. HISTÒRIA DE L’ART 2n BTX

IES SERRALLARGACURS 2014-2015

PINTURA

Anàlisi d’una pintura

1. Elements tècnics de la pintura

2. Elements formals de la pintura

3. Elements significatius de la pintura

1.ELEMENTS TÈCNICS

La pintura consta de tres elements bàsics:

• Suport: mur, tela, fusta i paper• Pigments: colors• Aglutinants i diluents: serveixen per fixar els

pigments en el suportAquests 3 elements defineixen les diferents

tècniques pictòriques

1.1 Materials1.1.1 Suports

Pintura mural

Santa Cruz de Maderuelo. Segovia

Pintura sobre llenç

Las Meninas. Velázquez.

Pintura sobre pergamí

Pintura sobre el cos.

Pintura sobre tela.

1.1.2 Instruments.

1.2 Tècniques.

Pintura al fresc.

Giotto. Frescos de Sant Francesc d’AssisPintura al fresc.

Pantocràtor. Sant Climent de Taüll.

Pintura al fresc

És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur. Consisteix a pintar el mur damunt d’una preparació encara fresca de

calç o guix per tal de que el pigment passi a formar part del mateix mur.

Només es pot pintar quan està fresc. Requereix d’una acurada planificació i no permet fer rectificacions.

La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport

El seu principal avantatge és la seva gran durabilitat i resistència al pas del temps

Pintura al tremp.

Retaule del Conestable. Jaume Huget.Pintura a l’oli

La Gioconda. Leonardo.

Pintura al trempAquesta tècnica pictòrica s’utilitzava preferentment per pintar sobre

fusta (retaules) però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí (miniatures)

Els pigments de colors es dissolien en aigua temperada amb aglutinants com el rovell de l’ou o la goma aràbiga.

La pintura s’aplicava en capes primes que permetien la realització de transparències, quan s’assecava presentava un acabat llis i mate.

A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar i corregir en sec.

El seu ús decau quan apareix la pintura a l’oli que permet aconseguir un detallisme pictòric més gran i colors més brillants

Pintura a l’oliÉs la tècnica pictòrica més divulgada i

s’executa tant sobre fusta com sobre tela o qualsevol altre suport: cartró, metall...

Consisteix en barrejar els pigments amb oli de llinosa o de nou

Tot i que és una tècnica coneguda des de l’antiguitat, els primers que la van emprar van ser els pintors flamencs del segle XV

Permet treballar molt còmodament (es pot interrompre...) i admet rectificacions.

També permet aconseguir un detallismepictòric més gran, més gamma de colorsi més brillants.

Com inconvenient principal presenta l’enfosquiment amb el pas del temps...(necessita de restauració)

Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.

L’aquarel·laL’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a suport el paperBarreja els pigments amb goma aràbigai aiguaL’aquarel·la és una tècnica que es fonamenta en la transparència dels colors, dóna molta lluminositat.Tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb aigua) És una tècnica difícil ja que noadmet correccions

El mosaicNo utilitzà pigment. El color és proporcionat per les tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall Tècnica utilitzada des de la més remota antiguitat, va assolir un granesplendor durant l’època romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges i durant l’imperi bizantí en la construcció de basíliques cristianes.Als nostres dies artistes com a Gaudío Miró també l’han utilitzat.

Pintura acrílica (aglutinant àcid acroleic).

Mosaic.

El rapte d’Ifigènia.

Vitrall.

Miniatura (pintura al tremp)

Pintura matèrica i collage: materials i textures diversos (minerals, fotografies, retalls diaris...)

Mirada i mà. Antoni Tàpies.

Cinetisme: cerca el moviment de la composició amb la perspectiva, efectes òptics...

Gravat. Imprimir un dibuix sobre paper, tela, fusta, coure... Es poden fer en sèrie.

Melancolia. Albert. Dürer

2. Elements formals de la pintura

La línia i el dibuix

El color

La llum

La profunditat (perspectiva)

La composició

2.1 La línia o dibuix

• Predomini (o no) respecte el color• Marca les vores i contorns• En algunes èpoques va ser el més important

El Naixament de Venus . Boticelli.

L’Anunciació. Fra Angelico

2.2 El color• Predomini (o no) respecte el dibuix

• La gamma cromàtica es divideix en càlids i freds.

• Produeixen efectes sobre l’espai, la llum, els volums i les sensacions.

2.3 La llumNatural / simbòlica Diàfana / clarobscur

2.4 La profunditat

Pintura medieval: representacions bidimensionals, planes

Pintura bizantina : fons daurats

realzen les figures principals.

S.XIII primers intents de representació de la 3ª dimensió

Interés per a la 3ª dimensió constant en la història de la pintura.Perspectiva gran conquesta del Renaixement (S. XV): aconsegueix donar profunditat als quadres

Perspectiva lineal Perspectiva Aérea“sfumatto”

Perspectiva lineal

2.5 La composició

Distribució dels elementsdins l’espai

Composició asimètrica Composició simètrica

Composició juxtaposada

Edgar Degas, El palcoNicolas Poussin, La inspiració del poeta

Composició tancada o centrípetaComposició oberta

o centrifuga

Composició unitaria

Línia horitzó altaComposició no unitaria

Línia horitzó baixa

3. Elements significatius de la pinturaHem d’estudiar els diferents nivells semàntics:

1 ) Identificació dels objectes representats

2 ) Significat afegits per convencions socials,

religioses o històriques

3 ) Significat amagat o simbòlic d’objectes o

figures

Fet això podrem identificar el tema:

Històric, mitològic, retrat, paisatge, natura morta

Orientacions per al comentari d’una obra d’art

Arquitectura Escultura Pintura

Primer pasLa catalogació

1. Catalogació: nom de l’edifici, arquitecte, cronologia, lloc on s’ha construït ...2. Materials que s’han utilitzat: pedra, maó, ferro, altres (explicitar quins).3. Tractament del mur: ciclopi, isòdom, paredat, encoixinat, llarg i través, espina de peix, d’altres4. Sistema constructiu: arquitravat, voltat, amb materials industrials... (aquí és convenient concretar les dimensions: longitud, alçada, profunditat).

1. Catalogació: títol, autor, cronologia2. Tècnica: talla, fosa, forja ...3. Material: pedra, metall, fusta ...4. Formes: exempta, relleu (aquí és convenient detallar-ne les dimensions)5. Tipologia: dempeus, bust, retrat, orant, sedent, jacent, eqüestre, grup ...6. Cromatisme: monocroma, policroma.7. Lloc: actual, original.

1. Catalogació: títol, autor, cronologia 2. Tècnica: pintura al fresc, al tremp, a l’oli, d’altres ...3. Suport: mur, fusta, tela, d’altres ...4. Lloc: actual, original (aquí és convenient detallar-ne les dimensions)5. Primera aproximació: inventari resum de formes i temes (d’esquerra a dreta i de primer pla a últim pla, explicitar si és figurativa o no figurativa).

Segon pasL’anàlisi formal

1. Elements de suport: columna, pilar, contrafort o estrep.2. Elements suportats: coberta embigada, arcs (parts i tipus), coberta voltada.3. Espai exterior: dimensions, línies dominants (horitzontalitat/verticalitat, curvilinealitat / rectilinealitat). Escala humana/no humana. Façana i relació amb l’interior i amb l’entorn.4. Espai interior: planta (distribució bàsica de l’espai). Dimensions. Unitat/fragmentació. Punts ordenadors. Il·luminació.5. Estil: de l’arquitecte, de l’època, precedent i consegüent.

1. Composició: proporció, eixos de simetria, llum ...2. Ritme: repòs, moviment, equilibri entre repòs i moviment ...3. Temps: moment anecdòtic, voluntat d’eternitat ...4. Estil: de l’autor, de l’època, precedent i consegüent.

1. Elements plàstics (la línia o el dibuix): predomini de la recta o la corba, perspectiva.2. Elements plàstics (els colors): freds o càlids.3. Elements plàstics (la llum): sense llum (colors plans), real, irreal o simbòlica.4. Composició: simètrica/asimètrica, oberta /tancada, superficial/profunda. Línies principals (diagonal, piramidal, circular, en forma de essa,)5. Temps: referencial, dinàmic, simbòlic6. Ritme: repòs, moviment, equilibri7. Estil: de l’autor, de l’època, precedent i consegüent.

Tercer pasLa interpretació

1. Contingut i significació: el caràcter de l’edifici (religiós, civil, públic, privat), els símbols (exteriors, interiors, decoratius), encàrrec i recepció (qui encarregà l’obra, a qui a què la destina ...)2. La funció: relació de la forma i dels símbols amb l’època històrica, relació de la funció amb l’època, el paper de l’arquitecte ...3. Explicacions: religiosa, política i administra-tiva, recreativa, productiva o comercial, de serveis, de comunicacions, d’habitatge, etc.

1. Contingut i significació: tema conscient (títol i història, si és figurativa), font del tema, interpretació del tema. Recepció (encàrrec de l’obra i a qui s’adreça l’obra)2. Funció: decorativa, lúdica (per plaer o diversió...), religiosa, il·lustrativa o pedagògica, propagandística, commemorativa, etc.3. Explicacions: relació entre la forma i l’època històrica, relació entre el tema i l’ambient de l’època, raons de la finalitat, paper de l’artista en la concreció de l’obra i en el seu estil, etc.

1. El tema: conscient (títol i història, si és figu-rativa), font del tema, interpretació del tema.2. El gènere: religiós, retrat, natura morta, narratiu, històric, paisatgístic, de gènere quotidià, informal, altres.3. La recepció: qui encarregà l’obra, a qui s’adreça l’obra (què es vol dir amb el dibuix i amb els colors), lloc de l’obra en la intenció original.4. Funció: decorativa, religiosa, il·lustrativa (didàctica), propagandística, commemorativa, expressiva del món individual de l’artista, altres.5. Explicacions: relació de la forma i dels sím-bols amb l’època històrica, relació de la funció amb l’època, el paper de l’artista pintor, altres.

Quart pasValoració i conclusió

Situar l’obra en el conjunt de la Història de l’Art, establint possibles influències o relacions formals o de significat. Importància de l’obra com a referent per a altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com a obra men or.

Situar l’obra en el conjunt de la Història de l’Art, establint possibles influències o relacions formals o de significat. Importància de l’obra com a referent per a altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com a obra men or.

Situar l’obra en el conjunt de la Història de l’Art, establint possibles influències o relacions formals o de significat. Importància de l’obra com a referent per a altres obres posteriors, qualificar-la com a obra clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com a obra men or.