L’Antic Egipte

1. El país del Nil

Fa 5000 anys…al nord-est d’Àfrica…al voltant del Nil va sorgir…

l’antic Egipte. L’imperi era gran,però la poblacióestava al voltant del riu.

En la desembocadura formava un delta.

“la terra negra” era fèrtil…es situaven el poblatsi ciutats“la terra vermella” era el desert…servia de defensa, extreien pedres i metallshi havia tribus als oasis

6756 km, el riu més llarg del món!!!!!

• La vida pagesa al voltant del riu Nil

Les crescudes del Nil

El riu permetia abastar a la població d’aigua, es feia servir com a via de comunicació i per regar els camps de conreu.

Feien DICS per retenir l’aigua I CANALS que la conduïen fins a les terres allunyades de la riba.

Cada any, de JUNY a SETEMBRE, creixia el cabal, es desbordava i inundava les ribes.

Quan l’aigua es retirava, era el moment de sembrar.

Sense el Nil, Egipte no hauria existit.

Adoraven al déu Hapi, que el representava i creien que les terres eren fèrtils gràcies amb ell.

EIX CRONOLÒGIC DE MESOPOTAMIA I EGIPTE

• En el 3100 aC. el rei Menes, va unificar l’Alt i el Baix Egipte.

• En el 31 aC. el país es conquerit pels romans. Va durar uns 3000 anys.

• Va estar governat per reis anomenats FARAONS.Tenien tots els poders:

-dictava les lleis

-governava el país

-era propietari de moltes terres

-controlava el comerç

-manava l’exèrcit

A la seva mort, li succeïa el seu fill. Per això eren dinastíes de faraons.

Destaca Kheops, Kefren i Micerinos, que van construir les piràmides de Gizeh, Tuthmosis I, Amenofis III, Akhenaton, Tutankamon, Ramsès II

2. La terra del faraó

2. La terra del faraó.

Creien que els faraons eren déus. Ningú no podia mirar-los o tocar-los. Havien d’agenollar-se davant ell.

Creien que tenía poders màgics, com fer crèixer el Nil.

Vivien envoltats de riqueses en palaus amb servents i esclaus.

Ull d’Horus

3. La societat egípcia.

privilegiats

no privilegiats

/ nobles

ELS PRIVILEGIATS

FARAÓ (ja hem parlat abans)

NOBLES Teníen terres, i riqueses. Governaven les provincies de l’imperi i vivien en grans vil·les.

SACERDOTS Dirigien els ritus religiosos. Tenien milers de persones que treballaven per ells o que els havien de pagar part de les collites.

El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret

EscribaEls escribes eren funcionaris. Redactaven documents oficials.

Portaven els comptes:

a) dels impostos reials b)de les mercaderies que entraven i sortien del palau reial.

Tenien prestigi i bona posició social. Només ells i a lguns sacerdots i nobles savien llegir.

LA RESTA DE LA POBLACIÓ

PAGESOS. El grup més nombrós. Amb el seu treball, alimentaven a la família i pagaven tributs al faraó, nobles i sacerdots.

ARTESANS. Feien escultures i ceràmiques, preparaven el papir, feien vestits de lli i cotó, objectes de metall..

COMERCIANTS. Compraven objectes de fusta, metalls, perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte.

SERVENTS. Persones lliures que treballaven per un senyor a canvi d’un salari.

ESCLAUS. Eren presoners de guerra. Sense drets . Propietat de l faraó, treballaven a les obres públiques, les mines o l’exèrcit.

Pagesos sembrant

4. LA RELIGIÓEren politeístes: creien en molts déus:

Ra, Isis, Osiris, Horus…

Adoraven animals o elements de la natura i també al faraó que el consideraven un déu.

Els egipcis feien ritus religiosos i als temples guardaven una estàtua del déu i li feien culte.

Els sacerdots se n’encarregaven. Ciudaven el temple i en processó anaven al temple i els hi portaven ofrenes.

Osiris Isis Horus

EL TEMPLE EGIPCI4. LA RELIGIÓ

TEMPLE LUXOR KARNAK

avinguda d’esfinxs

obeliscs

Era la casa del déu. Com que eren inmortals, els van construir en pedra. Les cobertes eren arquitravades, sostres plans fets amb lloses de pedra, sostinguts per columnes enormes o murs. Tenien dimensions colossals.

Parts del temple:

pilonspati sala hipòstila santuari

temple de Luxor en Karnak

estàtues colossals a la façana del temple d’Abu Simbel

5. LA VIDA DESPRÈS DE LA MORT. LES TOMBES

Els egipcis creien en la vida desprès de la mort. Per això momificaven els cossos, els guardaven en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tombes acompanyats d’un aixovar: aliments, vestits, figuretes de servents. Hi ha 3 tipus de tombes:

mastaba La més antiga. Té forma de rectangle amb les parets inclinades. La càmara funerària era subterrània.

piràmides Enormes tombes en forma de piràmid on enterraven els faraons a l’Imperi Antic. Hi havia una xarxa de passadissos per enganyar als lladres.

hipogeus Tombes subterrànies excavades a una muntanya.

Hipogeu a la Vall dels Reisa l’interior de la muntanya

Les piràmides de Gizeh. 2500 aC

PAPIR

Els jeroglífics

6. L’ART EGIPCIInfluit per la religió i la creença en la vida desprès de la mort.

Les obres tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós.

Van fer temples com habitatges dels déus i tombes pels difunts. La decoració en pintures i escultures representaven els difunts, els déus i els ritus.

Altres obres tenien un sentit polític. Les estàtues i pintures dels faraons per mostrar el seu poder.

Els artistes eren artesans al servei dels nobles i del faraó.

4 principis bàsics1. Falta de perspectiva 2. Frontalitat 3. Idealització 4. Immobilitat i rigidesa

Art egipci

BibliografíaEn la biblioteca pots trobar-los!!!