Epigrafia i Numismtica

Aplicaci del mtode de l'epigrafista

Tnia Escuer Longs2n d'Arqueologia

09/01/2014

1

ndex

1. Localitzaci 1.1 Lloc de troballa .................................................................................. p. 31.2 Lloc de conservaci ............................................................................ p. 3

2. Descripci formal2.1 Tipus d'inscripci ............................................................................... p. 42.2 Estat del suport ................................................................................. p. 42.3 Mida i forma de les lletres ................................................................. p. 4

3. Contingut3.1 Edicions del text ................................................................................ p. 53.2 Transcripci del text i aparat crtic ..................................................... p. 53.3 Traducci ........................................................................................... p. 53.4 Comentari ......................................................................................... p. 63.5 Dataci .............................................................................................. p. 7

4. Context histric4.1 L'Imperi Rom i la ciutat de Roma al segle II d.C ................................. p. 84.2 Mn funerari rom al segle II d.C ....................................................... p. 8

5. Bibliografia............................................................................................. p. 10

2

1. Localitzaci

1.1 Lloc de troballa

Aquesta inscripci va ser trobada en una tomba de la Via Ostiense (Gall. Lap., LXVI, 30),important cam de l'antiga Roma que connectava la ciutat amb el port d'Ostia Antica, a 30kilmetres.

1.2 Lloc de conservaci

Actualment es conserva als Museus Capitolins, situats a la plaa del Campidoglio, a Roma.Possiblement va arribar all grcies a una donaci o en finalitzar una excavaci, per no estespecificat enlloc.

3

Figura 1. Mapa de la Via Ostiense. Font: http://www.vroma.org/images/mcmanus_images/index11.html

2. Descripci formal

2.1 Tipus d'inscripci

Es tracta d'una inscripci de tipus funerria dedicada a Lucius Caecilius Ianuarius i als seus1.

2.2 Estat del suport

El suport consisteix en una llosa de marbre de 43 centmetres de llarg per 51 d'amplada(l'alada no l'he pogut trobar) que est molt ben conservada, noms es troba una mica desgastati t petits socs per les vores de la llosa.

2.3 Mida i forma de les lletres

Les lletres mesuren 1,8 centmetres d'ample per 3 centmetres de llarg. I es pot veure com, amesura que avancem en la lectura, hi ha una disminuci considerable del pla de l'escriptura.Segons Patrizia Sabbatini Tumolesi, la nica que ha transcrit i descrit la inscripci, aquesta estben levigato e reinciso (polida i regrabada), i aix es nota sobretot a la segona i a la terceralnia del text2 (i s cert que est ben polida i les lletres molt ben definides). s una inscripci moltben enquadrada amb el text ben centrat.

s significativa la I llarga del Dis de la primera lnia, posat a mode de substituci de les dues Ique trobem normalment en el plural d'aquest mot. A ms a ms, destaca la hedera distinguens,una fulla d'heura que separa algunes paraules del text: la trobem separant Dis Manibus a laprimera lnia i, desprs, a la quarta, cada paraula de la frase Et ex istis nati qui. A part dels puntsque podem trobar a cada costat de Fuaerint, a la ltima lnia, no hi ha ms separacions, ni ambpuntuaci ni amb espais en blanc, l'escriptura s contnua. Tot i aix, les paraules es podendistingir sense problemes.

1 S'especifica qui sn els seus i tots els aspectes relacionats amb aquest tema en els punts 3.3 i 3.4.2 La Collezione epigrafica dei Musei Capitolini... a cura di SILVIO PANCIERA. (Mirar l'apartat 5)

4

Figura 2. Imatge de la Incripci Funerria. Font: CE. Tav. XLI.1

3. Contingut

3.1 Edicions del text

L'nica edici3 que he pogut trobar ha estat la de la Collezione epigrafica dei Musei Capitolini4.Abans de la publicaci d'aquest llibre, es tractava d'una inscripci indita, per tant no hi haedicions anteriors que en parlin. Tampoc he trobat cap edici posterior que l'hagi estudiada.Patrizia Sabbatini Tumolesi s l'encarregada de la redacci d'aquesta edici de la inscripci, i, toti que no en posa la traducci, s que hi trobem la transcripci, la descripci, les mides, lalocalitzaci i els aspectes ms destacables de la llosa i del text, aix com tota aquella informaciaddicional que ella va trobar pertinent.

3.2 Transcripci del text i aparat crtic

Ds (hedera) Manib(us)L(ucius) Caecilius Ianuarius

fecit sibi et suis libertislibertabusque posterisq(ue)

eorumet (hedera) ex (hedera) istis (hedera) nati (hedera) qui

fuaerint (!)

A continuaci exposo la trancripci de l'autora de l'edici dels Museus Capitolins, qui abviaalguns elements que jo he cregut pertinents a incloure (com la hedera i la I llarga):

Dis Manib(us)L(ucius) Caecilius Ianuarius

fecit sibi et suis libertislibertabusque posterisq(ue)

eorumet ex istis nati qui

fuaerint (!)

3.3 Traducci

Als Deus Mans. Lucius Caecilius Ianuarius va fer/ha fet (fer aquesta inscripci), per a ell mateix ipels seus lliberts, llibertes i descendents d'aquests i pels que hauran nascut d'aquests.

3 En el mateix Collezione epigrafica dei Musei Capitolini, vaig trobar un apartat on explicava que s'estava o s'haviaelaborat un nou catleg epigrafic (el NCE). He trobat, en algunes editorials, que el llibre s de l'any 2012, per nohe pogut accedir a ell mitjanant les biblioteques o lnternet, per tant, si all un nou autor ha tractat l'epgraf i si hi ha informaci addicional, no he pogut incloure-la.

4 CE Capitol., 58.

5

3.4 Comentari

Cal destacar que a la destinaci habitual sibi et suis libertis libertabusque posterisque eorum, al'epitafi s'hi afegeix una altre: et ex istis nati qui fuaerint, que confirma i reitera el desig dereservar l's de la tomba per la descendncia. L'autora presenta aquest fet com a excepcionaldins l'mbit de l'epigrafia urbana. s destacable, tamb, el fet que s'hi pot trobar el praenomen,el nomen i el cognomen, i per tant podem suposar que s un ciutad rom, per no se'nsespecifica ni la tribu ni la filiaci, per la qual cosa es pot pressuposar que al mort no liinteressava destacar aquesta informaci i/o que no devia formar part d'una famlia moltimportant dins la societat. Tampoc apareix cap crrec que l'associ a un estament concret.

Hi trobem, a ms a ms, la forma diftongada anormal fuaerint, que, curiosament, es trobatamb en una altre inscripci publicada en el CIL5 i que sembla ser del mateix Lucius CaeciliusIanuarius de la inscripci que aquens ocupa. D'aquesta, no se'nconeix l'origen, noms se sap queformava part de la colleccitusculana del Passionei6,constituda en gran part dematerial de procedncia urbana ique avui dia es conserva alsMuseus Vaticans (Gall. Lap., III, inv.8044). Com podem veure en laimatge (fig. 2), les duesinscripcions s'assemblen molt. Toti tenir diferent ordinatio, els textsnoms es diferencien en petits elements: en l'aparici de la dona, Domitia Evtychia, i en lesmesures en peus: In fronte pedes X i In agro pedes XII (deu peus de front i dotze de profunditat).El tipus de lletra tamb s diferent, per coincideixo amb Patrizia Sabbatini en que la hedera smolt semblant i en que, en general, sembla ser de la mateixa persona. Sabbatini creu que elselements addicionals d'aquesta segona inscripci, fan pensar que es tracta del titulus principal:collocat potser davant de la tomba quan els dos conjugues eren encara en vida. L'inscripcidels Capitolins hauria, en canvi, d'atribur-se al moment, poc desprs, de la sepultura de L.Caecilius Ianuarius, pel qual s'esculpeix un epgraf personalitzat amb la repetici, no obstantaix, de la mateixa formula de la primera7.

5 CIL 06 (2), 13755.6 No he pogut trobar, si n'hi ha, cap catleg epigrafic amb les inscripcions d'aquesta collecci.7 Proprio queste ulteriori specificazioni fanno pensare alla lastra dei Musei Vaticani come al titulus principale,

posto forse sul fronte del sepolcro quando i due coniugi erano ancora in vita. L'iscrizioni dei Capitolini dovrebbe invece attribuirsi al momenti, di poco successivo, della sepoltura di L. Caecilius Ianuarius, per il quale viene scolpita un'epigrafe personalizzata, con la ripetizione per delle stesse formule di riserva della prima. pg. 133 del llibre La Collezione epigrafica dei Musei..., les dades bibliogrfiques del qual trobem a l'apartat 5.

6

Figura 2 Font: CE. Tav. XLV. 2

Al mateix CIL hi ha una altre inscripci8 on surt el nom de Lucius Caecilius Ianuarius. Provinent del'antiga Villa Matthaeiorum, ara de Hoffmann. s una inscripci de l'poca de l'emperadorCaracalla amb el llistat de membres de la V cohort de l'emperador, segons l'autor. Tot i quepodria tractar-se del mateix personatge, ja que el nom sembla coincidir, no estic segura de si sell, i tampoc he pogut trobar ms informaci en manuals d'onomstica eqestre que hocorroborin9. A ms a ms els anys no acaben de coincidir (Caracalla s un emperador deprincipis del segle III i el nostre personatge va morir al segle II, tot i que no sabem amb exactitudquan). S'ha de dir que segons la pgina web del Epiggraphische-Datenbank Clauss Slaby, elnom que hi apareix s Lucius Caecilius Ianuarius, per en el CIL, el nom apareix com a LCaecilius I Ianua R, i tenint en compte que en un altre part de la inscripci hi ha un personatgeamb el cognomen Ianuarius al complert, i que a la inscripci funerria no apareix cap refernciaa la seva carrera militar, podria tractar-se perfectament d'una altre persona. He cregut pertinent,per, comentar-ho com a possible teoria sobre qui podria ser el difunt.

Finalment, esmentar que hi ha una altre inscripci on apareix el nom de Domitia Evtychiae10,concretament, la inscripci dicta:

D MDOMITIAEEVTYCHIAEDOMITIUSEVTYCHES

MATRI DVLCB M

Podria ser la inscripci funerria de la dona de L. Caecilius Ianuarius, tot i que el seu marit noapareix per enlloc i no hi ha res que ho pugui verificar.

3.5 Dataci

L'autora data la inscripci al segle II d.C., per no esmenta el mtode deductiu que ha utilitzatper afirmar-ho, i jo no he trobat la manera de verificar-ho o de desmentir-ho amb la pocainformaci que cont el text.

8 CIL 06 (2), 1057, 1058, 31234.9 DEVIJVER, H. Prosopographia militiarum equestrum quae fuerunt ab Augusto ad Gallienum. Leuven: Universitaire

Pers Leuven, 1976-2001.L'Ordre eqstre: histoire d'una aristocratie: IIe sicle av.J.-C. - IIIe Sicle ap.J.-C.: actes du colloque international: Bruxelles-Leuven, 5-7 octobre 1995.Organis per Sgolne Demougin, Hubert Devijver et Marie-Thrse Raepsaet-Charlier. Rome: Ecole franaise de Rome; 257.

10 CIL 06 (3), 17004

7

4. Context histric

4.1 L'Imperi Rom i la ciutat de Roma al segle II d.C

Ens trobem en plena etapa de l'Imperi Rom, en el perode de mxima expansi territorial(l'Imperi est format ja per tota la costa Mediterrnia, a ms a ms de tot el territori europeufins a Britnia i algunes zones d'sia i d'Orient). Sota la dinastia Antonina (96-192 d.C) i laSeveriana (197-235 d.C aprox.), l'Imperi visqu els moments de ms esplendor i prosperitat,coneguts amb el nom de segle d'or. Aquests emperadors, faran grans reformes poltiques,econmiques i socials que milloraran les condicions de vida a les grans ciutats i sobretot a Roma.Tamb impulsaran grans obres pbliques (com a exemple, tenim la Columna Trajana, el forumdel mateix emperador o el temple d'Adri) que engrandiran la ciutat de Roma i la faran ser undels centres culturals ms importants, fins i tot desprs de la caiguda del propi Imperi.En aquest perode, es fixen les fronteres, s'acaben d'annexionar algunes zones a l'Imperi i esfinalitza amb l'expansi, deixant les empreses blliques amb un objectiu, en general, msdefensiu que conqueridor. s en aquest segle on es creen les estructures defensives msimportants del limes per protegir-se de les invasions brbares, que seran cada cop msfreqents.s tamb l'poca en que es comena a fer ms fort el cristianisme. Tot i que la majoriad'emperadors d'aquest perode perseguiran la religi i intentaran expulsar-la del territori rom,els cristians es faran cada cop ms nombrosos, provocant alguns conflictes socials que ms tardtrencaran la pau de l'Imperi.

4.2 Mn funerari rom al segle II d.C

El culte als morts era molt important pels romans. La mort s'adornava amb tot un seguit derituals i cerimnies dedicades a realar la vida del difunt i a evitar que la seva nima estiguscondemnada a vagar eternament. s per aix que un dels cstigs ms greus dins aquest contextera perdre el privilegi de poder ser enterrat. Els ritus funeraris s'iniciaven fins i tot abans que el malalt mors (per exemple: quan estava apunt de morir, un dels familiars ms propers li recollia l'ltim al amb un pet i li tancava elsulls). Un cop mort, se celebraven ms rituals com la conclamatio (on tots els familiars i personesproperes al mort l'anomenaven en veu alta) o la preparaci del cadver (del que s'encarregavenles dones), que finalitzaven amb l'exposici del difunt al llit mortuori (que segons l'estamentsocial d'aquest, durava ms o menys dies i que tamb tenia els seus rituals). El funeral consistiaen fer una espcie de process on participaven tot un seguit de ploraneres, mims, esclaus i, engeneral, personatges que feien de la mort un gran esdeveniment. Quant als enterraments, n'hi havia de dos tipus (i tots dos tenien lloc en una necrpolis): lesincineracions, que en general estaven reservades a les classes socials ms altes, i lesinhumacions, protagonitzades pels estaments ms pobres i pels esclaus. A partir del segle que

8

ens ocupa, per aix, grcies a la influncia cristiana es generalitzaran cada vegada ms els segonsper a tothom. Normalment, les incineracions es duien a terme al peu de la tomba. La pira podiaser preparada de diverses maneres i era alimentada per els objectes personals del difunt que elsfamiliars hi llenaven. Un cop consumida la foguera, s'apagaven amb vi les brases enceses i elsparents recollien el que quedava del cadver i ho dipositaven en una urna funerria que desprss'enterrava al sepulcre. Com es pot veure en la imatge, la majoria de necrpolis estaven situadesfora muralles i prop de les vies principals, de manera que els viatgers podien llegir els epitafisdels difunts, fent aix que no s'oblidessin les seves vides.

9

Figura 3. Tombes romanes dels segles II i III d.C, Barcelona.

5. Bibliografia

CIL (Corpus Inscriptionum Latinarum) VI: Collegerunt G. HENZEN, I. B. DE ROSSI, E. BORMANN, CHR. HUELSEN, M. BANG. Inscriptiones urbis Romae Latinae:

pars II: A-Claudius. Edid. E. BORMANN, G. HENZEN, CHR. HUELSEN. Monumentacolumbariorum. Tituli officialium et artificium. Tituli sepulcrales reliqui. 1882

pars III: Claudius-Plotius. Edid. E. BORMANN, G. HENZEN, CHR. HUELSEN. Titulisepulcrales. 1886.

DEVIJVER, H. Prosopographia militiarum equestrum quae fuerunt ab Augusto ad Gallienum. Leuven: Universitaire Pers Leuven, 1976-2001.

Epigraphik-Datenbank. Clauss-Slaby: http://manfredclauss.de/ (ltima consulta: 03/01/2014 a les 19:42).

IGLESIAS GIL, Jos Manuel; SANTOS YANGUAS, Juan. VADEMECUM para la epigrafa y numismtica latinas. Santander: 2011.

LASSERE, Jean-Marie. Manuel d'epigraphie romaine. Paris: Picard, cop. 2005.

L'Ordre eqstre: histoire d'una aristocratie: IIe sicle av.J.-C. - IIIe Sicle ap.J.-C.: actes du colloque international: Bruxelles-Leuven, 5-7 octobre 1995.Organis per Sgolne Demougin, Hubert Devijver et Marie-Thrse Raepsaet-Charlier. Rome: Ecole franaise de Rome; 257.

MAYER Y OLIV, Marc (director cientfic). Diccionari Illustrat: Llat-Catal; Catal-Llat. VOX, Larousse Editorial, S.L., 2011.

MOLISANI, Giulio. La Collezione epigrafica dei Musei Capitolini: le iscrizioni greche e latine. (CE) Roma: L'Erma di Bretschneider, 1973.

Musei Capitolini: http://es.museicapitolini.org/ (Data de consulta: 18/12/2013 a les 17:20).

PANCIERA, Silvio. La Collezione epigrafica dei Musei Capitolini. Edizioni di Storia e Letteratura. Roma, 1987.

TORRENT I RAFERT, Anna; VILANOVA NOGU, Fina. Llat. 2n Batxillerat. Editorial Barcanoca S.A., 2009.

10

Wikipdia: Historia de Roma: http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Roma (Data de consulta: 05/01/2014 a les 11.12).

Imatges: - Imatge de la portada: http://superfurrylibrarian.wordpress.com/category/historia-del-libro/ (Data de consulta: 07/01/2014 a les 20:00).

- Figura 1: Mapa de la Via Ostiense.Font: http://www.vroma.org/images/mcmanus_images/index11.html (Data de consulta: 06/01/2014 a les 18:38)

- Figura 2: CE. Tav. XLV. 2

- Figura 3: Imatge presa per l'alumna.

11