Manual de Documents i Llenguatge Administratius

La carta

60

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS

Manual de documents i llenguatge administratius

Conselleria de Cultura i EducaciSra. Carme Pla i BetoretAvinguda de Campanar, 3246015 Valncia

Senyora consellera,

En primer lloc, us vull agrair la vostra presncia en lacte de presa de possessi deJosep Pons i Llorens com a gerent de la Universitat i el suport que vau atorgar al Pladinversions 2001-2004 daquesta Universitat, en la reuni del dia 1 de mar de 2001de la Comissi Universitria de les Corts Valencianes.

Aix mateix, i per complir el que es preveu en els Estatuts de la Universitat Jaume I,us comunique que avui mateix sha trams al Diari Oficial de la GeneralitatValenciana la normativa que, amb laprovaci unnime del Claustre i del ConsellSocial, regula la figura de la Sindicatura de Greuges de la Universitat.

Pel que fa a la vostra proposta de data per a la reuni dels rectors de les universitatsvalencianes, us agrairia que la traslladreu a la setmana segent, ja que altramentobligacions de docncia universitria mimpedirien assistir-hi.

Per acabar, aprofite locasi per invitar-vos a lacte dinvestidura dels nous doctorshororis causa per la Universitat Jaume I que tindr lloc el prxim dia 6 dabril de2001, a les 10 h, a la sala dactes Alfons el Magnnim, de la Facultat de CinciesJuridques i Econmiques, del campus del Riu Sec.

Atentament,

Felip Palau MorellRector

Castell de la Plana, 13 de mar de 2001

EXEMPLE 2ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

CAPALERADE LORGANISME

IDENTIFICACIDEL DESTINATARI

SALUTACI

COMIAT

DATACI

SIGNATURA

COS

DEFINICI

El certificat s un document mitjanant el qual es reconeix oficialment unfet administratiu del qual hi ha constataci.

CARACTERSTIQUES

La funci del certificat s la de donar fe del contingut dun document, dun feto de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc. Lamatria objecte de certificaci pot ser, doncs, ben diversa. Cada mbit deladministraci t la seua regulaci especfica a lhora de certificar fets rela-tius a la seua competncia: del certificat mdic al destudis i del certificatde bona conducta al de treball, qualsevol mbit administratiu pot tenir lanecessitat dexpedir-ne. En general, sn els funcionaris pblics competentso les persones autoritzades legalment (secretaris, gerents, vicerectors,directors tcnics, caps de secci...) els qui tenen capacitat per expedir cer-tificats. En aquest sentit, en la normativa de procediment administratiunoms es troben directrius generals, i aquestes seran aplicables quan hi hajamancana de normes ms especfiques.

El tractament personal adient s, per a lemissor del certificat, la primera per-sona del singular ( jo), tot i que de vegades tamb es pot emprar la tercerapersona del singular (ell/ella); el text del certificat sha de redactar en formaimpersonal i les referncies al destinatari shan de fer en tercera persona.

El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

La gran quantitat de supsits que demanen la redacci de certificats i laconstataci de dades de diversa naturalesa obliga a adaptar els models decertificat a cada cas. Ac se nexposen dos models; el primer, el ms usualdins ladministraci, per als casos en qu el text de la certificaci s curt; elsegon, que permet expressar de manera ms esquemtica les dades, per alscasos de major complexitat textual.

0. Capalera

La identificaci de lorganisme que expedeix el certificat sha de fer dacordamb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs,elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, eltipus de paper, etc.

1. Identificaci de qui signa el certificat

Shi fa constar el nom i els cognoms de la persona que emet el certificat i,separat per una coma, el crrec en funci del qual lexpedeix.

El certificat

61

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Desprs de la coma, i abans del crrec, tamb es pot posar una locuciexplicativa com en qualitat de... o com a...

2. Cos del certificatSinicia amb la forma de la primera persona del present dindicatiu CERTIFI-QUE, en majscules i negreta, desprs dos punts i Que, conjunci completivaque introdueix la frase amb la qual se certifiquen els fets. A continuaci, si shade certificar alguna cosa duna persona, shi ha descriure el nom corresponenti all que hom reconeix oficialment mitjanant la certificaci, la qual es potintroduir amb construccions del tipus de Que dels antecedents que hi ha en aquest(organisme) es dedueix/es desprn que... (vegeu lapartat de fraseologia).

Lordre daquests elements es pot alterar: Que dacord amb els antecedents...(nom i cognoms, i els fets que shi certifiquen).

Per identificar clarament la persona a la qual fa referncia el certificat, ams del nom i dels cognoms, caldr fer-hi constar el nmero del documentdidentitat (o passaport) i tamb, si escau, la relaci que aquesta persona tamb la instituci que lliura el document o qualsevol altra dada (...funciona-ri d... amb el NRP...; ...contractat laboral daquesta universitat, etc.).

En els casos en qu shaja de certificar ms dun fet convindr no introduirloraci amb la conjunci Que i posar directament darrere del mot CERTIFI-QUE dos punts i, numerats (1r, 2n, 3r, 4t, 5...) i separats per pargrafs, elsdiversos fets que shi certifiquen.

Resulta convenient, per remarcar visualment el cos de la certificaci, dei-xar un marge a partir de lacabament de la paraula CERTIFIQUE (vegeu les-quema); tamb es pot expressar a part, en un pargraf diferent.

3. Frmula de certificaciNormalment es pot mantenir la mateixa estructura neutra o adaptar-lasegons el tipus de certificat (vegeu lapartat sobre terminologia i fraseologia).

4. SignaturaCal expressar-hi la signatura de qui fa el certificat.

En els casos en qu, si escau, hi haja de figurar el vistiplau, aquest sha desituar a la dreta i una mica ms avall que laltra signatura; els seus compo-nents sn:Vist i plau.Crrec.(Signatura.)Nom i cognoms.

El certificat

62

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci.

5. Dataci

La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). No esposa punt i final a la dataci.

TERMINOLOGIA

Vistiplau mVerificaci i conformitat dun certificat, duna actuaci, etc.

El certificat ha de dur el vistiplau del president.

Aquest substantiu equival al castell visto bueno.

Vist i plau

Locuci que susa per introduir la signatura del crrec que dna laprovacidel document amb el significat de visar, verificat, donar conformitat.

Vist i plau

La presidenta

Aquest sintagma equival al castell visto y conforme.

Lliurar v trEntregar, posar en mans, en poder, a la discreci dalg.

Encara no ens ha lliurat les mercaderies que li hem comprat.

Aquesta quantitat, la lliurareu al tresorer.

Expedir v trEstendre per escrit, amb les formalitats habituals, documents oficials.

Expedir un document oficial.

Estendre v trPosar per escrit en forma acostumada una acta, una factura, etc.

El secretari ha destendre les actes de les sessions.

FRASEOLOGIA

Que, dels informes que possem en aquest servei, resulta que... Que, dels antecedents que hi ha als nostres arxius, es desprn que...

El certificat

63

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


I perqu conste signe aquest certificat. I perqu conste signe aquest certificat amb el vistiplau del vicerector. CERTIFIQUE: La conformitat daquestes dades amb els documents origi-

nals que hi ha en aquest (organisme) de qu sc responsable. I perqu aix conste, i a lefecte d..., expedisc aquest certificat. ...dacord amb els antecedents de qu disposem en aquest Departament,

resulta que... ...amb el vistiplau d... ...per ordre i amb el vistiplau d...

REMARQUES

No sha descriure en una mateixa frase la dataci i la frmula de certifi-caci; aix mateix, en la dataci de la documentaci administrativa, eltopnim i la data no shan dintroduir amb cap preposici, ni cal escriurela data amb lletres.Exemple:

Alacant, 24 de gener de 2001No recomanable: I perqu conste, expedisc aquest certificat a Alacant a vint-i-quatrede gener de 2001

Resulta innecessari remarcar en majscules o en negreta el nom o els cog-noms de qui fa el certificat o a qui es fa el certificat.

Cal fer constar sempre el crrec en lexercici del qual es fa el certificat. Shi ha de prescindir de qualsevol frmula de tractament protocollari.

El certificat

64

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La Carta

65

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUSESQUEMES I EXEMPLES


El certificat DOCUMENTSADMINISTRATIUS

Carme Vendrell Pitarch, cap de lrea de Recursos Humans de la UniversitatdAlacant,

CERTIFIQUE: Que, dacord amb els antecedents que hi ha en aquesta adminis-traci, Josep Bells Ripolls forma part del personal laboral con-tractat temporal daquesta Universitat, com a assessor lingstic,des del dia 3 de febrer de 1992.

I perqu conste expedisc aquest certificat.

Vist i plauEl vicerector de Docncia

Ignasi Granell i Safont

Alacant, 24 de gener de 2002


IDENTIFICACI DE QUISIGNA EL CERTIFICAT

FRMULADE CERTIFICACI

COS

DATACI

SIGNATURA

VISTIPLAUSIGNATURA

EXEMPLE 1 ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

El certificat

66

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



SOLLICITUD

DE

CERTIFICAT

SIGNATURA

DATACI

IDENTIFICACI DE QUISIGNA EL CERTIFICAT

COS

EXEMPLE 2ESQUEMA

Maria Josep Carb Vidal, secretria general de la Universitat Jaume I,

CERTIFIQUE: Que Neus Andreu i March est matriculada en segoncurs de la diplomatura en Cincies Empresarials des del

20 de setembre de 2000.

Castell de la Plana, 10 dabril de 2001

Nom i cognoms: Neus Andreu i March

Document didentitat: 18345986

Domicili: Cronista Muntaner, 25, 4t, G Telfon: 964260114

Localitat: Castell de la Plana Codi postal: 12005

Centre on treballa/estudia: Facultat de Cincies Jurdiques i Econmiques

Tipus de certificat: Certificat destar matriculada en aquesta Universitat.

Altres dades:


ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

La citaci s un document per mitj del qual es demana la presncia dalgen un lloc, un dia i una hora determinats a fi de dur a terme un trmit admi-nistratiu.

CARACTERSTIQUES

La citaci, document que adrea ladministraci al ciutad, segueix unesquema fix, amb un llenguatge formal i concs que pretn, en ltim terme,leficcia de lactuaci administrativa. No sha de confondre la citaci ambaltres documents que tenen una funci especfica en el procediment admi-nistratiu, especialment lofici, la convocatria, la notificaci o la carta.

El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera per-sona del singular (jo) i per al receptor la segona persona del plural (vs).

El temps verbal que susa en les resolucions s el present dindicatiu.


ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de la instituci que emet la citaci sha de fer dacord ambles normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, ele-ments de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipusde paper, etc.

1. Identificaci del destinatari

La informaci que identifica el destinatari sha de situar al marge superioresquerre davall de la capalera de lorganisme que emet el document(excepte si susen sobres amb finestra), i consta de:

Nom i cognoms.Adrea.Codi postal i ciutat.

2. Cos de la citaci

Shi ha de fer constar les dades bsiques segents:Assumpte objecte de la citaci.Dia, hora i lloc. / Termini, horari i lloc.

La citaci

67

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Segons els casos, tamb ha de constar-hi:La referncia a les disposicions legals que shi apliquen.La documentaci que cal aportar-hi.Les conseqncies per a la persona citada si no compareix.

Aquestes dades, conv posar-les en pargrafs diferents per facilitar-ne laidentificaci.

3. Signatura

Shi ha dexpressar, en primer lloc, i amb article, el crrec que firma la cita-ci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms.


4. Dataci

La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). No esposa punt i final a la dataci.

TERMINOLOGIA

Citaci a dia cert (en castell: citacin a comparecencia), si es demana la presn-cia duna persona un dia i una hora determinats.

Citaci a termini (en castell: emplazamiento), si la persona disposa dun ter-mini i un horari per presentar-shi.

No s correcte emprar el mot emplaar amb el significat de donar un ter-mini perqu una persona es presente davant de ladministraci; en aquestcas sha dusar citar. Aix cal escriure: us citem perqu comparegueu, enlloc de: us emplacem perqu comparegueu.

Tamb s preferible ls de presentar-se o comparixer en lloc de personar-se.

FRASEOLOGIA

Dacord amb la resoluci... Us cite perqu comparegueu... Us demane que us presenteu en... Us requerisc perqu comparegueu... Heu de presentar-hi...

La citaci

68

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Documentaci que cal aportar-hi... Si no us presenteu... Si no compareixeu...

REMARQUES

La Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i delprocediment administratiu com, en el punt 2 de larticle 40, fixa elscontinguts mnims de la citaci: lloc, data, hora, objecte de la comparei-xena i efectes de no atendre-la.

La data que es t en compte en la tramitaci administrativa s la del regis-tre, que pot coincidir o no amb la de redacci del document.

Si la citaci es fa dins de la mateixa administraci, el destinatari es potposar al peu del document.

La citaci sanomena compareixena en lmbit jurdic.

La citaci

69

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La citaci

70

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS ESQUEMES I EXEMPLES




SIGNATURA

DATACI

COS

EXEMPLEESQUEMA

Sra. Agns Blasco i MarCarrer de Dalt, 412550 Almassora

Dacord amb la Normativa sobre matriculaci dalumnes de tercer cicle de laUniversitat Jaume I, i com que us haveu matriculat de manera condicional com abecria, us cite perqu comparegueu a la Secretaria dEstudiants daquestaUniversitat i hi feu efectiu limport corresponent de 500 euros.

Termini: de l1 al 15 doctubre de 2001.

Horari: de 9 h a 14 h.

Lloc: edifici Rectorat.

La incompareixena comportar lanullaci de la vostra matrcula.

El cap de lrea

Maties Planelles i Sorl

Castell de la Plana, 14 de setembre de 2001

DEFINICI

El conveni s un document mitjanant el qual dues parts o ms estableixenun o diversos acords per aconseguir uns objectius en benefici mutu.

CARACTERSTIQUES

El conveni sempre mant un alt grau de formalitat; en alguns casos fins i totshi poden usar frmules protocollries de tractament.

Les parts que signen un conveni (organismes, institucions, entitats, empre-ses) han de complir, amb carcter obligatori, els acords signats.

En la redacci dels convenis cal emprar la primera persona del plural delpresent dindicatiu: les nostres institucions, ens comprometem, establim; pertamb shi pot usar la tercera persona del plural: les seues institucions, es com-prometen, estableixen, sempre que no es barregen en el mateix text.

El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

La gran varietat de tipus de convenis que hi ha obliga a considerar aquestmodel com una proposta general que es pot adaptar en cada cas concret.

0. Capalera

En la capalera del paper cal situar els logotips de les institucions que fir-men el conveni dacord amb les seues normes didentitat corporativa.

1.Ttol del conveni

Shi expressen les dades que identifiquen el tipus de conveni, com tamb lesinstitucions o els organismes que hi participen; tamb hi sol constar lob-jectiu principal que es vol assolir.

Habitualment es redacta en majscules i negreta:CONVENI DE COEDICI ENTRE LINSTITUT

DESTUDIS CATALANS I LA UNIVERSITAT JAUME I

2. Participants

Cal identificar les parts firmants del conveni amb les dades segents:Nom i cognoms de qui signa.Crrec en qualitat del qual signa el conveni.Instituci o empresa que representa.

El conveni

71

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Hi ha altres dades opcionals com sn la condici amb qu sactua (en propinom, en representaci dalguna altra persona o entitat, etc.) i el tractamentprotocollari.

Shi fa constar tamb que les persones que signen tenen la capacitat legalnecessria per subscriure el conveni.

Aquest apartat comena amb la frmula: Duna part... I de laltra...

Normalment sintrodueix amb el participi REUNITS o altres formes comPARTICIPANTS, INTERVENEN, ACTUEN, PARTS.

3. Cos del conveni

3.1 Exposici de voluntats i antecedentsAquest punt sinicia amb els verbs MANIFESTEM, EXPOSEM o tamb ANTE-CEDENTS; a continuaci es descriu la voluntat de les parts, els antecedentsdel conveni i la legislaci que shi aplica.

El contingut sha de redactar en pargrafs ben diferenciats, alineats a les-querra i numerats. A continuaci es fa lexposici del contingut, que es potintroduir per la conjunci Que. Es pot acabar el darrer pargraf amb unafrase que enllace amb lapartat segent: per la qual cosa, per aix.

3.2 Clusules o acordsAquest apartat sinicia amb la paraula PACTEM, ACORDEM, CONVENIM o tambamb els substantius corresponents PACTES, ACORDS, CLUSULES; el text, caldistribuir-lo en pargrafs numerats i ben diferenciats.

En lloc de la primera persona del plural, tamb shi pot emprar la tercera per-sona del plural: MANIFESTEN, EXPOSEN, PACTEN, ACORDEN, CONVENEN.

Exemple a:

EXPOSEM:

1. Que les dues entitats tenen objectius2. Que les universitats sn institucions3. (...). Per la qual cosa...ACORDEM:

1. Que anualment es far2. Que de manera conjunta

El conveni

72

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Exemple b:

ANTECEDENTS

Primer. QueSegon. QueTercer. QueCLUSULES

Primera.Anualment es far...Segona. De manera conjunta...

En alguns casos, especialment en lapartat de les clusules, el text de cadapargraf sintrodueix amb un ttol, a continuaci del numeral, que resu-meix el contingut que el segueix; per remarcar-lo, es pot posar en negreta.

4. Frmula final

Aquesta expressi, que segueix un esquema molt fix, fa constar el compro-ms de les parts que signen el conveni per complir els acords. Optativamentes pot fer referncia a la dataci.

Exemple:I en prova de conformitat de tot el que shi ha exposat, firmem per duplicataquest document, al lloc i en la data indicats.

5. Signatures

Cal fer-hi constar la signatura, el nom i el crrec de les persones que signenel conveni.


6. Dataci

La dataci sestructura de la manera segent: la localitat (sense preposici)i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres isense punt).Tampoc es posa punt i final a la dataci.

El conveni

73

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA

MANIFESTEM/MANIFESTEN o ANTECEDENTS EXPOSEM/EXPOSEN o ACORDS ACORDEM/ACORDEN o CLUSULES PACTEM/PACTEN o CONVENIM/CONVENEN Duna part... i de laltra... Duna part... en nom i representaci d... Duna part..., que actua com a representant d... Ambdues parts ens reconeixem mtuament la competncia per forma-

litzar aquest conveni. En prova de conformitat, signem aquest conveni al lloc i en la data

esmentats ms avall. I en prova de conformitat amb tot el que shi ha exposat, signem per

duplicat aquest document, al lloc i en la data indicats. Desprs que totes les parts lligen lacord, i com a prova de conformitat

amb el que shi expressa, el signem per quadruplicat. Acord de collaboraci entre lInstitut de Tecnologia Cermica i lem-

presa Cincler. Conveni especfic entre lAjuntament de Vila-real i la Universitat Jaume

I per a activitats de normalitzaci lingstica. Acord marc multilateral de collaboraci entre les universitats de

Valncia-Estudi General, dAlacant, la Jaume I i la Politcnica deValncia.

Signar un conveni en doble exemplar. Signar un conveni en dos exemplars.

REMARQUES

Si sopta per emprar els tractaments protocollaris en la redacci del con-veni caldr usar els verbs en la tercera persona del plural.

La numeraci dels diferents pargrafs es pot fer amb nombres cardinals(1., 2., 3.) o amb nombres ordinals (Primer, Segon, Tercer).

De vegades, i per simplificar la denominaci dels organismes i institu-cions, sexpressa, al principi del text, que a partir daqueix punt sempraruna designaci ms breu; per exemple:

...en representaci de la Universitat Politcnica de Valncia (a partir dara,Universitat).

El conveni

74

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Totes les pgines del conveni han destar signades per les parts i ha dha-ver-hi una cpia original per a cada un dels signataris. A ms de la firmacompleta al final del document, les parts solen posar la rbrica respectivaal marge de cada un dels fulls que integren el text complet del conveni.

A vegades els convenis prenen el nom dacords, pactes, etc.; exemple:ACORD DE COOPERACI ENTRE...

Els articles 6 i 7 de la Llei 4/1999, de modificaci de la Llei 30/1992, dergim jurdic de les administracions pbliques i del procediment adminis-tratiu com, fixen el contingut dels convenis de collaboraci entre ladmi-nistraci general de lestat, i els organismes pblics que en depenen, i elsrgans corresponents de les administracions autonmiques.

Aquesta Llei tamb fixa la denominaci de diferents tipus de convenis: el con-veni de conferncia sectorial (article 5.5) o el protocol general (article 6.4).

El conveni

75

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


El conveni

76

DOCUMENTS



CAPALERA

TTOL

PARTICIPANTS

COS

EXEMPLEESQUEMA

CONVENI ENTRE LA UNIVERSITAT DE VALNCIA-ESTUDI GENERAL, LA UNI-VERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA, LA UNIVERSITAT DALACANT I LAUNIVERSITAT JAUME I DE CASTELL PER A LHOMOLOGACI DELS CERTI-FICATS DE VALENCI EXPEDITS PELS RESPECTIUS SERVEIS LINGSTICS

REUNITS

Duna part, el Sr. Pedro Ruiz Torres, rector de la Universitat de Valncia-Estudi General.

Duna altra part, el Sr. Justo Nieto Nieto, rector de la Universitat Politcnica de Valncia.

Duna altra part, el Sr. Andrs Pedreo Muoz, rector de la Universitat dAlacant.

I duna altra part, el Sr. Fernando Romero Subirn, rector de la Universitat Jaume I deCastell de la Plana.

Les quatre parts es reconeixen mtuament la capacitat legal necessria per a aquest acte i

EXPOSEN

1. Cada universitat, per la seua banda, a travs del seu servei lingstic, organitza cursos dereciclatge de valenci per al personal universitari, PAS i PDI, i per als estudiants. Aquests cur-sos estan inclosos en el pla de formaci particular de cada universitat i tenen una diversa valo-raci interna.

2. En les reunions de coordinaci dels serveis lingstics universitaris sha detectat la neces-sitat destablir un pla de formaci homogeni i, per tant, un reconeixement de la validesa msgeneral, no tan sols interna, dels certificats que sexpedeixen en cada universitat.

Per tot aix, les quatre parts acorden la formalitzaci daquest conveni, dacord amb lessegents

CLUSULES

1. Els certificats oficials de coneixements de valenci que expediran les universitats valen-cianes sn els segents:

a) Certificat de coneixements orals de valenci.b) Certificat de grau elemental de coneixements de valenci.c) Certificat de grau mitj de coneixements de valenci.d) Certificat de grau superior de coneixements de valenci.

2. Els programes corresponents a cadascun dels certificats sn els que figuren en lannex Idaquest conveni.

3. La competncia lingstica que shaur dacreditar per a lobtenci dels certificats esmen-tats en el punt primer s la segent:

a) Certificat de coneixements orals de valenci: correcta comprensi i expressi oral en valenci.

El conveni

77

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


b) Certificat de grau elemental de coneixements de valenci: correcta comprensi i expressioral i escrita en valenci.

c) Certificat de grau mitj de coneixements de valenci: Domini oral i escrit del valenci. Coneixement de lestructura fontica, morfosintctica i lxica del valenci. Coneixements bsics del marc social i histric de la llengua.

d) Certificat de grau superior de coneixements de valenci: Domini oral i escrit del valenci. Coneixement de nivell superior de lingstica. Domini de lestructura fontica, morfosintctica i lxica del valenci. Coneixement de nivell superior del marc social i histric de la llengua.

4. Els certificats oficials universitaris esmentats en el punt primer, acreditatius de posseir lacompetncia lingstica que es descriu en el punt anterior, sobtindran desprs dhaver supe-rat les corresponents proves organitzades pels diferents serveis lingstics universitaris.

5. El servei lingstic de cada universitat organitzar i desenvolupar aquests cursos segonsles seues necessitats, sempre respectant-ne la denominaci, el programa i el nombre dhores,que haur de ser de 80.

6. Igualment, cada universitat es reserva tamb el dret de donar a aquests certificats la vali-desa administrativa o acadmica que considere pertinent.

7. En el moment que se signe aquest conveni entrar en vigor el reconeixement mutu de lavalidesa dels certificats expedits per les universitats amb data posterior a la daquest docu-ment. Lhomologaci de la validesa dels certificats universitaris anteriors a la signatura delconveni s un dret que es reserva cada una de les quatre universitats.

8. Cada universitat es reserva el dret dorganitzar altres tipus de cursos ms especfics que notenen reconeixement dequivalncia en aquest conveni.

9. Una comissi formada per membres dels serveis lingstics de les quatre universitats serlencarregada danalitzar i avaluar laplicaci del que sacorda en el conveni, i de proposar,si escau, modificacions i interpretacions dels acords.

I en prova de conformitat i dacceptaci, les quatre parts signen aquest document, per qua-druplicat, al lloc i en la data esmentats.

Pedro Ruiz Torres Justo Nieto NietoRector de la Universitat de Valncia Rector de la Universitat

Politcnica de Valncia

Andrs Pedreo Muoz Fernando Romero SubirnRector de la Universitat dAlacant Rector de la Universitat

Jaume I de Castell

Valncia, Alacant, Castell de la Plana, mar de 1996

SIGNATURES

FRMULA FINAL

DATACI

COS

EXEMPLE ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

La convocatria de reuni s un document per mitj del qual es demana lapresncia dalg en algun lloc, en una data i en una hora determinats, perassistir a una reuni.

CARACTERSTIQUES

El text de la convocatria ha de mantenir el to formal propi del llenguatgeadministratiu, i alhora la claredat visual de lestructura i la brevetat en laredacci.

Els tractaments personals que shi han dusar sn: per al redactor, la pri-mera persona del singular, preferentment, ja que s el president qui signa laconvocatria (o el secretari, per ordre del president); i per al receptor, lasegona del plural (vs).

El format s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

La convocatria de reuni segueix una estructura molt constant pel que faals elements que la integren.

0. Capalera

Normalment hi apareix imprs el nom de lentitat o instituci i cal seguirel disseny especfic que marquen les normes didentitat corporativa de cadaorganisme.

1. Dades del destinatari


A continuaci del nom i els cognoms es pot posar el crrec, si lassistnciaa la reuni s per ra de la seua representaci en lorganisme.

En les convocatries externes cal seguir el model de lesquema 2 (pg. 82),amb la destinaci immediatament desprs de lrgan convocant, i ambexpressi completa de la seua adrea. En les convocatries internes la des-tinaci tamb es pot situar al peu del document, i nhi ha prou amb el nomi els cognoms.

La convocatria de reuni

78

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


2. Salutaci i comiat

Les frmules de salutaci i comiat sn optatives. Noms es poden posar enles convocatries externes i han de ser Senyor o Senyora per a la salutaci iBen atentament o Atentament per al comiat.

3. Identificaci de la reuni

En aquest apartat apareix el nom de lrgan que fa la convocatria: ...reu-ni del Consell Interuniversitari Valenci corresponent a...; la indicaci, si escaudacord amb la normativa, del carcter ordinari o extraordinari de la reu-ni i el lloc, la data i lhora de la primera convocatria, i de la segona, si nhiha.

Si es vol fer constar lautoritat de qui fixa la reuni, aquest pargraf potcomenar amb frases de lestil Com a president de..., us convoque...; Perencrrec de la presidenta, us convoque..., si s el secretari qui fa la convocatria.

4. Ordre del dia

Aquest apartat, llevat de les sessions constitutives, sinicia amb el puntLectura i aprovaci de lacta de la reuni anterior i acaba amb el Torn obert deparaules, perode obert dintervencions a la fi duna sessi dun rgancollegiat. En tot cas, lordre del dia ha de figurar obligatriament en lesconvocatries.

5. Signatura de qui convoca

Crrec.(Signatura.)Nom i cognoms.

La persona que convoca ha dindicar el crrec que exerceix com a convo-cant (president o secretari) i sha dintroduir per larticle determinatcorresponent.

6. Dataci

La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).

7. Informaci ocasional

En aquest apartat, que s opcional, safegeix informaci dinters per alsassistents: durada aproximada de la reuni, si sha de portar algun tipus dematerial, si hi ha documentaci annexa a la convocatria, etc.


79

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


FRASEOLOGIA

Per ordre del rector, us convoque a la reuni ordinria d... Complint lacord pres en lltima sessi, us convoque a la prxima reuni... Us convoque a la propera reuni de la Comissi... Per indicaci de la presidenta, us convoque a... Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior. Lectura i proposta daprovaci de lacta de la sessi anterior. Assumptes de trmit. Torn obert de paraules.

REMARQUES

Les normes que regulen les convocatries, les sessions, el procediment,etc., dels rgans collegiats estan establertes per la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procedi-ment administratiu com (BOE nm. 285, de 27 de novembre de 1992).Per la seua importncia nesmentem les segents:

s funci del president dels rgans collegiats convocar les sessions,ordinries i extraordinries, i fixar lordre del dia, tenint en compte, sishan expressat amb la suficient antelaci, les peticions dels altres mem-bres (article 23).

Per ordre del president, el secretari pot convocar les reunions, com tambcitar els membres de lrgan (article 25).

La convocatria haur darribar a cada destinaci amb una antelaci mni-ma de 48 hores. Els destinataris tamb hauran de tenir en el mateix ter-mini la informaci corresponent sobre els temes que figuren en lordredel dia (article 24).

Els rgans collegiats podran establir el rgim propi de convocatries, siaquest no est previst per les seues normes de funcionament. Aquestrgim podr preveure una segona convocatria i especificar-hi el nombrede membres necessaris per constituir vlidament lrgan (article 26).

La redacci dactes usa moltes vegades abreviacions que substitueixennoms complets dorganismes, lleis, etc. La primera vegada que apareixuna abreviaci cal explicar-ne el significat.


80

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La convocatria

81

DOCUMENTS




IDENTIFICACIDE LA REUNI

ORDREDEL DIA

SIGNATURA

DATACI

DESTINACI

EXEMPLE 1 ESQUEMA

Oficina de Recerca i Investigaci (ORI)

Dacord amb els Estatuts, us convoque a la reuni ordinria de la Comissi de

Recerca i Investigaci (CRI), que tindr lloc el dia 24 de gener de 2001, a les 9 h, a

la sala dactes de la Facultat de Cincies Experimentals, cam de Vera, s/n, amb

aquest ordre del dia:

1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.

2. Proposta de reciclatge formatiu del personal administratiu.

3. Situaci financera de lORI.

4. Torn obert de paraules.

El secretari

Josep Giner i Casanova

Valncia, 17 de gener de 2001

SRA. CLARA BOIX I AMIGUET

La convocatria

82

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Departament dInformtica

Sr. Pere Gisbert i Valero C/ Maestrat, 2346003 Valncia

Senyor,

Per indicaci del president, us convoque a la prxima reuni ordinria del Consell

Assessor del Tercer Cicle del Departament dInformtica.

Dia: dimecres, 9 de febrer

Hora: 10 h (1a convocatria), 10.30 h (2a convocatria)

Lloc: seminari del Departament

Ordre del dia:

1. Proposta daprovaci de lacta de la sessi anterior.

2. Informe del president sobre el conveni amb la Universitat de les Illes Balears.

3. Balan econmic de la Gerncia.

4. Torn obert de paraules.

Atentament,

El secretari del Departament

Antoni Altava Sanfeliu

Valncia, 17 de gener de 2001


DESTINACI

SALUTACI

COMIAT

IDENTIFICACIDE LA REUNI

SIGNATURA

DATACI

ORDREDEL DIA

EXEMPLE 2 ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

El currculum s un document que cont, bsicament, les dades personals,acadmiques i professionals duna persona.

CARACTERSTIQUES

El currculum s un document que no genera ladministraci, sin que snels ciutadans i ciutadanes els qui el redacten; en conseqncia, pot adoptarla forma que cadasc li vulga donar. Normalment, com que es presenta peraconseguir un lloc de treball, un premi, una beca, etc., les caracterstiquesdaquests podran condicionar la forma del document, de manera que con-vindr remarcar alguns aspectes ms que altres.

El currculum consta de la relaci sinttica, per completa, de les dadespersonals i dels mrits acadmics i professionals assolits per la persona inte-ressada fins al moment de la presentaci.

Les dades expressades en un currculum han de poder ser comprovadesfcilment; normalment es presenta acompanyat de les fotocpies, en moltscasos confrontades o compulsades, dels documents originals.

Com que es tracta dexpressar esquemticament una relaci de dades, noshi ha demprar cap tractament personal ni shi fa una redacci lingsticaque implique ls de verbs, perfrasis verbals, etc. Si en algun cas sha de fer,cal evitar especialment el tractament de primera persona del singular iemprar-hi la tercera del singular, per tal devitar una autopresentaci sub-jectiva i mantenir aix un to impersonal i neutre.


ESTRUCTURA

Lesquema que proposa aquest MANUAL pot variar segons la destinaci i lesfuncions finals del document. De les diferents formes dordenaci de lainformaci (retrocronolgica, temtica...), la cronolgica progressiva s lams acceptada.1. Dades personals

Nom i cognoms.Nmero del document didentitat.Data de naixement.Adrea i telfon de contacte.

El currculum

83

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Shi poden afegir altres dades dacord amb les caracterstiques de la peticique es pretn obtenir o les circumstncies personals: lloc de naixement,nacionalitat, situaci militar, adreces i telfons alternatius, horari de localit-zaci, etc.

2. Dades acadmiques

Shi expressen els ttols obtinguts, lorganisme dexpedici i la data, perordre cronolgic o, si es vol, de major a menor nivell (llicenciatura, diplo-matura...).Tamb shi pot afegir, si escau, la qualificaci obtinguda.

Si algun ttol ja pressuposa lexistncia dalgun altre, aquest no cal esmen-tar-lo (per exemple, si una persona presenta el ttol de batxillerat no cal queesmente el de graduat escolar).

Tamb shi pot fer constar els estudis que sestan cursant, encara que noshagen acabat encara.

3. Dades professionals

Shi descriuen de manera cronolgica els llocs de treball ocupats fins almoment. Cada experincia ha de contenir el nom i lactivitat de lempresa,la faena desenvolupada o el crrec exercit i les dates. Shi poden afegir elsmotius de cessament.

Conv singularitzar lexperincia professional ms rellevant dacord amblobjectiu que es pretn aconseguir.

4. Formaci

Aquest apartat, que cont els estudis no reglats, es pot desglossar en blocshomogenis, com ara cursos de formaci especfica, cursos generals,assistncia a congressos, jornades, seminaris, estatges, etc.; en aquest cas calespecificar si shi ha assistit doient o de ponent, i sempre se nha de ferconstar les hores de durada, el lloc de realitzaci, les dates i lorganisme olempresa organitzadors.

5.Altres dades

Shi afegeixen dades rellevants de la biografia i de la formaci de la perso-na que presenta el currculum i que no es poden encabir en els apartatsanteriors. En molts casos caldr crear-hi epgrafs especfics.

El currculum

84

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Exemples: Idiomes.Cal expressar-hi el nivell de comprensi i dexpressi oral i escrita que est de cadascun dels idiomes.Tamb cal indicar els centres on shan estudiati els ttols o certificats assolits. Shi poden afegir les estades a pasos estran-gers per estudiar idiomes, fent esment dels centres organitzadors, de lesinstitucions on sha estudiat i de les dates.

Informtica.

Shi ha dexpressar si els coneixements dinformtica sn com a usuari, coma programador, com a analista, etc., a ms despecificar els centres on shaestudiat, els ttols obtinguts i lexperincia amb diferents sistemes operatiusi programes informtics (processadors de textos, bases de dades, fulls declcul, etc.).

Publicacions.Caldr identificar el tipus de publicaci: creaci, investigaci, compilaci,traducci, etc., i remarcar si s una obra compartida amb altres autors oindividual.

En molts casos, a la referncia bibliogrfica completa (llibre o article, anydedici, editorial, localitat, pgines, edicions i, si s un article, la publica-ci on va aparixer) es pot afegir fotocpia o original de la publicaci.

Organismes de rellevncia a qu es pertany.

Premis i distincions obtinguts.

6. Signatura

Com que les dades identificadores de la persona que presenta el currculumja consten al principi del document, en aquest apartat no cal repetir-ne elnom ni els cognoms, nhi ha prou amb la signatura.

En alguns casos sopta per no signar els currculums.

7. Dataci


El currculum

85

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


REMARQUES

En resposta a anuncis doferta docupaci, el currculum sol anar adjunt auna carta de presentaci, personalitzada i adaptada a les caracterstiques deltreball ofert. La carta de presentaci ha de tenir una extensi mxima dunfull i sestructura, bsicament, en tres apartats: un primer pargraf de pre-sentaci, on sexplica que senvia, adjunt, el currculum; un segon, per des-tacar-ne els aspectes ms rellevants i la idonetat del perfil propi per al llocsollicitat, i un tercer, de comiat, on es mostra la disposici a una entrevistai es convida a la lectura del currculum (vegeu La carta, dins daquestvolum del MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS).

Si el currculum es presenta sol, es pot expressar la destinaci al peu i enmajscules. A ms, se sol expressar el lloc de treball que es pretn obtenircom a primer punt del document.

De vegades no es pot justificar documentalment alguna dada, com ara elconeixement didiomes (b, molt b) o dinformtica; en aquest cas susa lafrmula a nivell dusuari.

Aix mateix, shi pot fer esment dactivitats extraacadmiques o extrapro-fessionals (culturals, esportives, de pertinena a associacions diverses oaltres, com per exemple tenir el carnet de conduir i vehicle propi, etc.) quepoden tenir inters per al lloc de treball sollicitat o per a la beca que es volaconseguir.

El currculum ha de contenir totes les dades rellevants sobre la persona queel redacta, per alhora cal parar atenci a no posar-nhi cap de redundant odaccessria, i ms encara, a tenir cura que la redacci siga clara i concisa;si hi ha informaci que no s convenient donar a conixer, es pot ometre.

s important que les dades ms rellevants apareguen remarcades respectede les que tenen menys valor; aix es pot fer amb recursos tipogrfics, lsmesurat dels quals tamb ha de permetre una visualitzaci ms clara delsdiferents apartats.

Segons la destinaci del currculum shi pot incloure el nom, ladrea i eltelfon de persones que poden donar referncies del treball exercit.

Hi ha empreses que demanen els currculums escrits a m; en tot cas caldrfer-ne una presentaci acurada i tenir en compte elements com ara el tipusde lletra, la distribuci de lespai, els marges, linterlineat, els ttols delsapartats, la qualitat del paper, lescriptura en una sola cara, etc.

s preferible ls dels termes normalitzats currculum/currculums que els lla-tinismes curriculum vitae/curricula vitae.

El currculum

86

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


El currculum

87

DOCUMENTS



DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS

CURRCULUM

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Marta Jover i SesplanesDocument didentitat: 18961940Data de naixement: 22 de mar de 1967Domicili: plaa de Pere Cornell, nm. 5, pis 4t, porta 2ALocalitat i codi postal: Almassora (la Plana Alta) 12550Telfon: 964561021Telfon alternatiu: 964553656

DADES ACADMIQUES

Llicenciatura en Traducci i Interpretaci per la Universitat Autnoma deBarcelona, juny de 1990.Cursos de doctorat del programa 0601 Anlisi del discurs del Departament deFilologia de la Universitat Jaume I, durant els anys 1992-93, amb la qualificacimitjana de notable.Treball dinvestigaci (9 crdits), lany 1993: Proposiciones pedaggicas para elaprendizaje de los conectores argumentativos, amb la qualificaci dexcellent.Dacord amb el RD 185/1985, cada crdit equival a 10 hores lectives.Certificat dels cursos daptitud pedaggica (cicles I i II) organitzats per laUniversitat de Valncia lany 1990. Dacord amb lOrdre de 2 de juliol de 1981(BOE nm. 192, de 12-8-1971) cada cicle t una durada de 150 hores.Certificat de grau superior de coneixements de valenci de la Junta Qualificadorade Coneixements de Valenci (JQCV).Certificats de capacitaci tcnica de la Junta Qualificadora de Coneixements deValenci: ensenyament de valenci a adults i correcci de textos.

DADES PROFESSIONALS

Prctiques docents com a professora dangls a lInstitut Francesc Ribalta deCastell de la Plana, durant el curs 1991-92.Traductora de llenges comunitries (itali, angls i francs) de lempresa Sati,polgon industrial El Millars, Almassora, durant els anys 1992-94.Professora dels cursos de valenci per a funcionaris de ladministraci pblicaorganitzats per la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, durant el curs 1995-96, amb un total de 270 hores lectives.

DADES PERSONALS

TTOL

DADES ACADMIQUES

Frmula de comiat

DADES PROFESSIONALS

EXEMPLE ESQUEMA

El currculum

88

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


FORMACI

DATACI

SIGNATURA

IDIOMES

ALTRES DADES

EXEMPLEESQUEMA

FORMACI

Curs sobre Correcci de textos jurdics, organitzat per la Generalitat deCatalunya, lany 1991, amb una durada de 20 hores.Curs de Terminologie ponctuelle, organitzat per la Universitat de Marsella, lany1992, amb una durada de 20 hores.Jornades sobre Communication, Strategy and Language Learning, organitzadesper la Universitat de Cambridge, els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1993, amb un valorde 20 hores lectives.Curs destiu de la Universitat de Pisa: La parole nelle poesie di GiacomoLeopardi, lany 1995, amb una durada de 50 hores.

IDIOMES

Comprensi i expressi oral i escrita dangls, de francs i ditali; molt b.Primer, segon i tercer cursos dalemany de lEscola Oficial dIdiomes deValncia, durant els anys 1987-90.Estades daprenentatge didiomes: angls, organitzat per lIrish Association ofApplied Linguistics de Dubln, els anys 1986, 1987 i 1990; francs, organitzat pelLyce Victor Hugo de Li, lany 2000.

ALTRES DADES

Coneixement a nivell dusuria del programa de tractament de textos Word i dela base de dades Access 97.Realitzaci, en lactualitat, de la traducci al catal de lobra dAntonio TabucchiSostiene Pereira (1994) per a Edicions Altarriba, dAlacant.


ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

La declaraci jurada s un document amb qu, per voluntat prpia o arequeriment duna autoritat administrativa o judicial, es manifesta un fetsota jurament o promesa.

CARACTERSTIQUES

Com que lemissi del document, la fa un ciutad, no s preceptiu encapa-lar-lo per cap logotip que identifique ladministraci que lha de rebre.

No obstant aix, cada organisme pot dissenyar models que faa servir en elseu mbit de gesti i, en aquest cas, s que es pot posar la identificaci cor-porativa de la instituci.

La declaraci sha de redactar en primera persona del singular i amb elsverbs en present dindicatiu.

El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).

ESTRUCTURA

0. Capalera

Si lorganisme ofereix el model de declaraci, la capalera que lidentificasha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci,i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les midesdels marges, el tipus de paper, etc.

1. Identificaci de qui declara

Qui emet el document sha didentificar amb el nom i els cognoms, el docu-ment didentitat i les dades que requerisca la naturalesa de la declaraci. Ams, shi pot afegir informaci personal o professional que siga rellevant.

2. Normativa

Aquest apartat no s fix; cont, si nhi ha, la normativa legal que regula ladeclaraci; aquesta referncia ha de ser succinta i noms shi ha dinclourequan siga procedent.Tamb shi pot esmentar la finalitat de la declaraci.

3. Cos de la declaraci

Aquest apartat sintrodueix amb lestructura DECLARE (SOTAJURAMENT/PROMESA), en majscules i negreta; desprs, dos punts i unafrase que expose, de manera resumida, la declaraci que es fa. Si es voldeclarar ms dun fet, aquests shan descriure en pargrafs diferenciats i,preferiblement, identificats per un nmero.

La declaraci jurada

89

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La frase introductria tamb pot ser: JURE/PROMET (SOTA LA MEUA RES-PONSABILITAT).

4. Signatura

Noms shi ha de posar la signatura, ja que el nom i els cognoms ja constenen lapartat de les dades de qui fa la declaraci.

5. Dataci

La dataci sestructura de la manera segent: la localitat (sense preposici)i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres isense punt). No es posa punt final a la dataci.


Declare sota jurament/promesa... Jure/Promet sota la meua responsabilitat... ...prometre sota la prpia responsabilitat... ...fent s del dret que matorga larticle... ...dacord amb el que disposa larticle... ...que no he rebut cap quantitat a crrec de... ...no exercir cap activitat que... ...en relaci amb lexpedient tramitat per...

REMARQUES

Quan la declaraci es fa per iniciativa duna persona i no pel requerimentduna autoritat administrativa, cal posar al peu del document lmbitadministratiu al qual sadrea.

Hi ha una classe especial de declaraci, anomenada declaraci simple, enqu se substitueix la frmula declare sota jurament/promesa per simplementdeclare o faig constar.

Altres tipus de declaracions administratives: declaraci de caducitat,declaraci de lesivitat.

Declaracions de lmbit judicial: declaraci de fallida, declaraci derebellia, declaraci dhereus, declaraci dutilitat pblica o dinterssocial.

La declaraci jurada

90

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La declaraci jurada

91

DOCUMENTS



Joan Pons i March, amb DNI nm. 08453980, domiciliat a Alacant, carrer deCavallers, nm. 6, pis 8, CP 03080,

DECLARE SOTA JURAMENT / PROMESA:

Que acatar la Constituci, lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana i leslleis, i que no he estat separat mitjanant expedient disciplinari del servei de capadministraci pblica ni estic inhabilitat per a lexercici de funcions pbliques.

Alacant, 6 dabril de 2001


IDENTIFICACIDE QUI DECLARA

SIGNATURA

DATACI

COS

EXEMPLE 1 ESQUEMA

La declaraci jurada

92

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



IDENTIFICACIDE QUI DECLARA

COS

SIGNATURA

DATACI

EXEMPLE 2ESQUEMA

SERVEI DE Declaraci dincompatibilitatRECURSOS HUMANS

Dades personals

Nom i cognoms: .................................................................................................................. DNI: .............................................

Adrea: ............................................................................................................................................... Localitat: ................................

Codi postal: .................................................................................................................................... Telfon: ......................................

Cos/Escala/Categoria:

Funcionari/ria de carrera Presa de possessi per:

Funcionari/ria inter/ina Nou ingrs

Funcionari/ria eventual Excedncia voluntria

Contractat/ada eventual Serveis especials

Contractat/ada administratiu/iva Excedncia forosa

Personal estatutari Altres

Dacord amb larticle 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, dincompatibilitats

del personal al servei de les administracions pbliques, i amb larticle 13.1 del Reial

decret 589/1985, de 30 dabril,

DECLARE: 1. Que no exercisc cap lloc de treball o activitat en el sector pblic, ni

realitze activitats privades incompatibles o que requerisquen reconeixe-

ment de compatibilitat.

2. Que no percep pensi de jubilaci, retir o orfandat per drets passius o

per qualsevol rgim de la Seguretat Social pblic i obligatori.

(Firma)

Castell de la Plana, ............. d ............................................. de 200.....

ESQUEMES I EXEMPLES

La diligncia

93

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


DEFINICI

La diligncia s un document que, internament, acredita lexecuci duntrmit administratiu.

CARACTERSTIQUES

La diligncia constata nicament la realitzaci dun trmit en el decurs dunprocediment administratiu. Per mitj de la diligncia es pot deixar constnciadel desglossament dun document, duna presa de possessi, de la modifica-ci duna situaci laboral, dactes que consten en arxius, en expedients, etc.

El text de la diligncia sha de redactar en forma impersonal (exemple 1), ousar la primera persona del singular si cal identificar lemissor (exemple 2).

El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm), tot i que avegades sintegra, fins i tot mitjanant la impressi amb un segell, en unaltre document.

ESTRUCTURA

0. Capalera

La capalera que identifica lorganisme sha de fer dacord amb les normesdidentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de dis-seny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc.

1. Cos de la dilignciaSinicia amb les frmules:

DILIGNCIA per fer constar que... FAIG CONSTAR: Que...

A continuaci, el fet que sacredita.

2. Signatura

Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec; desprs, lasignatura i, per acabar, el nom i els cognoms.


3. Dataci



FAIG CONSTAR: Que el dia... es va resoldre la denncia presentada per... Que el document presentat per... cont informaci sobre... DILIGNCIA per fer constar que en el dia davui ha declarat... sobre lex-

pedient... ... que contra els acords de la Junta de Govern del dia... no shi ha pre-

sentat cap recurs.

REMARQUES

La Llei orgnica del poder judicial estableix, en el seu mbit, diferents tipusde diligncies: de constncia, dordenaci, de comunicaci o dexecuci(art. 280.2), i fixa que sn responsabilitat dels secretaris judicials, tot i quepoden habilitar altres funcionaris per autoritzar diligncies de constncia ide comunicaci.

Les diligncies dordenaci (regulades a partir de larticle 288) tenen perfunci donar als actes judicials el curs ordenat per la llei i impulsar formal-ment el procediment en els diversos trmits dacord amb les lleis proces-sals i shan de limitar a lexpressi del que es dispose amb el nom del secre-tari que les dicte, la data i la signatura daquest.

La diligncia

94

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La diligncia

95

DOCUMENTS



DILIGNCIA per fer constar que Llus Gisbert i Navarro ha pres possessi com afuncionari de carrera daquesta Universitat el dia 6 dabril de 2001.

La cap del Servei de Recursos Humans

Marta Huguet i Ripolls

Valncia, 27 dabril de 2001


COS

SIGNATURA

DATACI

EXEMPLE 1 ESQUEMA

La diligncia

96

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



SIGNATURA

DATACI

COS

EXEMPLE 2ESQUEMA

FAIG CONSTAR: Que en el balan econmic de lexercici 2000 que elDepartament de Qumica Orgnica i Inorgnica ha presentata la Gerncia daquesta Universitat no consten les despesesde telfon produdes en aquest perode.

El cap del Servei de Gesti Pressupostria

Jaume Vilanova i Lloren

Castell de la Plana, 18 de maig de 2001

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

Linforme s un document que emet una opini autoritzada, especialmentde lmbit jurdic o tcnic, per tal de basar la resoluci que, sobre un temaconcret, ha de dictar lrgan administratiu, judicial, etc.

CARACTERSTIQUES

Linforme, que pot rebre tamb altres noms (anlisi, estudi, nota informa-tiva...), no es genera dofici, sin que ha de ser sollicitat en el decurs dunprocediment administratiu.

Hi ha diferents tipus dinformes:

Preceptius: els que exigeix la normativa legal. Es classifiquen en determi-nants, si sn imprescindibles per poder dictar una resoluci, o no deter-minants; noms en el primer cas es paralitza el procediment administratiu.

Facultatius: aquells que, sense obligaci legal, demana lrgan administra-tiu competent.

Vinculants: aquells que determinen la decisi que pren lrgan que ha deresoldre.

No vinculants: aquells que assessoren lrgan sollicitant, independent-ment de la decisi que shi adopte.

Des dun punt de vista textual hi ha informes descriptius i valoratius, i, sisatn estrictament el contingut, hi ha informes lliures, el contingut delsquals excedeix la qesti concreta que en justifica lelaboraci, i vinculats,que recullen nicament all que sels demana.

Dacord amb la Llei 30/1992, els informes habituals del procedimentadministratiu sn facultatius i no vinculants.

Sanomena dictamen linforme que no s merament descriptiu, sin quecont valoracions i opinions de les persones que el redacten, i proposta deresoluci el que proposa les decisions que shaurien de prendre, a la vistadels arguments recollits en linforme.

La gran quantitat delements diversos que intervenen en la redacci delsinformes implica, doncs, la dificultat de fixar-ne un model invariable que espuga aplicar sistemticament; en tot cas, aquest MANUAL proposa un esque-ma que estructura la informaci mnima que ha de contenir un informe.

Linforme

97

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Pel que fa als verbs, cal usar la primera persona del singular, si s un rgan uni-personal el que redacta linforme, i la tercera del singular si linforme parteixdun rgan collegiat; si hi ha ms dun redactor tamb es pot usar la primerapersona del plural. En tot cas els verbs shan descriure en present dindicatiu.

Linforme sha de redactar de manera clara, neutra i concisa; no shi ha defer constar dades que ja cont lexpedient corresponent o que siguen inne-cessries, i el crrec de la persona que redacta linforme noms sha de ferconstar en la signatura, no en linterior del text (aquest vicerector, que subscriuaquest document, opina que...).


ESTRUCTURA

0. CapaleraLa capalera que identifica lorganisme emissor de linforme sha de ferdacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar,doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides delsmarges, el tipus de paper, etc.

1. IdentificaciEn la part superior del document cal esmentar el nmero de lexpedient enqu sinscriu linforme, el departament o persona que el sollicita i las-sumpte que analitza.

Segons els casos la identificaci de linforme consta de lrgan que lemet idel motiu.

Si es tracta dinformes preceptius determinants o informes vinculants,caldr fer-ho constar.

2. Cos de linformeSegons el contingut es diferencien dos tipus dinformes:

a) Uns ms senzills, en qu, desprs una frase introductria, es fa lexposi-ci darguments introduts per la paraula INFORME, en majscules i negre-ta, seguida de dos punts; i a continuaci, de manera numerada o introdutsper la partcula Que o altres signes numrics o tipogrfics, els pargrafs queestructuren el contingut.

b) Uns altres ms extensos i complexos, que solen separar el contingut endos apartats:

Relaci de fets: explicaci, de manera clara i concisa, dels precedents quemotiven la redacci de linforme.

Linforme

98

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Fonaments normatius: enumeraci dels arguments legals i daltre tipusque basteixen les conclusions de linforme.

En ambds casos conv presentar cada argumentaci en pargrafs numerats.

3. ConclusiAquest apartat, que somet en els informes descriptius, recull les conclu-sions a qu sha arribat; dacord amb el tipus dinforme la conclusi podrser una proposta de resoluci, una valoraci, un resum dels aspectes msimportants del punt anterior, etc.

4. SignaturaShi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que redactalinforme; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms.Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci.

En ocasions es posa lrgan que lemet.

5. DataciLa dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (enxifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).

6.AnnexosAquest apartat recull, si cal, la documentaci, degudament numerada, queapareix citada en linforme; en uns casos s la que ha servit de base perredactar-lo i, en uns altres, els documents que aporten informaci comple-mentria.

La documentaci inclosa en els annexos s prescindible per a qui rep lin-forme, per de vegades pot resultar til per precisar aspectes o contingutsde linforme.


Cal remarcar ls incorrecte que es fa del verb informar (vegeu la pgina 42). Propose que... Es proposa que... Proposem que... Considere que... Es considera que Considerem que... Desprs de tenir en compte les disposicions legals escaients... Aquesta Comissi considera que... Desprs de seguir tots els trmits que exigeix la normativa legal, aquest

Servei de... emet el segent

INFORME: Que...Que...Que...

Linforme

99

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Desprs de seguir tots els trmits que exigeix la normativa legal, aquestServei de... emet el segent

INFORME: 1r. Dacord amb la normativa...2n. Ats que...3r. Si es t en compte...

REMARQUES

Referncia legal: Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic deles administracions pbliques i del procediment administratiu com, cap-tol III, secci 3a, articles 82-83.

La gran quantitat de tipus dinformes obliga a considerar les directriusexposades en aquest MANUAL com a orientacions que poden ser modifi-cades segons els casos; aix, per exemple, en un informe molt extens ocomplex es pot estructurar el contingut en captols i aquests en seccions,amb un ttol i un ndex que en resumisca el contingut.

Linforme

100

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


Linforme

101

DOCUMENTS



Nm. dexpedient: 0956/96

rgan que sollicita linforme: Secretaria Generalrgan que emet linforme: Servei de Llenges i TerminologiaAssumpte: el tractament amb minscula dels crrecs pblics

INFORME

EXPOSICI DE FETS

La funci bsica dun text s assegurar la comunicaci, i la lletra majscula s unrecurs ms que hi contribueix.

Mara Moliner, en el Diccionario de uso del espaol afirma: La cuestin del uso dela letra mayscula en la inicial de ciertas palabras es la ms catica de la ortografa (...)El desconcierto que reflejan las normas anteriores es debido, naturalmente, a que el usode la mayscula tiene ms valor reverencial que gramatical; puede decirse que es unsigno psicolgico. Podra despojarse a las letras maysculas de todo valor ortogrficoy dejarlas convertidas en otro tipo de letra ms y, como tal, restringir su uso al princi-pio de los escritos y detrs de punto, y, gramaticalmente, no pasara nada.

De les dues funcions que poden exercir les majscules, la demarcativa i la distintiva,la primera no presenta cap problema; s en ls distintiu on es plantegen els dubtes iles vacillacions. En principi, i com a criteri general, es reserven les majscules per alsnoms propis; i en cap cas es pot considerar un crrec (secretari, president, rector) coma nom propi en el sentit dnic i distingible seguint Mara Moliner dels altres dela seua espcie; tamb el Diccionari de la llengua catalana de lEnciclopdia Catalanadefineix el nom propi com aquell que designa un individu (en oposici a nom com,que designa una espcie).

La publicaci de la Generalitat de Catalunya Majscules i minscules afirma en laintroducci: sembla adequat (...) tractar els crrecs com a noms comuns sense tenir encompte consideracions jerrquiques o reverencials que a vegades tamb es correspo-nen amb el fet que siguin crrecs nics (president, secretari, etc.) o que no ho siguin(tinent dalcalde, vocal, etc.), tot i que no sempre es mant la majscula per als primersi la minscula per als segons.


IDENTIFICACI

COS

EXPOSICI DE FETS

EXEMPLE 1 ESQUEMA

Linforme

102

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


COS

EXPOSICI DE FETS

COS

FONAMENTS NORMATIUS

EXEMPLE 1ESQUEMA

La pretensi datorgar ms importncia a qualsevol crrec per posar-li una lletra majs-cula al comenament no deixa de ser, al capdavall, una discriminaci (ortogrfica)envers els altres treballadors pblics; aix, posarem en majscula president, ministre,director general, secretari, cap de servei, cap de negociat, administratiu, auxiliar, orde-nana (...) agent urb, policia, notari, conductor, dependent, etc.? o alguns s i uns altresno? Els usos reverencials de les majscules sn, alhora, arbitraris i discriminatoris.

El Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona en la publicaci Propostads de majscules i minscules, 1990, constata que en el llenguatge administratiu hiha hagut un abs de les majscules.

Labs de les majscules ha crescut els ltims anys per ls expressiu que en fa el llen-guatge publicitari i per la resistncia al canvi dels sectors ms tradicionals de ladmi-nistraci. La modernitzaci que es pretn aplicar a totes les administracions pbliquesels ltims anys tamb ha de comportar la modernitzaci i lactualitzaci dels aspecteslingstics recollits, per exemple, en el llibre Manual de estilo del lenguaje administra-tivo, fet pel Ministeri per a les Administracions Pbliques, pel que fa a lespanyol i perpublicacions com Llengua i Administraci per al catal.

La mateixa opini manifesta Josep Ruaix i Vinyet en la seua gramtica El catal/1, on,en la pgina 134, afirma: Una falsa idea del respecte fa escriure amb la inicial majs-cula noms de crrecs i ttols: senyor, doctor, mossn, duc, marqus, president, alcalde,rei, etc., per noms caldria recrrer-hi en les abreviatures, si s que hom jutja til deservir-sen.

Les convencions referents a ls de les lletres majscules no formen part, almenys enaparena, dels assumptes lingstics crucials. En canvi, s evident que un sistema des-criptura ben establert i coherent no es pot donar per acabat sense convencions daques-ta mena. Totes les persones que escriuen o revisen textos han de seguir els mateixos cri-teris de referncia per usar de manera homognia les majscules i minscules.

FONAMENTS NORMATIUS

1. El Manual de estilo del lenguaje administrativo, del Ministeri per a lesAdministracions Pbliques, Madrid, 1990, en la pgina 55 diu: Se escribirn conmayscula (...) los tratamientos personales cuando van en abreviatura. Si van comple-tos, se escriben con minscula.

2. La revista Llengua i Administraci, editada per la Generalitat de Catalunya i lEscoladAdministraci Pblica de Catalunya, en el nmero 38, de mar de 1990, subscriu lsde les minscules i de les majscules que es proposa en les pgines 14-15 de Majscules

ESQUEMES I EXEMPLES

Linforme

103

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


i minscules: Crrecs oficials... Sescriuen amb minscules inicials, tant si amb ladesignaci del crrec designem la persona concreta que el t com si no s aix.Exemples: el president de la Generalitat va arribar..., el Parlament t un president i unavicepresidenta primera..., el governador civil de Barcelona..., el conseller de Cultura...,el director general de Poltica Lingstica.

I encara: Formes de tractament o de designaci genrica de les persones que precedei-xen els noms propis. Sescriuen amb minscula inicial. Exemples: santa Marta, santAntoni, sor Caritat, fra Ginebr, mossn Alcover, el senyor Serra, el professor Carreter,el general Escofet, el bisbe Jubany, el ministre Serra, el conseller Cullell, el rei JoanCarles, el lletrat senyor Pau Vallhonrat, la magistrada de lAudincia.

3. El Libro de estilo de la redaccin del Servei de Relacions Informatives de Presidnciade la Generalitat Valenciana, de desembre de 1985, en lapartat 2.40 diu: Los nombresde cargos y tratamientos no castellanos llevarn minscula inicial sea cual fuere la formacon que se escriban en sus respectivos idiomas (premier, her, sir, lord); i en el punt2.37 diu: (...) se emplean minsculas en los cargos, salvo que se trate de dignidades decarcter nico, y aun en este caso siempre que no precedan al nombre de su titular.

4. La Proposta ds de majscules i minscules del Servei de Llengua Catalana de laUniversitat de Barcelona, Barcelona 1990, en les pgines 9-10 indica: Crrecs oficials(...) Sescriuen amb minscula inicial. Ex.: el vicerector dEconomia i Administraci,els presidents de les divisions, la vicedegana Sra. Rosa Sol, el cap del Servei dEsports,el conseller dEnsenyament, lalcalde de...

Formes de tractament o de designaci genrica de les persones que precedeixen elsnoms propis... Sescriuen amb minscula inicial.

Ex.: la professora titular duniversitat Rosa Cam, ladvocat Joan Puig, lauxiliar admi-nistratiu Ramon Vidal, el doctor honoris causa Ramon Puig, la professora emritaCarme Pous, el comte Ramon Berenguer, santa Apollnia.

5. El llibre destil de leditorial Tres i Quatre, en la pgina 18, diu: Cal bandejar el cri-teri descriure amb majscula determinats mots amb la vana voluntat de conferir-los unamajor importncia. Aix, doncs, shauran descriure amb minscula tota mena decrrecs, de ttols i de dignitats, siga quina siga la seua importncia jerrquica: rei, papa,pontfex, emperador, sold, president, ministre, conseller, marqus, comte, etc..

6. El llibre destil del Diari de Barcelona, en la pgina 51, punt 6.7 afirma: Qualsevolforma de tractament i tota mena de crrecs van en minscula: senyor, sant (excepte quanforma part dun topnim), bisbe, abat, president, ministre, director general, catedrtic,director, doctor, sndic de greuges, sndic de comptes, defensor del poble.

COS

FONAMENTS NORMATIUS

EXEMPLE 1 ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

Linforme

104

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS

COS

FONAMENTS NORMATIUS

CONCLUSI

DATACI

SIGNATURA

EXEMPLE 1ESQUEMA

7. El llibre destil del diari Avui, en la pgina 17, punt 4.3.3 diu: Escriurem amb minscula:

a) Els crrecs i les formes de tractament: rei, papa, president (de la Generalitat, delgovern, del FC Barcelona), director general, conseller, ministre, alcalde, doctor.

8. El llibre destil de la Radiotelevisi Valenciana (edici fotocopiada), en la pgina 42,punt B) expressa que cal escriure en minscula els crrecs i els tractaments: ministre,conseller, president, rei, papa, director general, etc..

9. El Diccionari de la llengua catalana de lEnciclopdia Catalana quan defineix elterme honorable diu: (...) El president de la Generalitat i el del seu Parlament reben eltractament de molt honorable.

10. El Manual de documentaci per a ladministraci municipal de la Conselleria deCultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana fa un s generalitzat delscrrecs amb minscules: alcalde-president, secretari, etc.

11. La prctica quotidiana de quasi tots els mitjans de comunicaci escrits fan s de leslletres minscules a lhora descriure els crrecs: Levante, Castelln Diario, El Pas, ElTemps, Mediterrneo...

PROPOSTA

En la documentaci escrita que genere la Universitat Jaume I sha dusar sempre laminscula en els crrecs i els tractaments personals.

Shan dusar les majscules per escriure les abreviatures dels crrecs noms quanaquests van acompanyats dels tractaments protocollaris.

Excellentssim i Magnfic Rector Excm. i Mgfc. RectorExcellentssima Vicerectora Excma. Vicerectorala documentaci presentada per la senyora Brochcom va afirmar lalcalde en la reuni

Servei de Llenges i TerminologiaLassessor lingstic

Andreu Prior i Fandos

ESQUEMES I EXEMPLES

Castell de la Plana, 20 dagost de 1996

Linforme

105

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


INFORME DEL VICERECTORAT DE RELACIONS INSTITUCIONALS IINTERNACIONALS SOBRE EL SERVEI DE VIATGES

1. Com indica la carta fundacional, la Societat de Relacions Internacionals va ser creada lany 1995amb lobjectiu de promoure i incentivar la mobilitat internacional de la comunitat universitria,per especialment amb la intenci doferir un servei a la Universitat dAlacant. En tan sols 4 anys,hem aconseguit: a) 4.000 estudiants (nacionals i estrangers) durant lany 1999; b) 2.000 congres-sistes previstos per a lany 2000; c) 600 participants en el programa de viatges organitzats pel terri-tori espanyol; d) El servei de projectes institucionals amb carcter internacional (Projecte Havana,Oficina 0,7, etc.).

2. Per tal de contribuir a aquesta tasca, lagncia de viatges de la Societat de Relacions Internacionalsha esdevingut un servei imprescindible. En vista de les necessitats creixents dels departaments i delsprofessors, la creaci dun servei de viatges a la Societat de Relacions Internacionals es va considerarun projecte positiu, que havia de ser extensible a tota la comunitat universitria i tenir carcter gratut.

Una comissi davaluaci integrada pel Vicerectorat de Relacions Institucionals i Internacionals;la Vicegerncia de la Universitat dAlacant; el Servei Jurdic de la Universitat dAlacant, i laSocietat de Relacions Internacionals, va determinar que la millor opci, a favor de linters gene-ral de la Universitat dAlacant, era encomanar a la Societat de Relacions Internacionals la gestide viatges i allotjament; aquesta proposta va ser presentada a la Junta de Govern (amb data de14/10/1999) i va ser aprovada per unanimitat.

2. La Societat de Relacions Internacionals, juntament amb Viatges Hispnia, t previst un equiphum de professionals integrat per dues persones a temps complet, dedicades exclusivament a ocu-par-se de les necessitats de gesti de reserves i tramitaci de bitllets amb el suport de ViatgesHispnia i la Societat de Relacions Internacionals.

3. El nostre esperit s optimitzar tots els recursos que tenim per tal dassolir eficcia i eficincia enel nostre treball. Per tot aix, hem establert un procediment administratiu obert a tots els suggeri-ments que redueix les tasques burocrtiques i facilita la rapidesa i seguretat en el servei.

Els beneficis immediats que ja tenim a labast sn: a) Targeta GEBTA dassistncia 24 hores.b) Pgina web per informar dels horaris i dels trajectes ms habituals, en la qual apareixeran publi-cades totes les promocions i tamb la informaci bsica per reservar viatges les 24 hores del dia.c) Bstia de suggeriments i reclamacions, que podeu enviar les 24 hores del dia per correu electr-nica: [email protected]

El secretari del Vicerectorat

Alexandre Soriano FerrerAlacant, 5 de febrer de 2002


IDENTIFICACI

COS

SIGNATURA

DATACI

EXEMPLE 2 ESQUEMA

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

La invitaci s una convocatria per mitj de la qual es demana a alg las-sistncia a un acte pblic, com ara una conferncia, una inauguraci, unaexposici, etc.

CARACTERSTIQUES

La invitaci pertany, juntament amb la convocatria de reuni i la citaci,al grup de documents que podem aplegar sota el terme convocatria.

En general, les invitacions sn impreses i, tant per lestructura com peltractament personal i el grau de formalitat, sacosten ms al model del salu-da. En el cas que no sen vulga fer un tiratge imprs o shaja denviar a unnombre redut de persones es pot seguir el model de lofici.

Pel que fa al tractament personal, en la invitaci se sol emprar la tercera per-sona del singular, tant per a lemissor com per al receptor. No obstant aix,sutilitza el tractament de vs en el cas dinvitacions no personalitzades.

Com en el saluda, shi pot usar els tractaments protocollaris, perqu estracta dun document molt formal; en tot cas, per, s preferible prescin-dir-ne.

Els temps verbals que cal emprar-hi sn el present dindicatiu i el futur.

Les invitacions es poden fer amb formats molt diversos i ben diferenciats delestndard ISO A4 dels documents administratius.

ESTRUCTURA

0. CapaleraLa identificaci de la instituci que emet la invitaci sha de fer dacord ambles normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, ele-ments de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipusde paper, etc.

1. Identificaci de qui convidaLemissor sidentifica amb el nom, els cognoms i el crrec o b noms ambel crrec.

2. Cos de la invitaciAquest apartat inclou:

Frmula dinvitaci: ...invita..., ...es complau a convidar-vos...Identificaci de lacte a qu es convida.Data.Lloc.Hora.

La invitaci

106

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


3. Dataci

La invitaci s un document que no sha de registrar, per tant noms duuuna nica dataci, que sestructura com segueix: la poblaci, el nom delmes escrit en lletres minscules, la preposici de i lany escrit en xifres.

4. Informaci ocasional

Aquest tipus dinformaci, com ara la confirmaci de lassistncia, si shi hade portar la invitaci, les personalitats que assistiran a lacte, etc., sha deposar desprs de la dataci, i amb un cos de lletra menor.


Els verbs invitar i convidar sn sinnims.

...t lhonor de convidar-vos... ...es complauen a convidar-vos... ...es complau a invitar-vos... ...us convida a... ...us invita a... ...lacte ser presidit per... ...sota la presidncia de... ...a crrec de... ...cal confirmar lassistncia... ...que tindr lloc a... ...en acabar lacte, se servir un cctel...

REMARQUES

La invitaci no ha de portar ni frmula de salutaci ni frmula de comiat;tampoc no sha de signar.

Si la invitaci sadrea a una persona determinada, cal recordar que envalenci no sha de posar davant del nom la preposici a, ja que tant elverb invitar com convidar sn transitius. Exemple: El rector de la Universitatde Valncia / invita / la senyora Grcia Marqus...

El disseny de la invitaci pot ser molt diferent, segons el tipus dacte, ladestinaci, etc.

La invitaci

107

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La invitaci

108

DOCUMENTS



El rector de la Universitat Politcnica de Valncia

Es complau a convidar-vos a lhomenatge que es far a Joan Fuster, en el qual inter-vindr el president de la Generalitat.

Lacte tindr lloc el dia 9 doctubre, a les 11 h, a la sala dactes del campus del camde Vera, s/n.

Valncia, setembre de 2000


COS

IDENTIFICACIDE QUI CONVIDA

DATACI

EXEMPLE 1ESQUEMA

La invitaci

109

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS



IDENTIFICACIDE QUI CONVIDA

COS

INFO

RM

ACI

OC

ASI

ON

AL

DATACI

EXEMPLE 2 ESQUEMA

Valncia, gener de 2001

Dia: 23 de febrer de 2001Hora: 20 hLloc: c/ la Nau, 2

Lacte ser presidit pelrector i, en acabat, shiservir un cctel.

El vicerector de Cultura de la Universitat deValncia invita Carme Falc i Negre a la inau-guraci de la nova sala dexposicions da-questa Universitat.

Carrer de la Nau, 2ValnciaTelfon 963864100

ESQUEMES I EXEMPLES

DEFINICI

La notificaci s un document amb qu es comunica una resoluci o qual-sevol altre acte administratiu a la persona interessada.

CARACTERSTIQUES

s un document altament formalitzat i destructura ben fixada. No sha deconfondre, doncs, amb una altra mena de documents que, si b tamb tras-lladen informaci de ladministraci als ciutadans, tenen una naturalesadiferent, per contingut i per funci: cartes, oficis, circulars, citacions, etc.

El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera per-sona del singular (jo) i, per al receptor, la segona persona del plural (vs).Segons els casos tamb es pot usar, per a lemissor, el plural (nosaltres), si esvol representar la instituci o unitat administrativa en lloc de la personaconcreta que fa la notificaci.

Pel que fa a ls verbal, si la notificaci i la resoluci tenen la mateixa data, lareferncia al moment que es dicta la resoluci sha de fer en pretrit indefi-nit: ha dictat. Si porten data diferent, en pretrit perfet perifrstic: va dictar.


ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de la instituci que trasllada la notificaci sha de ferdacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar,doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides delsmarges, el tipus de paper, etc.


Les dades del destinatari shan de posar al marge superior esquerre delpaper davall de la capalera (excepte si susen sobres amb finestra) i cal queshi expresse:


2. Frmula de notificaci

Comena amb lestructura Us notifique que... i, a continuaci, la informacibsica, que sol replegar la referncia a lexpedient o recurs sobre el qual esresol, i la data i lrgan que dicta la resoluci.

La notificaci

110

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


3. Cos de la resoluci

Shi ha de reproduir el text ntegre de la resoluci, entre cometes. Enalguns casos, i per raons dextensi, es pot trametre, adjunt, el text de laresoluci.

4. Recursos pertinents

Cal que hi conste obligatriament si la resoluci s definitiva o no en la viaadministrativa, els recursos que la persona interessada pot interposar-hi,lrgan davant del qual shan de presentar i el termini de presentaci.

5. Signatura

Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que traslladala resoluci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms.Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci.

6. Dataci



Us notifique que... Us notifiquem que... ...contra aquesta resoluci podeu interposar recurs... ...dins del termini dun mes comptador des de la data de la notificaci... ...tamb podeu interposar qualsevol altre recurs que considereu proce-dent... ...recurs de... davant...

REMARQUES

La notificaci, que s un tipus especial dofici, ha de ser cursada en el ter-mini de deu dies a partir de la data en qu lacte haja estat dictat; aix shade fer per qualsevol mitj que permeta tenir constataci que la personainteressada lha rebuda, i tamb de la data, la identitat i el contingut delacte notificat. Lacreditaci de la notificaci efectuada sha dincorporara lexpedient.

Cal tenir en compte la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administra-cions pbliques i del procediment administratiu com, especialment elsarticles 42, 58 i 59, i la Llei 4/1999, que la modifica.

La notificaci

111

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


La notificaci

112

DOCUMENTS



Josep Mir i PladevallAvinguda del Port, 23, 2n46003 Valncia

Us notifique que la rectora de la Universitat va dictar, el passat dia 24 de maig de2001, la resoluci segent:

Vista la sollicitud presentada per Josep Mir i Pladevall el dia 18 de maig de 2001,amb el nmero de registre 3423, en qu demana la convalidaci de les matriessegents:

Reactors Qumics i Processos IndustrialsIntroducci al Laboratori QumicTermodinmica dels Processos Industrials

Ats que dels informes preceptius de la Comissi Assessora de Convalidacions da-questa Universitat es dedueix que no s procedent la convalidaci demanada, ja queno hi ha una correspondncia exacta de continguts i de crdits,

Aquest Rectorat

RESOL no concedir la convalidaci sollicitada.

Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar unrecurs contencis administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu deValncia, en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia segent al de lanotificaci.

La cap del Gabinet del Rectorat

M. Josep Benavent i Vilar

Valncia, 25 de maig de 2001


FRMULADE NOTIFICACI

SIGNATURA


COS

RECURSOS

DATACI

EXEMPLEESQUEMA

DEFINICI

Lofici s una comunicaci escrita que emet un organisme oficial i que sin-tegra en la tramitaci dun procediment administratiu.

CARACTERSTIQUES

Lofici t un carcter estrictament oficial i un to formal, neutre, objectiu iimpersonal. El contingut s monotemtic, es refereix a un expedient en qusintegra i concreta documentalment una actuaci administrativa previstalegalment. Lestructura daquest document est molt fixada.

Hi ha dos tipus doficis:

Lofici intern: sadrea a un altre rgan de la mateixa administraci i tuna redacci ms concisa i impersonal.

Lofici extern: sadrea a rgans dunes altres administracions, empresesprivades o particulars.


ESTRUCTURA

0. Capalera

La identificaci de lrgan que redacta lofici sha de fer dacord amb lesnormes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elementsde disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus depaper, etc.


La disposici daquestes dades s la segent:

Nom i cognoms/Crrec.Adrea: c/, nm., pis, etc.Codi postal i ciutat.

Els oficis externs shan dadrear individualment a una persona designada pelseu nom. Els oficis de carcter intern, cal adrear-los al crrec de lrganadministratiu, no a la persona que locupa, o b directament a lorganisme.

Lofici

113

DOCUMENTS

ADMINISTRATIUS


2. SalutaciEn les comunicacions oficials internes no es posa cap frmula de salutaci.

Els oficis externs es poden introduir amb una frmula de salutaci formal,com ara Senyor/a.

3. Cos de loficiLordenaci lgica del contingut s:

Presentaci de lassumpte.Desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.Conclusi:

Manual de Documents i Llenguatge Administratius

Documents

Transcript of Manual de Documents i Llenguatge Administratius