-toi chaque jour non pas que tu es philosophe mais que tu es un esclave en voie drsquoeacutemancipationraquo Vous savez donc qui je suis reacuteellementraquo9

En les darreres liacutenies del Preacuteface que Richard Goulet encomanagrave escriu- re al professor Pierre Hadot per al prestigioacutes i monumental Dictionnaire des Philosophes Antiques hi trobem formulada una exigegravencia important que hauria de tenir sempre present lrsquohistoriador de la filosofia i que eacutes consubstancial al treball drsquohistoriador de la filosofia prendre cons- ciegravencia del seu ser filogravesof i com a tal plantejar-se ineluctablement a si mateix la quumlestioacute fonamental laquoQursquoest-ce que philosopherraquo

laquoCrsquoest gracircce agrave cette vaste enquecircte dont le preacutesent rassemble les eacuteleacute- ments et qui porte agrave la fois sur les eacutecrits et sur la vie des philosophes que lrsquoon parviendra peut-ecirctre agrave se faire une ideacutee plus preacutecise de ce que fut reacuteellement la philosophie antique Mais pour lrsquohistorien de la philosophie la tacircche ne sera pas termineacutee pour autant ou plus exactement il devra ceacuteder la place au philosophe au philosophe qui doit toujours rester vivant dans lrsquohistorien de la philosophie Cette tacircche ultime consistera agrave se poser soi-mecircme avec une luci- diteacute accrue la question deacutecisive laquoQursquoest-ce que philosopherraquoraquo10

Com assenyala en lrsquoAvant-Propos al seu llibre Qursquoest-ce que la philosophie antique (novembre del 1995) laquoon reacutefleacutechit assez rarement sur ce qursquoest en elle-mecircme la philosophieraquo11 I hi afegeix tot se- guit laquoIl est effectivement extrecircmement difficile de la deacutefinirraquo12Feia quatre anys que havia estat publicat el llibre de Gilles Deleuze i Feacutelix Guattari intitulat Qursquoest-ce que la pftilosopftie (setembre del 1991)13 envers el qual Pierre Hadot mostragrave el seu distanciament tant pel que fa a

9 Pierre Hadot laquoReacuteponse de Monsieur Pierre Hadotraquo en Jean-Marc Narbonne et Paul-Hubert Poirier (sous la direction de) Gnose et philosophie Eacutetudes en hommage agrave Pierre Hadot Pariacutes-Queacutebec Vrin-Presses de lrsquoUniversiteacute de Laval 2009 p 13 El text de Kant que cita en aquest fragment ja lrsquohavia citat Pierre Hadot a la seva Communication au Collegravege de France al 1993 (publicada com laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique p 375) 10 Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Dictionnaire des Philosophes Antiques Publieacute sous la direction de Richard Goulet avec une Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes CNRS 1994 p 16 11 Pierre Hadot laquoAvant-Proposraquo en Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique (Folio Essais 280) Pariacutes Gallimard 1995 p 15 El mateix autor ens remet a lrsquoHistorisches Woumlrterbuch der Philosophie (t7 [P-Q] Basel Schwabe Verlag 1989 cols 572-927) a fi de poder resseguir els meacutes importants estudis sobre la definicioacute de la filosofia drsquoenccedilagrave lrsquoantiguitat i fins a lrsquoactualitat 12 Hadot Ibiacutedem 13 les Deleuze et Feacutelix Guattari Qursquoest-ce que la philosophie (Critique) Pariacutes Les eacuteditions de Minuit 1991

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 133

lrsquoesperit com pel que fa al megravetode14 Per contra Pierre Hadot ens fa notar la seva benvolenccedila per a lrsquoobra drsquoAlexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Ficftte apareguda pel marccedil del 1991 en la qual a traveacutes de la correspondegravencia de Fichte i de Kant es planteja el problema de la filosofia en ella mateixa eacutes a dir el problema fonamental de saber quegrave eacutes la filosofia un problema que es percep fins i tot com angoixant15

Precisament quan Pierre Hadot escriu en el Preacuteface al Dicti- onnaire des Philosopftes Antiques que el filogravesof ha de continuar viu en lrsquohistoriador de la filosofia allograve que vol dir eacutes sobretot que en el seu treball drsquohistoriador hauria de procurar reviure en ell mateix el doble pol de lrsquoitinerari filosogravefic que hauragrave anat veient en cada un dels autors estudiats eacutes a dir que lrsquohistoriador de la filosofia hauria de fer experiegravencia de la paradoxal articulacioacute entre el pensament (discurs filosogravefic) i la vida (opcioacute de vida) Aixograve suposa doncs prendre consciegravencia que laquole principal problegraveme qui se pose au philosophe crsquoest finalment de savoir ce que crsquoest que philosopherraquo16

I hi afegeix

laquoCrsquoest une question toujours renouveleacutee que le philosophe pour- ra se poser en lisant Platon Aristote Plotin Spinoza ou Kant Lrsquohistoire de la philosophie lui procurera alors un vaste champ drsquoexpeacuteriences pour orienter sa penseacutee et sa vieraquo17

El professor Hadot ens parla de la seva experiegravencia filosogravefica pri- mera en relacioacute a dues vivegravencies que va tenir de ben jove i que lrsquohan dominat al llarg de la seva vida lrsquouna caminant al vespre pel carrer del seu poble Reims de retorn a casa lrsquoaltra a la finestra de lrsquohabitacioacute de casa seva En ambdues ocasions restagrave encisat per la contemplacioacute de les estrelles brillant en la immensitat del cel Lrsquoenvaiacute una angoixa terrible perograve alhora deliciosa i experimentagrave un sentiment de presegravencia del moacuten (del Tot) i drsquoell mateix en el moacuten (en el Tot)18 Aquest sentiment de pertinenccedila al Tot meacutes endavant el llegiacute com a laquosentiment oceagravenicraquo (Romain Rolland)19 o com a

14 Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 15 n 1 Lrsquoobra de Deleuze i Guattari manteacute que la filosofia no eacutes ni contemplacioacute ni reflexioacute ni tan sols comunicacioacute sinoacute que la filosofia eacutes progravepiament lrsquoactivitat creadora dels conceptes 15 Alexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Fichte (Pre-Textes) Pariacutes Vrin 1991 Cf Cf Hadot Ibiacutedem 16 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 226 17 Ibiacutedem 18 Vegeu lrsquoexplicacioacute i la interpretacioacute drsquoaquesta laquoexperiegravencia filosogravefica primeraraquo en Ibiacutedem p 23 i ss En una entrevista concedida lrsquoany 2008 a Martin Legros per a Philosophie Magazine Pierre Hadot es referia a aquelles experiegravencies primeres aixiacute amb aquesta frase laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquo (Philosophie Magazine 21 juillet-aoucirct 2008 p 55) 19En una carta de Romain Rolland a Sigmund Freud datada a 5 de desembre del 1927 Rolland escriu laquoVotre analyse des religions est juste Mais jrsquoaurais aimeacute vous voir faire lrsquoanalyse du sentiment spontaneacute ou plus exactement de la sensation religieuse qui est toute

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 2: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 130

peu de la lletra al tiacutetol drsquoun altre text del mateix Pierre Hadot editat molt abans dins lrsquoAnnuaire du Collegravege de France (1985)2

Precisament ha estat Pierre Hadot (1922-2010) traspassat al proppassat mes drsquoabril3 un dels pensadors que meacutes han posat de relleu com des dels seus inicis occidentals la filosofia srsquohavia compregraves a si mateixa com una laquomaniegravere de vivreraquo4 Els seus estudis ndashi la meditacioacute hi afegiria amb encert Michael Chase5ndash sobre textos filosogravefics drsquoautors grecs i llatins ho posen clarament de manifest Tambeacute les seves lectures sagravevis i exquisides drsquoautors meacutes contemporanis com ara entre drsquoaltresWittgenstein Nietzsche i Goethe6 ho subratllen a bastament Aixiacute doncs eacutes

1 Pierre Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens avec Jeannie Carlier et Arnold I Davidson (Itineacuteraires du savoir) Pariacutes Albin Michel 2001 La traduccioacute en anglegraves porta per tiacutetol Present Alone is Our Happiness Conversations with Jeannie Carlier and Arnold I Davidson (Translated by Marc Djaballah Standford CA Standford University Press 2008) La segona edicioacute drsquoaquesta traduccioacute en anglegraves que ara afegeix Michel Chase com a traductor eacutes del 2011 quan feia prop drsquoun any del deceacutes del professor Pierre Hadot El professor Arnold I Davidson hi escriu un laudatori prefaci dedicat a lrsquoesposa del professor Hadot Ilsetraut Hadot intitulat Eacuteloge Pierre Hadot (pp ix-xiii) 2 Pierre Hadot laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du College de France 1984-1985 Reacutesumeacute des cours et travaux Pariacutes Les Presses du Palais Royal 1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt Exercices spirituels et philosophie antique (Bibliothegraveque de laquolrsquoEacutevolution de lrsquoHumaniteacuteraquo 41) Pariacutes Albin Michel 2002 [1993] pp 289-304 En endavant citarem aquesta edicioacute El llibre anglegraves de Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life Spiritual Exercises from Socrates to Foucault Edited with an introduction by Arnold I Davidson Translated by Michael Chase Oxford Blackwell 1995 nomeacutes conteacute alguns dels estudis del llibre Exercices spirituels et philosophie antique i nrsquohi afegeix drsquoaltres Per tal drsquoendinsar-se en lrsquoestudi de Pierre Hadot resulta imprescindible lrsquoexcelmiddotlent introduccioacute drsquoArnold I Davidson laquoIntroduction Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophyraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life pp 1-45 3 Cf Antoni Bosch-Veciana laquoIn Memoriamraquo Pierre Hadotraquo Comprendre xii 2010 pp 5-8 4 Lrsquoexpressioacute laquomaniegravere de vivreraquo de quegrave se serveix Pierre Hadot (o tambeacute altres vegades laquogenre de vieraquo laquomode de vieraquo laquoforme de vieraquo laquostyle de vieraquo etc) que en el tiacutetol drsquoaquest curs del Liceu Joan Maragall srsquoenuncia com a laquoforma de vidaraquo eacutes traduiumlda en les versions a altres llenguumles de lrsquoobra de Pierre Hadot com a laquoWay of Liferaquo laquoLebensformraquo laquoforma de vidaraquo i laquomodo di vivere 5 laquoThe thought of Pierre Hadot is based on a lifetimersquos study of and meditation upon ancient Greek and Latin philosophical textsraquo (Michael Chase laquoTranslatorrsquos Noteraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life p vi) El subratllat eacutes nostre Pierre Hadot parla en molts indrets de meacuteditation 6 Donem aquests autors per lrsquoordre cronologravegic per quegrave Pierre Hadot nrsquoha publicat estudis a) sobre Wittgenstein laquoReacuteflexions sur les limites du langage agrave propos du laquoTractatus Logico-Philosophicusraquo de Wittgensteinraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 644 1959 pp 469-484 laquoWittgenstein philosophe du langage-Iraquo Critique 149 1959 pp 866-881 laquoWittgenstein philosophe du langage-IIraquo Critique 150 1959 pp 972-983 i laquoJeux de langage et philosophieraquo Revue de Meacutetaphysique et de Morale 673 1962 pp 330-343 [Aquests quatre textos esmentats conformen el llibre Wittgenstein et les limites du langage Suivi drsquoune lettre de G E M Anscombe et de Logique et litteacuterature Reacuteflexions sur la signification

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 131

ben significatiu que el Liceu Joan Maragall hagi volgut inaugurar un curs com aquest en diagraveleg amb el pensament de Pierre Hadot

El nostre propogravesit avui no eacutes presentar de manera general la figura i lrsquoobra de Pierre Hadot Vam tenir oportunitat de fer-ho en una altra ocasioacute7Avui pretenem endinsar-nos en la resposta que el mateix Pierre Hadot doacutena a la pregunta que ell planteja com a fonamental i irrenunciable per a tothom qui es dediqui a la filosofia aixograve eacutes laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

La pregunta del filogravesof laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

Pierre Hadot no sols eacutes tingut per un ftistoriador de la filosofia (grega i llatina sobretot neoplatogravenica) sinoacute tambeacute per un filogravesof Els seus col- legues els seus estudiants els seus lectors i els qui meacutes el coneixien tots ells amb els anys aixiacute lrsquoanaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensioacute de la filosofia A tall drsquoexemple en les invitacions a la cerimogravenia de concessioacute del doctorat ftonoris causa que li fou atorgat per la Universiteacute Laval (Queacutebec) al 27 de setembre del 20028 i que ell rebeacute per raons drsquoedat ndashtenia ja vuitanta anysndash i sobretot de salut a la seu de La Sorbona es tractava el professor Pierre Hadot de pfti- losopfte En la resposta que Pierre Hadot dirigiacute a la Preacutesentation que el professor Jean-Marc Narbonne (Universiteacute Laval) feacuteu drsquoell en lrsquoacte acadegravemic va agrair expliacutecitament aquella distincioacute de pftilosopfte que es podia llegir en les invitacions i delicadament apuntagrave el sentit que ell mateix donava al terme pftilosopfte emprat en aquella distin- cioacute En aquest sentit apuntat Pierrre Hadot recollia la comprensioacute del filosofar ndashdel viure filosograveficamentndash com una exercitacioacute

laquoLes invitations agrave la preacutesente ceacutereacutemonie me deacutecrivent comme philosophe Jrsquoen ai eacuteteacute tout rempli drsquoorgueil Mais cette bouffeacutee de vaniteacute srsquoest rapidement dissipeacutee Je me suis vite souvenu de ce que Kant dit laquoLe philosophe nrsquoest qursquoune ideacutee Peut-ecirctre pour- rons-nous jeter un regard vers ce modegravele lrsquoimiter en quelques points mais nous ne lrsquoatteindrons jamais totalement Un philo- sophe correspondant agrave ce modegravele nrsquoexiste pas pas plus qursquoun vrai

de la forme litteacuteraire chez Wittgenstein par Gottfried Gabriel (Bibliothegraveque drsquohistoire de la philosophie) Pariacutes J Vrin 2004 (2006 2a ed)] b) sobre Nietzsche laquoPreacutefaceraquo en Ernst Bertram Nietzsche Essai de mythologie Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 7 Ara faragrave gairebeacute un any el 25 de novembre del 2009 vam pronunciar la lliccediloacute inaugural del curs 2009-2010 de la Societat Catalana de Filosofia (IEC) sobre el pensament de Pierre Hadot (cf Antoni Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessica la contemporaneiumltat de la vida filosograveficaraquo Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXI 2010 pp 7-46) En aquesta conferegravencia tindrem present el contingut drsquoaquell text 8 En el 1985 Pierre Hadot rebeacute un doctorat honoris causa per la Universiteacute de Neuchacirctel Al llarg de la seva vida el professor Pierre Hadot va rebre notables distincions

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 132

chreacutetien nrsquoexiste reacuteellementraquo Tout ce que nous pouvons faire crsquoest philosopher crsquoest-agrave-dire nous exercer Et drsquoailleurs dans lrsquoAntiquiteacute Eacutepictegravete deacutejagrave avait deacuteclareacute de son cocircteacute laquoDis-toi chaque jour non pas que tu es philosophe mais que tu es un esclave en voie drsquoeacutemancipationraquo Vous savez donc qui je suis reacuteellementraquo9

En les darreres liacutenies del Preacuteface que Richard Goulet encomanagrave escriu- re al professor Pierre Hadot per al prestigioacutes i monumental Dictionnaire des Philosophes Antiques hi trobem formulada una exigegravencia important que hauria de tenir sempre present lrsquohistoriador de la filosofia i que eacutes consubstancial al treball drsquohistoriador de la filosofia prendre cons- ciegravencia del seu ser filogravesof i com a tal plantejar-se ineluctablement a si mateix la quumlestioacute fonamental laquoQursquoest-ce que philosopherraquo

laquoCrsquoest gracircce agrave cette vaste enquecircte dont le preacutesent rassemble les eacuteleacute- ments et qui porte agrave la fois sur les eacutecrits et sur la vie des philosophes que lrsquoon parviendra peut-ecirctre agrave se faire une ideacutee plus preacutecise de ce que fut reacuteellement la philosophie antique Mais pour lrsquohistorien de la philosophie la tacircche ne sera pas termineacutee pour autant ou plus exactement il devra ceacuteder la place au philosophe au philosophe qui doit toujours rester vivant dans lrsquohistorien de la philosophie Cette tacircche ultime consistera agrave se poser soi-mecircme avec une luci- diteacute accrue la question deacutecisive laquoQursquoest-ce que philosopherraquoraquo10

Com assenyala en lrsquoAvant-Propos al seu llibre Qursquoest-ce que la philosophie antique (novembre del 1995) laquoon reacutefleacutechit assez rarement sur ce qursquoest en elle-mecircme la philosophieraquo11 I hi afegeix tot se- guit laquoIl est effectivement extrecircmement difficile de la deacutefinirraquo12Feia quatre anys que havia estat publicat el llibre de Gilles Deleuze i Feacutelix Guattari intitulat Qursquoest-ce que la pftilosopftie (setembre del 1991)13 envers el qual Pierre Hadot mostragrave el seu distanciament tant pel que fa a

9 Pierre Hadot laquoReacuteponse de Monsieur Pierre Hadotraquo en Jean-Marc Narbonne et Paul-Hubert Poirier (sous la direction de) Gnose et philosophie Eacutetudes en hommage agrave Pierre Hadot Pariacutes-Queacutebec Vrin-Presses de lrsquoUniversiteacute de Laval 2009 p 13 El text de Kant que cita en aquest fragment ja lrsquohavia citat Pierre Hadot a la seva Communication au Collegravege de France al 1993 (publicada com laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique p 375) 10 Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Dictionnaire des Philosophes Antiques Publieacute sous la direction de Richard Goulet avec une Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes CNRS 1994 p 16 11 Pierre Hadot laquoAvant-Proposraquo en Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique (Folio Essais 280) Pariacutes Gallimard 1995 p 15 El mateix autor ens remet a lrsquoHistorisches Woumlrterbuch der Philosophie (t7 [P-Q] Basel Schwabe Verlag 1989 cols 572-927) a fi de poder resseguir els meacutes importants estudis sobre la definicioacute de la filosofia drsquoenccedilagrave lrsquoantiguitat i fins a lrsquoactualitat 12 Hadot Ibiacutedem 13 les Deleuze et Feacutelix Guattari Qursquoest-ce que la philosophie (Critique) Pariacutes Les eacuteditions de Minuit 1991

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 133

lrsquoesperit com pel que fa al megravetode14 Per contra Pierre Hadot ens fa notar la seva benvolenccedila per a lrsquoobra drsquoAlexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Ficftte apareguda pel marccedil del 1991 en la qual a traveacutes de la correspondegravencia de Fichte i de Kant es planteja el problema de la filosofia en ella mateixa eacutes a dir el problema fonamental de saber quegrave eacutes la filosofia un problema que es percep fins i tot com angoixant15

Precisament quan Pierre Hadot escriu en el Preacuteface al Dicti- onnaire des Philosopftes Antiques que el filogravesof ha de continuar viu en lrsquohistoriador de la filosofia allograve que vol dir eacutes sobretot que en el seu treball drsquohistoriador hauria de procurar reviure en ell mateix el doble pol de lrsquoitinerari filosogravefic que hauragrave anat veient en cada un dels autors estudiats eacutes a dir que lrsquohistoriador de la filosofia hauria de fer experiegravencia de la paradoxal articulacioacute entre el pensament (discurs filosogravefic) i la vida (opcioacute de vida) Aixograve suposa doncs prendre consciegravencia que laquole principal problegraveme qui se pose au philosophe crsquoest finalment de savoir ce que crsquoest que philosopherraquo16

I hi afegeix

laquoCrsquoest une question toujours renouveleacutee que le philosophe pour- ra se poser en lisant Platon Aristote Plotin Spinoza ou Kant Lrsquohistoire de la philosophie lui procurera alors un vaste champ drsquoexpeacuteriences pour orienter sa penseacutee et sa vieraquo17

El professor Hadot ens parla de la seva experiegravencia filosogravefica pri- mera en relacioacute a dues vivegravencies que va tenir de ben jove i que lrsquohan dominat al llarg de la seva vida lrsquouna caminant al vespre pel carrer del seu poble Reims de retorn a casa lrsquoaltra a la finestra de lrsquohabitacioacute de casa seva En ambdues ocasions restagrave encisat per la contemplacioacute de les estrelles brillant en la immensitat del cel Lrsquoenvaiacute una angoixa terrible perograve alhora deliciosa i experimentagrave un sentiment de presegravencia del moacuten (del Tot) i drsquoell mateix en el moacuten (en el Tot)18 Aquest sentiment de pertinenccedila al Tot meacutes endavant el llegiacute com a laquosentiment oceagravenicraquo (Romain Rolland)19 o com a

14 Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 15 n 1 Lrsquoobra de Deleuze i Guattari manteacute que la filosofia no eacutes ni contemplacioacute ni reflexioacute ni tan sols comunicacioacute sinoacute que la filosofia eacutes progravepiament lrsquoactivitat creadora dels conceptes 15 Alexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Fichte (Pre-Textes) Pariacutes Vrin 1991 Cf Cf Hadot Ibiacutedem 16 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 226 17 Ibiacutedem 18 Vegeu lrsquoexplicacioacute i la interpretacioacute drsquoaquesta laquoexperiegravencia filosogravefica primeraraquo en Ibiacutedem p 23 i ss En una entrevista concedida lrsquoany 2008 a Martin Legros per a Philosophie Magazine Pierre Hadot es referia a aquelles experiegravencies primeres aixiacute amb aquesta frase laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquo (Philosophie Magazine 21 juillet-aoucirct 2008 p 55) 19En una carta de Romain Rolland a Sigmund Freud datada a 5 de desembre del 1927 Rolland escriu laquoVotre analyse des religions est juste Mais jrsquoaurais aimeacute vous voir faire lrsquoanalyse du sentiment spontaneacute ou plus exactement de la sensation religieuse qui est toute

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 3: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 131

ben significatiu que el Liceu Joan Maragall hagi volgut inaugurar un curs com aquest en diagraveleg amb el pensament de Pierre Hadot

El nostre propogravesit avui no eacutes presentar de manera general la figura i lrsquoobra de Pierre Hadot Vam tenir oportunitat de fer-ho en una altra ocasioacute7Avui pretenem endinsar-nos en la resposta que el mateix Pierre Hadot doacutena a la pregunta que ell planteja com a fonamental i irrenunciable per a tothom qui es dediqui a la filosofia aixograve eacutes laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

La pregunta del filogravesof laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

Pierre Hadot no sols eacutes tingut per un ftistoriador de la filosofia (grega i llatina sobretot neoplatogravenica) sinoacute tambeacute per un filogravesof Els seus col- legues els seus estudiants els seus lectors i els qui meacutes el coneixien tots ells amb els anys aixiacute lrsquoanaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensioacute de la filosofia A tall drsquoexemple en les invitacions a la cerimogravenia de concessioacute del doctorat ftonoris causa que li fou atorgat per la Universiteacute Laval (Queacutebec) al 27 de setembre del 20028 i que ell rebeacute per raons drsquoedat ndashtenia ja vuitanta anysndash i sobretot de salut a la seu de La Sorbona es tractava el professor Pierre Hadot de pfti- losopfte En la resposta que Pierre Hadot dirigiacute a la Preacutesentation que el professor Jean-Marc Narbonne (Universiteacute Laval) feacuteu drsquoell en lrsquoacte acadegravemic va agrair expliacutecitament aquella distincioacute de pftilosopfte que es podia llegir en les invitacions i delicadament apuntagrave el sentit que ell mateix donava al terme pftilosopfte emprat en aquella distin- cioacute En aquest sentit apuntat Pierrre Hadot recollia la comprensioacute del filosofar ndashdel viure filosograveficamentndash com una exercitacioacute

laquoLes invitations agrave la preacutesente ceacutereacutemonie me deacutecrivent comme philosophe Jrsquoen ai eacuteteacute tout rempli drsquoorgueil Mais cette bouffeacutee de vaniteacute srsquoest rapidement dissipeacutee Je me suis vite souvenu de ce que Kant dit laquoLe philosophe nrsquoest qursquoune ideacutee Peut-ecirctre pour- rons-nous jeter un regard vers ce modegravele lrsquoimiter en quelques points mais nous ne lrsquoatteindrons jamais totalement Un philo- sophe correspondant agrave ce modegravele nrsquoexiste pas pas plus qursquoun vrai

de la forme litteacuteraire chez Wittgenstein par Gottfried Gabriel (Bibliothegraveque drsquohistoire de la philosophie) Pariacutes J Vrin 2004 (2006 2a ed)] b) sobre Nietzsche laquoPreacutefaceraquo en Ernst Bertram Nietzsche Essai de mythologie Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 7 Ara faragrave gairebeacute un any el 25 de novembre del 2009 vam pronunciar la lliccediloacute inaugural del curs 2009-2010 de la Societat Catalana de Filosofia (IEC) sobre el pensament de Pierre Hadot (cf Antoni Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessica la contemporaneiumltat de la vida filosograveficaraquo Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXI 2010 pp 7-46) En aquesta conferegravencia tindrem present el contingut drsquoaquell text 8 En el 1985 Pierre Hadot rebeacute un doctorat honoris causa per la Universiteacute de Neuchacirctel Al llarg de la seva vida el professor Pierre Hadot va rebre notables distincions

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 132

chreacutetien nrsquoexiste reacuteellementraquo Tout ce que nous pouvons faire crsquoest philosopher crsquoest-agrave-dire nous exercer Et drsquoailleurs dans lrsquoAntiquiteacute Eacutepictegravete deacutejagrave avait deacuteclareacute de son cocircteacute laquoDis-toi chaque jour non pas que tu es philosophe mais que tu es un esclave en voie drsquoeacutemancipationraquo Vous savez donc qui je suis reacuteellementraquo9

En les darreres liacutenies del Preacuteface que Richard Goulet encomanagrave escriu- re al professor Pierre Hadot per al prestigioacutes i monumental Dictionnaire des Philosophes Antiques hi trobem formulada una exigegravencia important que hauria de tenir sempre present lrsquohistoriador de la filosofia i que eacutes consubstancial al treball drsquohistoriador de la filosofia prendre cons- ciegravencia del seu ser filogravesof i com a tal plantejar-se ineluctablement a si mateix la quumlestioacute fonamental laquoQursquoest-ce que philosopherraquo

laquoCrsquoest gracircce agrave cette vaste enquecircte dont le preacutesent rassemble les eacuteleacute- ments et qui porte agrave la fois sur les eacutecrits et sur la vie des philosophes que lrsquoon parviendra peut-ecirctre agrave se faire une ideacutee plus preacutecise de ce que fut reacuteellement la philosophie antique Mais pour lrsquohistorien de la philosophie la tacircche ne sera pas termineacutee pour autant ou plus exactement il devra ceacuteder la place au philosophe au philosophe qui doit toujours rester vivant dans lrsquohistorien de la philosophie Cette tacircche ultime consistera agrave se poser soi-mecircme avec une luci- diteacute accrue la question deacutecisive laquoQursquoest-ce que philosopherraquoraquo10

Com assenyala en lrsquoAvant-Propos al seu llibre Qursquoest-ce que la philosophie antique (novembre del 1995) laquoon reacutefleacutechit assez rarement sur ce qursquoest en elle-mecircme la philosophieraquo11 I hi afegeix tot se- guit laquoIl est effectivement extrecircmement difficile de la deacutefinirraquo12Feia quatre anys que havia estat publicat el llibre de Gilles Deleuze i Feacutelix Guattari intitulat Qursquoest-ce que la pftilosopftie (setembre del 1991)13 envers el qual Pierre Hadot mostragrave el seu distanciament tant pel que fa a

9 Pierre Hadot laquoReacuteponse de Monsieur Pierre Hadotraquo en Jean-Marc Narbonne et Paul-Hubert Poirier (sous la direction de) Gnose et philosophie Eacutetudes en hommage agrave Pierre Hadot Pariacutes-Queacutebec Vrin-Presses de lrsquoUniversiteacute de Laval 2009 p 13 El text de Kant que cita en aquest fragment ja lrsquohavia citat Pierre Hadot a la seva Communication au Collegravege de France al 1993 (publicada com laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique p 375) 10 Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Dictionnaire des Philosophes Antiques Publieacute sous la direction de Richard Goulet avec une Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes CNRS 1994 p 16 11 Pierre Hadot laquoAvant-Proposraquo en Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique (Folio Essais 280) Pariacutes Gallimard 1995 p 15 El mateix autor ens remet a lrsquoHistorisches Woumlrterbuch der Philosophie (t7 [P-Q] Basel Schwabe Verlag 1989 cols 572-927) a fi de poder resseguir els meacutes importants estudis sobre la definicioacute de la filosofia drsquoenccedilagrave lrsquoantiguitat i fins a lrsquoactualitat 12 Hadot Ibiacutedem 13 les Deleuze et Feacutelix Guattari Qursquoest-ce que la philosophie (Critique) Pariacutes Les eacuteditions de Minuit 1991

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 133

lrsquoesperit com pel que fa al megravetode14 Per contra Pierre Hadot ens fa notar la seva benvolenccedila per a lrsquoobra drsquoAlexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Ficftte apareguda pel marccedil del 1991 en la qual a traveacutes de la correspondegravencia de Fichte i de Kant es planteja el problema de la filosofia en ella mateixa eacutes a dir el problema fonamental de saber quegrave eacutes la filosofia un problema que es percep fins i tot com angoixant15

Precisament quan Pierre Hadot escriu en el Preacuteface al Dicti- onnaire des Philosopftes Antiques que el filogravesof ha de continuar viu en lrsquohistoriador de la filosofia allograve que vol dir eacutes sobretot que en el seu treball drsquohistoriador hauria de procurar reviure en ell mateix el doble pol de lrsquoitinerari filosogravefic que hauragrave anat veient en cada un dels autors estudiats eacutes a dir que lrsquohistoriador de la filosofia hauria de fer experiegravencia de la paradoxal articulacioacute entre el pensament (discurs filosogravefic) i la vida (opcioacute de vida) Aixograve suposa doncs prendre consciegravencia que laquole principal problegraveme qui se pose au philosophe crsquoest finalment de savoir ce que crsquoest que philosopherraquo16

I hi afegeix

laquoCrsquoest une question toujours renouveleacutee que le philosophe pour- ra se poser en lisant Platon Aristote Plotin Spinoza ou Kant Lrsquohistoire de la philosophie lui procurera alors un vaste champ drsquoexpeacuteriences pour orienter sa penseacutee et sa vieraquo17

El professor Hadot ens parla de la seva experiegravencia filosogravefica pri- mera en relacioacute a dues vivegravencies que va tenir de ben jove i que lrsquohan dominat al llarg de la seva vida lrsquouna caminant al vespre pel carrer del seu poble Reims de retorn a casa lrsquoaltra a la finestra de lrsquohabitacioacute de casa seva En ambdues ocasions restagrave encisat per la contemplacioacute de les estrelles brillant en la immensitat del cel Lrsquoenvaiacute una angoixa terrible perograve alhora deliciosa i experimentagrave un sentiment de presegravencia del moacuten (del Tot) i drsquoell mateix en el moacuten (en el Tot)18 Aquest sentiment de pertinenccedila al Tot meacutes endavant el llegiacute com a laquosentiment oceagravenicraquo (Romain Rolland)19 o com a

14 Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 15 n 1 Lrsquoobra de Deleuze i Guattari manteacute que la filosofia no eacutes ni contemplacioacute ni reflexioacute ni tan sols comunicacioacute sinoacute que la filosofia eacutes progravepiament lrsquoactivitat creadora dels conceptes 15 Alexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Fichte (Pre-Textes) Pariacutes Vrin 1991 Cf Cf Hadot Ibiacutedem 16 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 226 17 Ibiacutedem 18 Vegeu lrsquoexplicacioacute i la interpretacioacute drsquoaquesta laquoexperiegravencia filosogravefica primeraraquo en Ibiacutedem p 23 i ss En una entrevista concedida lrsquoany 2008 a Martin Legros per a Philosophie Magazine Pierre Hadot es referia a aquelles experiegravencies primeres aixiacute amb aquesta frase laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquo (Philosophie Magazine 21 juillet-aoucirct 2008 p 55) 19En una carta de Romain Rolland a Sigmund Freud datada a 5 de desembre del 1927 Rolland escriu laquoVotre analyse des religions est juste Mais jrsquoaurais aimeacute vous voir faire lrsquoanalyse du sentiment spontaneacute ou plus exactement de la sensation religieuse qui est toute

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 4: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 132

chreacutetien nrsquoexiste reacuteellementraquo Tout ce que nous pouvons faire crsquoest philosopher crsquoest-agrave-dire nous exercer Et drsquoailleurs dans lrsquoAntiquiteacute Eacutepictegravete deacutejagrave avait deacuteclareacute de son cocircteacute laquoDis-toi chaque jour non pas que tu es philosophe mais que tu es un esclave en voie drsquoeacutemancipationraquo Vous savez donc qui je suis reacuteellementraquo9

En les darreres liacutenies del Preacuteface que Richard Goulet encomanagrave escriu- re al professor Pierre Hadot per al prestigioacutes i monumental Dictionnaire des Philosophes Antiques hi trobem formulada una exigegravencia important que hauria de tenir sempre present lrsquohistoriador de la filosofia i que eacutes consubstancial al treball drsquohistoriador de la filosofia prendre cons- ciegravencia del seu ser filogravesof i com a tal plantejar-se ineluctablement a si mateix la quumlestioacute fonamental laquoQursquoest-ce que philosopherraquo

laquoCrsquoest gracircce agrave cette vaste enquecircte dont le preacutesent rassemble les eacuteleacute- ments et qui porte agrave la fois sur les eacutecrits et sur la vie des philosophes que lrsquoon parviendra peut-ecirctre agrave se faire une ideacutee plus preacutecise de ce que fut reacuteellement la philosophie antique Mais pour lrsquohistorien de la philosophie la tacircche ne sera pas termineacutee pour autant ou plus exactement il devra ceacuteder la place au philosophe au philosophe qui doit toujours rester vivant dans lrsquohistorien de la philosophie Cette tacircche ultime consistera agrave se poser soi-mecircme avec une luci- diteacute accrue la question deacutecisive laquoQursquoest-ce que philosopherraquoraquo10

Com assenyala en lrsquoAvant-Propos al seu llibre Qursquoest-ce que la philosophie antique (novembre del 1995) laquoon reacutefleacutechit assez rarement sur ce qursquoest en elle-mecircme la philosophieraquo11 I hi afegeix tot se- guit laquoIl est effectivement extrecircmement difficile de la deacutefinirraquo12Feia quatre anys que havia estat publicat el llibre de Gilles Deleuze i Feacutelix Guattari intitulat Qursquoest-ce que la pftilosopftie (setembre del 1991)13 envers el qual Pierre Hadot mostragrave el seu distanciament tant pel que fa a

9 Pierre Hadot laquoReacuteponse de Monsieur Pierre Hadotraquo en Jean-Marc Narbonne et Paul-Hubert Poirier (sous la direction de) Gnose et philosophie Eacutetudes en hommage agrave Pierre Hadot Pariacutes-Queacutebec Vrin-Presses de lrsquoUniversiteacute de Laval 2009 p 13 El text de Kant que cita en aquest fragment ja lrsquohavia citat Pierre Hadot a la seva Communication au Collegravege de France al 1993 (publicada com laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique p 375) 10 Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Dictionnaire des Philosophes Antiques Publieacute sous la direction de Richard Goulet avec une Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes CNRS 1994 p 16 11 Pierre Hadot laquoAvant-Proposraquo en Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique (Folio Essais 280) Pariacutes Gallimard 1995 p 15 El mateix autor ens remet a lrsquoHistorisches Woumlrterbuch der Philosophie (t7 [P-Q] Basel Schwabe Verlag 1989 cols 572-927) a fi de poder resseguir els meacutes importants estudis sobre la definicioacute de la filosofia drsquoenccedilagrave lrsquoantiguitat i fins a lrsquoactualitat 12 Hadot Ibiacutedem 13 les Deleuze et Feacutelix Guattari Qursquoest-ce que la philosophie (Critique) Pariacutes Les eacuteditions de Minuit 1991

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 133

lrsquoesperit com pel que fa al megravetode14 Per contra Pierre Hadot ens fa notar la seva benvolenccedila per a lrsquoobra drsquoAlexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Ficftte apareguda pel marccedil del 1991 en la qual a traveacutes de la correspondegravencia de Fichte i de Kant es planteja el problema de la filosofia en ella mateixa eacutes a dir el problema fonamental de saber quegrave eacutes la filosofia un problema que es percep fins i tot com angoixant15

Precisament quan Pierre Hadot escriu en el Preacuteface al Dicti- onnaire des Philosopftes Antiques que el filogravesof ha de continuar viu en lrsquohistoriador de la filosofia allograve que vol dir eacutes sobretot que en el seu treball drsquohistoriador hauria de procurar reviure en ell mateix el doble pol de lrsquoitinerari filosogravefic que hauragrave anat veient en cada un dels autors estudiats eacutes a dir que lrsquohistoriador de la filosofia hauria de fer experiegravencia de la paradoxal articulacioacute entre el pensament (discurs filosogravefic) i la vida (opcioacute de vida) Aixograve suposa doncs prendre consciegravencia que laquole principal problegraveme qui se pose au philosophe crsquoest finalment de savoir ce que crsquoest que philosopherraquo16

I hi afegeix

laquoCrsquoest une question toujours renouveleacutee que le philosophe pour- ra se poser en lisant Platon Aristote Plotin Spinoza ou Kant Lrsquohistoire de la philosophie lui procurera alors un vaste champ drsquoexpeacuteriences pour orienter sa penseacutee et sa vieraquo17

El professor Hadot ens parla de la seva experiegravencia filosogravefica pri- mera en relacioacute a dues vivegravencies que va tenir de ben jove i que lrsquohan dominat al llarg de la seva vida lrsquouna caminant al vespre pel carrer del seu poble Reims de retorn a casa lrsquoaltra a la finestra de lrsquohabitacioacute de casa seva En ambdues ocasions restagrave encisat per la contemplacioacute de les estrelles brillant en la immensitat del cel Lrsquoenvaiacute una angoixa terrible perograve alhora deliciosa i experimentagrave un sentiment de presegravencia del moacuten (del Tot) i drsquoell mateix en el moacuten (en el Tot)18 Aquest sentiment de pertinenccedila al Tot meacutes endavant el llegiacute com a laquosentiment oceagravenicraquo (Romain Rolland)19 o com a

14 Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 15 n 1 Lrsquoobra de Deleuze i Guattari manteacute que la filosofia no eacutes ni contemplacioacute ni reflexioacute ni tan sols comunicacioacute sinoacute que la filosofia eacutes progravepiament lrsquoactivitat creadora dels conceptes 15 Alexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Fichte (Pre-Textes) Pariacutes Vrin 1991 Cf Cf Hadot Ibiacutedem 16 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 226 17 Ibiacutedem 18 Vegeu lrsquoexplicacioacute i la interpretacioacute drsquoaquesta laquoexperiegravencia filosogravefica primeraraquo en Ibiacutedem p 23 i ss En una entrevista concedida lrsquoany 2008 a Martin Legros per a Philosophie Magazine Pierre Hadot es referia a aquelles experiegravencies primeres aixiacute amb aquesta frase laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquo (Philosophie Magazine 21 juillet-aoucirct 2008 p 55) 19En una carta de Romain Rolland a Sigmund Freud datada a 5 de desembre del 1927 Rolland escriu laquoVotre analyse des religions est juste Mais jrsquoaurais aimeacute vous voir faire lrsquoanalyse du sentiment spontaneacute ou plus exactement de la sensation religieuse qui est toute

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 5: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 133

lrsquoesperit com pel que fa al megravetode14 Per contra Pierre Hadot ens fa notar la seva benvolenccedila per a lrsquoobra drsquoAlexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Ficftte apareguda pel marccedil del 1991 en la qual a traveacutes de la correspondegravencia de Fichte i de Kant es planteja el problema de la filosofia en ella mateixa eacutes a dir el problema fonamental de saber quegrave eacutes la filosofia un problema que es percep fins i tot com angoixant15

Precisament quan Pierre Hadot escriu en el Preacuteface al Dicti- onnaire des Philosopftes Antiques que el filogravesof ha de continuar viu en lrsquohistoriador de la filosofia allograve que vol dir eacutes sobretot que en el seu treball drsquohistoriador hauria de procurar reviure en ell mateix el doble pol de lrsquoitinerari filosogravefic que hauragrave anat veient en cada un dels autors estudiats eacutes a dir que lrsquohistoriador de la filosofia hauria de fer experiegravencia de la paradoxal articulacioacute entre el pensament (discurs filosogravefic) i la vida (opcioacute de vida) Aixograve suposa doncs prendre consciegravencia que laquole principal problegraveme qui se pose au philosophe crsquoest finalment de savoir ce que crsquoest que philosopherraquo16

I hi afegeix

laquoCrsquoest une question toujours renouveleacutee que le philosophe pour- ra se poser en lisant Platon Aristote Plotin Spinoza ou Kant Lrsquohistoire de la philosophie lui procurera alors un vaste champ drsquoexpeacuteriences pour orienter sa penseacutee et sa vieraquo17

El professor Hadot ens parla de la seva experiegravencia filosogravefica pri- mera en relacioacute a dues vivegravencies que va tenir de ben jove i que lrsquohan dominat al llarg de la seva vida lrsquouna caminant al vespre pel carrer del seu poble Reims de retorn a casa lrsquoaltra a la finestra de lrsquohabitacioacute de casa seva En ambdues ocasions restagrave encisat per la contemplacioacute de les estrelles brillant en la immensitat del cel Lrsquoenvaiacute una angoixa terrible perograve alhora deliciosa i experimentagrave un sentiment de presegravencia del moacuten (del Tot) i drsquoell mateix en el moacuten (en el Tot)18 Aquest sentiment de pertinenccedila al Tot meacutes endavant el llegiacute com a laquosentiment oceagravenicraquo (Romain Rolland)19 o com a

14 Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 15 n 1 Lrsquoobra de Deleuze i Guattari manteacute que la filosofia no eacutes ni contemplacioacute ni reflexioacute ni tan sols comunicacioacute sinoacute que la filosofia eacutes progravepiament lrsquoactivitat creadora dels conceptes 15 Alexis Philonenko Qursquoest-ce que la philosophie Kant et Fichte (Pre-Textes) Pariacutes Vrin 1991 Cf Cf Hadot Ibiacutedem 16 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 226 17 Ibiacutedem 18 Vegeu lrsquoexplicacioacute i la interpretacioacute drsquoaquesta laquoexperiegravencia filosogravefica primeraraquo en Ibiacutedem p 23 i ss En una entrevista concedida lrsquoany 2008 a Martin Legros per a Philosophie Magazine Pierre Hadot es referia a aquelles experiegravencies primeres aixiacute amb aquesta frase laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquo (Philosophie Magazine 21 juillet-aoucirct 2008 p 55) 19En una carta de Romain Rolland a Sigmund Freud datada a 5 de desembre del 1927 Rolland escriu laquoVotre analyse des religions est juste Mais jrsquoaurais aimeacute vous voir faire lrsquoanalyse du sentiment spontaneacute ou plus exactement de la sensation religieuse qui est toute

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 6: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 134

laquomiacutestica salvatgeraquo (Michel Hulin)20 Tambeacute se sentiacute ben proper a aquelles paraules de Segraveneca quan en una de les Lletres a Lucili (vii 66 6) deia laquototi se inserens mundoraquo laquoimmergint-se un hom mateix en la totalitat del moacutenraquo21 Les Penseacutees de Pascal que Hadot havia llegit de ben jove lrsquoacompanyaren en les seves vivegravencies sobretot aquella expressioacute immensa laquole silence eacuteternel des espaces infinis mrsquoeffraieraquo (Penseacutees 206)22

Aquella experiegravencia de plenitud primerenca que mantingueacute al llarg de la seva vida (per exemple contemplant el cel estrellat des de la seva habitacioacute del Seminari Major de Reims contem- plant els Alps des del llac Leman o fins i tot contemplant-los davant del llac Major a Ascona) li feacuteu comprendre meacutes endavant el seu esperit de filogravesof

laquoJe crois23 que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon en- tend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au- monderaquo24

diffeacuterente des religions proprement dites [hellip] le fait simple et direct de la sensation de lrsquoEacuteternel (qui peut tregraves bien nrsquoecirctre pas eacuteternel mais simplement sans bornes perceptibles et comme oceacuteanique [hellip] je suis moi-mecircme familier avec cette sensation Tout au long de ma vie elle ne mrsquoa jamais manqueacuteraquo (carta citada en la tesi de doctorat de Colette Cornubert Freud et Romain Rolland Essai sur la deacutecouverte de la penseacutee psychanalytique par quelques eacutecrivans franccedilais Thegravese de doctorat en meacutedecine nordm 453 Pariacutes 1966 p 25) El terme laquooceagravenicraquo de Rolland estagrave inspirat en Spinoza autor que tambeacute ressona igualment en Freud (cf Henry Vermorel laquoPreacutesence de Spinoza dans les eacutechanges entre Romain Rolland et Sigmund Freudraquo [Confeacuterence prononceacutee agrave Pariacutes en Sorbonne salle Louis Liard le 31 mai 2007] en Eacutetude rollandienne 18 2007 pp 5 i ss) Vegeu tambeacute lrsquoestudi de Roger Dadoun laquoRolland Freud et la sensation oceacuteaniqueraquo Revue drsquohistoire litteacuteraire de la France 76 1976 pp 936-946 Sigmund Freud en el primer apartat de la seva obra Unbehagen in der Kultur es refereix sense anomenar-lo (i tan sols dir que en la correspondegravencia laquoes declara amic seuraquo) a Romain Rollan i a la laquosensacioacute drsquoEternitatraquo (laquoEmpfindung der Ewigkeitraquo) i al laquosentiment oceagravenicraquo (laquoozeanische Gefuumlhlraquo) (cf Sigmund Freud Das Unbehagen in der Kultur Wien Internationaler Psychoanalytischer Verlag 1930 p 6) Freud en el mateix lloc diu que ell no acaba de descobrir en si mateix aquest sentiment oceagravenic (cf Ibiacutedem) 20 Cf Michel Hulin La mystique sauvage Aux antipodes de lrsquoesprit (Quadrige Essais deacutebats) Pariacutes PUF 2008 [1993 1r eacuted] 21 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 28 22 Donem la numeracioacute de lrsquoedicioacute de Leacuteon Brunschvicg (1897) En lrsquoedicioacute de Jacques Chevalier (1954) correspon al 91 i en la de Louis Lafuma (1963) al 201 En relacioacute al silenci dels espais infinits es pot llegir igualment Penseacutees 205 (Chevalier 88 Lafuma 68) 23 Aquest laquoje croisraquo cal entendrersquol com laquoje crois aujourdrsquohuiraquo en el present mateix de lrsquoentrevista amb Jeannie Carlier (2001) Aixograve ho confirma la resposta de Pierre Hadot a Martin Legros en lrsquoentrevista esmentada (en la nota 18) laquoMecircme si je ne me suis pas vraiment rendu compte sur le coup de la porteacutee de lrsquoeacuteveacutenement je lrsquoai veacutecu comme une deacutecouverteraquo (Philosophie Magazine p 55) 24 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 7: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 135

Aquesta consciegravencia de lrsquoexistegravencia ndashque drsquouna manera tan viva no- meacutes es produiacute en ell ocasionalmentndash25 no eacutes una consciegravencia que en ell desvetlleacutes tan sols un element de pau i goig davant lrsquoespectacle fascinant de la Natura sinoacute que igualment li causagrave un estat de terror i el feia conscient de la dificultat que el viure quotidiagrave comportava

laquocrsquoest une experieacutence agrave la fois terrifiante et deacutelicieuse [hellip] le sen- timent pur de lrsquoexistence est pour moi comme pour Rousseau un sentiment de paix et de contentement Ce qui compte crsquoest le contact avec la Nature la preacutesence du monde les eacutetoiles Mais je ne me fais pas lrsquoillusion la lutte pour la vie qui est en quelque sorte le moteur de lrsquoexistence est atroce drsquoun point de vue humain Je parlerais donc plutocirct de terreur et drsquoeacutemerveillementraquo26

Company inseparable drsquoaquesta consciegravencia viviacutessima de la progravepia existegravencia ha estat en ell el treball intellectual que drsquouna manera rigorosa i incessant dugueacute a terme durant tota la seva vida Drsquoaquest treball intellectual en el qual srsquoexercitagrave de ben jove en soacuten rellevants alguns detalls que ens fan comprendre la seva manera drsquoentendre la filosofia

Certament el professor Hadot reconeix expliacutecitament haver estat influenciat ja drsquoenccedilagrave de quinzesetze anys drsquoedat i de manera considerable pel pensament bergsoniagrave

A tall drsquoexemple el tema escollit de cara a la dissertacioacute de batxillerat (en el 1939 a disset anys) fou aquella frase de Bergson que es feacuteu en ell ben viva

laquoLa philosophie nrsquoest pas une construction de systegraveme mais la reacutesolution une fois prise de regarder naiumlvement en soi et autour de soiraquo27

Tambeacute de Merleau-Ponty filogravesof de la percepcioacute hereu de Bergson nrsquointerioritzagrave la foacutermula

laquola philosophie consiste agrave rapprendre agrave voir le monderaquo28

La resposta de Pierre Hadot a la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexer- cici espiritualraquo

Hom es mostra filogravesof meacutes que res no solament en el fet de veure la necessitat i la urgegravencia sempre presents de plantejar-se a fons la pregunta

25 laquoDrsquoune cocircteacute il y a la vie quotidienne que nous vivons dans une semi-conscience gracircce agrave nos habitudes de lrsquoautre il y a ces moments et ces eacutetats privileacutegieacutes ougrave nous vivons et percevons les choses de maniegravere tregraves intenseraquo (Philosophie Magazinep 55) 26 Ibiacutedem 27 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 29 28 Aquest text de Merleau-Ponty el trobem en lrsquoAvant-Propos del seu interessant llibre sobre la Pheacutenomeacutenologie de la perception (Pariacutes Gallimard 1945) Vegem-lo en el seu context laquoLe monde et la raison ne font pas problegraveme disons si lrsquoon veut qursquoils sont mysteacuterieux mais ce mystegravere les deacutefinit il ne saurait ecirctre question de le dissiper par quelque laquosolutionraquo il est en deccedilagrave des solutions La vrai philosophie est de rapprendre agrave voir le monderaquo (Merleau-Ponty Ibiacutedem p xvi)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 8: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 136

laquoqursquoest-ce que philosopherraquo sinoacute sobretot en el fet mateix de plantejar-se radicalment aquesta pregunta I indiscutiblement cal afegir que el filogravesof treballa sense parar per tal de formular millor aquesta pregunta o per tal drsquoassajar-ne alguna resposta (amb tots els matisos plurals que calguin) i sobretot el filogravesof treballa ndashmeacutes encara es treba- lla a si mateixndash per tal de mostrar el lligam potent entre la filosofia i la vida sense confondre mai tanmateix els conceptes i la vida29

Pierre Hadot a traveacutes de les seves vivegravencies oceagraveniques tingudes al llarg de la vida i de les seves lectures i del seu estudi ininter- romputs anagrave afaiccedilonant una resposta matisada a aquella pregunta (laquoqursquoest-ce que philosopherraquo) que comprenia com decisiva i irrenunciable en qualsevol present

Si resseguiacutessim la seva biografia i el seu itinerari espiritual i intellectual30 ens adonariacuteem del seu delicat treball de resposta a aquesta quumlestioacute filosogravefica crucial

Els qui han estat meacutes propers a ell (la seva esposa Ilsetraut els seus collegues els seus alumnes els seus amics etc) han po- gut gaudir de la seva bonhomia i delicadesa aixiacute com de la finor del seu treball intellectual31 i han estat de ben segur

29 Roger-Pol Droit en la necrologia de Pierre Hadot a Le Monde (28-04-2010) va escriure laquoLe geacutenie de Pierre Hadot fut au contraire de ne jamais confondre les concepts et les temps de la vie mais de souligner sans cesse leur difficile interaction en rappelant continucircment les allers-retours neacutecessaires drsquoun registre agrave lrsquoautreraquo Llegim en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique p 21 laquoIl ne srsquoagit pas drsquoopposer et de seacuteparer drsquoune part la philosophie comme mode de vie et drsquoautre part un discours philosophique qui serait en quelque sorte exteacuterieur agrave la philosophie Bien au contraire il srsquoagit de montrer que le discours philosophique fait partie du mode de vie Mais en revanche il faut reconnaicirctre que le choix de vie du philosophe deacutetermine son discours Cela revient agrave dire que lrsquoon ne peut consideacuterer les discours philosophiques comme des reacutealiteacutes qui existeraient en elles-mecircmes et pour elles-mecircmes et en eacutetudier la structure indeacutependamment du philosophe qui les a deacuteveloppeacutesraquo 30 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 19-27 31 La bonhomia la delicadesa i el treball intelmiddotlectual exigent i rigoroacutes els remarcaren totes les necrologies de Pierre Hadot i fins i tot alguns textos que amb posterioritat a la seva mort han estat escrits tenint-los a ell lrsquohome i la seva obra ben presents En aquest sentit no volem estar-nos drsquoesmentar alguns drsquoaquests textos sobretot els referents a la seva gran humanitat a) el de Roger-Pol Droit que escriviacute per a Le Monde una necrologia (cf nota 29) de la qual voldriacuteem subratllar aquestes paraules dedicades a Pierre Hadot laquoSa vertu fut de refuser drsquoecirctre un gourou laquoJrsquoai toujours penseacute que mon rocircle nrsquoeacutetait pas de dire ce qursquoil convient de faireraquo confiait-il dans lrsquoune de ses derniegraveres interviews Il lui suffisait drsquoavoir la science limpide [hellip] Conforme agrave sa penseacutee cette sobrieacuteteacute [lrsquoeacuteleacutegance drsquoune plume absolument sobre] se retrouvait eacutevidemment dans son existence quotidienne traverseacutee de joies intenses parce qursquoeacuteleacutementaires Malgreacute cela Pierre Hadot nrsquoaimait pas qursquoon parle de lui comme drsquoun sage Crsquoest sans doute le seul point sur lequel il avait tortraquo b) un de ben remarcable i extens de Michael Chase compost de dues parts (Remembering Pierre Hadot I [28 april 2010] i II [29 april 2010]) per al Harvard University Press Blog on especialment en la II Part (que recorda la seva relacioacute personal amb el professor Hadot) fa referegravencia a la seva humanitat amb detalls ben afables laquoWhat I remember most about Pierre Hadot was his simplicity Although he had reached the highest echelons of the hierarchical French academic scheme he never let it go to his head [hellip] Yet he also spent a good deal of his life as an administrator

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 9: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 137

testimonis drsquoun itinerari de recerca matisada a aquesta pregunta que ell es prenia com la pregunta meacutes seriosa per a un ftistoriador de la filosofia a qui cal sempre desvetllar lrsquoesperit de filogravesof

De Pierre Hadot tenim la sort de disposar de textos seus (converses introduccions etc) en els quals amb voluntat hermeneu- ticodidagravectica sersquons donen dades biogragravefiques i del seu itinerari intellectual que ens mostren de quina manera en ell srsquoentrellaccedila- ven vida i conceptes32Gragravecies a aquests textos podem arribar a

particularly at the EPHE where he showed himself to be a tough and uncompromising negotiator especially when questions of principle were at stake[hellip] Over the years my wife and I enjoyed the Hadotsrsquo hospitality on many occasions often at their home in Limours a suburb some twenty miles south of Paris where he was very proud of his well-kept garden and loved to go for walks in the neighboring woods [hellip] In every circumstance he was the same simple unpretentious with a mischievous gleam in his eye Seldom has a man worn his erudition more lightly Seldom as well has a man practiced so well what he preached Although he won numerous awards and distinctions he never discussed them in any tone other than that of self-deprecating humor [hellip] Pierre Hadot like Plotinus he was always available to himself but above all to others [hellip] He held out for two hours answering questions from the audience mdash something he always disliked convinced that he was not sufficiently eloquent in unrehearsed reparteemdash and seeming to regain strength as the evening progressed [hellip]Pierre Hadot was a man almost destitute of personal vanity but if there was one thing he was proud of it was not the multiple honors he received throughout his career but the effect he had on the average readerraquo (Michael Chase Remembering Pierre Hadot II [en liacutenia] httpharvardpresstypepadcomhup_publicity201004rememberingpierre-hadot part-2html [Consulta 30 drsquoabril del 2010]) i c) el nostre In Memoriam que li dedicagraverem a Comprendre en el qual vam escriure tot rememorant la relacioacute que en els darrers anys de la seva vida vagraverem tenir el goig de mantenir personalment amb ell laquolrsquoamabilitat extrema en el tracte personal constituiumlen lrsquoeix drsquouna vida de salut delicada perograve incansable en el treball i en la dedicacioacute als altres amb qui compartia el goig de la vida mateixa sense defugir mai els encagraverrecs que li era possible de dur a terme sobretot si podien ajudar a construir pensament i a forjar vida Sempre tenia als llavis tocs drsquohumor saludables En ell pensament i vida srsquoentrellaccedilaven serenament [hellip] Amb Pierre Hadot la filosofia no eacutes una quumlestioacute secundagraveria sinoacute la quumlestioacute central que permetragrave als homes i a les dones del nostre present i de tot present de viure amb una mirada nova i una exigegravencia de transformacioacute profundaraquo (Bosch-Veciana laquoraquoIn Memoriam raquoraquo p 7-8) Richard Goulet director del Dictionnaire des philosophes antiques escriu en lrsquoAvant-Propos del vegrave volum publicat recentment i dedicat a la memograveria de Pierre Hadot entre drsquoaltres aquestes paraules laquoIl fut gracircce agrave son enseignement agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lrsquoun des principales sources drsquoinspiration de lrsquoentreprise du Dictionnaire des philosophes antiques [hellip] Sa bonteacute sa simpliciteacute sa seacutereacuteniteacute et aussi son humour lui ont valu lrsquoamitieacute de nombreux universitaires et chercheurs du monde entier La maison de Limours et son splendide jardin ont accueilli drsquoinnombrables collegravegues et eacutetudiants et ont eacuteteacute le lieu de fructueux eacutechangesraquo (Richard Goulet laquoAvant-Proposraquo en Richard Goulet (sous la direacutection de) Dictionnaire des Philosophes Antiques vegrave De Paccius agrave Rutilius Rufus Pariacutes CNRS 2012 p 8) 32 Tot i tenir ben present que eacutes al llarg de la seva obra que podem llegir aquest desenvolupament al qual ens referim voldriacuteem esmentar aciacute per ordre cronologravegic de publicacioacute aquells textos alguns dels quals ja citats que ens permeten seguir lrsquoitinerari de Pierre Hadot guiats per ell mateix Els meacutes significatius soacuten els seguumlents laquoPatristique latineraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 27-36 (on exposa resumidament la seva recerca feta en els

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 10: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 138

fer un seguiment suficientment fidel del desenvolupament de la resposta que Pierre Hadot va anar donant al llarg de la seva vida intellectual a la pregunta decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Aciacute i per raons drsquoespai ens proposem tenir present drsquouna manera sumagraveria allograve que ens refereixen alguns drsquoaquests textos almenys allograve que ens brinden aquells que considerem els meacutes rellevants en lrsquoagravembit drsquoaquesta temagravetica que ens ocupa Vegem-los

Adrecem-nos abans que res al text de la comunicacioacute que Pierre Hadot va llegir al Collegravege de France el 1993 intitulada Mes livres et mes recherches A lrsquoinici mateix33 hi recordava sobretot per a aquells qui la desconeixien la seva activitat literagraveria o cientiacutefica lrsquoactivitat que abraccedilava el periacuteode 1960-1992 eacutes a dir drsquoenccedilagrave els estudis34 sobre Victorinus (1960)35 Porfiri i Victorinus (1968)36 Ambrograves

cursos 1965-1966 1966-1967 i 1967- 1968 Lrsquoarticle aparegueacute per primera vegada dins Problegravemes et meacutethodes drsquohistoire des religions Meacutelanges publieacutes par la section des sciencies religieuses agrave lrsquooccasion du centenaire de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes Pariacutes Presses Universitaires de France 1968 pp 211-219) laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Pierre Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 2010 pp 67-167 Titres et travaux de Pierre Hadot Edicioacute privada Pariacutes Collegravege de France 1981 pp 1-30 laquoLa philosophie comme maniegravere de vivreraquo Annuaire du Collegravege de France 1984-1985 pp 477-487 (actualment aquest text el podem trobar reproduiumlt en Exercices spirituels et philosophie antique pp 289-311) laquoPostface agrave la seconde eacutedition 1987raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 313-319 laquoAvant-propos agrave lrsquoeacutedition de 1993raquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 15-16 laquoMes livres et mes recherchesraquo en Pierre Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 367-376 Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo en Pierre Hadot Philosophy as a Way of Life [1995] pp 277-286 laquoIntroductionraquo en Pierre Hadot Plotin Porphyre Eacutetudes neacuteoplatoniciennes (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1999 pp 7-24 La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens [2001] Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson Eacutecole normale supeacuterieure 1er juin 2007raquo en Arnold I Davidson et Freacutedeacuteric Worms (sous la direction de) Lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes (Les rencontres de Normale Suprsquo) Pariacutes Eacuteditions rue drsquoUlm 2010 pp 17-34 Martin Legros laquoPierre Hadot laquoFace au ciel eacutetoileacute jrsquoai vraiment eacuteprouveacute le sentiment brut de mon existenceraquoraquo Philosophie Magazine pp 55-56 Luc Brisson i Michael Chase han escrit un excelmiddotlent resum de la biografia i lrsquoitinerari intellectuals de Pierre Hadot (cf Luc Brisson and Michael Chase laquoBehind the Veil In memory of Pierre Hadotraquo Common Knowledge 173 2011 pp 433-440 33 Cf Hadot Mes livres et mes recherches p 36

34 Pierre Hadot tan sols parlava aciacute dels seus llibres no pas dels seus molts articles 35 Marius Victorinus Traiteacutes theacuteologiques sur la Triniteacute 2 vols (Sources Chreacutetiennes 68 i 69) Texte eacutetabli par Paul Henry Introduction traduction et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1960 Marius Victorinus Christlicher Platonismus Die theologischen Schriften des Marius Victorinus Uumlbersetzung von Pierre Hadot und Ursula Brenke Eingeleitet und erlaumlutert von Pierre Hadot Zuumlrich Artemis 1967 36 Pierre Hadot Porphyre et Victorinus 2 vols Pariacutes Eacutetudes Augustiniennes 1968 Es tracta de la seva tesi de doctorat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 11: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 139

(1977)37 i Plotiacute (1963 1988 1990)38 fins a la publicacioacute drsquoun recull drsquoestudis intitulat Exercises spirituels et philosophie antique (1981)39 i la publicacioacute del llibre que porta per tiacutetol La Citadelle inteacuterieure dedicat a les Penseacutees de Marc Aureli (1992)40 El professor Hadot manifestagrave que creia que el Collegravege de France el va convidar a llegir aquesta comunicacioacute precisament a causa drsquoaquestes dues darreres obres esmentades en el sentit que en aquestes dues obreshellip

helliplaquoon y trouve exprimeacutee une certaine conception de la philosophie antique et esquisseacutee aussi une certaine conception de la philosophie en geacuteneacuteral Pour le dire en un mot on y trouve lrsquoideacutee que la philosophie doit se deacutefinir comme un laquoexercice spirituelraquoraquo41

En Mes livres et mes recherches la comprensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquo i el plantejament de la nocioacute drsquolaquoexercicis espi- ritualsraquo sersquons mostren com nocions forccedila reposades i ja adoptades com nocions clau sobretot referides al pensament de lrsquoantiguitat42

Soacuten nocions que expressen relacioacute al millorament i a la transfor- macioacute de la vida del deixeble drsquoaquell qui srsquoadreccedila a una escola filosogravefica per tal precisament drsquoaprendre-hi a viure Resulta prou eloquumlent aquest fragment

37 Ambroise de Milan Apologie de David (Sources Chreacutetiennes 239) Introduction texte latin notes et index par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1977 38 Pierre Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard Pariacutes Plon 1963 (2a ed Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1973 actualment en la colmiddotleccioacute laquoFolio Essais 302raquo Pariacutes Gallimard 1997 i edicions posteriors) Plotin Traiteacute 38 VI 7 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1988 i Plotin Traiteacute 50 III 5 (Les Eacutecrits de Plotin) Introduction traduction commentaire et notes par Pierre Hadot Pariacutes Du Cerf 1990 39 Cf la referegravencia bibliogragravefica completa a la nota 2 40 Pierre Hadot La Citadelle inteacuterieure Introduction aux Penseacutees de Marc Auregravele Pariacutes Fayard 1992 (2a ed 1997 posteriors edicions [1a 2005 2a 2007] en la colleccioacute laquoLe Livre de Poche 481raquo de Fayard) Lrsquoedicioacute de Marc Aureli per a Les Belles Lettres ha estat introduiumlda per Pierre Hadot (cf Marc Auregravele Eacutecrits pour lui-mecircme (Collection des universiteacutes de France Seacuterie grecque 388) Tome I Introduction geacuteneacuterale Livre I Texte eacutetabli et traduit par Pierre Hadot avec la collaboration de Concetta Luna Pariacutes Les Belles Lettres 1998 [2e tirage 2002]) 41 Hadot Mes livres et mes recherches p 367 42 Cf lrsquoexcelmiddotlent i voluminoacutes llibre extraordinagraveriament documentat de Sergi Grau i Guijarro La imatge del filogravesof i de lrsquoactivitat filosogravefica a la Gregravecia antiga Anagravelisi dels togravepics biogragravefics presents a les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes Laerci (Cum Laude 2) Barcelona PPU-Moacuten Juiumlc Institut drsquoEstudis 2009 esp Les pp 169-175 on trobem un apartat intitulat laquoLa filosofia eacutes una forma de vida no pas una adhesioacute intelmiddotlectualraquo Aquest llibre eacutes la tesi de doctorat de lrsquoautor dirigida sota el mestratge erudit del Dr Jaume Pogravertulas Entre moltes temagravetiques que hi soacuten abordades srsquoexposa i valora lrsquoobra del professor Pierre Hadot de manera ben equagravenime

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 12: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 140

laquoLrsquoeacutecole philosophique impose donc un mode de vie agrave ses membres un mode de vie qui engage toute lrsquoexistence Et ce mode de vie consiste en certains deacutemarches que lrsquoon peut appeler preacuteciseacutement des exercices spirituels crsquoest-agrave-dir des pratiques des- tineacutees agrave la modification de soi agrave lrsquoameacutelioration agrave la transforma- tion de soi [hellip] La philosophie eacutetait pour eux un acte unique une attitude quotidienne constante non pas la sagesse parfaite mais un exercise en vue de la sagesse [hellip] Le philosophe se considegravere comme philosophe non pas parce qursquoil deacuteveloppe un discours phi- losophique mais parce qursquoil vit philosophiquementraquo43

Segons ell mateix explica en aquella comunicacioacute la importagravencia de la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo la veieacute a partir del seu contacte amb lrsquoobra de Wittgenstein en els anys 1959-196044Efectivament en lrsquoarticle sobre Wittgenstein que aparegueacute al 1962 intitu- lat laquoJeux de langage et philosophieraquo Pierre Hadot drsquouna manera luacutecida escriu

laquoNous philosophons dans laquounraquo langage tout simplement parce que nous ensons dans une langue [hellip] Nous philosophons dans un jeu de langage crsquoest-agrave-dire pour reprendre lrsquoexpression de Wittgenstein dans une attitude et une forme de vie qui donne sens agrave notre parole [hellip] Il faut aussi je pense rompre avec lrsquoideacuteee que le langage philosophique fonctionnerait drsquoune maniegravere uniforme Le philosophe est toujours dans un certain jeu de langage crsquoest-agrave-dir dans une certaine attitude dans une certaine forme de vie et il est impossible de donner un sens aux thegraveses des philosophes sans les situer dans leur jeu de langage [hellip] La parole srsquoadresse agrave un auditoire concret Le discours philosophique [dans la philosophie antique] srsquoadresse presque toujours au groupe drsquoauditeurs qui consti- tue lrsquoeacutecole et il est destineacute surtout agrave placer les auditeurs dans un certain style de vie [hellip] pour les Anciens les laquodogmesraquo nrsquoeacutetaient qursquoun des aspects secondaires de la philosophieraquo45

La nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo ndashens diu Pierre Hadotndash46 sorgiacute en ell en diagraveleg amb Wittgenstein eacutes a dir en el fet de comprendre la filosofia (antiga) com una laquofoma de vidaraquo com un laquoestil de vidaraquo la qual cosa suposa doncs comprendre-la com un laquoexercici espiritualraquo aixograve eacutes laquocomme effort de modification et de transformation de soiraquo47

La sensibilitat que Pierre Hadot manifestagrave pel llenguatge filo- sogravefic ndashi que va ben disposar-lo a llegir receptivament Wittgenstein (i a introduir-lo a Franccedila)48 i

43 Ibiacutedem p 370 44 Ibiacutedem p 368 45 Hadot laquoJeux de langage et philosophieraquo pp 94 97 98-100 46 Mes livres et mes recherches p 368 47 Ibiacutedem 48 Pierre Hadot fou un dels primers a parlar de Wittgenstein a Franccedila Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 61-62 i Hadot laquoPreacutefaceraquo en Hadot Wittgenstein et les limites du langage p 11-12

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 13: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 141

igualment va disposar-lo a la com- prensioacute de la filosofia com una laquomanera de viureraquondash va ser el fet de trobar incoheregravencies i fins i tot contradiccions en els textos filosograve- fics que estudiava49 Resoldre-les objectivament eacutes a dir compren- dre el sentit de cada text50 atenent-ne el text i el context51 dema- nava lrsquoesforccedil de no deixar-se portar pels propis prejudicis sinoacute de superar-los amb un treball drsquoobjectivitat la qual cosa suposava un laquoexercici spirituel de deacutetachement de soi-mecircmeraquo52 Aixograve demana- va un megravetode rigoroacutes53 que ell mateix seguiacute de manera disciplinada i fou per a ell un veritable laquoexercici espiritualraquo En aquest laquoexercici espiritualraquo drsquointerpretacioacute de textos (de filosofia antiga sobretot neoplatogravenica) va anar percebent com laquola philosophie antique est plus une exercice peacutedagogique et

49 El professor Hadot se serveix sovint del mot contresens per a referir-se a aquestes incoheregravencies i contradiccions que afecten el sentit drsquoun text i sovint soacuten llegides sense ser contextualitzades distorsionant aixiacute el sentit veritable drsquoaquests contresens (i en consequumlegravencia del mateix text) Cf Pierre Hadot laquoPhilosophie exeacutegegravese et contresensraquo en Hadot Eacutetudes de Philosophie Ancienne (LrsquoAcircne drsquoOr) Pariacutes Les Belles Lettres 1998 pp 3-11 Pierre Hadot ha tractat molt sovint al llarg de la seva obra aquesta problemaacutetica 50 Pierre Hadot ha escrit que quan srsquointerpreta una obra de lrsquoantiguitat sempre cal laquosoigneusement distinguer ce que lrsquoauteur doit dire ce que lrsquoauteur peut dire ce que lrsquoauteur veut direraquo (Hadot Titres et travaux p 12 i en general tot lrsquoapartat intitulat Reacuteflexions meacutethodologiques pp 11-14) 51 Lrsquoatencioacute al text porta Pierre Hadot a mostrar el text al lector (i la seva interpretacioacute) Les obres de Pierre Hadot estan plenes de fragments de textos dels autors que estudia perquegrave el lector pugui fer-se cagraverrec de com eacutes la interpretacioacute que ell fa respecte al text doncs no nrsquoeacutes la seva una lectura extratextual Eacutes del tot eloquumlent un fragment de Pierre Hadot lrsquouacutenic fragment de la seva obra en el qual se serveix de lrsquoexpressioacute laquoje deacutetesteraquo Metodologravegicament eacutes de gran importagravencia Ens referim al seguumlent laquoJe deacuteteste ces monographies qui au lieu de donner la parole agrave lrsquoauteur et de rester pregraves du texte srsquoengagent dans des eacutelucubrations obscures qui preacutetendent reacutealiser un deacutecodage et reacuteveler le non-dit du penseur sans que le lecteur ait la moindre ideacutee de ce que ce penseur a reacuteellement laquoditraquo Une telle meacutethode permet malheureusement toutes les deacuteformations tous les gauchissements tous les laquocoups de pouceraquo Notre eacutepoque est captivante pour bien des raisons mais trop souvent on pourrait la deacutefinir au point de vue philosophique Traduit de lrsquoallemand sur la septiegraveme eacutedition par Robert Pitrou Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes Le Feacutelin 2007 [1918] [el laquoPreacutefaceraquo de Pierre Hadot teacute el copyright del 1990]) i c) sobre Goethe Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels Pariacutes Albin Michel 2008 52 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 113 53 Es tracta del megravetode conegut com laquorecherche des sourcesraquo (Quellenforschung) Pierre Hadot es posiciona en relacioacute a les bondats drsquoaquest megravetode malgrat no nrsquoignora les criacutetiques en les primeres pagravegines del primer volum de la seva tesi doctoral Cf Hadot Porphyre et Victorinus vol i pp 31-39 A meacutes cal tambeacute tenir ben present allograve que el professor Hadot ha escrit en contra de Nietzsche (i drsquoaltres) a propogravesit del sentit drsquoun text Segons ell un text no tolera innombrables exegesis sinoacute nomeacutes les que una exegesi fonamentada en la laquorecherche des sourcesraquo possibilita Hadot sosteacute que laquoles pratiques de lrsquointerpreacutetation [hellip] sous lrsquoinfluence de Nietzsche de George de Heidegger de Gadamer [hellip] on abouti agrave de veacuteritables abeacuterrationsraquo (cf Hadot laquoPreacutefaceraquo (1990) en drsquoErnst Bertram Nietzsche Essai de mythologie p 33 (cf ibiacutedem pp 30-34) Vegeu tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre pp 12-15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 14: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 142

intellectuel qursquoune construction systeacutematiqueraquo54 mostrant el pogravesit que hi havien deixat les lectures de Henri Bergson drsquoenccedilagrave dels disset anys

Cal tenir ben present que tot i que en aquella comunicacioacute al Collegravege de France Pierre Hadot nomeacutes parlava dels llibres que ell ha- via publicat fins al 1992 en lrsquoany 1953 a lrsquoagost havia assistit a lrsquoxiegrave Congregraves International de Philosophie a Brusselles on llegiacute un text intitulat laquoEpistropftegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Feia gairebeacute quaranta anys Aquest text tingueacute una extraordinagraveria aco- llida internacional No sols es publicagrave a les Actes del Congreacutes de Brusselles sinoacute que tambeacute es publicagrave a diccionaris de gran presti- gi en lrsquoentrada laquoConversioacuteraquo55 Quan assistiacute al Congreacutes de Brussel les Pierre Hadot tenia trenta-un anys56 Precisament en aquest text del 1953 on es formula una distincioacute entre epistrophegrave (retorn a la naturalesa original de lrsquohome a traveacutes drsquoun capgirament radical de la situacioacute en la qual viu eacutes a dir una laquoconversion-retourraquo) i metanoia (capgirament profund de tot lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir una laquoconversion- mutationraquo terme meacutes usat en els textos biacuteblics)57 hi podem llegir in nuce en la nocioacute (filosogravefica) de laquoconversioacuteraquo

54 Mes livres et mes recherches p 369 55 Pierre Hadot laquoEpistrophegrave et metanoia dans lrsquohistoire de la philosophieraquo Actes du xie Congregraves International de Philosophie Bruxelles 20-26 aoucirct 1953 Louvain-Amsterdam Nauwelaerts 1953 t xii pp 31-36 (reimpregraves en lrsquoarticle laquoConversionraquo Encyclopaedia Universalis Pariacutes Enclycopaedia Universalis France 1968 t iv pp 979-981 en lrsquoarticle laquoConversioraquo en Joachim Ritter et al (Hrsg) Historisches Woumlrterbuch de Philosophie Basel Schwabe Verlag 1971 t i cols 1033-1036 i publicat en la primera edicioacute [1993] dels Exercices spirituels et philosophie antique pp 175-182 actualment es troba en la darrera edicioacute francesa [2002 eacutedition en format de poche revue et augmenteacutee] dels Exercices spirituels et philosophie antiquepp 223-235) 56 Entre els anys 1949-1964 Pierre Hadot treballava al CNRS de Pariacutes Lrsquoany anterior a lrsquoassistegravencia al Congreacutes de Brusselmiddotles el 1952 essent membre del presbiteri de Saint-Seacuteverin parrogravequia del barri llatiacute de Pariacutes se secularitzagrave (cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 47 i ss) En el mateix mes i any que tingueacute lloc aquest Congreacutes (agost de 1953) Pierre Hadot es casagrave laquomalgreacute les avertissements de personnes de mon entourage [hellip]raquo (Ibiacutedem p 49) Al cap drsquoonze anys es divorciagrave (Ibiacutedem) Lrsquoany 1964 en una estada a la Fondation Hardt (Genegraveve-Vandoeuvres) coneixeria Ilsetraut Marten que hi treballava en la seva tesi de doctorat sobre Segraveneca la qual presentagrave a la Freie Universitaumlt Berlin per lrsquoagost del 1965 A lrsquoany 1966 a Berliacuten Pierre Hadot i Ilsetraut Marten (Ilsetraut Hadot) contragueren matrimoni (cf Ibiacutedem p 64) Al cap drsquoun parell drsquoanys lrsquoany 1968 Hadot presentava la seva tesi drsquoestat que publicagrave el mateix any (Porphyre et Victorinus 2 vols) A lrsquoany seguumlent el 1969 Ilsetraut Hadot (amb el cognom de casada) publicagrave la seva tesi Seneca und Die Griechisch-Roumlmische Tradition Der Seelenleitung (Quellen Und Studien Zur Geschichte Der Philosophie Bd xiii) Berliacuten de Gruyter 1969 En el 1971 Pierre Hadot publica una tesi complementagraveria a la tesi drsquoestat (Marius Victorinus Recherches sur sa vie et ses oeuvres Pariacutes Eacutetudes augustiniennes 1971) 57 cf Hadot laquoConversionraquo p 224 i Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Michel Foucault promotor de Pierre Hadot com a professor al Collegravege de France doacutena una importagravencia cabdal a aquesta diferegravencia hadotiana en la sessioacute del 10 de febrer del 1982 del seu Cours al Collegravege de France (cf Michel Foucault Lrsquohermeacuteneutique du sujet Cours au Collegravege de France 1981-1982 (Hautes Eacutetudes) Pariacutes Gallimard-Seuil 2001 pp 207 i ss) En canvi Joly Robert sosteacute que la lectura de Pierre Hadot en el sentit que hi ha una oposicioacute entre lrsquoepistrophegrave pagana i la metanoia cristiana no teacute present el fet que tambeacute hi ha una

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 15: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 143

lrsquoencarrilament drsquoun itinerari intellectual i existencial cap a les nocions de laquoconversioacuteraquo i drsquolaquoexercici espiritualraquo que apareixeran meacutes ben formulades amb posterioritat Llegim en aquell text

laquoLrsquoideacutee de conversion repreacutesente une des notions constitutives de la conscience occidentale en effet on peut se repreacutesenter toute lrsquohistoire de lrsquoOccident comme un effort sans cesse renouveleacute pour perfectionner les techniques de laquoconversionraquo crsquoest-agrave-dire les te- chniques destineacutees agrave transformer la reacutealiteacute humane [hellip] Apregraves Pla- ton [hellip] la philosophie devient essentiellement un acte de con- version Cette conversion est un eacuteveacutenement provoqueacute dans lrsquoacircme de lrsquoauditeur par la parole drsquoun philosophe Elle correspond agrave une rupture totale avec la maniegravere habituelle de vivre changement de costume et souvent de reacutegime alimentaire parfois renonciation aux affaires politiques mais surtout transformation totale de la vie morale pratique assidue de nombreux exercices spirituels Ainsi le philosophe parvient agrave la tranquilliteacute de lrsquoacircme agrave la liberteacute inteacute- rieure en un mot agrave la beacuteatitude58raquo

En el 1963 va escriure Plotin ou la simpliciteacute du regard59 Aquest llibre va ser escrit per encagraverrec i en un periacuteode molt breu de temps ndashtres setmanesndash en el qual Pierre Hadot romangueacute reclograves monagravestica- ment a casa seva sense sortir per a res60 El llibre encara avui teacute una acollida extraordinagraveria Hi trobem ja entre moltes altres consideracions una manera nova de comprendre el filogravesof aixograve eacutes com el laquoprofessorraquo i el laquodirector de consciegravenciesraquo que teacute com a propogravesit fonamental conduir els deixebles a una laquomanera de viu- reraquo nova a traveacutes drsquolaquoexercicis espiritualsraquo

laquoLe philosophe est un professeur et un directeur de conscience qui ne cherche pas agrave exposer sa vision de lrsquounivers mais agrave former de disciple gracircce agrave des exercices spirituelsraquo61

I meacutes endavant llegim a propogravesit del mestratge del filogravesof

laquoIn ne faut pas srsquoimaginer [dans lrsquoAntiquiteacute tardive] le philosophe drsquoalors sur le modegravele drsquoun professeur drsquouniversiteacute qui donnerait des cours publics Nous

metanoia pagana (cf Joly Robert laquoNote sur μετaνοιαraquo Revue drsquohistoire des religions 1602 1961 p 156 nota 1) Segons Robert la nocioacute de conversioacute total es troba ben documentada ja en lrsquoegravepoca meacutes clagravessica essent una elaboracioacute de la filosofia religiosa dels misteris Segons Robert aquesta doctrina neix i srsquoafirma en lrsquoescatologia de les sectes miacutestiques Cf Ibiacutedem pp 150 i 155 (i en general tot lrsquoarticle pp 149-156) 58 Hadot Conversion pp 224 i 226 Tambeacute a la p 232 tornem a trobar la mateixa idea laquola philosophie eacutetait essentiellement conversion crsquoest-agrave-dire retour agrave soi agrave sa veacuteritable essence par un violent arranchement agrave lrsquoalieacutenation de lrsquoinconscience Crsquoest agrave partir de ce fait fondamental que la philosophie occidentale Srsquoest deacutevelopeacuteerdquo 59 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa aixiacute com les diverses edicions a la nota 38 60 Cf Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 15 i tambeacute Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens pp 136-137 61 Hadot Plotin ou la simpliciteacute du regard p 15

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 16: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 144

lrsquoavons deacutejagrave dit crsquoest un maicirctre de vie spirituelle Cer- tains lrsquoeacutecoutent mais ne se convertissent pas Drsquoautres changent to- talment de vie se mettent agrave son eacutecole reccediloivent ses conseils veulent vivre pregraves de lui Ils sont adeptes (zelotaiuml) Ce nrsquoest pas une doctrine qursquoils adoptent crsquoest un genre de vieraquo62

Pierre Hadot no srsquoestagrave de notar sovint i de reconegraveixer-la la influ- egravencia que la seva esposa Ilsetraut Hadot tingueacute en ell sobretot a partir de lrsquoany 1964 principalment en la seva comprensioacute del moviment espiritual que significagrave el pensament antic i meacutes que res en la comprensioacute de la filosofia com a terapegraveutica63A vegades ha formulat aquest reconeixement drsquouna manera meacutes general com ara en els Entretiens recollits en el llibre La philosophie comme maniegravere de vivre (2001) laquoMa femme a exerceacute une influence tregraves importante sur lrsquoeacutevolution de ma penseacuteeraquo64Tanmateix en altres textos per exemple en Mes livres et mes recherches (1993) hi reconeix amb agra- iumlment les aportacions tan profitoses per a ell que es troben en els estudis que ella havia realitzat sobre la laquodirection spirituelleraquo (See- lenleitung) en Segraveneca (tesi de doctorat mantinguda el 1965 i editada el 1969)65 i en general tambeacute sobre la nocioacute de laquoguide spirituelraquo en lrsquoantiguitat66 Meacutes o menys en aquells anys potser aconsellat per la seva esposa llegiacute lrsquoobra de Paul Rabbow Seenlenfuumlftrung67 que li feacuteu aprofundir el fenomen de la laquodireccioacute de lrsquoagravenimade la consciegravenciaraquo El diagraveleg amb la seva esposa fou notablement enriquidor Tambeacute el seu treball conjunt com ara lrsquoedicioacute a dues mans del llibre Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute68 eacutes mostra drsquoun diagraveleg i drsquoun treball intens en relacioacute a aquesta temagravetica decisiva sobre la pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo

62 Ibiacutedem p 149 63 Cf Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Andreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme (Vestigia 12) Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 ppvii-xiv 64 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 64 65 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 32 Fou vers lrsquoany 1968 66 Hadot Mes livres et mes recherches p 369 A banda dels molts llibres de recerca especialitzada sobre autors neoplatogravenics Ilsetraut Hadot ha escrit un voluminoacutes llibre de gran interegraves per al nostre tema intitulat Arts libeacuteraux et philosophie dans la penseacutee antique Contribution agrave lrsquohistoire de lrsquoeacuteducation et de la culture dans lrsquoAntiquiteacute (Textes et traditions 11) Pariacutes Vrin 2005 67 Cf Paul Rabb ow Seelenfuumlhrung Methodik der Exercitien in der Antike Muumlnchen Koumlsel 1954 Paul Rabbow en el 1854 se serveix del concepte laquoSeelenfuumlhrungraquo (Direction drsquoacircmes) Ilsetraut Hadot en canvi en el 1965 del de laquoSeelenleitungraquo (Direction de conscience) Les versions franceses dels mots soacuten les que doacutena Pierre Hadot (cf La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 i Qursquoest-ce que la philosophie antique p 23 68 Cf Ilsetraut et Pierre Hadot Apprendre agrave philosopher dans lrsquoAntiquiteacute Lrsquoenseignement dulaquoManuel drsquoEacutepictegraveteraquo et son commentaire neacuteoplatonicien (Le livre de poche 603) Pariacutes Librairie Geacuteneacuterale Franccedilaise 2004

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 17: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 145

La lectura a lrsquoany 1970 del llibre que havia acabat drsquoaparegraveixer de Georges Friedmann La puissance et la sagesse (1970)69 impulsagrave encara meacutes Pierre Hadot a endinsar-se en la nocioacute drsquolaquoexercice spi- rituelraquo sobretot a partir del fragment de la p 359 que el professor Hadot posa com a encapccedilalament del seu important text del 1977 publicat a lrsquoAnnuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes intitulat laquoExercices spirituelsraquo70 En aquest fragment podem llegir-hi

laquoPrendre son vol chaque jour Au moins un moment qui peut ecirctre bref pourvu qursquoil soit intense Chaque jour un laquoexercice spirituelraquo mdashseul ou en compagnie drsquoun homme qui lui ausi veut srsquoameacutelio- rer Exercices spirituels Sortir de la dureacutee Srsquoefforcer de deacutepouiller tes propres passions les vaniteacutes le prurit de bruit autour de ton nom (qui de temps agrave lrsquoautre te deacutemange comme un mal chro- nique) Fuir la meacutedisance Deacutepouiller la pitieacute et la haine Aimer tous les hommes libres Srsquoeterniser en se deacutepassant [hellip]71raquo

Meacutes endavant Pierre Hadot estudiagrave a fons Marc Aureli (La Citadelle inteacuterieure 1992)72 per tal de posar en relleu drsquouna manera molt meacutes matisada un fet aixograve eacutes que

laquodans lrsquoAntiquiteacute la philosophie consiste en des exercices spirituels (meacuteditation preacutemeacuteditation examen de conscience) destineacutes agrave provoquer una transformation radical de lrsquoecirctre du philosopheraquo73

Aquest estudi de Marc Aureli li feacuteu comprendre allograve que Pierre Hadot anomena laquole pheacutenomegravene de la philosophie antiqueraquo74 que entenia com un fenomen alhora espiritual i social75 Aquest estudi va fer que es plantegeacutes dues quumlestions laquoqursquoest-ce que crsquoeacutetait qursquoun philosopheraquo i laquoen quoi consistaient les eacutecoles de philosophieraquo76 En la recerca de respostes a aquestes quumlestions se li va anar obrint

69 Georges Friedmann La puissance et la sagesse (Tel) Pariacutes Gallimard 1970 70 Pierre Hadot laquoExercices spirituelsraquo Annuaire de la ve Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes lxxxiv 1977 pp 25-70 (actualment es troba dins Hadot Exercices spirituels et philosophie antique pp 19-74) 71 Friedmann La puissance et la sagesse p 359 citat dins Hadot Exercices spirituels p 19 72 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica completa en la nota 40 73 Hadot laquoIntroductionraquo en Hadot Plotin Porphyre p 21 (numerada com a 21 encara que de fet correspon a la 20) Cal tenir presents els laquocomptes rendusraquo del seuscursos al Collegravege de France (1976-19771977-1978) sobre Philosophie et exercice spirituel les laquoPenseacuteesraquo de Marc Auregravele (cf Hadot laquoComptes rendus des confeacuterences donneacutees agrave lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes de 1964 agrave 1980sraquo en Hadot Eacutetudes de patristique et drsquohistoire des concepts pp 138-156) 74 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 75 Ibiacutedem 76 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 18: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 146

camiacute i se li va anar confirmant que la filosofia era sobretot laquouna manera de viureraquo Efectivament llegim en aquest estudi

laquoCrsquoest ainsi que jrsquoai eacuteteacute conduit agrave me repreacutesenter que la philoso- phie nrsquoeacutetait pas une pure theacuteorie mais qursquoelle eacutetait un mode de vieraquo77

I a continuacioacute mateix afegeix

laquoVers cette eacutepoque jrsquoai commenceacute drsquoailleurs agrave attacher beaucoup drsquoimportance agrave lrsquoexistence drsquoexercices spirituels dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest-agrave-dire agrave des pratiques qui pouvaient ecirctre drsquoordre physique comme le reacutegime alimeacutentaire ou discursif comme le dialogue et la meacuteditation ou intuitif comme la contemplation mais qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquait raquo78

Dans le Del treball intellectual de Pierre Hadot sersquon podrien distingir com dues etapes De fet ell mateix reconeix que en ell hi ha ha- gut dues etapes una de primera en la qual reconeix a traveacutes dels seus estudis (en general drsquoautors neoplatogravenics i del mateix Wittgenstein) haver compregraves com la filosofia antiga era sobretot un exercici pedagogravegic i intellectual meacutes que no pas una construccioacute sistemagravetica de conceptes79 i una de segona en la qual compregraven que laquola philosophie antique se preacutesentait elle-mecircme depuis Socrate et Platon au moins comme une theacuterapeutiqueraquo80 Aixograve fa que alguns com ara el professor Jean-Marc Narbonne de la Universiteacute Laval (Queacutebec) en la seva Preacutesentation de Monsieur le professeur Pierre Hadot pour un doctorat honoris causa octroyeacute en Sorbonne par lrsquoUniversiteacute Laval le 27 septembre 2002 parlin obertament drsquoun Hadot-i i drsquoun Hadot-ii81

Amb la denominacioacute de Hadot-i es voldria fer referegravencia a lrsquoHadot inicial estudioacutes sobretot dels autors neoplatogravenics en canvi amb la denominacioacute drsquoHadot-ii el professor Narbonne es refereix als treballs posteriors de Pierre Hadot en els quals orienta lrsquoestudi laquoinspireacutee par le stoiumlcisme agrave une philosophie du pre- sent moins scolaire agrave une philosophie entendue comme laquomode de vieraquo et laquoexercice spirituelraquo Avant drsquoecirctre des constructeurs de systegravemes les philosophes de lrsquoantiquiteacute

77 Ibiacutedem En La Citadelle inteacuterieure hi llegim laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo (p 51) Tambeacute en aquesta mateixa obra en el primer capiacutetol (LrsquoEmpereur-philosophe) en el segon apartat intitulat Lrsquoeacutevolution vers la philosophie llegim laquoUn philosophe dans lrsquoAntiquiteacute crsquoest quelqursquoun qui vit en philosophe qui megravene une vie philosophique [hellip] Ecirctre philosophe ce nrsquoest pas avoir reccedilu une formation philosophique theacuteorique ou ecirctre professeur de philosophie crsquoest apregraves une conversion qui opegravere un changement radical de vie professer un mode de vie diffeacuterent de celui des autres hommesraquo (Hadot La Citadelle inteacuterieure p 17) 78 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 67 Aquest text es troba abans a Pierre Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 21-22 79 Cf Mes livres et mes recherches p 369 80 Ibiacutedem 81 Cf la distincioacute entre Hadot-i i Hadot-ii en el discurs que acabem drsquoesmentar el qual fou publicat en el llibre ja citat Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 4

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 19: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 147

pratiquent un art de vivre une discipline pour laquelle le texte theacuteoretique est avant tout un support non une finraquo82

Segons Jean-Marc Narbonne el fil conductor que inspira i guia lrsquoitinerari intellectual que va drsquoHadot-i a Hadot-ii i que per tant inspira tota la seva obra eacutes Montaigne83 un dels autors que el mateix Pierre Hadot confessa que ha estat en ell una lectura perdurable84 (com tambeacute Rilke lrsquoobra del qual ha dit sempre que ha estat el seu breviari)85 Certament que Jean-Marc Narbonne veu altres fonts i liacutenies drsquoon el professor Hadot poua Aixiacute asse- nyala com a principals les liacutenies que van de Sogravecrates a Bergson i de Marc Aureli a Goethe i a David Lodge86

Quan a lrsquoany 1995 el professor Hadot escriu per a Gallimard Qursquoest-ce que la philosophie antique87 una obra que ha esdevingut cele- begraverrima teacute ja ben adquirides les nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo i laquoexercici espiritualraquo

Tanmateix la que meacutes rellevagravencia aniragrave prenent eacutes la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo88 Aixiacute ho llegim per exemple en aquests fragments

laquoLa philosophie nrsquoest qursquoexercice preacuteparatoire agrave la sagesse [hellip] Le philosophe nrsquoest pas sageraquo89

laquoUne notion apparaicirctra souvent dans les pages qui suivent ce- lle drsquoexercices spirituels Je deacutesigne par ce terme des pratiques

[hellip] qui eacutetaient toutes destineacutees agrave opeacuterer une modification et une transformation dans le sujet qui les pratiquaitraquo90

82 Ibiacutedem 83 Ibiacutedem p8 84 Cf Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 86 85 Ibiacutedem 86 Narbonne - Poirier Gnose et philosophie p 8 87 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 77 Drsquoaquesta obra se nrsquohan fet moltes edicions i traduccions a les principals llenguumles 88 Cf especialment tot lrsquoapartat intitulat Les exercices spirituels en Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 276-333 89 Ibiacutedem p 19 En Hadot Exercices spirituels pp 63-64 llegim laquo La sagesse est vraiement un ideacuteal auquel tend sans espeacuterer y parvenir sauf peut-ecirctre dans lrsquoepicureisme Le seul eacutetat normalement accessible agrave lrsquohome est la philosophie crsquoestagrave- direlrsquoamour de la sagesse le progregraves vers la sagesse Les ces spirituels devront doncs toujours ecirctre repris dans un effort toujours renouveleacute Le philosophe vit ainsi dans un eacutetat intermeacutediare il nrsquoest pas sage mias el srsquoest pas non sage Il est donc constamment eacutecarteleacute entre la vie non philosophique et la vie philosophique entre le domaine de lrsquohabituel et du quotidien et le domaine de la conscience et de la luciditeacute raquo 90 Ibiacutedem pp 21-22

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 20: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 148

Les obres que Pierre Hadot va anar escrivint sempre van anar tenint ben presents aquestes nocions de laquoconversioacuteraquo laquomanera de viureraquo (o expressions similars) i sobretot la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Fins i tot en les seves obres darreres com ara Le voile drsquoIsis (2004)91 hi trobem tot un apartat dedicat a aquesta nocioacute lligada a lrsquoestudi de la laquonaturaraquo Lrsquoeacutetude de la Nature comme exercice spirituel92 El subtiacutetol del llibre dedicat a Goethe (Nrsquooublie pas de vivre 2008) eacutes ben eloquumlent sobre el pes que per a Pierre Hadot tenia la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Efectivament aquest subtiacutetol fa aixiacute Goethe et la tradition des exercices spirituels93 En ell entre molts altres aspectes sersquons hi parla drsquoexerci- tar-se en lrsquoexperiegravencia filosogravefica de viure lrsquoinstant present drsquoexerci- tar-se en la mirada des de dalt (laquole regard drsquoen hautraquo) drsquoexercitar-se en lrsquoesperanccedila (laquoelpisraquo) i drsquoexercitar-se a viure la vida plenament eacutes a dir exercitar-se en el Memento vivere que Goethe recull drsquoSpinoza (i que dibuixa clarament en contraposicioacute al Memento mori que sovint subratllen cristians platogravenics i els romagraventics)

A lrsquo1 de juny del 2007 en la conversa en puacuteblic que mantingueren Pierre Hadot i Arnold I Davidson durant la Jornada que lrsquoEacutecole normale supeacuterieure de Pariacutes dedicagrave a Pierre Hadot intitulada laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo94 el professor Pierre Hadot destacava amb intensitat com en lrsquoantiguitat laquola philosophie implique un certain mode de vie et une vie en communauteacuteraquo95 Igual- ment posava en relleu com ja havia fet en altres ocasions el fet que aquesta concepcioacute de la filosofia com a laquomanera de viureraquo no va ser uacutenicament una concepcioacute que es donagrave en lrsquoegravepoca de lrsquoantiguitat sinoacute que ha perdurat fins al present96 Tambeacute recalcava la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo tot distingint dos tipus drsquolaquoexercicisraquo

91 Pierre Hadot Le voile drsquoIsis Essai sur lrsquohistoire de lrsquoideacutee de Nature (NRF essais) Pariacutes Gallimard 2004 92 Ibiacutedem p 192-199 93 Pierre Hadot Nrsquooublie pas de vivre Goethe et la tradition des exercices spirituels (Bibliothegraveque Ideacutees) Pariacutes Albin Michel 2008 94 Tots els textos de la Jornada estan publicats en el llibre ja citat de Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes La conversa drsquoArnold I Davidson amb Pierre Hadot que precisament porta per tiacutetol laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo es troba en les pp 19-34 95 Ibiacutedem p 21 96 Ibiacutedem pp 23-26 Cal tenir present que en aquesta histograveria com sosteacute el profesor Hadot hi ha hagut moments en els quals srsquohan produiumlt importants girs com eacutes ara el moment medieval Cf Hadot Qursquoest-ce que la philosophie antique pp 353 i ss i tambeacute Pierre Hadot laquoPreacutefaceraquo en Juliusz Domanski La philosophie theacuteorie ou maniegravere de vivre Les contraverses de lrsquoAntiquiteacute agrave la Renaissance (Vestigia 18) Avec une preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1996 v-xiii Tot aquest llibre eacutes drsquoun interegraves notable Segons Pierre Hadot la relacioacute entre cristianisme i filosofia suposagrave per a la filosofia una pegraverdua essencial la de ser laquomanera de viureraquo El cristianisme esdevingueacute la laquomanera de viureraquo i la filosofia tan sols elaboradora de discursos que srsquohavien de verificar amb les dades que aportava la Revelacioacute Drsquoaquiacute que la filosofia passeacutes a ser tinguda per

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 21: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 149

a) els exercicis puntuals (com eacutes ara lrsquoexamen de consciegravencia) i

b) els exercicis que suposaven una opcioacute de vida filosogravefica amb una actitud i disposicions interiors filosogravefiques

En lrsquoantiguitat ja es troben aquestes dues menes drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo (practicats individualment o en grupescola)

Un any meacutes tard al 2008 en lrsquoentrevista que Martin Legros man- tingueacute amb Pierre Hadot per a la revista Philosophie Magazine (nuacutem 21 juillet-aoucirct) aquell li demanagrave Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels Pierre Hadot hi contestava de manera exquisida amb aquestes parau- les que soacuten el cim de la seva resposta a la tasca de filogravesof i que assenyalen la fita de la filosofia aixograve eacutes lrsquoassoliment de la llibertat drsquouna llibertat al servei de la vida Es tracta de quelcom que srsquoassoleix en lrsquoexercici filosograve- fic que cerca la transformacioacute drsquoun mateix mobilitzant la intelbullligegravencia la voluntat i la imaginacioacute per tal de poder fer possible la vida (en nosaltres en els altres en la naturalesa i en el Tot) Llegim-ho

spirituelle (laquo[Martin Legros Comment deacutefinissez-vous les exercices spirituels][Pierre Hadot] Crsquoest un exercice de lrsquointelligence de la volonteacute ou de lrsquoimagination qui est destineacute agrave changer soit notre rapport au monde soit notre maniegravere de vivre notre conduite Une pratique volontaire et perso- nelle destineacutee agrave opeacuterer une transformation du moi Concregravetement il srsquoagit de se concentrer sur le preacutesent de pratiquer le regard drsquoen haut (se regarder ou regarder une situation comme si on eacutetait dans le ciel) ou de sortir de soihellip pour atteindre une disposition profiter davantage du monde ou srsquoen deacutetacher) Michel Foucault parlait de laquopratique de soiraquo Crsquoest une eacutetrange expression qui implique une action sur soi-mecircme Peu importe lrsquoexpression Lrsquoimportant est de comprendre que ce nrsquoest pas une simple technique ou une re- cette mais plutocirct la recherche drsquoune disposition drsquoune attitude Au fond crsquoest lrsquousage de la liberteacute au service de la vie elle-mecircmeraquo97

Encara avui eacutes possible laquoviure filosograveficamentraquo98 com de fet ho ha estat sempre si beacute eacutes veritat que sempre han estat imprescindibles reactualitzacions permanents per tal de respondre (o plantejar millor) la problemagravetica en i de cada present En cada present el filogravesof ha drsquoaprendre a filosofar des del seu present i per al seu present (i aixograve en vistes igualment al futur) Aquest aprenentatge eacutes de

ancilla Theologiae En contra drsquoaquesta posicioacute Wayne J Hankey argumenta que no hi ha res drsquoabstracte en la teoria de la filosofia com a ascensioacute vers Deacuteu mostrant aixiacute com la filosofia a lrsquoegravepoca medieval continua essent laquoexercici espiritualraquo i una laquomanera de viureraquo que transforma i gira lrsquoeacutesser humagrave vers Deacuteu (Cf Wayne J Hankey laquoPhilosophy as Way of Life for Christians Iamblichan and Porphyrian Reflections on Religion Virtue and Philosophy in Thomas Aquinasraquo Laval theacuteologique et philosophique 592 2003 pp 193-224) 97 Philosophie Magazine p 55 98 Michael Chase demanava a Pierre Hadot Are spiritual exercises still possible today Pierre Hadot reponia que cada present tenia els seus propis laquoexercicis filosograveficsraquo Lrsquolaquoexercitacioacuteraquo sempre ha drsquoarrencar de la problemagravetica de cada present Eacutes al present que cal donar resposta Cf Michel Chase laquoPostcript An Interview with Pierre Hadotraquo pp 282-283

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 22: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 150

sempre un laquoexercici espiritualraquo O si es vol dir drsquouna altra manera qualsevol laquoexer- cici espiritualraquo sempre ha drsquoadoptar la forma drsquolaquoaprenentatgeraquo

Lrsquolaquoexercici espiritualraquo com a laquoaprenentatgeraquo Diversitat i unitat drsquoaprenentatges

No hi ha dubte que Pierre Hadot a traveacutes del seu treball metodo- logravegicament rigoroacutes que aprengueacute i practicagrave disciplinadament en la preparacioacute de la seva tesi doctoral descobriacute abans lrsquolaquoexercici filosograveficraquo drsquouna manera viva que no pas la mateixa nocioacute drsquolaquoexercici filosograveficraquo que com a tal va anar prenent en consideracioacute en el seu laquoexercitarseraquo en la lectura i lrsquoestudi Fou aixiacute com a poc a poc nrsquoanagrave conformant una nocioacute significativa i viva que consti- tueix un dels nuclis de la seva comprensioacute i vivegravencia de la filosofia

Ja hem anat veient com Pierre Hadot va anar desenvolupant la seva concepcioacute de la filosofia En ella hi ocupa un lloc preeminent la nocioacute drsquolaquoexercici espiritualraquo Tal com tambeacute hem indicat el text en el qual elucida aquesta nocioacute eacutes sobretot el que va publicar en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes a lrsquoany 1977 amb el tiacutetol Exercices spirituels En lrsquoactualitat aquest text constitueix lrsquoeix vertebrador del llibre Exercices spirituels et philosophie antique99 Precisament va ser la lectura drsquoaquell article just quan havia estat publicat en lrsquoAnnuaire de la Vordf Section de lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes allograve que va fer decidir Michel Foucault aleshores professor del Collegravege de France a iniciar la promocioacute de Pierre Hadot com a professor drsquoaquella prestigiosa institucioacute acadegravemica de Franccedila

Pierre Hadot havia escrit aquest article despreacutes drsquohaver dedicat moltes hores drsquoestudi a Marc Aureli i despreacutes drsquohaver impartit cursos sobre aquest autor a lrsquoEacutecole Pratique des Hautes Eacutetudes100 De Marc Aureli en descobriacute amb aquests treballs els esquemes pre- fabricats de la seva obra aixograve eacutes la seva estructura conceptual la qual havia heretat de ben segur drsquoEpictet101 En aquesta estruc- tura hi considerava com en Epictet tres disciplines de vida clau de les Penseacutees de Marc Aureli la disciplina del desig la disciplina de lrsquoaccioacute i la disciplina del pensament102 Lrsquoestudi drsquoaquestes disciplines li va fer comprendre que les Penseacutees de Marc Aureli nomeacutes tractaven drsquoun uacutenic tema la filosofia i aquesta hi era entesa com una laquomaniegravere de vivreraquo103 Aquelles disciplines suposen per al qui srsquohi decideix i les practica una

99 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 69 100 Cf els laquocomptes rendusraquo dels seus cursos sobre Marc Aureli al Collegravege de France (1976-1977 i 1977-1978) La seva referegravencia bibliogragravefica es troba a la nota 72 i tambeacute Hadot laquoIntroductionraquo Plotin Porphyre p 20 (numerada com a 20 encara que de fet correspon a la 21) Aquesta estructura tripartita drsquoEpictet Pierre Hadot lrsquoestudia amb tot detall en els Penseacutees de Marc Aureli dins el llibre La Citadelle inteacuterieure (1992) 101 Cf Hadot laquoAvant-proposraquo La Citadelle inteacuterieure pp 7-11 102 Hadot La Citadelle inteacuterieure p 62 103 Ibiacutedem p 51

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 23: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 151

exercitacioacute constant ndashun aprenentatge (o uns aprenentatges)ndash que li permetran assolir a traveacutes de determinades tegravecniques una transformacioacute de la mirada i de la mateixa personalitat

Aixiacute doncs amb aquests estudis i tot el seu bagatge intel- lectual Pierre Hadot volgueacute presentar endreccediladament en un uacutenic text un compendi de les seves investigacions sobre la riquesa i la varietat drsquoaquelles pragravectiques que trobem en el moacuten grecoromagrave ndashsobretot en el platonisme en lrsquoestoiumlcisme i en lrsquoepicureismendash104 Aquelles pragravectiques Pierre Hadot les anomenagrave laquoexercicis espiritualsraquo Com el mateix professor Hadot assenyala en aquests laquoexercicis espiritualsraquo hi ha laquoune certaine diversiteacuteraquo105 Aixiacute Hadot esmenta

a) pragravectiques de bons costums (morals)

b) pragravectiques de concentracioacute de la ment (meditacioacute)

c) pragravectiques drsquoorientacioacute de la mirada al moacuten (contemplacioacute de la naturalesa) i

d) meacutes estranyament pragravectiques de transfiguracioacute de la personali- tat (com les experiegravencies que va viure Plotiacute)106

Tanmateix cal tenir ben present i per tant posar en relleu que la diversitat drsquolaquoexercicis espiritualsraquo respon segons Pierre Hadot a una profunda unitat tant respecte dels mitjans de quegrave se serveixen les diverses escoles com respecte de la seva finalitat Llegim-ho directament en el seu text

laquosous cette apparente diversiteacute il y a une uniteacute profonde dans les moyens employeacutes et dans la fin rechercheacutee Les moyens employeacutes sont des techniques rheacutetoriques et dialectiques de persua- sion les essais de maicirctrise du langage inteacuterieur la concentration mentale La fin rechercheacutee dans ces exercices par toutes les eacutecoles philosophiques crsquoest lrsquoameacutelioration la reacutealisation de soi [hellip] Les exercices spirituels sont preacutecisement destineacutes agrave cette formation de soi agrave cette paideia qui nous apprendra agrave vivre [hellip] le philosophe deacuteveloppe sa force drsquoacircme modifie son climat inteacuterieur transforme sa vision du monde et finalement tout son ecirctreraquo107

La denominacioacute drsquolaquoexercicis espiritualsraquo eacutes una denominacioacute poc satisfactograveria que no acaba drsquoencaixar massa amb la sensibilitat drsquoavui Pierre Hadot ho sap i fins i tot confessa que laquoil nrsquoest plus de tregraves bon ton aujourdrsquohui drsquoemployer le mot spirituelraquo108 El mot laquospirituelraquo tradueix el terme grec aσκησις exercici (i tambeacute μελeτη cura) i el terme llatiacute exercitium exercici Pierre Hadot justifica la 104 Cf Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 60 En endavant seguirem de prop aquest article que tant drsquoimpacte tingueacute i encara teacute avui 105 Ibiacutedem p 60 106 Ibiacutedem 107 Ibiacutedem p61 108 Ibiacutedem p 20

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 24: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 152

decisioacute drsquoemprar aquest mot perquegrave cap dels altres adjectius o qualificatius (laquopsychiqueraquo laquomoralraquo laquoeacutethiqueraquo laquointellectuelraquo laquode penseacuteeraquo laquode lrsquoacircmeraquo) no vehiculava beacute la realitat que ell volia descriure109 Efectivament Pierre Hadot ho diu aixiacute

laquoLe mot spirituel permet bien de faire entendre que ces exercices sont lrsquooeuvre non seulement de la penseacutee mais de tout le psy- chisme de lrsquoindividu et surtout il reacutevegravele les vraies dimensions de ces exercices gracircce agrave eux lrsquoindividu srsquoeacutelegraveve agrave la vie de lrsquoEsprit ob- jectif crsquoest-agrave-dire se replace dans la perspective du Tout (laquoSrsquoeacuteter- niser en se deacutepassantraquo [Georges Friedmann])raquo110

En relacioacute a la nocioacute drsquolaquoexerciciraquo (ἄσκησις) resulta drsquointeregraves tenir present aciacute un text de Diogravegenes de Siacutenope que fa

laquoLrsquoexercici deia [Diogravegenes de Siacutenope] eacutes doble espiritual i corporal [διττὴν δrsquo ἔλεγε εἶναι τὴν ἄσκησιν τὴν μὲν ψυχικήν τὴν δὲ σωματικήν] Per obra de lrsquoexercici corporal [ἐν γυμνασίᾳ] mercegraves a una pragravectica continuada srsquooriginen les representacions mentals [γινoμεναι φαντασίαι] que faciliten les obres de la virtut [εὐλυσίαν πρὸς τὰ τῆς ἀρετῆς ἔργα παρέχονται] Lrsquoexercici eacutes incomplet si nrsquohi manca una de les dues parts A meacutes cal consi- derar com essencials tant entre els beacutens de lrsquoagravenima com en els del cos la bona constitucioacute i la forccedila [εὐεξίας καὶ ἰσχύος][hellip] Sostenia que no es pot reeixir en absolut en la vida sense autodomini [χωρὶς ἀσκήσεως] el qual eacutes capaccedil de vegravencer en tots els obstaclesraquo111

Quan avui parlem drsquolaquoexercicis espiritualsraquo inevitablement ens veacutenen a la memograveria els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola Pierre Hadot ho recorda al comenccedilament de lrsquoarticle112 tot aclarint al lector que els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi laquone sont qursquoune version chreacutetienne drsquoune tradition greacuteco-romaineraquo113 A meacutes la denomi- nacioacute exercitium spirituale la trobem abans drsquoIgnasi de Loiola en el cristianisme llatiacute la qual correspon a la denominacioacute drsquoἄσκησις del cristanisme grec Lrsquoἄσκησις srsquoha drsquoentendre com una pragravectica drsquolaquoexercicis espiritualsraquo que laquoexiste deacutejagraveraquo en lrsquoantiguitat114

En aquest estudi Pierre Hadot tracta de lrsquoabast i la importagraven- cia que aquesta tradicioacute filosogravefica dels laquoexercicis espiritualsraquo teacute en lrsquoantiguitat aixiacute com les

109 Ibiacutedem 110 Ibiacutedem p 21 111 Diogravegenes Laerci Uitae philosophorum llibre vi 70 112 Ibiacutedem 113 Ibiacutedem 114 Ibiacutedem Amb aquest laquoexiste deacutejagraveraquo el professor Hadot remet el lector a lrsquoobra de Paul Rabbow Seelenfuumlhrung (cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 66) En efecte Paul Rabbow en aquesta obra situa els Exercitia spiritualia drsquoIgnasi de Loiola en la tradicioacute filosogravefica de lrsquoantiguitat

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 25: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 153

consequumlegravencies que permeten de compren- dre millor no sols en general el pensament antic sinoacute sobretot laquola philosophie elle-mecircmeraquo115

En presentar-nos els laquoexercicis espiritualsraquo drsquoaquell present el professor Hadot ho fa ordenant-los sota quatre epiacutegrafs tots ells introduiumlts per lrsquoinfinitiu laquoaprendreraquo laquoaprendre a viureraquo laquoaprendre a dialogarraquo laquoaprendre a morirraquo i laquoaprendre a llegirraquo Lrsquoordre de pre- sentacioacute no nrsquoeacutes pas lrsquoordre cronologravegic pel qual aquests aprenentat- ges apareixen en el moacuten de lrsquoantiguitat grecoromana sinoacute que meacutes aviat semblaria correspondre a un ordre natural (viure-dialogar-morir) on els aprenentatges proposats poden anar-se desplegant al llarg de la vida humana Tanmateix aquests laquoexercicisraquo no tenen edat per a ser practicats encara que sovint els trobem practicats en edats avanccedilades i fins i tot properes a la mort Lrsquoordre drsquoexposicioacute que ens nrsquoofereix el professor Hadot meacutes aviat creuriacuteem que teacute relacioacute amb els processos espirituals que es donen en tot eacutesser humagrave que vulgui dedicar la vida a viure amb una certa intensitat de sentit a viure con- centradament en el que eacutes absolutament important la vida mateixa

En primer lloc doncs sersquons exposa lrsquoaprenentatge en la voluntat de donar sentit a la vida en lrsquoorientacioacute vers la vida mateixa eacutes a dir en lrsquolaquoaprendre a viureraquo a continuacioacute sersquons presenta lrsquoaprenentatge en lrsquoaprofundiment de la vida relacional amb els altres i amb si mateix lrsquolaquoaprendre a dialogarraquo i finalment sersquons mostra lrsquoaprenentat- ge de la llibertat aixograve eacutes lrsquoaprenentatge en el domini dels desigs i de les passions que no eacutes altra cosa que lrsquolaquoaprendre a morirraquo Al llarg de la vida depenent de la intensitat significativa de cada moment es poden anar accentuant alguns drsquoaquests laquoaprenentatgesraquo o fins i tot anar orientant-se vers algun o altre drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo Pierre Hadot ens ha exposat lrsquolaquoaprendre a llegirraquo en darrer lloc I sembla clara aquesta decisioacute perquegrave laquoaprendre a llegirraquo supo- sa viure enmig drsquouna cultura en la qual la laquolecturaraquo no solament eacutes possible (perquegrave ja srsquoha passat de lrsquooralitat a lrsquoescriptura) sinoacute que a meacutes en aquella cultura la laquolecturaraquo teacute la capacitat de fecundar espi- ritualment lrsquoeacutesser humagrave i transformar-lo la qual cosa suposa disposar de laquotextos de gruix espiritualraquo que ho facin possible

Repassem succintament aquests quatre laquoaprenentatgesraquo bo i resseguint lrsquoexposicioacute que en fa el professor Pierre Hadot116 En la cultura filosogravefica de lrsquoantiguitat aquests laquoaprenentatgesraquo han estat veritables laquoexercicis espiritualsraquo i tots ells han estat practicats per un nombre cada vegada meacutes creixent de seguidors de tota condicioacute (emperadors esclaus)117

115 Ibiacutedem p 22 116 Ibiacutedem pp 22-74 117 Llegim a Diogravegenes Laerci parlant de Teofrast el seguumlent laquoA les seves lliccedilons assistien gairebeacute uns dos mil alumnesraquo (Uita Philosophorum v 37) I hi afegeix laquoen una carta [de Teofrast] a Fagravenias (fr 4) sobre lrsquoauditori entre altres coses conta el seguumlent laquoJa no eacutes fagravecil aconseguir una gran assistegravencia ni tan sols una petita concurregravencia com hom voldria Les lectures puacutebliques obliguen a realitzar revisions Els joves drsquoara es desentenen de tot i soacuten negligentsraquoraquo (Ibiacutedem) (Traduccioacute drsquoAntoni Piqueacute Angordans) Com comenta el professor Pierre Hadot laquoEacutetaientils tous lagrave en mecircme temps ou venaient-ils de temps en temps Il est difficile de le dire Mais apparemment il y avait quand mecircme une masse drsquoeacutelegravevesraquo

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 26: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 154

laquoAprendre a viureraquo118

En general les escoles filosogravefiques de lrsquoantiguitat ofereixen als seus deixebles com a proposta fonamental laquoexercitar-seraquo en una laquomanera de viureraquo que els faci millors cosa que exigeix una certa laquoconversioacuteraquo aixograve eacutes passar drsquoun estat de vida inautegraventic (que es causa de sofriment) a un estat de vida autegraventic (guaridor i com a tal portador drsquoun equi- libri interior o ἀταραξία) La vida present es llegeix com una vida desajustada que cal redreccedilar i harmonitzar lentament i esforccediladament Precisament aquesta eacutes la tasca fonamental de la laquofilosofiaraquo que eacutes lrsquolaquoart de viureraquo (ἡ περὶ βίον τεχνή)119 afrontar aquest desequilibri i proposar laquoaprenentatgesraquo (laquoexercicisraquo) per tal de poder fer experiegraven- cia en el present drsquouna manera de viure radicalment nova i millor que condueixi a lrsquoἀταραξία Les diverses escoles filosogravefiques comprenen que allograve que provoca el desajust i el sofriment humagrave teacute en les passions quant a desigs desordenats i temors exagerats la seva causa principal Cada escola proposa els seus laquoexercicisraquo per tal drsquolaquoaprendre a viureraquo en harmonia amb si mateix amb els altres i amb la Naturalesa (el Tot) Per aixograve la filosofia apareixeragrave sovint com a terapegraveutica120 En aquest apartat el professor Hadot ens presenta dos llistats drsquolaquoexercicis espiri- tualsraquo drsquoaquell moment forccedila complets drsquoinspiracioacute estoicoplatogravenica que ens han arribat a traveacutes de Filoacute drsquoAlexandria En el primer llistat121 es contemplen la recerca incessant (ζήτησις) lrsquoexamen aprofundit (σκῆψις) la lectura lrsquoaudicioacute (ἀκρόασις) lrsquoatencioacute (προσοχή) el mestratge de si mateix (ἐγκράτεια) i en general la indiferegravencia envers les coses indiferents En el segon llistat122 es consideren les lectures les meditacions (μελέται) les teragravepies de les passions els records del que eacutes el beacute el mestratge drsquoun mateix (ἐγκράτεια) i lrsquoacompliment dels deures Amb aquests llistats podem comprendre com els laquoexercicis es- piritualsraquo de fet pretenien habituar els seus practicants a una laquomane- ra de viureraquo que possibiliteacutes la concentracioacute en lrsquoessencial Es tractava drsquouna manera de viure que atorga a cada moment tota la seva densitat de vida (carpe diem) Aixograve no suposava aiumlllar-se sinoacute sovint com expliacute- citament

(Resposta de Pierre Hadot recollida dins Pierre Hadot et Arnold I Davidson laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes Entretien entre Pierre Hadot et Arnold I Davidson p 21 118 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 22-38 119 Epictet en les seves Converses enteacuten la filosofia com laquolrsquoart de viure que teacute com objecte la vida de cadascuacuteraquo ([φιλoσοφία ][] οὕτως τῆς περὶ βίον τέχνης ὕλη ὁ βίος αὐτοῦ ἑκάστου en Epictet i 15 2) 120 En aquest sentit resulta imprescindible lrsquoobra drsquoAndreacute-Jean Voelke La philosophie comme theacuterapie de lrsquoacircme Eacutetudes de philosophie helleacutenistique (Vestigia 12) Preacuteface de Pierre Hadot Pariacutes-Fribourg Du Cerf-Eacuteditions Universitaires de Fribourg 1993 121 Cf Filoacute drsquoAlexandria Quis rerum divinarum heres sit sect 253 122 Cf Filoacute drsquoAlexandria Legum allegoriae iii sect 18

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 27: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 155

srsquoesdevenia en el cas dels epicuris es cultivava a consciegravencia lrsquoamistat i en tot cas la comunitat drsquoescola (filosogravefica) ajudava a voltes notablement en els laquoaprenentatgesraquo

laquoAprendre a dialogarraquo123

Pierre Hadot evoca aciacute laquola figura de Sogravecratesraquo124 Justament la fi- gura de Sogravecrates ndashcontemplada a traveacutes dels anomenats laquodiagravelegs socragraveticsraquondash125 ha tingut una importagravencia cabdal pel que fa al desvet- llament de la consciegravencia moral Com fa notar el professor Hadot en el laquodiagraveleg socragraveticraquo laquola vraie question qui est en jeu nrsquoest pas ce dont on parle mai celui qui parleraquo126 Lrsquointerlocutor de Sogravecrates eacutes interrogat i posat en quumlestioacute Drsquoaquesta manera es veu obligat a traveacutes del diagraveleg a prestar-se a si mateix la magravexima atencioacute a examinar-se en relacioacute al beacute a laquotenir cura de si mateixraquo Com escriu Pierre Ha- dot laquole dialogue socratique apparaicirct donc ainsi comme un exer- cice spirituel pratiqueacute en commun qui invite agrave lrsquoexercice spirituel inteacuterieur crsquoest-agrave-dire agrave lrsquoexamen de conscience agrave lrsquoattention agrave soi en bref au fameux laquoConnais-toi toi-mecircmeraquoraquo127 No es pot deixar de banda que laquomaicirctre de dialogue avec autrui Socrate paraicirct aussi [] un maicirctre du dialogue avec soi donc un maicirctre dans la pratique des exercices spirituels [] capable drsquoune extraordinaire concentration mentaleraquo128 Aquest diagraveleg amb si mateix ndashdiagraveleg de lrsquoagravenima amb si mateixa diragrave Platoacute129ndash eacutes un exercici espiritual de meditacioacute que prepara el diagraveleg amb els altres no hi pot haver diagraveleg amb els altres si no hi ha hagut aprenentatge de diagraveleg amb si mateix i a la inversa El diagraveleg eacutes doncs una forma de presegravencia en un mateix i en els altres que cal laquoaprendreraquo Pierre Hadot parla dels diagravelegs platogravenics com a diagravelegs drsquoinspiracioacute socragravetica que soacuten laquoexercicis-modelsraquo en el sen- tit que soacuten diagravelegs perograve soacuten construiumlts com a composicions literagraveri- es que imaginen un diagraveleg real En el diagraveleg platogravenic hi ha lrsquoitinerari decisiu dels interlocutors per tal drsquoarribar a lrsquoacord (ὁμολογεῖν) amb una disciplina drsquoatencioacute i de reflexioacute molt remarcables El professor

123 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique pp 38-47 124 Quan Pierre Hadot parla de laquola figura de Sogravecratesraquo ho fa del personatge literari que dibuixen en les seves composicions literagraveries Platoacute Xenofont i Atistogravefanes i no pas de lrsquoenigma (probablement insoluble) que representa el Sogravecrates histograveric Cf ibiacutedem p 39 notes 1 i 2 125 Per laquodiagravelegs socragraveticsraquo el professor Hadot enteacuten les composicions literagraveries que imiten meacutes o menys beacute els diagravelegs de Sogravecrates o a on interveacute laquola figura de Sogravecratesraquo En tot cas no els considera diagravelegs autegraventicament socragravetics Cf Ibiacutedem 126 Ibiacutedem p 39 127 Ibiacutedem p 41 128 Ibiacutedem 129 Sofista 263e3-5 i Teetet 189e6-190a7

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 28: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 156

Hadot afirma que cal una determinada actitud mental que laquocrsquoest un combat amical mais reacuteelraquo130 Cal doncs servir-se drsquouna disciplina drsquoun megravetode que cal aprendre El diagraveleg platogravenic eacutes exercici dialegravec- tic i exercici espiritual I el podem considerar laquoexercici espiritualraquo segons Pierre Hadot per dues raons drsquouna banda perquegrave encamina cap a la conversioacute ja que lrsquointerlocutor ha de voler de debograve dialogar eacutes a dir ha de voler disposar-se a emprendre el camiacute de recerca de la veritat i sotmetrersquos a les exigegravencies racionals del Logos en la recerca del Beacute i de lrsquoaltra perquegrave exercita lrsquoagravenima a fer el laquogirraquo del sensible i convertir-se al Beacute laquoCrsquoest un itineacuteraire de lrsquoesprit vers le divinraquo131

laquoAprendre a morirraquo132

Pierre Hadot ha escrit laquoLa mort de Socrate est lrsquoeacuteveacutenement radical qui fonde le platonismeraquo133 Precisament la mort de Sogravecrates cal comprendre-la des drsquouna vida orientada i exercitada en relacioacute al Beacute La mort de Sogravecrates demana una fidelitat a la progravepia consciegravencia que ha drsquohaver estat adquirida en lrsquoexercici lent de la quotidianitat i suposa alhora contemplar la vida des drsquouna llibertat prou assolida Lrsquoopcioacute de Sogravecrates ha estat una opcioacute filosogravefica fonamental laquola philosophie est exercice et apprentissage de la mortraquo134 Aquest eacutes un dels missatges fonamentals del Fedoacute lrsquolaquoaprendre a morirraquo es realitza al llarg de la vida en tant que la mort tambeacute eacutes separacioacute espiritual de lrsquoagravenima i del cos no sola- ment separacioacute fiacutesica Lrsquoagravenima srsquoha drsquoalliberar de les passions que la lliguen als sentits corporals i aixiacute ha de poder assolir la inde- pendegravencia del pensament Com llegeix Pierre Hadot en el Fedoacute laquosrsquoexercer agrave mourir crsquoest srsquoexercer agrave mourir agrave son individualiteacute agrave ses passions pour voir les choses dans la perspective de lrsquouniver saliteacute et de lrsquoobjectiviteacute Eacutevidemment un tel exercice suppose une concentration de la penseacutee sur elle-mecircme un effort de meacuteditati- on un dialogue inteacuterieur [cf Republique]raquo135 Pierre Hadot subratlla la importagravencia que teacute presentar la filosofia com un laquoexercice de la mortraquo i remarca com fins i tot Epicur i Heidegger adversaris del platonisme han considerat seriosament aquesta temagravetica136 I recorda Montaigne lector de Segraveneca que intitula un dels seus Essais laquoQue philosopher crsquoest apprendre agrave mourirraquo (Llibre i Capiacutetol xix) Segons Pierre Hadot laquolrsquoexercici de la mortraquo que eacutes un tema fonamental dels exercicis platogravenics eacutes una laquoconversioacuteraquo que es realitza amb lrsquoagravenima sencera137 En els

130 Hadot laquoExercices spirituelsraquo Exercices spirituels et philosophie antique p 45 131 Ibiacutedem p 47 132 Cf Ibiacutedem pp 48-60 133 Ibiacutedem p 48 134 Ibiacutedem 135 Ibiacutedem pp 49-50 136 Cf Ibiacutedem p 50 137 Cf Ibiacutedem p 52

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 29: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 157

estoics trobem igualment aquesta exercitacioacute que preteacuten per a lrsquoagravenima lrsquoalliberament de les passions Tambeacute la fiacutesica en lrsquoantiguitat esdeveacute un exercici espiri- tual que tal com enteacuten Pierre Hadot pot situar-se a tres nivells a) com a activitat contemplativa que allibera lrsquoagravenima dels desigs quotidians (Aristogravetil Lucreci Epictet) b) com a forma de laquosurvol imaginatifraquo que permet veure les coses humanes com de poca im- portagravencia (Marc Aureli Segraveneca) i c) com a visioacute total i elevacioacute del pensament cap al pensament universal (Marc Aureli)138 Pierre Hadot teacute ben present Plotiacute que ell coneix beacute i tota la tradicioacute ne- oplatogravenica Precisament aquesta tradicioacute neoplatogravenica a diferegraven- cia de la tradicioacute platogravenica posa una egravemfasi particular en la nocioacute de progreacutes espiritual dins dels laquoexercicis espiritualsraquo tot i que el pes dels laquoexercicis espiritualsraquo en la filosofia de Plotiacute eacutes del tot rellevant Soacuten els laquoexercicis espiritualsraquo els qui fan possible que lrsquoagravenima pugui accedir fins a lrsquoIntellecte i fins a lrsquoU Com diu Pierre Hadot laquonombreuses sont les pages de Plotin qui deacutecrivent de tels exercices spirituels qui nrsquoont pas seulement pour fin de connaicirctre le Bien mais de devenir identique avec lui en un eacuteclatement total de lrsquoindividualiteacute Il faut eacuteviter de penser agrave une forme deacutetermi- neacutee deacutepouiller lrsquoacircme de toute forme particuliegravere eacutecarter toutes choses Alors srsquoopegravere dans un eacuteclair fugitif la meacutetamorphose du moiraquo139 Lrsquolaquoaprendre a morirraquo possibilita aquesta metamorfosi o si es vol metafogravericament aquesta mort

laquoAprendre a llegirraquo140

El darrer dels laquoexercicis espiritualsraquo que Pierre Hadot ens exposa comporta descobrir la importagravencia espiritual de conegraveixer a fons els textos dels mestres de lrsquoantiguitat grecoromana Si la filosofia veritable eacutes laquoexercici espiritualraquo aixograve significa segons Hadot que les seves te- ories o beacute estan al servei drsquoaquests laquoexercicis espiritualsraquo (estoiumlcisme epicureisme) o beacute soacuten directament objecte 138 Cf Ibiacutedem pp 54-56 139 Ibiacutedem pp 59-60 140 Cf Ibiacutedem pp 60-74 (esp 66-74) En el llibre La Citadelle interieacuteure Hadot parla de lrsquoescriptura laquoLrsquoeacutecriture comme exercice spirituelraquo La Citadelle inteacuterieure pp 64-67 Pel que fa a la rellevagravencia de la lectura cf Arnold I Davidson laquoApprendre agrave lire apprendre agrave vivreraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 9-13 cf tambeacute la tercera pregunta i la tercera resposta de la conversa entre Arnold I Davidson i Pierre Hadot laquoLrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernesraquo pp 26-31 cf tambeacute la tercera part mdashintitulada laquoLa lecture comme exercice spirituelraquomdash de lrsquoestudi de Sandra Laugier laquoLangage ordinaire et exercice spirituelraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 71-74 cf tambeacute Philippe Hoff mann laquoLrsquoeacutetude des anciens apprendre agrave vivre apprendre agrave lireraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 97-104 i Jean-Charles Darmon laquoPierre Hadot philosophie litteacuterature et exercices spirituelsraquo en Davidson et Worms (dirs) Pierre Hadot lrsquoenseignement des antiques lrsquoenseignement des modernes pp 113-116 La lectura eacutes una temagravetica recurrent en lrsquoobra de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 30: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 158

drsquoexercicis contemplatius eacutes a dir drsquolaquoexercicis espiritualsraquo141 Drsquoaquiacute que laquonous sommes conduits agrave lire les oeuvres des philosophes de lrsquoAntiquiteacute en precirctant une atten- tion accrue agrave lrsquoattitude existentielle qui fonde lrsquoeacutedifice dogmatiqueraquo142

La lectura doncs exigeix un megravetode per al qual cal laquoaprenen- tatgeraquo i alhora eacutes ell mateix ja laquoexercici espiritualraquo el megravetode de llegir des del context situacional des drsquoon els textos srsquohan gestat Drsquoaquesta manera tota obra demana diagraveleg amb ella mateixa i en demana sobretot de cara a comprendrersquon les incoheregravencies i les contradiccions I aixograve ja eacutes aixiacute en lrsquoantiguitat els comentaris neoplatogravenics a les obres de Platoacute i drsquoAristogravetil per exemple mostren que en ells no soacuten tant les preocupacions doctrinals o exegegravetiques allograve que nrsquoha impulsat la redaccioacute sinoacute el nivell i el progreacutes espi- ritual dels seus oiumldors143 Drsquoaquiacute que en lrsquoantiguitat la filosofia es mostri laquonon plus comme une construction theacuteorique mais comme une meacutethode de formation agrave la nouvelle maniegravere de vivre et de voir le monde comme un effort de transformation de lrsquohommeraquo144

Segons Pierre Hadot no seragrave fins a Nietzsche Bergson i lrsquoexistencialisme que la filosofia tornaragrave a comprendrersquos conscientment com una manera de viure i veure el moacuten145 Dues referegravencies tan quen aquest apartat lrsquouna a Vauvenargues lrsquoaltra a Goethe De Vauvenargues en recorda allograve que laquoun livre bien neuf et bien original

141 Cf Ibiacutedem p 65 142 Ibiacutedem p 66 143 Cf Ibiacutedem p 69 144 Ibiacutedem p 71 145 Ibiacutedem p 72 Aciacute cal tenir present el llibre sobre Nietzsche de Horst Hutter Shaping the Future Nietzschersquos New Regime of the Soul and Its Ascetic Practices Lanham Lexington Books 2006 En el Preface srsquoassenyala que el seu punt de partida laquois a non-propositional conception of philosophy inspired by the researches of Pierre Hadot into nature of ancient philosophyraquo (p xi) i en la Introduction hi afegeix laquoThe book is second an effort to develop the paths of reasoning oponed up by Pierre Hadot in his studies of ancient philosophers as teachers of ways of life and not just as providers of sets of logically coherent and laquotrueraquo opinions and doctrines about the world Hadotrsquos work shows that this view of philosophy was never really completely abandoned and is now adopted by modern philosophersraquo (p 2) Aixiacute justifica la seva interessant aproximacioacute a Nietzsche Horst Hutter inspirada en la de Pierre Hadot Amb anterioritat el llibre excelmiddotlent drsquoAlexandre Nehamas Nietzsche Life as Literature Cambridge Harvard University Press 1985 va ser un dels primers llibres que posava en relacioacute lrsquoobra de Nietzsche amb la seva vida i no sols hi explicava com era costum des de les seves laquodoctrinesraquo En lrsquoactualitat han anat apareixent estudis de renom sobre la temagravetica de lrsquolaquoart de viureraquo drsquoentre els quals en volem remarcar un del mateix Alexander Nehamas The Art of Living Socratic Reflections from Plato to Foucault Berkely-Los Angeles-London University of California Press 1998 on dissenteix de Hadot quan afirma que laquotheory was never far away and very often closer than Hadot believedraquo (p 164) i un altre llibre aquest de John Sellars The Art of Living The Stoics on the Nature and Function of Philosophy London Bristol Classical Press 2003 (2nd ed 2009) a on soacuten presents les grans aportacions de Pierre Hadot sobre els estoics (Epictet Marc Aureli)

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 31: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 159

serait celui qui ferait aimer de vieilles veacuteriteacutesraquo146 Totes les egravepoques han drsquolaquoaprendre a llegirraquo i han drsquolaquoaprendre a rellegirraquo les laquovieilles veacuteriteacutesraquo escriu Pierre Hadot147 I hi afegeix tot seguit

laquoNous passons notre vie agrave laquolireraquo crsquoest-agrave-dire agrave faire des exeacutegegraveses et mecircme des exeacutegegraveses drsquoexeacutegegraveses [hellip] nous passons notre vie agrave laquolireraquo mais nous ne savons plus lire crsquoest-agrave-dire nous arrecircter nous libeacuterer de nos soucis revenir agrave nous-mecircmes laisser de cocircteacute nos recherches de subtiliteacute et drsquooriginaliteacute meacutediter calmement ruminer laisser les textes nous parlerraquo148 De Goethe refereix aquell fragment de les Converses amb Eckermann sobre la dificultat drsquoarribar a llegir beacute el sentit dels textos laquoLes gens disait Goethe ne savent pas ce que cela coucircte de temps et drsquoeffort pour apprendre agrave lire Il mrsquoa fallu quatre-vingts ans pour cela et je ne suis mecircme pas capable de dire si jrsquoai reacuteussiraquo149

La laquomanera de viureraquo filosogravefica i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social

No voldriacuteem acabar sense prendre en consideracioacute allograve que el professor Hadot diu respecte de lrsquolaquoaccioacute comunitagraveria i soci- alraquo Lrsquoexpressioacute laquoaccioacute comunitagraveria i socialraquo la manllevem del mateix Pierre Hadot del seu darrer llibre dedicat a Goethe i intitulat Nrsquooublie pas de vivre150 En efecte a la Conclusion hi llegim

laquoCe qui compte aux yeux de Goethe ce nrsquoest pas de parler mais de penser et drsquoagir laquoPenser et agir agir et penser crsquoest la somme de toute sagesse [] Lrsquoun et lrsquoautre doivent eacuteternellement alterner leur effet dans la vie comme lrsquoaspiration et lrsquoexpiration Il faut sou- mettre lrsquoaction agrave lrsquoeacutepreuve de la penseacutee et la penseacutee agrave lrsquoeacutepreuve de lrsquoactionraquo La vie philosophique ne consiste pas uniquement dans la parole et lrsquoeacutecriture mais dans lrsquoaction communautaire et social Crsquoeacutetait deacutejagrave lrsquoopinion drsquoEacutepictegravete et de Marc Auregravele Crsquoest aussi dans cette perspective de lrsquoagir qursquoil faut comprendre la maxime goetheacuteenne que nous avons donneacute pour titre agrave ce livre laquoNrsquooublie pas de vivreraquo en voulant reacutesumer ainsi lrsquoextraordinaire amour de la vie qursquoon peut observer chez Goetheraquo151

Segons Pierre Hadot la laquomanera de viureraquo progravepia del filogravesof no pot restar reclosa en si mateixa en un moacuten drsquoabstraccioacute tancada en el propi jo sinoacute que ha

146 Ibiacutedem p 73 La seva referegravencia es troba en Vauvenargues Reacuteflexions et maximes sect 400 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 147 Cf Ibiacutedem 148 Ibiacutedem pp 73-74 149 Ibiacutedem p 74 La seva referegravencia es troba en Goethe Entretiens avec Eckermann 25 janvier 1830 La referegravencia la prenem del text drsquoHadot 150 Cf la seva referegravencia bibliogragravefica a la nota 93 151 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 271 La cursiva eacutes nostra

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 32: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 160

mantenir lligams amb la comunitat i amb la societat El dinamisme dels moviments filosogravefics de lrsquoantiguitat gre- coromana han posat egravemfasi en la vida en comunitat i en la vida social La laquomanera de viureraquo del filogravesof nomeacutes pren sentit en relacioacute amb aquells qui comparteixen la seva mateixa dinagravemica espiritual i en general amb tots els membres drsquouna comunitat poliacutetica si beacute en cada cas diversament Certament que la laquovida filosograveficaraquo demana espais de silenci i de solitud imprescindibles per a lrsquoesperit Espais de soledat i espais de vida comunitagraveria i social tot aixograve harmonio- sament conjuntat tenen relacioacute amb la laquocura de lrsquoagravenimaraquo El tracte sovintejat (συνουσία) amb el mestre i la vida en comuacute (sigui al Ca- sal dels pitagograverics sigui a lrsquoAcadegravemia sigui al Liceu sigui al Pogravertic sigui al Jardiacute sigui en lrsquoauditori de Plotiacute o de Teofrast etc) ajuden igualment el laquoprogreacutes espiritualraquo i el creixement en la laquomanera de viure filosograveficaraquo I aixograve teacute una incidegravencia en el benefici del laquoprogreacutes espiritualraquo de tota la comunitat a la qual cada u pertany com a deixeble intelbulllectual i de tota la societat

Cal tambeacute vida social lrsquoagravegora fou inicialment lrsquoespai natural de la filosofia Cert que lrsquoagravegora sempre ha estat un espai conflictiu de combat i fins i tot de propiciacioacute de condemna tanmateix fou el punt drsquoarrencada del diagraveleg filosogravefic (sense menystenir les cases par- ticulars en moments de festa i de convit o en moments de repograves ni altres escenaris prou coneguts) Lrsquoagravegora fou igualment el punt drsquoarribada de lrsquoactivitat dels filogravesofs alguns fins en feren la llar del filogravesof La bona laquomanera de viure filosograveficaraquo sovint es pensava com a megraverit per a lrsquoexercici del bon govern de la Ciutat (entenguirsquos per Ciutat la polis com eacutes el cas de Platoacute o tambeacute lrsquoImperi com seria per exemple el cas de Marc Aureli)

Lrsquoequilibri entre el treball de solitud del filogravesof i la preocu- pacioacute per la vida comunitagraveria i social soacuten tambeacute part de laquolrsquoart de viureraquo del filogravesof (de la filosofia si es vol) Resulta simpagravetica lrsquoanegravecdota personal que el mateix professor Pierre Hadot que sempre atengueacute els altres deixebles o no amb una bondat i una intelligegravencia exquisides explicagrave en lrsquoentrevista a la qual ja ens hem referit alguna altra vegada a Philosophie Magazin A la pregunta de lrsquoentrevistador Martin Legros sobre si laquoles eacuteveacutenements du siegravecle sont-ils pour vous une source de reacuteflexionraquo Pierre Hadot responia

laquoDans ma jeneusse je nrsquoimaginais pas que je puisse avoir une ac- tion politique Ensuite jrsquoai eacuteteacute continuellement absorbeacute par mon travail drsquoenseignement et de recherche que je considerais comme mon premier devoir Jrsquoai signeacute des peacutetitions Jrsquoai eacuteteacute dans une ma- nifestation une seule fois Crsquoetait au moment de la guerre drsquoAl- geacuterie quand il y a eu le coup drsquoEacutetat du geacuteneacuteral de Gaulle Jrsquoy ai rencontreacute un collegravegue qui mrsquoa dit laquoIl faut vraiment qursquoil y ait quelque chose de grave pour que tu te deacuteplacesraquo Je me suis toujours consideacute- reacute comme quelqursquoun de gauche Je nrsquoai doncs pas beaucoup agi mais je souffre de ne pouvoir faire que bien peu de choses pour remeacutedier aux scandaleuses misegraveres de lrsquohumaniteacute provoqueacutees par le cynisme lrsquohypocrisie ou le fanatisme drsquoun petit groupe drsquohommesraquo152

Per aixograve que la resposta a la pregunta fonamental laquoqursquoest-ce que philosopherraquo comporti no nomeacutes no desentendrersquos dels altres (de la comunitat de deixebles de la comunitat poliacutetica dels afers so- cials) sinoacute que demani abraccedilar

152 Philosophie Magazine p 55

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 33: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 161

lrsquoaccioacute comunitagraveria i social eacutes drsquouna importagravencia cabdal sempre cercant de trobar lrsquoharmonia entre el treball drsquoestudi i drsquoinvestigacioacute del tot necessaris i lrsquoaccioacute comunitagraveria i social tambeacute necessagraveries Als qui procuren exercitar-se en la laquomanera de viureraquo progravepia de la filosofia cal perograve que mai no abandonin ndashi fins i tot prioritzinndash lrsquoestudi i la investigacioacute que despreacutes nodriran lrsquoaccioacute comunitagraveria i social Les accions comunitagraveria i social buides de contingut o en tot cas plenes de continguts drsquoaparenccedila (o de continguts demagogravegics) esdevenen accioacute comunitagraveria i accioacute social destructiva i aniquiladora de les esperan- ces dels homes i de les dones de cada present Cal lrsquoaccioacute perograve no pas una accioacute que no hagi estat pregraveviament pensament sogravelidament pensat

Al llarg de la seva vida intellectual i espiritual Pierre Hadot prengueacute en consideracioacute lrsquoaccioacute comunitagraveria i social i amb remar- cable equilibri si beacute donant tanmateix al treball intellectual i espiritual en tant que fonamentador de lrsquoaccioacute comunitagraveria i social una importagravencia de primer ordre Precisament lrsquohaver desvetllat la comprensioacute que de la filosofia tenien els autors de lrsquoantiguitat grecoromana la filosofia entesa com laquouna manera de viureraquondash el portagrave a veure aquesta dimensioacute comunitagraveria i social del laquoviure filosograveficamentraquo

Si Pierre Hadot sempre ha subratllat el valor de la relacioacute entre la vida de soledat (i de soledat miacutestica amb la naturalesa amb el Tot) i la vida comunitagraveria i social aixograve ha estat aixiacute perquegrave srsquohavia adonat drsquoenccedilagrave la seva infantesa del dolor del moacuten i com aquest dolor demanava i demana de ser abordat intelligentment i a traveacutes de lrsquoaccioacute Si alguna cosa restava al final de la seva vida en el seu interior va ser sobretot ndashtal com ja vagraverem posar de manifest en una altra ocasioacutendash153 la seva preocupacioacute pel sofriment dels altres En les uacuteltimes pagravegines de la seva darrera obra Nrsquooublie pas de vivre una obra escrita laquome sentant vieillirraquo154 hi llegim una pregunta inquietant

laquoEt drsquoautre part peut-on se reacutesigner agrave acquiescer agrave lrsquoimmense souffrance dans laquelle est plongeacutee la plus grande partie de lrsquohumaniteacute broyeacutee par les appeacutetits de pouvoir et de richesse ou par le fanatisme aveugle drsquoun petit nombre drsquohommes sans scru- pulesraquo155

I continua

laquoEn terminant ce livre jrsquoavais lrsquoimpression drsquoavoir exposeacute un point de vue privileacutegieacute qui peut se payer le luxe de pratiquer de laquoexer- cices spirituelsraquo Je me disais nous autres intellectuels nous vi- vons dans une bulle comme Homunculus et nous devrions lrsquoimiter en brisant notre fiole sur le trocircne de Galateacutee Ne devrions-nous pas comme les stoiumlciens reconnaicirctre que lrsquoaction lrsquoaction au service drsquoautrui fait partie de la vie philosophiqueraquo156

153 Cf Bosch-Veciana laquoPierre Hadot lector de lrsquoantiguitat clagravessicaraquo pp 45-46 154 Hadot Nrsquooublie pas de vivre p 11 155 Ibiacutedem p 270 156 Ibiacutedem

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 34: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 162

Justament seragrave en estudiar els estoics que accentuaragrave encara meacutes la temagravetica de la preocupacioacute per als altres (laquole souci des autresraquo) I en aquest punt es produeix un dissentiment amb Michel Foucault En efecte aixiacute com Michel Foucault parla del laquosouci de soiraquo157 Pierre Hadot afirma que

laquole principal ce nrsquoest pas le souci de soi crsquoest le souci des autres et du monderaquo158

En el text de Pierre Hadot intitulat laquoLa figure du sage dans lrsquoAn- tiquiteacute greacuteco-latineraquo hi ha un fragment que no ens volem estar drsquooferir Vet-lo aciacute

laquoLa figure du sage reacutepond donc agrave un besoin indispensable celui drsquounifier la vie inteacuterieure de lrsquohomme Le sage serait ainsi lrsquohomme capable de vivre sur les deux plans inseacutereacute parfaitement dans la vie quotidienne comme Pyrrhon et pourtant plongeacute dans le cosmos voueacute au service des hommes et pourtant parfaitement libre en sa vie inteacuterieure conscient et pourtant paisible nrsquooubliant jamais lrsquounique essentiel et finalement et par dessus tout fidegravele jusqursquoagrave lrsquoheacuteroiumlsme agrave la pureacuteteacute de la conscience morale sans laquelle la vie ne meacuteritait pas drsquoecirctre veacutecue Crsquoest ce que la philosophie doit essayer de reacutealiserraquo159

Quan Pierre Hadot afirma despreacutes de les seves experiegravencies de plenitud primerenques laquoje crois que je suis philosophe depuis ce temps-lagrave si lrsquoon entend par philosophie cette conscience de lrsquoexistence de lrsquoecirctre-au-monderaquo160160 en aquesta afirmacioacute hi ha cer- tament una experiegravencia de plenitud de la progravepia existegravencia perograve alhora hi ha un transcendiment de la progravepia existegravencia ndashdes de i en la progravepia existegravenciandash que disposa lrsquoesperit a sortir drsquoell mateix i en- caminar-se vers tot altre (els altres el moacuten i la naturalesa el Tot) En la vida i en el treball intellectual de Pierre Hadot es retroben lrsquoinici i la fi aixograve eacutes el sentiment viu de pertinenccedila al moacuten i el retrobament amb els altres tots els altres perograve sobretot els qui viuen en laquolrsquoimmense souffranceraquo tal com ens ha deixat escrit en les seves darreres paraules com a testament del seu itinerari espiri- tual de plenitud amb si mateix amb els altres amb la naturalesa i en definitiva amb el Tot

El filogravesof sempre corre el risc de lrsquoaiumlllament I tal com acabem de dir lrsquoaiumlllament si conviu en la solitud i en el silenci que acom- panyen el treball aquest aiumlllament eacutes del tot necessari perograve si aquest aiumlllament eacutes un entotsolar-se en el jo aleshores eacutes un aiumllla- ment que destrueix el mateix filogravesof perquegrave lrsquoincapacita per a lrsquoober- tura que conteacute el mateix desig del φιλο-σοφεῖν El binomi platogravenic atraccioacute (ἕρως)-desig (ἐπιθυμία) central en la seva manera de comprendre el moviment del

157 Cf Michel Foucault Histoire de la sexualiteacute III Le souci de soi (Tel 280) Pariacutes Galllimard 1984 esp el Cap ii laquoLa culture de soiraquo pp 55-94 158 Philosophie Magazine p 56 159 Pierre Hadot laquoLa figure du sage dans lrsquoAntiquiteacute greacuteco-latineraquo en Les sagesses du monde Colloque interdisciplinaire sous la direction de Gilbert Gadoffre Institut Colleacutegial Europeacuteen Pariacutes Eacuteditions Universitaires 1991 p 24 Actuament tambeacute el podem llegir dins Hadot Eacutetudes de philosophie ancienne p 254 160 Hadot La philosophie comme maniegravere de vivre Entretiens p 23

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 35: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 163

filosofar situa la mateixa laquoexercitacioacute filosograveficaraquo en lrsquoagravembit delicat i tensionat ndashi si es vol ambigundash drsquouna recerca necessagraveria drsquoequilibri entre lrsquoaiumlllament fecund i lrsquoaccioacute co- munitagraveria i social ineludible

En situar com a tasca del filogravesof el laquoviureraquo aixograve significa cen- trar en la vida en la vida de tot allograve vivent lrsquoactivitat filosogravefica I drsquouna manera ben particular en relacioacute als altres la saviesa a la qual aspira el filogravesof ha de tenir en els altres uns dels referents meacutes espe- ciacutefics de la seva bondat

Conclusioacute

laquoQursquoest-ce que philosopherraquo Que lrsquohistoriador de la filosofia es formuli com a decisiva aquesta pregunta ndashi cregui que eacutes una pre- gunta ineludible per a tot historiador de la filosofiandash aixograve mateix ens indica amb forccedila claredat que aquest historiador de la filosofia eacutes filogravesof I de fet eacutes obvi que aixograve mateix cal dir-ho de tot histori- ador de la filosofia sempre que aquest historiador de la filosofia es formuli ndashno sols que en tingui la intencioacutendash la pregunta indepen- dentment de la resposta que hi doni La novetat de Pierre Hadot rau en el fet drsquohaver estat ell qui de manera expliacutecita ha formulat la pregunta i ha posat en tensioacute els historiadors de la filosofia en relacioacute a la significacioacute drsquoaquesta pregunta

La pregunta laquoqursquoest-ce que philosopherraquo eacutes una pregunta ben progravepiament filosogravefica i com a tal una pregunta de resposta difiacutecil i segurament una pregunta que eacutes una quumlestioacute permanentment oberta al pensament Les preguntes autegraventicament filosogravefiques molt sovint tenen com a caracteriacutestica disposar el pensament a un estat de recerca que demana un esforccedil ingent i que sovint pot assolir tan sols una reformulacioacute de la mateixa quumlestioacute plantejada una quumlestioacute que de debograve sigui quumlestioacute i no retograverica banal roman en el seu estat de permanent quumlestioacute I eacutes propi de la filosofia aquest estat permanent de recerca i no pas lrsquoestat de satisfaccioacute propi de lrsquoassoliment de la veritat cercada en la pregunta

El professor Pierre Hadot ha dedicat tot el seu treball intellectual i tota la seva vida a assajar una resposta en tensioacute amb un estat de permanent recerca com podem veure de manera ben patent al llarg dels seus treballs excellents Aquesta eacutes bona part de la seva grandesa haver-se sabut moure en la tensioacute harmoniosa entre la recerca i la troballa una recerca permanent i una troballa que han estat motor drsquounes noves recerques que a voltes han posat en quumlestioacute les troballes anteriors Pierre Hadot ha sabut mobilitzar tota la seva vida en la seva obra i alhora tota la seva obra en la seva vida Per aixograve ha pogut dir amb satisfaccioacute que laquola philosophie est avant tout une maniegravere de vivreraquo I en lligar al laquoviureraquo la resposta a laquoqursquoest-ce que philosopherraquo aixograve mateix fa que la pregunta com el mateix laquoviu- reraquo sigui quelcom que sempre resta permanentment obert

Que una pregunta decisiva resti sempre oberta a noves recer- ques fa possible que el futur tingui sentit i amb ell tambeacute el pre- sent Lrsquoobra mateixa de Pierre Hadot obre la pregunta (i els assaigs de resposta) a una quumlestioacute permanent que ha plantejat vivament Jean-Franccedilois Balaudeacute amic i bon coneixedor de Pierre Hadot

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)

Page 36: NÚMERO 24 - KONVERGENCIAS · l’anaren considerant per causa del seu treball intellectual i de la seva manera de viure lligada amb la seva comprensió de la filosofia. A tall d’exemple,

Konvergencias Filosofiacutea y Culturas en Diaacutelogo Nuacutemero 24 Abril 2017 | 164

laquoQuel sens revecirct aujourdrsquohui lrsquoappel agrave mener un mode de vie philosophique quand les philosophies ne se conccediloivent plus comme devant ecirctre veacutecues quand les penseurs mecircme qui soulignent lrsquoimportance de la pratique ne semblent plus avoir dans la philosophie un possible art de vivreraquo161

Pierre Hadot no nomeacutes ha deixat un llegat inestimable amb la seva obra i la seva vida sinoacute amb aquesta pregunta que ell mateix adjectivagrave de decisiva laquoqursquoest-ce que philosopherraquo Avui lrsquohem pogut considerar en lrsquoobra i la vida de Pierre Hadot En endavant lrsquohaurem de considerar ineluctablement en nosaltres mateixos i per al nostre present El present exigeix amb urgegravencia de filogravesofs i de filosofia Als poliacutetics els cal enfilar lrsquoagulla sense perdre temps Pierre Hadot com tants drsquoaltres ha estat un bon garant del laquoviure filosograveficamentraquo Ara cal acceptar el repte difiacutecil com en tots els temps de laquoviure filosograveficamentraquo

Professor de Filosofia Antiga a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull Director del Grup de Recerca laquoFilosofia i Culturaraquo (Facultat de Filosofia Universitat Ramon Llull) i membre del Grup de Recerca laquoEIDOS Hermenegraveutica platonisme i modernitatraquo (Facultat de Filosofia Universitat de Barcelona) La primera versioacute drsquoaquest escrit que ara reproduiumlm amb modificacions i ampliacions significatives constituiacute la conferegravencia inaugural del Cicle del Liceu Joan Maragall La filosofia com a forma de vida Va ser pronunciada dissabte 23 drsquooctubre del 2010 a la Sala Verdaguer de lrsquoAteneu Barcelonegraves

161 Jean-Franccedilois Balaudeacute laquoLa philosophie comme maniegravere de vivre Vivre philosophiquement aujourdrsquohuiraquo Cahiers philosophiques 120 deacutecembre 2009 p 9 (el text sencer ocupa les pp 9-14)