l’independent · 2019-04-08 · la fiscalia de mediambient hagi d’actuar per la contaminació...

5 d’abril de 2019

Publicació Independent. Distribució gratuïta.

La informació al dia a www.independentbarbera.cat de Barberà 315l’independent

Els horts, un bé més enllà de la terra

l’independent de Barberà

25 d’abril de 2019

EDITORIAL

Editor Fundador: Lluís RicartEditora: Manoly ArriagaConsell directiu: Manoly A., Rosina Bertran, Carles Ortiz

Directora: Manoly A.Redactors: David M., Joana G.Col·laboradors: Carles O., Malena M.

Fotografia i disseny: Maria Vilarnau, Imanol O.Maquetació i impressió: BiBiDigital PrintDipòsit legal: B-52445-04

El feminisme i La misogínia Sumari1 PORTADA2 EDITORIALEn feminisme i La misogínia

3 CARTA A LA DIRECTORA 4 ACTUALITATCara i creu del nou carril bici

5 POLÍTICAXavi Garcés nou candidat a l’alcaldia del PSC

6 POLÍTICA La nova normativa de la horta municipal, protagonitza una tensa sessió plenària

7 PCPBSeguim cumplint

8 POLÍTICANúria Ramón Pérez, candidata de Junt per Catalunya

9 SOCIETATEls rookies donen suport als insfants ingressats a Sant Joan de Déu

10-11 ACTUALITATLos huertos: un bien más allá de la Tierra

12-13 ESPORTS

14 DONESLes dones tenen un 30% menys de probabilitats de ser contractades

15 OCI4 escapades d’un dia per Catalunya

16 EDUCACIÓLet’s go camping!

17 CULTURASant Jordi en Niudelletres

18-19 CULTURARecomanacions culturals i Relat

20 SALUTLa serotonina l’hormona responsable de la felicitat

21 GASTRONOMIALa Paella, emblema de la cocina española

22 BELLESACom desmaquillar-se correctament: oferir els millors consells

23 MODA¿Te casas?

24 PSC BARBERÀXavi Garcés

Truca’ns i t’informarem

651 831 282

Doctor Moragas, 232 Sobàt 1aO8210 Barberà del Vallès

Nombre comercial: EppursimuoveDatos fiscales: Manuela Arriaga Aznar33978091R

[email protected]

Després de la gran jornada del passat 8 de març on les dones vam participar massivament i de la que cal destacar la gran participació de joves i d’homes compromesos amb la lluita feminista esdevenint una lluita transversal per la llibertat i la igualtat entre homes i dones. I després de tot un mes intens pel que fa a activitats per part de tot el col·lectiu associatiu feminista de la nostra ciutat, una ciutat que tot s’ha de dir és reconeguda com Ciutat Fe-minista. Cal entendre que per poder sobreviure són moltes les dones que internalitzen la misogínia i la repli-quen que cal tenir molt de coratge per poder-se revelar en contra, i per aquest motiu ens hem de felicitar per l’èxit assolit.El feminisme és la revolució sexual, que no és més que una declaració en la que el cos de les dones ens pertany i nosaltres hem de decidir. El patri-arcat en canvi considera que és als homes a qui els pertany, per tant, la revolució sexual és una lluita d’arreu del mon contra totes les formes de poder i d’autoritat masclista.Les dones que van votar Trump han internalitzat la misogínia i s’han con-vertit en soldats del patriarcat. Aquí com allà són utilitzades com a policies d’altres dones a canvi de protecció i supervivència. Tothom s’apunta avui per avui al moviment feminista, sembla que està de moda, però ser feminista és una ideologia, es una forma d’entendre la vida i la societat en la que vivim, és alguna cosa més que dur un llaç lila o una etiqueta. El moviment feminista neix i creix juntament amb els movi-ments socials en defensa de l’equitat, la igualtat d’oportunitats i la justí-

cia social, per tant no hi pot haver feministes de dretes, quan realment el feminisme és la lluita per la igualtat entre homes i dones. La proba esdevé clara ara que veiem l’alçament de líders de dreta i d’ultradreta per tot el món que volen reduir la llibertat de les dones. El patriarcat es troba en el nucli de l’autoritarisme i el feminis-me els aterreix. Proposant idees tant desfasades i retrogrades com la llei contra l’avortament, la maternitat subrogada, la regularització de la prostitució o el menyspreu de la llei contra la violència de gènere, entre d’altres. La lluita caïnita entre la dreta s’estableix en qui la diu més grossa o qui la té més llarga.Hem de tenir en compte i no dei-xar-nos entabanar i que els titulars no ocultin la crua realitat que és el que realment importa:Així doncs, el 50% de les dones espanyoles estan a l’atur, el 72% de les feines a temps parcial estan ocupades per dones, el 70% de la pobresa la pateixen les dones. I pel que fa a la violència de gènere i que la ultra dreta la qüestiona, s’ha de dir que al nostre país es denuncien 28 violacions al dia, que el 12% de les dones han sofert violència física o psíquica alguna vegada i per finalit-zar les aterradores xifres més de 60 dones són assassinades a l’any per la violència masclista.Per tant, acabem el mes de març ple de reivindicacions però encara queda molt camí per endavant i ara que en-carem uns comicis electorals en el que les dones juguem un paper fonamen-tal, el nostre vot és molt important per avançar i mirar cap al futur amb esperança o per retrocedir.



CARTES...

La vinyetaCarta a la DirectoraBenvolguda directora,

Soc veïna de Sabadell i m’agrada molt caminar pel rodal de la ciutat, sobretot pe riu Ripoll, però quan baixo cap a Barberà em trobo en que, per continuar el camí, haig de creuar per sobre del pont de la carretera que va cap a Mollet, amb el consegüent risc que comporta fer-ho en un petit sender entre la tanca metàl·lica protectora per als cotxes i la barana del pont. Això s’agreuja si hi altres vianants que venen de cara, ja que l’espai disponible en prou feines fa mig metre i llavors ens hem d’apropar massa a la zona dels vehicles. I tot perquè al tram de Barberà, sols es pot caminar pel marge esquerra del riu, no sent accessible la continuïtat per uns horts que imagino són il·legals.

El motiu d’aquesta carta és per plantejar la possibilitat que es faci una passera a nivell del riu i deixar de posar en risc la seguretat, tant de qui passegem a peu com dels ciclistes que es veuen obligats a circular per la calçada asfaltada. Sé que qualsevol obra costa diners però crec que aquests estan ben invertits si milloren la seguretat de les persones i més si permeten gaudir d’un espai natural, tant de qui fem el camí de baixada com de la ciutadania de Barberà que vol continuar riu amunt.

D’altra banda, vull expressar una queixa per la brutícia que hi ha a tocar del riu, just a sota a aquest pont, on es llencen pneumàtics, runa o brossa plena d’immundícia. Li adjunto unes fotografies per què tingui l’evidència del que li comento. Em sembla molt lamentable que l’ajuntament no prengui les mesures oportunes per evitar-ho, tot i sabent que la culpa la tenen les persones que llencen les deixalles, però davant l’incivisme d’alguns brètols, cal la responsabilitat de les administracions, si volem preservar un espai natural tant bonic com és el riu Ripoll al seu pas per Barberà i no esperar que la fiscalia de mediambient hagi d’actuar per la contaminació del riu i la rica fauna que en ell hi viu.

Gràcies per la seva atenció i espero que tingui a bé publicar aquesta carta.

Rebi una salutació ben cordial

Maria Garriga

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a:

L’Independent Pg. Doctor Moragas, 232 SA1a. 08210 Barberà del Vallès o [email protected]



Aquesta acció es troba emmarcada en el Pla de Mobilitat Sostenible Segura de Barberà del Vallès 2015-2020. Des de la seva planificació el

consistori sempre ha defensat que l’ob-jectiu era crear un nou eix que creués el municipi d’oest a est, permetent un nou accés a peu i en bicicleta des del nucli urbà de Barberà fins al Parc Fluvial del Ripoll i el Castell de Barberà. En aquest sentit l’eix connecta directament amb el municipi de Badia del Vallès, des d’on es connecta tam-bé amb la universitat Autònoma de Bar-celona i la previsió és que la xarxa es vagi ampliant progressivament en els propers

anys.Però donada la planificació inicial, les

protestes dels veïns i veïnes de les zones afectades no es van fer esperar. Des de l’AVV Can Gorgs II afirmen que no estan en contra de la nova infraestructura però si que estan en desacord amb que “es tallin accessos viaris i que ara s’hagin de donar més voltes, innecessàries, amb el conse-güent augment de partícules contami-nants i el nou perill afegit a la circulació en el nou tram”.

Per una altra banda, des del veïnat de la zona tampoc es troben satisfets amb els canvis. “No m’oposo a compartir la via pública amb altres vehicles, però amb el format actual, el mateix espai, ara es redu-

eix l’amplitud de la via, amb el risc i l’alentiment de la via, per a tots”, afirma un veïna.

De la mateixa manera opinen des de l’associació de veïnal de Can Gorgs II que afirmen “estar en contra del desdoblament del carril bici pel perill que suposa l’estre-nyiment per als ciclistes i de forma especial en la pujada del carrer Ur-gell que pel sobreesforç necessari i la baixa velocitat, alguns ciclistes corren el perill de caure a les rodes dels vehicles que circulen a major velocitat de forma inesperada i molt perillosa”. Aquesta reducció d’espai també suposa un incon-venient per aquells vehicles d’ur-gència que hagin de passar per la via, doncs “al no tenir escapatòria han d’anar al pas que la circulació permeti”.

Un altre dels inconvenients que es destaca des dels veïns és l’obstacu-lització dels encreuaments: “La mobilitat de vehicles s’ha vist afectada, afortuna-dament han rectificat l’encreuament cap a l’estació del tren, però queden pendents al-tres encreuaments sense motius raonables. La via s’ha alentit”.

El regidor de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barberà, Fabià Díaz, en respos-ta a aquest diari assumeix el malestar d’alguns veïns i veïnes però prioritza altres factors: “Els canvis que s’estan portant a terme poden generar alguna molèstia als usuaris conductors de vehicles que utilitzen aquests carrers per anar a casa seva o al barri però es considera prioritari preservar la seguretat i protegir els mitjans no contaminants”.

Per una altra banda, Díaz afirma que per a la “projecció i construcció del nou carril bici, s’ha tingut en compte la norma-tiva vigent en la matèria així com els criteris que apliquen la Gene-ralitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pel que fa a les seves dimensions i característiques”. Díaz afegeix que s’ha considerat

com “aspecte fonamental en el tracta-ment de la via la seguretat. Això ha com-portat l’eliminació de girs a l’esquerra de vehicles en algunes cruïlles, aspecte que ha generat algunes queixes del veïnat.

Els girs a l’esquerra en vies de doble sen-tit suposen sempre un perill per a cotxes, motos, vianants i bicicletes (...) per aquest motiu, amb la construcció del nou carril bici s’han restringit aquests girs, sempre amb l’objectiu de millorar la seguretat”. Tot i això Díaz assegura que actualment “hi ha el compromís municipal de corregir els aspectes que puguin generar conflictes no desitjats, derivats de la restricció”.

Possibles solucionsDes de l’AVV de Can Gorgs II plantegen

algunes propostes que podrien millorar la circulació a la via: “Estem a favor de fer una petita rotonda al carrer Urgell, a l’altura de Borges Blanques, que serveixi per a paci-ficar el trànsit rodat i a més de facilitar els accessos al barri”.

Així, algunes altres solucions plante-jades a la regidoria de Territori i Medi Am-bient a través d’instàncies són “obrir els encreuaments per a no deixar aïllades ca-dascuna de les zones de Carrer Urgell, i no forçar el pas a les rotondes de Doctor Mo-ragas i Badia, ja saturades normalment”.

També es suggereix “eliminar el par-terre central, passar fanals a les voreres, perquè actualment el vianant gairebé no té visibilitat així comptaria amb més espai per a bicis, vehicles i aparcaments”. Final-ment una altra de les propostes és “obrir la via ràpida des de la rotonda d’entrada a Barberà que ha d’anar a Badia del Vallès, paral·lela l’autopista, per sobre de la via i al final de la urbanització. D’aquesta ma-nera, el carrer Urgell es pot convertir en una via lenta”.

Davant aquestes queixes, el regidor Fabià Díaz argumenta que s’han dut a ter-me reunions amb els veïns i veïnes afecta-des de Can gorgs i la Ronda Indústria i que s’han tingut en compte les seves apreci-acions. “S’han contestat diversos escrits de queixa, que anaven tots en el sentit de mostrar disconformitat pel tema dels girs a l’esquerra. Per aquest motiu també es va decidir modificar la previsió inicial de prohibició de gir al carrer de la Torre d’en Gorgs, incorporant un nou temps semafò-ric i un carril addicional al carrer Urgell. Ara està en estudi la modificació de la cruïlla del carrer Urgell amb ronda de l’Est, Poeta Boscan i Joaquim Folguera”.

ACTUALITAT

Cara i creu del nou carril biciBarberà del Vallès compta des de fa unes setmanes amb un nou carril bici que uneix el carrer Urgell, ronda de l’Est i ronda Indústria. Aquesta acció forma part del projecte d’un nou carril bici des de Glorieta d’Alió fins a enllaçar a l’existent a carrer Circumval·lació i que finalment enllaci amb l’espai del riu Ripoll i Castell de Barberà. Tot i això, aquesta obra no ha estat exempta de crítiques, doncs segons una part dels veïns aquesta acció ha alentit vies, ha tancat accessos i ha augmentat el perill en la circulació.



POLÍTICA

En Xavier Garcés, nou candidat a l’alcaldia pel PSC a Barberà del Vallès a les Municipals 2019V

a estar proposat pels militants de l’Assemblea local i ratificat seguidament a l’Executiva Nacional del PSC el passat 18 de març.

Davant l’Assemblea en Xavier va manifestar que: “malgrat la situació d’excepcionalitat, accepto i entomo aquesta responsabilitat per encapçalar aquest repte i agraeixo la confiança i el suport unànime dels militants i simpatitzants. Entre tots continuarem construint la ciutat que ens mereixem”.

Vostè és una persona de Barberà, però segurament hi haurà qui no el conegui, en podria explicar, Qui és el Xavier Garcés?

Cert és que en reconec com un barberenc, ja que fins i tot abans de néixer ja vaig està present durant la gran nevada de Nadal de 1962, al poble que s’anomenava Santa Maria de Barberà, que llavors era un petit nucli agrícola.

Vaig néixer a Sabadell al febrer següent, on vaig residir els primers anys de la vida, encara que com a mínim una vegada per setmana visitava als meus avis a casa seva a Barberà, i va ser als vuit anys que els meus pares ens van venir a viure amb la resta de la família, a una ciutat en creixement, amb pocs serveis i que feia els primers passos cap a la industrialització.

La meva infància va transcorre pels carrers de Barberà, a l’escola Can Llobet, l’antic Pavelló Esportiu al costat de l’Ajuntament on feia basquet, o pel Casc Antic camí de les piscines i les pistes de tenis.

Per fer els estudis secundaris vaig haver d’anar fora, ja que llavors no hi havia cap institut. Els anys universitaris van transcorre a la Universitat Autònoma, en una època complicada, just desprès de l’intent de cop d’Estat del 23F de 1981. I com a la majoria, després de l’època estudiantil s’inicien vides paral·leles, en el meu cas la familiar, la laboral, l’esportiva i la política.

Estic molt orgullós d’haver format una família amb la meva parella i els nostres dos fills i hem viscut sempre a Barberà encara que a diferents carrers a mesura que les necessitats creixien, i de la que em gaudit.

Professionalment m’he dedicat, ininterrompudament, gairebé els darrers 30 anys a la consultoria i

formació d’eines informàtiques de gestió empresarial integrada a l’àmbit econòmic-financer.

I políticament, milito al Partit del Socialistes de Catalunya des del 1988, on he representat als meus companys a diferents càrrecs en òrgans locals, comarcals, i actualment com a Conseller Nacional. Des del 2007 soc regidor a l’Ajuntament de Barberà i durant els primers vuit anys amb tasques de govern amb matèries com Serveis Econòmics i Hisenda, Tecnologies de la Informació, i la coordinació de la Promoció Econòmica.

Com decideix donar el pas i agafar el testimoni per encapçalar la candidatura?

Seguint el que deia en anterior resposta, per una persona que duu més de 30 anys en política, i que ha tingut l’oportunitat de treballar per la Ciutat des del seu govern, dins d’un magnífic equip i amb el suport de les persones que conformen l’agrupació local socialista de Barberà, i molt important, amb un reconeixement expressat per la ciutadania; crec que és lògic, que un es pregunti en algun moment sobre la possibilitat de fer aquest pas endavant.

Quant fer-ho? Quin és el millor moment? És pot planificar?. Doncs en política a vegades la resposta a aquestes preguntes és: “quan arriba”, els esdeveniments succeeixen de forma no previsible, i a vegades, com en aquesta ocasió, amb situacions injustes i no desitjables, però s’ha d’estar preparat per acceptar els reptes que se’ns presenten.

Porta molts anys com militant dedicat a la política, com afronta el nou repte?

Com deia abans, desprès d’un llarg recorregut en la política i si adreço la mirada al costat positiu de la balança, pesen molt alguns factors, com que personalment aquestes circumstancies arriben al moment més oportú i molt especialment el suport de la meva família. A més a més, compto amb el suport dels companys i amics del partit i de les persones que han acceptat generosament acompanyar-me a la candidatura.

Per tant, amb entusiasme i molt de respecte i humilitat davant del repte i la responsabilitat. Em consta

que al meu costat disposaré del recolzament de moltes persones, que també es senten barberenques i que m’ajudaran en tot el procés, tant ara en aquests moments engrescadors d’inici del projecte, com més endavant durant la seva posada en pràctica, per tal de no desviar-nos dels objectius, persistint el contacte amb la ciutadania, sense perdre de vista que els polítics estem de pas i que la Ciutat perdurarà en el temps.

Després dels anys gestionant l’Ajuntament i aquest quatre anys a l’oposició que creu que pot oferir en Xavier Garcés a les ciutadanes i als ciutadans de la nostra ciutat?

Que la ciudadanía vuelva a creer en su Ciudad.

Siempre que surge en una conversación distendida el debate sobre si residir en Barberà del Vallès es una buena opción, la conclusión es clara, es uno de los mejores lugares para vivir. Y esta es la afirmación que también nos hemos encontrado en la previa de las anteriores contiendas electorales, pero ahora aparece un matiz, se expresa la sensación que se han perdido cuatro años, que incluso en los momentos de la crisis económica del 2007 al 2015 la ciudad tenía proyectos y ahora hay un estancamiento.

Por ello, el equipo socialista trabajará para Vivir mejor en Barberà, para que sea una Ciudad cohesionada, inclusiva, que promueva la igualdad de oportunidades y la convivencia; también para Disfrutar más de nuestra Ciudad, con una movilidad sostenible, con garantías de accesibilidad, con una educación de calidad orientada a la innovación y la creatividad, con asociacionismo y participación efectiva.

Para Trabajar mejor, con un ocupación digna e igualitaria, con formación de calidad, con espíritu

emprendedor, apostando por el comercio de proximidad; pero sobre todo para Avanzar, en una Barberà equilibrada, responsable, sostenible, eficiente, solidaria y de progreso, con un buen gobierno colaborativo y con capacidad de transformación social.

I tot això amb unes propostes electorals concretes, temporalitzades i valorades econòmicament.


65 d’abril de 2019POLÍTICA

La nova normativa de l’horta municipal protagonitza un tensa sessió plenària

L’Ajuntament de Barberà del Vallès va celebrar el dimecres 27 de març la sessió plenària corresponent al tercer mes de l’any. Aquest va ser un ple

clarament dividit en dues parts. En la primera es van tractar diversos temes de caràcter administratiu i la segona va estar protagonitzada pels ciutadans i ciutadanes que havien demanat paraula per a intervenir en el ple. Entre elles, destaca la relativa al desacord amb la nova normativa de l’horta municipal i amb el model d’us i gestió, tema el qual va crear força tensió a la sala de plens.

La sessió plenària del mes de març es va iniciar amb l’aprovació amb el vot a favor de tots els grups, menys el PP que es va abstenir, de l’adhesió del consistori al manifest del 8 de març, Dia Internacional de les dones, proposat per la Diputació de Barcelona.

A continuació es va aprovar amb l’acord de tots els grups municipals, la delegació en la Junta de Govern Local de la competència específica per a la celebració dels sorteigs per a l’elecció de les persones que formaran les Meses Electorals per a la celebració de les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i al Senat, així com de les Eleccions Municipals i al Parlament Europeu 2019.

També per unanimitat es va donar llum verda a la delegació en la Junta de Govern Local de la competència per dur a terme la resolució d’expedients sancionadors en matèria de tinença de gossos potencialment perillosos.

I novament amb l’acord de tots els grups, es va modificar la data de la celebració del ple corresponent al mes de maig. Així aquesta es realitzarà el dimecres, dia 22, ja que la data inicial (29 de maig) és posterior a la celebració de les Eleccions Municipals i al Parlament Europeu 2019 del 26 de maig.

A continuació va ser el torn per tractar diverses propostes d’acord. Entre aquestes es va donar compte novament del nomenament accidental de la interventora municipal, en aquest cas Gloria Garcia, fins al proper 26 d’abril. I posteriorment es va aprovar per unanimitat un expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit per a abonar diverses factures pendents

relacionades amb les obres del carrer Circumval·lació i relatives a accions al clavegueram. Expedient que segons va aclarir el segon tinent d’alcaldia, Manel Ferreté, a requeriment del regidor del PSC en Xavier Garcés, estava lligada a la possible pèrdua d’una subvenció de l’AMB.

La unanimitat de tots els grups va donar llum verda a l’inici dels tràmits per a la nova contractació del Servei d’Atenció Domiciliària del consistori.

En l’apartat de mocions d’urgència només es va tractar la presentada per ERC en nom de l’Associació de Veïns de Can gorgs II en la que s’exigia el control ambiental en matèria de soroll de les aeronaus de l’aeroport de Sabadell. Aquesta va ser aprovada per unanimitat.

A continuació, en l’apartat de precs i preguntes Recuperem Barberà es va interessar per les obres del menjador

de Can Serra. El regidor de Territori i Medi Ambient, Fabià Díaz va exposar la situació del procés, el qual s’està duent a terme segons el calendari establert inicialment.

Posteriorment s’iniciava el torn de paraules de la ciutadania. El primer tema el presentava la ciutadana Justa Gómez en representació de les AMPA’s i AFA’s del municipi. En la seva intervenció, Gómez sol·licitava al consistori que expliqués per què la comissió de seguiment encara no s’havia reunit amb Serveis Territorials del Vallès Occidental i perquè no s’ha permès la participació de la coordinadora d’AMPA’s i AFA’s en

reunions prèvies. En resposta, el segon tinent d’alcaldia, Manel Ferreter, va explicar que el consistori està a l’espera de rebre contestació a una petició de reunió amb el Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló. Per una altra banda, Ferreter va argumentar que segons la moció aprovada en la que s’establia la creació d’aquesta comissió, s’especificava que aquesta es conformava amb l’objectiu de realitzar el seguiment de les negociacions, no de participar en elles.

Aquesta paraula ciutadana, era esperada per desenes de persones que es trobaven a la plaça de la Vila, seguint la convocatòria de concentració que s’havia dut a terme des de la coordinadora de les AMPA’s i AFA’s per a protestar per la situació de l’educació secundària a la nostra ciutat.

Però a aquesta concentració se li afegia una altra. En aquesta ocasió protagonitzada per ciutadans i ciutadanes que mostraven el seu desacord amb la nova gestió de l’horta

municipal. Els crits i xiulets d’ambdues protestes van acompanyar tota la sessió plenària del mes de maig.

La tensió s’apropiava de la sala de plens precisament amb la intervenció de la ciutadana Marina Martínez i del ciutadà José Luis Alcalde els quals exposaven els arguments pels quals els usuaris i usuàries dels horts municipals es mostraven en contra de la nova normativa presentada el passat 19 de febrer a l’Auditori Maria Feliu.

Ambdós van exposar el malestar entre els usuaris en rebre la notícia de les possibles rotacions i nova parcel·lació de la zona. Alhora demanaven la comprensió

del consistori, ja que els horts han passat a ser una part molt important en la vida de molts dels hortolans i hortolanes, i a més denunciaven l’existència de parcel·les en estat d’abandonament i en desús, entre altres.

A continuació era el regidor de Territori i Medi Ambient, Fabià Díaz, el que responia a aquestes intervencions amb una extensa explicació de tot el procés que s’està duent a terme en aquest aspecte, inclòs el seu malestar vers el tens acte de presentació de la nova normativa als usuaris. Díaz va recordar la necessitat de regularitzar la situació, ja que va fer referència a les pràctiques irregulars que s’estan duent actualment a l’horta com les rotacions entre els mateixos particulars. A més va manifestar el fet que actualment el procés es troba en període d’informació pública en el qual els i les afectades poden dirigir-se al consistori a fer les al·legacions que considerin pertinents. Finalment va instar a tothom a treballar conjuntament amb l’administració per a

poder arribar a una solució equilibrada.En la mateixa línia es manifestava

l’alcaldessa, Sílvia Fuster, la qual explicava novament que l’objectiu és buscar un equilibri i que és totalment necessari un nou reglament per a establir ordre a la situació actual.

Finalment en el torn de paraules, entre altres, també es va tractar l’estat actual del tall de la carretera de Can Llobateres. En aquest cas el regidor Fabià Díaz explicava que el procés encara està en període d’estudi, i va plantejar la possibilitat futura de debatre en consulta ciutadana el tall definitiu de la carretera.



Desde aquí quiero dar un mensaje de ilusión. Desde la PCPB hemos trabajado con el sueño de hacer de Barberà una ciudad mejor para tod@s

Vamos poco a poco hacia un modelo de ciudad más moderno, más sociable y más respetuoso con el medio ambiente.

Barberà és la ciutat de la meva vida

Seguim complintSeguimos cumpliendo

SílviaFuster

Representem el canvi a Barberà i una forma de fer política que es basa en una idea essencial per a nosaltres: “Barberà es millor si els ciutadans tenen millors serveis”



POLÍTICA

Primer de tot ens podria explicar una mica qui és la Núria i per què pren la decisió de presentar-se a les municipals? Sóc barbarenca, sempre he viscut en aquesta ciutat, primer al centre i posteriorment al barri de Ca n’Esteper, i vaig estudiar a l’Institut La Romànica. Tinc 30 anys, sóc llicenciada en Psicologia i directora executiva de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Cata-lunya. Amb anterioritat havia treballat en una fundació que treballa per l’acompanyament i assessorament de les persones refugia-des que arriben a Catalunya així com per afavorir la integració de persones migrades, i també fent tallers a escoles de prevenció de trastorns alimentaris. Vaig ser presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, plataforma juvenil que aplega les principals entitats juvenils del país. Em considero una persona responsable i compromesa i és per això que he decidit fer el pas de presentar-me a les eleccions municipals, per contribuir a millorar la ciutat on visc i que m’aprecio.

Mai ha estat a la institució municipal però suposo que tindrà una visió general del mu-nicipi. Com veu l’estat actual de la ciutat?Barberà és un municipi amb moltes possibi-litats, amb un teixit comercial i industrial po-tent, amb una situació estratègica, amb espais verds i un patrimoni cultural a potenciar, etc. Però també amb mancances a altres nivells com la neteja o la seguretat en determinades

zones. És tot això que volem contri-buir a millo-rar des de Junts per Cata-lunya a Barberà.Quines expectati-ves electorals veu vostè per Junts per Catalunya?En aquests moments no tenim representació al consistori, per tant el nostre objectiu fonamental és poder tenir-hi presèn-cia i esdevenir claus en la governabilitat del municipi durant la propera legislatura per tal de poder aportar el nostre gra de sorra a la millora de la ciutat.

Finalment que ofereix la Núria a la ciutat de Barberà?Per una banda, ganes, empenta i il·lusió pel fet de ser una persona jove i que no ha estat al consistori amb anterioritat. Per l’altra, compromís i capacitat de gestió per les responsabilitats diverses que he tingut al capdavant d’entitats socials i actualment en administracions públiques.

En aquesta ocasió comptem amb una candidata que es presenta per primera vegada a les municipals, la Núria Ramon i Pérez representant de la formació política Junts per Catalunya a Barberà del Vallès.



ESPORTSSOCIETAT

En Cairo Franch ofrecemos un servicio de “dientes en un día” donde podemos colocar los implantes y la prótesis el mismo día en que te extraemos el diente.

Llámanos al 937 18 04 51 o visítanos en Pg. Dr. Moragas, 151 en Barberá del Vallés y te informamos sin compromiso.

¡ E S T R E N A S O N R I S A E N 2 0 1 9 !

Els ROOOKIES van fer una visita el pas-sat 9 de març a l’Hospital de Sant Joan de Déu amb l’objectiu d’aportar el seu gra de sorra per tal de que els infants

allà ingressats tinguin un bon record de la seva estada hospitalària dins del marc de la celebració del dia del seu patró.

La delegació la formaven uns 30 mem-bres de les diferents categories del Club i van estar visitant a uns 150 nens aproxima-dament que estaven ingressats a l’hospital per diferents motius. En tot moment van ser guiats i acompanyats per varis voluntaris i voluntàries pels diferents espais del centre hospitalari.

Els i les jugadores, vestits amb els seus

cascos, cuirasses i uniformes de joc propis del futbol americà, van visitar l’espectacular entrada principal, dedicada al coneixement del cos humà, la zona de les Urgències, la planta de maternitat i l’edifici Ítaca, entre d’altres.

Un moment molt emotiu de la visita va ser el que van viure les dues jugadores de l’equip femení Nathaly i Salut a l’àrea de tras-plantaments. Ambdues van ser les úniques que van poder visitar als nens i nenes que estaven allí ingressats per motius de segure-tat, donat que han d’estar en un entorn aïllat i molt protegit de possibles contaminacions de l’exterior. Quan van sortir d’aquella zona van explicar als seus companys que havia estat una experiència molt especial per a ambdues en veure l’alegria i la il·lusió reflec-

tida en la cara dels infants i que havien estat rebudes com si dels Reis Mags d’Orient es tractés.

Segons paraules d’en Munyang Darboe, jugador de l’equip cadet: “el que m’ha motivat a participar en aquesta visita ha estat pensar en l’alegria que sentirien les nenes i els nens en veure’ns i al donar-los els regals. Crec que és molt important fer aquest tipus de visites per que hi ha molta gent que ho està passant molt malament i estar allí amb ells donant suport, animant i poder-los alegrar el dia no te preu.”.

Durant la visita, els ROOKIES van repar-tir uns petits balons de futbol americà fets d’un material flonjo que va fer les delícies dels

més menuts i dels no tant menuts. Les pilotes estaven personalitzades amb el logotipus del Club i el de la Federación Española de Fútbol Americano (FEFA), la que va col·laborar acti-vament subvencionant una part del cost de la seva producció. Tot aquest meravellós dia no hauria estat possible sense la col·laboració altruista dels voluntaris i voluntàries, que fan una tasca encomiable, aportant el seu temps, compromís i coneixement per estar al costat d’aquells que més ho necessiten.

Anna Fernández, jugadora de l’equip fe-mení, destacava sobre els voluntaris que “Re-alitzen una gran tasca i un enorme sacrifici. Des d’un inici es va poder veure la gran coope-ració i organització que hi ha entre ells, divi-dint-nos en diferents grups per tal d’assolir el major nombre d’infants a visitar possible. És

gent que dedica moltes hores del seu temps a ajudar als infants i a les famílies que tant ho necessiten i és per això que crec que mereixen una menció especial.”.

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelo-na és una institució privada sense ànim de lucre, amb vocació de servei públic que dóna servei i garanteix l’atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya especialitzada en la cura dels infants i de la dona embarassada, en especial atenció a l’oncologia infantil, les malalties congènites i les malalties minoritàries i ofereixen als infants una atenció especial, amb mesures per mitigar el dolor o la por, per tal de que les seves estades a l’Hospital en tinguin un bon record.

Els rookies donen suport als infants ingressats a l’hospital Sant Joan de Déu



ACTUALITAT

La tensión fue la nota dominante en la presentación que se lle-vó a cabo el 19 de febrero en el Auditorio Maria Feliu. El equi-pamiento cultural se llenó con

aquellos ciudadanos y ciudadanas que actualmente disponen de una de las parcelas de la huerta municipal, por aquella ciudadanía que está en lista de espera para poder disponer de una y por aquella interesada en poder obtener el permiso de uso de una de las parcelas en un futuro.

Alrededor del año 2000 se llevó a cabo una reordenación de la zona y como resultado de ésta, se dio acceso a parce-las de 200 m2 al vecindario de Barberà mediante sorteo y dando prioridad a quien usara un huerto con anterioridad.

Según ha manifestado a este perió-dico el concejal de Territorio y Medio Ambiente, Fabià Díaz, fue en el año 2017

cuando se constituyó una Comisión po-lítico-técnica para crear la propuesta del nuevo reglamento de gestión de la huerta municipal que se ha presentado recientemente. Finalmente este vio la luz este mes de enero, cuando en el pleno municipal se procedía a aprobar el “Reglamento regulador de las condi-ciones de uso de la huerta municipal”. A este se le daba luz verde con los votos a favor de ERC, PP, Junts per Barberà y PCPB y la abstención del PSC.

Actualmente, Barberà del Vallès dispone de una importante zona de huerta municipal de unos 73.800 m2 de superficie, en los alrededores del río Ri-poll, donde a día de hoy hay 231 parcelas destinadas a huerto, cultivadas por per-sonas de la ciudad que las disfrutan por-que tienen la concesión temporal. Se-gún el consistorio “el nuevo modelo de gestión parte de la necesidad de actu-

Los huertos: un bien más allá de la tierraEn el pasado pleno del mes de marzo, vecinos y vecinas de Barberà del Vallès se concentraron en la plaza de la Vila a la espera de las intervenciones de dos ciudadanos para mostrar su desacuerdo respecto la nueva normativa creada por el Ayuntamiento de Barberà que regula la gestión de los huertos municipales. El conflicto entre los hortelanos y la administración se iniciaba el pasado mes de febrero, cuando en una presentación pública en el Auditorio Maria Feliu, la concejalía de Territorio y Medio Ambiente daba a conocer los principales cambios que se presentan en el nuevo texto aprobado en el pleno municipal del pasado mes de enero.

alizar y dinamizar el espacio aplicando criterios más ajustados a la legislación;

más justos, para que toda la ciudadanía tenga las mismas oportunidades para acceder a un huerto y también ser más respetuosos con el medio ambiente y saludables, aplicando formas de agri-cultura ecológica”.

La preocupación de comunidad de hortelanos

Evidentemente una de las medidas que ha presentado más detractores entre la comunidad de hortelanos es la rotación de parcelas cada cuatro años. Esta disposición tiene como objetivo regularizar la lista de espera conforma-da por más de 200 ciudadanos, según el consistorio, y que los actuales usuarios cedan sus parcelas a aquellos vecinos y vecinas que se encuentran en dicha lista.

El Ayuntamiento de Barberà alega que no se ha respetado la antigua nor-mativa, ya que según ésta las rotacio-nes deberían hacerse de forma anual, y sin embargo hay usuarios que llevan más de un década ocupando una de las parcelas de la huerta municipal. Preci-samente este mismo argumento es el utilizado por el colectivo de hortelanos. Tal y como se manifestó en el pleno mu-nicipal por parte de una representante de la comunidad de hortelanos, los usu-



ACTUALITAT

arios de los huertos (muchos de ellos jubilados) consideran a éstos como un “estímulo” para sentirse activos, una tarea prácticamente terapéutica, ya que se sienten “motivados a hacer algo que les gusta, hecho que mejora su vida tanto física como psicológica-mente”.

Otra de las principales medidas que se quieren llevar a cabo con el nuevo re-glamento es el incremento del número de parcelas para “abastecer la deman-da ciudadana” motivo por el cual se apuesta por un “modelo de parcela con una superficie menor, ajustándose a las necesidades de producción por unidad familiar”, de manera que la cantidad de parcelas al final del proceso, triplicará la oferta actual. Las nuevas parcelas tendrán una superficie de entre 50 i 70 m2. Un àrea mucho menor respecto a la que actualmente poseen algunas de ellas, llegando a los 200 m2.

Ante este hecho desde el colectivo de usuarios de los huertos se argumenta que esta futura oferta es mucho mayor a la actual demanda, motivo que no jus-tifica esta nueva partición y disposición de parcelas. La misma postura adoptan ante la idea de que en esta nueva etapa se prevé poner en marcha 97 parcelas correspondientes a una nueva isla, deno-minada con la letra E, zona que según el colectivo de hortelanos, está en desuso desde hace muchos años, y que serviría para acoger a aquellos ciudadanos que se encuentran en la actual lista de espera.

Por otro lado, los usuarios de los huertos también denuncian que en esta nueva zona se han instalado contene-dores que actuaran como casetas para guardar los materiales y herramientas para la correcta gestión de los huertos. Al ser éstos de metal, se considera que no cumplen unas condiciones de seguri-dad pertinentes, ya que por ejemplo en los días de verano la temperatura en el interior de estas estructuras puede lle-gar a cotas muy elevadas.

Al mismo tiempo, también defien-den que la reducción de la superficie de las parcelas no permitirá una correcta rotación de los cultivos. Así pues, desde el colectivo se propone mantener las parcelas de los sectores A, B, C, D, F y G con las actuales superficies y que se posponga la aplicación en estos secto-res de la división de parcelas que esta-blece la nueva normativa.

Finalmente tal y como se manifestó en la sesión plenaria del mes de marzo, el colectivo de hortelanos manifiesta que cuando se les fueron entregados los huertos, éstos eran parcelas yermas y que ha sido gracias a su trabajo y es-fuerzo que se han convertido en tierras fértiles con las cuales poder cultivar to-do tipo de hortalizas.

Pese a estos desacuerdos, el con-cejal Fabià Díaz argumenta que “la her-ramienta para iniciar mejorasen el uso, acceso y promoción de la huerta muni-cipal tiene que ser el nuevo reglamento,

que ofrece las garantías necesarias para asegurar el uso público del espa-cio y evitar la sensación de propiedad privada en las personas usuarias”. Así se “favorecerá el acceso a todo el mun-do que lo desee a la zona de huertos y haciendo un uso público y responsable del espacio centrado en la producción y el desarrollo agrícola, que minimice el impacto en el paisaje y sobre la salud de

las personas y su entorno”. Además Díaz también asegura que

todos los cambios se “realizarán de for-ma progresiva y respetuosa con la actu-al comunidad de personas usuarias”

La participación ciudadana en el nuevo reglamento

Otra de las principales protestas del colectivo de hortelanos es el hecho

de que el Ayuntamiento no haya “ini-ciado con carácter previo un proceso de participación para aportar suge-rencias a los adjudicatarios actuales previamente a la elaboración de este reglamento”. “Nos gustaría que, como ciudadanos de Barberà del Vallès, se nos tenga en cuenta y se respete nues-tra demanda de tener los huertos mi-entras podamos trabajarlos y estemos empadronados en el municipio”.

Por otro lado el Ayuntamiento argu-menta que el contenido del reglamento se ha sometido a información pública mediante la publicación oficial en el Bo-letín Oficial de la Provincia de Barcelo-na, el Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya y en el tablón de anuncios del Ayuntamiento así como mediante sus canales de comunicación.

Tal y como afirma Díaz, “se están atendiendo una por una a todas las personas interesadas en el nuevo regla-mento, porque el Ayuntamiento tiene que garantizar los derechos, tanto de los actuales usuarios, como los de los que están en lista de espera y quieran optar a una parcela en la huerta municipal”. Del mismo modo Díaz se muestra abierto a todas las alegaciones y comentarios que la ciudadanía le quiera hacer llegar: “Somos y seremos receptivos a todas las inquietudes y a trabajarlas en beneficio del propio espacio de la huerta municipal y del común de la ciudad”.

Durante las últimas semanas un gran número de usuarios de los huertos se han presentado en las dependencias municipales para redactar y presentar todas las alegaciones que han conside-rado oportunas a fin de poder modificar el reglamento provisional.

De cara al futuro, Díaz manifiesta que una vez aprobado el nuevo regla-mento y adjudicadas las nuevas parce-las, se iniciará una segunda fase con el objetivo de generar en Plan Estratégi-co de Huerta, el cual debe planificar y guiar la gestión a medio y largo plazo de este espacio donde tendrán voz distin-tos departamentos del Ayuntamiento la Comunidad de usuarios de los huer-tos y la ciudadania que manifieste su interés.



ESPORTS

L’equip masculí del Club Voleibol Barberà ha tancat la lliga regular del grup B de la 1ª Nacional amb una més que meritòria setena posició després de les 22 jornades disputa-

des. En el darrer mes de competició només s’ha pogut sumar una victòria (3 a 0 davant el cuer Saragossa) perdent els altres tres compromisos: 3-0 a Sabadell contra un equip que ha lluitat (sense èxit) fins l’última jornada per accedir a la fase d’ascens; 3-0 a la pista del Sant Martí, qui finalment ha assolit la segona posició i sí optarà a pujar de categoria; i 1-3 davant el líder, l’Encamp d’Andorra, en la que va ser l’última jornada.

En total han estat dotze victòries i deu der-rotes en una temporada que es recordarà pel gran final de la primera volta que va col·locar al CV Barberà en la tercera posició momentània i amb opcions de lluitar per disputar les fases d’ascens a la Superlliga 2.

La segona volta no va ser tan exitosa, però sí molt meritòria. Tot plegat va fer que els barberencs acabessin en la setena po-sició final de la classificació, ben a prop de la cinquena plaça. Cal valorar el fet que s’ha quedat molt més a prop de la segona plaça (la de promoció d’ascens) que de la penúlti-ma (la de descens directe) i tenint en comp-te que fa tot just un any explicàvem que, es-

Notable 7a posició del CV Barberà a la 1a Nacionalportivament, s’havia perdut la categoria en acabar a la part baixa d’aquest mateix grup B de la 1ª Nacional. Després, no obstant, es va poder mantenir l’estatus d’equip Nacio-nal i que podrà seguir mantenint, per mèrits propis, per la temporada 2019-2020.

Pel que fa a les competicions territo-rials, els altres equips del Club Voleibol Barberà no estan tenint tant d’encert. El primer equip femení, amb la feina principal de la permanència ja assolida amb escreix, no està podent sumar gaires punts en la lligueta que reparteix les places d’ascens a Nacional i tampoc ha pogut entrar en la lluita pel títol de 1ª Catalana.

4 de 4 en victòries pel Barberà Team Values a la lliga EBA

Fulgurant reacció en el darrer mes de competició jugat. Quan s’estava contra les cordes, amb només una victòria d’avantatge respecte el des-cens directe i amb la permanència directa molt coll amunt, el Barberà Team Values ha reaccionat. Quatre victòries seguides deixen als barbe-rencs a les portes de la permanència, però tot i aquesta gran ratxa els

continua deixant en zona de promoció tot i que a només una victòria de sortir-ne.El 4 de 4 s’ha donat després de perdre a la visita al líder: triomf davant un

rival directe, el Martinenc, per 59 a 62; victòria contra el JAC Sants per 75 a 70; campanada a la pista del segon classificat, el Mollet, en guanyar 69 a 73; i contun-dent superioritat davant l’Alfindén de Saragossa, 97-63.

A quatre jornades pel final de la lliga regular el dramatisme marcarà quasi cada partit. En la propera crònica es parlarà del cabdal duel a la pista del Sant Josep de Badalona (amb les mateixes victòries a l’hora de tancar aquesta edició), del partit a Can Serra contra un Castelldefels que ja té tota la feina feta, del vital desplaçament a la pista del cuer, El Masnou, que ja està virtualment descendit, i del darrer partit a casa contra un Sant Adrià que podria estar jugant-se la opció d’accedir a les fases d’ascens.

A més, cal mirar de reüll els resultats de la resta de quatre equips implicats en la permanència i fer números en cas de múltiples empats.

Mentrestant, el sènior femení de la Unió Esportiva Barberà, tot i haver as-solit un gran triomf davant el líder, Diagonal Mar que fins la derrota a Barberà (50-46) havia guanyat tots els partits disputats, no ha pogut mantenir l’excel·lent ritme i es queda a la tercera posició momentània del grup 7 de la 3ª Catalana. Això sí, amb clares opcions d’optar a l’ascens de categoria.

L’Handbol Barberà s’aferra a la permanència de 1a Catalana

Com si del mateix Dr Jekyll y Mr Hyde es tractés, l’Handbol Barberà ofereix una increïble duali-

tat de sensacions en funció d’on juga els seus partits. I és que s’ha estat més de quatre mesos (una volta sencera de la lliga de 1ª Ca-talana) sense puntuar fora de casa amb set derrotes seguides com a visitant. Aquesta ratxa es va trencar a la pista del Martorell amb un empat a 29 que bé podria haver estat una victòria (es guanyava de tres gols a cinc minuts pel final) però que bé podria haver estat una derrota perquè amb el temps esgotat el porter barberenc va aturar un penal. Com a contraprestació, les últimes quatre jornades a casa s’han saldat amb tres victòries i un empat destacant els triomfs davant rivals directes com el Sant Llo-renç (34-25) i l’Aula (25-17) aconseguint, en tots dos casos, tenir guanyat el goal average particular.

Amb tot, l’H Barberà ha anat escurçant poc a poc les diferències amb la per-manència però encara es manté en llocs de descens a 2ª Catalana. En data de 26 de març, amb 12 punts sumats, estava a tres punts de la permanència però amb encara vuit partits per disputar. Alguns d’ells tan cabdals com els que haurà de jugar a l’Elisa Badia contra l’Igualada i el Geieg de Girona (en l’última jornada), dos dels equips que també lluiten per no perdre la categoria.



ESPORTS

Més esportsHoquei patins: L’equip femení de la Unió Esportiva Hoquei Barberà jugarà contra el Cerdanyola la primera eliminatòria del play-off de permanència a la Nacional Catalana. Les barberenques, que van quedar en última posició tant de la primera com de la segona fase sen-se haver pogut guanyar cap partit, necessiten superar aquesta eliminatòria per quasi assegurar-se la perma-nència. En cas de derrota caldrà esperar quantes places de descens s’atorguen en-guany sabent que una, la del 16è classificat final, és segura. Per la seva banda, el primer equip masculí ha encadenat vuit victòries seguides a la lliga del grup B de la 2ª Catalana i s’ha quedat en bona situació per poder lluitar per les places que permeten disputar les eliminatòries d’ascens a 1ª Catalana.

Futbol sala: La Penya Barça Barberà del Vallès continua amb opcions d’entrar en la lluita per l’ascens de catego-ria. Amb tres victòries en les darreres quatre jornades disputades es manté a sis punts dels líders del grup 1 de la 3ª Divisió quan queden sis jornades pel final de la lliga regular de les quals quatre seran davant equips que es-tan, també, immersos en la lluita per l’ascens.

Futbol americà: L’equip femení de Barberà Rookies continua amb pas ferm cap a la reedició del títol de cam-piones de la Lliga Nacional. Disputada la primera volta de la competició (quatre jornades) les barberenques han fet ple de victòries tal i com estava previst. Amb la primera posició virtualment garantida, ara cal esperar saber quin serà el rival per la final que es jugarà a Múrcia a finals del mes de maig. Firebats de València i Búfals de Barcelona es disputaran la segona posició de la lliga regular i s’ho jugaran en el duel directe de la segona volta.Mentrestant, l’equip masculí té assegurada la seva presència a les semifinals de la Lli-ga Catalana en encadenar nou victòries seguides tenint com a única derrota el partit de la primera jornada davant l’altre colíder de la classificació, els Uroloki de Barcelo-na. A manca d’una jornada pel final de la primera fase encara quedava per definir una plaça (la tercera la van assolir els Pioners de L’Hospitalet) que se la disputarien Reds de Terrassa (actuals campions) i Bocs d’Argentona.

La Unió Atlètica Barberà als Campionats d’Espanya indoor

Triple presència de la Unió Atlètica Barberà al Campionat d’Es-panya sub18 en pista coberta celebrat al Ve-

lòdrom Lluís Puig de València. Tot i no assolir cap plaça de finalista, cal destacar la gran marca de Daniel Martínez en les semifinals dels 800 me-tres, 1’58”84, insuficient per passar de ronda. Estela Gar-

rido, als 60 metres amb una marca de 8”18 i Laura Pou, als 400 metres amb un temps de 1’00”20 es van quedar fora de la final amb marques molt properes als seus millors registres personals.

Al Campionat d’Espanya sub16, celebrat a Sabadell, el barberenc Adrián Gó-mez es va quedar a les portes del podi en els 600 metres. Als darrers metres de la final es va veure superat per un rival i es va haver de conformar, que no és poc, amb la quarta posició. A destacar que en la sèrie de semifinals, el representant de la Unió Atlètica Barberà va fer la seva millor marca personal, 1’24”93, molt a prop del Rècord de Catalunya (1’23”39) i que el col·loca en la tercera posició del rànquing espanyol de la temporada i amb la dotzena millor marca espanyola sub16 de tots els temps.

Al mateix Campionat d’Espanya sub16 de Sabadell també hi va estar present Francisco Vega que, en la prova del salt d’alçada, no va poder estar a prop del seu millor registre i amb 1’63 metres va quedar en la 24ª posició.

Prèviament, al Campionat de Catalunya sub16, Adrián Gómez es va procla-mar campió de Catalunya en la prova de 1000 metres, amb un excel·lent registre de 2’41”57 (una de les millors marques espanyoles de la temporada). Al mateix Campionat de Catalunya, Francisco Vega es va penjar la medalla de bronze en el salt de llargada.

El Club d’Escacs a la final de la Divisió d’Honor

El Club d’Es-cacs Bar-berà optarà al títol de campió de

la màxima cate-goria de la Lliga Catalana, la Divi-sió d’Honor. Quan el lector llegeixi aquesta crònica la final ja s’haurà disputat. A ella, el CE Barberà hi va arribar després de guanyar al Salou (7

a 3) en els quarts de final i de derrotar al Sant Josep de Badalona en les semi-finals (3’5 a 6’5). Un Sant Josep que havia eliminat en la ronda prèvia a un dels favorits, el Mollet.

A la final els barberencs s’havien d’enfrontar al Colón de Sabadell, actual campió i un dels equips que cada temporada opta al títol. Per cert, una final que es disputava en terreny neutral ja que la Federació Catalana d’Escacs va dictar que la decisió del títol es disputaria a l’hotel Icària de Barcelona.

Ja amb el fet de disputar la darrera ronda del campionat, el CE Barberà mi-llorava les prestacions de la temporada passada on va aconseguir una notable tercera posició. Tot plegat constata el bon nivell que mostra l’equip barberenc en una de les competicions més competides de tot l’estat espanyol si ens atenem al rànquing de cada un dels participants i a la gran quantitat de normes de Grans Mestres i Mestres Internacionals que hi participen. És el cas del llistat que ha presentat el CE Barberà amb cinc jugadors amb un rànquing ELO (internacional) superior als 2500 punts i amb el Gran Mestre cubà Jaime Alexander Cuartas com a primer taulell en totes les rondes disputades.

La Romànica no es resigna a lluitar per l’ascens

Després d’haver estat capaç d’encadenar una fantàstica ratxa de deu victòries en onze jorna-des, fet que va col·locar a

La Romànica ben a prop de les du-es primeres posicions del grup 6 de la 3ª Catalana, després va pas-sar a sumar tres derrotes segui-

des que el tornava a allunyar de la clara opció de lluitar per la promoció d’ascens i, fins i tot, per l’ascens directe. No obstant, i amb dos mesos de competició encara per endavant, les matemàtiques encara permeten mantenir la il·lusió d’aquest ambiciós objectiu. El però és que, evidentment, no passa exclusivament pels pro-pis resultats sinó que s’han d’esperar ensopegades de la resta de rivals que té per davant a la classificació. Això sí, les prestacions són més que notables i pocs equips, ni tan sols els líders del grup, podran presumir de la comentada ratxa de deu victòries en onze jornades. Un exigent mes d’abril, amb el partit davant l’ac-tual líder (Tibidabo) i el derby al Serra i Pujol contra l’Escola de Futbol, acabaran de definir les opcions de La Romànica en el tram final de la temporada.

I pel que fa a l’Escola de Futbol Barberà Andalucia (EFBA) la seva trajectòria està sent molt diferent. Ha encadenat fins a sis jornades sense guanyar (cinc der-rotes i un empat) i s’ha quedat, com es diu en l’argot periodístic esportiu, ‘en terra de ningú’; molt lluny de les primeres posicions però també sense, aparentment, haver de mirar la zona de descens. A banda del derby del 14 d’abril la resta del calendari més immediat no és tan exigent tot i que al mes de maig haurà de jugar contra alguns dels actuals candidats a l’ascens com Tibidabo o Pajaril.

Per la seva banda, l’equip femení de l’EFBA manté una dinàmica molt estable en la lliga del grup 2 de la 2ª Divisió. En vint partits ja disputats ha sumat 9 vic-tòries i 11 derrotes en una competició on alguns resultats exageradament abul-tats estan marcant les darreres jornades. Per exemple la victòria per 9 a 2 de les barberenques davant el Pirinaica, cuer del grup, després de guanyar per 5 a 2 al Fruitosenc.



ESPORTSDONA

L’estudi ha estat realitzat per M. José González, Clara Cortina i Jorge Ro-dríguez de la Universitat Pompeu Fabra i sorgeix d’una investigació

de persones entre 37 i 39 anys, en el qual es van enviar 5.600 currículums ficticis a 1.372 ofertes de treball reals a Madrid i a Barcelona, i es van comparar les pro-babilitats de rebre una cita per a una entrevista de feina entre persones amb

currículums equivalents i que només es diferenciaven en el gènere, o bé si tenien o no tenien fills.

Els candidats homes van ser citats a entrevistes en major proporció en un 10,9% mentre que a les dones va ser en un 7,7%. En igualtat de condicions, la pro-babilitat de rebre la proposta d’una entre-vista de treball va del 30% menor per a les dones que per als homes.

Les dones amb fills pateixen una doble penalització: com a dones i com a maresL’informe també analitza el possible efecte diferencial de tenir fills en homes i en dones. Així, podem observar que la probabilitat de rebre una trucada per a una entrevista era el 23,5% menor per a les dones sense fills que per als homes en idèntiques circumstancies.

Tanmateix, l’estudi constata que són les dones amb fills les que major discri-minació pateixen en els processos de contractació laboral, ja que s’enfronten a una doble discriminació: una per la seva condició de dona i l’altre per la de ser mare. Així doncs, una dona amb descendència te un 35,9% menys de probabilitats de rebre una trucada per a una entrevista de feina

que un home amb les mateixes caracterís-tiques que la dona.

Els biaixos de gènere en els processos de contractació estarien basats en els este-reotips sobre productivitat, més que en prejudicisA pesar de que les diferencies de gènere no desapareixen, les diferencies són molt menors en candidats sense fills i amb un alt nivell de qualificació; en aquest rang, i a pesar de la igualtat de currículum d’amb-dós gèneres, les dones tenen una probabi-litat lleugerament inferior de ser trucades per a una entrevista del 12,4%, mentre que pels homes és del 13,6%. De fet, és aquest rang en el que les diferències entre homes i dones són menors i no resulten estadísti-

cament significatives.Finalment l’estudi revela que

els ocupadors modifiquen les seves decisions quan les dones demostren tenir més competèn-cies que altres candidats similars (domini d’idiomes, sòlida carrera laboral o experiència en tasques de supervisió), desmentint així, els estereotipus tradicionalment associats a elles com la baixa productivitat, interrupcions la-borals o les escasses dots per a la supervisió. Aquest fet, unit a la pràctica absència de discrimi-nació entre les dones sense fills altament qualificades, suggereix que els biaixos de gènere en els processos de contractació estan basats en estereotipus sobre la seva productivitat, més que en prejudicis.

Els ocupadors d’una forma conscient o inconscient avaluen a una persona que sol·licita un lloc de feina atenent a les caracterís-tiques del col·lectiu social al que pertanyen, ja sigui el de les dones o el dels homes.

L’informe també fa refe-rencia a una sèrie de dades que mostren la diferencia entre els homes i les dones. Una de les més evidents és que les dones tenen una menor taxa d’ocupació, a Es-panya al 2017 era d’un 67,10% de les dones que treballava, men-tre que entre els homes la taxa d’ocupabilitat era del 79,2%. A més a més, la proporció de dones que treballaven a temps parcial era del 24,10% i aquesta taxa és major que entre els homes que és d’un 7,3% i, comparant feines equivalents, el salari hora de les dones és entre un 20 y un 35% menor que el dels homes.

Així doncs, podem concloure que l’informe demostra que la discriminació de gènere en les do-nes entre 37 i 39 anys es redueix quan presenten una major experi-ència en llocs de responsabilitat i no tenen fills.

Les dones tenen un 30% menys probabilitats de ser contractades

Segons l’últim estudi presentat per l’Observatori Social de “la Caixa” les dones tenen de mitjana un 30% menys de probabilitats de ser citades a una entrevista de treball que els homes amb les mateixes característiques i aptituds.



OCI

4 escapades d’un dia per Catalunya

Catalunya té indrets naturals ideals per visitar en un dia. A prop del mar, o en mig de la mun-tanya, el territori català brinda multitud d’experiències aptes

per a tots els gustos i edats. I és que no cal fer llargs recorreguts per descobrir paratges espectaculars. A continuació presentem 4 escapades d’un dia distri-buïdes per les 4 províncies catalanes

1. La Garrotxa, terra de volcansA la província de Girona es troba el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, considerat com un dels mi-llors paisatges volcànics de la península Ibè-rica. És un fet que els volcans de la Garrotxa sorprenen a tots els seus visitants grà-cies a la seva variada vege-tació formada per alzinars, rouredes i fagedes d’ex-cepcional valor paisatgístic. Amb una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de lava, el parc natural és ideal per visitar-lo en un dia a través dels múltiples itineraris que presenta. Entre els recorreguts més recomanats desta-quem el que inclou la Fageda d’en Jordà, el Volcà de Santa Margarida i el Volcà del Croscat.

2. L’entorn natural del Delta de l’EbreAmb 320 km² de superfície i una diver-sitat inigualable, el Delta de l’Ebre està considerat l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. Constituït Parc Natural l’any 1983, l’entorn natural de l’Ebre des-taca per la seva riquesa biològica gràcies

a la diversitat d’organismes que s’adap-ten els diferents hàbitats del territori. Riu, mar, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres i illes fluvi-als són alguns dels atractius naturals que ens ofereix aquesta zona de Tarragona. Tant per fer una ruta en caiac pel riu Ebre, anar a dinar un bon arròs, passejar fins al Far del Fangar o per observar les aus que es troben a les llacunes, el Parc Natural del Delta de l’Ebre és un destí excel·lent per a tots els públics i edats.

3. La Vall de Sau i els poblets que l’envoltenLa comarca d’Osona, de Barcelona, ofe-

reix una multitud d’indrets paisatgístics i culturals perfectes per fer una ruta. Entre aquests béns naturals proposem la visita a l’Embassament de Sau, un sistema de tres pantans situat als peus del macís de les Guilleries. Envoltant la Vall de Sau, es troben dos poblets amb encant d’obligada visita: Tavertet i Rupit i Pruit. D’una ban-da, Tavertet, declarat Bé d’Interès Cultu-ral, ofereix uns monuments romànics que captiven als seus visitants. A més, des de les cingles de Tavertet es poden observar unes magnífiques vistes del pantà de Sau i la plana d’Osona. D’altra banda, Rupit i Pruit es presenta com un poble medieval amb carrers empedrats i format amb ca-ses de l’època construïdes entre els se-gles XVII i XVIII. Així doncs, el recorregut

que es proposa comença pel Pantà de Sau, i segueix fins a arribar a Rupit i Pruit pas-sant per Tavertet.

4. Poblets de conte Vall d’Aran

La Vall d’Aran està formada per 33 pobles que al-berguen una mica més de 10.000 ha-bitants. Aquestes poblacions, ma-joritàriament si-tuades per sobre dels 2.000 me-tres d’altitud, es caracteritzen per

les seves casetes construïdes amb pedra, fusta i pissarra. Unint patrimo-ni arquitectònic i bellesa natural, visi-tar els pobles que conformen aquesta zona de Lleida es converteix en una escapada fantàstica per fer en qual-sevol època de l’any. L’itinerari que es proposa té un recorregut de poc més d’una hora en cotxe i visita un total de 6 pobles de la Vall d’Aran on es reco-mana passejar pels seus carrers, en-trar en les seves construccions romà-niques i gaudir de l’entorn natural que els rodegen. Començant per Baquèira, la visita continua per Arties, seguint per Vielha, Arres de Jos, Arres de Sus i acabant al poblet Bossòst (per María Boya).

(



EDUCACIÓ

Kids&Us / Anglès a partir d’1 any www.kidsandus.es

Kids&Us presenta l’obra ‘Jan&Julia: let’s go camping’, l’espectacle musical per a infants en català i anglès de Kids&UsEl Teatre Auditori de Ripollet acollirà la repre-sentació el pròxim 27 d’abril a les 17:00h en primera sessió i 19:00h en segona sessió.

El musical ‘Jan&Julia: let’s go camping’ arri-barà al Teatre Auditori de Ripollet el proper 27 d’abril a les 17:00h en primera sessió i 19:00h en segona sessió. Kids&Us Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet porten aquest espectacle amb l’objectiu que els nens i ne-nes s’acostin a la llengua anglesa, a través d’aquest espectacle amb música en directe, cançons, i l’anglès i el català com a llengües vehiculars. Aquesta és la segona producció conjunta de Kids&Us School of English i del teatre Kursaal de Manresa.

La idea és que els infants convisquin amb l’anglès d’una manera natural i divertida, amb la història del Jan i la Julia i la seva cangur anglesa, amb qui passaran un cap de setma-na fantàstic anant d’acampada.

Les cançons, que s’interpretaran en directe amb l’acompanyament de tres músics (piano, baix i bateria), són en anglès. Els diàlegs pre-vis a les cançons, les coreografies i el context faran que l’espectacle el puguin entendre els nens i nenes no angloparlants.

L’obra té una durada d’uns 50 minuts i s’adreça especialment a nenes i nens de 3 a 10 anys.

Aquesta és la segona obra de Jan&Julia després que l’octubre de 2013 s’estrenés ‘Jan&Julia: Benvinguda, Nanny!’, un espectacle del qual s’han representat ja més de 30 funcions i que han vist més de 16.500 persones en tot l’estat espanyol.

Kids&Us: aprendre anglès de forma naturalKids&Us ha revolucionat l’ensenyament d’idio-mes apostant per l’aprenentatge primerenc amb un mètode exclusiu. Així, ofereix cursos per a nens a partir d’un any i fins als 18.

Jan & Julia:

El Teatre Auditori de Ripollet acollirà la representa-ció el pròxim 27 d’abril a les 17:00h en primera ses-sió i 19:00h en segona sessió.

El musical ‘Jan&Julia: let’s go camping’ arribarà al Teatre Auditori de Ripollet el proper 27 d’abril a les 17:00h en primera sessió i 19:00h en segona sessió. Kids&Us Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet porten aquest espectacle amb l’objectiu que els nens i nenes s’acostin a la llengua anglesa, a través d’aquest espectacle amb música en direc-te, cançons, i l’anglès i el català com a llengües ve-hiculars. Aquesta és la segona producció conjunta de Kids&Us School of English i del teatre Kursaal de Manresa.

La idea és que els infants convisquin amb l’anglès d’una manera natural i divertida, amb la història del Jan i la Julia i la seva cangur anglesa, amb qui passa-ran un cap de setmana fantàstic anant d’acampada.

Les cançons, que s’interpretaran en directe amb l’acompanyament de tres músics (piano, baix i ba-teria), són en anglès. Els diàlegs previs a les can-çons, les coreografies i el context faran que l’es-pectacle el puguin entendre els nens i nenes no angloparlants.

L’obra té una durada d’uns 50 minuts i s’adreça es-pecialment a nenes i nens de 3 a 10 anys. ‘Jan&Julia: let’s go camping’.

Aquesta és la segona obra de Jan&Julia després que l’octubre de 2013 s’estrenés ‘Jan&Julia: Benvinguda,

Kids&Us presenta l’obra ‘Jan&Julia: let’s go camping’, l’espectacle musical per a infants en català i anglès de Kids&Us

Nanny!’, un espectacle del qual s’han representat ja més de 30 funcions i que han vist més de 16.500 per-sones en tot l’estat espanyol.

Kids&Us: aprendre anglès de forma natural

Kids&Us ha revolucionat l’ensenyament d’idiomes apostant per l’aprenentatge primerenc amb un mè-tode exclusiu creat per la filòloga Natàlia Perarnau, fundadora de l’empresa. El mètode es basa en la immersió lingüística i en l’aprenentatge natural, re-produint el sistema amb el qual els infants aprenen la seva llengua materna. Així, ofereix cursos per a nens a partir d’un any i fins als 18.

Kids&Us / Anglès a partir d’1 any www.kidsandus.es

school of english

Kids&Us BarberàPasseig Dr. Moragas, 272 - 08210 Barberà del Vallès

Tel. 93 128 55 99 - [email protected]



CULTURA

Sant Jordi a niudelletres

N O F I C C I Ó NAUTOAYUDA Y SUPERACIÓN

ALBERT ESPINOSAEL MILLOR D’ANAR ES TORNAREditorial Rosa dels Vents

MARIAN ROJAS ESTAPÉComo Hacer que te pasen cosas buenasEditorial Espasa

FEMINISME I COEDUCACIÓ

MARIA RIPOLL / ELISENDA ROCADues Dones nuesEditorial Rosa dels Vents

ELENA FAVILL / FRANCISCO CAVALLOCuentos de Buenas no ches para niñas rebeldesEditorial Destino

ALIMENTACIÓN CONSCIENTE

CARLOS RÍOSCome Comida RealEditorial Paidós

INFANTIL / JUVENIL

En aquest divertit llibre, el detectiu londinenc Sherlock Holmes, juntament amb el seu inseparable amic, el

doctor Watson, i el seu gos Toby, han de resoldre uns quants casos i intentar enxampar el seu pitjor enemic.

F I C C I Ó NDON WILSONLa FronteraEditorial Harper Collins

RAFEL NADALEl Fill de l’ItaliàEditoral Columna

MARC ARTIGAU I QUERALTLa VigíliaEditorial DestinoPremi Josep Pla 2019

JAVIER CASTILLOTodo lo que sucedió con Miranda HuffEditorial Suma

GUILLERMO MARTÍNEZEls Crims d’AlíciaEditoral ColumnaPremi Nadal

MATILDE ASENSISakuraEditorial La Esfera de los Libros

JORDI CABRÉDigues un DesigEditorial EnciclopèdiaPremi Sant Jordi

La Natàlia, la Verònica, el Javi, el Pablo i el Diego són cosins i els encanten els misteris. Sempre busquen aventures! Quan

descobreixen que a la casa abandonada que hi ha prop de la seva finca hi passen coses inexpli-cables.

Aventura trepidant dels Forasters del Temps.De l’autor i l’il·lustrador dels Futbolíssims, una nova sèrie d’humor: Els

Forasters de Temps.En aquesta ocasió Els Forasters van a parar a l’època dels dinosaures i no només s’han d’espavilar per sobreviure entre erupcions volcàniques i animals gegantins sinó que també han de trobar la manera de tornar a casa.

Ethel Leatherhead, una chica de trece años, tiene un serio problema de acné. Para solucionarlo, visita al dermatólogo,

bebe té de ortiga, recurre a la homeopatía y prueba dietas extremas. Por fin da con un remedio, pero resulta peor que la enfermedad: la hace invisible. Como si fuera poco, aparece el padre que no creía tener y empieza a poner en duda hasta sus orígenes. ¿Cómo puede saber Ethel quién es real-mente si ni siquiera puede verse?

Año 2047, en unas excavaciones en Londres se encuentran diversos sarcófagos conpersonas hibernadas y olvidadas.

Una divertida história policiaca protagonizada por el mayor detective de todos los tiempos, ahora de la mano del escritor más leído de todos los tiempos.

A la Diada de Sant Jordi, vine a gaudir del concert de Quelcom a la porta de la nostre botiga amb música en directe, amb un grup de noies de Barberà, sortides totes de l’escola municipal de música, cap a les onze del matí tocaran per tots nosaltres per una diada de Sant Jordi plena de lletres i de música.

Durant tot el dia ens trobareu oberts a la llibreria, com sempre, amb un munt d’apostes i sorpreses que han de venir, i aquest any com a novetat els que us agrada passejar per Barcelona també hi serem, al Carrer Consell de Cent num. 306, niudelletres a Barcelona, ubicats entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya, estarem encantats que vingueu a veure’ns.

Que tingueu una Diada de Sant Jordi plena de llum.Una llibretera.



CULTURA

Aula d’Extensió Universitària Conferències obertes a majors de 50 anys. Pagament anual de 50€ a socis i 5€ per conferencia als no socis. Lloc: Biblioteca Esteve Paluzie, sala Salvador Allede. Hora 17:30h

Dimarts, 9 d’abril“Neurociències i psicoteràpia: la revolució de les Teràpies Neurocientífiques”A càrrec de Oriol Lugo Real (Psicòleg i Neurocientífic. Codirector del OWL INSTITUTE de la U. Ramon Llull). Estem vivint en una era de grans canvis i descobriments en l’àmbit tecnològic i cienfífic. Amb les Neurociències cada dia aprenem més sobre el funcionament del nostre cervell, i la seva aplicació en el camp de les psicoteràpies ha generat un cos de metodologies i tècniques anomenades Teràpies Neurocientífiques. Aquestes teràpies permeten superar fòbies, traumes, estrès, situacions de dol, entre d’altres d’una forma ràpida, profunda, eficaç i amb resultats perdurables al llarg del temps. Tot això és possible perquè s’han descobert els mecanismes amb els quals el cervell és capaç d’apendre i d’esborrar. Alguns hospitals del nostre país, com és l’Hospital Clínic de Barcelona, ja les apliquen. No és màgia, es tracta de ciència.

Dimarts, 7 de maig“Els nazis a Barcelona”A càrrec de Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Director del Dept. d’Història de la U.A.B). La suposada neutralitat oficial de la dictadura; el fet que la guerra no arribés a la peninsula; la mateixa supervivència del règim desprès de 1945; van afavorir un discurs llegendari radicalment fals, que tenia la seva font originària en la mentida oficial que el general Franco havia resistit les pressions alemanyes per entrar a la guerra, desprès de la conferència d’Hendaia d’octubre de 1940. Aquesta xerrada pretén mostrar alguns d’aquests testimonis i fomentar la curiositat per uns anys i unes circumstàncies que, paradoxalment, hem tardat moltes dècades a recuperar. Perquè, a més a més d’allò que hem anat trobant i documentant, hi ha una pregunta inquientant, que no té una resposta gaire clara: com és que tenim tan poca memòria de la presència de la guerra mundial a Catalunya de 1939-1945?

Dimarts, 30 d’abril “París, Maig del 68: els dies en que tot semblava possible”A càrrec de Marina Subirats i Martori (Sociòloga, Filòsofa i Política. Catedràtica emèrita de la UB) en aquesta xerrada parlarem del maig del 68 a París; d’una banda, us explicaré a grans trets què va passar i, d’altra banda, comentaré quines van ser les seves reivindicacions fonamentals,

com es van expressar i què n’ha quedat desprès, en aquests 50 anys posteriors. M’agradaria, sobretot, transmetre l’alegria, la festa d’aquells moments, quan va semblar possible canviar tantes coses que no ens agradaven.



Agenda NiudelletresMON LLIBRE 2019

Dissabte 6 i Diumenge 7 d’abril.

Aquest any tornem a la fira de literatura infantil i juvenil Mon Llibre, ubicada a la plaça del Macba a Barcelona durant el cap de setmana del 6 i 7 d’abril allà ens podreu trobar amb un munt d’activitats que hi podreu gaudir.

http://lameva.barcelona.cat/monllibre/

Dilluns 29 d’abril

I per acabar aquest mes Dilluns 29 d’abril, a les 19,00 trobada del nostre club de lectura amb la lectura de la novel·la Gràfica “Nieve en los Bolsillos”

CULTURA

Recomenació del llibre del mes

“La Retornada” Donatella di Pietrantonio

La retornada es la historia de una niña de trece años con una vida

acomodada, que de repente descubre que es adoptada y ese mismo

día es llevada por la persona que ella considera su paddre a la casa

de sus padres biológicos, una casa situada en un barrio pobre y llena de

hermanos. En esta historia contada en primera persona, la niña de la que

ni siquiera sabemos su nombre, y que todos llaman la retornada, nos irá

contando como se siente al ser abandonada sin ninguna explicación por los

que ella creia que eran sus padres, como tendrá que ir acostrumbrándose a

vivir en una casa llena de penurias, con unos padres y hermanos que para

ella son unos extraños, sintiéndose solo querida y protegida por su hermana

pequeña Adriana. Es un libro escrito de manera sencilla, pero que trata

temas muy duros como el sentimiento de abandono de la protagonista, la

falta de cariño y como después de haberlo tenido todo se tiene que adaptar

a no tener nada. En definitiva, es una historia profunda y conmovedora de

aprendizaje y superación ante circunstancias adversas de la vida.

Mª Carmen Lozano asesora literaria Racó de les lletres

Mercè Mas

L’Imma està emocionada. Aquesta tarda anirà a la seva primera manifestació a Bar-celona. Agafarà el tren i allà es trobarà amb la colla de singles. Estrenarà l’abric nou, a la televisió han pronosticat que farà fred. Aquesta onada de vent àrtic

també ha propiciat l’oportunitat que esperaven els colpistes. Estan ansiosos per sortir de la foscor i fer-se sentir. Ella serà la primera víctima, després cauran els altres.

Són dos quarts de quatre. L’Imma està preparada per marxar. Fa una darrera ullada al mirall i damunt la samarreta blanca s’hi estampa el llaç groc (aquest és una nova in-corporació, fa poc que ha arribat, representa la protesta però ni de bon tros s’imagina el que s’està coent). Ella s’observa de dalt a baix. No s’agrada, no és suficient, falta... Això: es lliga el cinturó de pell de zebra. I això: es posa el braçalet de monedes que dringuen suaus i el rellotge. Ara, millor. I el fulard. Aquest envolta el coll delerós d’entrar en acció. De portes enfora, són simples objectes, relegats a ordinaris complements però dins l’armari s’han fet amb el poder. Cansats de ser atributs volen esdevenir elements nucle-ars, protagonistes i estan decidits a usar la violència per aconseguir-ho. El primer pas ha estat dominar el territori. L’armari està sotmès a setge. Vigilen tots els calaixos, han subornat els penjadors a qui han promès càrrecs de poder, tenen amenaçades les peces de roba. Bruses, sostenidors, fins i tot els pantalons de pana es descusen de terror. Ni la gavardina bada boca. I ara, la rebel·lió ha entrat en la fase final: ella, qui aliena al seu destí, es calça les botes, agafa els guants, es cala el barret i va a buscar el tren.

L’Imma està atrapada entre la multitud que viatja dins el vagó, encara porta la roba d’abric. No li molesta, està gaudint de l’excitació de la gent. Quan un noi que demana pas per baixar se li arramba, els complements hi veuen l’ocasió. El fulard llença el seu extrem dret que s’enganxa a la cremallera de la caçadora del noi, mentre que l’extrem esquerra s’aferra amb força i estreny el coll de l’Imma. Ella sent l’ofec i intenta cridar. No pot. Prova de deslligar-se el fulard però els dits resten immobilitzats pels guants de pell. Les monedes del braçalet dringuem eufòriques, victorioses. Intenta desplaçar-se, les botes segresten els peus i no pot fer un pas. La cara se li torna morada però li tapa l’ala del barret. Ningú s’adona com se li escapa la vida.

Han culminat l’assassinat. Demà tocarà reivindicar l’acció.

Mercè Mas

La rebel.lio dels complements

A La La land no se le puede negar algo y es su “efecto llamada”. Fue ver-la y automáticamente pensé en los grandes musicales de mi vida. Empezando por las ensoñaciones en technicolor del buscavidas más entrañable de todos los musicales habidos y por haber: Jerry Mulli-

gan, un americano en París como tantos otros, que ve de cerca como se le escapa el amor irremediablemente y su subconsciente no puede hacer otra cosa que reconstruir un futuro poco probable antes de que al fin, su amada Lise Bouvier, caiga rendida a sus brazos. Así acaba el maravilloso film de Vin-cent Minnelli. A partir de ahí me veo arrastrado por un sinfín de secuencias míticas que ya forman parte de nuestro imaginario: Gene Kelly y su dueto con un ratón en Levando Anclas, Fred Astaire subiéndose literalmente por las paredes en Bodas Reales, Bing Crosby cantando como solo él sabía en Alta Sociedad, Una cara con ángel, con el sempiterno Fred Astaire, dibujándole una sonrisa a uno de los rostros más bonitos y prístinos que nos ha dado el ci-ne (Audrey Hepburn), Elvis provocando disfunciones hormonales en Hawaii, dramas urbanitas con sabor pandillero en la Gran Manzana, musicales de alta montaña como Sonrisas y lágrimas o La leyenda de la ciudad sin nombre, la misoginia recalcitrante de Siete novias para Siete hermanos, Annette Funi-cello y Frankie Avalon en las psicotrónicas cintas surferas de los 60, Bob Fos-se con Cabaret, Sweet Charity o All that Jazz, mis ojos cegados por la paleta pantone de las bizarras películas de Esther Williams…

A partir de ahí mi memoria se dispara y aparece el niño que llevo dentro: las pelis de Marisol, Raphael, el Duo Dinámico, los musicales de Disney (Fan-tasía y Mary Poppins), metrajes más recientes que han sentado cátedra como El fantasma de la Ópera, Jesucristo Superstar, Grease, Dirty Dancing, Cotton Club, La pequeña tienda de los horrores (la de Steve Martin!!!) Flash-dance, Cry Baby, Fiebre del Sábado noche… Escribo, escribo y escribo mien-tras sigo ahogándome en recuerdos y olvido completamente que hoy quería hablaros de La La Land. Quizá otro día..

Recomanació Musical

La La Land

Toni Mora

`



SALUT

La Serotonina és una substancia quí-mica produïda pel nostre organisme, que funciona com un neurotrans-missor, transmitent senyals entre

els nervis. Alguns investigadors la consi-deren la substancia química responsable de mantenir en equilibri el nostre estat d’ànim, per aquest motiu és denominada l’hormona de la felicitat, i per tant el dè-ficit de la serotonina podria conduir, en algunes ocasions, a la depressió.

Entre les principals funcions de la sero-tonina podem distingir:• A nivell intestinal.- la major part de la

serotonina es troba en l’aparell diges-tiu, on s’encarrega de regular la funció i els moviments intestinals. També s’encarrega de reduir la sensació de gana una vegada hem menjat, així com regular l’augment dels nivells de serotonina quan mengem alguna cosa tòxica.

• En el cervell.- s’encarrega de contro-lar l’estat d’ànim, l’ansietat i la felici-tat.

• A nivell circulatori.- l’hormona juga un paper fonamental en la formació dels coàguls sanguinis.

• A nivell sexual.- s’ha demostrat que les persones que prenen medica-ments per augmentar els nivells de serotonina, presenten una reducció en la libido i de la funció sexual.

Una vegada que hem analitzat les funci-ons que juga la serotonina en el nostre organisme, i com ens afecta aquesta hormona en la nostra vida quotidiana, s’han de valorar les principals raons que provoca els seu dèficit. Una alimentació poc equilibrada, els excessos de sucre i de farines refinades sumat a l’estrès, són alguns dels principals motius de la caiguda de l’hormona de la felicitat.Tots els productes que continguin sucre i farines blanques, són les encarrega-des d’alimentar en l’intestí als bacteris encarregats de produir un increment bacteris anaeròbics i, així, eliminant els bacteris que tenen com funció principal el metabolisme del triptòfan. La sero-tonina s’elabora a partir del L-triptòfan, un aminoàcid essencial que es troba en molts aliments rics en proteïnes. Una di-eta rica en aliments que continguin trip-tòfan, ajudaran a mantenir els nivells de serotonina, evitant d’aquesta manera, alteracions de l’estat d’ànim o trastorns psiquiàtrics com l’obesitat, l’anorèxia, la depressió i l’insomni.

Com augmentar els nivells de serotonina

S’ha comprovat com certs factors aliens al nostre cos tenen una repercussió so-bre els nivells de serotonina. D’aquesta forma, modificant petits hàbits, podem regular els nivells del neurotransmissor al nostre favor.

Entre els que podem distingir:• Dieta, menjant triptòfan, els ali-

ments rics en triptòfan podrien estar vinculats a la millora de l’estat d’ànim, la cognició i possiblement l’augment dels nostres nivells de serotonina. Les llegums com els cigrons aquest tenen gran quantitat de triptòfan. També es recomanen aliments com: el gall d’indi, el pollastre, la llet, les nous, el formatge, el peix, els ous, el tofu, els cacauets i la mantega de cacauet.

• Reducció de l’estrès, les activitats com la meditació o organitzar millor les nostres tasques produeixen una disminució de l’estrès, la qual cosa in-flueix directament en la producció de serotonina.

• Aprofitar les hores de llum, segons diversos estudis demostren que exis-teix una relació directa entre la llum solar i els estats d’ànim d’una perso-na. Durant els mesos de primavera i estiu tenint una major vitalitat diària. S’han d’aprofitar totes les hores de llum possibles, passejar pel matí, tre-ballar al costat d’una finestra i realit-zar activitats a l’aire lliure.

• L’exercici físic, te un efecte antide-pressiu i pot ajudar a millorar la funció de la serotonina cerebral. Ha estat demostrat en innumerables ocasions científicament que dedicar 30-45 mi-nuts d’exercici fa que tinguem majors sensació de felicitat.

• Café pel matí, la cafeïna, dins dels nivells normals, influeix en l’augment de serotonina en el cervell i, per tant, sobre l’activació. És especialment efectiu pel matí.

• Regular les hores de son, entre 7 i 9

hores dormint són les que necessita cada persona per poder descansar. La falta de son o el seu excés tenen efectes negatius sobre el neurotrans-missor i, a més, augmenta la tristor o la irritabilitat.

• Riu sempre que puguis, el riure és una gran aliada per activar la producció de serotonina.

La serotonina hormona responsable de la felicitat



GASTRONOMIA

La Paella, emblema de la cocina españolaL

a Paella es un plato que tiene un humilde origen en la cuna del arroz, Valencia, junto a la Albufe-ra, de ahí hasta superar nuestras fronteras y hoy se puede encon-

trar en cualquier lugar del mundo. Elabo-rada con mayor o menor fortuna, sus di-versas interpretaciones diferirán mucho de las que los alicantinos, castellonenses y valencianos consideran genuinas. La Paella ha sido el embajador con mejores credenciales a lo largo de la historia.

En 1238 Jaume I manda por primera vez alejar el cultivo del arroz de extra-muros de la ciudad de Valencia hacia el barrio de Ruzafa. Porque generaba un ambiente insano, poco salubre y creía que era un foco de enfermedades,.

En 1324 en el Llibre de Sent Sovi, encontramos una única referencia a una receta de arroz y leche de almendras.

Y es en 1520 cuando encontramos las primeras recetas escritas en el Llibre de Coch, Arròs ab brou de carn (Arroz de caldo de carne), Arròs en cassola al forn (Arroz en cazuela al horno). El Llibre de Coch de Ruperto de Nola, cocinero del rey Fernando de Nápoles, es el primer recetario impreso.

En 1818 se publica un libro que ex-plica el cultivo de arroz de regadío en Valencia, se narran los procesos como el blanqueado y limpiado de cascarilla. En esa misma obra el escritor Francisco de Paula Martí un eminente erudito de Xàtiva escribe un anexo, acerca del uso y consumo del arroz en Valencia. Una do-cumentación crucial para saber cómo se cocina el arroz en Valencia, a diferencia del resto del mundo.

“Los valencianos tiene la vanidad, a mi parecer bien fundada, de que nadie ha llegado a saberle condimentar mejor que ellos, ni de más diferentes modos,

y es preciso concederles la preferencia, pues con cualquier cosa que lo guisen sea de carne, pescado o con legumbres solas, es sin duda un bocado sabroso, y tanto mejor cuanto más sustancia se le echa.”

“Para que el arroz a la valenciana salga como lo hacen aquellos naturales es preciso que cueza a fuego muy activo, prefiriendo el de llama, a fin que no se interrumpa el hervor. Para saber la can-tidad fija de caldo que se necesita, sea cual fuere la que se pretende guisar, lle-van generalmente la regla de removerlo con una cuchara de palo, y antes de que repose..”

Durante la celebración de las Expo-siciones Universales es donde la Paella o “Arroz a la Valenciana” adquiere una popularidad inusitada. La primera de estas exposiciones tuvo lugar en Lon-dres en 1851, posteriormente en Paris en 1867, Filadelfia en 1876, Amberes en 1885 y Barcelona en 1888. España, la ma-yor parte de ocasiones acudió con coci-neros valencianos, que ofrecían Paellas asombrosas, elaboradas con productos de lujo, con el afán de impresionar al au-ditorio.

El arroz la joya de la corona gastronómicaSe puede decir que hay un arroz para cada ocasión y más de una va-riedad para elaborar la paella perfecta, se han de tener en cuenta sus propiedades y características, además de la temperatura de cocción, recipiente, tipos de aguas e ingredientes que acompañan al arroz.El arroz absorbe y retiene más o menos humedad durante la coc-ción en función a la estructura del almidón. Los dos tipos de almi-dón son la Amilosa y la Amilopectina.La Amilosa es un elemento distorsionador del arroz, aquello que lo hace inestable, las variedades con mayor porcentaje de amilosa tienen mejor resistencia a la cocción y preserva la estructura del grano, o sea, no se pasa ni se revienta fácilmente. En esta variedad encontramos el arroz bomba.

Diferentes variedades de paellaPaella de carne, es la versión que más se prepara pues es una variante de la paella valenciana pero utilizan-do principalmente carne de pollo o cerdo. En algunas ocasiones hay quien la elabora con conejo y suele añadir como verdura principal las alcachofas.

Paella de marisco o marinera, plato típico de lugares de costa, como su nombre indica, suele llevar calamares, langostinos y mejillones o almejas.

Paella mixta, esta es un tipo de pae-lla de invención que es muy utilizada fuera de España, en la que se mezcla la carne con el marisco. Se empieza cocinando el sofrito, luego se añade la carne y a continuación el arroz de-jando que se cocinen los ingredientes y finalmente se añade el marisco.

Paella vegetal, es una versión sobre todo pensada para el público vegeta-riano. Se elabora principalmente con alcachofas, espárragos, champiño-nes y algún tipo de encurtidos como las alcaparras o aceitunas.



BELLESA

Com desmaquillar-se correctament: t’oferim els millors consells

Quan vas a l'esteticista perquè et faci qualsevol tractament, el seu primer pas és la neteja del teu rostre. Segur que en més d'una ocasió has pensat

que el que ella fa i el que el tu fas, poc té a veure… Les presses ens poden i a vegades no pensem que certs gestos o costums, no només no són correctes, sinó que a més poden ser nocius… Avui posem el focus en com desmaqui-llar-se correctament, amb la col·labo-ració de la maquilladora professional Cristina Lobato.

Sigues suau a l’hora de desmaquillar els teus ullsSi fregues els teus ulls enèrgicament amb el cotó xopat en desmaquillador,

no l’eliminaràs bé i, el que és pitjor, pots fer que les teves pestanyes i celles caiguin. Són més delicades del que sembla.

Para esment a com ho fa el teu esteticista: talla un disc de cotó per la meitat, posa’l sobre la parpella inferior i amb l’altra meitat xopa bé la pestanya amb l’ull tancat i retira lliscant suaument cap avall. Finalment, col·loca el cotó en la part superior de la parpella i llisca des de l’arrel de les pestanyes cap amunt. Requereix una mica més de temps, però les teves pestanyes t’ho agrairan.

Tria el desmaquillador d’ulls (i llavis) adequatSi estàs utilitzant maquillatge wa-

terproof i utilitzes un desmaquillant d’ulls i llavis a l’aigua, no eliminaràs la màscara. Assegura’t que el teu desma-quillant sigui específic per a retirar el maquillatge resistent a l’aigua.

Si, momentàniament t’has quedat sense, t’oferim un petit truc: xopa un cotó en aigua i escorre’l bé. A con-tinuació aboca sobre ell unes gotes d’oli d’oliva. I llest! Ja pots eliminar el maquillatge waterproof dels teus ulls i llavis com t’hem indicat anterior-ment!

Utilitza la quantitat adequada de producteDe la mateixa forma que habitualment et diem que utilitzar molt de producte antiage no et rejovenirà més, en el cas de la llet netejadora o de l’aigua micelar no és així. Aplica el producte en abundància perquè si apliques en poca quantitat, la pell l’absorbirà i no realitzarà la seva funció de neteja.

Aplica suficient quantitat perquè la pell se saturi i no la vulgui absorbir. D’aquesta manera, anirà arrossegant tot el maquillatge i la brutícia. Per a ai-xò utilitza esponges específiques per

a això de tota la vida o les esponges de silicones o microfibres.

No oblidis el tònic!Tret que utilitzis aigua micelar per a netejar el teu rostre, després de desmaquillar i netejar la pell has de tonificar-la. El tònic retirarà restes que sempre es queden en la pell i fins i tot pot ser que surti brutícia que aquesta no ha aconseguit retirar. La funció primordial del tònic és reequilibrar el pH de la pell perquè per si sola triga a recuperar-lo aproximadament dues hores. No obstant això, amb el tònic reequilibrem de manera immediata.Llet Netejadora

El coll i l’escot, aquests grans oblidatsSi constantment t’estem recordant que no has d’oblidar la pell del coll i l’escot a l’hora d’aplicar el tractament facial, tampoc has d’oblidar-los al des-maquillar-te. En maquillar també hem de tenir-la en compte per a difuminar la base cap a la zona del coll i evitar corts. Per això, és important parar esment i desmaquillar aquesta zona.



MODA

Avda. Generalitat, 53Tel. 93 718 92 92

¿Te casas?

Ya tenemos preparada las nuevas co lecc iones.

CEREMONIAS

P O N L E TU FOTO, Y SUEÑA.

CANDIDAT A L'ALCALDIA BARBERA DEL VALLÉS

CANDIDAT A L'ALCALDIA BARBERA DEL VALLÉS

l’independent · 2019-04-08 · la fiscalia de mediambient hagi d’actuar per la contaminació...

Documents

Transcript of l’independent · 2019-04-08 · la fiscalia de mediambient hagi d’actuar per la contaminació...