LES CATEGORIES GRAMATICALS
description
Transcript of LES CATEGORIES GRAMATICALS
![Page 1: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/1.jpg)
LES CATEGORIES GRAMATICALS
Classes de paraules
![Page 2: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/2.jpg)
Les categories gramaticals
- Noms- Adjectiu- Determinants- Pronoms- Verbs- Adverbis- Preposicions- Conjuncions
![Page 3: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/3.jpg)
1. Nom
- Els noms o substantius són paraules que serveixen per indicar persones, animals o coses.
- Els noms varien segons gènere i nombre.- Els noms comuns fan referència a tots els
referents d’una mateixa naturalesa, mentre que els propis corresponen a un únic referent (persona, país, ciutat, institució...)
![Page 4: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/4.jpg)
- Els noms concrets ens remeten a referents perceptibles pels sentits, que pertanyen al món físic, mentre que els abstractes corresponen a referents que corresponen al món de les idees.
- Els noms individuals fan referència a un sol individu, mentre que els col·lectius corresponen a un conjunt d’individus.
![Page 5: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/5.jpg)
2. Adjectius
- Són paraules que indiquen una característica o propietat d’un nom.
- Els adjectius varien segons gènere i nombre.
- Els adjectius han de concordar en gènere i nombre amb els noms que acompanyen.
![Page 6: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/6.jpg)
3. Determinants
- Són paraules que acompanyen el nom, normalment el precedeixen i n’aporten informació gramatical i, de vegades, semàntica. Sempre concorden amb el nom.
- Els determinants poden ser: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.
- Alguns relatius i interrogatius també poden fer de determinants.
- També se’ls coneix com a Adjectius determinatius, exceptuant-ne l’article.
![Page 7: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/7.jpg)
3.1 Articles
- Els articles són àtons i només aporten informació gramatical (indiquen que la següent paraula és un nom), però no tenen valor semàntic.
- Varien segons gènere i nombre (el del nom que acompanyen).
- Els articles generals són EL, LA, ELS i LES.- Els articles personals són EN i NA (van
davant dels noms propis de persona).
![Page 8: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/8.jpg)
3.2 Demostratius
Els demostratius indiquen proximitat o llunyania en relació a la persona que parla.
masculí
singular
femení
singular
masculí
plural
femení
plural
1a persona AQUEST AQUESTA AQUESTS AQUESTES
2a persona AQUEIX AQUEIXA AQUEIXOS AQUEIXES
3a persona AQUELL AQUELLA AQUELLS AQUELLES
![Page 9: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/9.jpg)
3.3 Possessius
- Els possessius indiquen relacions de propietat del nom que acompanyen.
- Hi ha possessius per a un posseïdor o per a més d’un posseïdor.
- Hi ha possessius àtons que, a hores d’ara, s’usen bàsicament en l’àmbit familiar.
- Sovint van darrera del nom: el nostre amic, l’amic nostre, el teu bolígraf, el bolígraf teu...
![Page 10: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/10.jpg)
3.3.1 Possessius per a un posseïdor
masculí
singular
femení
singular
masculí
plural
femení
plural
1a persona MEU MEVA MEUS MEVES
2a persona TEU TEVA TEUS TEVES
3a persona SEU SEVA SEUS SEVES
![Page 11: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/11.jpg)
3.3.2 Possessius per a més d’un posseïdormasculí
singular
femení
singular
masculí
plural
femení
plural
1a persona NOSTRE NOSTRA NOSTRES NOSTRES
2a persona VOSTRE VOSTRA VOSTRES VOSTRES
3a persona SEU (LLUR)
SEVA (LLUR)
SEUS (LLURS)
SEVES (LLURS)
![Page 12: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/12.jpg)
3.3.3 Possessius àtons
masculí
singular
femení
singular
masculí
plural
femení
plural
1a persona MON MA MOS MES
2a persona TON TA TOS TES
3a persona SON SA SOS SES
![Page 13: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/13.jpg)
3.4 Numerals
- Els numerals indiquen quantitats precises i objectives referides al nom que acompanyen.
- Hi ha diferents classes de numerals: cardinals, ordinals, partitius, múltiples o col·lectius.
![Page 14: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/14.jpg)
3.4.1 Numerals cardinals
- Expressen els nombres.
- Si exceptuem un (una), dos (dues), i
-cents (-centes), són invariables.
- Porten guionet entre:desenes i unitats: vint-i-cinc, trenta-nou...
unitats de centena i –cents/es: dos-cents, dues-centes...
Recordeu DUC
![Page 15: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/15.jpg)
3.4.2 Numerals ordinals
- Expressen l’ordre.
- Varien segons gènere i nombre.
- Els quatre primers tenen forma pròpia: primer, segon, tercer i quart.
- La resta es formen amb la combinació: cardinal + -è / -ena / -ens / -enes
cinquè, sisè, tretzè, divuitè, vint-i-tresè, centè...
![Page 16: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/16.jpg)
3.4.3 Numerals partitius
- Expressen parts o divisions d’una unitat.- Alguns són invariables i d’altres varien segons
gènere i nombre.- Podem formar-los amb l’expressió:
una + ordinal femení + part de...
mig plàtan, mitja taronja, un terç de pastís, un terç de llibreta, una quarta part de, una vintena part de...
![Page 17: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/17.jpg)
3.4.4 Numerals múltiples
- Expressen múltiples d’una unitat.- Són invariables. - Podem formar-los amb l’expressió:
cardinal femení + vegades més de...
tinc el doble de plàtans, vull el triple de resultats, tinc dues vegades més de plàtans, vull tres vegades més de resultats...
![Page 18: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/18.jpg)
3.4.5 Numerals col·lectius
- Expressen quantitats precises, avalades per la tradició.
- En són exemples: parell, dotzena...
![Page 19: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/19.jpg)
3.5 Quantitatius
- Expressen quantitats poc precises, subjectives.
- Tenen una graduació:
cap (comptables), gens de (incomptables), poc/poca/pocs/poques, gaire/gaires, prou, força, molt/molta/molts/moltes, massa, tot/tota/tots/totes
- No useu molt per gaire.
![Page 20: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/20.jpg)
3.6 Indefinits
- Expressen quantitats poc precises i referents poc definits.
un/una/uns/unes, algun/alguna/alguns/algunes, qualsevol/qualssevol...
![Page 21: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/21.jpg)
3.7 Interrogatius i relatius
- Quan els interrogatius i relatius introdueixen un nom, fan de determinants.
Quina persona ho ha fet? (interrogatiu determinant)
Una noia, la qual noia va venir aviat (relatiu determinant)
![Page 22: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/22.jpg)
4. Pronoms
- Són paraules que poden ocupar la mateixa posició que un nom (ser el nucli del SN sense ser un nom), que el poden substituir.
- N’hi ha de diferents tipus: personals, interrogatius, determinatius i relatius.
![Page 23: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/23.jpg)
4.1 Pronoms personals forts- Són pronoms que poden fer de subjecte i tenen síl·laba tònica.
- Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.
singular plural
1a persona JO, MI NOSALTRES
2a persona TU, VÓS, VOSTÈVOSALTRES, VÓS,
VOSTÈS
3a persona ELL, ELLA, SI ELLS, ELLES, SI
![Page 24: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/24.jpg)
4.2 Pronoms personals febles
- Són pronoms que acompanyen el verb i són àtons.
- Varien segons la persona gramatical, el nombre i, alguns, segons el gènere i la funció.
singular plural
1a persona EM, ME, M’, ‘M ENS, ‘NS, -NOS
2a persona ET, TE, T’, ‘T US, -VOS
3a persona EL, L’, ‘L, -LO, LA, ES, LI (CI)
ELS, -LOS, ‘LS, LES, ES
neutre HO
adverbials HI, EN, N’, ‘N, NE
![Page 25: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/25.jpg)
4.3 Pronoms determinatius
Es tracta de paraules que correspondrien a determinants (menys articles), però que no acompanyen cap nom, i que fan de nucli del SN.
El meu menja millor que el teu. (pronoms possessius)
Aquest m’interessa més que aquell. (pronoms demostratius)
El primer i el segon són amics meus. (pronoms numerals)
![Page 26: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/26.jpg)
4.4 Pronoms interrogatius
pronoms significat
què? Quina cosa?
qui? Quina persona?
quin, quina, quins, quines? Per triar alguna cosa.
quant, quanta, quants, quantes?
Quina quantitat?
quan? Temps
com? De quina manera?
on? En quin lloc?
![Page 27: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/27.jpg)
4.5 Pronoms relatius
pronoms significat
que D’ús general
Qui / preposició + qui Referit a persones.
preposició + què Referit a coses.
On / preposició + on Referit sempre a llocs.
article + qual /ls
preposició + art + qual / ls
General.
![Page 28: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/28.jpg)
5. Els verbs
Els verbs són una classe de paraules que indiquen accions (saltar, ballar), processos ( créixer, florir), fets (caure, trobar) o estats (estar, trobar-se). Els verbs també són el nucli del sintagma verbal i, en conseqüència, una de les parts fonamentals de l’oració gramatical.
![Page 29: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/29.jpg)
La flexió verbal
En la majoria de verbs hi ha una part invariable o lexema, que ens aporta informació sobre el seu significat, i una altra part que canvia segons la forma concreta del verb que expressem, es tracta del morfema, però com que en els verbs la flexió, és a dir, la diversitat de formes que pot tenir un mateix verb, depèn de moltes variables gramaticals (persona, nombre, temps, aspecte o mode), parlarem de flexió verbal per referir-nos a aquest conjunt de morfemes gramaticals en cada cas.
![Page 30: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/30.jpg)
6. Adverbis
Els adverbis modifiquen un adjectiu, un verb, un altre adverbi o tota l’oració.
Els adverbis indiquen circumstàncies i poden ser de diferents classes: de lloc, de temps, de manera, de quantitat, de dubte, d’afirmació o de negació.
Els adverbis són invariables.
![Page 31: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/31.jpg)
6.1 Adverbis de lloc
adverbis on, allí, aquí, allà, pertot, arreu, enlloc, dintre, dins, endins, fora, enfora, davant, darrera, endavant, endarrera, enrera, damunt, sobre, amunt, davall, sota avall, damunt, dalt, davall, baix, enlaire, ensota, prop, lluny...
locucions adverbials
a dins, de part de dins, a fora, de part de fora, a davant, a darrere, al damunt, dalt de tot, cap a dalt, al davall, al capdavall, a la vora, a la dreta, a l’esquerra, a l’entorn, pels volts, pertot arreu, als afores, al centre...
![Page 32: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/32.jpg)
6.2 Adverbis de temps
adverbis quan, ara, adés, suara, ja, encara, mentrestant, entretant, abans, després, aviat, tard, llavors, aleshores, sempre, tothora, adesiara, sovint, mai, avui, ahir, demà...
locucions adverbials
tot seguit, de seguida, de vegades, mai més, al matí, al migdia, d’hora, cap al tard, al vespre, al capvespre, havent dinat, havent sopat, abans-d’ahir, demà passat, de moment, a hores d’ara, ara com ara, de moment, a mitja tarda, a mig matí....
![Page 33: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/33.jpg)
6.3 Adverbis de maneraadverbis com, així, bé, ben, millor, mal, malament,
pitjor, alhora, simultàniament, debades, inútilment, exprés, corrents, ràpidament, lentament, arran, arreu, gairebé, quasi, sobretot...
locucions adverbials
a contracor, a corre-cuita, a dojo, a l’ample, a la babalà, a la deriva, a la força, a la valenta a l’engròs, a la menuda, al cap i a la fi, a mitges, a pols, tot drap, del tot, de bat a bat, de cop, de bon grat, de cap a cap, de cap a peus, de cop i volta, de debò, de corcoll, de gairell, de gom a gom, de pressa, de puntetes, de qualsevol manera, de tot cor, en va, fil per randa, si fa no fa, a frec...
![Page 34: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/34.jpg)
6.4 Adverbis de quantitat
adverbis quant, tant, tan, tot, massa, molt, força, més, bastant, prou, menys, gaire, només, mica, gens, gairebé, quasi, solament, almenys, quelcom...
locucions adverbials
gens ni mica, no gens, una mica, un poc, un xic, no gaire, bona cosa, pel cap alt, ben bé, si més no, d’allò més, a més, a més a més...
![Page 35: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/35.jpg)
6.5 Adverbis de dubte
adverbis potser
locucions adverbials
potser sí, potser no, tal vegada, a la millor, qui sap, qui sap si, si molt convé...
![Page 36: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/36.jpg)
6.6 Adverbis d’afirmació
adverbis sí, també, igualment, prou, certament, efectivament, justament, cert...
locucions adverbials
fins i tot, de veritat, de debò, en efecte, ben segur, això sí, sens dubte, per descomptat, i tant, no cal dir-ho...
![Page 37: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/37.jpg)
6.7 Adverbis de negació
adverbis no, tampoc, pas
locucions adverbials
de cap manera, i ara!, no pas, no...pas, això sí que no, ni mai...
![Page 38: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/38.jpg)
7. Preposicions
Les preposicions són mots que serveixen per enllaçar una paraula amb un sintagma nominal que els complementa.
Hi ha diferents tipus de preposicions, les dividirem en preposicions febles, fortes, compostes i locucions prepositives.
![Page 39: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/39.jpg)
7.1 Preposicions febles
Les preposicions febles són àtones i simples, formades per una sola paraula: a, amb, de, en, per.
Vaig a casa, Fes-ho amb compte, Ve del jardí, Ho fa en un minut, Vine per la vorera.
![Page 40: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/40.jpg)
7.2 Preposicions fortesLes preposicions fortes són tòniques i simples: contra, durant, entre, fins, malgrat, mitjançant, segons, sense, sobre, sota, vers (envers).
Anaven els uns contra els altres, Va venir durant el sopar, S’ho van repartir entre dos amics, No vindrà fins l’any vinent, Se’n va sortir malgrat les poques expectatives, Ho va fer públic mitjançant una carta oberta, Ho va fer segons les prediccions, Se’n sortirà sense cap ajuda externa, Ho trobaràs sobre la taula, Ho havia posat sota el llit, No té cap respecte vers / envers els altres.
![Page 41: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/41.jpg)
7.3 Preposicions compostes
Les preposicions compostes són combinacions de més d’una preposició: cap a, des de, fins a, per a.
Tornaré cap a les deu del matí, Ho porta des del seu poble, Anirà fins a la primera plaça, Va bé per a la panxa.
![Page 42: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/42.jpg)
7.4 Locucions prepositivesLes locucions prepositives són grups de paraules que funcionen com una preposició: a causa de, a favor de, a fi de, a partir de, arran de, en lloc de, en comptes de, en contra de, enfront de, entorn de, llevat de, tret de...
Va morir a causa de les ferides, Actuava a favor del grup, Ho vaig fer a fi de trobar-ne les causes, Vindrà a partir de les deu de la nit, Va emmudir arran de l’accident, Vindrà en lloc de la seva mare, Es trobava enfront del mateix problema, Discutien entorn de les possibilitats d’èxit, Van venir tots llevat del seu pare, Ho feien tots tret del Pere.
![Page 43: LES CATEGORIES GRAMATICALS](https://reader035.fdocuments.in/reader035/viewer/2022081417/568146b9550346895db3e7d5/html5/thumbnails/43.jpg)
8. Conjuncions
Les conjuncions són paraules que uneixen dues estructures (oracions, sintagmes o paraules) i les relacionen de diferents maneres: per coordinació o
per subordinació.