redacció: 93 624 25 17 - linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona 12 de març de 2014 · Núm.81 · www.linialescorts.cat

Equipaments pàg 10

Reclamen la construccióde la residència per a discapacitats intel·lectuals

Commemoració pàg 15

Les Corts celebra el DiaInternacional de la Donareivindicant la igualtat

Societat pàg 14

Micromecenatge per a un nou Ateneu Popular

Esports pàg 21

El RC Polo guanya elcampionat català de pàdel

Obre un nou centre pioner enla recerca contra l’Alzheimer

L’equipament s’ubicarà a la Gran Via de Carles III i vol ser un referent europeu en el diagnòstic de la malaltia pàg 10

50 anys d’educació i país

pàg 14

L’Escola Thau celebra el cinquantè aniversari amb una gran festa

Entrevista pàg 19

Josep Escofet: “L’equilibrientre els grans centres i elpetit comerç s’està trencant”

Cultura pàg 14

Carla Bruni actuarà alsjardins de Pedralbesel pròxim 19 de juny

línialescorts

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 12 març 2014línialescorts.cat

3 | En Portada 12 març 2014 línialescorts.cat

Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar la setmana passada unabateria de mesures amb l’objectiu

de “protegir i promocionar”aquests establiments antics. Entred’altres, proposa la redacció d’unllistat de comerços emblemàtics dela ciutat –el consistori calcula quen’hi ha uns 400– per part d’unacomissió especial i suspendre pro-visionalment les llicències d’o-bres i d’activitat per impedir ac-tuacions que puguin transformaraquests locals o desmantellar laseva activitat. “El Pla vol garantirla conservació patrimonial i elvalor comercial que exerceixen”,explica Raimond Blasi, regidor deComerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Les Corts Jo-sep M. Roig, secretari de l’asso-ciació. “Portem tres anys denun-

ciant la situació dels nostres co-merços i el partit de govern hapassat del tema fins ara, quan lapressió mediàtica és més intensa”,afegeix Roig, que posa en valor l’e-xistència d’aquests tipus d’esta-bliments històrics.

Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajuntamentque aquestes botigues siguin de-clarades patrimoni de la ciutat iasseguren que el govern muni-cipal “està més interessat en elnegoci de les grans marques”,que són les que sovint ocupen elsespais que deixen els comerçosantics que han hagut de tancar,com la Llibreria Catalònia, la Lli-breria Canuda o Joguines Mon-forte. Però la llista dels que estanen perill de tancar les seves ve-tustes portes, com el ColmadoQuílez o el tèxtil El Indio, és en-cara més llarga.

El tancament de la memòria» L’Ajuntament presenta un nou pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar

» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”

F. Javier RodríguezLES CORTS

REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.

Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

12 març 2014

Districte| 4

línialescorts.cat

El barri de la Maternitat i SantRamon tindrà una superilla elmes d’abril. Aquest és el projec-te que ha presentat l’Ajunta-ment, que contempla crear 5 su-perilles pilot en els pròxims qua-tre anys i en el que preveu in-vertir 10 milions d’euros. La mésavançada de totes i la primeraque es posarà en marxa és la deles Corts.

L’impuls de les cinc superillespilot a Barcelona es fa amb l’ob-jectiu de tenir una visió trans-versal de la ciutat que incloul’urbanisme, el medi ambient,l’habitatge, les infraestructures iles tecnologies de la informaciói la comunicació, i té com a ob-jectiu un nou model de ciutat quepretén implantar el concepte de“barris a velocitat humana”.

Una superilla és una àrea

d’organització urbana on es tre-ballen objectius concrets de mo-bilitat sostenible, revitalització del’espai públic, foment de la bio-diversitat i el verd urbà, cohesiósocial, autosuficiència energèti-ca i participació ciutadana, in-dependentment dels límits te-rritorials o demogràfics. És a

dir, zones més petites que un ba-rri on s’hi prenen mesures comla reducció del trànsit o el fomentdels espais verds.

La superilla de les Corts, albarri de la Maternitat i Sant Ra-mon, s'està implantant al voltantde la Travessera de les Corts, l’a-vinguda de Madrid, Gran Via

de Carles III i el carrer de RieraBlanca. En aquesta zona hi viuenunes 11.000 persones i hi ha524 habitatges per hectàrea, elque la converteix en la superillaamb més densitat residencial deles cinc que s’han projectat.

La superilla de la Maternitati Sant Ramon tindrà com a prin-cipals espais relacionals els Jar-dins de Bacardí i els Jardins deJosep Goday i Casals. A més,l’Agència d'Ecologia Urbana ja hafet una diagnosi de la zona i hadissenyat les primeres actua-cions a realitzar, que començarana l’abril. Es tracta de la creaciód’una cruïlla intel·ligent entreRonda Brasil i la travessera de lesCorts, les microurbanització delcarrer Benavent i del pàrquingadjacent en aquest mateix carrer.

Per més endavant, s’ha pro-posat la construcció de mitgeresper a la captació d'energia solaro la monitorització d'un conjuntd'habitatges per millorar els con-sums energètics.

Els barris del futur» L’Ajuntament posa en marxa un pla pilot per crear cinc superilles a la ciutat en els pròxims 4 anys» La del barri de la Maternitat i Sant Ramon és la més avançada i es posarà en marxa el mes d’abril

URBANISME4El projecte con-templa quatre superilles més a laciutat que es construiran en elspròxims 4 anys: a Hostafrancs, al’Antiga i la Nova Esquerra del’Eixample, al Poblenou i a laplaça de les Glòries.

El projecte l’ha treballat Hà-bitat Urbà en col·laboració ambl'Agència d'Ecologia Urbana perfer un diagnòstic acurat de les zo-nes de la ciutat que podien con-vertir-se en superilles, i s’hanseleccionat aquestes 5 àrees piloton es desenvoluparà aquest pro-jecte. També es comptarà amb laparticipació ciutadana i ja s’hacreat un grup impulsor, confec-cionat un mapa d'actors impli-cats, s’han organitzat sessionsinformatives, tallers participa-tius i una activitat per identificarracons i camins d’interès.

Un projecte també de ciutat

L’àmbit de la superilla de les Corts (a dalt), la cruïlla entre Brasil i travessera de les Corts (a baix) i el carrer Benavent (a la dreta). Fotos: Google Maps

El projecte vol implantar els barrisa velocitat humana

RedaccióLES CORTS

Objectius | Sis metes a aconseguir amb les superillesPer tal de poder definir les mesures concretes a cada una de les superilles s’han dissenyat

sis objectius principals, que són: mobilitat sostenible, revitalització de l’espai públic, fo-ment de la biodiversitat i el verd urbà, augment de la complexitat urbana i la cohesió

social, metabolisme urbà més autosuficient i la integració dels processos de governança.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 12 març 2014 línialescorts.cat

| 6Opinió 12 març 2014línialescorts.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@monicapunti: Feina a fer el #DiadelaDona:'Una de cada tres dones europees ha estatvíctima d'una agressió sexual o física'.#stopviolènciadegènere.

@nuriaingles: Regalem a en Monago un"cuadernillo de matemáticas básicas". Compot governar la incultura i l'estultícia? #ba-lancesfiscals, #balancesmonago.

@omnium: Manifest #somescola 10F: Noconsentirem que es rebenti el sistema educatiu català. Ens hi juguem el futur.L’escola en català.

Les persones tenim moltescares o facetes i hauríem detenir-ne dues ben destacades.Una d’aquestes seria la de sub-misos, dòcils, obedients; comxais o coloms. L’altra, la d’in-submisos, rebels, astuts, crítics;com llops o serps.

Submisos a tot allò positiu icreatiu de tots i per a tots. Obe-dients a la consciència. Dòcils ala “silenciosa i suau veu de laVida”, a la que pertanyem. Enqualsevol situació (bona o do-lenta), i malgrat tot, com a ex-pressió de confiança bàsica quela vida es mereix i ens demana.Deixant-nos ensenyar per unaeducació democràtica, quecerca treure el bo i millor quetots tenim. Bons minyons ambels pares quan ja són grans.Amb memòria per recordar elsorígens i la identitat. Cooperanten xarxa, amb actitud positiva,per construir el bé comú i pre-servar el que és de tots.

Insubmisos a tot allò nega-tiu i destructiu del bé comú o lamajoria. Crítics amb el quediuen pels altaveus o ens mos-tren per les pantalles. Reticents

a uniformes, modes o el quèdiran. Astuts per no donar unxec en blanc a la feina i per nodonar per suposat que els nos-tres estalvis (minsos o no),estan en bones mans. Esquerpsamb la doble moral de bonapart de la dreta i amb el sovintdogmatisme de l’esquerra. Re-bels a una educació autoritàriaque “busca obrers o soldatsobedients”. Combatius amb lacorrupció i els abusos autorita-ris. Contestataris amb que la ri-quesa estigui en mans de pocs.

No hi ha muntanyes nomésamb solei o només amb obaga.No hi ha dia sense nit. No hi hamonedes només amb una cara.Les dues són necessàries perser. Així, les persones, per ser-ho, vivim amb moltes cares,però amb dues ben marcades;doncs si no seríem mesells, rí-gids, frígids o panxes conten-tes. “Si només vas on et diuen,no arribes enlloc”.

Com xais o com llops; depe-nent d’on, de què, de com iquan. Amb tan sols una carano seríem humans i el mónseria inhabitable.

#AraMésQueMai#DiaDeLaDona

4Submissió, insubmissióper Joan-Andreu Macià

#BalancesMonago

En la meva infantesa em solienexplicar un relat sobre un influ-ent personatge del judaismed'origen català, nascut a Barce-lona. El seu nom era SalomonBen Aderet.

L'any 1256, Salomon BenAderet comença a dirigir com arabí els jueus que habitaven aBarcelona. Aquesta era una co-munitat molt pròspera, tant enel vessant econòmic com en elcultural, i el llegat històric és im-mesurable tal com podem apre-ciar en les més del total de10.000 responses que el rabí vaescriure, en la seva majoria enla que era la seva llengua ma-terna, el català.

De petit em fascinava unrelat de la seva vida, sobre unadona coneguda com "la boja delveïnat". Un dia ella va anar aveure el rabí, a queixar-se sobreel mal comportament del seumarit, amb l'exigència d'un im-minent divorci i ser remune-rada amb una manutenció.

El rabí va cridar el seu espòsi li va requerir que alliberés ladona del calvari al qual estavasotmesa. Però el marit amb certsarcasme li va replicar: “Potserdonaràs credibilitat a les parau-les de la meva dona? No sapsque està boja?”

El rabí li va respondre ambuna frase la qual jo atresorocom una gran saviesa rabínica:“La teva dona potser pot estarboja, però els bojos tambésaben el que volen d'ells matei-xos, ja que manifesten el seu

propi interès i ho fan amb vehe-mència, i fan sortir a la llum laveritat”.

Aquest relat va fer que en elmeu primer viatge a Barcelonabusqués entre els carrerons delCall jueu la casa on el rabí Salo-mon Ben Aderet havia viscut, iconèixer el lloc on va dictaminar"que els bojos també saben vet-llar pels seus propis interessos."

El cert és que no la vaig tro-bar, la casa, però avui, quan ca-mino pels carrers del Call, lesseves pedres em murmurenhistòries que desperten el meuinesgotable interès pel tema.

Em relaten la història delpoble jueu, la forma en què hansabut integrar-se en la societat,els camins pels quals li ha tocatcaminar buscant vetllar per in-teressos en comú de la nostracultura i del lloc on ens ha tocatviure.

Avui sóc rabí a Barcelona.Són temps en què Catalunyaestà immersa en un profunddebat del qual escoltem el seuressò constantment, als carrers,sobretaules de restaurants o alscafès de mig matí. Són els sonsque clamen una voluntat devoler fer les coses per nosaltresmateixos sense dependre d'al-tres. I entre tots poder viure mi-llor i en harmonia.

I llavors em repeteixo unavegada i una altra: si el boig tédrets... Tots hem i podem fer es-coltar la nostra voluntat. El dià-leg trenca barreres i marcafronteres il·limitades.

per David Liebershon (Rabí de Jabad Lubavitch)

4Abans i avui

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línialescorts.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.33380-2005

redacció:linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Fa dies, davant de casa, al carrerEuropa del barri de les Corts,mentre descarregava la compraun agent de la Guàrdia Urbanaem posava una multa amb riscde grua. Sort que vaig baixar rà-pid per anar a guardar el cotxe algaratge, que el tinc a dos-centsmetres de casa.

Vaig estacionar el cotxe enuna zona de càrrega i descàrregaa dos quarts de quatre de la tardaamb moltes places lliures per alsvehicles de repartiment. Vaig de-manar disculpes a l’agent fent-lisaber el motiu d’haver deixat elcotxe estacionat durant noméscinc minuts, però no hi va havermanera. La seva resposta va serque hauria d’haver deixat el cotxeal garatge i haver fet els viatgesque calgués a peu amb la càrrega.

No hi ha dret. Em sento fatal.La impotència que es té en aques-tes situacions és molt gran. Arabé, ells, la Guàrdia Urbana, podenaparcar impunement davant del’escola Xiroi, dels contenidors dereciclatge o d’Anselm Clavé 19-21 per anar a esmorzar al bar. Jo,si ho faig, tindré una multa i grua.

Ells i els seus superiors no hande donar exemple a la ciutada-nia? Quina vergonya! Seguirempagant impostos, taxes, IVA iIRPF per poder mantenir totsaquells que es pressuposa i diuenque vetllen pel nostre benestar.

4Queixa veïnalper Antoni Rodríguez

7 | Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 12 març 2014 línialescorts.cat

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com12 març 2014línialescorts.cat

@Iaia_Toneta: Diu Monago que si ens po-dem carregar un tros de Portugal perquèExtremadura pugui tenir port, que és injustque Catalunya en tingui i ells no.

@gcalvetbarot: La dimissió de la periodistarussa és un exemple de coratge i compro-mís per la democràcia. Aquests gestos síque fan història.

@PostureigCatala: Avui s’ha anunciat laretirada del millor capità de la història delBarça: Carles Puyol #GraciesPuyol #Etern-capità.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Llevo veinte años impartiendo clasesentre adolescentes con muchos hipe-ractivos por medio. ¿Qué decir de la hi-peractividad? Pues que sí, que existe,pero no como una enfermedad sinocomo un negocio por un mal hábitoadquirido.

Artículos científicos, observacionesescolares e investigaciones de médicosratifican lo anterior. Malas costumbresal dormir, abuso de azúcares antes deir a la cama, ausencia de rutinas encasa, ausencia de esfuerzo en tales ru-tinas, ausencia de disciplina y de lí-mites más la impulsividad que elloconlleva, son las causas probadas quemuchos estudios clínicos han demos-trado y que explican como la sociedadpermisiva de hoy en día promueve laplaga actual del TDAH.

Ante el anterior alud de pruebas, nose comprenden dos cosas. La prime-

ra, cómo un trastorno que se dia-gnostica por observación y no poranálisis clínicos, se trata con anfeta-minas. Parece más lógico que si la hi-peractividad resulta algo conductual yadquirido por unos malos hábitos,no debería tratarse con psicotrópicos,drogas que cuestan 30 euros la cajetillay con efectos secundarios no deseados.

Debo mencionar aquí que la mayo-ría de alumnos hiperactivos que he co-nocido sufrían algún desmayo en cla-se bajo tales narcóticos, retrasos en sucrecimiento y desidia como estudian-tes. La segunda cosa que no se en-tiende es cómo se permite que existancursos oficiales de formación perma-nente sobre el TDAH para docentes ypersonal sanitario si existen dudascontrastadas sobre lo que se predica.¿No está resultando la hiperactivi-dad dudosa un lucrativo negocio?

4Hiperactividad: un negociopor David Rabadà

per Jordi Lleal

La vicepresidenta del govern espanyolanuncia el nou “Pla hidrològic de laConca de l’Ebre” dient que la decisió espren amb el diàleg entre les parts i ambestudis tècnics favorables. Quin diàlegi quins tècnics? A algú li estranya la de-cisió del govern espanyol?

Per a mi no hi ha cap novetat, aques-ta nova escaramussa no pretén res mésque furgar perquè, a Catalunya, una partdels territoris es divideixin en dos bàn-dols. A favor: la comunitat de regantsque estan la mar de contents perquè aixípodran regar uns milers d’hectàreesmés, als que s’afegeixen els constructorsque s’encarregaran de fer els embas-saments i canalitzacions necessàries. Encontra: els ecologistes i la gent del del-ta que alcen el crit al cel perquè això re-portarà més salinització de les aigues de

“lo riu” i més regressió del delta ambl’empenta del mar i la poca aportació desòlids.

Ja tenim el teatre d’una picabarallaque comportarà divisió entre interes-sos contraposats a la societat catalana.Penso que s’ha de ser curosos en el trac-tament i la negociació entre les partsoposades, no cal prioritzar una opció ol’altra, s’han de poder conjuminar lesdues, ningú ha de sortir content ni en-fadat del tot i s’haurà de tenir molta màesquerra per arribar a tancar un acord.El que és cert és que 3.000 hectòmetrescúbics a l’any segons els tècnics im-parcials són insuficients i segons la gentde la zona també. Amb les experiènciesanteriors de com actua el ministre Ca-ñete, no serà que volen fer un transva-sament “d’amagatotis”?

4La batalla de l’Ebre

La polèmica torna a estar servida.Aquesta vegada totes les mirades secentren en l’avantprojecte de llei or-gànica “per la protecció de la vida delnounat i els drets de la dona emba-rassada” o la col·loquialment anome-nada “reforma de la llei de l’avorta-ment”. El títol de l’avantprojecte ja ésun clar indicador d’un conservadoris-me extravagant perquè s’abandonala consideració de l’avortament comuna qüestió de “salut sexual i repro-ductiva” per passar a ésser contem-plada com una matèria relativa a la“protecció de la vida del preconcebut”i, paradoxalment, “dels drets de ladona embarassada”. Drets? On són?Estem davant de la que podrà ser la lleimés restrictiva de l’avortament apro-vada en tota la democràcia i, a més, s’a-parta clarament dels paràmetres de-finits a la Resolució CE 1607 (2008) del’Assemblea Parlamentària.

Poder interrompre l’embaràs du-rant les primeres 14 setmanes deixa deser un dret. Així mateix, dels tres su-pòsits d’avortament, que tradicional-ment han estat despenalitzats, en sub-sistiran només dos: la violació i el “greuperill per a la vida, la salut física o psí-quica de l’embarassada”. En cas de vio-lació, l’avortament haurà d’ésser prac-ticat dins les dotze primeres setmanesde gestació, exigint-se la denúnciadels fets.

Si existeix un greu perill de l’em-barassada, es demanarà la presentacióde dos informes mèdics motivats, in-dependents i diferents al centre mèdicon es pugui arribar a practicar l’avor-tament.

El tercer supòsit, “malformacionsfetals greus”, queda eliminat i noméses contemplarà si la malformació fe-

tal causa un “perill per a la salut psí-quica de l’embarassada”, entenentcom a anomalia fetal, la mort del fetuso del nounat; la qual requerirà ser acre-ditada per un informe mèdic motivat.

En els processos d’avortament queafectin menors d’edat entre 16 i 18 anyso majors d’edat en règim de curatela,serà necessari l’assentiment dels pro-genitors. Si afecta menors de 16 anys,el consentiment exprés dels progeni-tors esdevé obligatori. En cas de dis-crepàncies entre ambdues parts, s’hau-ran de resoldre a través d’un procedi-ment nou habilitat a tal efecte i esta-blert a la Llei d’Enjudiciament Civil. I,si no es pot consultar els progenitors,serà el jutge qui decidirà sobre laqüestió.

Tal com hem pogut comprovar, elcaràcter retrògrad de la futura llei or-gànica es troba palès al llarg de tot l’ar-ticulat. Als nombrosos requisits jurí-dics que generen certa inseguretat, s’hisuma un ostensible moralisme. Bar-rejant religió i moralitat amb políticai lleis tan sols podem obtenir còctelsagres, com aquest.

És evident que cap regulació rela-tiva a l’avortament aconseguirà acon-tentar tothom, però el que no podempermetre és un foment de l’avortamentclandestí a causa d’una involució i unretorn al passat dins una societat mo-derna i globalitzada com l’actual.

Per què en lloc de modificar les dis-posicions del Codi Penal relatives a l’a-vortament no es modifiquen les delsdelictes econòmics per tal de comba-tre la corrupció? És evident que el go-vern actual utilitza l’avortament coma cortina de fum amb la finalitat de notractar temes que el perjudicarien a ellelectoralment parlant.

4La modernitat retrògradaper Anna-Clara Martínez

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 889 | 12 març 2014 línialescorts.cat

12 març 2014

Les Corts| 10

línialescorts.cat

A finals de febrer es va inaugu-rar a les Corts un nou centre pio-ner dissenyat per facilitar el diag-nòstic, el tractament i la investi-gació biomèdica en l’Alzheimeri en altres malalties neurodege-neratives per a les quals encarano hi ha curació. El BarcelonaAlzheimer Treatment & ResearchCenter està impulsat per la Fun-dació ACE (Institut Català deNeurociències Aplicades) amb lacol·laboració de l’empresa far-macèutica Grifols i està ubicat ala Gran Via de Carles III.

El nou equipament va ser in-augurat pel president de la Ge-neralitat, Artur Mas, la presi-denta del Parlament, Núria deGispert, i el conseller d’Econo-mia, entre altres. El presidentMas va destacar la “meritòria i

excel·lent tasca” de la FundacióACE, que gestiona i coordina elcentre, ja que fa una “feina sa-nitària, però sobretot social,amb claredat d’idees i amb lasensibilitat d’acompanyar i edu-car les famílies dels malalts”.

El centre compta amb una

superfície de 1.800 metres qua-drats dividits en dues grans àre-es: la unitat de diagnòstic i la uni-tat d'assaigs clínics, que inclou l'Hospital de dia de tractamentfarmacològic i neix amb l’objec-tiu de consolidar-se com un re-ferent a nivell europeu.

El president Artur Mas va presidir l’acte d’inauguració. Foto: Fundació ACE

Obre a les Corts un centre pioner en la recerca contra l’Alzheimer

» L’impulsa la Fundació ACE amb la col·laboració de l’empresa Grifols» L’objectiu és ser un referent europeu en el diagnòstic de la malaltia

La superilla i la residència pera discapacitats centren el PlePOLÍTICA4El passat 6 de marçes va celebrar el Consell Plenarion el govern del Districte vapresentar el seu projecte de ba-rris a velocitat humana i on l’o-posició va reclamar que es des-encalli la construcció de la resi-dència per a discapacitats in-tel·lectuals.

La mesura de govern Barrisinclusius, barris sostenibles a ve-locitat humana, presentada pelgovern, vol implantar una novamobilitat i un nou model pro-ductiu autosuficient. S’aplicarà aSant Ramon i la Maternitat ons’hi farà una de les cinc superi-lles de la ciutat. D’altra banda,també es va presentar el procésparticipatiu en el qual els veïns

del districte poden fer les sevesaportacions per millorar la xar-xa de carrils bici dels barris.

L’oposició, per la seva banda,va reclamar que es presenti unanova proposta d’ubicació per a laresidència per a discapacitatsintel·lectuals. La proposició, pre-sentada per ICV-EUiA i aprova-da per unanimitat, insta el go-vern a presentar “una nova pro-posta d’ubicació de la residèn-cia per a persones amb discapa-citat intel·lectual, així comunes previsions d’execució de l’o-bra”. Segons ICV-EUiA, desprésque CiU descartés ubicar-la al’àmbit de les Cristalleries Planell,no s’ha treballat per trobar unanova ubicació a l’equipament.

URBANISME4Fa uns dies, elpassat dissabte 22 de febrer, esva fer al barri de la Maternitat iSant Ramon la campanya Dis-sabte fem el barri a fons, una ac-tuació municipal de neteja ex-traordinària i de caràcter inte-gral. Aquest programa, en actiudes de fa un any, s'emmarcadins la segona fase del Pla de Mi-llora de la Neteja Viària impul-sat des de 'Barcelona pel MediAmbient'.

Es tracta d’una actuació que

pretén millorar la qualitat delservei i la percepció de netejadels barris i que també busca laimplicació ciutadana. Cada set-mana, les actuacions d'aquestprograma es realitzen en quatrebarris de la ciutat de manera si-multània. El dissabte 22 de fe-brer va ser el torn de les zonesde la Maternitat i Sant Ramon,en les quals, a més dels equipsde neteja especials, també s’hivan fer millores a l'espai públicsituat al voltant de les zones

d'actuació d'aquest Pla gràcies al'acord establert amb HàbitatUrbà.

La neteja integral del pro-grama Dissabte fem el barri afons inclou equips de neteja me-cànica, manteniment, neteja dezones verdes, zones infantils i degrafitis, entre altres. En aques-tes operacions també hi partici-pen equips de manteniment del’enllumenat, les fonts, el mobi-liari urbà, els espais verds i pe-tites infraestructures.

RedaccióLES CORTS

Les Cristalleries Planell van ser descartades per acollir la residència. Foto: Arxiu

Dissabte, dia de neteja

Fotografia | Una imatge de la Festa Major, premiadaUna imatge de la Festa Major de les Corts del fotògraf cortsenc Vicens Sàez

ha estat escollida entre les 50 millors fotografies del prestigiós certamenOpen Sony World Photography. La imatge, reconeguda en la categoria d’Arts

& Culture, immortalitza un instant de l’actuació dels Castellers de Sants.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8811 | 12 març 2014 línialescorts.cat

| 12 12 març 2014línialescorts.cat

Amb el suport de

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Dones, comerç i empresa

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 021

Segueix-nos a la web de l’Eixwww.eixsantslescorts.com

Març és el mes de les Dones. Fa molts anysque és així, d'ençà que a Alemanya, el 1911,es va retre homenatge per primer cop a lalluita de la dona juntament amb l'home alcamp del treball i a la societat en general.

Fem un salt en el temps i tornem al nos-tre present, per revisar quin és el paper deles dones al teixit comercial i empresarialde casa nostra.

Primera sorpresa, o pot ser no tant, ésque els comerços que tenen una dona alcapdavant sobreviuen millor a aquesta crisiactual que ens toca a tots. L’afirmació ve de lamà d’Anna Mercadé a la presentació de “Lasituació de les dones al comerç” l’estudi mésrecent que hi ha sobre aquest tema (2012)fet per l’Observatori Dona, Empresa i Econo-mia, junt amb Diputació de Barcelona.

Les ‘mestresses’, les dones que regentenels comerços a Catalunya, comparteixenuna estratègia davant els temps difícils: “espremen el cinturó, s’abaixen el sou, repar-teixen la feina... però no tanquen”, en pa-raules de Mercadé.

LES DONES GENEREN OCUPACIÓÉs indubtable que el comerç és un dels mo-tors de les ciutats, però la tendència del sec-tor ha canviat.

Tornem la mirada a l’inici del nostre segleactual. Des de 2001, el 67% de comerços hanestat creats per dones. I en poblacions demenys de 20 mil habitants encara hi ha mésdones que resolen obrir un negoci propi.

Pel que fa a l’emprenedoria, algunes as-sociacions grans i tradicionals dedicades alcomerç no s’han interessat gaire per aquestfet i les dones han hagut de crear-se xarxespròpies de dones empresàries i comerciantsper tal d’accedir a la formació i a l’intercanvide coneixements per ser més competitives iinnovadores.

NEGOCI, FAMÍLIA, TEMPS PERSONALPer a les comerciants, moltes vegades se’lss’hi fa molt difícil compatibilitzar els horarisi la conciliació laboral i familiar.

Si una dona decideix tirar endavant

amb el negoci, és possible que es quedisola al davant de la botiga, amb la qualcosa és impossible conciliar res. Per les em-presàries amb família, és important la co-rresponsabilitat. Que els homes també

siguin part activa de la responsabilitat i lacura de la família en tots els aspectes. Notothom té la sort de comptar amb l’ajutdels avis, que es faran càrrec dels fills.

ENCARA PATIM DESIGUALTATSLa percepció de les dones situa la proble-màtica del sector envers «aspectes estruc-turals» en el sentit que, a més de la crisieconòmica, diversifiquen també en aspec-tes de competència, manca de finança-ment i suport i, en especial, els horaris,segons l’estudi, i un percentatge superiorde dones que d’homes opina que no estanprou representades en la presa de deci-sions del sector.

Si mirem més enllà i abastem les con-dicions de les dones a les empreses, la di-ferència salarial entre dones i homessegueix augmentat, tot i l’aprovació de leslleis d’igualtat. La crisi ha portat més atur itreball més precari.

Això es tradueix en què una dona quefaci la mateixa feina que un home cobra,aproximadament, un 23% menys. El se-güent esglaó de baixada son les presta-cions socials. Si el sou d’una dona és mésbaix, també ho és la prestació per atur (-15,20%) i la pensió de jubilació (-38%).

Les xifres, traduïdes a l’àmbit privat, sig-nifica que les llars monoparentals, queestan formades per dones en un 90%,tenen més risc de caure en la pobresa.Aquestes dades les ofereix un informe delsindicat UGT, presentat a principi d’any.

Com evitem que el peix es mossegui lacua? Doncs aplicant polítiques reals d’i-gualtat que incrementin la taxa d’activitatde les dones i que incloguin polítiques pú-bliques a favor de la conciliació. Les donessón un motor social i econòmic. Aprofi-tem-ho! Feliç mes de març.

El nostre model de comerç, en perillDintre del sector del petit comerç hi ha un cert neguit. Aquesta inquietud ve per la concessió de permisos per les ampliacions i noves apertures de les grans superfícies comercials, uns 300 mil metres quadrats més segons les informacions que tenim. Aquestes ampliacions i noves apertures impliquen els centres comercials de La Maquinista i La Sagrera, i els territoris de Viladecans i Cerdanyola.

Posem aquesta magnitud en xifres més properes que tots puguem entendre. Els nous 300 mil metres quadrats d’ampliacions i noves grans superfícies equi-valen a unes 3.000 botigues dins la nostra ciutat.

Si les noves apertures i les ampliacions de les grans superfícies no es regula, podrien acabar tancant la gran majoria de comerços amb el que això significade pèrdua d’identitat del nostre model comercial i, perquè no dir-ho, de model de ciutat.

Barcelona és una ciutat mediterrània amb un clima excel·lent, a on a la gent li agrada passejar, mirar aparadors, parlar i comprar a les botigues de sempre.Serà molt trist comprovar com les botigues de barri van tancant. Els carrers es quedaran sense la llum, l’alegria i la seguretat que donen els comerços als barris

i, molt important, els tancaments es traduiran en la pèrdua dels llocs de treball que generen els comerços, on la majoria són petits emprenedors que troben una sortida a la crisi quepatim actualment.

Fins ara s’havia aconseguit un equilibri entre grans centres comercials i el comerç de proximitat. Inclús a la gent que, de fora, venia a visitar Barcelona li agradava veure aquestasingularitat nostra: els carrers plens d’una gran diversitat de comerços. Pensem que aquest equilibri s’està trencant i les persones que ens visiten tindran la impressió de veure les mateixes marques i botigues que hi ha a la majoria de ciutats del món. És una pena.

Josep Escofet és el president de l’Eix comercial Sants-Les Corts.

13 | 12 març 2014 línialescorts.cat

Una botiga a Sants, una a Les Corts i una al mercat de Sa-grada Família componen el grup familiar Diet Center,dedicades a la dietètica. Ja són 25 anys de cara al públic,malgrat que abans ja es dedicaven a aquest sector, peròcom distribuïdors de dietètica i nutrició hospitalària.

La primera botiga va ser la de Sants. Quan obren lade Les Corts, fa 15 anys, “va representar un canvi atot el sector”ens comenta el Daniel Abelló. D’uns lo-cals en general sense gaire llum, “plens de pols isense imatge”, es passa a una botiga amb les paretsde vidre; el seu comerç es mostra i la gent se sentatreta pel que veu; “es projecta un futur diferent”, ensexplica Abelló.

El grup Diet Center s’enfoca cap a la salut. Com diuel Daniel Abelló, “tots hem de pensar en com afron-

tarem el demà. No pretenem curar-nos sinó cui-dar-nos. La salut per davant”.

A les botigues Diet Center tenen tot tipus de pro-ductes per cuidar-nos: des de suplements, productemacrobiòtic, complements, remeis, cosmètica... Els ve-getarians, els vegans, els macrobiòtics o qualsevol per-sona sense inclinacions per una alimentació enespecial poden trobar un producte adequat peraquest ‘cuidar-nos’ que promou el Daniel Abelló.“Em considero un impulsor de la dietètica”, ens

diu, “que vol dir buscar l’equilibri entre l’alimenta-ció i els suplements”. Indubtablement, el sector haavançat en aquests 25 anys. “L’única forma de man-tenir qualsevol servei és millorant i progressantamb el temps”.

L’abril és un mes important pel que fa a fites a ce-lebrar. A més del Dia Internacional del Llibre, LesCorts celebrarà el 50è aniversari del Black Lion,abans conegut com a Red Lion.

Primer vermell, ara negre, al capdavant d’a-quest pub anglès està el seu propietari, JofrePruna. Fins fa sis anys, l’única relació amb els barsque en tenia aquest educador social i ara barten-der, era com client. La crisi, l’atur i l'oportunitat defer-se amb un local emblemàtic va fer que, juntamb un soci primer, i en solitari des de fa tres anys,al Black Lion se segueixi apagant la set dels veïnsi veïnes del barri.

En Jofre Pruna és un enamorat de Gran Bre-tanya, en especial de Londres. Potser per això hiha una cabina telefònica anglesa i mitja Vespa surti

del mur de l’entrada per rebre els clients. Dissetmetres de barra i un aforament de 142 persones“els atenc jo sol, amb major o menor fortuna”,ens explica el propietari somrient. “Els bars com el Black Lion han de ser un

punt de reunió de la població, vinculat al barri;un lloc on els veïns vinguin a trobar-se amb al-tres veïns”. Clientela fidel, des de joves de 18 anys,parelles que venen amb el fill petit, fins a un delsveïns que passa dels 70 i de tant en tant ve a pren-dre una cervesa que pot escollir entre les 60 mar-ques que se serveixen al bar. Precisament, el BlackLion és el bressol de la cervesa Farinetes, creada aLes Corts per aquest jove empresari: “vaig fer larecepta de la cervesa que m’agradaria pren-dre”. Clar que sí! I la gaudim tots.

Jofre Pruna, propietari del Black Lion

“Jo sóc la cerveseria de referència a LesCorts”

Jofre Pruna al Black Lion, al costat de la cervesa que ha creat.

Daniel Abelló, del grup Diet Center

“La forma de mantenir un servei és progressant amb el temps”

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 021

Daniel Abelló rodejat de productes naturals per cuidar-nos.

c/ Sants, 216. T_93 330 46 69 c/ Joan Güell, 172. T_93 490 87 02

Mercat Sgda. Família. c/ Mallorca, 425. T_93 436 97 12c/ Evarist Arnús, 70, Barcelona

| 14Les Corts12 març 2014línialescorts.cat

Micromecenatge per a un nouAteneu Popular de les Corts

SOCIETAT4Prop de 1.500 eu-ros dels 5.000 necessaris, és a dir,un 30% quan encara resten 31dies. Aquests són els diners queha aconseguit fins ara l’AteneuPopular de les Corts amb la cam-panya de micromecenatge que vaengegar el passat 27 de febrer peraconseguir el finançament per ferrealitat el nou projecte d’ateneu.

I és que l’antic espai ha que-dat petit a causa del creixementdel projecte fruit del pas del

temps i l’Ateneu s’ha vist obligata traslladar-se a un nou local alcarrer Galileu, en un nou entorn“amb més possibilitats”, explicael col·lectiu en un comunicat.

Un espai, però, que necessitaser reformat i condicionat per ales noves necessitats. Unes ne-cessitats que passen per “un barsocial, una sala polivalent, salesde reunions i magatzem sepa-rats”. Però, per aconseguir-ho, ne-cessiten “un cop de mà”.

Carla Bruni actuarà als Jardinsde Pedralbes el 19 de juny

CULTURA4El primer nom con-firmat del Festival Jardins delPalau Reial de Pedralbes ha es-tat sonat: Carla Bruni. La can-tautora francoitaliana, parellade l’expresident francès NicolàsSarkozy, actuarà el pròxim 19 dejuny al festival en el marc d’unagira mundial que la portarà tam-bé a Alemanya, Canadà, EstatsUnits i Israel, a més de Catalunyai l’estat espanyol.

Carla Bruni repassarà a Pe-dralbes el seu repertori i pre-sentarà el seu últim treball Lit-tle french songs acompanyadad’una banda formada per piano,guitarra i bugle.

L’Escola Thau està d’aniversari.Fa 50 anys naixia el centre queacabaria esdevenint un referenteducatiu i cultural del país. I percelebrar-ho, l’escola va reuniraquest passat diumenge més de650 antics alumnes, professors ipersonalitats en una gran festa.

L’Escola Thau “va començarsent petita”, com recorda JordiCots, el primer director del cen-tre, “però avui forma part de lahistòria de la pedagogia catalana”.I és que el seu model pedagògicha estat un referent educatiu,però l’escola també ha esdevingutuna entitat clau en l’evolució dela cultura catalana fruit de l’apostaper les humanitats i el coneixe-ment. De fet, actrius com AinaClotet o Anna Sahun, cantantscom David Carabén (Mishima),el director de teatre Oriol Brog-gi o els periodistes Helena GarcíaMelero i Bernat Solé han sortit del’Escola Thau.

Una escola que es va posar enmarxa en un moment en el qualno es podia fer educació en ca-talà, donant resposta a la socie-tat d’aquell moment, i amb l’ob-

jectiu de preservar la cultura, lallengua i les tradicions. Comafirma l’actual directora del cen-tre, Glòria Serrano, “tot i la difi-cultat que suposava ensenyaren llengua catalana durant elsanys del Franquisme, l’EscolaThau sempre va mantenir laseva essència i va defensar unaeducació en català, sense dife-rències entre nens i nenes, i quefomentava la celebració d’actestradicionals de casa nostra”.

A l’acte, en el qual es va fer unrepàs de la història del centre i esva recordar la figura del seu fun-dador, l’escriptor i pedagog JoanTriadú, hi va participar també undels arquitectes que va dissenyarl’actual edifici de l’escola, DavidMackay. “Vam dissenyar el cen-tre amb la idea de crear una es-cola com a casa”, va recordar l’ar-quitecte. Un esperit que va anarmés enllà del disseny i que encaraes conserva avui en dia.

El centre és un referent educatiu i cultural del país. Foto: Escola Thau

L’Escola Thau celebra els seus 50 anys amb una gran festa

RedaccióLES CORTS

15 |

12 març 2014

Les Cortslínialescorts.cat

Els veïns i veïnes i el Districte deles Corts se solidaritzen aquestsdies amb la lluita de les donesper assolir la igualtat en tots elsàmbits, en motiu de la celebra-ció del Dia Internacional de laDona Treballadora del passat 8de març. Per això, avui mateix esfarà l’acte central de la comme-moració, amb una conferència alSaló del consell del Districte.

La xerrada, que portarà el tí-tol Memòria de dones comen-çarà a les 19h i anirà a càrrec d’I-sabel Segura, historiadora, es-criptora i professora especialit-

zada en història de les dones.Aquest no és l’únic acte que es faa les Corts per celebrar el dia dela dona, ja que també avui a les17h es fa una sessió de cine fò-rum al Cente Cívic les Cortsamb la projecció de Canciónpara Marion, i una xerrada so-bre les presons de dones a la Bi-blioteca Can Rosés, a les 19h.

El Centre Cívic les Corts aco-llirà també, demà dijous, un ta-ller d’empoderament de la Donai el pròxim dia 20 de març la lec-tura dramatitzada de Medeamaterial Medea.El dissabte 22es podrà veure al Casal de Jovesla pel·lícula Bajo Juárez.

A banda d’aquests actes, desdel passat 4 de març i fins al dia17, el Centre Cívic les Corts acull

una exposició amb motiu del DiaInternacional de la Dona Tre-balladora.

LLUITA CONTÍNUAA les Corts, la lluita per la igual-tat de les dones no es redueix ala commemoració del dia inter-nacional, sinó que hi ha un tre-ball continu mitjançant el pro-jecte Dones & Co, un espai d'a-prenentatge, reflexions i pro-postes sobre les dones en elpassat, en el present i en el futur.Gràcies a les aportacions que fanles dones de les Corts, cada tri-mestre s’organitza un programad’activitats centrat en quatreàmbits: Dones i ciència, Donesi esport, Dones i cultura, i Donesi emprenedoria.

Les Corts celebra el Dia Internacional de la Dona

» La xerrada ‘Memòria de dones’ és l’acte central de la commemoració» També es fan exposicions i projeccions per reivindicar la igualtat

El Concurs Internacional de música fa 10 anys

CULTURA4El Concurs de Mú-sica Internacional de les Cortscelebra 10 anys en plena forma.Aquest certamen obert a tots elsintèrprets joves de música clàs-sica l’organitzen conjuntamentel Districte, el Centre d'EstudisMusicals A Tempo i l'Associacióper l'Altre Cor Cremat.

Ja està obert el període d’ins-cripcions (finalitza el 2 de maig)per a tots els intèrprets d’entre18 i 35 anys experts en músicaclàssica. Ho poden fer en duescategories. D’una banda la ins-trumental, ja siguin solistesacompanyats opcionalment d’unpiano, o grups de cambra ambun màxim de cinc músics.

Enguany s’espera un salt dequalitat en la participació, queconsolidi el Concurs com undels certàmens musicals de re-ferència a la ciutat.

L’objectiu és estimular i re-colzar els joves intèrprets en laseva carrera musical, així comimpulsar la interpretació musi-cal i la difusió de la música clàs-sica entre els joves i la dinamit-zació cultural i musical al barride les Corts.

Un cop finalitzat el procésd’inscripció, començarà la pri-

mera fase del certament, la se-lecció, de la qual en sortiran vuitintèrprets de cada categoria.Aquests participaran en la se-gona tanda de proves, amb unconcert al Centre Cívic Can Deu,que tindrà lloc els dies 21 demaig (instrumental) i 22 demaig (veu) i donarà com a re-sultat la tria de 8 músics quepassaran a la fase final. Aques-ta última tindrà lloc a l'Audito-ri AXA, el 24 de juny. Els guan-yadors rebran un premi de3.000 euros.

El Monestir de Pedralbesrememora el temps de guerra

HISTÒRIA4La setmana passa-da es va presentar l’exposicióPatrimoni en temps de guerra.El Reial Monestir de Santa Ma-ria de Pedralbes. 1931-1941,una mostra que pretén copsar elpaper que va tenir el recinte mo-nàstic en aquest període.

Uns anys que van estar mar-cats per la proclamació de la Se-gona República i la Guerra Civil.Durant els bombardejos, el Mo-nestir va protegir una bona partdel patrimoni artístic de Cata-

lunya i va salvaguardar 226 ar-xius documentals. Els comissa-ris han dissenyat una exposicióque recrea aquelles caixes, em-balatges i lligalls, a més d'in-cloure fotografies de l’època i ob-jectes rescatats.

L’exposició, que es pot visi-tar al Monestir fins al pròxim 8de desembre, commemora el75è aniversari de l’acabament dela Guerra Civil i la tasca de pro-tecció del patrimoni de moltespersones i institucions del país.

RedaccióLES CORTS

El districte acull el BarcelonaMobile Open Space 2014

INNOVACIÓ4La segona ediciódel Barcelona Mobile Open Spa-ce es farà aquest dissabte 15 demarç a l’Ateneu de Fabricació deles Corts. La trobada, que técom a objectiu abordar estratè-gies sobre el desenvolupamentde dispositius mòbils a la ciutat,es torna a fer després de la pri-mera edició de 2011.

La jornada està organitzadaper l'empresa Agile-Barcelona,en col·laboració amb Catdroid,Catdotnet i l'Ajuntament i estàoberta a tothom. Els assistents,que s’han d’inscriure prèvia-ment, podran ampliar els seus

coneixements sobre el desen-volupament mòbil, conèixer ten-dències del mercat actual, in-tercanviar experiències, conèi-xer persones amb interessos si-milars als seus, així com apren-dre metodologies àgils de des-envolupament de software i ges-tió de projectes i fer networking.

La trobada és una conferèn-cia oberta, és a dir, sense unaagenda fixada. Qualsevol per-sona pot proposar una sessió,tant per dirigir-la com per as-sistir-hi, amb el format que vul-gui, com per exemple una sessiótècnica, de debat o magistral.

La igualtat de gènere continua sent un repte pendent. Foto: Ajuntament

Jornada | Dansa inclusiva al poliesportiu L’IllaEl pròxim diumenge 30 de març, la cinc vegades campiona del món de balls de saló

i membre del comitè de ball adaptat, Eva Angües, farà classes de dansa inclusiva al pavelló poliesportiu L’Illa. Amb el lema Balles? No posis límits, tu pots!

s’aproparà a tots els assistents la dansa com un mitjà d’expressió i integrador.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 16 12 març 2014línialescorts.cat

17 |

12 març 2014

Districtelínialescorts.cat

La cultura, el coneixement, laformació, la tradició, l’associa-cionisme. Tot això és el el que ofe-reixen i fomenten els 51 equipa-ments que formen la Xarxa deCentres Cívics de Barcelona i quees distribueixen per tot el territo-ri de la ciutat per oferir un serveide qualitat i de proximitat.

Els Centres Cívics són equi-paments que tenen com a objec-tiu el desenvolupament social i cul-tural i la promoció de la vida as-sociativa de la ciutat. No noméscom a generadors de cultura, sinótambé com a informadors i difu-sors de l’oferta cultural del districtei de la ciutat i donant suport a lesiniciatives culturals ciutadanes.

De fet, aquest és un dels gransobjectius de cara al futur en el qualla Xarxa de Centres Cívics deBarcelona està treballant: obrir elscentres a les iniciatives que neixendel territori per enfortir el movi-ment associatiu i crear vincles decol·laboració. En altres paraules,aconseguir que la relació amb laciutadania sigui bidireccional.

Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats,però tots ofereixen formació, es-pectacles culturals (dansa, arts es-cèniques, música, etc.), exposi-cions i seminaris, entre moltes al-tres. A banda d’aquests serveis, elsequipaments també disposen

d’espais per llogar i cedir a les as-sociacions dels barris, com bucsd’assaig, escenaris o sales d’actes.

INSCRIPCIONS MÉS SENZILLESLa Xarxa de Centre Cívics, a més,està treballant per facilitar l’accésdels ciutadans a l’oferta dels di-ferents centres. Per això s’ha cre-at un aplicatiu que permet ma-tricular-se a tots els cursos i tallersdes de casa.

Una altra de les apostes de laxarxa són els projectes culturals deciutat: aprofitar els grans esde-veniments culturals i de coneixe-ment de la ciutat, com ara con-gressos, per organitzar activitats

als Centres Cívics. És el cas de lacommemoració del Tricentenari,de la qual n’ha sortit l’exposicióL’Aposta Catalana, que arriba atots els districtes i que s’ha adap-tat a la història de cada un dels ba-rris on es pot visitar.

FOTOGRAFIAR LA CIUTATUn d’aquests projectes de ciutat ésObjectiu BCN, que es fa a 12 Cen-tres Cívics i que vol oferir un re-trat de diferents visions de la ciu-tat. Es tracta d’un projecte de fo-tografia documental comissariati coordinat per Samuel Aranda,premi World Press Photo 2012, ien el qual un grup de persones decada un dels Centres Cívics tre-ballaran per oferir un retrat foto-gràfic de la ciutat.

Durant els mesos que duraObjectiu BCN (de febrer a juny de2014), els participants rebran elsconsells d’alguns dels millors fo-tògrafs del panorama internacio-nal, els quals faran de professors.

Les places per participar enaquestes classes estan exhauridesperò també es faran 4 sessionsmagistrals al Museu del Dissenyobertes a tothom. Les impartiranalguns fotògrafs tan reconegutscom Navia, David Airob o Cristi-na García-Rodero.

La cultura, a prop de casa» A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes

» L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat

RedaccióEIXAMPLE

El projecte ObjectiuBCN fomenta la

fotografia a la ciutat

CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER - PERE QUART4Carrer Comandant Be-nítez, 6 / 933398261 - www.ccperequart.com

CENTRE CÍVIC LES CORTS4Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33 /932916462 - www.bcn.cat/cclescorts

CENTRE CÍVIC CAN DEU4Plaça de la Concòrdia, 13 / 934101007 -www.cccandeu.com

CENTRE CÍVIC RIERA BLANCA4Carrer Riera Blanca, 1 /934480499- www.ccrierablanca.com

Centres Cívics de les Corts

Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics

Recursos | Nou web i compte de TwitterPer agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha

estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha

creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

12 març 2014

Comerç| 18

línialescorts.cat

El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de

regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia Les CortsVicenç Gasca, president de lafundació, que es mostra satisfetde la fi de “la indefinició en laqual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials

» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10

El petit comerç s’obre als alumnes barcelonins

PROGRAMA4El comerç de pro-ximitat és un indicador de la re-alitat de qualsevol carrer o barri.Mitjançant aquests petits esta-bliments es pot conèixer l’en-torn cultural, social i històricd’una zona en concret.

En aquest sentit, la Direcció deComerç i Consum, amb la col·la-boració de l’Institut Municipald’Educació, han impulsat de nouel programa El comerç i les esco-les, una iniciativa educativa onparticipen més de 60 escoles detota la ciutat i més de 4.000alumnes d’infantil, primària i se-cundària. Aquest programa, quefinalitzarà a l’abril, ofereix diver-ses activitats i recursos adreçats a

aquests centres com visites guia-des a botigues de barri –més de200 des que va començar al no-vembre–, la creació del premiPunt de Llibre –que reconeixeràels millors dibuixos sobre comerçde proximitat– o tallers sobreconsum responsable i publicitat.

Les visites guiades van co-mençar el 2011 amb la partici-pació de quatre comerços. En-guany, aquesta xifra s’ha multi-plicat per 10 fins a arribar als 44actuals. “La millor prova d’unabona valoració és l‘incrementdel nombre de comerços i d’a-lumnes participants”, afirma Rai-mond Blasi, regidor de Comerç,Consum i Mercats.

El Mercat de les Corts acull un taller sobre xarxes socials

SEGURETAT4Conèixer i estar alcorrent del que fan els fills a In-ternet és una de les preocupa-cions principals dels pares avuidia. A més, amb la irrupció de lesxarxes socials, la por a què elsmés joves puguin patir algun ti-pus d’assetjament o una dismi-nució de la seva atenció a clas-se augmenta. En aquest sentit, laFundació Pere Tarrés i Facebo-ok organitzen demà passat untaller d’aprenentatge per a paresi mares sobre l’ús de les xarxessocials al Mercat de Les Corts.

Amb aquesta iniciativa, queja s’ha desenvolupat en altresmercats de la ciutat, es volen ofe-rir consells als progenitors per albon ús de les xarxes socials perpart dels seus fills. Durant l'es-deveniment es revelaran dadesrellevants sobre l'ús de xarxes so-cials entre el sector adolescent enconcret.

Per inscriure’s a l’activitatnomés cal adreçar-se el mateixdia al mercat i localitzar la tau-la de la fundació on es desenvo-luparà el programa.

F. Javier RodríguezLES CORTS

Les xarxes socials són molt emprades pels adolescents. Foto: Arxiu

Inauguració | Obren la primera botiga de cadires ergonòmiques Mantenir una bona postura a l’hora de seure a casa o a la feina és important per a la salut de qualsevol

ésser humà. En aquesta línia, el pròxim 20 de març s’inaugurarà al carrer París, Ergonòmika, una botiga de mobiliari ergonòmic, la primera d’aquestes característiques a Barcelona. Un dels objectius d’aquest nou

establiment és la interacció amb la seva clientela mitjançant tasts, xerrades o un servei de fisioteràpia.

19 | El comerciant del mes 12 març 2014 línialescorts.cat

Estan satisfets amb la novallei d’horaris comercialscatalana?

És molt positiva. Segueix la línia delque volíem els botiguers. A més,dóna un marge molt ampli depossibilitats i horaris perquè lagent pugui comprar quan vulguii que això no perjudiqui els co-merciants.

Es ven més per obrir més hores?No. La gent té el poder adquisitiuque té, i els bitllets no s’estiren. Siuna persona té 100 euros per gas-tar en un mes, gastarà 100 euros.No per tenir més hores obertes lesbotigues les persones gasten més.

Com veu la bateria de mesuresdel govern municipal per evitarel tancament de molts establi-ments emblemàtics?Tot i que les Corts no és un barri onhi hagi botigues especialment an-tigues, considero que és positiuque hi hagi un reconeixementd’aquests edificis emblemàtics,però hem de puntualitzar. Entencles dues parts: per una banda calpreservar els establiments queestan en perill per l’augment delsarrendaments, però també és lícitque el llogater vulgui treure be-nefici dels locals.

De quina manera afecta el co-merç del districte les amplia-cions de les grans superfíciescomercials que es volen dur aterme a Barcelona i a la sevaàrea d’influència?Fins ara s’havia mantingut unequilibri entre les grans superfíciesi el petit comerç. Coexistien per-fectament. Però aquest equilibris’està trencant, perquè estem par-lant de 300.000 metres quadratsmés de superfície comercial a Bar-celona i rodalia. La gent no pot en-golir tanta oferta, i si no s’hi posauna mica de fre, molts petits co-merciants tancaran. No hi ha resmés trist que veure un carrer ontanquen els comerços...

El comerç fa una funció social.Dóna llum, seguretat i vida a un ca-rrer. A més, estem parlant queBarcelona és una ciutat medite-rrània i a la gent que ve de fora liagrada veure aquest model decomerços als carrers, perquè ellsno el tenen allà on viuen. Però aca-barem amb aquesta singularitat itenint les mateixes marques quetenen ells als seus països.

Quin balanç final fa de les re-baixes d’hivern?El començament va semblar quela campanya funcionaria, però fi-nalment es va quedar estancada.No ha estat com en altres anys, toti que portem des del comença-ment de la crisi fent males cam-

panyes. Les vendes, però, han to-cat fons i ens hem mantingut dinsdel que és aquesta baixada contí-nua de vendes. Esperem que a par-tir d’aquí les vendes tornin a l’alça,tot i que la conjuntura econòmica

no hi ajuda gens. El turisme ensestà ajudant en aquest sentit, mal-grat que ara per ara només va a pa-rar al centre de Barcelona i nos’esponja gaire a la resta de barris.

Són optimistes, per tant, de caraa les vendes d’aquest 2014?Sóc optimista per naturalesa, peròtambé s’ha de ser realista. S’estàproduint una purga molt impor-tant de comerços. Penso que hemtocat fons en la caiguda de vendes

i ara hem d’anar a més. I aquí els ei-xos tenim una tasca molt impor-tant per fer. Nosaltres som la co-rretja de transmissió entre l’Ajun-tament i el petit comerç de proxi-mitat. I hem d’intentar que en elsnostres espais passin coses i es vegiun comerç actiu.

Què fa l’Eix Sants-Les Corts perdinamitzar el comerç local?Intentem estar al costat de tots elsbotiguers. Això vol dir resoldre’lsdubtes relacionats amb les novesnormatives i oferir tot el ventall depossibilitats de què disposem per-què tots els botiguers puguin ad-herir-se a l’eix. En general, aques-ta tasca s’agraeix molt. Intentem fermostres de comerç, actes pun-tuals com el dijous gras durant elCarnestoltes. Són accions que espoden fer gràcies al fet que existeixun eix vertebrat. El petit comerçs’ha d’associar, perquè sumanttots farem més força.

Finalment el FC Barcelona vaanunciar que el Camp Nou esqueda al barri. És aquesta la

millor decisió? Estan contentsque no s’hagi traslladat?És una molt bona notícia. El Barçaés una entitat que mou moltagent i aquí els turistes sí que arri-ben a les Corts per veure el camp.Aquest important flux de personesbeneficia el comerç local.

Quins projectes tenen planificatsde cara a aquest any? Quins sónels desafiaments principals del’Eix comercial?Tenim dos reptes importants. Elprimer és que el comerciant de lazona s’adoni dels avantatges quecomporta estar associat a un eixcomercial. Els nouvinguts són unpèl reticents a participar-hi, peròde mica en mica estan entrant-hi.Hem de ser suficientment hàbilscom per atraure tota aquesta genta l’eix, perquè com més siguemmés coses podrem fer. I tot aixòque fem i organitzem es reinver-teix en el comerciant. Si l’entornd’una botiga funciona, aquestabotiga tindrà un plus positiu. Peròsi el teu entorn està mort, l’efecteserà aleshores negatiu.

F. Javier RodríguezLES CORTS

Josep Escofet és el president de l’Eix Sants-Les Corts

Josep Escofet parla sobre l’actualitat comercial de la ciutat i del districtei posa èmfasi en la importància del comerç de proximitat a l’entornurbà. A més, advoca per la unió dels botiguers al voltant dels eixos comercials, unes associacions clau a l’hora de millorar les vendes.

“L’equilibri entreels grans centres i

les petites botiguess’està trencant”

“Els eixos som la corretja de transmissióentre l’Ajuntament i el petit comerç”

| 20Serveis12 març 2014línialescorts.cat

Comença la preinscripció escolar» Ja està obert el període per poder fer la preinscripció escolar per al curs 2014-2015

» És un requisit indispensable per poder-se matricular després als centres públics i concertats

Com cada any, arriba el momentde fer la preinscripció dels alum-nes al centre educatiu per poder re-alitzar els estudis corresponents decara al curs 2014-2015. Enguanyel procés ha començat l’11 de març.

La preinscripció és el procés pelqual se sol·licita una plaça escolaren centres públics o concertats delServei d'Educació de Catalunya detots els nivells educatius, des de lesllars d’infants fins a la formacióprofessional de grau superior.Aquest procés comprèn també lamatriculació, que és la culminacióde tot el procés, un cop s’ha fet ladesignació definitiva del centreon estudiarà l’alumne.

Les sol·licituds de preinscrip-ció les poden presentar o bé les fa-mílies, en el cas d’infants o jovesmenors d’edat, o els mateixosalumnes quan són majors d’edat.

QUÈ CAL FER?Per dur a terme la preinscripció,primer s’ha d’escollir el centreeducatiu. Per fer-ho, cal conèixer

l’oferta educativa de la zona, és adir, quines escoles o instituts hi ha,les seves zones d’influència i els ni-vells que imparteixen. Durantaquestes dates els centres solen or-ganitzar visites o jornades de por-tes obertes per donar a conèixerel seu projecte educatiu. També caltenir present quins són els crite-ris de prioritat en l’admissió de l’a-lumnat.

Un cop escollit el centre, calpresentar una única sol·licitud es-pecificant per odre de preferènciaels centres on es volen cursar els es-tudis. Aquesta sol·licitud, conjun-tament amb la documentació ne-cessària, s’ha de presentar prefe-rentment al centre demanat en pri-mera opció o a l’oficina municipald’escolarització.

La documentació que cal pre-sentar és l’original i la fotocòpiadel llibre de família o altres do-cuments relatius a la filiació, i l’o-riginal i la fotocòpia del DNI de lapersona sol·licitant (alumne ma-jor de divuit anys, mare, pare o tu-tor) o de la targeta de residènciaon consta el NIE, si es tracta depersones estrangeres. Les dadesd’identificació o filiació per a in-fants estrangers poden acreditar-

se amb el document d’identitat,el passaport o el llibre de famíliadel país d’origen.

Un cop publicades les llistesd’admesos s’haurà de consultarquin centre ha resultat assignat acada alumne i formalitzar la ma-trícula. La publicació de les llis-tes amb els estudiants admesos,per al segon cicle d’educació in-fantil, primària i secundària, esfarà efectiva el 15 de maig.

CALENDARIEl període per fer la preinscripcióvaria en funció del tipus d’ensen-yament. De l’11 al 21 de març es potdur a terme la preinscripció en elsensenyaments de segon cicle d’e-ducació infantil, de primària i desecundària obligatòria. Per altrabanda, del 13 al 23 de maig es po-drà fer la del batxillerat i cicles for-matius de grau mitjà de formacióprofessional i d’arts plàstiques i dis-

seny. Pel que fa a les llars d’infants,cal consultar-ho amb l’ajunta-ment del municipi on es resideix.

Es poden consultar les dates depreinscripció per a la resta dels en-senyaments o qualsevol informa-ció sobre el procés de preinscrip-ció a la web gencat.cat/preins-cripció, als centres educatius, a lesoficines municipals d’escolarit-zació, als ajuntaments o a travésdel telèfon 012.

Tota la informació sobre la preinscripció escolar es pot consultar a gencat.cat/preinscripcio. Foto: Arxiu

RedaccióLES CORTS

21 |

12 març 2014

Esportslínialescorts.cat

La final del Campionat de Cata-lunya de Pàdel per equips de pri-mera categoria va oferir el granderbi cortsenc entre el ReialClub Polo i el Reial Club TennisBarcelona el passat diumengedia 3. Al final, va ser el RC Poloqui va aconseguir endur-se el tí-tol català, reeditant així el triomfaconseguit l’any passat i establintuna hegemonia que ara per araés difícil de contrarestar. Per laseva banda, aquesta era la quar-ta vegada que el RCTB assolia lafinal del campionat català

El Polo, a priori favorit peraconseguir la victòria, va derro-tar el RCT Barcelona per 1 a 4.Tot i la derrota, des del RCTB esva valorar molt positivament elpunt aconseguit davant un equipd’altíssim nivell com és el Polo,

que compta a les seves files ambla considerada millor parella depàdel de la història: la formadapels argentins Fernando Belas-teguín i Juan Díaz, els número 1del rànquing mundial.

Per altra banda, l'equip fe-mení va perdre en primera ron-da per 5 a 0 contra el primer fa-

vorit del quadre, el TarragonaPàdel Indoor, que va acabarproclamant-se Campió de Cata-lunya. La bona notícia és que enl'eliminatòria per la permanèn-cia les noies capitanejades perMarisa Sánchez-Vicario vanguanyar contundentment al CTde la Salut per 5 a 0.

Aquesta és la quarta final consecutiva del RCT Barcelona. Foto: FC Pàdel

El Polo s’emporta la victòria en el derbi cortsenc de pàdel

» El RCP venç el RCTB a la final del Campionat de Catalunya (1-4)» Amb aquest triomf, el club reedita l’èxit aconseguit l’any passat

Una exposició presenta el futur del Camp Nou

BARÇA4El Camp Nou del fu-tur ja es pot entreveure des dela setmana passada en l’expo-sició permanent ReferèndumNou Espai Barça, situada alcostat de la Botiga del FC Bar-celona a l’interior de l’illa de lesCorts on es troben les instal·la-cions del club.

La futura evolució dels te-rrenys del districte que envol-ten l’actual Camp Nou, el PalauBlaugrana i el Miniestadi esmostra en aquesta exposició,

que està oberta des de les 9 delmatí fins a les 8 de la tarda. Elprojecte de reforma del coliseublaugrana, que se sotmetrà a re-ferèndum el pròxim 5 o 6 d’a-bril, començaria l’estiu de l’any2017 i veuria a llum definitiva-ment a principis de 2021.

Els veïns del Camp Nou javan deixar clar a Línia les Cortsel passat mes de febrer el seudesig que aquest nou espai si-gui una “zona permeable” quees pugui travessar a peu.

Barcelona serà la seu delGrand Prix 2014 de patinatgePATINATGE4Barcelona ha tor-nat a ser escollida seu d’ungran esdeveniment esportiu.Divendres passat la FederacióInternacional de Patinatge(ISU) va anunciar que la capi-tal catalana acolliria la Final del’ISU Grand Prix de patinatgesobre gel 2014 els pròxims dies11, 12, 13 i 14 de desembre.

Així ho va anunciar l’ensesportiu internacional la set-mana passada, després de lareunió mantinguda el passat

mes de febrer a Sotxi (Rússia)per la tinenta d’alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, amb represen-tants de la ISU i la FederacióEspanyola d’Esports d’Hivern,on es va valorar l’oportunitat deBarcelona de poder acolliraquesta cita mundial.

Fandos va valorar com una“gran notícia” aquest anunci iva destacar que aquest esdeve-niment apropa la ciutat a poderorganitzar els Jocs d’Hivern.

La Diputació signa unconveni amb la fundació ESI

SOLIDARITAT4La Diputació i lafundació sense ànim de lucre Es-port Solidari Internacional (ESI)van signar divendres un convenide col·laboració per potenciar laparticipació dels ens locals en ac-cions solidàries esportives.

El president de la Diputació,Salvador Esteve, i el presidentd’ESI, Josep Maldonado, van es-tablir un protocol de col·laboracióentre les dues entitats en un acteque va comptar amb la presència

del diputat d’Esports, Josep Sa-lom, representants esportius de laprovíncia i exesportistes com Al-bert Costa o Jordi Arese. Mitjan-çant aquest conveni, la Diputaciópodrà aprofitar els projectes queporta a terme ESI per tal de re-forçar les accions de responsabi-litat social corporativa.

ESI és una fundació que vol“humanitzar l’esport” i convertir-lo en una eina de suport a comu-nitats en situació de pobresa.

RedaccióLES CORTS

Una imatge de com podria ser el futur Camp Nou. Foto: F.C.Barcelona

Guardons | S’entreguen els premis Dona i Esport 2013Els setens premis Dona i Esport s’entregaran demà dijous a partir de les sis de la tarda al Saló de Cent de

l’Ajuntament. S’atorgaran guardons en quatre categories, que són el Mireia Tapiador a la Promoció Esportiva,que recaurà en Rosa Maria Laguna; el Premi a la Dona Esportista, atorgat a Mireia Miró; el Premi al Mitjà de

Comunicació, atorgat a Araceli Segarra, i el Premi al Club Esportiu, que enguany s’entregarà al CN Kallipollis.

| 22Agenda12 març 2014línialescorts.cat

DEL 2 AL 4 D’ABRIL19:30 Concert de joves intèrprets. Una propos-

ta musical organitzada per l’Escola d’Estudismusicals Atempo. / Centre cívic Can Deu.

DIMECRES 19 DE MARÇ10:00Una nova ruta per la Ribera i el Born per

descobrir l’evolució dels mercats i els anticsi nous artesans de la Ribera. Amb visita al ta-ller artesanal de Concha Blanchi. Organitzael Centre cívic Riera Blanca.

FINS AL 25 DE MARÇMatí-Tarda Soldats. Una exposició fotogràfica

a càrrec de Javier Corso sobre la figura del sol-dat modern en la nostra societat actual, i elqüestionament que pateix aquesta professióa Catalunya. / Centre cívic Can Deu.

FINS AL 28 DE MARÇMatí-Tarda Una literatura pròpia, dones es-

criptores. Una exposició amb plafons a càrrecde la Generalitat de Catalunya que explica lahistòria de les escriptores en llengua catala-na. / Centre cívic Joan Oliver-Pere Quart.

DIMARTS 18 DE MARÇ17:30 Dona, doneta. Contes violetes. Contes

que posen èmfasi en la igualtat de gènere acàrrec d’Elisabeth Ulibarri, en el marc de lescelebracions del Dia Internacional de laDona. / Biblioteca Can Rosés.

DIJOUS 20 DE MARÇ18:00 Contes per menjar. Joan Ferran, l’únic cui-

ner del món amb 3 estrelles Miguelín, ex-plicarà els seus deliciosos contes, cinc histò-ries per llepar-se els dits. / Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras.

DIJOUS 3 D’ABRILMatí-Tarda El Reial Club Polo acull el Campio-

nat d’Espanya de Salt (hípica) en les seves ins-tal·lacions. / RC Polo.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Es narraran tota una sèrie d’històriesque ensenyen que tot allò que ens pas-sa a nosaltres també li passa a la res-ta de la humanitat. Activitat espe-cialment adreçada a infants a partir de4 anys i gratuïta. / Biblioteca LesCorts-Miquel Llongueras.

Contes molt sentitsDj. 13 de març a les 18:00

Els dos eclèctics músics, havent coinci-dit en diferents grups de jazz, actuen alCentre cívic Can Deu en un nou projec-te de caràcter íntim on interpreten un re-pertori musical dels anys 30 i 40.

Premis Pool Femenina

El Reial Club Tennis Barcelona acolli-rà el pròxim divendres dia 14 el lliu-rament de premis de la V Pool Feme-nina de Tennis. / RCT Barcelona.

Dos cops al mes l’AECC Catalunya es reu-neix al Centre cívic Can Deu per a unanova edició del cafè tertúlia que rea-litza amb l’objectiu que les famílies delsmalalts i els mateixos malalts pu-guin parlar sense por sobre el càncer.

Cafè tertúlia de l’AECCDs. 15 de març a les 17:00

Dv. 14 de març a les 18:00

Jazz & MuffinsMus

Dj. 20 de març a les 19:30

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8823 | 12 març 2014 línialescorts.cat

| 24 12 març 2014línialescorts.cat Pròxima edició: 8 d’abril