La novel·la psicològicaLa novel·la psicològica

André Guide Franz Kafka James Joyce

Marcel ProustMarcel Proust

Autor de Autor de A la recerca A la recerca del temps perdutdel temps perdut

Tècnica narrativa que provoca una ruptura Tècnica narrativa que provoca una ruptura del temps lineal a causa de l’evocació del del temps lineal a causa de l’evocació del record.record.

FragmentarismeFragmentarisme

Tendència a la brevetat. Es narra allò Tendència a la brevetat. Es narra allò essencial per a la vida del protagonista. essencial per a la vida del protagonista.

PerspectivismePerspectivisme

Tècnica que Tècnica que deixa de banda deixa de banda el narrador el narrador omniscient i omniscient i dispersa l’acció dispersa l’acció narrativa en narrativa en diverses veus.diverses veus.

Estructura focalitzadaEstructura focalitzada

Tècnica que Tècnica que concentra tot l’esforç concentra tot l’esforç en l’anàlisi d’un en l’anàlisi d’un personatge clau, el personatge clau, el protagonista que protagonista que esdevé nucli de la esdevé nucli de la narració.narració.

Fou la novel·lista catalana més Fou la novel·lista catalana més llegida del S XX i la de més llegida del S XX i la de més

projecció internacional projecció internacional

La novel·la psicològicaLa novel·la psicològica

Centra la narració Centra la narració en l’anàlisi del en l’anàlisi del caràcter del caràcter del protagonista protagonista (sentiments, (sentiments, desigs, desigs, frustracions, frustracions, anhels…)anhels…)

Mercè RodoredaMercè Rodoreda

Va incidir en la psicologia dels Va incidir en la psicologia dels seus personatges ?seus personatges ?

Quanta, quanta guerra Quanta, quanta guerra Sóc una dona honrada? 1932 Sóc una dona honrada? 1932 Aloma, 1938Aloma, 1938 Crim, 1938 Crim, 1938 Vint-i-dos contes, 1958.Vint-i-dos contes, 1958. La plaça del DiamantLa plaça del Diamant, 1962, 1962 El carrer de les CamèliesEl carrer de les Camèlies, 1966. , 1966. Jardí vora el mar, 1967 Jardí vora el mar, 1967 Mirall trencat,Mirall trencat, 1974 1974 Semblava de seda, 1974 Semblava de seda, 1974 La meva Cristina i altres contes, 1976 La meva Cristina i altres contes, 1976

Aloma (1938)Aloma (1938) La primera heroïna rodoriana. La La primera heroïna rodoriana. La

focalització se centra en ella. Una xica focalització se centra en ella. Una xica ingènua, tímida, amb poca autoestima i ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares. l'experiència de créixer sense pares.

És una obra psicològica car mostra la És una obra psicològica car mostra la relació entre Robert i Aloma, és a dir relació entre Robert i Aloma, és a dir entre un home madur i una adolescent. entre un home madur i una adolescent.

La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el La quotidianitat d'Aloma es trenca quan Robert, el germà de la seua cunyada-Anna- ve a passar una germà de la seua cunyada-Anna- ve a passar una temporada a sa casa. Aloma sent per ell una barreja temporada a sa casa. Aloma sent per ell una barreja d'atracció i repulsió. d'atracció i repulsió.

Creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt Creu que ningú se l'estima i, tot i que està molt confusa, s'enamora de Robert.confusa, s'enamora de Robert.

Aloma se sent cada vegada més sola alhora que Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer bes i la s'acosta més a Robert: amb ell viu el primer bes i la primera experiència sexual.Ella viu feliç aquella època primera experiència sexual.Ella viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.té una altra dona que l'espera al seu lloc de partida.

Aloma se sent cada vegada més sola alho

Aloma es refugia en un món de somnis per no poder Aloma es refugia en un món de somnis per no poder viure el present.viure el present.

Robert és dominant i egoista, cosa que duu la Robert és dominant i egoista, cosa que duu la protagonista a una vida desgraciada.protagonista a una vida desgraciada.

Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seua relació Amb l'ambient familiar desfet, fracassa la seua relació amb Robert. Aloma espera un fill, però no li diu res.amb Robert. Aloma espera un fill, però no li diu res.

Pren una decisió madura i valenta: ara té la Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la infantesa i afronta amb deixa enrere els records de la infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.fermesa el futur, ja en el món dels adults.

La plaça del Diamant La plaça del Diamant (1962)(1962)

Es narra la història d'un procés de pèrdua i de Es narra la història d'un procés de pèrdua i de recuperació d'identitat. La història es desenvolupa recuperació d'identitat. La història es desenvolupa durant el període de temps compré entre la Segona durant el període de temps compré entre la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any. Aquesta relació capgira qui es casa al cap d'un any. Aquesta relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, que progressivament radicalment la vida de la Natàlia, que progressivament entra en un procés de submissió, el primer esglaó del entra en un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol, la qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol, la xica deixa de ser la Natàlia per esdevenir Colometa. xica deixa de ser la Natàlia per esdevenir Colometa.

La plaça del DiamantLa plaça del Diamant La novel·la està escrita en primera persona. El La novel·la està escrita en primera persona. El

llenguatge utilitzat, malgrat el to col·loquial, manté llenguatge utilitzat, malgrat el to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic. sempre un accentuat to poètic.

L'obra ha estat considerada una de les novel·les L'obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut més representatives de la postguerra i ha tingut gran popularitat. S’han fet nombroses edicions i ha gran popularitat. S’han fet nombroses edicions i ha estat traduïda a més de vint idiomes. També ha estat traduïda a més de vint idiomes. També ha estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981. estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981.

Al barri de Gràcia hi ha la Al barri de Gràcia hi ha la

El carrer de les Camèlies El carrer de les Camèlies (1966)(1966)

Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la Rodoreda ens narra la vida i desgràcies de la protagonista –Cecília-i l'estreta relació que protagonista –Cecília-i l'estreta relació que aquestes guarden amb la seva trajectòria aquestes guarden amb la seva trajectòria sentimental amb els homes. La vida a la sentimental amb els homes. La vida a la Barcelona de la postguerra és molt dura i Barcelona de la postguerra és molt dura i encara més per una dona jove que depén de encara més per una dona jove que depén de tots els homes amb els que s'embolica. Aquests tots els homes amb els que s'embolica. Aquests s'aprofiten d'ella fins que és ella la que aprén a s'aprofiten d'ella fins que és ella la que aprén a treure profit d'ells. Finalment una Cecília madura treure profit d'ells. Finalment una Cecília madura i escèptica torna a trobar-se amb el primer home i escèptica torna a trobar-se amb el primer home que va aparèixer a la seva vida, l'home que la que va aparèixer a la seva vida, l'home que la va trobar i li va posar nom.    va trobar i li va posar nom.    

El carrer de les CamèliesEl carrer de les Camèlies

““Quan va haver parat em va posar una Quan va haver parat em va posar una mà damunt del genoll i rient només una mà damunt del genoll i rient només una mica em va dir: què has fet a la vida? mica em va dir: què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig enterrant enamoraments, però no vaig dir res com si no l'hagués sentit (...) i dir res com si no l'hagués sentit (...) i em va preguntar si havia tingut sort.”em va preguntar si havia tingut sort.”

Mirall trencat (1974)Mirall trencat (1974) Narra la corba ascendent i declinant d'una Narra la corba ascendent i declinant d'una

família, els Valldaura-Farriols, els família, els Valldaura-Farriols, els fundadors de la família: Teresa Goday i fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món culte. Després se’ns pertanyen a un món culte. Després se’ns presenta la seua intimitat; amb la mort presenta la seua intimitat; amb la mort del fill menut, Jaume és assassinat i Maria del fill menut, Jaume és assassinat i Maria se suïcidarà. A la fi Teresa en serà l'ànima se suïcidarà. A la fi Teresa en serà l'ànima i morirà acompanyada dels records més i morirà acompanyada dels records més estimats estimats

Mirall trencat (1974)Mirall trencat (1974) El tema central és la mort, tractat de manera El tema central és la mort, tractat de manera

simbòlicai la liquidació literària i mítica d'un simbòlicai la liquidació literària i mítica d'un període trencat per la Guerra Civil. període trencat per la Guerra Civil.

Els personatges mantenen dues constants: Els personatges mantenen dues constants: la la soledatsoledat i la desencisada concepció de i la desencisada concepció de l'existència humana.l'existència humana. N'apareixen tant de N'apareixen tant de masculins com de femenins, i la seua extracció masculins com de femenins, i la seua extracció social és benestant. Els principals són dues social és benestant. Els principals són dues dones: Teresa, representant del món dels adults dones: Teresa, representant del món dels adults i Maria del món dels xiquets. Alterna l'estil i Maria del món dels xiquets. Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera personaen tercera persona

Premis i guardons Premis i guardons Premi CrexellsPremi Crexells (1937): (1937): AlomaAloma. .

Flor Natural dels Jocs FloralsFlor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949). (Montevideo, 1949).

Premi Joan SantamariaPremi Joan Santamaria (1956): "Carnaval". (1956): "Carnaval".

Premi Víctor CatalàPremi Víctor Català (1957): (1957): Vint-i-dos contesVint-i-dos contes. .

Premi de la CríticaPremi de la Crítica (1965): (1965): El carrer de les CamèliesEl carrer de les Camèlies. .

Premi Sant JordiPremi Sant Jordi (1966): (1966): El carrer de les CamèliesEl carrer de les Camèlies. .

Premi Ramon LlullPremi Ramon Llull (1969): (1969): El carrer de les CamèliesEl carrer de les Camèlies. .

Premi Lletra d'OrPremi Lletra d'Or (1976): (1976): Mirall trencatMirall trencat. .

Premi d'Honor de les Lletres CatalanesPremi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980). (1980).

Premi Ciutat de Barcelona de Literatura CatalanaPremi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): (1980): Viatges i florsViatges i flors. .

Premi Crítica Serra d'OrPremi Crítica Serra d'Or (1980): (1980): Quanta, quanta guerra...Quanta, quanta guerra...