Diapositiva 1

Mireia Jan Checa (MD, MSc, PhD)Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies en Salut PblicaVII Jornades Catalanes de Salut Internacional i Medicina Tropical6 de juny de 2014

La importncia de la salut internacional Vigilncia de la Salut Pblica1La vigilncia de la salut pblica s la recopilaci continua i sistemtica, lanlisi i la interpretaci de dades relacionades amb la salut necessries per la planificaci, implementaci i avaluaci de la prctica en salut pblica (WHO, 2012)Vigilncia de la Salut Pblica (I)Histricament, el concepte de vigilncia epidemiolgica es focalitzava en les malalties infeccioses, desprs s'ha anat obrint incloent-hi les malalties crniques i els factors de riscVigilncia de la salut pblica

24/7Tot lany

Imatge: The Obesity Epidemic: What caused it?. How can we stop it? (October 2010) by Zoe Harcombe / Campanya El fum s fatal.// Campanya Vacuneu-vos contra la grip. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Importncia de la salut internacional Incorpora un nou paradigma de la vigilncia: la resposta rpida a alertes emergncies: la Intelligncia epidemiolgica

En un nou entorn que comporta reptes i implicacions de futur:

Adaptaci als canvisSinrgies Retorn de la informaci Vigilncia de la Salut Pblica (II)

Desenvolupament tecnolgic de gran magnitud Globalitzaci Context de recessi econmica important33

Sistemes d'informaci no sn sistemes de vigilncia interpretaci/s

Els sistemes de vigilncia han dajudar a planificar poltiques i avaluar programes Sistemes tradicionals rutinaris detecten problemes per a vegades sn insuficients:Necessitat de treball amb altres registresComplement amb altres sistemes de recerca qualitativa(Tipus de sistema- Registre poblacional/exhaustiu vs enquestes/ si t en compte demografia/ )Necessitat de treball conjunt salut pblica amb assistncia,laboratoris, mbit comunitari ...

Vigilncia de la Salut Pblica (III)sinrgiesVigilncia de Salut Pblica: Principals lnies de treball

2. Detecci i resposta rpida a alertes de Salut Pblica1. Monitoratge sistemtic malalties transmissibles, no transmissibles i determinants de salut 3. Programes especfics: Prevenci i control 4. Malalties emergents: Prevenci i control 5. Coordinaci, comunicaci i difusi de la informaci per a lacci

SALUT INTERNACIONAL GLOBAL Vigilncia Internacional enfront amenaces de salut pblicaAlguns Programes especfics: avaluaci, resultats i reptes Vigilncia internacional: qu engloba?

Integra actuacions sistemtiques i continues de vigilncia que permeten estar alerta, i detectar precoment qualsevol amenaa per la salut pblica mundial aix com garantir la seva rpida resposta Actuacions coordinades i en xarxa en la vigilncia internacional de la salut pblica (organismes institucionals, professionals de formaci multidisciplinar, diferents mbits i sectors implicats, a nivell europeu, estatal i autonmic)Recopilaci de la informaciAnlisi i interpretaciDifusi dels resultats

Vigilncia internacional: Com lentenem?

Vigilncia: Conjunt dactuacions que permeten que tots els pasos tinguin la capacitat de detectar, comprovar rpidament i respondre de forma adequada a les amenaces de malalties emergents i amb tendncia a produir epidmies, a fi de reduir al mnim el seu impacte en la salut . OMSs lAlerta i la Resposta global a Epidmies i Pandmies OMS, en pro de la seguretat sanitria en el mn

Alerta mundial resposta mundialOMSInternacional: Tot moviment de viatgers, equipatges, crregues, contenidors, mitjans de transport, mercaderies o paquets postals mitjanant una frontera internacional, incloent el comer internacional OMSImatge: pgina web OMSFont: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic Reviews Advance Access published June 9, 2010. http://epirev.oxfordjournals.org/content/early/2010/06/09/epirev.mxq008 Vigilncia internacional: Per qu s necessria? (I)

Ens trobem en un moment de globalitzaci Tot est interconnectat Es produeixen contnuament canvis de forma molt rpidaLes malalties transmissibles i altres amenaces de salut pblica es poden propagar rpidament a travs de fronteres OMS

Font: Thomas C. Quinn* and Jonathan M. Samet. Epidemiologic Approaches to Global Health. Epidemiologic Reviews. Published by Oxford University Press on behalf of the Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health 2010. Vol. 32, 2010http://epirev.oxfordjournals.org/content/32/1/1.full.pdf+html Imtage: pgina web OMS

Impacte ambiental: activitat humana diria Expansi comer internacionalCanvi climtic (gesti dels recursos naturals, urbanitzaci, desforestaci, contaminaci)Expansi sense precedents: Internet i tecnologiesAugment volum viatgers 400 milions de persones/any viatgen internacionalment

s possible viatjar dun lloc a una altre del planeta en menys temps que el perode dincubaci de moltes malalties infeccioses (es triga menys de 36 hores en donar la volta al mn)

Font: Aeroport de Barcelona- El Prat

Imatge: pgina web Aeroport de Barcelona- El Prat Al 2013, 35.210.735 passatgers van passar per laeroport de Barcelona- El Prat

Vigilncia internacional: Per qu s necessria? (II)La incidncia de tuberculosi i dInfluena augmenta amb els vols de llarga durada Cas de rbia terrestre 2013:

Malalties transmissibles per vectorsImatge: pgina web Agncia de Salut Pblica de Catalunya

Alerta nivell 1. 5 rees de restricci a Catalunya. Gos amb rbia importada del Marroc. Propietaris residents a CatalunyaImatge: pgina web OMS

(Ex: Dengue, West Nile, Chikungunya)Vigilncia internacional: Per qu s necessria? (III)

A aix, safegeix la rpida adaptaci dalguns microorganismes i les resistncies antimicrobianes, que amenacen laparici de malalties transmissibles i/o potencials problemes

Tamb lexistncia de fuges o abocaments de productes qumics, catstrofes naturals, accidents nuclears o bioterrorisme24/7Tot lany Alerta mundial resposta mundialOMSFotos: web Generalitat de Catalunya.

Vigilncia internacional: Per qu s necessria? (IV)Font: The Challenge of emerging infectious diseases: high time for integrated global response. Journal Pakistan Medical Association

s decisiu una vigilncia internacional contnua, en estat dalerta, amb un lideratge global i la implicaci de tots els pasos /regions del mnUna crisi sanitria en un pas pot afectar rpidament a altres parts del mn Permet donar una resposta rpida i vetllar per un control efectiu davant qualsevol alerta internacional

Alerta mundial respuesta mundialOMSImatge: pgina web OMSUna detecci preco permet canviar la corba epidmica, disminuir la probabilitat de propagaci de malaltia i mitigar limpacte sobre la salut

Circuts gilsBona comunicaci de riscVigilncia internacional: Per qu s necessria? (V)24/7Tot lany

La vigilncia global i internacional de la Salut Pblica mundial

La vigilncia internacional: estructura i circuits Comunicaci amb tots els stakeholders El Reglament Sanitari Internacional La xarxa global de salut pblica internacionalLa revisi contnua de guies i protocols dactuaci en una vigilncia global Comunicaci amb tots els stakeholders Font: Carlos Castillo-Salgado. Trends and Directions of Global Public Health Surveillance. Epidemiologic ReviewsContempla 3 factors OMS(Punt de contacte)Centre Nacional dEnlla de cada Pas Comunitat autonma del pas

Imatge: Reglament Sanitari Internacional. 2005. 2 edici. OMS. Pgina web de la OMS s linstrument jurdic internacional existent

s vinculant per a 196 pasos (81%). Obliga als pasos a comunicar a la OMS els brots de certes malalties i determinats esdeveniments de salut pblica

El seu principal objectiu s:Prevenir la propagaci internacional de malalties, protegir enfront la propagaci, controlar-la i donar-li una resposta de salut pblica proporcionada i restringida als riscos per la salut, evitant interferncies innecessries amb el trnsit i el comer internacionals (Sndrome Respiratori Agut Greu, nova pandmia de grip)

Font: Reglament Sanitari Internacional. Organitzaci mundial de la Salut. 2 edici, 2008. http://www.who.int/ihr/es/ (consensuado en la 58 Asamblea Mundial de la Salud en el 2005 y entr en vigor en el 2007)1. El Reglament Sanitari Internacional (I)

El RSI es basa en la carta de les Nacions Unides i la Constituci de la OMS

Defineix els drets i les obligacions dels pasos a notificar a la OMS certes malalties i qualsevol esdeveniments imprevisible /inusual que pot constituir una emergncia de salut pblica dimportncia internacional (article 5, 6 i 7)

La OMS designa els Punts de Contacte pel RSI que han de comunicar-se permanentment amb els Centres Nacionals dEnlla de cada pas

Imatges: pgina web OMSOMS(Punt de contacte)Centre Nacional dEnlla de cada Pas Comunitat autonma del pas1. El Reglament Sanitari Internacional (II)

2. La xarxa global de Salut Pblica Internacional (I) Permet disposar dinformaci a escala global i a temps real sobre potencials amenaces, brots i emergncies de salut pblica. Ex: lbola, la grip A H7N9, el MERS-CoV ...

OMSCentre nacional denlla (cada pas)Comunitat autnoma del pasGlobal Alert and ResponseCentre de coordinaci dAlertes i Emergncies Sanitries (CCAES)

Imagen: pgina web OMSSubdirecci General de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica (ASPCAT)UVEs/ASPB/SUVEC(Unitats de Vigilncia Epidemiolgica)

Imatges de les webs oficials : The 7th World Alliance for Risk Factor Surveillance (WARFS) Global Conference, GPHIN, WHO, FluNet, DengueNet, AMNET7 Foto: pgina web OMS Xarxes formals i informals Global Outbreak Alert and Response Network-GOARN ProMED, Public Health Agency of Canadas Global Public Health Intelligence Network (GPHIN), HealthMap, FluNet2. La xarxa global de Salut Pblica Internacional (II)

La comunicaci internacional: diverses vies de compartir informaci actual a temps real

Imatge: logo CCAES. Pgina web del Ministeri de Sanitat Poltiques Socials i Igualtat. Logo OMS; pgina web de la OMS

Subdireccin General de Vigilancia y Respuesta a Emergencias de Salud Pblica

Vigilncia, monitoratge continu i detecci preco desdeveniments que suposin nivells de morbiditat o mortalitat superiors a lo previst en temps i espai

Comunicar immediatament tota amenaa de salut pblica al CCAES

Aplicar immediatament mesures de contenci i control mitjanant les UVEs territorials

Donar suport: personal especialitzat/ logstica/ assistncia in situ

El seu paper s el de coordinaci de les actuacions segents: Font: web ASPCAT. Vigilncia de la Salut Pblica http://salutpublica.gencat.cat 2. La xarxa global de Salut Pblica Internacional (III) Catalunya Subdirecci General de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica (ASPCAT)18

Gestionar amb els responsables superiors dels mbits implicats: Comunicaci amb mass media, hospitals, atenci primria, laboratoris, cossos de seguretat i altres stakeholders en funci de lalerta: Difusi de la informaci i recomanacions del CCAES i de lOMS Aplicaci de mesures de contenci i control2. La xarxa global de Salut Pblica Internacional (IV) Catalunya Subdirecci General de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica (ASPCAT)Fotos: membres equip vigilncia. ASPCAT

Foto: diferents moments jornada Vigilncia de la Salut Pblica. 24 octubre 2013

19 Butllet VigilnciaASPCAT (mensual) Butllet Epidemiolgic de Catalunya on-line Videocpsules

3. La revisi contnua de guies i protocols dactuaci en una vigilncia global Els protocols i les guies d'actuaci sn plans d'acci per tal daconseguir una intervenci coordinada enfront un esdeveniment de salut pblica

Adreats als professionals de lmbit de la salut com a instrument de treball amb recomanacions dintervenci consensuades internacionalment

Tamb s molt important la difusi divulgativa entre professionals i poblaci:

Tuberculosi

La salut tamb viatja Chagas

Tots els casos notificats estan associats amb la transmissi del MERS-CoV en Orient Mitj Amb data 28 de maig de 2014, des del mar del 2012 shan notificat 660 casos dinfecci pel nou coronavirus (MERS-CoV). 204 han mort (letalitat 30,9%)

Sndrome Respiratria de lOrient Mitj nou coronavirus (MERS-CoV) (I)

Confirmaci de casos en la UE: Frana, Regne Unit, Itlia, Alemanya, Holanda i Grcia. Tamb a EEUU, Tunsia, Malisia i Filipines Imatge: Actualitzaci setmanal del Sndrome Respiratori dOrient Mitj, nou coronavirus. Obtingut del Communicable Disease Threats Report. ECDC

Rang dedat dels casos: 2 i 94 anys 59% sn homes

Exemples 96 casos (14,6 %) shan donat en personal sanitariActuacions

Exemples Sndrome Respiratria de lOrient Mitj nou coronavirus (MERS-CoV) (II)Shan produt diverses notificacions per sospita que finalment han estat descartadesVigilncia reforada en tots els centres assistencials coordinada des de la Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica mitjanant les Unitats de Vigilncia Epidemiolgica (UVEs)

Protocols de procediments dactuaci i de declaraci urgent davant qualsevol sospita de cas provinent dArbia Saudita, Qatar, Jordnia, Emirats rabs Units, Oman, Kuwait

Consells a professionals i a poblaci (viatge a la Meca, octubre 2013/ maig 2014 increment viatges i creuers)

Informaci actualitzada setmanalment a la web i al butllet de Vigilncia ASPCAT

Els casos notificats shan donat a Guinea Konakry, Mali, Libria i Sierra Leone) Amb data 28 de maig de 2014, des del mar de 2014 shan notificat 248 casos dinfecci pel virus de lbola, dels quals 171 han mort (letalitat del 69%) Virus del bola (I)

La transmissi es produeix mitjanant el contacte amb sang, secrecions i altres fluids corporals, teixits i rgans Perode dincubaci entre 2 i 21 dies

Mapa: informes dalertes en salut pblica: Brot de febre hemorrgica pel virus de lbola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i IgualtatExemples 26 casos (10,5%) shan donat en personal sanitari Informaci a centres sanitaris

Protocol de procediment

Protocol amb consells per a professionals sanitaris i/o cooperants que van o venen zones en riscVirus de lbola (II)

Mapa: informes dalertes en salut pblica: Brot de febre hemorrgica pel virus de lbola en diversos districtes de Guinea (Conakry). CCAES. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

Difusi de les Recomanacions per a la prevenci de linfecci del personal sanitari en contacte amb casos confirmats o sospitosos de febre hemorrgica pel virus de lbola

ActuacionsExemples Virus de lbola (III)Informaci de les persones quan arriben i quan acaben el perode de vigilncia

Possible supsit Recomanaci al tornarTota persona cooperant en les zones de risc que ha estat b protegida i no sha produt cap tipus dexposici accidental Prendre la temperatura corporal 2 cops/dia durant el perode mxim dincubaci (21 d)Exposici accidental (punxades, ) en les zones de risc. Persona sense smptomes Tornar en avi al pas de residncia en menys de 48 h Avisar a la Unitat de vigilncia epidemiolgica (UVE)/ Servei dUrgncies de Vigilncia Epidemiolgica de Catalunya (SUVEC)

Comunicaci a lhospital de referncia

Vigilncia durant 21 dies amb un seguiment ms minucis que en el supsit anterior amb valoraci clnica epidemiolgica conjunta Persona amb smptomes compatibles Contacte urgent amb lhospital de referncia i coordinaci, mitjanant el SEM el trasllat del pacient a lhospital de referncia, seguint el protocol

Treball coordinat amb cooperaci internacional

Amb data 28 de maig de 2014, des de juny de 2013 shan notificat 439 casos de grip aviria (H7N9). 156 han mort (letalitat 35,5%)

La major part dels casos han tingut contacte proper amb aus

Les zones afectades sn Zhejiang, Guangdong, Fujian, Jiangsu, Shanghai, Hunan, Beijing, Guangxi, Jiangxi, Anhui i Jilin

Virus de la grip aviria A (H7N9) (I)

Exemples No hi ha evidncia clara de transmissi de persona - persona Interval dels casos oscilla entre 2 i 84 anysMapa: WHO/ Imatge: ECDC

Reuni de la Comissi Assessora de Vigilncia de la grip

Refor de vigilncia en persones que procedeixen de la zona afectades

Recomanacions per a viatgers a aquestes rees

Informaci actualitzada setmanalment sobre casos de grip aviria A (H/N9) en humans a Xina web ASPCAT i canal salut Virus de la grip aviria A (H7N9) (II)

Exemples Mapa: WHO/ Imatge: ECDC

Actuacions Programes especfics Malalties en fase deliminaci: xarampi, polio

Programes especfics: tuberculosi, Chagas

28

Plans deliminaci de malalties

Decret 67/2010, de 25 de maig, (vigent) en el que es regula el sistema de notificaci de les MDO i brots epidmics del Departament de Salut

La simple sospita obliga al metge/essa que les detecta a notificar-les urgent Vigilncia diria Els darrers brots han estat associats a casos ndex procedents de lestranger Mantenir cobertures vacunals altes Vacunaci persones que viatgen Vacunaci dels professionals assistencials Exemple: xarampiPaper clau de la Salut Internacional

Taxa de xarampi notificat (casos per 1 mili) segons pas de la UE. Gener- desembre 2013 (n=10.271)

Mapa: Implementing the ECDC Action Plan for Measles and Rubella. European Centre for Diseases Prevention and Control (ECDC). Special Report. www.ecdc.europa.eu

Font: Registre de MDO. Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica.

Taxes dincidncia de xarampi. Catalunya, 1983-20132014, actualment, brot amb 131 casos

31Distribuci dels casos de xarampi per data dinici de lexantema. Catalunya, 2014

131 casos confirmats 146 casos descartats 3 casos pendents285 casos sospitososCas 1 importat (Bcn-Hospitalet)

32Distribuci dels casos de xarampi segons grup dedat. Catalunya, 2014

Font: Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica. El 60,3% dels casos sn entre 25-52 anysn = 131 casos confirmats30 casos en personal sanitari (23,0%) 4 en metges (13,4%) 13 en infermeria/Auxiliar infermeria (43,3%) 6 personal ambulncies/ zeladors (20,0%) 7 en altres(administratius,manteniment) (23,3%)Lanlisi filogentic

Genotip B3

33Distribuci de casos confirmats de xarampi per grups dedat i hospitalitzaci. Catalunya, 2014n = 131 casos

Font: Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica. 37 casos hospitalitzats (taxa hospitalitzaci: 28,2%) Tots ells no vacunats

Sha collaborat amb CatSalut Respon per aclarir dubtes i agilitzar les notificacions a SUVEC per tal de posar en marxa les mesures de contenci de brot amb actuacions postexposici en casos secundaris el ms aviat possible

Sha vigilat estocs vacunes

Shan creat 2 comissions de treball: Sha distribut un document especfic per a personal sanitari Sha fet enviament recordatori Programa Salut Internacional de

Actuacions generals realitzades- interna- externa

lICS (PROSICS)

Treball intern de la SGVRESP. Les UVEs, lASPB i el SUVEC han fet un seguiment dels casos i de les actuacions precoces en els casos secundaris

Notes informatives penjades a la web Canal Salut i ASPCAT. Sha enviat a CatSalut i CatSalut Respon per difondre-ho entre els centres

Vdeo cpsula La salut tamb viatja, Sabies que el xarampi s una malaltia encara freqent que pot produir pneumnia i fins i tot encefalitis?. Vacunat!35

En resum Paper clau de la salut internacional Es recomana allament respiratori. Tots els professionals que treballen en centres sanitaris haurien destar immunitzats contra el xarampiVacunaci viatgersVacunaci personal sanitari

Imatges vdeo cpsula La salut tamb viatja. ASPCAT

36 Des del 1983 absncia de casos per virus de la polio salvatge a Catalunya Poliomielitis (I)

Exemples La OMS va convocar el Comit d'Emergncia a finals dabril

En el context de la iniciativa mundial deradicaci de la poliomielitis, el Comit dEmergncia recomana una resposta internacional coordinada per evitar un possible fracs en leradicaci global daquesta malaltia

Actualment hi ha 3 pasos que nhan exportat casos: Pakistan, Sria i Camerun

Els pasos on hi ha reintroducci de casos del poliovirus salvatge, per que actualment no nhan exportat casos, sn: Guinea Equatorial, Etipia, Iraq, Israel, Somlia i especialment Nigria i Afganistan 3 pasos amb focus endmics: Pakistan, Afganistan i Nigria

(risc)

Nmero de casosFont: Registre de MDO. Subdirecci general de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica. Darrers 2 casos al 1983

Poliomielitis (II)

Actuacions Exemples Vigilncia de les Parlisis Flccides Agudes (PFA) en