Sonia Moreno Ariana Santamaría Angel Fernandez

Iris Aguilera Laura Bistué

1º BATX

1.METALLS I ALIATGES: Són materials d’origen mineral compostos per un o més elements metàl·lics i per altres no mtàl·lics en petites proporcions.

Material

Format per 1 element químic

Format per més d’1 element químic

Metall pur

Aliatge

Avantatges…dels metalls purs:Materials molt utilitzats gràcies a les seves propietats:• Gran duresa• Es poden treballar mitjançant

processos• de foneria• Bons conductors de la calor i

l’electricitat• Resistència mecànica• Fàcils de reciclar

dels aliatges:• Milloren les propietats dels

metalls que els formen (components originals).

Inconvenients…dels metalls purs:• Tendència a la corrosió, causada

per l’atac de l’ oxigen atmosfèric (menys l’or i la plata).

• Generalment, no es poden obtenir directament de la natura.

• Els processos de transformació per aïllar-los dels minerals que els contenen són complexos, d’elevat cost econòmic i cal un gran consum d’energia.

Metalls Purs

Aquests tipus de metall no es solen obtenir directament de la natura. Els més utilitzats són:

• Coure: 1r metall pur utilitzat per l’ésser humà per la seva abundància i facilitat de trobar-lo en estat pur o separar-lo d’altres minerals.

Propietats: conductor d’electricitat, dúctil, fàcil de treballar, mal·leable i tou. Accepta la soldadura i els tractaments tèrmics.

Tipus: Segons el grau de puresa i el tractament rebut: -Coures electrolítics: grau de puresa superior a 99,9%, molt bons

conductors de l’electricitat. -Coures tèrmics: puresa inferior; fabricació de canonades, estris

de cuina, monedes, etc.• Ferro: emprat des de fa més de 2500 anys i el més utilitzat

actualment. Propietats: abundant a l’escorça terrestre, molt resistent,

mal·leable, amb propietats magnètiques i amb propietats mecàniques que poden millorar-se mitjançant processos de fosa i temperament. Per contra, es corroeix fàcilment (en aquests casos és preferible usar aliatges o aplicar tractaments protectors, com pintures antioxidants).

Aplicacions: fabricació d’estructures resistents a grans esforços de manera prolongada i la fabricació d’eines i mecanismes.

• Alumini: invenció de sistemes per extreure'l i refinar-lo que permeteren molta producció (s.XIX).

Propietats: molt lleuger, bon conductor de el calor i l’electricitat, mal·leable, dúctil i més tou que el coure, admet la soldadura i els processos de fosa i forja; en contacte amb l’oxigen forma una capa superficial d’òxid molt estable que el protegeix.

Aplicacions: usat en la construcció d’estructures lleugeres i en les parts sotmeses a menors esforços dels vehicles i les edificacions (per la seva lleugeresa); recobriment d’interior en l’embalatge d’aliments i begudes.

• Or i plata: són metalls preciosos. La seva escassetat i l’elevat valor econòmic en

limiten la utilització. Plata: metall molt dúctil i mal·leable, millor

conductor de la calor i l’electricitat (usat en electrònica), alt índex de reflexió (fabricació de miralls).

Or: és el metall més dúctil i mal·leable. Es caracteritza per: gran densitat, bon conductor de la calor i l’electricitat; alta resistència a la corrosió i a l’atac d’agents químics.

S’empra en joieria i per cobrir i protegir objectes de gran valor o que hagin de resistir molta calor i radiació (sondes i satèl·lits espacials).

Els AliatgesSón la combinació de diversos metalls, amb la possible participació de petites quantitats d’elements no metàl·lics. La seva funció és millorar les propietats dels components originals.Classificació en funció del metall amb més proporció:

Aliatges ferris: el component principal és el ferro. El més utilitzat és:

-Acer:-Acer: s’obté a l’afegir al Fe un percentatge de C inferior al 2%. -Acers especials: aliatges de ferro sense carboni que incorporen altres elements. Els acers amb níquel(molibdè i vanadi) s’empren per fabricar elements mecànics sotmesos a grans càrregues o fricció constant (rodaments i cigonyals).-Acers ordinaris/de construcció: acers sense altres elements. Constitueixen el 90% dels acers utilitzats en indústria per la seva resistència mecànica (com més carboni, més duresa i resistència), també constitueixen estructures d’enginyeria i arquitectura, carrosseries, claus, cargols, etc. Tipus: extradolços, dolços, mig dolços, mig durs, durs i extradurs. Aplicacions dels acers: els més resistents en la fabricació de peces sotmeses a esforços constants (bigues, eixos) i els més tous en la fabricació d’elements tractats en fred (perfils plegats).

Aliatges no ferris: •Aliatges del coure:-Bronze: coure + estany (inf. al 20%). Propietats: més resistent que el Cu i no li afecta la corrosió, propietats magnètiques semblants a l’acer. Aplicacions: fabricació d’estris i eines, elements decoratius, escultures i elements metàl·lics exposats a ambients marins.-Llautó: coure + zinc.Propietats: més duresa i ductilitat que el Cu pur, no produeix espurnes per impacte, molt dúctil en fred, resistència al desgast i a la corrosió.Aplicacions: fabricació d’elements exposats a substàncies inflamables, elements treballats a temperatures baixes, en serralleria i fabricació de vàlvules, cargols i femelles.•Aliatges de l’alumini:-Duralumini: alumini + coure/magnesi/manganès/zinc Es corregeix la falta de duresa i de resistència de l’Al. Aplicacions: fabricació d’estructures lleugeres i resistents (aeronàutica i automoció).3.Billó : coure + plata.4.Altres aliatges:-Or nòrdic: coure + alumini + zinc + estany. Utilitzat en monedes.-Aliatges plom + estany: s’utilitzen per soldar components en electrònica.-Amalgama: mercuri + or/coure/cadmi/...: material d’unió.-Alpaca o plata alemanya: coure + zinc + níquel. Aplicacions: vaixelles de taula, bombetes, cremalleres i instruments.-Metall de Babbit: estany/plom + antimoni-Zamak: zinc + alumini + magnesi + coure Aplicacions: automòbil, construcció, bisuteria i electrònica.

ZamakZamak

Metall de BabbitMetall de Babbit

•Són materials inorgànics no metàl·lics enllaçats per iònics i covalents. La seva composició química i les seves propietats varien dependent de l’enllaç que es presenti. Són durs i fràgils amb la baixa tenacitat i ductibilitat, també són bons aïllants tèrmics i elèctrics amb temperatures de fusió altes. Tipus de materials1.Gres: Composta per agiles refractàries i sal.Propietats:-Aspecte vidrat.-Elevada duresa.-Gran compactabilitat 2. Porcellana: S’obté de l’argila blanca.Propietats:-Transparent-Compacte-Elevada duresa (no és ratllada per l’acer)-Resistent als àcids Aplicacions: Vaixelles, objectes decoratius, aïllants elèctrics, sanitaris, indústria química.3.Argila cuita: S’obté a partir de l’argila ordinària de color.

4.Pisa: S’obté a partir d’una barreja, mescla d’argila groga i sorra.Propietats-Tacte fi i suau-Elevada duresaAplicacions: Coberta per una capa de vernís o d’esmalt, que li proporciona un atractiu aspecte superficial: vasos i objectes decoratius 5.Refractaris: Format per argila cuita amb rovells d’òxid de metalls.Propietats:-Resistents a temperatures superiors a 3000è C.Aplicacions: Revestiment interior d’alts forns, components elèctrics i electrònics.

2.Materials Ceràmics

Avantatges:>Baixa densitat >Excel·lent comportament davant la corrosió>Altres característiques mecàniques>Llibertat de disseny -Integració de funcions -Acabats diversos-Reproducció fàcil -Color a la massa>Manteniment mínim>Materials “a la carta”-Auto extingibles

-Translúcids -Resistents a impacte -Resistents a abrasió etc.>Durabilitat elevada>Ús en mitjans químicament agressius>Aïllant tèrmic >Aïllant elèctric (excepte amb reforços de carboni)>Possibilitat de ser translúcids >Nombrosos procediments de fabricació>Permeable a les ones electromagnètiques

Materials de Construcció •Es denomina a ciment a un conglomerat hidràulic que, barrejat amb grava o sorra i aigua, crea una barreja una mescla uniforme, mal·leable i plàstica que forja i s’endureix en reaccionar amb l’aigua, adquirint consistència pètria. El ser ús està molt generalitzat en construcció. Es poden establir dos tipus bàsics de ciments: -d’origen argilenc: obtinguts a partir d’argila i pedra calcària en proporció 1 a 4 aproximadament.-d’origen putzolànic: la putzolana del ciment pot ser d’origen orgànic o volcànic. El ciment més utilitzat és el de tipus Portland, que es compon d’argila i calcària, amb una petita quantitat de dolomita. EL material obtingut pot emmagatzemar-se durant anys, sempre que es protegeixi de la humitat. Quan el ciment portland

És barrejat amb l’aigua, s’obté un producte de característiques plàstiques amb propietats adherents que solidifica en algunes hores i endureix progressivament durant un període de diverses setmanes fins a adquirir la se va resistència característica. Els ciments portland especials són els ciments que s’obtenen de la mateixa forma que el portland, però que tenen una característiques diferents:•Portland Fèrric El portland fèrric és un ciment és molt ric en ferro. S’obté introduint cendres de pirita o minerals de ferro en pols, aquest ciments són particularment apropiats per ser utilitzats climes càlids. els millors ciments fèrrics són els que tenen un mòdul calcari sota ja que són més resistents a les aigües agressives

PutzolanaÉs una fina cendra volcànica. Quatre tipus de putzolana: negra, blanca, grisa i vermella.Barrejada amb calç es comporta com el ciment putzolànics, i permet la preparació d'una bona barreja en grau d'endurir-se fins i tot sota aigua.Ciment d'enduriment ràpidEs caracteritza per iniciar l'enduriment als pocs minuts de la seva preparació amb aigua.Ciment armatÉs molt resistent als esforços de comprensió i per això és molt utilitzat per a la construcció de grans edificis i estructures d'enginyeria. S'utilitza en combinació: d’estructures de ferro,fibra de vidre i plàstics especials. També s'inclouen entre els materials de construcció els àrids anomenats, materials fragmentaris obtinguts de minerals petris com la grava i la sorra que s'utilitzen per a l'elaboració del morter i com a material de farcit per a estructures.

El vidre •Substància amorfa fabricada sobretot a partir de silici fos a altes temperatures amb borats o fosfats, no és ni un sòlid ni un líquid, sinó que es troba en un estat vitri en el qual les unitats moleculars,tenen suficient cohesió per presentar rigidesa mecànica. El vidre es refreda fins a solidificar-se sense que es produeixi cristal·lització; l'escalfament pot tornar-li la seva forma líquida. Sol ser transparent, però també pot ser translúcid o opac. El seu color varia segons els ingredients emprats en la seva fabricació. El vidre fos és mal·leable i se li pot donar forma mitjançant diverses tècniques. Fredament, pot ser tallat. A baixes temperatures és trencadís i es trenca en forma de petxina de mar.•Aplicacions:S'utilitza per fabricar recipients de tota mena i instruments de laboratori. És freqüent que s'utilitzi com a aïllant, ja que té una escassetat de conductivitat elèctrica. La versatilitat del vidre ha fet que es desenvolupi un gran nom de varietats per a aplicacions de tota mena. Tenim així vidres per finestres i portes, per plaques vitroceràmiques, recipients, vidres usats en òptica i varietats fotosensibles. La vitroceràmica és un exemple de nous usos de vidre. En la seva composició s'inclouen determinats metalls que produeixen una cristal·lització a temperatures elevades es converteix en vitroceràmica, dotada d'una resistència mecànica i d'una capacitat d'aïllament elèctric superiors als del vidre ordinari. És molt coneguda l'aplicació en cuines i s'utilitza també com a revestiment refectori.

3.Matèria d’origen biològic3.Matèria d’origen biològic3.1. Origen vegetal3.1. Origen vegetal

-Paper

- Fusta

Matèria poc llenyosa del tronc d’una planta.

Característiques:

Procés d’obtenció:

-Apeo. tall o tala (Llenyataires tallen l’arbre i els hi treuen les branques)

-Transport (Transportada des del seu lloc de tall a la serradora )

-Serrat (Serradora divideix en trossos la fusta segons l'ús que se li hagi de donar posteriorment)

-Assecatge: (fa que la fusta sigui de qualitat i estigui en bon estat)

Característiques:

- Color: Gran varietat, peró domina el blanc- PH (grau d’acidesa) neutre.    - Mida: abans que es normalitzessin les mesures del paper industrial, cada país tenia les seves.

Procés d’obtenció:- Refinament: Es desfibren i tallen les fibres per tal d'adaptar al tipus de paper desitjat.- Encolat: se li afegeix cua al paper, per evitar que sobre el paper s'escampi la tinta a l'imprimir o escriure.- Càrregues: productes en pols que contribueixen a donar cos al paper.- Coloració: Se li afegeix a la pasta substàncies colorants.

Substància feta per l’encavalcament de fibres de cel·lulosa adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.

-Anisotròpic(determinades propietats físiques: elasticitat, temps, conductivitat, velocitat de propagació de la llum... Varien segons la direcció en que són examinades.-Higroscòpic (humitat atmosfèrica)-Heterogeni -Cel·lular

- Fibres textilsCotó:S’obté dels filaments de cel·lulosa continguts en la càpsula de les llavors de la planta.

Productes obtinguts a partir del cotó: -Oli i sabó -Bitllet del Euro i dòlar

-Cel·lulosa per a utilitzar en cosmètics  -Pólvora-Fibres per a peces de vestir -Combustible per a coets

Llí:

S’obté dels filaments de la tija de la planta del mateix nom.

Característiques:

fibra de color blanc, ros, torrat o gris clar. Compost principalment per cel·lulosa.

Capacitat per absorbir aigua. Resistència al trencament.

bona conductora de la calor. Jute:

Característiques:-Color grogenc o castany. - Es pot tenyir amb facilitat-Poc resistent i fràgil. - Sensible als àcids-Planta pròpia de regions tropicals humides - Tacte aspre

-Fibres tèxtils i cordatjes de gran resistència. -Llavors i olis rics en greixos i proteïnes.-Combustibles ecològics, lubrificants i plàstics vegetals. -Cel·ulosa per a paper-Materials de bioconstrucció de gran resistència.

-Materials aïllants, peces plàstiques i tèxtils per a automòbils.

Les seves fibres s’obtenen de l’escorça de les tiges de la planta(gran resistència).

Cànem:

Productes obtinguts a partir del cànem:

3.2. Origen animal

- Llana:

Fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals (sobretot ovelles).Característiques: -Lleugera-Elàstica-Aïllant tèrmic-Resistència als bacteris i fongs-Higroscopicitat (absorbeix la humitat atmosfèrica).

- Seda:

Fibra tèxtil natural. El seu filament de la seda prové d'unes proteines segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artròpodes.

Característiques:

-Brillant -Alt grau de degracació.

-Tacte suau -Cost elevat.

- Cuir:

Pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Característiques:- Higroscòpic- Conductor de l’electricitat-Transpirable - Mal·leable- Resistència al foc - Solidesa al doblegat- Resistència a la tracció i a l'estrip

4.PolímersSón compostos constituïts per molècules gegants anomenades macromolècules. Macromolècules: molècules amb massa molecular molt elevada, resultants de la reacció química entre unitats químiques senzilles, de vegades idèntiques, que es repeteixen en una determinada seqüència. Aquestes unitats químiques, anomenades monòmers, estan unides les unes amb les altres per enllaços covalents (dos àtoms comparteixen un o més parells d’electrons).Propietats més comunes:1. Resistència mecànica al desgast i a la ruptura. A causa de la seva elevada resistència mecànica; la llana,la seda i el cotó s’utilitzen per fabricar teixits.2.Tenacitat per resistir grans esforços de tracció o de compressió sense trencar-se i gran elasticitat.3.Resistència als agents químics i atmosfèrics. No s’oxiden ni es podreixen.4.Facilitat de tenyir-los en tots els tons i colors.5.Baixa densitat,que permet preparar materials lleugers.6.Capacitat per formar fibres. La gran majoria són aïllants elèctrics i tèrmics.7.No són bons conductors de la electricitat.

MacromolèculaMacromolècula

MonòmerMonòmer

Polímers: Segons el seu origen

•Polímers naturals: Es troben a la natura, formats pels éssers vius. Pertanyen les proteïnes y la cel·lulosa.

Exemples: proteïnes, àcids nucleics, lignina, cel·lulosa, quitina i cautxú.

El més utilitzat és la cel·lulosa. Es troba a la paret de les cèl·lules vegetals. Estructura rígida, llargues cadenes. Composta per glucoses unides per enllaços 14,β.

•Polímers artificials: S’obtenen dels naturals mitjançant processos de modificació química.

Principals: Nitrocel·lulosa: s’obté mitjançant el tractament de la cel·lulosa amb àcid nítric. Fabricació d’explosius, pintures, tints i vernissos.

Raió: Conegut com seda artificial, llana artificial i viscosa. Polímers de cel·lulosa molt flexible. La fibra de cel·lulosa se sotmet a un bany alcalí i després es renta amb àcid. Diferents tipus.

Cautxú vulcanitzat: barreja de cautxú i sofre escalfada. Polímer molt elàstic i molt resistent a les altes temperatures i el desgast. Fabricació de pneumàtics, soles de sabates i teixits i revestiments impermeables.

Nitrocel·lulosaNitrocel·lulosa

RaióRaió

Polímers: Segons el seu origen

• Sintètics: Són el resultat del disseny i de la fabricació humana.

1. Derivats del petroli: Aïllants de l’electricitat i de el calor. Se’ls pot donar forma amb facilitat.

2. Niló: Llargues cadenes de monòmers units per enllaços de tipus amida. Fibres lleugeres i resistents. Es dissolen en àcids i tenen un comportament termoplàstic. Substitut de la seda i el raió.

3. Poliestirens: Grup de termoplàstics que es poden presentar de tres formes: poliestirè antixocs, el cristall i l’expandit.

4. Polièsters: Polímers amb enllaços de tipus ester. PET (politereftalat d’etilè), transparent, resistent al desgast físic, estable davant dels agents químics i es pot reciclar. Fabricació d’envasos alimentaris.

5. Poliuretà: Condensació de polièsters. Estructura amb bombolles de gas. Densitat molt baixa i gran capacitat aïllant. Revestiments, farcits i segellats.

6. PVC: És un polímer termoplàstic que té dues varietats: la rígida i la flexible.

7. Polietilè: S’obte a partir de l’etilè, en forma de llargues cadenes lineals. Lleugeresa i estabilitat química.

8. Metraquilat: Destaca per la seva gran rigidesa i transparència. S’empra com a substitut del vidre i te una duresa similar a la de l’alumini.

NilóNiló

PVCPVC

Polímers: Segons les propietats físiques i la reacció a la calor

Segons les propietats físiques:

1.Elastòmers: Estan dotats d’una gran elasticitat, com per exemple el cautxú.2.Plàstics: Si se’ls aplica una força d’una certa intensitat, es deformen de manera irreversible.3.Duroplàstic: Són substancies, com la baquelita, duna gran duresa i rigidesa

Segons la reacció a la calor:

1.Termoplàstics: Quan són sotmesos a temperatures elevades passen a estat líquid, i flueixen. Quan es refreden, es tornen a endurir.2.Temoestables: Quan arriben a un cert límit, es descomponen i perden l’estructura química, per la qual cosa no recuperen l’estat inicial en refredar-se.

•Per més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Polímero

5.Nous Materials Elèctrics Semiconductors : són materials que tenen resistència al pas de l’electricitat

depèn de diversos factors. Les seves propietats electròniques es poden controlar afegint-los impureses, s'anomenen dopants, i afegeixen electrons o forats addicionals.

Semiconductors intrínsecs: és aquell prou pur perquè les impureses no afectin apreciablement el seu comportament elèctric.

Semiconductors extrínsecs: és aquell que ha estat modificat mitjançant l'addició d'impureses. Un semiconductor amb electrons de més es diu del tipus N, mentre que el que té forats addicionals és anomenat del tipus P.

Supraconductor: La superconductivitat és la capacitat intrínseca que posseeixen certs materials per conduir el corrent elèctric amb resistència nul·la en determinades condicions. La superconductivitat es dóna per sota d'una determinada temperatura; no obstant això, no és suficient amb refredar el material, també és necessari no excedir un corrent crític ni un camp magnètic crític per poder mantenir l'estat superconductor.

Piezoelèctrics: La piezoelectricitat és la capacitat de certs cristalls de generar una diferència de potencial quan se'ls sotmet a una deformació mecànica. L'efecte piezoelèctric és reversible: els cristalls piezoelèctrics es poden deformar quan se'ls aplica una diferència de potencial externa; la deformació resultant és, però, molt petita, d' aproximadament un 0,1% de les dimensions originals.

NanotecnologiaLa nanotecnologia engloba aquells camps de la ciència i de la tècnica aplicades als materials a dimensions molt reduïdes (mil milionèsimes) de metre). En l’actualitat s’ha aconseguit fabricar materials a escala manomètrica (com els nanotubs) però es tracta d’èxits en fase experimental.

NanotubsDestaquen entre els nanomaterials. Estructures tubulars amb diàmetres de pocs nm, fets de carboni. Destaquen el seu comportament elèctric semiconductor i superconductor, i una enorme resistència mecànica a la tensió que supera la de l’acer. Conté una gran capacitat per a conduir la calor, gràcies a aquestes característiques s’espera que puguin emprar-se per fabricar components i enllaços electrònics més eficaços i reduïts.

Propietats:Son les estructures de major resistència, Tot i que la seva densitat es sis vegades menor a la del acer.Poden transportat enormes quantitats d’electricitat sense fondre’s.Gran elasticitat. Recuperen la seva forma després de ser doblegades en grans angles.

Producció mitjançant:Ablació làser (alta puresa poca quantitat).Descàrrega d’arc (alta puresa, poca quantitat).CVD (Chemical vapor deposition) Deposició química de vapor (gran quantitat, bona qualitat).

Altres Nous MaterialsSilicones: Polímers en què les seves cadenes estan formades a partir de Silici. Són flexibles, lleugers i modelables. Amb la calor, adquireixen una resistència semblant a la dels metalls. Tampoc no es veuen afectades per l’aigua ni per la major part d’agents químics, i són aïllants de la calor i de l'electricitat.Materials intel·ligents: Són materials capaços de respondre de manera reversible i controlable davant diversos estímuls físics o químics externs. La capacitat de crear components amb precisió atòmica pot portar a estructures moleculars amb interessants característiques tals com una alta conductivitat elèctrica o potencia. Els avions del futur podran tenir ales auto plegables que funcionaran sense alerons, reduint així l’aerodinàmica i disminuint els costos de combustible. Fum gelat: l’aerogel és un dels nous materials més prometedors. És tan lleuger com l’aire, és molt resistent i aïllant tèrmic. La seva composició és de silici, carboni i diferents metalls. És un bon filtre i catalitzador.Metamaterials: es tracta de materials que adquireixen propietats que no existeixen a la naturalesa.Materials híbrids: Es componen d’un material base, anomenat matriu, al qual s’afegeixen altres fibres. Els més utilitzats són la fibra de carboni i de vidre. El carboni dóna resistència i flexibilitat, que afegit a la seva densitat, fa que sigui millor que els metalls, el carboni també és bon aïllant tèrmic, és ignífug i resisteix a nombrosos agents corrosius.

En el disseny de nous materials s’ha de tenir en compte el seu cicle de la vida. Mitjançant el seu anàlisi es poden avaluar els impactes ambientals i econòmics.

Des del punt de vista de la seva gestió els materials tenen dues etapes crítiques: el procés d’obtenció(impactes del procés d’obtenció de matèries primes per formar el material analitzat) i la conversió en deixalles. L’etapa de conversió en rebuig significa la possibilitat que el material passi al medi on pot tenir un impacte negatiu. Per evitar aquest efecte es dissenyen processos de reciclatge que permeten dos avantatges: reducció de residus i preservació dels recursos naturals.

Fases dels processos de reciclatge: • Recuperació (recuperar i separar amb facilitat)• Transformació (han de poder convertir-se en primera

matèria)• Consum (reaprofitar-se de forma òptima)

El reciclatge resulta més econòmic, i també més senzill, que els procés de fabricació original. I també més senzill

6.ESTRATÈGIES D’ÚS DE RECICLATGE

• Quan analitzem el comportament dels materials hem de tenir encompta el Cicle de Vida, les diferents fases que el configuren:

- En la fase d’extracció dels materials caldrà considerar latransformació del mitjà|medi.- En la fase de producció (plàstics i metalls), les emissions que es generen i el consum d’energia.- En la fase de transport, el consum d’energia que serà més elevatsi provenen de llocs més llunyans.- En la posada|posta en obra, els riscs sobre la salut humana i la generació de sobrants.- En la deconstrucció, les emissions contaminants i la transformaciódel mitjà|medi.

• Els mètodes d’anàlisi de Cicle de Vida pretenen analitzar l'impacte queocasionen en cada una de les fases de la seva vida. El fonamental és quantificar en magnituds comparatives l'esmentat impacte (per exemple, les emissions de gasos hivernacle es tradueixen en quantitats equivalents de CO2). I a continuació procedir a la seva comparació per facilitar l’elecció. Un dels mètodes més emprats és el Simapro 6.0 creat per la consultora ambiental Pré Consultants. Seguint l’esquema abansreferit, analitza els següents impactes: efecte hivernacle, ozó, acidificació del terra, eutrofització de l’aigua, contaminació atmosfèrica,contaminació del terra i l’aigua per metalls pesants i pesticides,consum d'energia i producció de residus sòlids.