© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

A toc de

guitarra

la Botzina presenta:do

ssie

r did

àctic

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

A toc de guitarra és una audició que tracta diferents gèneres i estils musicals on la guitarra té un paper fonamental en la creació de so. Sentirem la guitarra en el blues, el country el rhythm and blues i rock and roll, el funky el rock dur i el regaae. Parlarem de les característiques de la guitarra acústica i de la guitarra elèctrica i mostrarem algunes tècniques pròpies de la interpretació. Les imatges projectades ens ajudaran a situar els diferents continguts que es tracten.

Xavier Fort: narrador, guitarra elèctrica, guitarra acústica i veu Guió, adaptació i direcció: La Botzina Concerts Didàctics Durada: una hora aproximadament

Presentació

Fitxa artística

- 1-

Professor de L´ESTUDI Escola de Música Moderna de Granollers, del Taller de Músics de Bar-celona i del Seminari Internacional de Jazz de Zarautz Membre fundador de Freekcio (jazz-fussió), Xavier Fort Trio (Jazz), i Bossa-Nostra (música brasilera) Actuacions al Festival Internacional de Jazz de Barcelona, TV3, Altaveu Frontera St. Boi de Llobregat i en el circuit de jazz als clubs arreu de Catalunya (Luz de Gas, Jazz-Si Club, Jazz Cava, Jamboree …)Músic freelance: dues gires per Espanya amb Treepoli (pop-rock); D-Clam (pop català), Ra-mon Calduch; guitarrista del musical The Full Monty dirigit per Mario Gas i Manolo GasCol·laboracions amb David Mengual, Eladio Reinon, Ignasi Zamora, Emili Baleriola, Martí Ven-tura, Txell Sust, Carmen Cuesta, Xavier Garriga, Victor de Diego, Núria Tomás, Big Band de la Cava de Vic, Mala Memória, Albert Moraleda,Tramvia Blanc, Anna Luna, Ricky Araiza, Big Band de Granollers, Combo de Professors del Taller de Músics

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

La sessió comença amb un blues, mentre les imatges ens transporten als ambients del sud dels EEUU de les primeres dècades del segle XX. A continuació el músic fa sentir als assistents l’ escala de blues i s’ en mostren les possibilitats melòdiques, tot escol-tant alguns motius molt coneguts generats amb aquesta sonoritat tant característica. A continuació el músic interpreta un clàssic de la música country instrumental. Ha arribat el torn d’explicar les característiques de la guitarra acústica i mostrar algunes de les tècniques emprades en l’ ex-ecució d’ aquest instrument. Tot seguit la pantalla ens mostra la ciutat de Xicago amb els seus carrers plens de gent fent música. Allà i neix a meitats del segle XX el rhythm and blues.El músic interpreta diferents ritmes i motius molt típics del rhythm and blues amb una guitarra elèctrica i aprofita per explicar-ne les característiques i diferencies amb la guitarra acústica.

Seguidament explica com neix musicalment el rock and roll , el compara amb rhythm and blues i convida als assistents a participar en la interpretació del clàssic del rock and roll: “Tutti Fruti” mentre les imatges ens mostren els artistes més importants d’ aquest estil.

La guitarra segueix sonant en acabar la cançó però ara pren un altre caire ja que ara s’ interpreta amb la distorsió. Aquesta sonoritat és la base del rock dur o hard rock i les posteriors derivacions. Es comenten les possibilitats sonores de la guitarra amb distorsió tant a l’ hora d’ acompanyar com a l’ hora de fer melodies, la funció de la palanca i també de la tècnica del “tapping” que consisteix en picar les cordes sobre el batedor (mànec).

Per il·lustrar les possibilitats melòdiques de la guitarra elèctrica el músic interpreta la peça “Let it Be”, substituint la veu de Paul Mc Cartney per la guitarra acústica i elèctrica i utilitzant diferents sonoritats i tècniques d’ interpretació.

A continuació les imatges ens transporten a l’ illa de Jamaica d’ on provenen l’ ska i el reggae. Sentirem com el paper de la guitarra és fonamental en la secció rítmica d’ aquests dos estils i serà l’ ocasió per a comparar-los i parlar de l’efecte del “wha wha”. Tot seguit apareix en pantalla el senyor James Brown explicant com és el ritme del funk. Sentirem diferents ritmes funky i la tècnica de l’ sttacato amb la guitarra sobre una base pregravada. Acabarem amb tema “I feel good” de James Brown on tothom esta convidat a participar.

La sessió finalitza amb un torn de preguntes, tot i que també s’ en podran fer durant la sessió si s’ escau.

- 2-

Guió de la sessió

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

El cap o “pala” com en diem habitualment els guitarristes és la part superior de la guitarra i en ella i trobem els 6 mecanismes per afinar cada corda (clavilles). Es tracta d' uns tensors on la corda esta subjecte i amb la rotació tensem (agut) o destensem (greu), és a dir afinem la guitarra. La celleta és el punt a partir del qual trobem els trasts. Marca l' inici del primer trast. Les cordes es col.loquen en les ranures abans de subjectar-se a les clavilles. Cuand les cordes sonen a l'aire és a dir sense polsar en cap trast, la celleta fa de trast cero.

La guitarra acústica

Aquesta part s' anomena batedor. En ell hi ha el diapasó, que és on hi ha situats els trasts i les barres separadores de trast. És en els trasts on cal situar els dits per aconseguir les diferents notes musicals. Els punts que veieu en el diapasó ajuden a situar les notes.

Guitarres

- 3-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

- 4-

Fixeu-vos en el cos de la guitarra. La caixa de ressonància de l’instrument és la part més gran. Podeu observar la boca situada en el mig del cos amb la seva habitual forma circular. El so surt per aquí, si tapem aquest forat perdem volum i també modifiquem el so. En el cos també i trobem el pont, on van subjectes les cordes i l’ inici del batedor (mànec).

En aquesta foto podeu observar l’ amplada de la caixa de ressonància.

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

Una variant de la guitarra acústica és la guitarra acústica electrificada equipada tècnicament per amplificar el so com és habitual en les elèctriques. Per a amplificar el so de les cordes disposa d’una pastilla electromagnètica, situada normalment sota el pont (no és visible) que converteix la vibració de les cordes en corrent elèctric, que posteriorment s’envia a un amplificador. Aquí en podeu observar dues que tenen la caixa de ressonància “retallada”. Això serveix per a poder accedir a les notes més agudes, guanyant d’ aquesta manera més tessitura. Aquestes guitarres disposen d’ un control de volum i de l’ equalització situat en el lateral superior de la caixa.

- 5-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

Veiem en aquesta il.lustració amb força detall el control de volum i equalització (aguts, mitjos, greus )

Un altre possibilitat d’ amplificar les guitarres acústiques es situant una pastilla fonocaptora a la boca de l’instrument.

Troben habitualment la sonoritat de la guitarra acústica en el blues, el country and western, el pop, el folk i també en el rock. Les tècniques d’ acompanyament poder ser amb la pua i també amb els dits.

Audició recomanada de la guitarra acústica:

Robert Johnson “Walking Blues” Eric Clapton “Hey Hey” del Disc Unplugged The Beatles “Blackbird” del White Album Nickel Creek “Reasons Why”

- 6-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra La guitarra elèctrica és un instrument electròfon. Es va inventar per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferèn-cia d'aquestes, el seu cos és sòlid, sense caixa de ressonància, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnè-tiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador. Les guitarres elèctriques van ser originalment dissenyades per luthiers i fabricants de guitarres acústiques. Algunes de les primeres són les que fabricava Rickenbacker als anys 30, amb pastilles de tungstè, o les que poc després va comercialitzar Epiphone, amb pastilles de fabricació menys costosa.La popularitat de la guitarra elèctrica va començar durant la Big Band Era, quan l'amplificació d'instruments es va fer necessària per a fer-se sentir per sobre dels alts volums de les seccions de metalls comunes a les orquestres de jazz dels anys 30 i 40. La versió d'aquest instrument més coneguda avui en dia, la guitarra elèctrica de cos sòlid, va ser inventada d'una banda per la com-panyia Gibson en col·laboració amb el músic i inventor Les Paul (que va construir la seva primera guitarra elèctrica de cos sòlid el 1941) i d'altra banda pel fabricant d'amplificadors Leo Fender, que també inventà el baix elèctric. - 7-

Guitarra elèctrica Observeu aquestes meravelles, les conegudes Fender Telecaster i Fender Stratocaster i la Gibson Les Paul.

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

És en el cos de la guitarra sobretot on trobem les diferencies respecte a la guitarra acústica.

Les pastilles electromagnètiques converteixen les vibra-cions de les cordes en senyals elèctriques que es poden ampli-ficar i processar (modificar)

Les guitarres elèctriques solen estar equipades amb 2 o 3 pastilles. Una de greus, una d' aguts i una per als mitjos en el cas de tenir-ne tres, si en té dos la de greus i la d'aguts.

El selector de pastilles permet escollir quina pastilla volem que soni.

Els controls de volum i equalització, accionats per poten-ciòmetres

El pont on van subjectes les cordes

La palanca de trèmolo, acoplada al pont, serveix per modificar l' afinació de les cordes temporalment, produint un vibratto.

La “pala” o claviller d’ una guitarra elèctrica i la celleta

- 8-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

Altres tipus de guitarra

Són molts els models existents de guitarra elèctrica en el mercat avui en dia. De tots els preus, de tots els colors, amb formes clàssiques, amb dissenys fashion…. Aquí us ens presentem algunes: Aquesta guitarra amb caixa ample és molt utilitzada per a tocar jazz ja que el so que produeix és molt natural.

Disseny pensat pel rock dur i heavy ja que porten palanca, més trasts i unes pastilles preparades per donar canya

-9-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

Una guitarra amb 2 mànecs, un amb 6 cordes i l’ altre amb 12 cordes

Una guitarra sense cos, equipada amb una pastilla electromagnètica situada sota el pont i que per tant no veiem.

- 10 -

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

DOBRO És tracta d’ una guitarra acústica amb el cos metàl.lic i amb una tapa circular amb resonadors. Aquesta particularitat fa que l’ instrument soni amb més volum i un timbre més brillant. Molt utilitzat en el blues i el bluegrass.

Rareses:

- 11-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

L’amplificador

Sens dubte és una peça molt important pels guitarristes. La seva funció és augmentar la potencia de la senyal elèctrica que ge-neren les pastilles abans d’ enviar-la a l’ altaveu que la converteix en so. L’ amplificador ens permet controlar el to i el volum.

Molt aconsellable per a estudiar a casaPer a grans concerts

- 12-

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

EfectesEl so de la guitarra elèctrica depèn en gran mesura del camí que recorre el senyal elèctric. A finals dels anys 60 va esdevenir una pràctica habitual aprofitar aquesta dependència per a alterar el so de l’instrument. La inno-vació més important va ser incrementar el guany del preamplificador per a saturar l’entrada de l’amplificador de l’altaveu, distorsionant el so d’una manera musical. Cal dir que la primera distorsió la va inventar Jeff Beck provocant un tall a la membrana de l’amplificador amb una fulla d’afaitar, a la dècada dels ‘60. A partir d’aquesta innovació la paleta tonal de la guitarra elèctrica va ser ampliada introduint pedals d’efectes en el recorregut del senyal. Tradicionalment construïts en una petita caixa metàl·lica amb un interruptor que pot ser accionat amb el peu, aquests elements han esdevingut part de l’instrument per a molts guitarristes. D’entre tots els efectes, els més típics de modulació de senyal són: vibrato, fuzz, wah-wah, flanger, phasing, chorus i tremolo. Quant a efectes d’ambientació en trobem de sala, d’habitació, aire, eco únic, eco doble, eco triple (referent al nombre de repeticions d’un so). Sovint s’utilitzen compressors: tractar el so rebut per tal de poder augmen-tar més el volum.

Pedal de wha-wha

Sentiu de Jimmi Hendrix “Vodoo Chile”

Pedal de distorsió

Sentiu Still Got The Blues de Gary Moore- - 13 -

© 2

008

la b

otzi

na, A

toc

de g

uita

rra

Bibliografia

- Enciclopèdia de la guitarra. Richard Chapman. Editorial Raíces. - Manual de guitarra. Ralph Denyer. Editorial Raíces - La generació rock. Jordi Sierra Fabra. Columna Jove Divulgació - El sonido de la bestia (La història del heavy metal). Ediciones Robbin Book. Ma non troppo - Awopbopaloobop. Una história de la música pop. Nick Cohn. Punto de lectura.

Altres recursos:- web en català: http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/guitarra/index.htm- web en català per apendre acords i cançons: www.tocamela.cat

- 14-