La Farga -Any 4-6.pdf

28
La Farga en la vida quotidiana 6 A L’ESTIL DE CLARET Temps de durant l’any III SPIRITUS DOMINI

Transcript of La Farga -Any 4-6.pdf

  • La Fargaen la vida quotidiana

    6 A LESTIL DE CLARETTemps de durant lany IIISPIRITUS DOMINI

  • 2

    L a fletxa forjada a len-clusa no sha de guardar en un museu. El seu dest s que si-gui llanada, encara que sosqui amb el pas del temps. Estem cri-dats a ser fletxes missioneres: La nostra vocaci especfica en el poble de Du, rau en el servei de la Paraula, amb el qual comuniquem als homes el misteri de Crist en la seva integritat. En efecte, hem estat enviats a anunciar la mort i resurrecci del Senyor, fins que tornar, a fi que tots se salvin per la fe en Ell (CC 46).

    OBJECTIU GENERALAjudar les persones, comunitats i organismes a prendre conscincia del moment que vivim, revifar lexperincia del Foc i crixer en ardor missioner seguint la metodologia de la Farga.

  • 3

    QUADERNS1. LEsperit del Senyor s amb nosaltres (Advent-Nadal)2. Ungits per dur la Bona Nova als pobres (Temps Ordinari I)3. Lacci de lEsperit Sant avui a lEsglsia i al mn (Quaresma)4. Com a Fills del Cor Immaculat de Maria (Pasqua)5. Servidors de la Paraula en lEsglsia (Temps Ordinari II)6. A lEstil de Claret (Temps Ordinari III)7. En congregaci missionera (Temps Ordinari IV)8. Oberts a tot el mn (Temps Ordinari V)9. Progressant en la vida missionera (Temps Ordinari VI)

    CONTINGUTS

    OBJECTIUS Passar dactituds passives a actituds creatives.

    Crixer en lexperincia de lEsperit que ens esperona a ser ministres de la Paraula en la missi proftica de lEsglsia.

    Aprofundir en la dimensi cordimariana de la nostra espiritualitat missionera. Personalitzar el significat de la nostra pertinena a la Congregaci avui i

    valorar la seva diversitat carismtica i la seva missi universal. Recapitular lexperincia viscuda durant el projecte de la Farga per tal danar progressant

    en la vida missionera.

    Introducci4

    Pistesper a la lectio divina15

    Suggerimentsper a la reunicomunitria14

    Textosper aprofundir23 Reflexi5

    1. Homes grisos2. Un capell abrandat de foc3. Un capell que veu les coses duna

    manera diferent4. Un capell que respon amb seny5. Tenim opcions6. Hi ha formes i maneres7. Tot shi val?

  • 4

    Iniciem aquest qua-dern el mateix dia en qu celebrem el 165 aniversari de la Fundaci de la nostra Congregaci.

    En efecte, el 16 de juliol de 1849 Cla-ret es va reunir amb alguns sacerdots, a qui Du nostre Senyor havia donat el mateix esperit de qu jo em sentia animat (Aut 489). Tu ets una daquestes persones animades pel mateix esperit de Claret.

    Precisament avui han anunciat tamb la celebra-ci del XXV Captol General, que tindr lloc a Roma durant els mesos dagost i setembre de 2015. Durant un any, la Congregaci entrar de nou en un procs de discerniment per seguir mantenint viu el projecte de vida evanglica comenat aquell 16 de juliol de 1849.

    En aquest Quadern 6 ens capbussarem en lesperit caracte-rstic de Claret i tamb nostre. Un esperit especfic que distingia uns sacerdots dels altres, uns cristians dels altres, tu daltres mis-sioners, Claret daltres. Com ens ha caracteritzat, configurat aquest esperit al llarg de la histria? Com test forjant a tu?

    1. Introducci: El mateix esperit de Claret

    Imagina que se tapropa una persona, un sacerdot. El coneixes, s fams, arrossega multituds amb la seva predi-caci. Ha tornat duna missi a Canries, i les notcies que narriben sn fabuloses. Vol parlar amb tu dun projecte que t: formar una Congregaci de Sacerdots que siguin i sanomenessin Fills del Cor Immaculat de Maria. I ha pensat en tu. Et diu que ell tamb et coneix a tu, i que veu que tens el mateix esperit que ell.

    Exercici 1: Si Claret et crids

  • 5

    2.1. Homes grisosJo sc cristi, dit i fet. Jo sc cristi com un de

    tants. Jo sc un cristi sense cognom. Jo no sc pas un cristi de marca.

    Aquestes expressions, i daltres de semblants que haurs escoltat ms dun cop, pretenen reivindicar una nica Esglsia

    igualitria, on tots som Esglsia sense ms ni ms, sense for-mar zones privades amb la marca prpia de jesuta, salesi,

    clareti; cristians amb cognoms que van a la seva, defensen els seus interessos, i formen capelletes, en lloc destar amb tots, ser un

    ms, i treballar conjuntament. No thas sentit mai afectat per aquesta manera de considerar lEsglsia, la dicesi i fins i tot la parrquia?

    s un plantejament captivador, temptador, que sembla mostrar unes bon-dats que neguen els qui expressen la seva identitat claretiana. I no s estrany

    de trobar algun missioner clareti que shagi vist sedut pels seus tentacles, i hagi caigut a les seves xarxes. Un clareti com aquest obriria amb sospita aquest

    quadern titulat: A lestil de Claret. En llegir el ttol podria haver pensat: a lestil de Jess, aix s el que hi hauria de posar!

    No s fcil de sostreures a aquesta temptaci; sembla convincent. Com a conseqn-cia, el que s especfic queda relegat a un segon pla, com a particularitats que dificulten la

    comuni eclesial.En canvi, quan Claret que era un sacerdot dioces sense adscripci especfica fa par-

    ticipants del seu projecte particular a uns canonges de la dicesi i al mateix Bisbe, aquests aplaudeixen la seva idea.

    2. R

    eflex

    i

  • 6

    I quan proposa a alguns sacerdots, tamb diocesans, que simpliquin en aquesta obra nova i caracterstica, aquests se senten cridats no noms per mossn Claret, sin tamb per Du, a embarcar-se en aquesta gran obra.

    Tots ells van saber comprendre lEsglsia tal com lEs-perit, i no les ideologies, lhan configurada. Una Esglsia no formada per persones grises, uniformes, sin per una multiplicitat de colors, que, en lloc de fragmentar-la, la unifiquen, igual que lnica llum blanca sexpressa plena-ment en la diversitat de larc de Sant Mart.

    I lesperit que va animar Anton, Esteve, Josep, Do-mnec, Manuel, Jaume, i tots els qui continuem els seus passos, ens va pintar de foc rogenc: aquesta s la nos-tra aportaci a larc de lEsglsia.

    I tu, et sents tamb animat, acolorit per aquest esperit de foc rogenc, o thas deixat endur per la teoria dels homes grisos i has perdut el teu color, lesperit que Du nostre Senyor thavia donat, com a Claret i als seus cinc primer companys?

    Tamb es perd color per deixadesa. Ens anem des-tenyint quan el foc de lEsperit, el foc de la Farga, ens posa roents, per ens anem refredant, i esdevenim me-

    talls grisos. La mateixa Congregaci no pot escapar-se daquest procs, i necessita de tant en tant revifar el foc i posar-se roenta, per recuperar lesplendor del seu color. Alguns documents congregacionals sn expressions as-solides daquesta renovaci interior. Lhas experimentat tu tamb a nivell personal? O, ms aviat, thas deixat endur per la deixadesa, la desdia que et fa perdre color?

    De vegades, les nostres obres tendeixen a conver-tir-se en una ms, grises com una de tantes: una par-rquia ms de la dicesi, un collegi ms de leducaci catlica, una editorial catlica ms... i el nostre treball en aquestes obres segueix els criteris de les altres, sense estar acolorides per aquest esperit que han aconseguit despecificar alguns dels nostres millors documents, dei-xant de banda els seus criteris i opcions.

    En aquest quadern et convidem a recuperar la vi-vesa, a valorar amb simpatia les formulacions que la Congregaci ha aconseguit fer de lestil de Claret, a tenir-les com a bones amigues i conselleres, a con-servar-les en el cor de manera que informin, configurin la teva activitat de cada dia. Ets cridat a ser part duna gran obra. Benvingut.

  • 7

    2.2. Un capell abrandat de focAntoni Claret no va ser un capell ms, un ca-pell normal, com tants daltres. No va ser un capell gris. No podia ser-ho. Ell se sentia animat per un esperit especfic, les carac-terstiques del qual podia albirar en altres sacerdots, amb els qui va fundar la nostra Congregaci.

    Qu veia Anton en Esteve, Josep, Domnec, Manuel, Jaume, amb els quals va iniciar aquella vida perfecta-ment comuna, que reconeixia com una cosa que sentia en ell mateix? En qu distingia aquest esperit en ell i en aquelles persones, el mateix que tanima a tu?

    Aix es va preguntar la Congregaci desprs del Con-cili Vatic II, entre daltres qestions. I a aix va respon-dre-hi clarament el Captol extraordinari de 1967, en un moment convuls, ple tant de temors com desperances. Llavors es van dir unes paraules introductries que et vnen b en aquest procs de renovaci de la Farga que toca a la fi: Davant la renovaci cal prendre una decisi interior personal. Aquesta decisi ensenya Pau VI t dues formes dexpressar-se, dues direccions a seguir. La primera... s la idea daband. Diuen que per poder renovar cal abandonar moltes coses... Hi ha una segona direcci, s la justa. El Sant Pare la defineix com a so-luci de descobriments. Descobrir i trobar raons que justifiquin i expliquin les formes concretes en les quals es pugui i calgui realitzar la vida de lEsglsia i de la Con-gregaci en el mn davui, segons lesperit del Funda-

    dor. Buscar la manera dadequar... la idea germinal del Fundador en la seva Congregaci.

    Ms endavant afegeix: El fruit assaonat de lestudi i de les discussions que es van tenir, desprs duna con-sulta prvia a tota la Congregaci... es tracta dun aclari-ment sobre el carisma de Sant Antoni Maria Claret, com a Fundador de la Congregaci. I satreveix a conjecturar: Creiem que el Pare Fundador hauria rebut aquests do-cuments amb esperit sobrenatural i eclesial, amb lnim obert i ecumnic i que els hauria llegit amb fruci i fins a amb espontani i sant orgull en veure reflectit en ells la seva fesomia espiritual i apostlica. Heus ac el des-cobriment i troballa daquest esperit que ens anima, que tan decisivament ens ha influt en el mig segle darrer. Ho has descobert i trobat tu, tamb?

    imatge estranyaexperincies viscudes

    4. Aturat davant la imatge i prega des della. El que lEsperit de Du tha donat ve expressat en aquest retrat de

    Exercici 2: Meditaci davant dun quadre de Claret

  • 8

    2.3. Un capell que veu les coses duna manera diferentQuan Claret va estar de regent a Viladrau, no feia una anlisi de la pastoral parroquial de lpoca. s cert que tenia cura del b espiritual daquelles nimes de la mi-llor manera que podia (Aut 170), per ell es va veu-re impellit a respondre a una realitat ms urgent: En aquesta parrquia de Viladrau vaig comenar les missi-ons el dia 15 dagost de lany 1840, on vaig fer la novena de lAssumpci de la Verge Maria. Desprs, vaig fer una altra missi a la parrquia dEspinelves, a una hora llar-ga de Viladrau. En acabat vaig passar a la parrquia de Seva i aquesta missi ja fou ms sorollosa. Va ser molta la gent que hi va concrrer i que va convertir-se i va fer confessi general. Aqu vaig comenar dagafar fama de missioner (Aut 172).

    De manera que aix vaig romandre a Viladrau amb sovintejades sortides i tornades durant vuit mesos (Aut 173). Una imatge bastant allunyada de la de qualsevol rector parroquial.

    Claret sadona perfectament que aix va obligar-me a demanar al Superior que mexoners del crrec de Re-gent i em deixs lliure de curats i aviat em compts a la seva disposici per anar a predicar on volgus (Aut 174).

    Claret sentia en ell un esperit que el movia a res-pondre al seu entorn duna manera caracterstica. El nostre Sant Fundador va rebre aquesta vocaci per res-pondre immediatament a unes circumstncies concretes

    de lEsglsia i fins i tot del mn; el mateix Sant va arribar a descobrir-la del tot a travs del seu propi ambient, i de la interpretaci dels signes del seu temps per la inter-pretaci dels quals Du lhavia preparat (DC 67: Carisma 13). Experimentes que la teva vocaci et mou a respon-dre al teu entorn duna manera caracterstica? Perqu la profunditat amb qu vivia el misteri cristi li va permetre darribar a una resposta que... ha estat reconeguda per la Jerarquia i per la mateixa experincia com a capa de ser viscuda per altres i contribuir al b de lEsglsia i del mn, encarnada en cultures diferents i adaptades a les necessitats dels diferents ambients (ibdem). O sigui, que el que sentia Claret segurament ho sentis tu, oi?

    Claret veia que la gent estava assedegada de la Pa-raula; per aix es llanava a anunciar-la: Les societats es troben defallides i famolenques des que no reben el pa quotidi de la paraula de Du (Aut 450). No se sentia com un capell ms, sin com un missioner.

    A Claret, de vegades li costava de creure que Du li ha-via donat un do particular, i no sexplicava com els altres sacerdots no sentissin la mateixa cremor en el seu cor: Ni s comprendre com els altres sacerdots que creuen aquestes mateixes veritats que jo crec, i que tots hem de creure-hi, no prediquen ni exhorten per preservar la gent de caure a linfern (Aut 13).

    Avui dia seguim fent lexercici de la interpretaci dels signes dels temps. Els nostres Captols generals i pro-vincials procuren escoltar les crides que des de la realitat de lEsglsia i del mn afecten la nostra missi.

    La finalitat daquest exercici s que et deixis interpellar per les crides que la realitat fa al teu esperit missioner, al teu ser clareti. Ja than aplanat el cam: els Captols; segurament tamb els germans de la teva prpia comunitat ja shan deixat interpellar per la realitat i han escrit el que els afecta della. Llegeix el que diuen, i subratlla all que ara timpacta ms:

    1. Des de lltim Captol General (cf. HAC 1-2).

    2. Des de lltim Captol Provincial.

    3. En la teva localitat (potser reflectit en la programaci de la teva comunitat).

    Exercici 3: Deixar-se afectar per les crides de la realitat

  • 9

    2.4. Un capell que respon amb senyClaret no es quedava quiet davant all que veia al voltant seu: En veure la facilitat amb qu peca la gent, amb la mateixa amb qu es beuen un got daigua, com de per riure o per divertiment; en veure la multitud que est contnuament en pecat mortal, caminant aix cap a la mort i cap a linfern, jo no puc tenir reps, haig de crrer i de cridar (Aut 11).

    Us dic amb franquesa que jo, en veure els pecadors no tinc reps, no em puc aquietar, no tinc consol, el meu cor se men va darrere dells, i perqu vosaltres enten-gueu una mica aix que em passa em servir daquesta semblana (Aut 211). La caritat murgeix, mimpelleix, em fa crrer duna poblaci a una altra, mobliga a cridar (Aut 212).

    I com hi respon Claret? De vegades podem creure in-gnuament que, donada la seva empenta, es movia a impulsos, com un ressort, sense ms circumspecci. Aix s no conixer les seves llargues hores doraci, destudi, la seva reflexi, tal com ho reflecteix en la seva mateixa Autobiografia.

    Claret actuava mogut totalment per les crides que rebia del mn. Mostrava la seva espiritualitat en la res-posta, com veiem, per exemple, en lobedincia amb qu actuava: Tenia per mxima inalterable de no anar mai a predicar a cap parrquia ni dicesi sense lordre expressa del meu prelat (Aut 194). Mantenia les seves opcions; per exemple, en la seva negativa a dedicar-se a la curaci de malalts a Viladrau malgrat el seu xit: Els malalts de la poblaci i molts daltres que portaven de fora, tots es posaven bons. I com que daqu va estendres la fama... (Aut 180). Comptava amb les seves estratgies pasto-rals i tamb amb els seus mtodes, molts dels quals ens explica en la seva Autobiografia: Estimulat a treballar per la major glria de Du i salvaci de les nimes, com he dit fins aqu, dir ara de quins mitjans em valia per aconseguir aquest fi, segons que el Senyor va donar-me a conixer com a ms propis i adequats (Aut 264). Era un missioner que actuava amb seny.

    Avui dia, la Congregaci missionera segueix esfor-ant-se per respondre a la realitat des dunes opcions i criteris.

    Ja amb la renovaci del Concili, el Captol de 1967 va establir la nostra direcci fonamental o orienta-ci general, essent aquesta el servei de la Paraula, considerat com a ministeri caracterstic; va establir aix mateix els criteris per a lelecci de les formes del servei de la Paraula i dels mitjans dexpressi i difu-si, assenyalant expressament que el nostre institut no se sent lligat a cap forma histrica ni a cap mtode concret. A ms, va remarcar que en la planificaci del treball apostlic no es perdi de vista lordre de les prefe-rncies requerides pel nostre esperit (Cap. Gen. 1967 47-54). En el Quadern 5 hem tractat mpliament aquest tema.

    La gran reflexi sobre la nostra missi (lesfor per aclarir la doctrina sobre la missi claretiana i per asse-

  • 10

    nyalar-ne unes lnies de programa, MCH 2) la va realit-zar el Captol de 1979 i va quedar plasmada en la carta programtica La Missi del Clareti avui (MCH), fruit dun itinerari amb una participaci particularment sig-nificativa, on va sorgir el propsit destudiar el tema de La missi del clareti, avui: un estudi amb sentit projectiu que havia de ser realitzat per tota la Congre-gaci; el Captol en seria, en el seu moment, lintrpret natural (Presentaci MCH). Va ser el despertar mis-sioner i evangelitzador de lEsglsia daquell temps, el que va suscitar tamb entre nosaltres lanhel per redescobrir i revifar la nostra vocaci missionera i apos-tlica (MCH 2).

    El valor ms gran de la MCH s la seva relectura de la missi claretiana (cf. segona part del document capitular): Una aproximaci a les fonts histriques i doc-trinals... que ens permetin de destriar lactualitat del nos-tre carisma missioner. Et sembla actual el teu carisma

    missioner? Tens ganes de descobrir ara, en tu, aquest anhel de la teva vocaci missionera?

    Posteriorment, altres Captols Generals van seguir aprofundint en alguna de les dimensions daquesta mis-si claretiana, com el de 1991 (Servidors de la Paraula), ats que els Claretians, per haver estat cridats carism-ticament a anunciar la Bona Nova, ens hem sentit especi-alment interpellats per la urgncia duna Nova Evangelit-zaci detectada per Joan Pau II, o el de 1997 (En Missi proftica),que recollia la proposta del Snode universal de Bisbes de 1994, perqu considerem que laspecte prof-tic s una dimensi de la nostra vida missionera.

    S. Quan mirem lentorn amb el nostre cor abrandat, no podem quedar-nos quiets sin que hem dactuar amb seny, desprs de reflexionar i pregar com vol Du que collaborem amb lEsperit en aquest moment. El nostre sser missioner, que s el nostre sser clareti, est viu, atent, actualitzat, inquiet, esperanat, actiu...

    A lexercici anterior vas repassar aquelles crides de la realitat que tinterpellen.

    3. Pensa en all que has reflexionat ltimament sobre la teva manera dactuar com a missioner.

    Exercici 4: La teva resposta a les crides de la realitat

    2.5. Tenim opcionsSom una Congregaci amb opcions. Les va elaborar, com havia de ser, el Captol General dedicat a La Missi del Clareti avui (1979), i successivament han estat rea-firmades pels Captols posteriors, incidint en algunes particularitats segons les exigncies dels temps. El nou Directori de 2011 les inclou en el captol sobre la nostra missi (cf. Dir 110 i s).

    El nostre apostolat i la selecci de les nostres obres han de desenvolupar-se des dunes opcions que mani-festin el nostre comproms fonamental de missi, ser-vint-nos de tots els mitjans i seguint el criteri dall ms urgent, oport i efica. Aquestes opcions sn actituds apostliques constants, que han de guiar i articular tota la nostra acci missionera.

    Es parla en primer lloc del nostre comproms fona-mental de missi; a continuaci, del criteri i final-ment de les opcions. El criteri va ser expressat en aquesta lnia pel Captol de 1967, que veia Claret im-pulsat per una afinada sensibilitat davant dall que s ms urgent, oport i efica (n. 12) i (ens veia) a nosal-tres caracteritzats igualment per la nostra sensibilitat

    davant dall que s ms urgent, oport i efica en cada temps i lloc, sense ancorar-nos en mtodes o estructu-res dapostolat (n. 24); i explicat amb detall en la MCH (n. 164-166).

    Ens interessa de saber com entn (la MCH) les opci-ons, perqu les considera com a actituds constants, tant de tota la Congregaci com teves; actituds, a ms, que han de guiar tota la teva acci missionera, com tamb la de lInstitut. Vius aquestes actituds? Et guies per elles en la teva activitat? Aix s fonamental, ja que, com he dit abans, entenem la nostra missi com a col-laboraci en la missi que lEsperit porta endavant en la histria, s a dir, que sn les actituds que necessites per collaborar amb lEsperit Sant, com a clareti que ets.

    No testranyis si hem daturar-nos en aquest punt. Ja el Captol General (1985), que va reflexionar sobre el clareti en el procs de renovaci congregacional (CPR), en el n. 77 veu que cal insistir en dues coses:

    seris de coherncia del nostre ser missioner i de realisme davant els desafiaments del nostre mn.

    -satger, sin una actitud, un estil de vida que exigeix

  • 11

    renncia evanglica a tot all que dificulta el nostre servei al Regne de Du, com a claretians.

    Aquestes opcions sn:

    gelitzadors.

    com a clareti el teu servei al Regne. Aix saconsegueix quan es viuen com a actituds apostliques constants, que guien i articulen tota la teva acci missionera, com diu el Directori.

    una per una i preguntat si vius aquestes actituds en la teva activitat missionera.

    Una evangelitzaci missionera

    conversi; per convidar-los constantment a mantenir-se en el fervor de la primera conversi i, finalment,

    Una evangelitzaci inculturadadileg de vida que sempre t en compte els

    altres i no exclou ning... en perfecta fidelitat al contingut de lEvangeli i en total comuni amb lEsglsia

    Una evangelitzaci proftica i alliberadora

    les situacions infrahumanes de pobresa i dinjustcia, la manca de llibertat religiosa... i seguint lexemple del Fundador, fas arribar a tots els homes el missatge de salvaci proclamat des de la perspectiva dels pobres

    Una evangelitzaci en missi compartida

    Una evangelitzaci multiplicadora de lders evangelitzadors

    Exercici 5: Confrontant les opcions missioneres

  • 12

    2.6. Hi ha formes i maneresQuan Claret ho deia, es retratava ell mateix:

    Un Fill del Cor Immaculat de Maria... procura per tots els mitjans encendre tothom amb el foc de lamor div (Aut 494). Per tots els mitjans, va escriure.

    La seva vocaci a predicar la Paraula era clara, i aix hem assumit que el nostre ministeri propi s el servei de la Paraula. Ens ha costat molt dassumir la varietat de formes daquest servei.

    I aix que ms duna vegada ho hem confirmat a la Congregaci, com en el Captol General de 1991 (cf. SP 19), que expandeix el nostre servei privilegiat de la Pa-raula en un conjunt dexpressions diverses: La predica-ci missionera itinerant, el ministeri de la paraula escrita, en les seves mltiples formes, i la seva expressi artsti-ca (la paraula cantada, visual, dansada, etc.).

    Quan va fundar la Congregaci, Claret es dedicava a les missions populars ; i aquesta va ser juntament amb els exercicis espirituals la principal ocupaci de lInstitut naixent. A lAutobiografia, Claret sentret a detallar coses prctiques que a ell li havien donat bon resultat a les missions, perqu els Missioners Clare-tians aprofitessin la seva experincia. Ms tard, el P. Xifr publica al 1867 El Espritu de la Congregacin, on dedica dues de les tres parts a les missions: una amb qestions prctiques i una altra sobre els seus con-tinguts.

    Tot i que hem de notar que tant el P. Claret, en els seus correries apostliques, com la primera comunitat de Missioners, es dedicaven tamb a donar exercicis. La mateixa publicaci de Xifr dna consells i ofereix matries amb aquesta finalitat. Responia a lestratgia de Claret de cuidar els qui havien de sostenir amb el seu treball pastoral els fruits que ell havia aconseguit amb la seva missi, particularment la denfervorir els

    sacerdots que portaven les parrquies dels llocs on havia predicat: Quan anava a una poblaci, no sola-ment predicava cada dia els sermons de la funci, sin que tamb predicava un serm als sacerdots a part... i donava exercicis espirituals. Els Exercicis de sant Ignasi sn un mitj molt poders de qu mhe servit per a la conversi dels sacerdots, que s per cert lempresa ms difcil; tanmateix, sempre he vist resultats felicssims de moltssims sacerdots que shan convertit de deb, i no pocs nhan sortit molt zelosos i fervorosos predicadors. (Aut 304, 474, 308).

    Per lestratgia de missi de Claret ja lhavia portat ms lluny: Mentre anava predicant duna poblaci a lal-tra, rumiava com ho faria perqu fos ms durador el fruit de les missions i dels exercicis espirituals que donava, i sem va acudir que seria un mitj molt poders de donar per escrit els mateixos ensenyaments que els donava de paraula... Per poder-los propagar millor vaig pensar de fundar la Llibreria Religiosa... A fi de poder donar i vendre com ms barat millor, vaig pensar destablir una Impremta Religiosa (Aut 475, 476, 329). Aix, Claret no noms referma el fruit de la Missi amb els Sacerdots i altres agents estables als quals ha donat Exercicis durant la Missi, sin que els deixa fulls i llibres impresos que fessin durador aquest fruit, i cerca per a aix el mitj de la Impremta i Llibreria religiosa. Tot un pla que com-pleta el seu servei missioner de la Paraula amb diverses maneres i mitjans.

    En qualsevol cas, tot estava relacionat amb la predi-caci i per aix va ser acceptat tamb com a apostolat propi de la Congregaci. Fins que...

    La primera crisi va arribar quan el P. Claret proposa que tinguem escoles. El Fundador sadona perfecta-ment de limpacte que pot causar en els seus missioners aquest nou front apostlic. Per aix, es cura en salut. (Pots trobar un testimoniatge de primera m en la carta de Claret al P. Xifr recollida en lAnnex 1).

    La proposta va anar endavant i la Congregaci es va obrir a un nou mitj del servei de la Paraula, fins al punt que avui s un dels ms consolidats.

    Per encara havia de fer un pas ms que fins i tot semblava contradir litinerari inicial. Claret va demanar deixar la regncia de parrquies per dedicar-se a la pre-dicaci, i lInstitut va seguir en la mateixa lnia de llibertat de moviment, sense agafar cap parrquia... fins al 1900, any en qu accepta la primera parrquia a Andacollo, Xile. Xile havia estat, en efecte, la primera missi clare-tiana en el continent americ, del qual digu el Fundador: Malegro per lacceptaci de la fundaci a Xile... Jo ja sc vell... si no fos per aix, hi volava (Carta a Xifr del 16 de novembre de 1869, un mes abans daquesta fundaci).

    Aquesta nova intuci quedaria recollida molt ms tard en el Captol de 1967: La Congregaci, que va ni-xer a lEsglsia amb una missi supraparroquial, per que en el decurs de la seva histria va anar acceptant parrquies moguda per la seva mateixa adaptabilitat apostlica, prestar dara endavant aquest servei a lEs-glsia... (n. 61).

  • 13

    1. Anota totes les teves activitats apostliques, personals i de la comunitat.segons la seva primacia

    3. Mira el temps que dediques a les primers i quin a les ltimes4. Ara, para atenci en com actues en cada una delles. A cada una fes-te aquesta pregunta: respon a lestil propi

    Exercici 6: Posar ordre en els teus serveis apostlics

    El ms important s, duna banda, la ra que ho jus-tifica i, daltra banda, les maneres de dur-ho a terme. La ra: En atenci a les urgncies i possibilitats del mi-nisteri de la Paraula a la parrquia actual, s a dir, el criteri dall ms urgent, oport i efica. Sindica la ma-nera: Per mantenir-se fidel al seu propi carisma dins daquest ministeri, lInstitut demana als seus missioners una actitud oberta a les noves perspectives i concrecions de la Parrquia Missi avui, en vistes a fer de cadascu-na de les nostres parrquies una autntica comunitat missionera.

    La qesti de les formes, de ladaptabilitat apos-tlica de la qual parlen els capitulars, sestn a altres ministeris, a altres mitjans possibles, com diu la de-finici del missioner.

    2.7. Tot shi val?Per... no estarem privilegiant massa el servei pasto-ral en estructures estables, en detriment de mediacions que expressin millor la itinerncia missionera i potser poguessin respondre de manera ms creativa a les ne-cessitats davui? Per qu tenim encara tan pocs equips pastorals especialitzats i ens costa tant de treballar en equip? No hauran proliferat en excs les iniciatives

    apostliques plantejades sense un suficient discerni-ment comunitari? (HAC 22). Aquestes han estat al-gunes preocupacions que han emergit amb fora en el procs capitular ltim i recollides en HAC 22.

    El document del XXIV Captol General distingeix: La diversitat apostlica s una riquesa; la dispersi, un pe-rill, sobretot si es deu a la primacia dels interessos per-sonals sobre els projectes comuns, la comoditat o la falta de creativitat o daudcia missionera (HAC 22).

    I per aquest motiu, disposats a revifar la intuci, disponibilitat i catolicitat a qu ens animen les Constitu-cions (cf. CC 48), ens sentim cridats a destriar quins estils, ministeris, posicions i compromisos hem de privilegiar i quins projectes podem dur conjuntament a terme.

    s a dir, pot ser que hem arribat a confondre per tots els mitjans possibles amb un tot shi val, i com hem actuat al llarg de la nostra histria, ens sentim im-pulsats a examinar-nos per ser fidels al nostre carisma originari.

    Ja el mateix Captol General que parlava de la multi-plicitat del servei de la Paraula (cf. SP 19) advertia se-riosament: Sempre que responguin a les caractersti-ques fonamentals del nostre carisma i dels signes dels temps i sembla que aix de vegades no ho hem tingut en compte.

  • 14

    Desprs duna breu oraci i una motivaci, es comena compar-tint en comunitat aquelles aportacions del Projecte Comunitari que ens han ajudat al llarg del treball daquest quadern (particularment els exercicis 3, 5 i 6).Quina aportaci especfica a la missi de la dicesi (o, si no procedeix, de lEsglsia

    universal) est realitzant la comunitat?Es podria fer tamb un reps agrat de la histria missionera de la Comunitat. En aquest

    cas, es tenen preparats des dabans de la reuni, alguns documents que pertanyin a la seva memria apostlica. Durant la trobada comunitria tots dialoguen. Es tracta de destacar aque-lles fites ms significatives en qu la Comunitat ha anat actualitzant la seva missi als signes dels temps, en fidelitat al carisma.

    3. Suggeriments per a la reuni com

    unitria

  • 15

    Un temps de silenci per-qu parli Du. Procura que el lloc de la lectio divina i lhora del dia et permetin el silenci exterior, preliminar ne-cessari del silenci interior. El Mes-tre s aqu i et crida (cf Jn 11,38), i per sentir la seva veu has de prescindir de les altres veus, per sentir la Paraula has dafluixar el to de les teves paraules.

    Alguns temps sn ms apropiats que uns altres per al silenci: el cor de la nit, primera hora del mat, el capvespre... Tu mateix, segons el teu horari de treball, per roman fidel a aquest temps i determinal en la teva jornada duna vegada per sempre. No s seris dacudir al Senyor a loraci no-ms quan pots disposar duna estoneta lliure en els teus compromisos, com si el Senyor shagus dadaptar al teu ritme de treball. I no diguis mai: No tinc temps, perqu s com si et declaressis idlatra: el temps de la teva jornada est al teu servei, i tu no nhas pas de ser el seu esclau.

    Embolcallat, doncs, de silenci, i el temps de la lectio divina po-sar ritme a la teva vida. Saps que cal pregar sempre, sense can-sar-ten mai (cf Lc 18,1-8; 1Te 5,17), per saps tamb que necessites un temps concret, dedicat explcitament a loraci, per sostenir aquesta memria de Du durant tota la jornada. Sigues un enamorat del Senyor, i no et sabr greu de dedicar-li una mica del temps que, cada dia i sense fatiga, consagres als teus germans de comunitat o als teus amics.

    I no oblidis que aquest temps per a la lectio ha ser suficientment llarg, no noms un moment breu. Has de recuperar la calma, estar en pau, i no nhi ha prou amb uns minuts. Els Pares diuen que per a la lectio divina cal una hora com a mnim.

    Fer la lectio divina puntualment, cada dia, no et dispensa dexaminar la relaci entre la Paraula i les paraules. Aquestes, per la seva quantitat i la seva qualitat, poden sufocar la veu divina i no permetre que aquella creixi i doni fruit en tu (cf. Mc 4,13-20). Quin sentit t llegir qualsevol cosa, alimentar-se amb arguments mundans, fer lectures que deixen profundes petjades dimpuresa en el cor, i pretendre desprs viure de la Paraula que surt de la boca de Du? Si en la teva vida no poses vigilncia sobre la relaci Paraula/paraules, ests condemnat a seguir sent un diletant, un odor paralitzat enfront del que hauria de ser un veritable cam diniciaci.

    4. Pistes per a la lectio divina

  • 16

    Dimecres, 16 de juliol de 2014. Mare de Du del Carme [165 aniversari de la fundaci: Cal CMF, 217-224]Za 2,14-19Sl 22,1-16Ef 1,3-6.11-12Mt 12,46-50

    (Del temps:Is 10,5-7.13-16Sl 93Mt 11,25-27)

    Fa 165 anys, lEsperit va suscitar una nova famlia a lEsglsia (HAC 37), fonamentada en el compli-ment de la Paraula. Llegeix el Salm 22 com ho va fer Claret aquell dia: la vostra vara i el vostre bast, la Creu i Maria, pilars de la nova famlia. Aplica tot el salm a la teva vida claretiana (cf. Aut 490). Has estat elegit en la persona de Crist, has estat destinat en la persona en Crist, per adquirir la forma de Crist, a ser el seu fill.

    Dijous, 17 de juliol de 2014Is 26, 7-9.12.16-19Sl 101Mt 11,28-30

    Per ser un bon missioner clareti cal comenar per la humilitat (Aut 341) La humilitat s com larrel de larbre, i la mansuetud ns el fruit (Aut 372). Perqu aprenguem de Jess, per ajudar-nos a con-figurar-nos amb Ell, a prendre la seva forma, el Pare ens dna cops dhumiliacions a la nostra vida, la forja de la vida quotidiana (Aut 342).

    Dissabte, 19 de juliol de 2014Mi 2,1-5Sal 10Mt 12,14-21

    Com Claret, than cridat a tenir la forma de Crist, profetitzada per Isaes: Hi havia passatges que em feien tan forta impressi, que em semblava que sentia una veu que em deia a mi el mateix que llegia. Molts eren aquests passatges, per singularment els segents: Isaes 41,9: jo the pres de lextrem de la terra i the cridat de les seves terres llunyanes. Amb aquestes paraules coneixia com el Senyor mhavia cridat sense cap mrit de part de ptria, pares ni meva. I vaig dirte: tu ets el meu servent; jo the escollit i no the rebutjat (Aut 114).

    Divendres, 18 de juliol de 2014Is 38,1-6.21-22.7-8Is 38Mt 12,1-8

    Format a la farga de la misericrdia (Aut 270), has aprs a ser misericordis com el Senyor del Dissabte. Than cridat a vessar la misericrdia de Du sobre els pobres (Aut 322) fins que arribin a cantar les misericrdies eternes de Du i tu siguis benet per ells (Aut 213).

  • 17

    Dilluns, 21 de juliol de 2014Mi 6,1-4.6-8Sl 49Mt 12,38-42

    Lnic Signe per a la teva vida missionera s Jesucrist. Ests cridat a imitar-lo, a assolir la seva forma. Fou posat com a signe de contradicci, fou perseguit en la seva doctrina, en les seves obres i en la seva persona, fins a treure-li la vida a fora dultratges, de turments i dinsults, sofrint la mort ms ignominiosa i dolorosa que pot patir-se sobre la terra (Aut 222).

    Diumenge, 20 de juliol de 2014. Diumenge XVI de durant lanySv 12,13.16-19Sl 85Rm 8,26-27Mt 13,24-43

    Than cridat a sembrar la bona llavor, com el Fill de lHome, en el camp del mn, per formar ciutadans del Regne. El somni de lapatia tadorm, i aix facilites que sembrin jull en aquell forms camp (Aut 717). Has de conrear la mirada per destriar, com Claret, el jull enmig del blat. Que el teu cor missioner es trenqui de pena i creixi en tu el desig devangelitzar i que siguin enviats ms missioners al camp del mn (Aut 728).

    Dimarts, 22 de juliol de 2014. Memria de santa Maria MagdalenaCt 3,1-4 (o 2Co 5,14-17)Sl 62Jn 20,1.11-18

    (Del temps:Mi 7,14-15.18-20Sl 84)

    Maria Magdalena s la primera que rep lenviament del Ressuscitat: Vs a trobar els meus germans.... La primera missionera de lexperincia del Ressuscitat: He vist el Senyor. Superant les teves prpies llgrimes en la trobada amb el Senyor loraci, ests cridat a anunciar la Paraula rebuda i viscuda des de lexperincia de Du.

    Divendres, 25 de juliol de 2014. Solemnitat de sant Jaume, apstol i copatr [Cal CMF, 225-230]Ac 4,33;5,12.27-33; 12,2Sl 662 Co 4,7-15Mt 20,20-28

    Ets cridat a beure el calze del Senyor, com sant Jaume, a donar la teva vida per la salvaci del mn: Aqu vnen els fills de la Congregaci del Cor Immaculat de Maria; diu set, el nombre s indefinit; aqu vol dir tots. Els anomena trons perqu com a trons cridaran i faran sentir la seva veu; tamb per lamor i zel, com sant Jaume i sant Joan, que foren anomenats fills del tro. I el Senyor vol que jo i els meus companys imitem els apstols sant Jaume i sant Joan en el zel, en la castedat i en lamor a Jess i Maria (Aut 686). El tresor de la crida al ministeri el realitzes en la fragilitat i debilitat de la teva condici.

    Dissabte, 26 de juliol de 2014. Memria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de DuJr 7,1-11Sl 83Mt 13,24-30

    Ets cridat a sembrar la bona llavor, com el Fill de lHome, en el camp del mn, per formar ciutadans del Regne. El son de lapatia et fa dormir i facilites que se sembri el jull en el forms camp (Aut 717). Has de conrear la mirada per destriar, com Claret, el jull enmig del blat. Que el teu cor missioner es parteixi de pena i creixi en tu el desig devangelitzar i que siguin enviats ms missioners al camp del mn (Aut 728).

    Dimecres, 23 de juliol de 2014. Memria de santa Brgida, patrona dEuropaJr 1,1.4-10Sl 70Mt 13,1-9

    (Del temps:Ga 2,19-20Sl 33Jn 15,1-8)

    La Paraula de Du es compleix a la teva vida, com a la de Claret: En aquest temps va complir-se en mi all de lEvangeli que les espines havien ofegat el bon blat. El pensar de continu en mquines, telers i composicions em tenien tan absorbit que no tenia esma per pensar en res ms (Aut 65). Ets cridat a donar fruit abunds, centrant la teva vida en lacolliment de la llavor de la Paraula, superant la temptaci de lactivisme o del no fer res perqu no ofegui ni cremi la crida a la missi.

    Dijous, 24 de juliol de 2014Jr 2,1-3.7-8.12-13Sl 35Mt 13,10-17

    Si deixes que el teu cor sesmussi, perds la capacitat de veure-hi i de sentir-hi, i el procs de la Farga i les propostes de la lectio no tajudaran ni a guarir-te ni a avanar en el teu procs de conversi. Trobes la felicitat si sesponja el teu cor, perqu veus i sents la crida del Senyor i els clams del nostre mn, que et llancen a la missi: Veient que Du Nostre Senyor, sense cap mrit meu, sin nicament pel seu beneplcit, em cridava perqu fes front al torrent de corrupci i mescollia per guarir de les seves dolences el cos mig mort i corromput de la societat, vaig pensar que mhavia de dedicar... (Aut 357).

  • Diumenge, 27 de juliol de 2014. Diumenge XVII de durant lany [Beat Jos Mara Ruiz, formador i mrtir: Cal CMF, 231-236]

    1Re 3,5.7-12Sl 118Rm 8,28-30Mt 13,44-52

    Pel tresor del ministeri, que portes en la fragilitat del teu atuell de fang, ho has venut tot. En cada etapa ets cridat a aprofundir en aquest tresor; qu ests disposat a donar avui per ser un bon missioner?: Convenudssim, doncs, de la utilitat i de la necessitat de lamor per ser un bon missioner, vaig mirar de cercar aquest tresor amagat, encara que calgus vendremho tot per fer-mel meu... (Aut 442). El P. Jos M. Ruiz es va vendre a si mateix per portar a la culminaci el tresor de la missi que li havia estat encomanada. s lEsperit el qui ens ajuda en la nostra debilitat per ser fidels a la missi.

    Dilluns, 28 de juliol de 2014 [Beat Toms Cordero i companys, mrtirs a Fernn Caballero: Cal CMF, 237-241]Jr 13,1-11Dt 32Mt 13,31-35

    s lEsperit qui fa crixer el gra de la vocaci per a la missi, i encara sense acabar de ser arbust ja el fa capa per niar-hi ocells a les seves joves branques, com els joves claretians del Seminari de Zafra, martiritzats a Fernn-Caballero. Tu ests cridat a ser llevat de Du que faci fermentar la massa del mn, obrint la teva boca per anunciar el que s secret, imitant el Senyor, que fa fermentar la Paraula en el cor.

    Dimarts, 29 de juliol de 2014. Santa Marta [P. Cndid Casals i companys, mrtirs: Cal CMF, 243-248]1Jn 4, 7-16Sl 33Jn 11,19-27

    (Del temps:Jr 14,17-22Sl 78)

    Els mrtirs claretians de Tarragona tamb ressuscitaran, perqu van ser fidels a la crida daquell que havia de venir al mn per amor a nosaltres. Tu tamb has estat enviat per Du al mn, com Jess, per donar-li vida amb lEsperit que tha donat, perqu romans en el seu amor, com els mrtirs.

    Dimecres, 30 de juliol de 2014Jr 15,10.16-21Sl 58Mt 13, 44-46

    Pel tresor del ministeri, que portes en la fragilitat del teu atuell de fang, ho has venut tot. En cada etapa ests cridat a aprofundir en aquest tresor; qu ests disposat a donar avui per ser un bon missioner?: Convenudssim, doncs, de la utilitat i de la necessitat de lamor per ser un bon missioner, vaig mirar de cercar aquest tresor amagat, encara que calgus vendremho tot per fermel meu... (Aut 442).

    Dijous, 31 de juliol de 2014. Sant Ignasi de Loiola, sacerdot i copatr [Cal CMF, 249-253]Jr 18,1-6Sl 145Mt 13, 47-53

    Ests a les mans del Senyor com el fang a les mans del terrisser. En el Regne del Cel, ell tha cridat a ser pescador dhomes, perqu aquesta pesca s figura de la missi i la necessitat que tenien de ser enviats (Aut 196). En fer-te pescador, has entrat en una nova famlia (HAC 37), que t un tresor de 165 anys, don has de treure coses noves i coses velles. Aix et donar saviesa per saber on tirar la xarxa. I aix, tot i que els pobles on menviava eren molt dolents i estaven desmoralitzats, sempre shi feia gran fruit, perqu Du mhi enviava (Aut 198).

    Divendres, 1 dagost de 2014. Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe, doctor i copatr [Cal CMF, 257-262]Jr 26,1-9Sl 68Mt 13, 54-58

    De larca de la nova famlia es treu saviesa. Claret va aprendre de la saviesa de sant Alfons M. de Li-guori per predicar (Aut 300). s la saviesa del Regne, la de Jess, do de lEsperit. Aquest tresor el portes en latuell de la teva condici de fill de fuster, que no sempre ser acceptat. La fora de la missi es realitza en la debilitat. Permet que lacci de lEsperit es realitzi a travs de les teves limitacions i les de la teva nova famlia.

    Dissabte, 2 dagost de 2014Jr 26,11-16.24Sl 68Mt 14,1-12

    A tu, com Jeremies, certament tha enviat el Senyor a predicar. I com ell, com el Baptista, com Jess, la realitzaci de la missi comporta els seus maldecaps, les seves contrarietats. Per lEsperit ve en ajuda de la teva debilitat, manifesta el seu poder com Herodes el veu en Jess. El Senyor escolta els gemecs de lEsperit daquell a qui envia; el teu cor reviur.

    18

  • Diumenge, 3 dagost de 2014. Diumenge XVIII de durant lany Is 55,1-3Sl 144Rm 8,35.37-39Mt 14,13-21

    Cap contrarietat de la missi no podr apartar-te de Crist, vencers per aquell que et va enviar. Les empreses ingents les podrs dur a terme grcies a lEsperit de Jess: Dnals menjar tu mateix. Mogut per la compassi divina, en tindrs prou amb poca cosa per multiplicar els fruits de la missi. Les societats es troben defallides i famolenques des que no reben el pa quotidi de la paraula de Du (Aut 450).

    Dilluns, 4 dagost de 2014. Sant Joan Maria Vianney, patr dels sacerdotsJr 28,1-17Sl 118Mt 14,22-36

    Tu no treballes pel teu propi compte ni recolzat en les teves soles forces, com Ananies. A tu, com Je-remies, el Senyor s que tha enviat. Per aix podrs dur a terme empreses ingents, grcies a lEsperit de Jess: Dnals menjar tu mateix. Mogut per la compassi divina, et bastar amb poca cosa per multiplicar els fruits de la missi. Les societats es troben defallides i famolenques des que no reben el pa quotidi de la paraula de Du (Aut 450).

    Dimarts, 5 dagost de 2014Jr 30,1-2.12-15.18-22Sl 101Mt 15,1-2.10-14

    Les contrarietats de la missi colpegen la barca. No vas sol, sin amb la teva nova famlia (HAC 37). No vas sol, sin amb Jess: la seva Paraula tinfon nim a tu i a la teva comunitat. La gent des de la riba espera la Salut. No et deixis engalipar per la por, que no tenfonsin les dificultats, no dubtis de la fora de lEsperit que viu en tu i et llana, com Jess, a guarir.

    Dimecres, 6 dagost de 2014. Festa de la Transfiguraci del SenyorDn 7,9-10.13-14Sl 962Pe 1,16-19Mt 17,1-9

    Tu has vist la grandesa del Senyor. Tu has sentit la veu del Senyor. El teu anunci no es basa en teories, sin que ets testimoni, perqu ests amb Jess a la muntanya de loraci. Saps que a la gent li fa b parar esment a la Paraula que proclames, que s llum que brilla en la foscor. Tu has estat enviat a fer nixer aquesta llum al cor de la gent.

    Dijous, 7 dagost de 2014Jr 31,31-34Sl 50Mt 16,13-23

    Illuminant els cors, fas brollar en la gent la fe en el Messies, el Fill de Du viu. I el Senyor segella una aliana amb ells, i grava en els seus cors la seva voluntat. s obra de lEsperit del Pare en tu. Aprenent de Jess, lhumil de cor, saps que no s fruit teu, de la teva carn i os, sin del Du que tenvia. I, lluny de pensar com els homes, tens la ment de Crist.

    Divendres, 8 dagost de 2014. Sant Domnec de Guzmn, religisNa 2,1.3; 3,1-3.6-7Dt 32Mt 16,24-28

    Enmig daquest rebombori, mentre oa la santa Missa, vaig recordar-me dhaver llegit de molt petit aquelles paraules de lEvangeli: Qu en traur lhome de guanyar tot el mn si finalment perd la seva nima? Aquesta sentncia va causar-me una profunda impressi... fou per a mi una sageta que va fe-rir-me el cor; jo pensava i rumiava qu faria (Aut 68). Qu fars tu? Lliurar-te a lenrenou de coses de la carn i la sang, Du espera que compleixis els teus vots de missioner, que et carreguis la creu de la missi, perqu ets el seu herald que pregona la pau, com Jess, lEnviat, al qual segueixes, i trobars el gust de viure.

    Dissabte, 9 dagost de 2014. Festa de santa Teresa Beneta de la Creu, verge i mrtir, copatrona dEuropaHa 1,12-2, 4Sl 9Mt 17,14-20

    (Festa:Sir 51,1-12Sl 30Mt 10,28-33)

    Amb poca cosa, lEsperit realitza en tu empreses ingents. La missi no es basa en el poder de la teva carn i sang, sin en la fora de Du, que dna vida al just. Tu no pots guarir, perqu el Salvador s un altre; per ell tenvia i per la teva fe en Ell res no ts impossible. Ets herald de Du, estigues a laguait, per veure qu em respondr el Senyor.

    19

  • 20

    Dimarts, 12 dagost de 2014Ez 2,83,4Sl 118Mt 18,1-5.10.12-14

    El Senyor talimenta i et sadolla amb la seva Paraula, i et mana proclamar el seu missatge. I el Senyor no vol que es perdi ni un de sol daquells a qui has estat enviat, sin que el teu esperit missioner et mogui a buscar el qui sha perdut, fins a el ms petit. Una de les coses que ms mha impellit a ensenyar els nens ha estat lexemple de Jesucrist i dels sants. Jesucrist diu: Deixeu que els nens vinguin a mi i no els ho destorbeu, perqu dels qui sels assemblen s el regne del cel (Mc 10,14) (Aut 276).

    Diumenge, 10 dagost de 2014. Diumenge XIX de durant lany1Re 19,9a.11-13aSl 84Rm 9,1-5Mt 14,22-33

    Les contrarietats de la missi colpegen la barca. No ests sol, sin amb la teva nova famlia (HAC 37). No vas sol, sin amb Jess: la seva Paraula tinfon nim a tu i a la teva comunitat. Qu no faries pel b dels teus germans? No et deixis engalipar per la por, que no tenfonsin les dificultats, no dubtis de la fora de lEsperit que illumina la teva conscincia i llanat, com Jess, a guarir.

    Dilluns, 11 dagost de 2014. Memria de santa Clara, vergeEz 1,2-5.24-28cSl 148Mt 17,22-27

    El Senyor et va comunicar la seva Paraula, la m del Senyor es va apoderar de tu, ets el seu herald, el seu missioner. Com a enviat, destries, igual que Jess, el que has devitar per no donar mal exemple als qui has estat enviat. I aprens del bon exemple dels germans de la teva nova famlia missionera (HAC 37): En tots ells tenia jo coses per aprendre, ja que em donaven exemple de totes les virtuts, particularment dhumilitat, obedincia, fervor i desig destar sempre treballant. Mai no es va veure en cap dells displicncia per anar a algun lloc; tots estaven sempre disposats a treballar (Aut 607).

    Dimecres, 13 dagost de 2014 [Beat Felipe de Jess Munrriz i companys, mrtirs: Cal CMF, 263-270]Ez 9,1-7; 10,18-22Sl 112Mt 18,15-20

    Els joves claretians martiritzats a Barbastre es van oferir per a la salvaci del mn, fins i tot pels seus botxins a qui van perdonar. s el mateix Esperit el qui timpulsa a tu a apropar-te al teu germ per sal-var-ho. Si vosaltres tingussiu malalt un germ molt estimat, i que per ra de la malaltia estigus en deliri, i en la fora de la febre us insults, us digus tots els penjaments del mn, labandonareu? Estic segur que no. Per aix mateix us faria ms llstima i fareu tot el possible per la seva salut. Aquest s el cas en qu em trobo amb els pecadors. Els pobrets estan com delirants. Per aix mateix sn ms dignes de compassi, no els puc abandonar, sin treballar per ells perqu se salvin i pregar Du per ells (Aut 208).

    Dijous, 14 dagost de 2014. Sant Maximili Kolbe, mrtir [G. Saperas i uns altres: Cal CMF, 271-282]Ez 12,1-12Sl 77Mt 18,2119,1

    El Senyor tha comunicat la seva paraula. Tu ets el presagi per a aquest mn, signe del perd de cor de Du, enviat a anunciar a tothom la compassi de Du. Vius en una nova famlia de perdonats que perdonen els seus germans, fonamentada en la compassi del Senyor. Lassass fou agafat a lacte i fou dut a la pres. Se lencaus i el jutge dict la sentncia de mort, tot i que jo, en les declaracions que mhavien pres, havia dit que el perdonava com a cristi, com a sacerdot i com a arquebisbe (Aut 583).

    Divendres, 15 dagost de 2014. Solemnitat de lAssumpci de la Mare de DuAp 11,19a;12,1.3-6a.10Sl 441Co 15,20-27aLc 1,39-56

    Tens un nom nou: Missioner Fill del Cor Immaculat de Maria (HAC 34) El nostre nom carismtic expressa la missi a la que hem estat cridats: ser els braos de la Dona que segueix derrotant el drac (cf. Ap 11,1912,18) mitjanant la Paraula de Du de la qual som odors i servidors (HAC 34). LEsperit fa obres grans en tu, com en Maria, per fer arribar la seva misericrdia als seus fidels.

    Dissabte, 16 dagost de 2014Ez 18,1-10.13b.30-32Sl 50Mt 19,13-15

    El missioner s una persona frgil com atuell de fang, est necessitat de perd. Tu tamb necessites penedir-te i convertir-te, necessites estrenar un cor nou i un esperit nou, un cor contrit i humiliat. Du sap si els pretendents (a Canongies) no fan algun pacte, regals, etc... que davant Du no estiguin gaire b; jo per aix no he volgut ficar-me mai en aquest ram de pretensions i de Canongies. Tant de bo que tots els sacerdots cerquessin de ser els darrers entre els seus companys, com ho ensenyava el div Mestre! La millor canongia s estimar molt Du i salvar nimes (Aut 631). Necessites ser afermat amb lEsperit, el qual, essent tu petit, et llana a la missi. Jo mentrestant vaig parlar amb alguns sacerdots, a qui Du nostre Senyor havia donat el mateix esperit de qu jo em sentia animat... Jo, lnfim de tots; i de veritat, tots sn ms instruts i ms virtuosos que no pas jo, i em tenia per molt feli i sorts de considerar-me criat de tots ells (Aut 489).

  • Dilluns, 18 dagost de 2014 [Peter Schweiger, Superior general: Cal CMF, 289-294]Ez 24,15-24Dt 32Mt 19,16-22

    Tu ja ho has deixat tot per seguir Jesucrist com a Missioner Clareti. Per aix, lEsperit del Senyor tenvia a ser signe, et fa arribar la Paraula del Senyor que has danunciar. Qu ms et falta? Aquest despreniment vaig comprendre que causava a tothom una gran impressi, i per tant maldava per sostenir la posici que havia pres. Per animar-mhi, recordava la doctrina de Jesucrist, que meditava contnuament; ms que ms aquelles paraules que diuen: Benaurats els pobres que ho sn desperit, perqu s dells el regne del cel. Si vols sser perfecte, au vs, ven el que tens, dna-ho als pobres i segueix-me (Aut 362).

    Dimarts, 19 dagost de 2014Ez 28,1-10Dt 32Mt 19,23-30

    Ja has rebut cent vegades ms del que has deixat per consagrar-te com a Missioner Clareti: Un nom nou, una famlia nova, un estil de vida nou, un cam nou, un enviament nou (HAC 34 i ss) i rebrs la vida eterna. De bon segur que per a un sacerdot representar ben millor compte haver estat missioner que no pas Canonge. Que ara esculli, doncs, all que hauria escollit a lhora de la mort (Aut 631).

    Diumenge, 17 dagost de 2014. Diumenge XX de durant lanyIs 56,1.6-7Sl 66Rm 11,13-15.29-32Mt 15,21-28

    El do carismtic i la crida a la missi que Du tha fet s irrevocable. Tu has estat constitut apstol, missioner apostlic, de les ovelles esgarriades, de tothom. El teu esperit s per a tothom. Desitja eficament i procura per tots els mitjans dencendre tothom amb el foc de lamor div (Aut 494).

    Dimecres, 20 dagost de 2014. Memria de sant Bernat, abat i doctorEz 34,1-11Sl 22Mt 20,1-16

    El Senyor en persona pastura les seves ovelles, les busca i segueix el seu rastre. s el Bon Pastor que tenvia a tu a tenir-ne cura, a treballar amb elles, a la seva vinya. Lluny de tu pasturar-te tu mateix, tu has de procurar sempre i nicament la major glria de Du i la salvaci de les nimes (Aut 494), aquestes nimes, per a Jesucrist, sn les seves estimades ovelles, per les quals, com a bon Pastor, va donar la vida (Aut 436).

    Dijous, 21 dagost de 2014Ez 36,23-28Sl 50Mt 22,1-14

    El Senyor ha posat el seu Esperit dins teu, tu sostingut pel seu esperit magnnim, ensenyars els seus camins als pecadors. El Senyor et mana anar a les crulles dels camins i convidar tothom que trobis perqu tornin al Senyor. Digneu-vos, us ho suplico, a donar a tothom la grcia de la conver-si, ja que, sense aquesta, res no farem, i llavors envieu-mhi i veureu com es converteixen (Aut 160).

    Divendres, 22 dagost de 2014. Memria de santa Maria, ReinaEz 37,1-14Sl 106Mt 22,34-40

    La m del Senyor sha apoderat de tu i, amb el seu Esperit, el Senyor et fa sortir fora de casa teva i tha collocat al mig del seu Poble perqu siguis el seu profeta, i facis escoltar la Paraula del Senyor. Per a aix, per ser missioner, la virtut que ms necessites s lamor. Has destimar Du, Jesucrist, Maria Santssima i el prosme. Si no tens aquest amor, totes les teves belles qualitats seran intils; per si tens un gran amor, amb les qualitats naturals ho tindrs tot. Necessites aquesta virtut perqu lamor fa, en el qui predica la paraula divina, com el foc dins el fusell (Aut 438-439).

    Dissabte, 23 dagost de 2014. Santa Rosa de Lima, verge [Cal CMF, 295-299]Ez 43,1-7aSal 84Mt 23,1-12

    Du tha cridat per ser el servidor de tots, estant disponible per a la missi, com Claret: Estimava i servia tothom igualment, tant si eren pobres com rics, tant parents com estranys, tant si eren del pas com forasters... sempre estava prompte a servir-los (Aut 111), ja que, com diu Santa Rosa de Lima, el millor servei que els homes poden fer a Du s convertir les nimes, i aquesta s obra prpia dels apstols (Aut 239).

    21

  • 22

    Dimarts, 26 dagost de 2014 [Grcia eucarstica de Claret: Cal CMF, 311-317]2Te 2,1-3a.14-17Sl 95Mt 23,23-26

    Du en crida molts per mitj de lEvangeli que anuncies. En comptes de provocar convulsi en el teu interior, Du et regala internament un consol constant, igual que a Claret li va regalar el do de la seva presncia sacramental; per aix, jo sempre he destar molt recollit i devot interiorment; i a ms, haig de pregar i fer front a tots els mals (Aut 694).

    Dimecres 27 dagost de 2014. Memria de santa Mnica2Te 3,6-10.16-18Sl 127Mt 23,27-32

    No s impuresa el que tens per dins, sin el temor del Senyor. No ets fill dels qui van matar profe-tes, sin fill del profeta Claret, a qui el mou tamb a treballar per a la salvaci dels pecadores lexemple dels profetes (Aut 214). Per aix no portes una vida ociosa, sin que treballes i et canses dia i nit en lobra de lEvangelitzaci, ja que no penses sin com seguirs i imitars Jesucrist a treballar (Aut 494).

    Divendres, 29 dagost de 2014. Memria del martiri de sant Joan BaptistaJr 1,17-19Sl 70Mc 6,17-29

    (Del temps:1Co 1,17-25Sl 32)

    El Senyor et mana de denunciar el que no s lcit, com Joan Baptista. El Senyor tha convertit en fletxa brunyida, i tanima a no tenir por perqu encara que lluiten contra tu, no et podran, perqu el Senyor est amb tu per lliurar-te. Deixat llanar: Jo sc com una sageta posada a la vostra m poderosa: llanceu-me, Mare meva, amb tota la fora del vostre bra contra Satans, prncep daquest mn (Aut 270).

    Dijous, 28 dagost de 2014. Memria de sant Agust, bisbe i doctor1Co 1,1-9Sl 144Mt 24,42-51

    Tu has estat cridat per voler de Du a ser apstol de Jesucrist. Tu ets el seu servent fidel i assenyat, que ests a punt per a la missi, preparat per contar les grandeses del Senyor i recordar que s immensa la seva bondat. Jo haig de fer el mateix; tan fidel, tan constant he de ser al servei i amor de Du, que pugui dir amb lApstol que ni la mort, ni la vida, ni cap altra cosa no men podr separar (Aut 670).

    Dissabte, 30 dagost de 20141Co 1,26-31Sl 32Mt 25,14-30

    Du tha escollit a tu, en la teva ignorncia, en la teva feblesa, en el que hi ha de baix i menyspre-able en tu, ja que ha buscat en tu servent bo i fidel, que siguis fidel en poca cosa, en les coses de cada dia, Benet sigueu, Du meu, que mheu enriquit amb aquest do, que s vostre i no meu, ja que comprenc que de mi ni una paraula no puc dir, ni un bon pensament no puc tenir! Tot sigui per a la vostra glria (Aut 299). El fi que em proposava era la major glria de Du, la conversi dels pecadors i la salvaci de les nimes (Aut 325).

    Diumenge, 24 dagost. Diumenge XXI de durant lanyIs 22,19-23Sl 137Rm 11,33-36Mt 16,13-20

    Que en sn dinsondables els camins del Senyor!. Ell et constitueix el seu encarregat perqu es fixa en el qui s lhumil, perqu siguis com un pare per al poble, fent-hi brollar la fe en el Messies, el Fill de Du viu. Quin abisme de generositat, de saviesa i de coneixement, el de Du!. Doncs s obra de lEsperit del Senyor en tu, no s fruit teu, de la teva carn i sang, sin del Du que tenvia.

    Diumenge, 31 dagost de 2014. Diumenge XXII de durant lanyJr 20,7-9Sl 62Rm 12,1-2Mt 16,21-27

    El Senyor tha sedut, tha guanyat. La seva Paraula es torna dintre teu com foc devorador, que no pots contenir. Tha convertit en un home encs de caritat que cala foc arreu on passa (Aut 494). Per aix et negues tu mateix, et glories en la creu de Jesucrist (EC II, 349-352) i el segueixes oferint-te com a hstia viva. Qu en traur lhome de guanyar tot el mn si finalment perd la seva nima? Aquesta sentncia va causar-me una profunda impressi... fou per a mi una sageta que va ferir-me el cor (Aut 68). Qu penses fer?

    Dilluns, 25 dagost de 2014 [Fundaci de les Missioneres Claretianes: Cal CMF, 305-310]2Te 1,1-5.11b-12Sl 95Mt 23,13-22

    Tu, com Pau, Silv i Timoteu, ests disposat a viatjar per terra i mar per guanyar un proslit, per lluny de tancar el Regne del cel als qui se tencomanen, deixes que hi entrin els qui vulguin, i en dnes sempre grcies a Du veient que la seva fe creix vigorosament i roman constant. Antonia Pars, cridada per Claret, va creuar mars per associar-se a lobra missionera en una Congregaci nova (Aut 561). Tu, avui, ets cridat pel mateix Esperit que va animar Claret (Aut 489).

  • 23

    Annex 1: Carta del P. Claret al P. Xifr

    Al P. Josep Xifr. Roma, 16 de Juliol de 1869.J.M.J.

    Senyor don Josep Xifr, Superior General de la Con-gregaci, etc.

    Molt senyor meu de tota consideraci i estima:Avui fa 20 anys que Jess i Maria van donar principi a la

    santa Congregaci; i sha seguit fins a aqu, en qu el Senyor ha perms aquesta persecuci que estem sofrint, no per extingir-la,

    sin per augmentar-la i dilatar-la...Cal tenir a la vista el nmero 63, captol 16 de les mateixes, i es

    reflexionar sobre les paraules: catechizare parvulos, pauperes et ignaros...Vost, com a Superior General, quan ho permetin les circumstncies i

    vost ho consideri oport, pot nomenar un o dos que tinguin bona lletra, etc., per tenir escola de nens, per fer el que practiquen els Germans de la Doctrina

    Cristiana (sic), (dels) que tants nhi ha a Frana, Itlia, etc., i que tant de b estan fent... No vull dir amb aix que tots shagin docupar daquestes escoles; s noms

    vull dir que comencin pocs, i molt pocs, que vost anir en compte de nomenar segons vegi el seu zel, o que ho demanin.

    Aquestes escoles aniran creixent segons la fidelitat amb qu corresponguin a la gr-cia. Du i la Verge Santssima portaran subjectes a propsit; per manera que, sense perdre

    de vista el seu objectiu primari, es dediquin en aquest altre ram: haec oportet facere et illa non omittere.Per, si a alg li repugna, li suplico que no ho faci sin que el deixi al seu oci, que no li faltar

    tristesa ni cuc rosegador, com succeeix a algunes pomes...Amb aquestes escoles es faran agradables a Du i a la gent...

    5. Te

    xtos

    per a

    prof

    undi

    r

  • 24

    suprimits a daltres vigilats pel govern; constituci duna Junta Real i Eclesistica amb deu bisbes lliberals i isa-belins, prescindint de la Santa Seu.

    La situaci va empitjorar quan D. Juan lvarez Men-dizbal va ser designat primer ministre (1835): expulsi dels jesutes i confiscaci dels seus bns; supressi de tots els convents amb menys de 12 religiosos, excepte els Collegis de Missioners per a Filipines i Terra Santa, i els Collegis de lEscola Pia.

    El 1836 se suprimeixen tots els convents masculins existents a Espanya, i la consegent confiscaci i venda dels seus bns. Es van suprimir tamb tots els femenins amb menys de 20 religioses; es va prohibir ladmissi de noves novcies i la professi de les ja admeses. Lexclaus-traci va afectar 23.935 religiosos. Els tolerats constitu-en 750 a tota Espanya.

    L1-10-1839, 25 bisbes van signar una carta al papa angoixats pels mals innombrables del regne catlic i de lEsglsia. s el primer document collectiu de lepisco-pat espanyol (noms 15 bisbes no el van signar).

    Durant la regncia del general Espartero (1841-1843), van continuar: van obligar al clergat a prestar el jurament de fidelitat al govern; i per un decret del minis-tre de Grcia i Justcia, es va organitzar lEsglsia confor-me a uns principis merament poltics.

    El govern espanyol va fer fins i tot algunes gestions davant la Cancelleria Anglesa, per veure les possibilitats de crear una esglsia nacional espanyola, a lestil de lan-glicana.

    Noms durant lpoca moderada (1844-1854) van comenar a canviar les coses. La Santa Seu va reconixer Isabel II com a Reina dEspanya, a la qual cosa shi havia oposat; es van reprendre les relacions diplomtiques; i es va signar el Concordat de 1851.

    Poc desprs, amb la revoluci de 1868, tot aix es va enfonsar; encara que per poc temps, amb la restauraci de la monarquia dAlfons XII (1875).

    Van desaparixer prcticament totes les estructures que encoratjaven la fe del poble. Les institucions benfi-ques, sostingudes amb els bns de lEsglsia, van haver de desaparixer per falta de mitjans econmics, desprs que els governs van confiscar tots els seus bns.

    La supressi dels ordes religiosos, principals agents de levangelitzaci especialitzada, va portar a lanihilaci de tots aquells centres devangelitzaci i de suport a les-piritualitat dels seus fidels i la desarticulaci gaireb total de les formes tradicionals devangelitzaci: la predicaci especialitzada de la Paraula de Du (missions populars, exercicis espirituals...); el foment de devocions populars; la caritat assistencial en les seves mltiples facetes; lanimaci de moviments seglars (tercers ordes...); etc.

    2. Respostes evangelitzadores de Claret a les necessitats del seu temps

    La vocaci missionera del P. Claret va nixer duna profun-da experincia de Du, sobretot a travs de la seva Pa-raula, i duna forta experincia del mn. Se sent elegit de

    Annex 2: Haig de fer front a tots els mals dEspanya (Aut 694). La resposta de Claret a les necessitats evangelitzadores del seu temps (Jess Bermejo, cmf)El context histric en qu es desenvolupa la missi del P. Claret cal entendrel dins de la histria universal de la seva poca. Abans dendinsar-nos en les respostes evangelitzadores que ell va aportar, recordem alguns trets generals daquest perode de la histria social i eclesial dEspanya.

    1. Context social i eclesial de la missi evangelitzadora de Claret

    Sant Antoni M. Claret (1807-1870) va viure a lEspanya del segle XIX amb trenta governs; nou Constitucions; tres destronaments; cinc guerres civils; desenes de r-gims provisionals i un nombre gaireb incalculable de revolucions que provisionalment podem fixar en dues mil. De mitjana, cada 17 dies una revoluci prpiament dita, aix s, intents organitzats, armats i conscients de derrocar el govern.

    Com a la resta dEuropa, el moviment revolucionari espanyol va canviar la situaci poltica i social de la na-ci; de manera que, de tot el que a principis del segle XIX constitua all ms nuclear dEspanya, en acabar la centria sols quedava lEsglsia; i aquesta, certament, molt tocada.

    Si volgussim sintetitzar en molt poques paraules la nova concepci del mn que lluitava per obrir-se cam en el segle 19, es podria afirmar que els homes daquest segle propugnaven passar dun mn pre-cientfic a un mn cientificotcnic; dun mn absolutista a un mn de-mocrtic; dun mn ideolgicament monoltic a un mn ideolgicament plural.

    En morir Ferran VII (1833), la naci es va dividir entre els partidaris dIsabel II i de D. Carlos, filla i germ del rei mort, cosa que va abocar en les tres guerres carlistes que es van succeir al llarg del segle.

    Durant la minoria dedat dIsabel II van assumir la regncia, primer la seva mare, la reina Maria Cristina; i, desprs, el general Espartero. Amb la regenta, els liberals tenien a les seves mans el govern. Al 1834 van comen-ar a cremar els convents, disparaven contra frares a les principals ciutats del pas. I tot i que sen coneixien els autors, cap dells no va ser detingut. Al 1835 el nunci va marxar dEspanya i el papa Gregori XVI va trencar les relacions amb Madrid.

    Les disposicions antieclesials del primer ministre Martnez de la Rosa (1834-5) tenien com a punt de mira els bns de lEsglsia i dels ordes religiosos: confiscaci de bns dels eclesistics carlistes; supressi dels con-vents amb membres carlistes; obligatorietat del servei militar per als novicis; trasllat dels religiosos de convents

  • 25

    Du per ser un missioner apostlic, un evangelitzador de la gent a lestil de Jess i dels Apstols. Es va experimen-tar a si mateix com a profeta i company de missi dels grans sants evangelitzadors. La seva vocaci missionera va ser el principi vertebrador de la seva existncia i la mo-tivaci profunda que va orientar la seva vida i activitat apostlica. Des della respon als reptes evangelitzadors del seu temps.

    2.1. Coneixement i anlisi de la realitat

    El carisma evangelitzador rebut de lEsperit va capaci-tar Claret per descobrir els reptes i les necessitats dels moments i les circumstncies histriques que li va tocar de viure. Amb mirada proftica, va saber analitzar lar-rel ltima dels mals que afligien lEsglsia i la societat espanyola. Lanlisi de la realitat i el discerniment dels signes del seu temps els realitza com a exigncia de la seva vocaci evangelitzadora:

    Veient que Du Nostre Senyor, sense cap mrit meu, sin nicament pel seu beneplcit, em cridava perqu fes front al torrent de corrupci i mescollia per guarir de les seves dolences el cos mig mort i corromput de la societat, vaig pensar que mhavia de dedicar a estudiar i conixer b les malalties daquest cos social. En efecte, vaig fer-ho (Aut 357, cf. 685).

    Aix ho aconsellava a tothom qui volgus dedicar-se a levangelitzaci.

    En apropar-nos als escrits del P. Claret podem perce-bre una lcida i detallada descripci de la realitat del seu temps. Mogut pel seu zel evangelitzador, estava molt atent a les realitats de la vida, de tal manera que a cada problema que detectava en el Poble de Du, inventava alguna acci apostlica puntual, o, si ms no, escrivia un opuscle especfic. Es pot afirmar que cada opuscle reflecteix un aspecte molt concret de la realitat social o eclesial del seu temps.

    Sant Antoni M. Claret no es queda en lamentacions o en la contemplaci dels mals que amenacen la seva po-ca, sin que se sent cridat a enfrontar-shi i es lliura en cos i nima a donar-hi una resposta des de la seva mul-tiforme activitat evangelitzadora. Ell es deia a si mateix: Haig de fer front a tots els mals dEspanya (Aut 694).

    2.2. Resposta de Claret a cada moment histric i a les seves circumstncies

    Durant els 30 anys de servei a lEvangeli (des de 1841), va travessar per circumstncies histriques ben dife-rents, per sempre va estar atent per descobrir les ne-cessitats ms urgents i emprar els mitjans ms oportuns i eficaos.

    Jess Bermejo, clareti, distingeix un procs evolutiu amb tres etapes en les quals Claret va aclarint la seva missi i les respostes que ha de donar a les necessitats evangelitzadores del seu temps: en un primer moment se sent mogut a salvar lhome; desprs centra la seva atenci fonamentalment a salvar la societat; i, a lltima etapa de la seva vida, salvar lEsglsia.

    Salvar lhome

    Durant la primera etapa de la seva vida missionera, Cla-ret es troba amb homes dividits per la guerra civil i amb la fe afeblida:

    els ordes religiosos, quedant aix redut el nombre i la qualitat devangelitzadors;

    refredant la fe;-

    xen el testimoniatge de la vida religiosa i lanunci de lEvangeli;

    -quinisme, que despersonalitza lhome, convertint-lo en treballador i en mquina.

    Lhome va perdent les seves arrels religioses i, orgu-lls de les seves conquestes, va perdent el sentit de Du i va caient en lateisme.

    El poble segueix sent creient (Claret suposa sempre la fe en lauditori), per viu en la ignorncia i el terror. Els predicadors, si prediquen, desconcerten la gent, o per-qu es prediquen ells mateixos, en comptes danunciar la Paraula de Du, o perqu, impregnats de jansenisme, terroritzen el poble o el menen a un sentimentalisme estril i nociu.

    Davant daquesta situaci inquietant, Claret emprn una ofensiva evangelitzadora. El seu ideal s salvar lho-me. Per a aix, adoptar tres mitjans principals: la predica-ci per moure i convertir, els exercicis per suscitar evange-litzadors i la premsa per mantenir la fe. Per evangelitzar el poble, empra el llenguatge del poble: un llenguatge senzill i clar, ple de comparacions i exemples i plenament evan-glics: Poc terror, suavitat en tot. Mai no posa exemples que donin peu a la ridiculesa. Els exemples, en general, de lEscriptura. Fets histrics profans. Mai oposicions i coses semblants. Parla de linfern, per es limita al que diu lEs-criptura. El mateix fa amb el purgatori. No vol exasperar ni fer que perdin la xaveta. Sempre hi ha una part catequtica (EA 423). La seva paraula converteix i transforma perqu est sostinguda per un zel infatigable i pel testimoniatge duna vida lmpida i transparent.

    Mentre amb les seves publicacions anava donant normes de santificaci per tots els estats, procurava tamb suscitar agents devangelitzaci. Ja el 1845, el Pare celestial es va dignar cridar daltres obrers evan-glics ben animats, disposats a seguir el mateix estil de vida i de fatigues apostliques i amb el desig descam-par-se per altres provncies dEspanya i vessar-hi la Paraula de Du. Cap al final daquest perode (1847) veu la necessitat que els seglars sincorporin a les tas-ques devangelitzaci i comena a esbossar les primeres associacions dapostolat seglar. Va nixer aix la idea de la Germanor del Santssim i Immaculat Cor de Maria i Amants de la Humanitat, que no va prosperar a causa de la desautoritzaci de larquebisbe de Tarragona.

    El 1849, desprs duna llarga experincia missionera, Claret projecta el seu esperit, creant una Congregaci de

  • 26

    Missioners Apostlics, plenament consagrats a levan-gelitzaci, per tal que fos per a lEsglsia, els seus pre-lats i les nimes el que el cor s per al cos. Aix, el seu esperit, que era per a tothom, podia encarnar-se i per-llongar-se al llarg de lespai i del temps, perqu desit-java fe arribar a tothom la veu de lEvangeli i anhelava amb vehemncia que fins a la fi dels segles es prediqus i catequitzs a tot arreu. I tot aix per raons diverses, totes dndole apostlica:

    lEvangeli;

    podia.s evident que la Congregaci no va nixer noms del

    pensament del Fundador (Cf. Aut 488-489), sin per inspiraci divina. Aix es va formar el primer grup de mis-sioners totalment alliberats per a levangelitzaci uni-versal, itinerant, ininterrompuda i en estil de vida com-partida veritablement pobra i apostlica, que tenia com a finalitat la salvaci de tots els habitants del mn.

    Salvar la societat

    Letapa cubana s molt significativa en lexperincia per-sonal i apostlica del P. Claret. Primerament, sesdev una ruptura violenta en els seus ideals apostlics. Lele-vaci a lepiscopat tirava per terra tots els plans apos-tlics que tenia, perqu el lligava i concretava a un sol arquebisbat, quan el seu esperit era per a tothom.

    Ser arquebisbe residencial, contrastava amb la seva vocaci dapstol itinerant. Per la desviaci de la seva vocaci havia de ser noms aparent, perqu tam-b en aquesta nova situaci seguiria sent fidel a la seva vocaci essencial de missioner apostlic.

    A Cuba saccentua la seva experincia de Du i de lEs-glsia com a comunitat, i saguditza la seva visi proftica de la realitat, degut, sobretot a tres fets importants que donen lloc a una profunda transformaci i eixamplament de les seves perspectives apostliques: la definici del

    dogma de la Immaculada (8-12-1854), la visi de lngel de lapocalipsi (2-09-1855) i latemptat que va sofrir a la ciutat dHolgun (1-02-1856).

    Des de la seva vocaci apostlica va donar una in-terpretaci eminentment missionera al seu episcopat. No podia acontentar-se amb un govern ordinari; havia de reformar, instaurar i, sobretot, evangelitzar. Aix li ho imposava, a ms, lambient amb el qual es va haver den-frontar.

    El panorama religis i social no era gens afalagador. All va poder palpar les conseqncies socials dels pecats personals: lhome explotat per lhome, que destrueix la fe. Aix veia el P. Claret la situaci: Hi ha uns principis de destrucci, de corrupci i de provocaci de la just-cia divina... Sn de tres classes: falsos advocats fills del pas, propietaris de negres i espanyols. Els propietaris de negres sn enemics de missions, religi i moralitat. I els europeus no aprecien altre du que linters, vivint en la indiferncia i amistanats. I escriu a la reina: Afortuna-dament en general en el poble no crec que hi hagi molts errors a combatre, per s que hi ha molts vicis que cal extirpar. La moral est aqu molt corrompuda. La Religi es coneix poc i es practica menys. (El clergat) a ms de redut, no s gaire illustrat.

    Davant daquesta situaci Claret intentar salvar la societat. El seu treball sorientar cap a un doble front: la promoci religiosa i la promoci social.

    La seva visi proftica de la realitat limpulsa a seguir sent missioner apostlic, de tal forma que els sis anys que va romandre a lilla van ser una missi continuada. La seva predicaci, com a Catalunya, sinspirava en la bondat i misericrdia divina. Levangelitzaci anava acompanyada de la creaci de noves parrquies, de la difusi de bona premsa i de la formaci i promoci dun clergat savi i sant. Va treballar en la promoci social de la gent, sempre amb marcada projecci religiosa; va escriure llibres dagricul-tura, va fundar les Caixes dEstalvis i va lluitar per la pro-moci de la joventut i de la famlia, creant lobra social de Port-au-Prince i procurant que a la pres hi funcions una escola darts i oficis per a la promoci de presos.

  • 27

    s cert que lepiscopat de Cuba va ser per a Claret una crrega molt pesada i amarga; per va ser tamb una experincia fecunda per a ell i molt positiva per al poble que el Senyor li havia confiat.

    Salvar lEsglsia

    Al final de letapa de Cuba i en els anys de Madrid, Claret adquireix una experincia nova de Crist i de lEsglsia. El Crist que ara viu no s noms el Crist evangelitzador, sin el Crist redemptor, que amb el seu sacrifici crea i salva la seva Esglsia. s ara quan comprn plenament el misteri de lEsglsia com a comunitat de salvaci i cos de Crist. Al mateix temps descobreix el misteri profund de la visi de Vic i de les paraules que va escoltar a lordenaci de dia-ca: la lectura dEfesis 6,12 que diu La nostra lluita no s solament contra la carn i la sang, sin tamb contra els prnceps i potestats, contra els capdavanters daquestes tenebres... (Aut 101). Veu que els prnceps, les potes-tats i els capdavanters de les tenebres shan encarnat en les ideologies modernes: lidealisme alemany, que dna origen al panteisme hegeli; el racionalisme de Renan; el positivisme de Compte; el cientificisme i el materialisme histric de Marx. Aquestes sn les potncies tenebro-ses contra les quals lEsglsia haur de lluitar.

    Llegint amb llum proftica especial aquests signes del seu temps, Claret es proposa salvar lEsglsia i, des della, la societat. Per respondre a aquests desafiaments, intueix una estratgia apostlica a nivell dEsglsia uni-versal. Escriu els Apunts dun Pla per conservar la belle-sa de lEsglsia: un ambicis programa de reformes que preveu la celebraci de Concilis ecumnics i dassem-blees de bisbes, inculca la vida en com del clergat, la independncia de lEsglsia respecte als poders poltics i, sobretot, la pobresa.

    Personalment, des del lloc privilegiat que ocupa, rea-litza una ofensiva de reformes que va des de lelecci de bisbes fins a la renovaci de les estructures de la socie-tat, per mitj de la Acadmia de Sant Miquel i de les Biblioteques Parroquials, passant per la formaci de la joventut i dels sacerdots. Per a aix, amb gran sentit de loportunitat, va aprofitar lEscorial, convertint-lo en centre viu de reforma i de renovaci cristiana.

    Ms tard, durant la preparaci i el desenvolupament del Concili Vatic I va prosseguir amb tenacitat aquesta mateixa tasca reformadora.

    La visi proftica de Claret s, a ms, en aquesta po-ca, anticipaci del futur. Veu que Du demanar a lEs-glsia del futur algunes opcions importants; entre elles, lapoliticisme total del clergat, lassumpci dels seglars a lapostolat, la necessitat de celebrar Concilis, la creaci dInstituts seculars, el retorn del clergat a una vida ms evanglica i ms pobra i linflux de la Mare de Du a la vida de lEsglsia.

    En aquesta poca, en escriure les Regles dels cler-gues seculars que viuen en comunitat (1864), sinicia una nova obertura respecte a la presncia i actuaci dels seglars en lapostolat. Aqu contempla els agents devan-

    gelitzaci amb una visi unitria, com una organitzaci composta de sacerdots i seglars, units en el mateix do de grcia, vinculats en la caritat del Cor de Maria i distributs en tres categories, sense dependncia jerrquica entre si, per destinats a la mateixa missi evangelitzadora en complementarietat de carismes i de funcions: sacerdoci proftic i vida religiosa, sacerdoci ministerial de sagra-ments i de rgim, i apostolat seglar amb o sense con-sagraci en el mn. La Congregaci de Missioners havia de ser el nucli central propulsor daquest gran moviment evangelitzador. La revoluci de 1868 el va truncar, per la intuci de Claret segueix sent vlida, convenut com estava que en aquests ltims temps sembla que Du vol que els seglars tinguin part important en la salvaci de les nimes.

    En aquests ltims anys, el P. Fundador es va obrint a noves perspectives apostliques. Va ser sobretot en fer la redacci definitiva de les Constitucions dels Missioners Claretians quan va advertir la necessitat dampliar els camps i els mitjans devangelitzaci. Encara el 1864 deia que lobjecte de la Congregaci consistia a fer missions per tot el mn i donar exercicis a tota classe de perso-nes, especialment a sacerdots, estudiants i monges. En canvi, a les constitucions de 1865 diu que es valguin de tots els mitjans possibles, assenyalant alguns principals: catequesis, predicaci, exercicis, confessi i direcci de seminaris. El 1869 aconsella especialment lensenya-ment. I aix ho fa tamb en una nota redactada el 1869 o 1870: Tamb seria bo que a cada casa de la Missi hi hagus algun Missioner que es dediqus a aquest ense-nyament, sobretot si hi t afici.

    La premsa havia entrat de ple, i era present, entre els mitjans apostlics de Claret ja des del perode catal, i es va mantenir fidel a aquest mitj tan important fins a la seva mort.

    Dos elements defineixen lactitud de Claret davant els mitjans dapostolat: lobertura universal i la preferncia per aquells que sn estrictament missioners. Lequilibri lanava donant la seva visi proftica en cada circums-tncia concreta de temps i lloc.

  • 28

    spiritus

    domini

    la farga

    en la vi

    da quoti

    diana

    www.lafraguacmf.orgmissioners claretians

    La vida de sant Antoni M. Claret va tenir un centre: Crist. Per Ell es va sentir estimat. Per Ell es va sentir acompanyat. Per Ell es va sentir enviat. Tota vida humana necessita un centre de gravetat que vagi omplint de sentit cadascun dels episodis que conformen la seva histria. Per a Claret aquest centre integrador i dinamitzador de la seva vida va ser la seva relaci amb Crist.(Josep M. Abella, Missioners)