LA MARATÓ DE NOVA YORKd’Edoardo ErbaTraducció de Joan Negrié

Direcció i adaptació Juan Carlos Martel Bayod

Repartiment:Joan Negrié (Carles) Albert Triola (Joan)

Disseny d’il·luminació Anna RoldósCap tècnic del teatre Gervasi Juan Colet

Producció executiva Sala Trono

Disseny de la imatge Unai RegleroFotografia David RuanoMàrqueting i comunicació PubliespecPremsa La Villarroel Blanca de Carreras i Gerard Gort

Durada: 1 hora (sense entreacte)Primera representació a La Villarroel el 4 de setembre de 2010.

La resta, nosaltres mateixos. La suor és de veritat.

Agraïments: Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, Sala Beckett, Montse Tixé, AnnaAshton, Edoardo Erba i a tots els amics que ens han donat suport en aquestaaventura.

SINOPSI

Al principi, un d’ells, es resisteix. Diu que no està fet peresports durs, però el seu amic insisteix. Han d’entrenar-sedos cops per setmana per la marató de Nova York. L’obra del’italià Edoardo Erba posa a dos actors en escena saltantsense parar durant una hora fins que... fins que la peça s’a-caba. Concentrar-se. Portar bon ritme. Anar ràpid. No aban-donar. Viure per córrer. Viure per córrer? Fugir cap endavant.Corren i parlen de la vida. Suen. Bufen. Somien. Una metà-fora de la vida. I tot això també és el teatre.

Una comèdia que corre sola desde fa quinze anys i un des-afiament que vencen els dos protagonistes que corren duranttot el que dura la peça. Interpretar i córrer. No existeix ven-cedor perquè, com a la vida, el primer acaba sent l’últimcom si tot fós una fantasia equivocada. Un somni.

TEXT DEL DIRECTOR

Al soldat Fidípedes li van ordenar que corregués per dir quehavien guanyat. Ho va fer i després de recórrer 42 km va ar-ribar, va cridar victòria -niké en grec, diguem d’on ve tot- i vamorir. I així va esdevenir heroi. I encara després de 2.500anys es continua celebrant una carrera per commemorar lafita d’aquell home. De fet, 2.500 anys després encara correm perquè algúens ho ordena. Però la diferència és que ara ja no sabemqui ha estat el primer benpensant que va dir que s’ha decórrer en aquesta vida. Córrer per arribar a on? Per de-mostrar què? A qui? La vida no s’hauria de prendre comuna carrera. De fet, ara escric i penso “per què a la uni-versitat n’hi diuen “carrera”?”, i en tot cas, de què par-lem quan diem “la carrera de la vida”. Què sé jo. Eranomés un pensament que ara em surt.En aquest moment no estic parlant d’esport. L’esport és unaexcusa. Molt bona, per cert, perquè implica esperit de sacri-fici i superació. Però caldria ser conscients de la nostra lli-bertat en cadascun dels actes que decidim. Ser lliures perpoder decidir: ara em paro i m’ho miro tot assegut. I així pot-ser penso: què dóna sentit a què, i què importa si només emdóna sentit a mi mateix, sempre que no faci mal a ningú. No tenim opció a repetir curs... Aquesta vida només esviu una vegada i equivocar-se és la regla del joc. Llavorsquè fem? Cadascú el que pot o sap fer. Molts, fugir en-davant i córrer. Però això no resoldrà la meta a la que tots,absolutament tots, arribarem. I ara em ve al cap aquellatleta que deia que: “El dolor és inevitable, però el sofri-ment és opcional”.Aquesta peça de l’Edoardo ens farà riure i ens farà plorar per-què explicarà humanament, sense cap mecanisme teatral,només amb dos actors que es deixen la pell literalment, comsón les nostres vides de plenes i buides.Jo dono les gràcies a Fidípedes per tot l’esforç que va fer per-què si no hagués estat per ell ara tot això no ho podria com-partir amb vosaltres a través del teatre. Un teatre humà i real,directe i sense concessió. Sin piedra ni cartón. Parem un mo-ment, si us plau. I un cop van parar, tres amics es van trobari van decidir fer teatre amb una sola condició: ser honestos.

Juan Carlos Martel

SOBRE L’AUTOR

Edoardo Erba, neix a Pavia el 1954, prop de Milà. Dramaturgformat a l’escola del Piccolo Teatro di Milano, actualment viua Roma. D’entre les seves nombroses obres teatrals destaquenMarató de Nova York (representat amb èxit a 13 països), CurvaCieca, Vizio di Famiglia, Dejavu, Buone Notizie, Senza Hitler iMuratori. També ha realitzat treballs per a la ràdio, la televisiói el cabaret. Actualment se’l considera un dels dramaturgs mésrellevants d’Itàlia.

JUAN CARLOS MARTEL

Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976). El 1995 in-

gressa a ESADE i el 1999 a l’Institut del Teatre de la Di-

putació de Barcelona, llicenciant-se al 2003 en Art

Dramàtic en l’especialitat d’Interpretació. Al 2002 li con-

cedeixen una beca per estudiar a la Scuola Europea per

l’Arte dell’Attore a Pisa. Al 2004 li concediexen una altra

beca per finalitzar la seva formació al Rose Bruford College

de Londres. Al 2005 rep classes de dramatúrgia a l’Obra-

dor Internacional de la Sala Beckett de mans de José San-

chis Sinisterra i Martin Crimp. Durant el mateix any és

escollit per formar part del Proyecto Bilbao Arriaga Teatroa

dirigit per Lluís Pasqual. Al 2008 viatja a Buenos Aires on

participa de diferents processos de creació amb Rafael

Spregelburg, Alejandro Tantanian o Gabriela Izcovich.

Ha estat ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Donna Ro-sita nubile, La casa de Bernarda Alba, de Calixto Bieito a

Don Carlos i de Carme Portaceli a Ante la jubilación i La fi-nestra tancada.Abans de La marató de Nova York ha dirigit Camp de bata-lla, de Matei Visniec, i Set nenes jueves, de Caryl Chur-

chill, a la Factoria Escènica Internacional - Nau Ivanow de

Barcelona (2009); El lleig de Marius von Mayenburg, a la

Sala Trono (2008), Només sexe de Daniela Feixes (2008);

God is a dj de Falk Richter (2007); L’olor sota la pell, de

Marta Buchaca (2007); Push-up, de Roland Schimmelfen-

nig (2006); Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp

(2005).

JOAN NEGRIÉ

Amb experiència també en televisió i cinema els seus úl-

tims treballs d’actor en el teatre han estat Lluny de Nuuk,

de Pere Riera, (2009); A mi no em diguis amor, de Marta

Buchaca (2009); M de mortal de Carles Mallol (2009),

Mama Medea, de Tom Lanoye, sota direcció de Magda Puyo

(2008); El lleig, de M. von Mayenburg, amb direcció de

Juan Carlso Martel (2008); Tirant lo Blanc, de Joanot Mar-

torell, amb direcció de Calixto Bieito (2007), Carnaval, de

Jordi Galceran, amb direcció de Sergi Belbel (2007); La fe-licitat, de Javier Daulte amb direcció del mateix autor

(2006); Tenim un problema, de Frank Vikery, amb direcció

d’Àngel Llàcer (2005); Ja en tinc 30, de Jordi Silva amb di-

recció d’Àngel Llàcer (2004); Super-rawal, d’Eric Bogosian,

amb direcció de Marc Martínez (2004); Flor de otoño, de

José Mª Rodríguez Méndez i amb direcció de Josep Costa;

Follies, de Josep Costa (2003); El somni d’una nit d’estiu,de William Shakespeare i direcció d’Àngel Llàcer; La veudel món, d’Oriol Grau, (2001); Sòpa de ràdio (1999); Laspreciosas ridículas, de Molière, sota direcció de Verle Spe-

ars, (1998), i El perquè de tot plegat, de Quim Monzó, amb

direcció de Josep Anton Badia.

ALBERT TRIOLA

THE HAMLET’S CIRCUS, de Toni Martín, (2010). EL ENCUENTRO DE DESCARTES CON PASCAL JOVEN, de Jean-Claude Brisville. Direcció: Josep Maria Flotats 2009.REY LEAR, de William Shakespeare. Versió de Juan Mayorga.Direcció: Gerardo Vera. (2009)GOD IS A DJ, de Falk Richter. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. 2008.UN LLOC CONEGUT, de Daniela Feixas. Direcció: Carme Portaceli. 2007TORNAR A CASA, de Harold Pinter. Direcció: Ferran Madico.2007.PUSH-UP 1-3, de Roland Schimmelpfennig. Direcció: Juan Carlos Martel. 2006A ELECTRA LE SIENTA BIEN EL LUTO, d’Eugene O’Neill. Direcció: Mario Gas.2006LA ORESTIADA de Esquilo. Direcció: Mario Gas. 2005-06EL DIABLE COMPARTIT, de Fabrice Melquiot. Direcció: Roberto Romei. 20054D-ÓPTICO de Javier Daulte. 2004AIXÒ ÉS UNA CADIRA de Caryl Churchill. Direcció: Brigitte Luik. 2004HAMLET MÀQUINA de Heiner Müller. Direcció: Glòria Balañà. 2004FLOR DE OTOÑO de José Maria Rodríguez Méndez.Direcció: Josep Costa. 2003JUST LA FI DEL MÓN, de Jean-Luc Lagarce.Direcció: Roberto Romei. 2003EL SOMNI D´UNA NIT D’ESTIU de William Shakespeare. Direcció: Àngel Llàcer. 2002-03LA FILLA DEL MAR d’Àngel Guimerà. Direcció: Josep Maria Mestres. 2002TITUS ANDRÒNIC de William Shakespeare. Direcció: Àlex Rigola. 2002LA MARE CORATGE I ELS SEUS FILLS de Bertolt Brecht. Direcció: Mario Gas. 2001-2002ANTÍGONA de Jean Anouilh. Direcció: Roberto Romei. Companyia Parracs. 2001ESPERANDO A GODOT de Samuel Beckett. Direcció: Lluís Pasqual. 2000-01EL TERCER POLICIA de Flann O’Brien. Direcció: Pep Anton Gómez. 2000RICARD G. Peces d’amor i de guerra I, basat en Ricard III de W. Shakespeare. Direcció: Magda Puyo i Ramon Simó. 2000FASHION FEELING MUSIC de Lluís Hansen i Josep Maria Mestres. Direcció Josep Maria Mestres. 1999-2000TANGO de S. Mrozeck. Direcció: Gabor Tompa, 1999.MESURA PER MESURA de William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. 1999UN COP MÉS... UNA MICA DE MÚSICA Direcció: El musical més petit, 1998LEONCI I LENA de Georg Büchner. Direcció: Sven Eric-Bechtolf. 1998SALVATS d’Edward Bond. Direcció: Josep Maria Mestres. 1998EL SOMNI DE MOZART de Bruun Kujit. Direcció: El musical més petit. 1998.PAT’S ROOM. Hotel de mala mort, de Núria Amat. Direcció: Carme Portaceli. 1997.

www.lavillarroel.cat

promentrada.com93 309 70 04

INSTITUCIONS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

COL·LABORADORS DEL TEATRE

GRUPS VENDA D’ENTRADES A LA TAQUILLA DE LA VILLARROEL I ...

PREMSA Blanca de Carreraspremsa@focus.catTel. 93 309 75 38

LA MARATÓ DE NOVA YORK

Funcions prèvies a partir del 4 de setembreEstrena: 7 de setembre de 2010

HORARISDimarts a dissabtes, 21.30 hDiumenges i festius, 18.30 h

PREUSDimarts a diumenge, 22 euros