JULIOL 2011

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

Especial Salut i Bellesa - Crònica Negrade la zona alta. -

ARIADNA GIL“El que més m’agrada del cinema és el poc control que tens”

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé redaccio@latorredebarcelona.com Disseny: Quim Castillo Publicitat: Josep Garcia - Robert Muñoz - Lluís Casanova - comercial@latorredebarcelona.com Dipòsit legal: B-39384-2009 · www.latorredebarcelona.com

La Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

Editorial

Ja tenim al sac un altre número de La Torre de Barcelona. I segur que heu vist qui és la nostra protagonista d’aquest número? L’ Ariadna GIl. Torna a Barcelona per prota-gonitzar “Un tranvía llamado deseo” i no podíem deixar passar l’ocasió d’acollir-la entre les nostres pàgines.

En aquest número tan estiuenc també us oferim un especial de Salut i Bellesa. Hem recopilat una selec-ció d’articles que us ajudaran a estar més saludables i més atractius i atractives, si és que es pot. Pre-neu nota que hi ha alguns consells interessants.

També us presentem els que seran els nous regidors de la zona alta: Joan Puigdollers, de Sarrià-Sant Gervasi, i Elena Turalló, de Les Corts. Segur que properament tin-drem ocasió de parlar amb ells sobre els seus plans per als nostres barris. De moment us els presentem i aprofitem per donar alguns detalls del nou govern de Xavier Trias.

Aprofiteu l’estiu i sigueu molt feliços. Fins al setembre!

SUMARI

Vols rebre La Torre de Barcelona a casa teva?Subscriu-te per només 30 euros l’any (*) Envia’ns un correu a subscripcions@latorredebarcelona.como bé truca’ns al telèfon 93 418 19 19

14Crònica Negra a la zona alta

08 Gran èxit del pro- grama Erasmus

05 La zona alta estre-na nous regidors

28Entrevista a Ariadna Gil

07Casals infantils de darrera hora

30Especial Salut i Bellesa

24Flan de berenjenas a la crema de pimiento

36Agenda d’activitats a la zona alta

Aprofitant la publicació del llibre 501 crims que has de conèixer abans de morir, de Sebastià Bennasar, recopilem alguns dels crims més impac-tants que han sotregat Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Si n’esteu ja fins al capdamunt de tenir les criatures a casa us oferim un llistat de les escoles de la zona alta que ofereixen casals d’estiu. Potser encara quedarà alguna plaça lliure. Bona sort!

Com cada mes us oferim una selecció de les activitats que tindran lloc durant les properes setmanes a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. També hem recollit algunes propostes molt interessants arreu de Barcelona.

(*) La subscripció és totalment gratuïta, els 30€ corresponen a les despeses de gestió i enviament

4

Menys obres públiques que mai

Campanya de prevenció d’incendis

La crisi i la transició entre el govern d’hereu i el de Trias provocaran que aquest sigui un dels mesos d’agost amb menys obres dels darrers anys. Tot i això creiem que és interessant destacar algunes de les que provoca-ran més afectacions perquè estigueu al cas.

• Avinguda del General Vives: Reparació de la ca-lçada, reducció del trànsit a un carril.

• Ronda General Mitre: Tre-

balls d’urbanització, carrils tallats a primers d’agost.

• Passeig de la Bonanova: Reparació del clavegueram, reducció d’un carril.

• Viaducte de Vallcarca: Manteniment, un carril tallat • Via Augusta: Remodelació estació de Gràcia, dos ca-rrils menys durant l’agost • Maria Cristina: Millores de la mobilitat que afectaran a un carril d’entrada

Des de principis de juny i fins al 15 de setembre restarà actiu el dispositiu de prevenció i detecció d’incendis forestals a Collse-rola. Això implica la prohibi-ció de expressa de fer foc al bosc així com la realització de qualsevol tasca que pu-gui comportar risc d’incendi. El dispositiu metropolità de detecció d’incendis compta amb: 13 torres de guaita repartides en tot l’àmbit, un vehicle d’intervenció immediata, una central de

comunicacions i 32 perso-nes implicades des de maig fins a octubre.

L’any 2010 la superfície cre-mada pel foc a Collserola va ser d’1,26 hectàrees (la gran majoria zones amb matolls i herbassars) repartides en 22 incendis en total. Val a dir que les dades es van mante-nir en la mitjana malgrat que la famosa nevada de l’hivern feia preveure més danys per la quantitats de destrosses que va causar, sobretot als arbres.

El Barça abandona la Masia

LOCAL

20% de descompte al peatge de Vallvidrera

L’empresa concessionària del peatge de Vallvidrera rebaixarà el 20% de l’import a partir de 2012 als vehicles que no expulsin més de 120 grams per quilòmetre qua-drat de CO2. La iniciativa es farà pública al setembre tot i que alguns mitjans ja han avançat els detalls.

Podran beneficiar-se els usuaris de cotxes que compleixin els requisits i que sigui usuaris del sistema de pagament automàtica a distància. Hauran d’omplir una fitxa tècnica i inscriure’s

en una llista blanca on comptaran com usuaris amb dret a descompte. El 20% representa una rebaixa de 0,75 euros i es podrà sumar a altres descomptes vàlids com el d’un número mínim de viatges o bé el d’alta ocupació (tres o més viatgers per vehicle). Els afortunats que puguin fer el ple podrien arribar a estalviar-se el 60% de l’import. La mesura es posarà en marxa a partir de gener de 2012 i a partir de setembre s’activarà el sistema i la pàgina web on inscriure els vehicles.

La Masia del Barça tanca per sempre, però només el seu edifici emblemàtic la Masia Can Planes, construï-da el 1702 i que dóna nom a tota l’estructura de planter del Barça.

Molts dels grans jugadors del planter han començat les seves carreres a Can Barça vivint a Can Planes i corrent pels camps d’entrenament de Les Corts però els temps canvien i ara joves jugadors i tècnics s’han traslladat a la Ciutat Esportiva de Sant

Joan Despí, a un edifici perfectament condicionat i adaptat a les seves neces-sitats.

Amb la masia desapa-reix també el camp d’entrenament annex al Camp Nou, on s’entrenaven els joves de la Masia, que es convertirà en breu en un aparcament destinat a les necessitats del Barça en dies de partit. El Barça encara no ha fet públic quin us farà a partir d’ara de l’emblemàtica Masia.

5

XAVIER TRIAS, NOU ALCALDE DE BARCELONAFinalment ha arribat el dia: Xavier Trias ha estat proclamat alcalde de Barcelona, el primer que no tindrà el carnet del PSC. El nou govern de la ciutat apos-

JOAN PUIGDOLLERS Nascut a Barcelona, casat i pare de dos fills. Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barce-lona. Diplomat en Sanitat. Diplomat en Enginyeria Ambiental. Funcionari del Cos de Salut Pública de la Generalitat de Cata-lunya en excedència. Ha estat delegat territorial de Barcelona del Departament de Sanitat (1989-1991) i Director General de Promoció i Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient (1991-1993). Fundador de la JNC. Militant de CDC des de l’any 1977. Actualment Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans a l’Ajuntament de Barcelona, i Regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

ELENA TURALLÓ Nascuda a Barcelona, casada i mare de dos fills, és llicenciada en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Ha exercit la seva professió treballant amb des-tacats arquitectes i, posteriorment, muntant dos estudis d’arquitectura propis. Ha col·laborat en diverses entitats i as-sociacions havent estat delegada de la comissió d’Arquitectes sense fronteres de Catalunya, entre altres. Milita a CDC des de l’any 2004 i ha exercit diverses responsabilitats dins el partit sent els darrers quatre anys Secretària d’Organització i Política Municipal de l’Agrupació de Les Corts i Consellera Municipal la darrera legislatura. Actualment és regidora de Les Corts.

LOCAL

ta per la reducció de càrrecs i el continuïsme d’alguns executius d’Hereu amb la voluntat de fer una transició tranquil·la. Els nous regidors de la zona alta

seran Joan Puigdollers (Sarrià-Sant Gervasi) i Elena Turalló (Les Corts).

Quant als homes i dones forts de Trias, la comissió de Govern, seran els que es preveien: Joa-quim Forn (Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat), Sònia Recasens (Economia, Empresa i Ocupació), Antoni Vives (Urbanisme, Infraestruc-tures, Medi Ambient i Sistemes d’Informació i Telecomunica-cions), Maite Fandos (Qualitat

de vida, Igualtat i Esports), Jau-me Ciurana (Cultura, Coneixe-ment, Creativitat i Innovació).

CiU té la voluntat de governar en minoria i arribar a acords puntuals quan calgui. per això optarà molt probablement per cedir les presidències dels districtes (un càrrec merament institucional) als partits de l’oposició. En cas que es confir-mi els presidents de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts serien del PP.

6

7

El comerç de la zona alta és el més estable

Els comerços han entrat a les rebaixes d’estiu amb bon peu. Els primers dies han estat un èxit i les botigues podran recuperar-se dies abans d’emprendre la definitiva embranzida durant els mesos de tardor. De fet aquestes bones perspec-tives ja es preveien en l’enquesta que l’Ajuntament va fer als comerciants a finals del 2010 i que ens serveix per entendre una mica millor com funciona el comerç local a Barcelona i en particular a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Al voltant del 50% del comerç de Barcelona està descon-tent amb la marxa del seu negoci, els més satisfets són els que regenten comerços d’alimentació i de farmàcia, drogueria i perfumeria.

En general hi ha un conven-ciment que la conjuntura econòmica desfavorable és la responsable directa del descens de les vendes i que una millora general del poder adquisitiu contribuirà progres-sivament a recuperar la línia de creixement.

Tot i això, la professionalitat, la bona atenció al client o la qualitat dels productes i serveis continuen sent factors importants per a la bona marxa del negoci en el futur.

Quant al desenvolupament de l’activitat comercial la majoria dels comerciants consideren molt perjudicials les comis-sions bancàries, les noves grans superfícies comercials i la liberalització dels horaris.

Però preguntats sobre les perspectives de negoci gairebé el 23% considera que augmentarà en els propers dos anys i un 40% que es mantindrà més o menys la situació actual.

La confiança en el futur és una mica més gran al sector d’equipament personal i decoració. Els que pensen que el seu comerç prosperarà segueixen confiant en una millora de la tendència socioeconòmica i política.

D’entre tots els comerciants de Barcelona els de Sarrià-Sant Gervasi, i sobretot els de Les Corts, són els més satisfets quan a la marxa del seu negoci i els dos districtes que més confien en l’evolució del seu negoci al llarg dels propers dos anys.

El comerç a la zona alta Les dades recopilades per l’Ajuntament confirmen algu-nes coses que ja ens han ex-plicat els presidents dels eixos comercials amb qui hem parlat darrerament a La Torre de Barcelona. El comerç a Sarrià i Sant Gervasi és més esta-

ble, compta amb la mitjana d’establiments més antics de la ciutat rere Horta-Guinardó, tot i ser els establiments amb menor superfície comercial. Quant a Les Corts, en ser un barri menys tradicional, els negocis no compten amb tanta antiguitat però a canvi disposen de més espai per a botiga.

Els comerços de la zona alta són líders també en gestió in-formatitzada per districte, una tendència que creix a tota la ciutat si bé els més avançats són els comerços adscrits a eixos comercials.

8

2

4

10

5

6

78

9

12

11

3

Casals d’estiu d’última hora

Potser sou d’aquells pares optimistes que estàveu convençuts que suportaríeu els nen tot l’estiu i ara que encara no som a mitjans de juliol ja n’esteu fins al capdamunt. No us amoïneu, no sou pas els únics. Aquests és un cas recurrent enguany. Amb la crisi molts pares i mares s’han posat la manta al cap i han decidit ocupar-se ells de les criatures o delegar en els avis. Recordeu que una reti-rada a temps pot ser tan important com una victòria. Per això hem decidit fer-vos una llista dels casals que teniu més a prop i que ofereixen activitats fins a finals de juliol o fins i tot primers d’agost.

REPORTATGE

Poeta Foix

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Pedralbes

Sarrià

les Corts

la Maternitat i Sant Ramon

L’Escola Poeta Foix s’apunta al món de la fantasia i a la intriga del món del detectiu de detectius Sherlock Holmes. Casal dirigit a nens de 3 a 12 anys. Fins al 29 de juliol. De 9 a 7 h.

Escola Poeta Foix. Sant Guillem, 7.

Vallvi-drera

Les escoles de Vallvidrera també ofereixen als pares casals d’estiu amb l’alicient del contacte amb la natura i l’aire lliure. Nens de 3 a 12 anys. Fins al 29 de juliol.

Dolors Monserdà Santapau

Un viatge fantàstic pel món dels contes i pels misteris apassionants del sagaç detectiu britànic Sherlock Holmes.

Escola orlandai

La volta al món en poc més de 30 dies al casal de l’Escola Orlandai. Fins al 2 d’agost. Per a nens de 3 a 12 anys. De 9 a 17 h.

Tàber

Centre Cívic de Sarrià

El centre cívic acull també un casal al barri de Sarrià, al bell mig del parc Vil·la Cecília. Nens de 3 a 12 anys. Fins al 2 d’agost.

Escola Orlandai. Domínguez i Miralles, 1.

Escola Tàber. Esports, 9

Escola Dolors Monserdà-Santapau. Av. Vallvidrera, 9

Centre Cívic de Sarrià. Eduardo Conde, 22-42.

Escola Els Xiprers. Camí del Salze, 13. Escola Nabí. Reis Catòlics, 38

1

2

3

4

5

6

La proposta consisteix en passar uns dies en una biblioteca misteri-osa acompanyats de la Carlota i un vell i estrany mariner. Nens de 3 a 12 anys. Fins al 29 de juliol.

13

14

7

14

14

14

9

1

5

3

REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Sant Gervasi Bonanova

les Tres Torres

Farró

Sant Gervasi Galvany

Pau Romeva

Ludo-teques

Gran ventall d’activitats encami-nades a la formació ludicoes-portiva dels nens així com al seu desenvolupament cognitiu i motor. Nens de 3 a 14 anys. De 9 a 17 h. Fins al 29 de juliol.

Les ludoteques són una bona alternativa per als més petits d’entre els petits. La Tardor (3 a 6 anys fins al 29 de juliol). Guitard (3 a 12 anys fins al 22 de juliol.

Escola Pau Romeva. Pisuerga, 1.

Ludoteca La Tardor. Riera Blanca, 1-3 Ludoteca Guitard. (Guitard, 90, interior d’illa).

Duran i Bas

Gran ventall d’activitats encamina-des a la formació ludicoesportiva dels nens i nenes, així com al seu desenvolupament cognitiu i motor. Nens de 3 a 12 anys. De 9 a 17 h. Fins al 29 de juliol.

Ítaca Una autèntica volta al món utilitzant diversos mitjans de transport i amb un guia molt especial que us des-cobrirà tots els racons del nostre planeta. Nens de 3 a 14 anys. De 9 a 17 h. Fins al 2 d’agost.

Ausiàs March

Lavínia

L’estabilitat i l’harmonia a Gaia es veuen amenaçades pel temi-ble Sr. Guerra. Els nens i nenes del casal hauran d’ajudar en Pau. Nens de 3 a 12 anys. De 9 a 16.30 h. Fins al 6 d’agost.

Tots els valors s’enfronten al Sr. Guerra al casal de l’Escola Laví-nia i els nens hauran d’ajudar-lo a desempallegar-se’n. Per a nens de 3 a 12 anys. De 9 a 16.30 h. Fins al 6 d’agost.

Les Corts

Campus Olimpia

Com cada any el Campus Olimpia acull els nens que volen aprofitar l’estiu per practicar esport.

Escola Ausiàs March. Pl. Comas, 9-10.

Escola Lavínia. Fígols, 20-24.

Escola Les Corts. Masferrer, 33.

Escola Ítaca. Numància, 140-158.

Centre d’Esports Can Caralleu. Esports, 2. C. C. Vallvidrera. Reis Catòlics, 16-34. Instal·lació Mun. Arístides Maillol. Av. Joan XXIII, 1. Centre Espor-

tiu Mun. De Les Corts. Trav. de les Corts, 252.

Escola Duran i Bas. Vallespir, 198.

9

7

10

8

11

12

13

14

Gran ventall d’activitats encamina-des a la formació ludicoesportiva dels nens i nenes, així com al seu desenvolupament cognitiu i motor. Nens de 3 a 14 anys. De 9 a 17 h. Fins al 29 de juliol.

14

10

BARCELONA

Creix la demanda de transport públic a la ciutat

Barcelona: la gran ciutat amb millor qualitat de vida

Segons les dades de Trans-ports Metropolitans de Barce-lona la demanda de transport públic a la ciutat ha crescut en 9,4 milions de passatgers entre els mesos de gener i maig de 2011. Aquesta xifra representa un 2,4% més de viatges que els dos primers trimestres de 2010.

Els dos motors que han reacti-vat el creixement de la deman-da de transport públic són el Metro amb quasi 7 milions de viatges més en aquests mesos

Això de la qualitat de vida és molt relatiu però sembla que hi ha unes variables més o menys objectives que ens permeten definir-la: la salut, l’educació, l’oci, la vivenda, la participació política, l’entorn social, el medi ambient i la seguretat per-sonal i econòmica. Un equip de recerca de la Universitat d’Oviedo ha recopilat dades de totes aquestes variables i ha obtingut resultats sorprenents. Cap de les deu ciutats més grans d’Espanya no és referent

i els trens de Rodalies amb un un creixement percentual del 5%.

La tendència creixent dels darrers mesos en la demanda de transport públic ha portat a una previsió de 941,4 milions de viatges durant l’any 2011 que suposarà un creixement de més de 19 milions de viatges, un 2,1% respecte a la xifra de tancament de l’any 2010, supe-rant el màxim de viatgers que s’havien transportat l’any 2007 i 2008 amb 934,8 milions.

en qualitat de vida al 100% tot i que la millor classificada és Barcelona. Si bé les ciutats ofereixen més possibilitats econòmiques i major densitat, i per tant més serveis, no poden competir en factors tan impor-tants com el medi ambient. Les províncies espanyoles líders són Navarra i Sòria que destaquen pels valors mediam-bientals i un nivell socioeconò-mic per sobre de la mitjana.

11

Rècord d’estudiants que marxen d’Erasmus

Més de 213.000 estudiants van obtenir una beca Eras-mus per estudiar o formar-se a l’estranger durant el curs 2009/10, fet que atorga una xifra rècord i que represen-ta un increment del 7,4% respecte l’any anterior. Si es mantenen les tendències ac-tuals, el curs vinent s’arribarà a l’objectiu d’haver conce-dit beques a tres milions d’estudiants des dels inicis del programa, l’any 1987.

El programa Erasmus consisteix en l’intercanvi d’estudiants i les tres des-tinacions més populars són Espanya, França i el Regne Unit, de fet és l’Estat espan-yol el que més estudiants va enviar a l’estranger, seguida de França i Alemanya.

Si estudiem les dades per universitats, la de Granada és la que més estudiants va en-viar a formar-se a l’estranger

ENSENYAMENT

i la Universitat Politècnica de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Autònoma estan entre les 30 amb majors índexs de participació al programa.

La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilin-güisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha assenyalat que el programa Erasmus “és un dels grans èxits de la Unió Europea” i ha recordat que “estudiar o formar-se a l’estranger afavoreix el des-envolupament personal i les oportunitats d’ocupació”.

Del total d’estudiants becats per Erasmus el 2009/10, 178.000 van fer part de seu programa d’estudis en una universitat o un altre centre d’ensenyament superior a l’estranger, en un dels 32 països que participen a la iniciativa Erasmus (els 27 Estats membres de la UE més Croàcia, Islàndia, Liechtens-tein, Noruega i Turquia. Aquest any, Suïssa s’ha convertit en el país número

33 que s’uneix a Erasmus). El nombre d’estudiants que van triar l’opció d’estudis van augmentar un 5,7% en com-paració amb 2008/09.

L’import mensual mitjà de la beca Erasmus que reben els estudiants va baixar un 7%, fins a situar-se en 254 euros€, com a conseqüència de l’augment del nombre de beneficiaris. La demanda supera àmpliament la dispo-nibilitat de beques Erasmus a la majoria dels països que hi participen.

Un estudi realitzat per al Parlament Europeu el 2010 afirmava que només un 24% dels estudiants que no havien participat a Erasmus deien no estar interessats per un pro-grama d’estudis a l’estranger. A més, es van concedir 38.000 beques a personal i professors universitaris per ensenyar o rebre formació a l’estranger, un 4% més que l’any anterior. • Text: La Malla.cat

12

CATALUNYA

40 milions per al sector de l’automoció

Més de 200 milions de ‘tweets’ al dia

El Govern català ha aprovat una línia de préstecs direc-tes en condicions preferents per al sector de l’automoció per un import de 40 milions d’euros amb l’objectiu de reactivar un àmbit considerat estratègic per al creixement econòmic, ja que representa un 7,5% del PIB català.

L’agència de suport per a la competitivitat de l’empresa catalana, ACC1Ó, serà l’encarregada d’aportar els recursos i determinar l’elegibilitat dels préstecs, que formalitzarà l’Institut Català de Finances (ICF).

La línia de préstecs, segons explica la Generalitat en un comunicat, neix amb l’objectiu de finançar “inversions orientades a desenvolupar nous models de vehicles que amb els avenços tecnològics i les millores mediambientals

Els usuaris de Twitter envien 200 milions de ‘tweets’ al dia, tal com anuncia el bloc de la xarxa social. Per il·lustrar el volum de piulades, la companyia ha calculat que el món escriu cada dia en ‘tweets’ l’equivalent a un llibre de deu milions de pàgi-nes, és a dir, a 8.163 còpies de la famosa novel·la de Lev Tolstoi, ‘Guerra i Pau’.

El creixement de Twitter ha estat molt ràpid si es té en compte que els seus usuaris enviaven fa un any 65 milions de piulades, mentre que el gener del 2009 n’enviaven dos milions, segons dades de la companyia.

Els usuaris parlen a través de les piulades de temes molt diferents, des de la perspec-tiva única del llançament d’un transbordador espacial des de la finestra d’un avió, o del

en l’àmbit de les emissions garanteixin la presència a Ca-talunya d’empreses fabricants i de la indústria auxiliar”.

El termini d’amortització dels préstecs serà de 15 anys com a màxim, amb la possibilitat d’una carència de 5 anys, per tal que sigui una realitat la implantació de les noves tec-nologies i la recerca aplicada als nous models llançats al mercat.

El sector automobilístic, com recorda el Govern, representa un 7,5% del PIB de Catalunya i el 25% del conjunt d’Espanya. Genera 50.000 llocs de treball directes i 110.000 d’indirectes i, en matèria de recerca i desenvolupament, les em-preses catalanes del sector concentren el 44% del total de la despesa espanyola. • Text: La Malla.cat

suport emocionat de l’afició dels equips a la ‘Champions League’.

El bloc de la companyia afegeix que Twitter va ajudar un home sense llar a reunir-se amb la seva filla, va crear tot un moviment ciutadà a Espanya, i va ajudar als resi-dents d’una petita ciutat de Corea a trobar aigua potable quan es va tallar el seu sub-ministrament.

Els temes més comentats durant la primera meitat del 2011 han estat l’epidèmia de grip, l’expresident Egipci, Hosni Mubarak; la nova can-tant de pop Rebecca Black, o l’àlbum de Birtney Spears ‘Femme Fatal’. • Text: La Malla.cat

13

14

POLICIA · NO PASAR · POLICIA · NO PASAR

Assassinat per encàrrec al carrer SantalóTots els crims són dignes d’investiga-ció però aquest en particular és digne de la sèrie de televisió CSI Las Vegas. El 9 de febrer de 2009 Félix Martinez Touriño, director del centre de Con-vencions de Barcelona, va ser assas-sinat a trets al carrer Santaló de Sant Gervasi. Com sempre en aquests casos es va activar la rumorologia que parlava de màfies i tripijocs. Però no es tractava d’això. Era quelcom més pelut encara. Martinez Touriño preveia una reestructuració al seu equip de treball i el cap de Serveis Audiovisu-als, Manuel Moreno, temia ser des-patxat a causa de les irregularitats que havia comès així que per mitjà de la seva germana va contractar un grup de sicaris colombians perquè seguissin i executessin el director. Fins a nou persones van ser detingu-des i seran jutjades a finals d’any.

Mort cruel d’una indigentPocs crims han sigut tan mediàtics com l’assassinat de Rosario Endri-nal, una persona indigent que dormia en un caixer del carrer Guillem Tell de Sant Gervasi fins que tres nois de casa bona la van cremar viva per diversió. Aquesta mort tan cruel va servir per descobrir que rere els indi-gents hi ha vides truncades i desgrà-cies personals i va posar en evidèn-cia la dificultat de jutjar i castigar la pura maldat amb les eines jurídiques de què disposem. Cal recordar que la defensa va intentar fer responsa-bles els qui havien deixat dissolvent al carrer per desviar la culpa dels qui el van agafar per ruixar la Reme-dios i després li van prendre foc.

El cas Anna PermanyerLa cobdícia és un mòbil molt habitual i que ens colpeix especialment. ¿Per què algunes persones són capaces d’assassinar per diners? Aquesta és la història de la pobra Anna Perma-nyer. Carme Badia, una inquilina que vivia en un dels pisos de la víctima, a l’edifici Atalaia de la Diagonal, va retenir-la amb l’ajut de dos còmpli-ces per obligar-la a signar un con-tracte compravenda de l’immoble. Un cop aconseguit l’objectiu i per evitar la denúncia la van estabornir i la van ofegar. Es van desfer del cadàver llen-çant-lo en un abocador del Garraf. Però en descobrir-se la policia va seguir el fil de les pistes i els assas-sins van ser detinguts. Al 2008 els van condemnar a 24 anys de presó.

La història negra és una part més de la història dels pobles. Molt sovint la vivim en forma de successos que ens esgarrifen i que oblidem ràpidament potser per ne-cessitat. No és habitual reviure els crims que han sac-sejat durant setmanes, mesos o fins i tot anys la nostra societat. Per això és especialment interessant el llibre 501 crims que has de conèixer abans de morir editat per Ara Llibres on el periodista Sebastià Bennasar recull els crims que han marcat la nostra història des de molt temps ençà. Com a aperitiu del llibre hem seleccionat per a vosaltres alguns dels crims més punyents succe-ïts a la zona alta de Barcelona i que han colpit les vides dels ciutadans de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

Crònica negra de la zona alta

BARCELONA

POLICIA · NO PASAR · POLICIA · NO PASAR

L’assassinat d’Ernest Lluch

L’execució de Miguel Ángel Blanco i d’Ernest Lluch va ser un punt d’inflexió en la lluita contra ETA i també dins la pròpia organització. El cas de Lluch, assassinat prop de casa seva, al barri de Sant Ramon de Les Corts l’any 2000, va ser especialment dolorosa pel tarannà tolerant i dia-logant que sempre va esgrimir l’economista i polític. Les paraules esquinçadores de Gemma Nierga, “dialoguin si us plau, l’Ernest fins i tot hauria intentat dialogar amb els seus els assassins ” van colpir tot el país i van signi-ficar el començament del final de la violència. Un parc amb el seu nom recorda ara la figura d’Ernest Lluch.

Mort sospitosa al meublé Pedralbes El llibre de Bennasar és una autèntica història del crim i ens permet descobrir històries ja mig oblidades pel temps que ha passat. Com el crim del meublé Pedralbes. L’any 1951 una partida de maquis liderada pel popular Josep Lluís i Facerias es va presentar al meublé per atracar els clients, era una bona estratègia perquè les víctimes no denuncia-rien pas un robatori en un lloc tan poc adequat a les lleis i normes franquistes. La sorpresa dels maquis va ser trobar-se a un franquista declarat, Antonio Masana Sanjoan, amb la seva neboda menor d’edat. Segons explica la llegenda el franquista va provar de fer-se el milhomes i un maquis va acabar disparant-li i després va deixar la noia, commociona-da, a casa seva. El crim va transcendir públicament però les autoritats van provar de tapar-lo dient que el cos no havia estat identificat. No obstant una esquela publicada l’ende-mà en un diari de gran tirada atorgava la pista definitiva...

Atracament absurd a un forn de MuntanerL’últim succés mediàtic que ha trasbalsat la zona alta i que el volum encara no recull per manca de temps és l’atra-cament absurd a un forn situat al número 536 del carrer Muntaner, en un popular forn de pa. Un desequilibrat es va presentar amb un ganivet amb la intenció d’atracar l’establiment però la dependenta, Merche Salas, de 58 anys, li va posar impediments i el delinqüent va clavar-li dues ganivetades que van ser mortals. I tot per no res perquè no es va endur ni un ral i el van detenir a la sortida de la botiga uns ciutadans que fingien ser policies...

El pàrquing de la mortPocs casos han sembrat tant de pànic a la ciutat com l’assassinat de dues dones en quinze dies en un pàr-quing del carrer Bertran, al barri del Putget l’any 2003. La similitud de les víctimes, dues dones de mitjana edat que tenien aparcats els seus cotxes a dues places amb el número quinze del mateix aparcament va fer pensar a molts en la presència d’un assassí en sèrie o una cosa pitjor. Després de moltes especulacions i un breu període de paranoia col·lectiva la policia va detenir el respon-sable de les morts, Juan José Pérez Rengel que va ser condemnat a 53 anys de presó pels dos assassinats.

16

Flan de berenjenas a la crema de pimiento morrónUna propuesta gastronómica que el Chef José Manuel ofrece en nuestro Restaurante “EL MATO DE PEDRALBES” y que nos reco-mienda para el verano, por tratarse de un plato muy ligero y fresco cuyo componente principal es la berenjena.

Las berenjena en la actualidad se cultiva en todo el mundo, en especial en áreas medite-rráneas por su climatología y es tomada como base de muchos platos.

Escalibar la berenjena y el pimiento rojo

En un recipiente poner la berenjena picada, un huevo, 200 ml. de crema de leche, sal, pimienta y nuez moscada y removerlo todo muy bien.

Coger un molde, untarlo con mantequilla y añadir los ingredien-tes anteriores, cociéndolo al baño maría durante 25-30 minutos a 180º.

En un recipiente poner un gajo de mantequilla, el pimiento escali-bado y 200 ml. de crema de leche, hervir el pimiento y la crema de leche unos minutos, rectificar de sal, triturar y colar por un chino.

Preparació

Preparación de la salsa

1

1

2

3

RECEPTES

LA TORRE

1 Berenjena

2 Pimientos rojos

400 Ml. de crema de leche

1 Huevo

Sal i pebre

Sal, pimienta y nuez moscada

Ingredentes

Tiene una pulpa blanca y carnosa, dentro de la cual se encuentran algunas semillas que no es preciso eliminar, además se aconseja su consumo con la piel, ya que es ahí donde se encuentran la mayoría de nutrientes, que no son pocos, además es rica en minerales como potasio, calcio y fósforo, también contiene vitaminas A, B y C

Aporta solamente 21 calorías por 100 gr. Y es rica en fibra por lo que resulta saciante y ayuda a combatir la pereza intestinal y ejerce un efecto depurativo sobre la sangre.

EL MATÓ DE PEDRALBES Bisbe català, 10 (Pl. Pedralbes) T. 932 047 962

17

18

Rodes de premsa, entre-vistes, sessions de fotos... La promoció és el pitjor de les estrenes, no?A mi com a mínim m’esgo-ta molt, prefereixo assajar o fer la funció deu vegades... No sé, em sento com si em xuclessin l’energia...

De debò? Per què? Perquè et pregunten sobre l’obra i el teu personatge i... Són coses que no es poden explicar, que s’han de veure. Qualsevol cosa que expliquis no farà justícia a l’espectacle. Al final l’única cosa important és el que hi ha sobre l’escenari o a la pantalla, si t’arriba o no, si t’agrada o no, i poc més se n’hauria de parlar.

Ariadna Gil ha tornat al teatre barceloní per la porta gran, amb una de les obres més emblemàtiques de Tennessee Williams: Un tranvía llamado deseo, dirigida per Mario Gas i que es podrà veure dins el Festival Grec fins al 31 de juliol. Després de 13 anys treballant al cinema Ariadna Gil interpreta ara Stella, la ger-mana que es troba entre l’espasa i la paret, entre l’amor incon-dicional a la seva germana malalta i la passió sexual i violenta que manté amb el seu marit. És una bona oportunitat per veure l’Ariadna en un terreny on no s’ha prodigat gaire i que, segons Mario Gas, no hauria d’haver deixat mai. L’encant del cinema, però, ja fa temps que va encisar-la i des de llavors ha protago-nitzat èxits com Amo tu casa rica, Belle Epoque, El Laberinto del fauno o Soldados de Salamina. Tot quedarà enrere quan la veieu sobre l’escenari, en viu i en directe i amb els nervis a flor de pell, interpretant l’Stella Kowalski. Entrevistem l’Ariadna en plena efervescència de mitjans, amb tot de periodistes papallonejant per la sala de premsa del Teatre Tívoli i amb els actors i actrius una mica tensos per tot plegat.

Ariadna Gil ENTREVISTA

“El que més m’agrada del cinema és el poc control que tens”

Saps què passa? Que als pe-riodistes no els deixen mai parlar de les obres direc-tament, criticar-les, expli-car-les... Mai no hi ha prou espai per això. Llavors us hem d’entrevistar perquè les expliqueu vosaltres...Si és completament compren-sible però nosaltres estem fora del nostre ofici. És veritat que amb el temps en vas aprenent però no és el que més disfrutem en general. Tornes als escenaris ni més ni menys que amb una obra de Tennessee Williams i di-rigida pel Mario Gas... Deu n’hi do quina rentrée....Per a mi ha significat tornar al teatre després de tretze anys. Són molts anys, i a més jo havia trepitjat poc els esce-naris. Ha estat un redesco-briment de com vaig comen-çar, quan estudiava a l’Institut del Teatre de Barcelona, l’origen del que ha vingut després que ha estat so-bretot cinema.

I com t’has trobat després del redescobriment? Amb més força que abans! M’agrada molt, m’ho he passat molt bé fent teatre, he gaudit cada dia amb la funció. Ha estat una experiència fantàsti-ca poder conviure amb l’Stella Kowalski durant tants mesos, perquè jo havia treballat al teatre en temporades bastant curtes. En el teatre t’adones que un personatge com l’Ste-lla no té fi, que la teva vivència amb ell es va enriquint cada dia a mida que vas investigant.

“Ha estat una experiència fan-tàstica poder con-viure amb l’Stella Kowalski durant tants mesos”

19

ENTREVISTA

Com has afrontat un perso-natge com l’Stella, tants cops interpretat, i tant bé, per cert. Per exemple per Kim Hunter a la famosa versió cinema-togràfica d’Elia Kazan...Per començar seguint la mirada d’en Mario Gas, que és un gran director, i inten-tant començar des de zero. Hi ha moltes coses que van sortint durant els assajos, l’interpretació es va enriquint a mida que aprofundeixes en el personatge: Qui és? D’on ve? Per què ha fugit del seu passat? Què buscava i què ha trobat? Tot això per desco-brir el conflicte que sent Stella a l’estar enmig de les dues persones que més s’estima en el món, com conviuen en ella la fragilitat i la fortalesa. Per que has tornat al teatre? Et va haver de con-vèncer el Mario Gas?No, no. He tornat perquè em van trucar. Així de clar. Treba-llar amb el Mario Gas era com un somni acomplert, un direc-tor que admires, respectes... I també tenir l’oportunitat de treballar amb la Vicky Peña, que interpreta la germana de l’Stella, la Blanche Dubois. En tots aquests anys has fet molt cinema. Ha sigut una decisió teva?De fet és el mateix ofici. Però

les coses et porten per un cantó o per un altra, i sovint no ets precisament tu qui tria. En el fons no és tan diferent treballar al teatre o al cinema. Consisteix en comunicar, ser creïble, comprendre els per-sonatges, transmetre’ls. Jo amb el cinema m’ho passo molt bé, m’agrada el poc control que tinc del procés...

“Ara s’experi-menta més el cinema, i des de més petits”

Què dius ara?És molt divertit veure com han muntat l’escena, com l’han il·luminada, quin objec-tiu han fet servir... Tu no ho saps tot això quan interpretes. La feina és la mateixa però el llenguatge de la imatge et supera i tu allà només ets una peça més amb què treballa un equip de gran talent. I del teatre m’agrada poder seguir un personatge de principi a fi. Allà també estàs envol-tat de tècnica però bàsica-ment és text, actor i director.

Tens fama de ser molt se-lectiva en la tria de projec-

tes. Què ha de portar sota el braç un productor o un director per convèncer-te?És molt senzill. Un projecte que vulgui fer després de lle-gir-lo. Quan no m’agrada, no ho veig clar, o no m’hi veig a dins... És una qüestió de su-pervivència moltes vegades. I és difícil perquè hi ha moments en què no trobes res que t’agradi. Has d’esperar.

Deus rebre moltes ofertes i proposicions...No tantes ara. Van arribant. Sí que hi ha projectes inte-ressants però és molt difícil aixecar-los. Projectes que m’han agradat molt i que passen dos, tres anys i conti-nuen esperant finançament. Quin projecte t’agrada-ria que et presentessin? Mai no he tingut el somni o l’ambició d’interpretar un per-sonatge concret o participar. No funciono així. El proper paper que m’ofereixin i que em commogui serà el que triaré. Vas començar fent cinema l’any 1986, com ha canviat el cinema des de llavors?Home, hi ha una càmera uns actors... Ha, ha, ha... No, és clar, això ja sé que continua igual... Vull dir si en tot aquest temps, i amb l’ad-

veniment de les noves tec-nologies ha canviat alguna cosa més essencial...Jo crec que no ha canviat res. Al final sempre és el mateix. Jo, com a espectadora, sempre busco el mateix quan vaig al cinema, tant se val si ho han filmat amb tecnologia digital o amb 3 dimensions. Ara es poden fer pel·lícules amb càmeres molt petites, fins i tot enregistres curtmetratges amb telèfons mòbils... Sí que és veritat que molta més gent pot accedir ara al món del cinema, abans era un oficial qual costava molt d’accedir i ara qualsevol de nosaltres té una càmera per gravar. Això és un perill també...Un perill que ni t’explico! Però és veritat que ara s’experimen-ta més el cinema, i des de més petits. Però en el fons, en el fons de tot, no crec que hagi canviat res. El cinema conti-nua sent algú que vol contar una història amb una mirada molt personal, com qualsevol activitat artística en general. • Text: Andreu Asensio

Fotos: Manuel de los Galanes i imatges de la representació de l’obra al Teatro Español de Madrid.

Foto portada: Manuel de los Galanes

20

ESPECIAL

Salut i Bellesa Us presentem l’Especial Salut i Bellesa de La Torre de Barcelona, un monogràfic on trobareu articles divulgatius i informació expecialitzada que us ajudarà a millorar la qualitat de la vostra vida. Bon estiu!

22

Verano y dieta, ¿incompatibles?La época del año donde más gente se propone hacer dieta es antes de verano y la gran mayoría fracasan. Las ganas de lucir el tipo durante las va-caciones incita a hacer distin-tas dietas que al final no tienen efectos inmediatos y, por ese motivo, se dejan de hacer.

Sin embargo, en muchas oca-siones no se trata de que de la dieta no surja efecto (como suele decirse como excusa), sinó que nos excedemos en el consumo calórico. El principal problema es el espíritu vacaci-onal que tiene el verano. Es de-cir, no hay horarios de ningún tipo, muchas veces comemos por comer y no mantenemos una dieta muy estructurada. Ejemplo de ello es que debido al buen tiempo se hacen más barbacoas, aperitivos y, por lo tanto, se tiende a comer mucho más aunque no se tenga hambre.

Del mismo modo, desde hace años se está poniendo muy de moda, los packs del “todo in-cluido”. La sensación de haber pagado mucho dinero y que no se aprovecha, hace que abu-semos del alimento para no sentirnos mal. Además, está demostrado que cuanta más variedad de alimentos hay, más comemos. Es por eso que deben evitarse en la medida de lo posible los bufets libres.

No obstante, cada vez son más las personas que tienen en cuenta la importancia de cuidarse y salen a hacer ejer-cicio o a alimentarse mucho mejor. De momento, son las personas más jóvenes, pero poco a poco la gente mayor es consciente de esa realidad.

Mención aparte merecen los lí-quidos, ya que debido al calor, el cuerpo necesita hidratarse más. Aunque, hay que tener

en cuenta que no es necesario una bebida energética para hi-dratarnos como se suele pen-sar, sino que mediante el agua ya es suficiente. Cada persona tiene sus propias necesidades hídricas, pero en verano se recomienda el consumo de aproximadamente dos litros de agua diarios.

Así pues, debemos intentar durante las vacaciones de verano: comer sano y equili-brado, beber con asiduidad y hacer algo de ejercicio. Si nos lo proponemos, podremos adelgazar y tendremos mejor salud.

• Textos: Dra. Gemma Sesmilo, endocrinóloga de USP Dexeus

info@institutotrius.com

SALUT

23

24

En la actualidad disponemos de recursos suficientes para estar cuidados por “fuera y por dentro”. Estaremos todos de acuerdo en que cuando nuestro aspecto es atractivo, nuestra autoestima sube y eso, sin duda, se traduce en una visión más positiva de nuestro entorno. Aumentamos la volun-tad de hacer ejercicio, y de seguir unos hábitos de vida que nos llevan a conseguir el siempre codiciado bienestar.

La medicina estética actual ofrece, y a precios adecua-dos, la posibilidad de mejorar nuestra imagen. Las inyeccio-nes faciales de “vitaminas” y ácido hialurónico, tan habitua-les entre las famosas, mejoran la calidad, textura y aspecto de la piel, así mismo consi-gue, de una manera totalmen-te natural, suavizar las arrugas propias del paso de los años.

El, tan mediático, Botox, o Vistabel o Azzalure, que bien indicado consigue espectacu-lares mejoras de la expresión

La medicina estética modernaGuap@s y san@s sin cirugia

facial, o soluciones definitivas de la hipersudoración axilar.

Las terapias con luz, láser o IPL, geniales para las manchas, couperosis, y resto de lesio-nes derivadas del fotoenveje-cimiento, tan habituales en un país soleado como el nuestro, son ahora ya la gran opción, dada la poca agresividad y el correcto precio, respecto a los principios de estas técnicas.

Respecto a los tratamientos corporales, igual que en los faciales, existen muchas opci-ones de mejora, aparatolo-gía liporeductora para celulitis, reafirmantes, infiltraciones, etc.

Y llegamos por fin, a un tema de eterna moda, las dietas: ¿cúal es la mejor? ¿y la más eficaz? ¿ y la más segura? ¿ y la que menos efecto rebote tiene?. Hoy es fácil y están claras todas las respuestas. La dieta moderna, sana, eficaz, rápida y con menos rebote es la ya conocida dieta proteica, o “de polvos”. No confundir con

en cuanto al equilibrio dieté-tico, existen sopas, barritas, galletas, batidos, etc. Si que es verdad que lo que decanta a unas u otras marcas será el sabor, y es recomendable ir probando hasta encontrar la que más nos satisface.

Como orientación, quizás la marca que más se ha preo-cupado en nuestro país por conseguir un mayor sabor a las recetas y estilo mediterrá-neo, sería PRUMEST, marca catalana. El resto de marcas, al ser de origen francés recuer-dan unos sabores más ale-jados de nuestro paladar.

la mediática dieta hiperproteica tipo Dukan o Atkins, basadas en un alto contenido de protei-na animal, que puede afectar seriamente a nuestro organismo.

Por el contrario la dieta proteica “de polvos”, esta basada en un aporte de proteinas de origen vegetal, guisantes, soja y clara de huevo, quedando totalmen-te exenta de grasas, consigui-endo, no sólo un espectacular adelgazamiento, sino también una definitiva mejora de los niveles de colesterol, triglicéri-dos, hipertensión arterial, etc.

Todo esto, unido a una tutela médica rigurosa, hacen de esta dieta, la gran solución al sobrepeso. Reaprendemos a comer de manera sana y ordenada siguiendo las fases adecuadas y evitamos ab-surdos rebotes de peso.

En cuanto a los productos pro-teicos que podemos obtener en el mercado, todos ellos tienen una composición adecuada

Para más información: Srta. Lidia Serra. UNIDAD MEDICO ESTÉTICATeléfono: 93.241.24.46 Vía Augusta, 134-136. Barcelona.

25

Només visitem al dentista quan tenim problemes

Un de cada tres espanyols admet que només va al dentista quan sent dolor o nota algun problema a la dentadura. Això representa un 34% de gent que ignora les seves dents fins que ja és massa tard. Els resultats d’una enquesta de l’Organit-zació de Consumidors OCU mostren clarament certa deixadesa respecte a la cura dental.

Encara rai si la higiene diguem-ne domèstica fos

l’adequada, però no és així. Un 38% dels espanyols no arriba a raspatllar-se dues vegades al dia, un 49% no fa servir mai seda dental i el 14% reconeix no haver-se fet mai una neteja dental.

El més increïble, però, és la preocupació que tenim per l’estètica. És a dir que no cuidem la dentadura però el 50% reconeix que li desa-grada el color de les seves dents i un 40% està descon-tent amb la forma.

L’entitat Fòrum de Salut Mental, que engloba 21 entitats de serveis d’assistència pública en salut mental a Catalunya, infor-ma que les retallades previstes en l’atenció a la salut mental podran tenir efectes molt nega-tius i posaran en risc el procés de millora del model d’atenció comunitària en salut mental, desenvolupat fins al moment. Les darreres informacions indiquen que les retallades previstes en els programes assistencials de salut mental seran d’un mínim del 15%. La

major part d’aquests programes estan adreçats a les situacions de trastorns mentals més greu.

A més de les retallades en els programes assistencials en sa-lut mental, també es preveuen d’altres retallades significatives, i encara per concretar, en el sector de salut mental, com ara: les tarifes d’hospitalització, els serveis de rehabilitació, l’atenció primària, entre d’altres, les quals es preveuen que tindran un im-pacte elevat en l’atenció de les persones en situacions greus.

Les retallades afectaran els trastorns mentals greus

SALUT

La Hipnosis clínica o Hipnoterapia se puede definir de varias for-mas:Como un estado alte-rado de la conciencia, como un estado focaliza-do de la mente, o como un estado de ensoña-ción. Todos los términos son correctos, pero la persona lo percibe como un “estado de relajación profunda muy agrada-ble. La primera fase de la terapia consiste en una relajación corporal guiada. Al consciente se le hace creer, mediante técnicas de relajación o distensión progresiva de los grupos musculares, que están en fase de sueño (cuando en reali-dad no lo está.).

La segunda fase consiste en unas visualizaciones guiadas por el Terapeuta con el objetivo de focali-zar la mente consciente para así introducir la terapia adecuada a su patología. De este modo, el paciente percibe la terapia como suya y empieza a corregir sus distorsiones.

Por éste motivo, a la Hipnoterapia se le llama también “terapia breve” por la rapidez con la que se consiguen resulta-dos satisfactorios y duraderos.

Nuestra mente es como un ordenador. Tenemos

Ángel Gordon.Hipnólogo clínico.

¿Qué podemos conseguir con la Hipnosis clínica?

1 Eliminar la adicción al tabaco y a otras adicciones

2 Aliviar trastornos afectivos 3 Ansiedad y depresión 4 Tratamiento de dolores crónicos y fibromialgia. 5 Mejorar las defensas de las personas que reciben quimioterapia 6 Inducir al sueño a personas que padecen de insomnio. 7 Tratamiento indicado para obesos que quieren perder peso.

Hoy en el siglo XXI “La Hipnosis clíni-ca” es clave para solucionar “tus problemas”.

Angel GordonHipnólogo clínicoAvda Diagonal, 329, 3º 2ª08009 BarcelonaTel: 93 459 22 55www.apcfepo.comangelgordonlions@hotmail.com

¿Qué es la Hipnosis clínica?

funcionando un pro-grama que hemos ido grabando a partir de los aprendizajes y vivencias hechas a lo largo de toda una vida. Aprendizajes muchas veces erróneos que ya no nos sirven en nuestra vida actual que a menudo no sabemos desprendernos de ellos a pesar de que nos in-fluyen negativamente en nuestra vida diaria.

Con la Hipnosis clínica cuando no nos gusta algo de nosotros lo cam-biamos.

Con la Hipnosis clínica, el hipnólogo nos ayuda a cambiar estos programas que ya no nos sirven, por unos más adecuados y actualizados, siem-pre partiendo de esos propios recursos que todos poseemos pero que “no sabemos utilizar”.

La Hipnosis clínica es parecida a la ciru-gía estética: ¿no nos gusta la nariz? Pues la arreglamos y la cam-biamos.

Con la Hipnosis clínica, cuando no nos gus-ta algo de nosotros, también lo cambiamos. Podemos hacer que las cosas o recuerdos que nos dañan dejen de per-turbarnos y no nos impi-dan disfrutar de la vida y sentirnos bien. Cada vez más hospitales la utilizan para tratar el dolor, evitar la anestesia y eliminar fobias y adicciones.

¡Es hora de confiar en la Hipnosis!

Ángel Gordon

Un nuevo método de alineación dental muy confortable y práctica-mente invisible.

Se trata de un conjunto de alinea-dores fabricados en un polímero plástico fino y transparente, que colocados de forma progresiva van moviendo los dientes hasta la posición deseada.

Estos alineadores deben ser lleva-dos durante todo el día, excepto para comer y realizar la higiene buco-dental ya que Invisalign ® es removible. A diferencia de los aparatos tradicionales, los alinea-dores Invisalign no irritan su boca con alambres o piezas metálicas. Así que adelante, siga con la ac-tividad que desee. Invisalign®, La alternativa a la ortodoncia clásica. Invisalign se usa para tratar la inmensa mayoría de problemas comunes de ortodoncia que pre-sentan adultos y adolescentes. Ya sea para mejorar ligeramente su sonrisa o para realizar tratami-entos más complejos, Invisalign siempre ayuda. Es ideal para tra-tamientos con dientes apiñados o separados.

Un ortodoncista certificado por In-visalign puede dar solución a casi

Invisalign®,La alternativa a la ortodoncia clásica.

cualquier tratamiento utilizando sólo los alineadores transparentes de Invisalign o en combinación con técnicas auxiliares. Cada tratamiento consta de diferente número de alineadores, según la complejidad del caso, que han de ir cambiándose cada dos semanas.

Una imagen perfecta, antes y durante el tratamiento.

Es natural que siempre quiera estar radiante, ya sea en el trabajo, en la escuela o con los amigos. Quizás su trabajo sea ante el público, dirigiendo grupos o reuni-ones. Podrá seguir haciéndolo. Y es que Invisalign es transparente y prácticamente invisible. Casi nadie sabrá nunca que está enderezan-do sus dientes... ¡a menos queUd. lo diga! Invisalign, clínicamente efectivo.

Además de las ventajas estéticas y de la comodidad, Invisalign ofrecealgunos beneficios clínicos impor-tantes, entre los que se incluyen:

• Un tratamiento predecible. Al planificarse Invisalign por adelan-tado, el ortodoncista puede prede-

• Un diseño personalizado, lo que supone una adaptación per-fecta a tus dientes para reducir las irritaciones y las pequeñas heridas. Si alguna vez ha pensado que mejorar su sonrisa podría ayudar-le a sentirse más seguro, entonces Invisalign podría ser ideal para Ud. ya que podrá tener la sonrisa que siempre ha deseado sin los habituales aparatos metálicos.

cir cuándo finalizara el tratamiento con mayor precisión. La duración media de un tratamiento Invisalign es de doce a dieciocho meses. • Mejora de la salud periodon-tal a través de una mejor higiene dental durante el tratamiento • Ausencia de alergias al metal • Una mejor apreciación visual del tratamiento y una planificación más sencilla.

Dr. Pierre Kallai · Ortodoncista

29

SALUT

Prevenir para no tener que curar

Con el verano a la vista, los más pequeños disfrutan de va-caciones y, con ello, llegan los planes al aire libre. La exposi-ción solar puede broncear si se aplica en un corto período de tiempo. Sin embargo, si se abusa de ello puede provocar quemaduras solares, cáncer de piel, envejecimiento cutá-neo y fotoalergia, entre otros. Las quemaduras solares en la infancia favorecen la aparici-ón de melanoma en la edad adulta.

El Dr. Xavier Viñallonga, pedia-tra de USP Dexeus, afirma que “evitar la exposición prolon-gada es lo más seguro pero no siempre es posible”. Es por ese motivo que “debemos adoptar otras medidas como llevar ropa lo más opaca posi-ble, evitar la exposición entre las 10 y las 16 horas y usar fotoprotección tópica”. Los bebés menores de 6 meses no deberían tomar el sol.

Respecto a la ropa, el algodón es adecuado, aunque el poli-éster es más protector frente a los UVB. Los colores oscuros protegen más y si la ropa está mojada por agua o sudor pier-de efectividad.

La mejor medida para reducir los riesgos de quemaduras solares es evitar la exposición entre las 10 y las 16h. La ropa (gorras, camisetas,..) también juega un papel importante. Los fotoprotectores se deben aplicar antes de la exposici-ón y volverlos a aplicar a menudo (cada 2 horas y siempre después de bañarse)

A la hora de elegir la fotopro-tección tópica hay que tener en cuenta aspectos como la fotoestabilidad (capacidad de mantener su efectividad en contacto con la luz), la sus-tantividad (la capacidad por mantener su efectividad duran-te la exposición con el agua), la absorción y los efectos secundarios como la irritación o las reacciones alérgicas.

En general, los niños deberían aplicarse fotoprotectores en crema, ya que los geles y aero-soles pierden más su efecti-vidad con el paso del tiempo y con el agua. Es importante aplicar el fotoprotector de for-ma generosa cubriendo toda la superficie de piel expuesta. El factor de protección puede variar según cada tipo de piel (más clara o más oscura), pero el mínimo recomendable en los niños es de 15.

No obstante, hay que decir que el sol provoca muchos beneficios a los más pe-queños. Ejemplo de ello es que favorece al crecimiento de los bebés, ya que fija el calcio en los huesos y ayuda a sinte-tizar la vitamina D. Además, la exposición solar también mejora el estado de ánimo por su capacidad de producir más

melatonina y serotonina.

El Dr. Viñallonga declara que las mejores recomendaciones para evitar las quemaduras so-lares son “evitar el sol entre las 10 y las 16h, utilizar sombrillas, gorros y camisetas, ponerse fotoprotección media hora an-tes de exponerse al sol, volver

a aplicarse crema solar cada 2 horas o después de cada baño y ponerse gafas de sol”. A pesar de estas medidas, es necesario tener en cuenta que “debajo de un parasol solo se reduce un 50% de la radiaci-ón ultravioleta y en la arena o nieve puede reflectarse el 85% de la luz solar”.

30

La meitat dels infants pateix sobrepès El Ministeri de Salut ha advertit que el 45,2% dels infants espanyols d’entre sis i nou anys pateixen excés de pes, el 26,3 correspon a sobrepès i el restant, 19,1% a obesitat.

Tot i que les dades d’obesitat infantil s’han estabilitzat des de fa uns quants anys les dades de l’estudi ALADINO revelen problemes persis-tents en l’alimentació dels nens.

L’estudi també revela que tant el sobrepès com l’obesitat afecten més als nens i nenes que es desenvolupen en entorns més desfavorits des del punt de vista educatiu i econòmic.

D’aquesta manera els nivells de sobrepès i obesitat infantil en les famílies amb menys recursos estan al voltant del

48%, vuit punts més que l’excés de pes detectat a les famílies que disposen de més recursos.

Segons les conclusions de l’estudi el fet de tenir ordi-nador, reproductor de DVD o consola de videojocs a l’habitació pot contribuir al sobrepès dels nens ja que el percentatge de nens amb problemes creix fins a set punts percentuals quan té aquestes eines d’oci al seu espai privat.

Altres variables estudiades són el gènere i el lloc on es menja. Així mateix tant el sobrepès com l’obesitat afecten més els nens (26,3% i 22% respectivament) que a les nenes (25,9% i 16,2%). I pel que fa al lloc on es menja els nens i nenes que dinen a casa tenen un 3,6% més de sobrepès i obesitat.

Una recerca realitzada a la universitat de la ciutat anda-lusa de Jaén revela que la pell de les olives conté compostos que ofereixen una defensa natural contra el càncer de mama.

Els compostos en qüestió són eritrodiol, uvaol, àcid maslí-nic i àcid oleanòlic, i segons l’estudi, divulgat per la revista Journal of Agricultural and Food Chemistry tenen prou potencial per combatre els efectes de la malaltia. Tot ells es troben presents de manera

natural en l’oli verge d’oliva tal com el consumim normalment. Aquest estudi, com d’altres que ja ho apuntaven, ve a dir que l’oli procedent de les olives podria arribar tenir una funció preventiva, cosa que ja apun-ten altres estudis relacionats.

També explicaria per què segons els estudis epidemio-lògics en els països consumi-dors d’oli d’oliva alguns tipus de càncer tenen una menor incidència.

Olives per combatre el càncer de mama

SALUT

32

Quin tipus de pell tens? Aprèn a reconèixer si és seca, greixosa, mixta o sensible

Habitualment es classifica la pell en cinc tipus: normal, greixosa, seca, mixta i sensi-ble. No obstant això, aquesta classificació no és del tot certa avui dia. La pell nor-mal, que es defineix com una pell equilibrada que funciona correctament, és tan difícil de trobar que podríem considerar que gairebé no existeix.

Es tracta d’una pell lluminosa, fina, suau, llisa i flexible, en la qual no s’aprecien zones de sequedat, porus oberts, ni al-tres alteracions cutànies com vermellors, bosses, venetes, etc. Ja que correspon a una persona el sistema circulatori i limfàtic funciona correctament i té un metabolisme en per-fecte equilibri. Una cosa que, com sabem, no sol succeir a causa dels factors agressius amb què s’enfronta diàriament la nostra pell.

Però, a més, hi ha més tipus de pell dels esmentats. Com per exemple les acneiques, que pateixen una contami-nació bacteriana associada sobretot al canvi hormonal de la pubertat però que en els últims anys han superat la barrera juvenil. Les reactives,

que s’alteren davant múltiples factors independentment de si són pells mixtes, greixoses o seques. O les madures, que necessiten una sèrie d’actius per poder fer front al pas dels anys i els elements, independentment dels seus nivells d’aigua i greix. Cal tenir en compte també que una mateixa persona pot tenir diferents tipus de pell no no-més en el seu cos, amb zones molt grasses o molt seques, sinó també mostrar aquesta diversitat en una àrea petita com la cara.

I és que la pell no és sempre igual. Canvia amb els anys, les estacions, el ritme de vida, l’estat d’ànim ... Encara que fisiològicament la pell de tots els humans és igual, és evident que no és igual ni necessita les mateixes atencions la pell d’un nen que la d’un adolescent, un ancià, una dona embarassada o, fins i tot, una persona sotmesa a una dieta baixa en calories, pel que cal estar atent a les condicions en què es troba la pell en cada moment per donar-li allò que necessita. No és tan difícil com sembla.

De fet, és el que fem a diari, per exemple, amb la dieta: adaptar-la a les nostres ne-cessitats segons el moment en què ens trobem. Amb la pell passa el mateix. És el major òrgan de l’ésser humà i ha de cuidar-se segons el seu estat per mantenir-lo sa. Per conèixer més a fons, ens ce-nyirem als trets més freqüents dels quatre tipus de pell del rostre considerats més co-muns: seca, greixosa, mixta i sensible, per tal de poder identificar quina pell tenim.

Com identificar-la

- És seca si... Està tirant, opaca, aspra, trencadissa, els porus són diminuts i presenta arrugues i descamacions.

- És greixosa si... Té brillantor i un tacte oliós, porus dilatats, granits i / o punts negres espe-cialment en les aletes del nas, textura relliscosa o aspra.

- És mixta si... Presenta zones de pell seca i greixosa, espe-cialment si aquesta última es concentra en el front, nas i barbeta (zona T).

- És sensible si... Té tendèn-cia a presentar vermellors, irritacions, tibantor o picor, que s’altera davant de qualsevol canvi, fins i tot emocional.

• Textos: Àngels Marín i Elisabet Parra (http://bellezaactiva.wordpress.cpom)

El primer pas per cuidar la teva pell és conèixer-la. Saber si és seca, greixosa, mixta o sensible et permetrà tractar-la de manera adequada i conservar-la durant anys sana i fora de perill de les agressions de la vida actual.

BELLESA

¿Cuáles son las tendenci-as en reformas de interior?Buscar integrar los espacios habitables para crear espacios amplios, luminosos y con atmósfe-ras propias que permitan mejorar la calidad de vida de los indivi-duos, siempre respetando dos conceptos fundamentales: estética y funcionalidad.

Predomina también el minima-lismo; mediante los diferentes espacios en los que priman las líneas rectas, los ambientes diáfa-nos y poco recargados. Espaci-os donde la vida cotidiana y el trabajo comparten el mismo techo, espacios “simbólicos”

OakConstrucciones y Rehabilitaciones

¿Y las tendencias en reforma de fachadas? La construcción seca a base de fachadas ventiladas, de rápida y sencilla ejecución que permite un ahorro energético considerable, sistemas de protecciones solares integradas y la iluminación con LEDs en fachadas. ¿Cuál es el elemento o produc-to estrella para los clientes?Uno de los más demanda-dos es el “Microcemento” una superficie de cemento alisado sin juntas que se puede aplicar sobre los azulejos y que además aguanta bien la humedad. Un producto con infinitas

más amplias con mobiliario compacto, fáciles de recoger, con aprovechamiento del espacio al máximo. Entrelas últimas tendencias más actuales están los arma-rios de cocina conapariencia de muebles para el salón (opción que facilita la inte-gración de ambas estancias). El juego de combinación de colores, así como las diferentes opciones para la elección de electrodo-mésticos; entre los que destacan las placas vitrocerámicas y de inducción extraplanas con super-ficies más resistentes a las rayas y la suciedad ó la novedad como son las placas modulares que per-miten la combinación de distintos tipos de cocción. Por último, algunos consejos?Para ganar metros cuadra-dos, recomendamos prescin-dir de pasillos, puertas y se-paraciones, para conseguir espacios diáfanos, amplios y uminosos. En nuestra opinión, una vivienda ha de resultarpráctica y cómoda para quien vive en ella, sin recargar de-masiado con objetos inútiles.

OAKPasseig Sant Gervasi, 9008022 BarcelonaTel. 93 417 68 58Fax 93 429 70 06www.oak2000.com

posibilidades, con unos argumen-tos técnicos y unos efectos estéti-cos que hablan por sí solos. ¿Qué colores se llevan hora para los interiores de las viviendas?Las tonalidades claras como el blanco, cremas, ocres, piedras...; para potenciar la luminosidad en todos los espacios, tanto en los re-vestimientos como en el mobiliario. El objetivo es alcanzar una mayor sensación de amplitud visual ¿Cómo quieren las cocinas los clientes? ¿En gustos, impera la vitrocerámica y utensilios más modernos o se prefiere lo clásico?Las cocinas tienden a hacerse

34

35

CONSUM

L’organització de consumi-dors OCUC denuncia que Movistar està tornant a apli-car serveis no sol·licitats als seus clients sense informar-los del seu cost i vulnerant la normativa de consum vigent a l’Estat. Es tracta de l’Avís de Truca-des Perdudes, un servei que permet a qui us truca deixar un missatge de veu que converteix en un missatge de text o sms per a vosal-tres. Malgrat que ningú no

especifiqui res aquest servei el paga l’emissor, a qui se li carrega l’establiment de trucada i la tarificació per segons.

Una locució ens informa sobre la possibilitat de deixar el missatge però no adverteix sobre el cost del servei . La OCUC informa que per des-activar el servei els usuaris han de trucar al 22217 i triar entre les opcions que facilita l’operadora quant a les truca-des perdudes.

Creixen les compres per Internet

Un de cada cinc espa-nyols ja compra per mitjà d’Internet productes de gran consum (alimentació i dro-gueria) segons un estudi de la consultora Kantar Worl-dpanel divulgat per Eroski. Si al 2008 eren un 12% les famílies que compraven habitualment a Internet al 2010 el percentatge arriba fins al 17%. Les llars joves i les famílies monoparentals són els grans animadors i representen el 42% de la despesa realitzada per

mitjà de la xarxa. El 44% de la despesa correspon a productes d’alimentació i beguda envasada i el 30% a productes frescos com carn, peix o fruita.

El creixement de les xifres fa pensar als experts que no trigarà a aparèixer algu-na cadena de distribució exclusivament online. Això sí, segons l’estudi, els con-sumidors a Internet gasten proporcionalment 13 euros més que els presencials.

Cobren per serveis no sol·licitats

36

AGENDA

Geometries texturitzadesL’exposició “Reciclatge” explica el Marc Manubens exposa un conjunt de quadres fets amb sorra de platja sobre tela que juguen amb l’intersecció de geometries simples distorsionades per la perspectiva.

Data: De l’1 al 30 de setembre. Lloc: Centre Cívic L’Elèctric

........................................................

La nostra jardineraA la Vil·la Florida us proposen fabricar i pintar una jardinera amb materials reciclats i sembrar unes llavors perquè hi creixin les vostres flors d’estiu.

Data: Dijous 21 de juliol, 17 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Patis obertsTaller de flors de diversos materi-als El pati de l’Escola Poeta Foix obre les seves portes durant les vacances d’estiu, dissabtes de 16 a 20h des del 23 al 31 de juliol.

Data: Del 23 al 31 de juliol.Lloc: Escola Poeta Foix. Sant Guil-lem, 7.

Concerts sota la palmeraEl Centre Cívic Casa Orlandai organitza un cicle de concerts al nou pati, sota la palmera, un lloc molt agradable on deixa que vagi passant l’estiu.

Data: 21 de juliol (Cita a ciegas, soul) i 28 de juliol (Erandi Gonguer y Los Reyes del Sol, jazz llatí). Els concerts començaran a les 19.30 h. Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai

ArquitecturaMostra fotogràfica de Joan Gómez on l’espectador podrà gaudir de les diferents arquitectures de la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.

Data: Fins al 29 de juliol Lloc: Centre Cívic L’Elèctric

........................................................

Les estacions de l’ànimaFotografia i poesia a càrrec de l’Associació d’Escriptors Tirant Lo Blanc de Catalunya.

Data: Fins al 30 de juliol.Lloc: Centre Cívic de Sarrià

........................................................

El Raval dels anys 50Com era el barri del Raval els anys 50? La Fundació Foto Colectania presenta una mostra inèdita amb 76 fotografies d’epoca de Joan Colom. Per acompanyar la mostra també s’ha editat un llibre facsímil.

Data: Fins al 29 d’octubreLloc: Fundació Foto Colectania. Julián Romea, 6 D2. T. 93 217 16 26

........................................................

Dinosaures S’exposen a Barcelona restes de dinosaures del període cretàcic trobades al desert de Gobi, a Mongòlia. Una tempesta de sorra sobtada devia atrapar els animals deixant un cementiri gegantí i man-tenint les restes en perfecte estat de conservació. Aquest jaciment, descobert als anys vint enmig del del desert de Gobi, està considerat un dels més importants del món.

Data: Fins al 9 de gener de 2012.Lloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

........................................................

Una mirada matemàticaCosmoCaixa acull Imaginary una exposició que ens ajuda a comprendre la complexitat de les matemàtiques. I com? Doncs convertint els números abstractes en formes concretes i tangibles que ajudaran a grans i petits a visualitzar les matemàtiques.

Data: Fins al 20 de novembreLloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

........................................................

Reduir, reciclar, reutilitzarL’exposició “Reciclatge” explica el procés de transformació de quatre tipus de residus domèstics (vidre, paper, envasos i matèria orgànica) i d’un residu industrial (coure), amb l’objectiu de conscienciar sobre com resulten de valuosos els petits canvis d’ hàbits.

Data: Sense data.Lloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

Cinema al jardí Aquest mes de juliol el Centre Cívic de Sarrià ofereix el cicle de cinema “Europa: un continent de pel·lícula”.

Data: 12 de juliol (El Petit Nicolàs, de Laurent Tirard, doblada al català), 19 de juliol (El concert, de Radu Mi-haileanu, versió doblada al català), 26 de juliol (El erizo, de Mona Achache, versió doblada al castellà). Totes les sessions començaran a les 22 h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià.

........................................................

Cinema a la fresca!L’Espai Putget us convida a veure el documental ‘Océanos’ a la placeta del centre. Submergiu-vos amb ells en els misteris dels oceans, descobreix els seus habi-tants i els seus canvis constants.

Data: Dijous 14 de juliol a les 21h.Lloc: Espai Putget

........................................................

El país de las maravillasSessió de cinema on podreu gau-dir de la darrera versió del clàssic Alicia en el País de las maravillas aquest cop recreat pel Mestre Tim Burton.

Data: Dimecres 20 de juliol a les 22h.Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Memòria històricaSelecció de fotografies antigues aportades pels veïns i veïnes del districte a l’arxiu gràfic per a la re-cuperació de la memòria històrica.

Data: Fins al 22 de juliol.Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

La teoría del tabureteNo és altra cosa que el nom d’un trio de blues integrat per Ana Ramallo, Pep Cachazo i Toni Pedrol amb l’idea conceptual d’oferir música en petit format. Blues, jazz, bossanova i lmúsiques del Carib.

Data: Dijous 14 de juliol 20.30 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

La nit dels ratpenatsDes de l’any 1996 se celebra a tot Europa la Bat Night, una activitat a l’aire lliure per conèixer i familiaritzar-se amb uns animals cars de veure: els ratpenats. Enguany la nit catalana dels ratpenats se celebra a tot el ter-ritori el 22 de juliol en diferents seus i Collserola serà una d’elles.

Data: 22 de juliolLloc: Can Coll. Centre d’Educació Ambiental. Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 T. 93 692 03 96. www.parcnaturalcollserola.cat

Matinals de CollserolaRecorreguts guiats al Parc de Vall-vidrera, Santa Creu d’Olorda i Can Coll. En grup. Cal reserva prèvia.

Lloc: Consorci del Parc de Collserola Crtra. de l’Esglèsia, 92 Tel. 93 280 35 52

Tallers d’Estiu per a infants Creixambtraça, centre de creixe-ment personal per a totes les edats ofereix dos tallers d’estiu:- Estimulació sensorial i massatge infantil (0-3 anys). Grups de bebès i mares/pares. Del 5 al 9 de setem-bre, d’11 a 12 h.-Matins creatius amb Arts Plàs-tiques (4-10 anys). Pintura, collage, modelatge... Del 5 al 9 de setem-bre, de 10 a 13 h. Lloc: Creixambtraça. Alacant, 30-32 (Rda. Gen. Mitre-Mandri) T. 93 254 67 66. www.creixambtra.com

Sarrià-Sant Gervasi

EXPOSICIONS

INFANTIL

I MÉS...

CINEMA NATURA

més al web!

Mostra de Turisme JuvenilEl Punt d’Informació Juvenil del Centre Cívic Casa Sagnier juntament amb nou equipaments de tota la ciutat ofereixen una mostra de turisme dedicada als joves amb l’objectiu que puguin triar i planificar les seves vacances. El web del projecte és http://mostraturisme.com

Data: Fins al 28 de juliol.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

Ponis i tren elèctricEl Parc de l’Oreneta ofereix ponis per a infants de 3 a 12 anys (dissabtes i diumenges i festius d’11 a 14 h., 6 € i un tren elèctric (diumenges i fes-tius d’11 a 14 h., 1,50 €).

Lloc: Parc de l’Oreneta. Montevideo, 45

MÚSICALa Gallina VoladoraPresentació del llibre “La Ga-llina Voladora” i exposició de pintures de Marc Raventós. Exposició de fotografies d’Alejandra Muley.

Data: Divendres 15 de juliol,19 h.Lloc: Sat Nam Espai Moviment. Ivorra, 20. T. 93 518 52 69

XERRADES

Planificació de la successióUna visió pràctica de la mort i de com deixar les coses ben lligades i amb les mínimes despeses. A càr-rec de Ferran Robla, advocat.

Data: Dimecres 27 de juliol, 19.30 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Caminada NocturnaPassejada guiada a la lluna plena de juliol pels camins de Collserola. El recorregut durarà unes dues hores. L’organització es reserva el dret de suspendre o posposar l’activitat en cas de condicions meteorològiques adverses.

Data: Divendres 22 i Dissabte 23 de juliol, 21 h. Cal inscriure’s prèviament al telèfon 93 406 90 53. Lloc: Punt de trobada al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán

........................................................

Rol & EstratègiaNit Oberta a tot tipus de jocs de taula en unes jornades obertes a tothom. Gratuït.

Data: 30 de juliol, 20 h. Lloc: L’Espiga de Les Corts. Joan Gamper, 30. T. 93 419 44 20

Mèxic“Mèxic: Angahuan, màgia purhépecha“. Exposició de foto-grafies de Zaida Kersten i textos d’Elisabet Isasi-Isasmendi

Data: Del 2 al 30 de juliol.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

........................................................

Il·lustració i diversosObres de José Luis Filella amb diverses tècniques (acrílics, tem-preres…).

Data: Fins al 30 de juliolLloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Notes de colorOlis i aquarel·les de Pilar Pradas

Data: Del 5 al 26 de setembreLloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

El cos vestitDescobreix com el vestit modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara. A banda d’exposicions temporals el museu també ofereix un gran ventall de tall-ers i activitats.

Data: Permanent. Lloc: DHUB Museu. Palau de Pedralbes. Av. Diagonal 686. T. 93 256 34 65

Una estona de celEspectacle interactiu amb pallas-sos, màgia, cançons, balls i molta participació de públic, a càrrec del grup Els Tetes.

Data: Dimecres, 20 de juliol, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca MÚSICA

Les Nits de l’EspigaConcert de Sergi Estella i els as-saltadors de tàlem, una atractiva formació que combina ala perfec-ció el so acústic amb el so elèctric i que amb el temps va trobant el seu lloc en estils com el blues o el country. Preu: 4 euros (gratuït per als socis)

Data: 15 de juliol, 21.30 h. Lloc: L’Espiga de Les Corts. Joan Gamper, 30. T. 93 419 44 20.

Cinema a la carta Dins el cicle de sarsueles està pro-gramada “Katiuska” sarsuela del mestre Sorozábal que transcorre a la Rússia de 1917.

Data: Divendres 15 de juliol, 17.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

........................................................

Cinema infantilDins el cicle de cinema infantil s’ofereix la pel·lícula “El somni d’una nit de Sant Joan”.

Data: Divendres 22 de juliol, 17.45 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

ChagasFotografies i panells proporcionats per Metges Sense Fronteres. Data: Fins al 25 de juliol

Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

SaharaavuiFotografies de Cèsar casellas i Meritxell Mangrané. Data: Fins al 29 de juliol

Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

AGENDA

Les Corts

CINEMA

INFANTS

Sarrià-Sant Gervasi

Les Corts

Bibl. Collserola-Josep Miracle Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 91 11..............................................................................................

Bibl. Clarà Dr. Carulla, 22-34. T. 93 280 15 47................................................................................................

Bibl. La Llotja Ciutat de Balaguer, 17. T. 417 38 40................................................................................................

Centre Cívic Can Castelló Castelló, 7. 93 241 78 74................................................................................................

Centre Cívic Casal de Sarrià Eduardo Conde, 22-42 T. 93 205 02 29................................................................................................

Centre Cívic Casa Orlandai Carrer Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62................................................................................................

Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 (Jardins Brusi) T. 93 414 01 95................................................................................................

Centre Cívic l’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 98. T. 93 205 40 09................................................................................................

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 90 53................................................................................................

Centre Cívic Vil·la Florida Muntaner, 544 T. 93 254 62 65................................................................................................

Espai Cultural Pere Pruna Ganduxer, 130. T. 93 418 65 37................................................................................................

Espai El Putget Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

Bibl. Can Rosés Deu i Mata, 57. T. 419 19 29 ................................................................................................

Bibl. de Les Corts Miquel Llongueras. Riera Blanca, 1-3 T. 93 499 31 07................................................................................................

Centre Cívic Can Deu Pl. Concòrdia, 13 T. 93 410 10 07.....................................................................

Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart Comandant Benitez, 6 T. 93 339 82 61.....................................................................

Centre Cultural Les Corts Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 T. 93 291 64 62.....................................................................

Centre Cultural Riera Blanca Riera Blanca, 1-3 T. 93 448 04 99

DIRECTORI D’ADRECES

37

EXPOSICIONS

www.latorredebarcelona.com

Cinema a la frescaArrenca per cinquè any con-secutiu el cicle de cinema a l’aire lliure de L’Illa Diagonal. El Cicle ofereix les millors pel·lícules i els millors sopars de les nits d’estiu de Barce-lona. Les portes s’obren els dijous a partir de les 21.00h. i les pel·lícules començaran a les 22.00 h. Es podrà adquirir sopar o comprar menjar i begudes als restaurants i ter-rasses de L’illa. No es permet entrar amb picnic adquirit fora del recinte. Preu: 2 euros. Servei de Lloguer de gandules: 2 euros. Data: Celda 211 (7 juliol), Juno (14 de juliol), Slumdogmillion-aire (21 juliol), Gran Torino (28 juliol), El concierto (4 agost). Totes les pel·lícules es projec-taran en VOSE.

Lloc: L’Illa Diagonal (Jardins de Sant Joan de Déu, situats a l’interior del recinte). Avinguda Diagonal, 557. T. 934 440 000

I ENCARA MÉS

AL WEB!

I MÉS...

Mostra de Turisme JuvenilEl Punt d’Informació Juvenil del Centre Cívic Casa Sagnier juntament amb nou equipaments de tota la ciutat ofereixen una mostra de turisme dedicada als joves amb l’objectiu que puguin triar i planificar les seves vacances. El web del projecte és http://mostraturisme.com

Data: Fins al 28 de juliol.Lloc: Centre Cívic Les Corts

38

Sopars amb estrelles

L’Observatori Fabra posa en marxa els Sopars amb es-trelles: una iniciativa que com-bina l’observació astronòmica amb una atractiva proposta gastronòmic. La vetllada co-mença amb un sopar servit a la terrassa de l’Observatori, con-tinua amb una visita a les instal·lacions de l’Observatori. Per finalitzar els assistents poden veure el cel des d’un dels telescopis més antics d’Europa (1903).

Observatori Fabra. Ctra. De Vallvidrera, Camí de l’Observatori,s/n. T. 93 327 01 21. www.soparsambestrelles.com Fins al 22 de setembre.

CULTURA

Mostra de Turisme Juvenil

Fins al 28 de juliol deu equi-paments de la ciutat han pro-gramat activitats per descobrir nous indrets d’arreu, mostrar altres maneres de fer turisme i donar consells útils per viat-jar. Enguany, el tema central és el món de la bicicleta, però no és l’únic: podreu participar gratuïtament en un ampli ven-tall d’activitats i preparar el vi-atge amb assessorament per-sonalitzat .. .

Diversos espais. A la zona alta: al PIJ de Sarrià-Sant Gervasi (Centre Cívic Casa Sagnier) i al PIJ Les Corts (Centre Cívic Les Corts) http://mostraturisme.com. Fins al 28 de juliol.

Estiu als museus

Tots els museus preparen a consciència l’estiu tenint en compte la quantitat de temps lliure de què gaudeixen els nens i alguns pares i mares però, com sempre, el gran abanderat de la temporada és el Cosmo-Caixa. Ofereix diverses exposi-cions i una pila d’activitats per als més petits com els tallers “Clik”, “Observa, juga i experi-menta”, “Temps era temps... de dinosaures”, “Toca Toca” o “Planetari Bombolla”. I a més podeu visitar les exposicions permanents i temporals.

CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50. Durant la cam-panya d’estiu.

El MNAC reobre les portes

Després de sis mesos de re-modelació amb l’objectiu de repensar la posada en es-cena el Museu Nacional d’Art de Catalunya torna a obrir les portes ben renovat. Un dels objectius de la remo-delació del museu nacional ha estat apropar les obres als visi-tants, exposant-les a l’alçada de l’ull i millorar la presentació de les peces, amb textos amb detalls de la col·lecció i vídeos on s’explica de forma didàctica la tècnica dels arrencaments de la pintura mural.

Museu Nacional d’Art de Cata-lunya. Palau Nacional. T. 93 622 03 60. www.mnac.cat

FIRA (G)ASTRONOMIA MUSEUS

39

Mas i Mas

Els que no marxin de la ciutat al mes d’agost tenen una cita al Mas i Mas Festival que com cada any oferirà un pro-grama musical eclèctic al qual s’afegirà enguany en gènere del rock. Maceo Parker inau-gurarà el festival el 28 de juliol al Palau de la Música. També participaran músics com San-tiago Auserón, Llibert Fortuny, Biel Ballester Trio, Big Mama & The Crazy Blues Band, WTF Jam Session...

Mas i Mas Festival. Palau de la Música, La Pedrera, Jamboree, Tarantos, Apolo i Sala Moog. Consulteu la programació a www.masimas.com

CULTURA

Nits d’estiu

Per a les nits més xafogoses d’estiu el CaixaForum ofereix quatre propostes culturals molt originals de dansa música, ci-nema, literatura i videoart. El 13 de juliol un concert de música persa i poemes místics, el 20 de juliol música irlandesa, el 27 un espectacle de dansa basat en relats de Màrius Sampere i el 27 un espectacle audiovisual basat en relats de Julio Cor-tázar. Per veure el programa i confirmar horaris visiteu el web del Festival Grec de Barcelona.

CaixaForum. Av. Francesc Fer-rer i Guàrdia, 6-8. T. 93 476 86 00. Fins al 27 de juliol. http://grec.bcn.cat

Expo de cotxes elèctrics

EXPOelèctric és una iniciativa pionera per acostar el vehicle elèctric a la ciutadania a través d’un conjunt d’activitats en el marc de la Setmana de la Mo-bilitat Sostenible i Segura 2011. Entre les principals activitats destaquen una Jornada Tècni-ca de la Motocicleta Elèctrica; una Ruta Electrica a L’Escola In-dustrial de Barcelona; la cursa ECOsèries, al Circuit de Cata-lunya; i l’exposició i Jornada de Proves EXPOTEST ELÈCTRIC.

EXPOelèctric. Diversos espais. Consulteu la pàgina web www.bcn.cat o bé a www.ecoraces.net Del 21 al 24 de setembre.

Carmen, al Liceu

El Gran Teatre del Liceu allotja durants uns dies el muntatge de Carmen dirigit per Calixto Bieito i basat en la creació que va presentar al Festival de Peralada. Carmen és un veritable arquetip del gè-nere, d’una popularitat sense parió, objecte d’admiració de músics i artistes, i base d’un gran nombre d’adaptacions. Una oportunitat per revisitar l’obra amb des de l’òptica de Calixto Bieito, que sempre garanteix l’element sorpresa. Gran Teatre del Liceu. La Ram-bla, 51-59. T. 93 485 99 00. Del 21 al 30 de juliol

FESTIVAL GREC CONCERTS FIRA MÚSICA

40

MOTS ENCREUATSPau Vidal

VERTICALS:

1. És del bosc. Pobresa tan ex-trema que a alguns els fa perdre la vista / 2. Insti de Batxi. Us pre-cipiteu com una pilota muntanya amunt. Es fa en caminar, però en caminar molt / 3. El babau que a Còrsega es fa l’estret. Divisió del rosari destinada als mecàsums / 4. Sa mare es nega que es vesteixi de negre. Primer període de l’edat de pedra / 5. Surto a València i a la disco. Cardada, i no pas per gust. Per pioc li falta poc / 6. I ara li falta pic. El suplici d’enfilar-se al turó del Gòlgota. Orígens dels neerlandesos / 7. Quina merda de família, aquesta planta! O caguen o els llançarem al foc / 8. El fill dels veïns, grimpant per la panxa de l’aprenent. Si no és a la paret busca-la al Baix Ebre / 9. Buscar el carcer que s’ha amagat. Desgast dels materials molt natural / 10. Raps sense fronteres. Mineral de creixement força logístic. Es continua fent caminant / 11. Trans-humància per motius de baix cost. Del cap a la cua fa quasi una lle-gua / 12. Temps que triga a arribar el col·lapse. Enrarit com l’ambient entre la Cristina i la Patrícia.

HORITZONTALS:

1. Paradís terrenal de les rates paginòmanes. Fa cantonada / 2. Donatius trets del bolso. Patien de mala manera per culpa d’aquesta incapaç / 3. Dòlar excarcerat. És a les nous com a la llum el lucífer. Amunt, els darrers del grup! / 4. Demana per un entre molts. Animadversions degudes als diferents roncars / 5. Decora el tors però per l’esquena. Extern a tot i intern al palier / 6. Els últims de la fila. Centres de concentració de volàtils / 7. I aquest col·lectiu en pot ser usuari. Gemec que no fa sonar vocals / 8. Mitjà de co-municació immaterial. Sembla un alemany i en canvi és un pelleter / 9. Anima de panoli. Competidors de les esmentades rates per aquell paradís. Pilar prim / 10. Cereals empordaneso-osonencs. Espartans en pilotes / 11. Poc de poc. Com etanals però amb més alcohol. Indiquen que hi ha gent corrent / 12. Del foc que acaba amb tot designi. Inunda els ulls / 13. Escaira d’alguna manera plan-tes amb flors. El sonat del rectorat.

OCI

FRASES CÉLEBRES

Un sistema que socializa las pérdidas y privatiza los beneficios está condenado a gestionar mal el riesgo. Joseph Stiglitz (1943). Premio Nobel de Economía 2001.

La derrota tiene algo positivo: nunca es definitiva. En cambio, la victoria tiene algo negativo: jamás es definitiva.José Saramago (1922-2010) Escritor portugués.

La juventud es una enfermedad que se cura con los años.George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.

No necesito amigos que cambien cuando yo cambio y asientan cuando yo asiento. Mi sombra lo hace mucho mejor.Plutarco (50-125) Escritor griego.

El fetichismo de la imagen a costa de cualquier preocupación por la realidad social de la vida diaria puede distraer nuestra

atención, nuestra política, nuestra sensibilidad del mundo material de la experiencia hacia las aparentemente infinitas redes de la representación. David Harvey (1935) Geógrafo y teórico social británico.

El arte de la medicina consiste en entretener al paciente mientras la naturaleza cura la enfermedad.Voltaire (1694-1778) Filósofo y escritor francés.

Tres clases hay de ignorancia: no saber lo que debiera saberse, saber mal lo que se sabe, y saber lo que no debiera saberse.François de la Rochefoucauld (1613-1680) Escritor francés.

Lo más ofensivo que pueda lanzarte a la cara tu peor enemigo no se compara con lo que tus amigos más íntimos hablan de ti a tus espaldas.Louis Charles Alfred de Musset (1810-1857) Poeta francés.

La mayoría de las personas abandonan sus vicios sólo cuando les causan molestias.William Somerset Maugham (1874-1965) Escritor británico.

Estoy absolutamente convencido que ninguna riqueza del mundo puede ayudar a que progrese la humanidad. El mundo necesita paz permanente y buena voluntad perdurable.Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.

Todo el conocimiento, la totalidad de preguntas y respuestas se encuentran en el perro.Franz Kafka (1883-1924) Escritor checoslovaco.

Ser estúpido, egoísta y estar bien de salud, he aquí las tres condiciones que se requieren para ser feliz: Pero si os falta la primera, estais perdidos. Gustave Flaubert (1821-1880). Escritor francés.

Esta es la primera época que ha prestado mucha atención al futuro, lo cual no deja de ser irónico, ya que tal vez no tengamos ninguno.Arthur C. Clarke (1917-2008) Escritor inglés de ciencia ficción.

¿Por qué, en general, se rehuye la soledad? Porque son muy pocos los que encuentran compañía consigo mismos.Carlo Dossi (1849-1910) Escritor italiano.

Pensar es el trabajo más difícil que existe. Quizá esa sea la razón por la que haya tan pocas personas que lo practiquen.Henry Ford (1863-1947) Industrial estadounidense.

El problema de nuestros tiempos es que el futuro ya no es lo que era. Paul Valéry (1871-1945) Escritor francés.

41

MOTS ENCREUATSPau Vidal

OCI

VERTICALS:

1. Que tingui dos caps no vol dir que faci dues feines. Fullam de barca / 2. Article de punt. Desdirà de mala manera les nimfes del bosc. Ni mitja cerilla / 3. Que passi cap a a dalt és cosa d’un moment. Pedres després del pas dels catalans / 4. Ball només apte per a castissos. No és batec del cor, ans moviment d’ala / 5. Amics de Controlar el Zàping. És a l’os com al nucli la nucleïna. Continua isolada / 6. Compra-hi diaris però quicos no, que els remenen. Os que els gallecs ja tenen trencat / 7. Al fons del pou. Ocells a l’esco-lania del monestir de Lluc. L’ampli espai central de la xocolateria / 8. Si fos real no hi hauria eres. Tros de suro que només pot aprofitar la de Sant Pol / 9. El seu joc preferit és clavar-li petó a la bandera. Alço potes enlaire i les clavo amb força / 10. Contingut normal en cafè. Apoderi contra el sentit comú. Tímida sense mesura / 11. Només el pi és més poderós que ell. Son pare viu a cos de rei / 12. Paguis la lleuda que les deixa ben mal lluïdes. Metall responsable de part de les paròsmies.

HORITZONTALS:

1. Mirar aviam on hem deixat les claus... no, en aquesta no... viam en aquesta altra... / 2. No fa mal (i no cura, tampoc). Temps prou do-lent per malmetre el fluor / 3. Cap de cony. Cardar coça amb elegàn-cia. I cul de cul / 4. Hidrocarbur girat cap a la independència. Es complementa de primera amb el plater / 5. Impacient per estrenar el producte lliure de sosa. No pronuncieu el nom de déu en va ans en francès / 6. Són al mig de l’ensaïmada. Tan acoquinats que no donen la cara. Una de dues / 7. Males males i bons monjos. Metall comunitari / 8. Grans narradors d’aquells dies al desert. Rares per desvocalitzades / 9. S’aproxima. Per comptes de mirar bacteries es dedica a fer cinema antic / 10. Quin ensurt, hauria pogut ser pe-sant! Pispo un insecte afanòpter / 11. Col isolada. Beslluma una talla romànica a taula. La fi del cagaelàstics / 12. Erupció que pot esguerrar qualsevol cena. Acetat obtingut per oxidació inversa del metanol / 13. Barrejat per fer mú-sica patriòtica. Dues coníferes en fan un raig.

SUDOKU

1.SALUD

Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, indus-trial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

Mª José Jaular Psicóloga Clínica Psicoterapeuta. Adults i adolescents. Pl. Gal·la Placídia, 2. T. 673 328 458

GUIA COMERCIAL més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts a www.latorredebarcelona.com

DE LA ZONA ALTA

44

GUIA DE SERVEIS

3. MODA

Joyas- Relojes- OroCompra, venta, subastas. Muntaner, 501 esquina Gral. Mitre. T. 93 212 39 58. Bus 16-17-58-64-74. L7-Putxet

4. HOGAR

2. ESTÉTICA

Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts www.latorredebarcelona.com

5. DECORACIÓN

6. REFORMAS

www.latorredebarcelona.com

GUIA DE SERVEIS

45

46

9. GASTRONOMÍA

GUIA DE SERVEIS

7. ABOGADOS Y ASESORES

8. ENSEÑANZA

www.latorredebarcelona.com

T. 93 640 05 85

RÓTULOS PARA COMERCIOSwww.totem-producciones.com

tiendas · escaparates · fachadas

47

48