b e n i c a r l ó , 2 0 1 3

magnòlies i vitralls

raimond aguiló Bartolomé

FLOR NATURAL XLVIII JOCS FLORALS DE PATERNAFLOR NATURAL XXXIV JOCS FLORALS DE TORROJA DEL PRIORAT

Primera edició juny de 2013© Raimond Aguiló i Bartolomé© D’aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.comwww.premsaonada.blogspot.comwww.twitter.com/onadaedicions

Disseny: Ramon París PeñarandaMaquetació: Paül PeraltaCorrecció lingüística Rosa Maria Camps CardonaPaper interior Coral book ivory 1.5 de 90 gr.Paper coberta Pop`Set marfil de 240 gr.

ISBN: 978-84-15221-89-0Dipòsit legal: CS-198-2013

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat

Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades

www.pefc.org

[7]

TAULA

Magnòlies i vitralls

Magnòlies a la mar

Has tornat al bar, que era el nostre 19Som el disseny publicitari 20La llum d’aquest mes em fa nosa 21No sé si aquesta llosa de llicorella 22No tornaran mai més els dolços estius 23No me’n refio 24Sabies 25Tot s’enfonsa sota els nostres peus 26Caldrà no posar-se massa al sol 27No et dono res, ni espero res a canvi 28Tot s’ho endurà el contenidor de la brossa 29No vull allunyar-me més per reconstruir-me 30Tots els jardins d’hivern 31Tens tota la raó, no som el que volíem ser 32Hauríem pogut viure aquell estiu 33Me n’alegro 34

[8]

M’he nodrit de versos teus 35No tindrem lloc per anar 36M’he pres la llibertat de mirar-te als ulls 37Totes les clarors de l’alba són diferents 38Escric en palimpsest uns altres versos 39La marea té pressa per anar-se’n mar endins 40Vas entrant en els dies on el gris predomina 41Inconscient, abandonat i a la deriva 42Totes les ciutats, quan s’acosta la mort 43Des del lloc estant 44

En els vitralls plomosos de la memòria

He esbalandrat la memòria tantes vegades com ha calgut 49 No em demanis que passegi de nou 50Potser és hora, amb serenor 51Arrossego en mi tots els silencis 52Fa anys els teus poemes m’arribaven tard 53Escric, sí, escric de nou 54Com m’agradaria tornar al temps madur 55Sempre tornes a mi, reviscolada 56Aquí em tens, un nàufrag a la deriva 57Provo amb astúcia però en abstracte 58He rebut un e-mail teu, de casualitat 59Estima’m si vols, que prou saps que em deixo 60Els vitralls són teus, resplendents d’imatges 61Per si no ho sabies 62

[9]

No sé si després de tants anys 63Ara se m’acut que després de tants anys 64Ja ha passat el temps dels capvespres amansits 65Com més de pressa passen els anys 66Escrius una altra vegada en l’edat 67Tant se val el fred que fa a fora 68No vull tornar una altra vegada 69Guaita, si us plau per un moment 70Ja fa anys que no veig el mar 71Ja no és imprescindible cap invent 72El record de l’empedrat d’un carrer massa antic 73Has tornat damunt les teves petjades 74Se’ns n’han anat tots els estius 75Ja fa anys que t’has retrobat amb tu mateixa 76Quantes vegades hem esgarrinxat 77L’avui ens ha arribat amb tota la certesa 78

magnòlies i vitralls

Premi Flor Natural XLVIII Jocs Florals de Paterna, 2012

Magnòlies a la mar

Aquella amor on Venus ha sa regnaa nostre cos ensems ab l’arma guarda.

A molts plaers e dolors no és tardae en cor honest moltes vegades regna.

Ausiàs March

—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!Joan Salvat-Papasseit, Sota el meu llavi el seu

…i si al meu cervell tu cales foc,llavors et portaré en la meva sang.

Joan Vinyoli, Noves versions de Rilke

Vaig viure perquè tenia un cor de pedra.S’hi va tornar amb els embats del temps,

travessat per les passions que el van abassegar,sempre invisibles als ulls dels altres.

Vinyet Panyella, Sang presa

Com rius a voltes tuquan et saps reina.

Margalida Pons i Jaume, Sis bronzes grisos d’alba

Sovint et sent i et penseimmòbil

amb l’obsessió i l’eternitat.Vicent Berenguer, La terra interior

Jo era un nen i ella era una nenaen aquell regne a prop del mar.

Edgar Allan Poe, Annabel Lee

[19]

Has tornat al bar, que era el nostre,on tot és desconegut i ja no hi queda res, ni tan sols aquella espera,feta de terrossos de sucre i tasses de cafè.

a

[20]

Som el disseny publicitarid’una flor de magnòliaen uns tassons de vidre.Sembla que totes les manshan estat fetes per tocar-nos,mentre s’empassen a glops la solitud que els rodejai el temps que, de mica en mica,els anirà descolorint.Si de debò tens ganes d’estimar-meja saps on sóc:entre el perfil de la magnòliai la vorera del tassó,cada vegada, sense saber-ho,més a prop dels teus llavis.

b

[21]

La llum d’aquest mes em fa nosai m’emboira els ulls:aquells que ho fan tot d’esma i, de tant en tant, et vénen a veureper empolsar-se en un racó secret d’una antiga memòria.

c

[22]

No sé si aquesta llosa de llicorellaés d’aquí o és part d’Irlanda.N’hi ha que diuen, solemnement, que amb un cop d’ull ja n’hi ha prou.Jo encara no conec avui—si em preguntes— com són les coses de casa.

d