ISS

N17

60-1

398

No86 - ABRIL DEL 2011 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11

APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà

aplec@aplec.cat - www.aplec.catmildimonis@aplec.cat

Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha ParísComissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach,M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 Perpinyà

RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P. 4-5 Geologia: Lescove

s

P. 6 El test: Ets va

lentcom

SantJordi?

P. 7 Natura: Lesform

igues

P. 8 Còmic: Pitx i Lleme

c

P.2

Il·lu

stra

ció

porta

da:

Dom

inik

Cha

udoi

rPARTICIPA!

SU

MARI

L’Elvireen CE2 a

Cornellàde

la Ribera ha dib

uixat una

planta hivernal:

el jacint

A RIBESALTES HAN RIFLAT!El mes de gener els alumnes de la terceraMonturiol del col·legi Joffre de Ribesaltes vanorganitzar la Rifla dels Reis pels CM1 i CM2

bilingües de l’escola Ponsi per la sisena Pons del col·legi.80 alumnes hi van participar.

Ens han enviat aquestes fotos amb una carta queens ha fet molt de plaer!Felicitats!

I tu?! Com hascelebrat Sant

Jordi?! Envian’sfotos!

Tens ffaacceebbooookk? Fes amistat ambMil Dimonisper ser al corrent de TTOOTTSS els concursos!

PARTICIPA!

P.3

Classe verda a l’escola

D’Alembert 1

Al principi del mes defebrer, les classes bilingües i les classes monolingües (que faniniciació), van marxaral Castell de Fluvià aSant Esteve de Palau-tordera. Cada secció, era composta de grups que feien activitats al voltant de la granja i del cavall. Els alumnes es van cuidar dels animals, van fer activitats esportives com la tirolina o l’escalada i també van passejaren uncarro arrossegat per un enorme cavall. A les nits, van organitzar jocs per tal de trobar el tresor del Serrallonga i de la Joana.

Aquesta estada va agradar molts als nens.

CCaaddaa ddiiaa ddee llaa sseettmmaannaa eell rreeii CCaarrnneess--

ttoolltteess eennss hhaa ffeett ffeerr uunnaabbeessttiieessaa,, eell ddiiaa ddee llaa ffoottooeennss hhaavvííeemm ddee ppiinnttaarr eellnnaass ddee rrooiigg,, ppeerròò ttaammbbéé

hheemm hhaagguutt ddee nnooss ddeessppeennttiinnaarr,, ddee nnooss

ppoossaarr uunn ggoommeett aa llaa ggaallttaa......

EEnnss hheemm ddiivveerrttiitt mmoolltt!!

ELS ALUMNES DE PALAU DE CERDANYA I OCEJA VAN BALLAR A

LA DIADA DE LA CERDANYA 2010.

Amb motiu de la Diada de la Cerdanya 2010, els alumnesde l'escola de Llívia, de l’escola d'Oceja i Palau de

Cerdanya i els balladors i balladores de Riu de Cerdanya, esvan reunir per ballar i celebrar junts aquesta diada.

L'escola de Llívia va ballar el Ball Pla i les Corrandes de Llívia.Oceja i Palau van ballar El Virolet i

els balladors del Riu de Cerdanya, el Ball de Rentadores.

EL REI CARNESTOLTES A L’ESCOLA

MATERNAL JOAN AMADE

DE PERPINYÀ.

Coves, grutes, avencs, caunes, cavernes, galeries, tots aquests motsdesignen forats, excavacions, espaissoterranis que tenim sota els peus ique ens amaguen muntanyes i vessants abruptes. Els humans elshan explorat, els han fet servir per arrecerar-se dels perills del món sal-vatge i de les intempèries. Sempretambé els associem a un universmisteriós, inquietant, màgic a vegades. I és que tot el que noveiem tendeix a fer córrer amb granfacilitat la nostra imaginació…

Catalunya és un país decoves i les nostres comar-ques n’estan farcides: n’hiha a Talteüll, a Corbera, aArles, a Perellós, a Fullà, aVilafranca, a Font-rabiosa.La major part deuen el seuorigen al fenomen anome-nat càrstic. Que senzilla-ment vol dir l’accióexcavadora (o esculpidora)de l’aigua que conté gascarbònic damunt les roquessolubles: els terrenys calcaris se dissolen al con-tacte de l’aigua.

Amb les coves, s’hi relacionen històries ex-traordinàries i molt antigues. La més vellaressenya d’una exploració i descripció decova, la publicà Ramon de Perellós (a to-cant d’Òpol), que el 1396, en el Viatge alPurgatori de Sant Patrici, explicà com anàfins a Irlanda perquè en una gruta, laCova de Sant Patrici, se podia veure l’ànima dels difunts i ell volia entrevistar-se amb el rei Joan 1r queacabava de morir en un accident de caçamisteriós.

Algunes van veure allotjar-s’hi els primershumans, com ara a Talteüll (fa 450.000anys), més recentment a Corbera (campa-ment neolític de més de 6000 anys) o aFullà amb objectes i pintures del paleolític(15.000 anys). Però el temps de la Terra ésencara més remot, i és en milions d’anysque cal comptar l’edat de formació delsòl. Així les coves i galeries de les entranyes del Conflent s’han anatexcavant a partir del final de l’eraterciària i començament de laquaternària (ara fa entre 1 milió imig i 2 milions d’anys), aprofitantles escletxes i fractures de lesroques, actuant l’aigua com aagent químic de dissolució o concreció del calcari.

El món subterrani és connectat amb els rius que li donenvida: a les galeries del Conflent se troben pous, llacs,zones inundades per les aigües de la Rotjà o del Cadí.Les coves, en les seues parts més profundes han revelatveritables meravelles naturals esculpides amb el lent de-goteig de l’aigua que cau inexorablement i tossudamental mateix lloc. I així forja estalagtites i estalagmites, teixeix ‘banderes’, plecs de draps com brodats de milperletes. Sembla que dins les coves els colors més vius iencesos vulguin rivalitzar amb les formes de concrecionsmés delicades i elaborades: dents, flors, agulles, cristalls icoralls encanten els ulls dels privilegiats espeleòlegs ques’han pogut endinsar en les laberíntiques i inquietantsgaleries.

Les coves del Conflent sovint se citen perquè són entreles més extenses de Catalunya: el Col·lectiu ConflentSubterrani ha mesurat que la complexa xarxa de lescoves de Fullà mesura més de 28 km de llarg icompta més de 450 galeries!I encara s’hi podrien afegir dos altres grans conjunts, les

coves d’en Gorner i les coves Lachambre alnord i a l’est de Vilafranca. Les sales i galeries poden arribar fins desenesde metres d’alt i han rebut al curs de les successives exploracions noms tan exòtics odivertits com sorprenents: la galeria de laBruixa o del Serpent, la Sala d’Angkor i delsGastrònoms, la galeria de la Dona Nua idels Macarrons.

P.4

COVES, CAUS I CAVERNES COVES, CAUS I CAVERNES

Text de l’Alà Baylac FerrerFotos del Col·lectiu Conflent Subterrani

i de les coves Canaletes

VISITA:

Tenim la sort a Catalunya

Nord de poder visitar amb

prou facilitat tresors subterranis:

les coves de les Canaletes

o Bastera a Vilafranca.

http://www.3grottes.com/catala

WEBS:http://conflentsubterrani.org

http://www.3grottes.com

GEOLOGIA

Concrecions en forma deteixits a la sala de les banderes.

(Fullà - Canaletes)

Estalagtites (tomben) i estalagmites (munten) associades.

(Fullà - Canaletes)

Gran sala dita del temple d’Angkoramb concrecions en forma de macarons.

(Grans Canaletes)Niu de perles de caverna.

(Fullà - Canaletes)

Coves, grutes, avencs, caunes, cavernes, galeries, tots aquests motsdesignen forats, excavacions, espaissoterranis que tenim sota els peus ique ens amaguen muntanyes i vessants abruptes. Els humans elshan explorat, els han fet servir per arrecerar-se dels perills del món sal-vatge i de les intempèries. Sempretambé els associem a un universmisteriós, inquietant, màgic a vegades. I és que tot el que noveiem tendeix a fer córrer amb granfacilitat la nostra imaginació…

Catalunya és un país decoves i les nostres comar-ques n’estan farcides: n’hiha a Talteüll, a Corbera, aArles, a Perellós, a Fullà, aVilafranca, a Font-rabiosa.La major part deuen el seuorigen al fenomen anome-nat càrstic. Que senzilla-ment vol dir l’accióexcavadora (o esculpidora)de l’aigua que conté gascarbònic damunt les roquessolubles: els terrenys calcaris se dissolen al con-tacte de l’aigua.

Amb les coves, s’hi relacionen històries ex-traordinàries i molt antigues. La més vellaressenya d’una exploració i descripció decova, la publicà Ramon de Perellós (a to-cant d’Òpol), que el 1396, en el Viatge alPurgatori de Sant Patrici, explicà com anàfins a Irlanda perquè en una gruta, laCova de Sant Patrici, se podia veure l’ànima dels difunts i ell volia entrevistar-se amb el rei Joan 1r queacabava de morir en un accident de caçamisteriós.

Algunes van veure allotjar-s’hi els primershumans, com ara a Talteüll (fa 450.000anys), més recentment a Corbera (campa-ment neolític de més de 6000 anys) o aFullà amb objectes i pintures del paleolític(15.000 anys). Però el temps de la Terra ésencara més remot, i és en milions d’anysque cal comptar l’edat de formació delsòl. Així les coves i galeries de les entranyes del Conflent s’han anatexcavant a partir del final de l’eraterciària i començament de laquaternària (ara fa entre 1 milió imig i 2 milions d’anys), aprofitantles escletxes i fractures de lesroques, actuant l’aigua com aagent químic de dissolució o concreció del calcari.

El món subterrani és connectat amb els rius que li donenvida: a les galeries del Conflent se troben pous, llacs,zones inundades per les aigües de la Rotjà o del Cadí.Les coves, en les seues parts més profundes han revelatveritables meravelles naturals esculpides amb el lent de-goteig de l’aigua que cau inexorablement i tossudamental mateix lloc. I així forja estalagtites i estalagmites, teixeix ‘banderes’, plecs de draps com brodats de milperletes. Sembla que dins les coves els colors més vius iencesos vulguin rivalitzar amb les formes de concrecionsmés delicades i elaborades: dents, flors, agulles, cristalls icoralls encanten els ulls dels privilegiats espeleòlegs ques’han pogut endinsar en les laberíntiques i inquietantsgaleries.

Les coves del Conflent sovint se citen perquè són entreles més extenses de Catalunya: el Col·lectiu ConflentSubterrani ha mesurat que la complexa xarxa de lescoves de Fullà mesura més de 28 km de llarg icompta més de 450 galeries!I encara s’hi podrien afegir dos altres grans conjunts, les

coves d’en Gorner i les coves Lachambre alnord i a l’est de Vilafranca. Les sales i galeries poden arribar fins desenesde metres d’alt i han rebut al curs de les successives exploracions noms tan exòtics odivertits com sorprenents: la galeria de laBruixa o del Serpent, la Sala d’Angkor i delsGastrònoms, la galeria de la Dona Nua idels Macarrons.

COVES, CAUS I CAVERNES COVES, CAUS I CAVERNES

CALCARI: roca blanquinosa i porosa que conté carbonat càlcic de mateixa natura que el guix i que sedesintegra al contacte de l’aigua.CÀRSTIC: de ‘Karst’, regió d'Eslovènia, típica pels seus terrenys calcaris. Fenomen consistent en la filtració de les aigües enels massissos de roques calcàries, que porta a la formació d'un relleu d'avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.CONCRECIÓ: acumulació de partícules que s'uneixen i formen masses minerals constituïdes per capes superposades, formadesgairebé sempre per acció de l'aigua.ESPELEÒLEG, ESPELEÒLOGA: del grec ‘spélaion’, gruta, caverna i ‘lógos’, explicació, teoria. Persona que practica l’exploració científica o esportiva de les coves i dels avencs. ESTALACTITA: del grec ‘stalaktós’, que degota. Forma calcària que penja de les fissures del sostre de les coves on creix per lesgotes d’aigua que tomben d’una en una.ESTALAGMITA: del grec ‘stalagmós’, acció de caure gota a gota. Forma calcària que munta lentament del sòl de les coves per l'aigua que cau de les estalactites.SOLUBLE: sòlid susceptible de ser desfet, desintegrat per l’acció d’un líquid. P.5

LECTURA:El Conflent subterrani.

Cova de Fullà-Canaletes, Col·lectiuConflent Subterrani, Terra Nostra, Prada,2008.

Concreció massiva de color blavosa.(Fullà - Canaletes)

Niu de perles de caverna.(Fullà - Canaletes)

EL TESTEL TEST SSaanntt JJoorrddii,, qquuiinn vvaalleenntt!!

II ttuu??Superman, Batman, Spíderman són…

a) Uns súper herois capaços de tot!b) Uns paios que et distreuen una estona.

c) Una colla de farsants!11

Esports de risc?

a) M’encanta el trial!b) Jo, la bici… de l’escola a casa i

de casa a l’escola.c) Sofà, telecomanda i el parapent

a la pantalla.

22

Xerrant amb amics ets l’únic/a a teniridees diferents dels altres.

a) Demano sisplau que em donin la paraula perpoder expressar-me.

b) Parlo més fort que els altres per imposar-me.

c) Escolto, però m’agradariadir la meva.

33

Durant una formació de supervivència en un bosc topes amb una serp verinosa…

a) La distrec i l’acabo escanyant ! Sóc totun/a Indiana Jones.

b) Agafo un bastó per pegar-la si ataca, iprovo d’escapar-me.

c) Faig dos passos enrere i fujo ràpidament.

44

Vas pel carrer i veus que una colla depoca-soltes empipen un amic:

a) No t’ho penses dues vegades, saltes a defensar-lo.

b) No intervens, però des d’una cantonadatruques per demanar ajuda.

c) Fas com si no res i passes de llarg. No vols problemes. No se sap mai.

55

Has de fer un exposat davant de la classe:

a) No he preparat res però com que sóc tan bon/a orador/a...b) Llegeixo els apunts i sense

pensar-m’ho gaire em llenço a l’aigua.c) Faig exercicis de relaxació, respirotranquil•lament i som-hi, hi cal anar de

tota manera.

66

Quan no has fet prova de coratge…

a) No sóc fidel als meus principis.b) Tant és, la pròxima vegada ho faré millor.

c) Em sento culpable.77

Majoria de A: Coratge inconscient! No t’ho penses gaire a l’horade llançar-te a l’acció però no sempre tensconsciència del que fas i de les conseqüències.

Majoria de B: Coratge prudent! No manques de valentia però mesures els pros i els contres de les situacions abans de prendre una iniciativa.

Majoria de C: El coratge és bé, però fa massa por! Te costa afrontar el perill.

RREESSUULLTTAATTSS::

P.6

La capacitat quetenen les formiguesde comportar-se i de

s’organitzar en societat és impressionant. El formiguer, fet d’un entramat degaleries i de cambres subterrànies (magatzems, golfes, sales comunes, guarderiesper als ous, larves i nimfes en les parts més obscures), constitueix el centre de lavida comunitària. Saps com s’ho fan les formigues per retrobar el camí del formiguera l’hora de transportar-hi el menjar i les reserves? Secreten una feromona, una substància química que els

permet de marcar el camí i d’ensumar el traçatper tornar.

La societat de les formigues se divideix en tresgrups: les reines, els mascles, les obreres. Les reines són les úniques que poden fecundar.Vénen a ser les fundadores de les noves colònies.Els mascles, alats, s’aparellen amb les futuresreines i poc després moren. Les obreres, força nombroses, sense ales i moltsovint incapaces d’acoblar-se, participen atotes les activitats socials (coven els ous, con-strueixen i defensen el niu, l’avituallen de pro-visions). Tant les reines com les obreres, segons les espè-

cies, poden arribar a viure entre 10 i 15 anys!

La formiga adapta el seu règim alimentari als recursos del medi natural. Posseeix dos estómacs: el que se troba a tocant de la bocaés «l’estómac social», un veritable dipòsit! Un cop omplertla formiga obrera torna al formiguer per regurgitar el con-tingut. Practica la trofal·laxi (boca a boca) per alimentarles seues companyes i les larves.

Aquest acte, molt més que un simple intercanvi d’aliments, és tot el símbold’una organització social.

I tu què fas amb lesformigues? Les observes,les aixafes, les empipes, lessegueixes, les agafes… osimplement tens formiguesa les cames... de cops?

Text i fotos de la Myriam Almarcha ParísP.7

NATURANATURA

El color? Negre, roig, marró… Les mides? Un cos entre 0,8 i 30 mm… El pes? Entre 1 i 150mg segons l’espècie… Pèls pertot el cos… Un parelld’antenes al cim del cap…Són les formigues. Si etdiem que se n’han identifi-cat més de 10.000 espèciesdiferents, t’ho creus?

Amb l’ajuda dela boca la formigatransporta fins a 60

vegades el seu pes, ésaixí que prepara laseua hivernació.

Les reines se distingeixen perllur corpulència(10 vegades com

les altres).

Cal·ligrama de JoanSalvat Papasseit

"L'irradiador del porti les gavines" (1921)

La runa acumulada a l’exte-rior del formiguerforma un monticle

protector que mantéla humitat i la calor.

Formiguer

PITX I LLEMEC

Trad. MAP

Era bé el diad’ahir, oi, Pitx?

Mmmmm, sí, quin dia era

ahir?

I bé… diumenge!

Ah sí! Era genial! Jo, és el dilluns que

m’agrada pas! Sempre mepassa quelcom de desagradable el dilluns.

Sí, sí,sí…

I bé què hi ha?!Què he dit?

És nul, el dilluns!

… desprésdel

diumenge?

Digues Pitx,

quin dia ve…

El dilluns?

Molt bé Pitx…molt bé…!

Vas progressant!

FI