La font de la Navina - Andorra Tourism · en un sol pla, a banda i banda de les branque - tes. La...
1
Andorra la Vella Escaldes- Engordany La Massana Ordino Encamp Canillo Sant Julià de Lòria CG-1 CG-2 CG-2 CG-2 CG-3 CG-5 CG-4 CS-140 CG-6 CS-101 CS-200 CS-220 CS-270 CS-240 CS-340 CS-520 CG-3 La font de la Navina LA FONT DE LA NAVINA Sou aquí - Estáis aquí Vous étez ici - You are here N A T U R A E N R UTA L’avetosa Les avetoses són masses boscoses formades, principalment, per avet (Abies alba). A Ando- rra no fan grans extensions sinó que ocupen, puntualment, l’espai de les pinedes de pi ne- gre (Pinus uncinata) amb sotabosc d’abarset o neret (Rhododendron ferrugineum) a l’estatge subalpí, entre 1.600 i 2.000 m. L’avet és una conífera que pot arribar a fer 40 m d’alçada, de forma cònica, tronc recte, branques flexibles i escorça clara i llisa. Les fulles són planes i es- tretes, amb dues línies blanques al revers que li donen un color argentat. Estan disposades en un sol pla, a banda i banda de les branque- tes. La pinya creix cap amunt, i no cau mai sencera sinó que es desfà a l’arbre. La fauna del bosc Els boscos de coníferes, com les avetoses o les pinedes de pi negre de grans exemplars, són l’hàbitat preferit d’animals que utilitzen la fusta dels troncs per a niar-hi i buscar-hi menjar. Als voltants del lloc on us trobeu es poden obser- var les cavitats ovalades fetes pel picot negre (Dryocopus martius), sentir-lo tamborinejar i, amb més sort, veure’l. És el picot més gran d’Europa, de color negre i capell vermell. Les cavitats que no ocupa són aprofitades pel mussol piri- nenc (Aegolius funereus) per niar-hi. És un rapinyaire noc- turn de mida petita i rabassut, capaç de camuflar-se amb l’escorça de l’arbre gràcies al color del seu plomatge. El pica-soques blau (Sitta europaea), petit i grimpaire, també ocupa les cavitats de picot. N’empetiteix el forat amb fang per evitar l’entrada de depredadors, com la marta (Martes martes). El cabirol (Capreolus capreolus) és un dels mamí- fers més fàcil de detectar dins del bosc, sigui per les petja- des o les restes d’excrements. També se’l pot sentir (emet un so semblant al lladruc d’un gos) i, fins i tot, no és difícil de veure. És un ungulat de mida mitjana, de pelatge marro- nós. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes. Forest wildlife Forests of conifers, such as large fir and pine trees, are the habitat of choice for animals that use the wood of the trunks to nest or look for food. Near here, you can see oval-shaped ca- vities made by the black woodpecker (Dryo- copus martius), hear it peck and, with a little luck, even see one in action. It is the largest woodpecker in Europe, black in colour with a red crest. The cavities that it doesn’t occupy are used by the Tengmalm’s owl (Aegolius fu- nereus) for nesting. This is a small and chubby nocturnal bird of prey that can camouflage itself with the tree bark thanks to the colour of its plumage. The small and clambering nuthatch (Sitta europaea) also lives in the holes made by the woodpecker. It makes the cavity sma- ller with mud to prevent the entry of predators such as the pine marten (Martes martes). The roe deer (Capreolus capreolus) is one of the easiest mammals to spot in the forest, whether due to its tracks or droppings. You may also hear it (it makes a sound similar to the bar- king of a dog), and it is not difficult to see. It is a mid-sized ungulate with brownish fur. Males have small, three-point antlers. cep - seta calabaza - cèpe de Bordeaux - porcino murga de campana - colmenilla - morille - morchella El abetal Los abetales son masas boscosas forma- das, principalmente, por abeto (Abies alba). En Andorra no forman grandes extensiones sino que ocupan, puntualmente, el espacio de los pinares de pino negro (Pinus uncina- ta) con sotobosque de rododendro (Rhodo- dendron ferrugineum) en el piso subalpino, entre 1.600 y 2.000 m. El abeto es una coní- fera que puede alcanzar 40 m de altura, de forma cónica, tronco recto, ramas flexibles y corteza clara y lisa. Las hojas son planas y estrechas, con dos líneas blancas en el reverso que le dan un color plateado. Están dispuestas en un solo plano, a ambos lados de las ramillas. La piña crece hacia arriba, y nunca cae entera sino que se descompone en el árbol. Fir forests Forests of fir in Andorra are mainly composed of silver fir (Abies alba). In Andorra they do not co- ver large areas, but occasionally occupy areas of mountain pine (Pinus uncinata) with rhodo- dendron undergrowth (Rhododendron ferrugi- neum) at the subalpine stage, between 1,600 and 2,000 metres above sea level. The fir is a cone-shaped conifer with a straight trunk, flexi- ble branches and light and smooth bark that can grow 40 metres high. Its leaves are flat and na- rrow, with two white lines on the back that give it a silver colour. They are arranged on one plane, growing from both sides of the branches. The pinecone grows upward, and never falls whole but breaks apart on the tree. La sapinière Les sapinières sont des masses boisées cons- tituées principalement de sapins blancs (Abies alba). En Andorre elles ne forment pas de gran- des extensions ; elles occupent ponctuellement l’espace des pinèdes de pins à crochets (Pinus uncinata) avec un sous-bois de rhododendrons (Rhododendron ferrugineum) à l’étage subal- pin, entre 1 600 et 2 000 m. Le sapin blanc est un conifère qui peut atteindre les 40 m de hau- teur ; de forme conique, son tronc est droit, ses branches flexibles et son écorce claire et lisse. Les feuilles sont plates et étroites, avec deux lignes blanches au verso qui lui donnent une couleur argentée. Elles sont disposées sur un seul plan, des deux côtés des branches. Le fruit pousse vers le haut et il ne tombe jamais entier, il se décompose sur l’arbre. Sòls humits: els bolets Associats a les avetoses, i gràcies a la humitat del sòl, s’hi poden trobar diver- ses espècies de bolets. A la tardor, surt el rovelló d’avet (Lactarius salmonico- lor), deprimit al centre i d’un color salmó intens, no tan preuat com el rovelló de pineda. De juliol a octubre, el cep (Boletus edulis) hi és present, que tot i ser de boscos planifolis també es pot trobar a les avetoses i les pinedes. És de port robust i barret fosc que contrasta amb el blanc de sota. A la primavera també hi creix la murga de campana (Morchella conica), de peu clar i barret cònic molt característic per les cavitats que el formen. Tots ells són molt apreciats en gas- tronomia. Suelos húmedos: las setas Asociadas a los abetales, y gracias a la humedad del suelo, se pueden encontrar varias especies de setas. En otoño, sale el níscalo de abeto (Lactarius salmonico- lor), deprimido en el centro y de un color salmón intenso, no tan valorado como el níscalo de pinar. De julio a octubre, la seta calabaza (Boletus edulis) está presente, ya que pese a ser de bosques planifolios también se puede encontrar en los abe- tales y los pinares. Es de porte robusto y sombrero oscuro que contrasta con el blanco de debajo. En primavera también crece la colmenilla (Morchella conica), de pie claro y sombrero cónico muy caracte- rístico por las cavidades que lo forman. Todos ellos son muy apreciados en gas- tronomía. La fauna del bosque Los bosques de coníferas, como los abetales o los pinares de pino negro de grandes ejem- plares, son el hábitat preferido de algunos ani- males que utilizan la madera de los troncos para anidar en ellos y buscar comida. En los alrededores del lugar en el que os halláis se pueden observar las cavidades ovales hechas por el picamaderos negro (Dryocopus mar- tius), oírlo tamborilear y, con más fortuna, ver- lo. Es el pito más grande de Europa, de color negro y coronilla roja. Las cavidades que no ocupa son aprovechadas por el mochuelo bo- real (Aegolius funereus) para anidar en ellas. Es una rapaz nocturna de tamaño pequeño y rechoncho, capaz de camuflarse en la corte- za del árbol gracias al color de su plumaje. El trepador azul (Sitta europea), pequeño y ágil, también ocupa las cavidades del pito. Empe- queñece su agujero con barro para evitar la entrada de depredadores como la marta (Mar- tes martes). El corzo (Capreolus capreolus) es uno de los mamíferos más fáciles de detectar dentro del bosque, sea por las huellas o los restos de excrementos. También se lo puede oír (emite un sonido parecido al ladrido de un perro) e, incluso, no es difícil verlo. Es un un- gulado de tamaño mediano, de pelaje pardo. Los machos presentan cuernos pequeños de tres puntas. La faune de la forêt Les forêts de conifères, comme les sapinières ou les pinèdes de grands pins à crochets, constituent l’habitat favori de certains animaux qui uti- lisent le bois des troncs pour faire leur nid et chercher de la nourriture. Aux environs de là où vous vous trouvez, vous pourrez observer des ca- vités ovales creusées par le pic noir (Dryocopus martius) ; vous pourrez l’écouter tambouriner et, avec un peu de chance, l’apercevoir. C’est le plus grand des pics européens, de couleur noire et à crête rouge. Les cavités qu’il n’occupe pas sont utilisées par la chouette de Tengmalm (Aegolius funereus) pour faire son nid. C’est un rapace nocturne, petit et rondouillard, capable de se camoufler dans l’écorce des arbres grâce à la couleur de son plumage. La sittelle torchepot (Sitta europea), petit oiseau perceur, occupe également les cavités du pic. Elle réduit la tai- lle du trou avec de la boue pour éviter l’entrée de prédateurs comme la martre (Martes martes). Le chevreuil (Capreolus capreolus) est l’un des mammifères les plus faciles à détecter dans la forêt, que ce soit par les traces ou les restes d’excréments. On peut également l’écouter (son cri est semblable à un chien qui aboie) et il n’est pas difficile d’en apercevoir. C’est un onglé de taille moyenne, au pelage brun. Les mâles présentent de petits bois à trois pointes. Damp soil: wild mushrooms Often associated with firs, various mus- hrooms can be found due to the damp- ness of the soil. In autumn, the stone mi- lkcap (Lactarius salmonicolor) emerges. Depressed in the centre and bearing a deep salmon colour, it is not as coveted as the saffron milkcap. The porcino (Bole- tus edulis) is present from July to October, and while more typical of leafy forests, it can also be found in fir and pine woods. It has a robust stem and a dark cap that contrasts with the white below. Spring also brings the morchella (Morchella conica), with a white stem and a conical cap easily recognised by the cavities formed in it. All are highly esteemed for cooking. Sols humides : les champignons Associées aux sapinières, et grâce à l’humidité du sol, on peut trouver différen- tes espèces de champignons. À l’automne pousse le lactaire couleur saumon (Lac- tarius salmonicolor), creusé au centre et de couleur saumon intense ; il n’est pas aussi apprécié que le lactaire de pinède. De juillet à octobre, on trouve le cèpe de Bordeaux (Boletus edulis). Bien qu’il soit présent plutôt dans des forêts de feuillus, il pousse parfois aussi dans les pinèdes et les sapinières. Il a une forme robuste et son chapeau foncé contraste avec la face inférieure blanche. Au printemps pousse également la morille (Morchella conica), au pied clair et au chapeau conique que l’on reconnaît facilement grâce aux cavi- tés qui le forment. Ils sont tous très appré- ciés des gastronomes. avet - abeto - sapin blanc - silver fir rovelló d’avet - níscalo de abeto - lactaire couleur saumon - stone milkcap neret o abarset - rododendro - rhododendron - rhododendron marta- marta - martre - pine marten cabirol - corzo - chevreuil - roe deer pica-soques blau - trepador azul - sittelle torchepot - nuthatch mussol pirinenc - mochuelo boreal - chouette de Tengmalm - Tengmalm’s owl picot negre- picamaderos negro - pic noir - black woodpecker Idea, textos, il·lustracions i disseny: BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL Aquesta cartellera per- tany al conjunt de la Xarxa de punts viaris d’interès ecoturístic d’Andorra Turisme.
Transcript of La font de la Navina - Andorra Tourism · en un sol pla, a banda i banda de les branque - tes. La...
Andorra la Vella
Escaldes-Engordany
La Massana
Ordino
Encamp
Canillo
Sant Julià de Lòria
CG-1
CG-2
CG-2
CG-2
CG-3
CG-5
CG-4
CS-140
CG-6
CS-101CS-200
CS-220
CS-270
CS-240
CS-340
CS-520
CG-3
La font de la NavinaLA FONT DE LA NAVINA
Sou aquí - Estáis aquí
Vous étez ici - You are here
NATURA EN RUTAL’avetosaLes avetoses són masses boscoses formades, principalment, per avet (Abies alba). A Ando-rra no fan grans extensions sinó que ocupen, puntualment, l’espai de les pinedes de pi ne-gre (Pinus uncinata) amb sotabosc d’abarset o neret (Rhododendron ferrugineum) a l’estatge subalpí, entre 1.600 i 2.000 m. L’avet és una conífera que pot arribar a fer 40 m d’alçada, de forma cònica, tronc recte, branques flexibles i escorça clara i llisa. Les fulles són planes i es-tretes, amb dues línies blanques al revers que li donen un color argentat. Estan disposades en un sol pla, a banda i banda de les branque-tes. La pinya creix cap amunt, i no cau mai sencera sinó que es desfà a l’arbre.
La fauna del boscEls boscos de coníferes, com les avetoses o les pinedes de pi negre de grans exemplars, són l’hàbitat preferit d’animals que utilitzen la fusta dels troncs per a niar-hi i buscar-hi menjar. Als voltants del lloc on us trobeu es poden obser-var les cavitats ovalades fetes pel picot negre (Dryocopus martius), sentir-lo tamborinejar i, amb més sort, veure’l. És el picot més gran d’Europa, de color negre i capell vermell. Les cavitats que no ocupa són aprofitades pel mussol piri-nenc (Aegolius funereus) per niar-hi. És un rapinyaire noc-turn de mida petita i rabassut, capaç de camuflar-se amb l’escorça de l’arbre gràcies al color del seu plomatge. El pica-soques blau (Sitta europaea), petit i grimpaire, també ocupa les cavitats de picot. N’empetiteix el forat amb fang per evitar l’entrada de depredadors, com la marta (Martes martes). El cabirol (Capreolus capreolus) és un dels mamí-fers més fàcil de detectar dins del bosc, sigui per les petja-des o les restes d’excrements. També se’l pot sentir (emet un so semblant al lladruc d’un gos) i, fins i tot, no és difícil de veure. És un ungulat de mida mitjana, de pelatge marro-nós. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes.
Forest wildlifeForests of conifers, such as large fir and pine trees, are the habitat of choice for animals that use the wood of the trunks to nest or look for food. Near here, you can see oval-shaped ca-vities made by the black woodpecker (Dryo-copus martius), hear it peck and, with a little luck, even see one in action. It is the largest woodpecker in Europe, black in colour with a red crest. The cavities that it doesn’t occupy are used by the Tengmalm’s owl (Aegolius fu-nereus) for nesting. This is a small and chubby nocturnal bird of prey that can camouflage itself with the tree bark thanks to the colour of its plumage. The small and clambering nuthatch (Sitta europaea) also lives in the holes made by the woodpecker. It makes the cavity sma-ller with mud to prevent the entry of predators such as the pine marten (Martes martes). The roe deer (Capreolus capreolus) is one of the easiest mammals to spot in the forest, whether due to its tracks or droppings. You may also hear it (it makes a sound similar to the bar-king of a dog), and it is not difficult to see. It is a mid-sized ungulate with brownish fur. Males have small, three-point antlers.
cep - seta calabaza - cèpe de Bordeaux - porcino
murga de campana - colmenilla - morille - morchella
El abetalLos abetales son masas boscosas forma-das, principalmente, por abeto (Abies alba). En Andorra no forman grandes extensiones sino que ocupan, puntualmente, el espacio de los pinares de pino negro (Pinus uncina-ta) con sotobosque de rododendro (Rhodo-dendron ferrugineum) en el piso subalpino, entre 1.600 y 2.000 m. El abeto es una coní-fera que puede alcanzar 40 m de altura, de forma cónica, tronco recto, ramas flexibles y corteza clara y lisa. Las hojas son planas y estrechas, con dos líneas blancas en el reverso que le dan un color plateado. Están dispuestas en un solo plano, a ambos lados de las ramillas. La piña crece hacia arriba, y nunca cae entera sino que se descompone en el árbol.
Fir forestsForests of fir in Andorra are mainly composed of silver fir (Abies alba). In Andorra they do not co-ver large areas, but occasionally occupy areas of mountain pine (Pinus uncinata) with rhodo-dendron undergrowth (Rhododendron ferrugi-neum) at the subalpine stage, between 1,600 and 2,000 metres above sea level. The fir is a cone-shaped conifer with a straight trunk, flexi-ble branches and light and smooth bark that can grow 40 metres high. Its leaves are flat and na-rrow, with two white lines on the back that give it a silver colour. They are arranged on one plane, growing from both sides of the branches. The pinecone grows upward, and never falls whole but breaks apart on the tree.
La sapinièreLes sapinières sont des masses boisées cons-tituées principalement de sapins blancs (Abies alba). En Andorre elles ne forment pas de gran-des extensions ; elles occupent ponctuellement l’espace des pinèdes de pins à crochets (Pinus uncinata) avec un sous-bois de rhododendrons (Rhododendron ferrugineum) à l’étage subal-pin, entre 1 600 et 2 000 m. Le sapin blanc est un conifère qui peut atteindre les 40 m de hau-teur ; de forme conique, son tronc est droit, ses branches flexibles et son écorce claire et lisse. Les feuilles sont plates et étroites, avec deux lignes blanches au verso qui lui donnent une couleur argentée. Elles sont disposées sur un seul plan, des deux côtés des branches. Le fruit pousse vers le haut et il ne tombe jamais entier, il se décompose sur l’arbre.
Sòls humits: els boletsAssociats a les avetoses, i gràcies a la humitat del sòl, s’hi poden trobar diver-ses espècies de bolets. A la tardor, surt el rovelló d’avet (Lactarius salmonico-lor), deprimit al centre i d’un color salmó intens, no tan preuat com el rovelló de pineda. De juliol a octubre, el cep (Boletus edulis) hi és present, que tot i ser de boscos planifolis també es pot trobar a les avetoses i les pinedes. És de port robust i barret fosc que contrasta amb el blanc de sota. A la primavera també hi creix la murga de campana (Morchella conica), de peu clar i barret cònic molt característic per les cavitats que el formen. Tots ells són molt apreciats en gas-tronomia.
Suelos húmedos: las setasAsociadas a los abetales, y gracias a la humedad del suelo, se pueden encontrar varias especies de setas. En otoño, sale el níscalo de abeto (Lactarius salmonico-lor), deprimido en el centro y de un color salmón intenso, no tan valorado como el níscalo de pinar. De julio a octubre, la seta calabaza (Boletus edulis) está presente, ya que pese a ser de bosques planifolios también se puede encontrar en los abe-tales y los pinares. Es de porte robusto y sombrero oscuro que contrasta con el blanco de debajo. En primavera también crece la colmenilla (Morchella conica), de pie claro y sombrero cónico muy caracte-rístico por las cavidades que lo forman. Todos ellos son muy apreciados en gas-tronomía.
La fauna del bosqueLos bosques de coníferas, como los abetales o los pinares de pino negro de grandes ejem-plares, son el hábitat preferido de algunos ani-males que utilizan la madera de los troncos para anidar en ellos y buscar comida. En los alrededores del lugar en el que os halláis se pueden observar las cavidades ovales hechas por el picamaderos negro (Dryocopus mar-tius), oírlo tamborilear y, con más fortuna, ver-lo. Es el pito más grande de Europa, de color negro y coronilla roja. Las cavidades que no ocupa son aprovechadas por el mochuelo bo-real (Aegolius funereus) para anidar en ellas. Es una rapaz nocturna de tamaño pequeño y rechoncho, capaz de camuflarse en la corte-za del árbol gracias al color de su plumaje. El trepador azul (Sitta europea), pequeño y ágil, también ocupa las cavidades del pito. Empe-queñece su agujero con barro para evitar la entrada de depredadores como la marta (Mar-tes martes). El corzo (Capreolus capreolus) es uno de los mamíferos más fáciles de detectar dentro del bosque, sea por las huellas o los restos de excrementos. También se lo puede oír (emite un sonido parecido al ladrido de un perro) e, incluso, no es difícil verlo. Es un un-gulado de tamaño mediano, de pelaje pardo. Los machos presentan cuernos pequeños de tres puntas.
La faune de la forêtLes forêts de conifères, comme les sapinières ou les pinèdes de grands pins à crochets, constituent l’habitat favori de certains animaux qui uti-lisent le bois des troncs pour faire leur nid et chercher de la nourriture. Aux environs de là où vous vous trouvez, vous pourrez observer des ca-vités ovales creusées par le pic noir (Dryocopus martius) ; vous pourrez l’écouter tambouriner et, avec un peu de chance, l’apercevoir. C’est le plus grand des pics européens, de couleur noire et à crête rouge. Les cavités qu’il n’occupe pas sont utilisées par la chouette de Tengmalm (Aegolius funereus) pour faire son nid. C’est un rapace nocturne, petit et rondouillard, capable de se camoufler dans l’écorce des arbres grâce à la couleur de son plumage. La sittelle torchepot (Sitta europea), petit oiseau perceur, occupe également les cavités du pic. Elle réduit la tai-lle du trou avec de la boue pour éviter l’entrée de prédateurs comme la martre (Martes martes). Le chevreuil (Capreolus capreolus) est l’un des mammifères les plus faciles à détecter dans la forêt, que ce soit par les traces ou les restes d’excréments. On peut également l’écouter (son cri est semblable à un chien qui aboie) et il n’est pas difficile d’en apercevoir. C’est un onglé de taille moyenne, au pelage brun. Les mâles présentent de petits bois à trois pointes.
Damp soil: wild mushroomsOften associated with firs, various mus-hrooms can be found due to the damp-ness of the soil. In autumn, the stone mi-lkcap (Lactarius salmonicolor) emerges. Depressed in the centre and bearing a deep salmon colour, it is not as coveted as the saffron milkcap. The porcino (Bole-tus edulis) is present from July to October, and while more typical of leafy forests, it can also be found in fir and pine woods. It has a robust stem and a dark cap that contrasts with the white below. Spring also brings the morchella (Morchella conica), with a white stem and a conical cap easily recognised by the cavities formed in it. All are highly esteemed for cooking.
Sols humides : les champignonsAssociées aux sapinières, et grâce à l’humidité du sol, on peut trouver différen-tes espèces de champignons. À l’automne pousse le lactaire couleur saumon (Lac-tarius salmonicolor), creusé au centre et de couleur saumon intense ; il n’est pas aussi apprécié que le lactaire de pinède. De juillet à octobre, on trouve le cèpe de Bordeaux (Boletus edulis). Bien qu’il soit présent plutôt dans des forêts de feuillus, il pousse parfois aussi dans les pinèdes et les sapinières. Il a une forme robuste et son chapeau foncé contraste avec la face inférieure blanche. Au printemps pousse également la morille (Morchella conica), au pied clair et au chapeau conique que l’on reconnaît facilement grâce aux cavi-tés qui le forment. Ils sont tous très appré-ciés des gastronomes.
avet - abeto - sapin blanc - silver fir
rovelló d’avet - níscalo de abeto - lactaire couleur saumon - stone milkcap
neret o abarset - rododendro - rhododendron - rhododendron
marta- marta - martre - pine marten cabirol - corzo - chevreuil - roe deer
pica-soques blau - trepador azul - sittelle torchepot - nuthatch
mussol pirinenc - mochuelo boreal - chouette de Tengmalm - Tengmalm’s owl
picot negre- picamaderos negro - pic noir - black woodpecker
Idea, textos, il·lustracions i disseny:
BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL
Aquesta cartellera per-tany al conjunt de la Xarxa de punts viaris d’interès ecoturístic d’Andorra Turisme.
![[RevistasEnInglés] la revista de la banda verde n°10 -2012](https://static.fdocuments.in/doc/165x107/577cdbdb1a28ab9e78a94368/revistaseningles-la-revista-de-la-banda-verde-n10-2012.jpg)
