4C-

NA IT f.4Semanario de intereses locales

Ario XLVIII

Núm. 2356

TeleclubMe

C. Petra il, „ 'SANI JOAN

Sábado de 23 julio

de 1983

Precio: 30 Ptas.

Director: Bartolomé A. Pou Jaume

Redacción y Administración: Mayor, 25. Tel. 580160Depósito Legal, P.M. 351-1959

Impreso en Editorial «Ramon null» FELANITX

La Premsa Forana amb elPresident Melia

Dimecres dia '13, el President delGovern Balear Gabriel Cafiellas, vaconvocar a Inca als representants dela Premsa Forana, per tal de pren-.dre contacte amb aquests mitjansde comunicació dels pobles de l'illa.

El president de l'Associació San-tiago Cortès presentà els periodistesi agraí el gest i l'interès del Presi-dent Carlellas vers la premsa comar-cal.

El Sr. Cafieilas explica el motiu dela convocatória i tot ressaltant la tas-ca que du a terme la nostra premsa,assegurà que el govern autonòmic la

L'origen de la premsa local a Fe-lanitx es perd dins la boira deltemps. Ara fa cent anys que els nos-tres avantpassats, per tal de propor-cionar neves sobre la indústria, elcomerç i l'agricultura, començarenuna tasca que no s'ha acabada en-cara.

Era el dia memorabt^ de la festade Santa Margalida de 1883 quan,baix la direcció de D. Miquel Obra-dor (Pollença), sortia a Hum el pri-mer número d'«EL FELANIGENSE»,setmanari «de intereses locales y ma-teriales ».

Si be es ver que el seu prestigi fouremarcable i que durant cert tempsfou el degà de la premsa mallorqui-na, al llarg dels anys i del camí pas-sa per diferents vicissituds. Malgratels entrebancs la illusió, la fe i l'es-perança del setmanari no defallien isetmana rera setmana obria ses por-tes de pinta en ampla a tots els fe-lanitxers.

Arnb els desitjos de contribuir al'estímul i intensificació de la nostrallengua, en temps de la república isota la direcció de D. Pere A. Reus,sa capçalera fou traduïda i a les se-ves planes la llengua vernacle hi tro-bava sempre una acollida amatent.

Per aquelles saons, atret per l'artd'imprimir i amic de la família Reus,molts de moments de les hbres Mu-res ets passava a la «Tipografía Fe-lanigense» al carrer de Rocaboira, oncm delectava veient la destresa delcap de tallers, l'amo En Miguel Pu-jadas (Matgina), en compondre lesgalerades del Felanitxer i el gust imestria que posava env-, compagina-ció l'impressor En Miaow] Obra-dor (Sastre), antic propietari de «LaMilagrosa»; Bartomeu Segura era el

tendria molt en compte. Digué queesperava la seva collaboració i !Lam-be la seva crítica, per tal de tenirconeixença de la problemàtica detots els sectors de la societat balear.Per últim va prometre que el seugovern escoltaria la problemàticaque pogués afectar a la nostra prem-sa i des del seu angle tractaria deresoldre-la en la mesura de les sevespossibilitats.

El President dirigí també unes pa-rts de felicitació al nostre setma-nari pel motiu del centenari de laPi cmsa a Felanitx.

Per Joan Mahn()

minervista i sovint anava de bro-mes, cm dei-• «Está fet de jo, Joa-net, per molts de doblers que ten-gués mai no podria viure esquenadreta». Els aprenents, bons mestresavui, eren En Pep Llopis i En BielBinimelis.

«El Felanitxer» moria silenciosa-merit el vint de juliol, festa de SantaMaraalida de 1936, al cinquanta-tresanvs justs, dia per dia.

L'acti tat «FELANITX>, aparegutl'anv 1935, a conseqiiència de la guer-ra civil i de l'escassesa general delmoment, tingué una minyonia atzaro-sa. Cada vuit dies es repetia el mi-racle de la seva supervivència, jaque les múltiples dificultats de totacasta es perllongaren més de lacompte. Bé amb paper d'estrassagruixat i de color gris o be satinatvert, blanc o groc tant se val, noperdé l'esperit de continuitat i des dellavors. ja normalitzat, cada setma-na visita puntualment les nostresllars i s'estén per tots els indrets,que arreu del train hi ha felanitxers,portant-los la nova desitjada, l'esde-veniment inesperat, la sentor de laterra enyorada.

Acabada la nostra guerra fou quanvaig establir contacte més oue fre-qiient quasi diari, amb el «Felanitx»i amb el seu director, l'enyorat i es-timat amic En Sebastià Pou, pared'En Bartolo. Era de tracte obert isimpàtic, d'una bonhomia i senzille-sa extraordinàries. Quantes boresrn'hanré nqssat dins l'Editorial! Coma altres felanitxers que contam elsanys per cavalions, em dona l'opor-tunitat de rublicar les primeres ex-pressions literàries.

També vaig fer una bona amistatamb Don Miguel Bordoy l'historia-

Felicitacionssetmana passada, ja tancada

l'edició, varem rebre una tarja delPresident de l'Associació de PremsaForana, Santiago Cones, el text deIa qual ens plau reproduïr:

«Davant cl primer centenari de laPramsa a Felanitx, en nom de l'As-sociació de la Premsa Forana de Ma-llorca vos envii la riles expressiva fe-licitació, encoratjant-vos a seguiraquesta tasca en benefici del poblede Felanitx i de tota Mallorca».

Santiago Cortes

El Conseller d'Educació i Culturade la Comunitat Autònoma de les

Des de fa dues setmanes, l'Ajunta-numte ha escornés una mena d'assaigentorn a la circulació, suposam queamb el propbsit° d'introduir refor-mes, el si hem de dir veritat11Q ha estai molt ben. rebut en certssectors, sobre tot per part dels con-ductors. Unes senyalitzacions provis-sionals han proliferat per molts d'in-drets de la població, creant situa-cions de desconcert.

8s evident que l'ordenament de lacirculació rodada necessita sovint decorreccions i adaptacions a les egi-gències sempre en augment de lacirculació, pet-6 no creim el sistemamés adient sia el de fer proves .pelmig dels carrers canviant direccionsd'ací per alla.

Un plànol de la població, per una

dor local i collaborador assidu i quefirmava sovint amb el pseudònim deTácito.

De tots es sabuda la gran amistatque m'unia amb Mossèn BartomeuBarceló el Missioner Lullia de la San-

Poesia que signant amb el seunom o be amb el d'Helenofilo, envers i en prosa deixava constancia deTa seva desbordant inspiració i delc. eu amor a Felanitx.

No puc deixar d'esmentar, igual-ment, al dentista Ticoulat, l'home denient lúcida i de paraula escalfada.d'on brollava sempre el just met- de-finidor, la sentència aguda, la finaironia i l'observació penetrant, queamb el pseudònim de Fotón publicà-rem, en collaboració, una garba d'ar-ticles que varen promoure animadesdiscussions entre In joventut intellectuai d'aquells moments. Ell hi posa-va la part científica i jo malavejavadonar-los forma.

En Bernat Vidal, l'apotecari deSantanyí que tan encarnada duia l'es-timació del parlar matern, En Se-bastia Mestre el jove poeta que tant

pel cerdwaariIlles Balears ens va trametre dimartspassat un telegrama, el text del qualreproduïm tot seguit:

«Permeteu-me Sr. Director fer-vospresent el testimoniatge de la mevafelicitació més sincera amb motiudel centenari del vostre setmanari.Crec que la labor en pro de la in-formació i de la cultura de les nos-tres illes, constitueix un exemple quetots nosaltres hauríem d'assumir ireconèixer. A la seva disposició. Sa-lutacions cordials.

Francesc Gilet, Conseller d'Educa-ció i Cultura.»

perTona mitjanament entesa en lamatèria, serveix amb escriex per aplantejar-se tota casta de possibili-tats en materia de circulació.

••••••-•41,01111ararTrar. C-.....,Mr"...^.111111•nnn•••11.1111

Blows el PrEsieent Ca-robs visita!A Felanitx

Ja avançarem a l'edició anterior ladata de la visita del President delGovern Autònom Gabriel Catiellas aFelanitx. Avui podem confirmar-la—sera el dimarts dia 26— i afegirque el Sr. Cafiellas arribara prop deles 7 de l'horabaixa i a més de lanostra població visitará Ca's Concos,S'Horta i Portocolom.

se podia esperar d'ell, En TomeuObrador, Gerrer, el tio Toni, Es Sas-tre, el Mestre Rigo que se li va des-pertar la vena poètica i coNaboravaamb versos de caire camperol, EnMateu Oliver Capó, En Bartolo Sa-grera, En Roberto Miró to Mateix)que contribuïa amb versos plens d'a-gudesa i de gracia, tots ells, ai Deli!que prestigiaren de debò les paginesOct ANITX», escrigt.wren sa dar-rera missiva i gaudeixen de la sevapau.

8s un deure d'estricta justícial'agrair als oui protagonitzaren i pro-tagonitzen resforç esmerçat durantaquests cent anys envers de la prem-sa local. Ens han ajudat a informar-nos dels nostres antecedents, ha fetpossible clue els felanitxers ens ado-nem clue la trajecteria del nostre po-ble es talment una cursa de re't eus.

Sortosament el «FELANITX», ambel pretigi d'una història secular, estàen bones mans. La tasca continua.Oue per molts anys vagi atiant elcaliu del fogar casolà per be de lacultura i del nostre poble.

IIMMOT

ftnaHtant un temps passatUnes refor es cirrilat6ries

SANTORAL

D. 24 Sta. CristinaL. 25: Santiago el MayorM. 26: S..1 ).4NI. 27: S. Pain dew)J. 28: Sta. Catalina Thomas

V. 29: Sta. MartaS. 30: S. Ab(ión

LUNAL. Hena el 25

COMUNICACIONESAUTOCARES

Felanitx - Palma por Porreres:A las 6,45 (excepto sábados), 8,10, 14 y 17,45 h.

Domingos y festivos, a las 8,14 i 19 h.

Palma • Felanitx: A las 9,30,13, 16 y 19,30 h.

Domingos y festivos, a las 9,30,16 y 20,30 h.

Felanitx - Palma por Camposy Llucmajor: A las 8 y 14 h. Do-mingos y festivos, a las 8 y 19 h.

Palma. Felanitx: A las 12'30 y19 h. Domingos y festivos, a las9,30 y 20,30 h.

Felanitx - Porto Colom: A las7, 8,45, 11, 14,15, 17,30, y 20,30 h.Domingos y festivos, a las 7, 9,11, 12,30, 15,30, 17,30 y 20,30 h.

Porto-Colom - Felanitx: A las7,30, 9,15, 13 y 16 h. (todos ellosenlazan con Palma), 19 y 21 h.Domingos y festivos, 7,30 (—Pal-ma), 9,30, 11,30, 13 (—Palma),16, 18,15 (—Palma) y 21 h.9,30 y 20,30 h,

Felanitx • Cala Murada: Sólodomingos, a las 8 y 12'30 h.

Cala Murada - Felanitx: Sólodomingos, a las 9 y 13 h.

Felanitx - Cala d'Or: Diario P

las 6'30 y 17'15. Domingos unomás a las 11'15 h.

Cala d'Or Felanitx: Diario alas 7'30 y 18'. Domingos y fes-tivos, a las 7,30, 12,30 y 18,30 h.

Médico para mañana:

Servicio de Urgencia:C. Mateo]Obrador, 23Tel. 380254

Farmacias de turno:

Sábado y domingo:Catalina Ticoulat.

Lunes: CatalinaMartes: Francisco PiñaMiércoles: Miquel-Nacia:Jueves: Amparo MurilloViernes: Amparo Murilic:

TELEFONS D'INTERÈS

Policia MunicipalGuardia CivilBombersFunerariaAmbulàncies

580448

580051580090581717

- 581144581715

C. Pio XII, 18Tel. 554382MANACOROVSSa

pie)PAC irrCataGeneral XEROX E

Se vende piso en Porto-Colomen C/. Cristóbal Colon, 1 - 2.0

A pagar el 50 0/ 0 al contado.Resto, 20 años.

Informes: Tel. 581231

Se vende piso en Cala Map!Junto playa

A pagar 50 0/0 al contado. Resto 20 años

Informes: Tel. 581231

DISTRIBUIDOR DE LOS ORDENADORES

Antes de comprar un ordenador consúltenosEn Felanitx infórmese en «CAVAI.LETS*

FELANITX

FELANITXSemanario de In I err-N.4

woyPRECIO I)E SUSCRIPCION

Semcsire PLs.

Provitici,ts N25

41=16.

Ayuntamien deFelonitx

Ex:ractos de los acuerdos que seformulan en cumplimiento del art.8.2 de la Ley 40/1981 de 28 de Oc-tubre, a efectos de su remisión alConseil General Interinsular y al Go-bierno Civil de su pu publicaciónen el tablón de edictos de esta CasaCas.ac-ial y en las carteleras pú-blicas y de su posible inserción enla prensa y en el Boletín Oficial:

El Excmo. Ayuntamiento Pleno, ensesión extraordinaria celebrada el pa-sado día 27, tomó los siguientesacuerdos; con asistencia de todoslos miembros de la Corporación.

Fue aprobada cl acta de la sesiónanterior.

Se acordó ejercitar la opción pre-vista en el apartado del escrito-circular de la Delegación de Hacien-da de fecha 13 de junio. a fin de

clue en el presente ejercicio las Con-tribuciones Territoriales, Rústicas,Pecuaria y Urbana y las LicenciasFiscales se recauden por el procedi-miento v órganos recaudadcres concala acaialrnente se realizan.

acordo convocar subasta públi-ca para la contratación de las obras(-M 2." Sector del Provecto de Meio-r irl Alcantarillado de Felanitx (1»Fase), así como aprobar el Pliegofie Condiciones que ha do servirbase para la adjudicación de la con-trata.

Se acordó la concesión de slelle ,

mentos de crédito en el vigente Pre-supuesto de Inversiones con cargo alos mayores ingresos recaudados.

Fue definitivamente adjudicado aD. Bartolomé Sureda Binimelis elconcurso para la prestación del ser-vicio de cuidado, vigilancia y limnie-za del Parque Municipal de «La To-rre».

El Sr. Alcalde dió cuenta de la pró-xima inauguración del Servicio deUrgencias de la Seauridad Social.

Se acordó facultar al Sr. Alcaldepara otorgar la escritura pública decesión gratuita en favor de esteAyuntamiento de los terrenos depropiedad de D. Francisco y D. Ma-nuel Tejedor Berga destinados a zo-na verde según el Proyecto de Obrasde Urbanización en el sector del cru-ce de la carretera de Felanitx a Por-to-Colom y Avda. Tamarells.

Se dió cuenta de la contrataciónde conjuntos y artistas para las Ver-benas de San Agustin.

Se acordó la adquisición de bande-rolas españolas y mallorquinas parael engalanado de las vías públicasdurante las Ferias y Fiestas de SanAgustin.

Se acordó adquirir una mesa. sietearmarios, un archivador, tres sjIlonesy dos sillas para amueblar adecua-damente la Oficina Municipal deUrbanismo.

Se acordó que este Ayuntamientotome a su cargo el importe dA pre-supuesto de reparación de la ambu-lancia matrícula PM- 104.709, de pro-piedad de la Mútua Felanigense, queresultó seriamente averiada en acci-dente al ser usada por este Avunta-miento en un servicio de conducciónIle urgencia, presupuesto que ascien-de a la cantidad de 50.671 pesetas,

con la condición de que la MútuaFelanigense acepte la devolución deivehículo y certifique que lo recibeen buen estado, quedando así defi-nitivamente zanjadas las relacionesentre la Mútua Felanigense y elAyuntamiento en cuanto a la ambu-lancia.

Se acordó pedir al Servicio Hi-dráulico de Baleares el plazo en queredactaría el proyecto técnicoemisario submarino de Cala Ferrara,así como pedir al Conseil Insular deMallorca la confección del provectoy su inclusión como obra imnortan-te en el Presupuesto de 1984.

Se dió cuenta de la sentencia re-caída en el Contencioso entabladopor D. Tomás Nicolau Bordoy en re-clamación de los beneficios de laamnistía, acordándose su cumpli-miento.

Se acordó aplicar al Sr. TomasNicolau Bordoy el grado cuatro deIa Ley 108/63 y el coeficiente retri-butivo 1'5.

Felanitx, a 30 de junio de 1983.El Secretario,

Guillermo Juan BurgueraEl Alcalde,

Pedro Mesquida Obrador

ANUNCIO

Aprobado por el Ayuntamiento ensesión celebrada el día 4 de los co-rrientes el proyecto de Ordenanzareguladora de los servicios urbanose interurbanos de transporte en au-tomóviies ligeros, a efectos de lo dis-puesto en el artículo 109 de la Leyde Regimen Local, se somete a in-formación pública por plazo de 15días habiles, durante los cuales po-drá examinarse el expediente en laSecretaría de este AyuntamientoFelanitx y formularse alegaciones.

Felanitx, a 12 de julio de 1983.El Alcalde,

Fdo.: Pedro Mesquida Obrador

VENDO 2 SOLARES de 333 m2. enC. Progreso. A 5.500 pts. m2.

Inf.: C. Proissos, 28 - A - Tel. 581505

INTERESA PERSONA con vehículopropio para autoventa a comisión.Razón: Tel. 581697.

Una llicència de fa cent anysA la Fundació Cosme Baugh es conserva el document que fou

presentat a l'Ajuntament un dia abans de la sortida del primernúmero de «EL FELANIGENSED, en el qual es demana autorit-zació per a treure a llum el setmanari. Reproduïm a continuacióaquest document:

«Deseoso de contribuir con mis débiles fuerzas al verdadero

progreso de esta nuestra muy amada villa, y alentado por los no-bles y patrióticos ofrecimientos de D. Jorge Vefiy, D. Pedro deAlcántara Peña, D. Bartolomé Barceló, y otros vecinos de Felanitx,

entusiastas de su prosperidad y grandeza, hemos proyectado pu-

blicar, con el titulo de EL FELANIGENSE, un semanario de inte-

reses locales y materiales, que nos represente en el gran concierto

de la civilización.Si V.a Magcia., que tan dispuesto se ha manifestado siempre

á fomentar toda empresa que pueda redundar en beneficio del

pueblo que tan dignamente administra, se digna otorgarnos la co-rrespondiente autorización, dicho semanario empezará á publicar-

se el 20 del actual, aniversario de nuestro engrandecimiento, paracontinuar en los demás sábados consecutivos.

Lo que tengo el honor de comunicar a V.a Magcia. para su in-teligencia y efectos consiguientes.

Dios guarde a V.a Magcia. ins. as.

Felanitx, 14 Julio de I ,R3,

Miguel Obrador y Timoner.

Sr. D. Miguel Reus Alcalde constitucional de Felanitx.))

FELANITX

Notes breus per a la història de la premsa

periòdica a Felanitx per Germà Coll Mesquida

II. ALTRES PUBLICACIONS. —Si ens hem entretingut tant parlantde El Felanigense es perquè, real-ment, el tema ho demana, però nofou l'únic periòdic que aparegué a Ianostra ciutat. En tornarem parlar,pero ens interessa pegar una ulladaa altres publicacions que tinguerenuna vida molt més curta.

El 6 de febrer de 1890 apareix elprimer número de El Eco de Fela-nitx, setmanari que duia el subtítolde Organ° del Partido Republicano.Així, idõ, ens trobam ara davant unipublicació declaradament política. Elpartit republicà, no es que a Fela-nitx fos molt nodrit, però aixímateixdisposava d'un local social bastantcapaç on, per espai de molts d'anys,s'aplegaren els membres del partitsota la mirada llunyana dels pro-horns de la primera república, els re-trats dels quals decoraven les paretsdel local. Aquest petit grup tinguéprou empenta per a editar per espaid'uns mesos el setmanari esmentat,que tingué, però, una vida molt breuperauè el dan,er número es publicàcl 26 de juny de 1890, havent-ne sor-tits en total vint-i-un. Es publicavaels dijous i s'imprimia a la «Tipogra-fia Felanigensep de don Bartomeu.Reus. Durant el seu brevíssim curs,El Eco de Felanitx tingué dos direc-tors, que foren successivament: donPonciano Aguiló i don Pere Rosselló.

La curta carrera d'aqueix setmana-ri ha fet que se'n conservin poquís-sims exemplars i que els que que-den, autèntiques peces de museu, nosiguin suficients per a donar-nos-neuna idea acabada. L'estructuraciódel contingut és també molt regulari es distribueix entre una part, di-guem-ne doctrinal, on es publiquenarticles de caire politic, una seccióliterària, una de notícies generals iuna altra d'informació local. En elspocs números que hem pogut con-sultar, tots els articles van sense fir-ma, cosa que fa sospitar que el cosde redacció era molt reduït i queles planes del setmanari es nodriencri gran part de textos copiats d'al-tres publicacions, encara que El Ecode Felanitx no ho faci constar ex-pressament.

Periòdic completament oposat al'anterior fou La Tradición, semana-rio jaimista com resava el subtítol.Com el republicanisme, els ideals deDios, Patria y Rey, a Felanitx no tin-pueren un nombre gaire crescut d'a-deptes, i La Tradición names encerts aspectes es pot considerar unapublicació felanitxera. Foren aquestsel fet d'imprimir-se durant bona partdel seu curs a la nostra ciutat, a laimpremta de don Bartomeu Reus—per més que els números fossin da-tats a Palma— i que don Miguel Bor-doy Oliver, cap del carlisme local,fos el redactor més constant i regu-lar i el que duguè quasi tot el pesque comporta treure al carrer unapublicació d'aquest tipus. La Tradi-ción tenia un ritme setmanal d'edi-

ció; el primer número aparegué el 25d'octubre de 1912, i el darrer el 28de març de 1919. En va esser direc-tor don Bartomeu Sitjar i hi colla-borava també don Joan Obrador.

Una altra publicació, aquesta ínte-grament felanitxera, i que sortia tam-136 a principis de segle, fou Santueri,semanario de información, com acla-ria el subtítol. Va tenir una vida bre-víssima. El primer número apareguéel 3 d'abril de 1915, i el darrer el 7de juliol del mateix any. S'estampa-va a la Tipografia Ferret, establertaal carrer de la Plaça, avui Calvo So-telo. Sembla que el director va esserdon Pere Matas Fiol.

III. PRUIJA PERIODISTICA. —Els anys d'activitat periodística mésintensa a la nostra ciutat foren elsde la segona república, especialmentel 1933, en el qual els feaniltxers po-dien llegir tres setmanaris editats aFelanitx i que eren: El Felanitxer,Maculi i Pedra Foguera.

Fl Felanitxer no.és altre que ElFelanigense, convertit ja en degà dela nremsa mallorquina. Realment. imalgrat tin canvi tan considerablecom és l'ús absolut del català desdel títol fins al peu d'impremta, ésel mateix periòdic, car continua lanumeració de El Felanigense i ambels mateixos trets. Durant tota la se-va història el setmanari havia es'atuna nublicació bilingüe, arnb un pre-domini molt marcat del castellà, qu-havia esdevingut total es anys de 17Dictadura de Primo de Rivera. L'any1931, l'Associació per la Cultura deMallorca es fa chi-me de l'edició delsetmanari, el qual, des que el CírcolRecreatiu abandonà aquesta tascal'anv 1926, havia duit una vida unamica languida. Els textos redacta'sen català són ara els más abundants.fins que l'any 1933 es publicA inte-grament en la nostra llengua. El di-rector d'aquesta nova etapa fou donPere A. Reus Bordoy i s'imprimí finsel 14 d'agost del 1936 quan, desprésd'un historial de 53 anys, j arribat alnilmero 2.771, finí víctima de les cir-cumstàncies per les quals travessavael país.

Quant al caràcter del setmanarihem de repetir el que hem dit abans:continua essent informatiu, literari iapolític en el sentit de no esser por-tantveus de cap dels partits als qualsla Constitució Esranyoia reconeixirkexistencia lecral. Ara be bona partdels seus callaboradors eren homescl'esauerra i la seva ideologia ras-puava adesiara a les planes del set-manari. Aquesta línia de conducta noagradava a quasi ningú. Els elementsde dreta trobaven partilista El Fe-lanitxer i els d'esquerra l'hi troba-ven massa poc. La política estavamolt envinagrada i les posicions s'ha-vien radicalitzat. Els qui militaven acada un dels dos extrems volien unapremsa pròpia, doctrinària i comba-tiva ensems, i que fas expressió dellur ideari politic. Aquestes circums-thncies foren les que donaren Hoc a

l'aparició de dues noves publica-cions de curta durada, que varen es-ser Maculi i Pedra Foguera.

El primer número de Maculi sortial carrer el 14 de gener de 1933. Erasetmanari i s'imprimí a la Tipogra-fia Rosselló de Pon-eres, fins que el20 de maig començà a imprimir-se aIa Tipografia d'Obrador i Nicolau, icl 15 de setembre de l'any següenta l'Editorial Ramon Llull, establertapoc abans. Duia el subtítol de «Pe-riòdic Felanitxer» i fou una publica-ció bilingüe per més que predomina-ven els textos en castellà.

El nou setmanari va néixer com apor:ant-veus d'un grup de personesdisconformes amb la conjuntura po-

lítica del moment, pet-6 no vol tam-poc que el tenguin simplement comun periòdic de dreta i, en un articleeditorial del primer número afirmaque no és de dreta, ni d'esquerra,ni de centre. Al número 6 es auali-fica ell mateix de periòdic satírico-humorístico. A pesar que hi sonvin-tegen els comentaris sobre políticanacional, en desacord amb l'actua-ció del govern central del país, Ma-culi tingué un caire localista moltmarcat, i la seva crítica es refereixa l'àmbit ciutadà més que res i al'actuació de l'Ajuntament i de qual-cun dels seus prohoms. Aquesta crí-tica es fa, a voltes, seriosament ivoltes, en un to humoristic, per?) es-devé més incisiva així com els letsde la vida local i nacional endu rei-xen les respectives posicions. El ca-

ràcter politic del setmanari i de Ilui-ta a favor dels partits de dreta es

posa més de manifest després del

triomf de la coalició de dretes a leseleccions del novembre del 1933 pera renovar les Corts. Durant els dar-rers mesos de la seva vida, Maculi

ve a esser el portantveus de la CE-DA. El darrer número es publica el27 de juliol del 1935. En un articlede comiat es fa l'anunci d'un altresetmanari que vindrà a substituir-lo.

Periòdic totalment enfrontat al'anterior fou Pedra Foguera, setma-nari que sorti al carrer per primeravegada el 20 de maig del 1933, im-près a la Tipografia Felanigense.

Tingué un curs molt breu. Poc més

d'un any, i el darrer número sortí

el 25 d'agost del 1934. Pedra Fogue-

ra és, des d'un principi, un periò-

dic polític-satíric que neix amb el

propòsit ben declarat • de combatreMaculí i tot quant representava, i

amb un desig d'accentuar les postu-res d'esquerra. Pedra Foguera es mo-

gué dins un ambient molt localista

i centrà el seu atac sobre el conser-

vadorisme de certes classes, tenyint-

se de l'anticlericalisme tradicional

de l'esquerra espanyola. Les seves es-

comeses eren directes i personals,

convertint el setmanari en un papersemblant al que havia estat el Foc i

Fum de Ciutat.(conlinuarn)

ALQUILO PISO tipo apartamento,totalmente arnueblado. 2 dormito-rios, salón comedor. cocina, baño,

lavadero.

terraza.INFORMES: EN ESTA ADMON.

Joroni Alberti es reuneix amb laPremsa Forana

Dimarts a vespre, els represen-tants de la Premsa Forana estavenconvocats a un sopar amb el Presi-dent del Consell de Mallorca JeroniAlberti, en el Puig de Santa Magda-lena d'Inca.

Com sia que el mateix vespre tan-cavem donarem compte d'a-questa reunió en el proper núrn2r ì.

de sociedac..1NOCES

Dissabte passat horabaixa, a l'es-glésia parroquial de Sant Miguel. esvaren unir en matrimoni els jovesJosep Victor Rullán Borras i Mar-galida Vaguer Vadell.

Va beneir l'enllaç Mn. Macià Fiolqui celebra també l'Eucaristia.

El nuvi fou apadrinat per la sevamare D.a Fra ncisca Borras i pel seugermà D. Raup'w i la nuvia ho foupels seus pares D. Antoni VaguerRigo i Antònia Vade!!.

Testificaren l'acta matrimonial pelnuvi la seva germana Milagrosa i laseva germana política Isabel Ripoll iRafel Forteza i Josep Montero; perla nuvia ho feren la seva germanaMaria Antònia i els seus cosins Jau-me i Margalida Vadell Adrover i

. Francesc Roig Vaguer.Després de la cerimónia, els nom-

brosos convidats es reuniren en unsopar que fou servit a la barbacoa«La Ponderosa».

Env iam la nostra més cordial feli-citació als novells esposos.

I.LICENCIATS

Han obtingut la llicenciatura enFilosofia i Lletres, en la branca deFilologia Catalana per la Universitatde Palma, Maria Obrador Rosselió,Francisca Nicolau Prohens i MariaAntenna. Picó Bauza.

Rebin la nostra enhorabona.

Alta peluquería señorasy caballerosmanicura y estiltica

Rafa Rubiopreparando sus pequeños deta-lles para su próxima inaugura-ción, necesita aprendizas paraenseñarles el nfu.io.

C. Horts, 2

VENDO JARDIN, en C. Call(Escalera Cal vario).

n ft l, :)73S

VENDO COTA 74 ce. I'M-1Ven buen estado.

INFORMES: EN ESTA ADMON

SE VENDEN SOLARES DE 270 a1300 m2. en C. San Agustin.

1NFORMES: EN ESTA ADMON.

CAMARERO BARSe necesita en Ca la (l'Or.Horario a convenir. Con prefecen-cia de 18a 24h.Inf.: Tel. 6.57762. Sra. Vicéns.

Nota de la Candidatura Democritica IndependentA propòsit de la reforma circula-

tòria que se du a terme actualmenta Felanitx (i sembla que també aqualque punt de Portocolom), senseoler prendre partit respecte de ca-

dascun dels canvis concrets ja im-plantats, volem fer les puntualitza-cions següents:

1.a La nostra Candidatura fins aImoment no ha tengut art ni part enaquesta reforma, respecte de la qualno ha estat tan sols consultada.

2. a Consideram que passa d'horaque el problema general circulatoride la nostra població se plantegi se-riosament d'una vegada i de maneraglobal (no pel procediment dels re-

meis parcials o pegats), i que amb etdegut assessorament vecnic, s'adop-tin les solucions més raonables i sen-zilles.

3.a Entenem que unes decisionsde tanta importancia com les que jas'han preses, que per força han d'es-ser jutjades de manera distinta se-gons cadascú, no s'haurien d'haveradoptades sense un tempteig previde l'opinió pública ni sense un de-bat previ al Consistori seguit delcorresponent acord municipal. Noens consta que aquest punt hagi es-tat plantejat a cap reunió plenariani a cap permanent.

Felanitx, juliol del 1983.

Bodega de Felanitx, Sdad. Coop. Ltda.Por el presente se convoca a los Srs. Socios a la Asamblea Ge-

neral Extraordinaria, que tendrá lugar el próximo dia 31 de julio,a las 9'30 horas en primera convocatoria y a las 10 horas en se-gunda, en la sala de prensa de la Bodega.

Felanitx, 19 de julio de 1983. El Consejo Rector

SUPERHANISOferta de la semana

Tambor Luzil 5k. 640 ptas. - Vale de 50 ptas. 590 ptas.Mimosín 4 litros

235 »

4 FELANITXsr/

INFORMACIÓN LOCAL:Fiestas de San Jaime en Porto-Colom

HOY DIA 23 DE JULIOA las 16'30 horas. Regatas de Optimist Trofeo Porto-Colorn I Pruebade carácter Regional.A las 19 horas. Juegos infantiles, cintas, carreras y ollas, en el recintode las Verbenas.A las 21 horas. Pasacalles por la Banda de Cornetas y Tambores de«Lluis i Simonet».A las 23 horas. Gran Verbena amenizada por los cortjntos:

HITS, LOS CAMPEROS y MACAOS.MAÑANA DIA 24 DE JULIO

A la.-; 15 horas. Tiro al Pla:o. Tirada General.A las 16'30 horas. Regatas de Optimist, 2.a Prueba.A las 17'30. Concurso Infantil de Pintura y Modelación de Arcilla en elrccinto de las verbenas.A las 18 horas. Circuito ciclista para veteranos, libres y federados.A las 23 horas. Gran Verbena, amenizada por los conjuntos:

MIAMI, ORCHESTRA, CINCO DEL ESTE y REFLEXE.DIA 25 JULIO, FESTIVIDAD DE SAN JAIME

A las 10 horas. Misa Solemne con asistencia de las Autoridades.A las 16'30. Cucañas y suelta de patos (Pal ensabonat), acto patroci-nado por el Club Náutico de Porto-Colom, en los lugares cle costumbre.A las 19 horas. Carrera Popular San Jaime 83, con sailda en el Muelle.A las 22'30 horas. En el recinto de las verbenas, actuación del grupo«GENT DE BULLA» que representará la obra «L'AMO DE SO'NGRANER».

DEL 10 AL 25 DE JULIO TORNEOS DE:V TORNEO TENIS, en Ias pistas del Hotel Vistamar.FUTBITO, en los patios de la Escuela.VETERANOS - INFANTILES - JUVENILE&

XIV Concurs Nacional de Fotografies'Ciutat de Felanitx»

BASESPARTICIPACIÓ: Hi podan participar, sense cap limitació, tots els aficionats a lai

fotografia. residents a. Espanya.NÚMERO DE FOTOGRAFIES:. Una collecció de tres fotografies per coacursank,

amb la mateixa unitat temàtica.MIDES: Superficie minima 1.200 cm., costat menor no inferior a 20 cm.NEUNTATGE: Les fotografies aniran aferrades a una. cartolina que tendra al man-

co el mateix tamany.TEMES: Hi haura dues modalitats:

a) Temàtica de lliure elecció del concursant.b) Temàtica referida al paisatge, costums, testes populars j altres aspects

de la vida del terme municipal de Felanitx.INSCRIPCIÓ: Absolutament gratuita.LES OBRES S'HAN D'ENVIAR A: Fundació Mossen Cosme Bata*, carrer Siria

n.° 20, Felanitx (Mallorca).JURATS: E constitufra ui karat d'admissió i un altre de qualificacid Saran ex-

('lui(les a queries fotografies que hagin concorregut anteriorment al «Cintatde Felanitx».

TERMINI. D'ADMISSIÓ: Acabarà el 15 d'Agost de 1983.EXPOSICIÓ: Amb les obres seleccionacles es rauntark una exposicid que estara

nborta al públic del 19 al 29 d'agost,, coincidint amb les Festes de Sant Agusti.PREMIS:

a) lama inure:. «Ciutat. de Felanitx» dotat amb 30.000 ptes. i «Cavallet. Dosaccessits arab «Cavallet» i 7.000 ptes.

b) Tama localt «Ciutat de Felanitx» dotat amb 7.000 ptes. j eCavalleta. Dosaccessits arrab «Cavallet» i 3.000 ptes.

C) «Cavallet» al millor autor local i 3.000 ptes.d) «Cavallet» per a ragrupació fotogràfica a la qual pertanyi el guanyador

del «Ciutat de Felanitx» tema lliure.REPROD1TCCIO: L'excelientissim Ajuntament es reserva la propietat de totes les

obres premiades. Les podrit reproduir sempre que vulgui, citant en tot casel nom de l'autor

DEVOLUCIO: Les obres podran esser retirades el dia segiient a la clausura dePexposicid. Als residents fora de Felanitx les aportacions les saran remesesper correu durant el mes de Setembre.

VEREDICTE DEL JURAT: Es donara a conèixer mitjançant la premsa local iprovincial. Els guardonats residents fora de Felanitx saran avisats telegra-ficament.L'organització tractark amb esment les obres presentades no obstant no esresponsabilitzarà dels accident fortuits que les facin malbé.Els concursants nomes podran optar a un sol premi.El fet de participar en el concurs presuposa l'acceptació d'aquestes bases.Els casos que no hi són prevists seran resolts a judici dels organitzadors.

Felanitx, Juliol 1983

FELANITX 5

IlatoN de la Nwtra HistóriaPer P. Xamena

Un personatge singular del segle XIXAntoni [lids Martorell Bennàsser

A la edad de 20 arios que tenía Martorell, no obstante el transtornode la casa rectoría, se divertía con sus contemporáneos frecuentando lascasas de señoritas de más distinción de aquel pueblo, dándoles sus mú-sicas nocturnas. También era aficionado a la caza con galgos. En aquelentonces se representaban comedias a beneficio de la obra de la nuevaiglesia de San Francisco o de Mínimos de aquella villa, (6) y Martorelldesempeñaba los principales papeles, sirviendo de teatro dicha nuevaiglesia antes de concluirse.

Algunos arios después se hizo la solemne bendición de la misma igle-sia, y a pesar de que Martorell ya tenía fijada su residencia en Felanitx,se ofreció gratuitamente con 10 de sus aficionados compañeros de mú-sica de esta villa, pasar a la de Sineu para cooperar al mayor lucimien-to de la función.

Volviendo pues a la casa rectoría, dire que estas distracciones consi-guientes a la juventud, la poca experiencia de Martorell en el regimende una casa, el no estar impuesto en ninguna de tantas obligaciones quepesaban sobre la misma, no sabiendo nada de sus crecidas entradas ysalidas, el no haber encontrado dinero alguno y todo a merced y dispo-sición de la gente de servicio, le dieron mucho que hacer, pues que sumadre por su genio apocado y poco experto, en nada se metía. En losprimeros meses de la fatuidad de su tío Rector, fueron muchos los quese aprovecharon de ella, y cada uno presentaba sus cuentas y débitosatrasados a su sobrino. No hubo vicario, sacristan, facultativo, albañil,herrero, carpintero, etc. que no pidiese dinero, y algunos, sumas consi-derables de más de cien libras. Así corno iban entrando recursos se pa-gaban deudas. Estos atrasos, el excesivo gasto de la enfermedad del Rec-tor y el aprovecharse todos los que podían, hacían escasear los recursosde modo que no bastaba el producto de unas 2.000 libras de primiciapara atender como antes al socorro de los pobres, a la fábrica de la igle-sia y a la manutención de la casa, lo que dió margen a controversias ydiscusiones, hasta que, por último, en 1807, pasados dos arios de distur-bios, y puesto Ecónomo en aquel curato por el Ilmo. y Rdmo. Sr. D. Ber-nardo Nadal y Crespí, obispo de esta Diócesis de Mallorca, propuso Mar-torell a su Sr. tío Rector si convenía en pasar a Felanitx a probar losaires nativos y si le iba bien acabar sus días en su patria; a lo que con-vino.

Se dispuso la marcha y con una silla de manos porque no podía serde otro modo sin exponerlo a una desgracia, se trasladó a este pueblollevándolo ocho hombres alternativamente. La madre de Martorell quedóen la rectoría hasta algunos días después cuidando de remitir ropas ymuebles los mas preciosos; y éste se fue a la Capital para participar laresolución a dicha Su Ilma. quien la aprobó, y quedaron que al Rectorse le daría anualmente, permaneciendo en Felanitx, mitad de la primicia,quedando la otra mitad para cumplir con las obligaciones del Curato. Pe-ro como la traslación fue en Julio de 1807, (7) resultó que el todo de laprimicia de aquel ail() recayó en dicho sobrino como heredero de su tíoRector, a excepción de una crecida cantidad que ya había gastado el Ecó-nomo en dicho Curato.

En breves días Martorell pagó la crecida manda pía de su tío y mu-chas deudas de que no tenía noticia, en cantidad de más de 1.000 libras.Se recogieron todos los muebles que habían quedado en la Rectoría, ven-diendo los que no se necesitaban. Arreglado todo y puestos madre e hijoen su primitiva casa de Felanitx, se resolvió Martorell a practicar de no-tario en dicha villa con D. Miguel Juan de Padrines. (8)

Cuando más pensaba Martorell estarse quieto y pacífico en casa, encompañía de su adorada madre, le sucedió totalmente al revés, pues di-cho Padrines su maestro y los partidarios de éste, eran acérrimos con-trarios de D. Antonio Planes, hombre de natural talento, vivo y perspicaz,pues apenas sabía leer y escribir, y en aquel entonces había ya adquiridomuchos bienes de fortuna, siendo antes un puro remendón de zapatos.Tenía mucho influjo con las autoridades superiores y en los hombres quefiguraban, y de consiguiente era el único que mandaba en este pueblo, ytodos tenían que estar y pasar Por cuanto se le antojaba, y el que seOponía quedaba mal. Todo lo manejaba, todo lo disponía y por todo te-nían que acudir a él.

El indicado Padrines, el Dr. Antonio Ramon, medico, D. BartoloméBinimelis Nofret, D. Pedro A. Reus del Convento,D. Ju7r Tauler, D. MateoCaldentey y otros sugetos distinguidos de esta villa, o bien fuese por ma-licia u otra causa blasfemaban contra Planes atribuyéndole cuanta picar-dia podía imaginarse, y como Martorell se hallaba a veces en sus reunio-nes, le hicieron creer que Planes era el hombre más malo y perniciosodel mundo.

En este tiempo amanecían contínuamente pasquines contra Planes,sin saberse su autor, no obstante tomó sus medidas hasta mandar pren-der y encarcelar al memorado Padrines. (9) Su consorte Martorell comobuen discípulo procuró defender la inocencia de su maestro; al efecto pa-só a la capital solicitando su libertad, pero no pudo conseguirla.

Como Planes no ignorase las diligencias practicadas por Martorell, lo

tallar tota la família (sogres, criatu-res i En Boby inclosos), un terra-trémol, que En Joanet de tres anysveient a la seva germana Catalina decatorze que ja comença a presumirposar-se pasta ennegridora prengui,la decisió d'utilitzar el vernis ambles mateixerg intencions i s'hagi po-sat unes orelles fetes un oi, una pi-lotada, que tota la família vulgui un«frigo», un «xubaseo aislado» ques'havia amagat darrere Sant Salva-dor, que el veinat espolsi la tovallo-la en direcció no gaire encertada,que l'aigua sigui bruta, que l'aiguasigui molt bruta, trevalar amb unapedra, que t'esquitxin tivan encarano t'has avesat a la temperatura dela mar, que et facin beure aigua perfer-te una gracia singular i simpàti-ca, que un llaüt et tiri t'ancora da-munt, que un liaüt et passi per da-munt (aquesta desgracia es veu for-tament augmentada quan el propie-tari del llaüt es l'amo d'allà on fasfeina), que una planxa de «surf»t'arrabassi l'orella dreta, que unaplanxa de «surf» t'arrabassi l'orellaesquerra, que l'amo de la plat=de «surf» perdi l'equilibri i el palde la vela t'endevini la testa, quequan te'n vas a eixugar, En Bobyt'hagi compixat la tavallola i que demés a mês l'hagis de defensar d'unca pastor alemany d'un alemany, quela cosa acabi amb una mossegada alfou de la teva cama, que no hi hagicap estrangera ni una sola en «topless» —vulgo mames rn l'aire—,

Facem una pregaria unanime pertal de commoure l'humanisme cris-tia consistorial, a veure si arreglenles coses que estan en les sevesmans. Amen.PEDRADA

Pensau que si vos torrau molt, elsracistes vos marginaran.

Foner

tenía por uno de tantos sus contrarios. Se empezó la sumaria contra Pa-

drines y ya nadie estaba seguro en su casa, por lo que determinó Marto-

rell ausentarse de Felanitx y pasar a Sineu en donde estaba aún muy re-lacionado; para mirar de lejos lo que sucedía.

Emprendió la marcha la noche del acho de septiembre de 1808 de-jando encargado a su madre y a sus cordiales amigos D. Jaime Veny yD. Bartolomé Julia, Pbro. y organista, que a la más minima novedad leavisasen por un expreso.(10)

Sobre ocho días había que Martorell se divertía en Sinew con susprimeros amigos, cuando llegó el expreso con la noticia de que los másde los compañeros de Felanitx ya estaban presos y trasladados a as rea-les cárceles de Palma y que dicho Tauler y Reus se habían fugado.

(continuara)

(6) L'església dels PP. Minims dedicada a St Francesc de Paula , començadal'any 1793 i beneida el 1812.

(7) El Rd. D. Simó Martorell morí a Felanitx el 23 d'octubre de 1807.(8) D. Miguel Juan de Padrines va néixer a Artà de pares felanitxers dia 16 de

setembre de 1754. S'allistà com a voluntari a l'exercit, del qual hagué de ilicenciar-seper falta de salut.

Estudià filosofia i dret i va esse nomenat notari de Felanitx, Petra i Sant Joan.Va contreure matrimoni amb D. Antònia Anna Vaguer Obrador de Felanitx.Coneixia el grec. Hall i hebreu. Escrigué varies obres sobre história de Felanitx

les quals romanen inédites.Es distingi per les seves idees liberals.Mori dia 2 de gener de 1837.(9) Vegeu l'aliegat de D. Joan Cirer advocat defensor d'alguns processats a una

causa posterior a la dels pasquins promoguda també p'En Planes.«Era tanto el terror que tenía difundido el nombre de Planas en el pueblo de Fe-

lanitx que ya en el ario 1808 cuando se formó la famosa causa sobre pasquines enque quedaron envueltos D. Bartolomé Binimelis y D. Miguel Juan de Padrines, otrosde mis principales (causa de intriga donde Planas no figuró abiertamente, pero fi-guraba el Bayle de entonces, pariente y hechura suya), habiendo formado 34 capitu-los para la defensa y mandándose que los testigos se presentasen a declarar en lasReales Cárceles, ninguno tuvo valor para presentarse, y mis principales hubieron desucumbir.

Ya entonces era tal el influjo de Planas, el que fue reforzándose de día en díacon una especie de fideicomiso (como le llamaban en Felanitx) que estableció dela vara de la justicia entre sus parientes de modo que siempre se gobernase todopor su mano ya oculta, ya manifiesta». (Arxiu Parroquial U011 IX).

D'aquests temps data la dita «Si Déu ho vol i En Planes».(10) A Sineu va viure a casa de Vicenç Amengual, antic criat del seu tio rec-

tor D. Simó Martorell.

AQUESTATERRA

«VAMOS A LA PLAYA,CALIENTA EL SOL.XIRIBIRIBI POROMPOMPOM(bis)»

Es tracta ara d'exposar algunes deles moltíssimes desgracies que po-den ocórrer als felanitxers un diu-menge qualsevol dels mesos d'estiupel fet de voler anar a la platja deS'Arenal. L'exposició o enumeraciópodria esser, ben segur, més clara,més ordenada, més completa, méscientífica..., pet-6 la intenció d'avuino es ni estadística ni tipológica, si-nó que seguint la línia d'alguns pro-grames de TV —Más vale prevenir»,«Cuidado con...», etc.— volem avisarals consumidors de sol, mar, arena iAftersun dels perills eventuais a quéestan sotmesos.

Vet aquí la llista de perills: obli-dar el banyador, oblidar la tovallola,oblidar l'oli per a posar-se foscos,oblidar en general, foradar el cotxepel camí, tenir un accident en elrevolt d'Es Babo i com a fatal con-seqüència trabucar la truita que lafamília feia comptes menjar-se da-vall els pins de S'Arenal petit (perillanuest que l'Ajuntament aviat solu-cionara, no prohibint el transport detruites, sinó carregant-se tots els pinsde Sa Punta), haver d'aparcar da-vora Es Rivetó, que et fotin una ras-cada al cotxe perquè n'hi havia dosque no passaven, no trobar un llocsuficient de platja per a poder ins-

MinyonetsR S

de un 35{i 0 descuento

C/. Plaça, 12 - Tel. 581821 FELANITX

IO a un

Sobre l'empesta que adjuntam amb elnúmero d'aquesta setmana

Espolsau-vos en un decidit esforç la pardalaria estivenca i de-dicau deu minutets a respondre l'cnquesta que trobareu entre lesfulles del setmanari d'aviu.

Pensau que fa cent anys que tenim cada setmana una publica-ció telanitxera i sempre gracies a uns pocs. Donau el vostre suportals redactors del «FELANITX» responent l'enquesta, per a podertenir així coneixement de les critiques i de les preferencies dels lec-tors els quals, al cap i a la fi, són els amos del setmanari.

Pregam a cada lector que respongui seriosament a les pregun-tes formulades i que ompli només una enquesta.

A les preguntes que l'enquestat trobi oportú afegir-hi qualquecomentari persona!, tua tització. etc., que no ho dubti (sobretot ala darrera qüestió).

Podeu entregar l'enquesta, un cop complimentada, a l'adminis-tració del setmanari, carrer Major, 25 o podeu enviar-la a l'Apartatde Correus núm 5. A Portocolom podeu dipositar-la al Bar Restau-rant Marbella del carrer Cristòfol Colom.

Novedades LOBELIAGRANDES REBAJAS

Descuentos sensacionales

artículos plena temporada

6 FELANITXMECINCliECE111411•11111111=1111111P•

MATEU OBRADORTrets autobiogràfics extrets de l'epistolari ambMilà I Fontanals

Mateu Obrador fou un felanitxereuropeu i crec que no s'ha valorat,amb justicia, tota la seva dimensió.Mossn Antoni Pons allargà i per-llonga la seva biografia a les paginesde «La Nostra Terra», entre 1928 i1931, amb molts d'espais buits, i enshem quedat sense l'obra definitiva,que sembla entrega a una editorialciutadana. Germa Coll ens va dir unpoc qui era Mateu Obrador, quan fouproclamat Fill Illustre de Felanitx, el1967. S'ha escrit, s'ha dit, s'ha parlat,s'ha encetat, s'ha programat, s'ha es-tudiat sobre la persona de MateuObrador i la seva obra. però, encararesta cás per correr.

Avui m'acostaré als trets autobio-gràfics, i culturals, que es desprenend'algunes de les devuit cartes contin-gudes a l'Epistolari de Manuel Milà iFontanals, escrites entre 1877 i 1878.

Mateu Obrador era ben jovenellquan començà a cartejar-se amb Mi-là i Fontanals. Compartia la jovenesaamb la forta estimació a les cosesdel poble. Enviava a Milà cançons,codolades, gloses i altres herbes Ve-jam si ¡'Sr. Milet romandrà contentde jo...! Li parla del Diccionari ma-llorqui-catala del francisca exclaus-trat Pere Antoni Figuera. Corria l'es-tiu de 1871 i Mateu Obrador deviapassar les vacances a Felanitx. Laseva ac!reça, carrer de Piza,; núm. 9.

El 7 de novembre l'assabenta deIa sort d'haver trobat dos manus-crits: Comèdia del invicto màrtir deCristo el Cananeo Sant Cristófol iComèdia de la Conquista de. Mallor-ca. Aquesta troballa motivara el re-tardament d'un treball que compréntretze apartats: cançons, codolades,gloses pastorells, drames, entreme-sos, rondalles, música popular, cos-turns, ... El mateix any, Mateu Obra-dor li enviava Apunts sobre Poesiapopular de Mallorca. Palma de Ma-llorca. 1871, manuscrit autògraf,moitj alabat per Milà, de 123 pagines,que es :roba entre els papers Milà,a la Biblioteca Menéndez y Pelayo.Com seria d'interessant recobrar-neuna còpia.

A la mateixa missiva l'informa queno anirà a Barcelona i que està or-denant una vella biblioteca tota per-duda i beindonada, pertanve.nt a l'an-tica casa de Cavalla, que ocupa elcollegi ahont visch.

El 27 de febrer de 1872, escriuValent donzell me deis en vostra lle-tra darrera, mon aymat mestre. Encorrespondència, Mateu Obrador l'a-nomena el pros Mita i reconeix l'al-tre magisteri d'En Lluis Pons (quedes prés de vos és mon mestre).

La confiança devia ser considera-ble i en data de 12 de març li de-mana si vol que li envii una compo-sició teta pels Jocs Florals i si hotroba la donaria al secretari En Co-roleu. El poema fou premiat amb unaccèssit als Jocs Florals del 1872.

Mateu Obrador es vol llicenciar enFilosofia i Letres i demana a Milà, el23 d'abri], si, havent estudiat la Es-tètica de vostè i havent escoltat du-rant un curs les lliçons del Sr. Pons,

per Miguel Pons

puch examinar-me de Literatura Ge-neral y espanyola. El 17 de juny, en-tre altres coses, li remet uns goixsque qualque cosa tenen de bilingües,molt populars a Felanitx, y escritsper D. Onofre Prohens, abogat jadifunt

El 8 de juliol ii demana de parersobre Rondalla que acab de publi-car... Com tenc rondallas recollidasa dotzenas he pensat (per més en-vant) en un Rondallayre mallorquí;¿On va anar a romandre aquest es-plet de rondalles? ¿Les coneixia Mos-sèn Antoni M. 1 Alcover?

El mateix juliol li dóna l'adreça:Plaça de la Palla, Collegi d'En San-cho. Palma, i el 30 li envia poesiapopular que Mateu Obrador anome-na pbpularias. Per l'agost li fa sa-ber que anirà a Barcelona a exami-nar-se de Filosofia i Letres. que estàenfeinat estudiant ¡Deu me do man-co traball obligatori, y llavors nefaré de las mevas!

Hi ha un silenci fins el 6 de julioldel 1875, que es romp amb concre-teses com aquestes: Ara tractam deveure si jo podré obtenir lo nombra-ment de professor auxiliar d'aquestInstitut... Recortme de què vostè medigne un dia que, si alguna vegadanecessitava res de Madrid, mie l'hidigues. V vostè interposariaqs seusbons oficis y aprofitaria les bonesamistats que té en favor meu.Done/is ara es hora... que me reco-mani a qui li sembli be, y fassi valreles seues bones relacions ab els se-nyors de la Cort.

A la carta segilent li explica: Quim'ha tecomanat és D. Nicolau Coto-ner, fill del General que sembla qu'esmolt cosa del director general d'Ins-trucció pública. En aquest moment,segons la carta, Mateu Obrador ésDirecter del «Colegio Politécnico deprimera y segunda enseñanza». La vi-da, quasi sempre dificil de MateuObrador. va experimentar una millo-rança econòmica. El 13 de novem-bre l'innova. Tench la satisfacció dedirli (tue mon coleei marxa heel mec concorregut dels de Palma,sobre tot desde que he feta una fu-sió ah tin director d'un altre coleei.qu'era el mes numerós després delmeu. Ab això he conseguit un alleu-gerament de. traball: puch tenir al-euna hora per mi y per la poesia;he millorat de vida y benestar... Vuyen dia, el colegi y alguna classe mesque dono, me deixan uns 80 durosmensuals...

Tenim, ab D. Geroni Rosselló, elProiecte de publicar una sèrie de lli-brets ab el títol de «Biblioteca Ba-lear».

Soyintejen a la correspondènciales noticies literàries sobre autors ipublicacions com «Revista Balear» i«Museo Balear», molt lligades a Ma-teu Obrador.

El dia de Nadal del 1877 Ii escriucontestant a una pregunta de Milàsobre el Drama del Roser, que es re-presentava a Felanitx. Mateu Obra-dor sols té noticies, per via de sonpare, d'unes representacions teatrals

realitzades a Felanitx per pagar, jun-tament amb les almoines, les obresde la nova capella de la Mare de Déudel Roser. Demostra tenir més co-neixements de les representacionsdels Reis i Pastorells i el costum dela sabateta al balcó. També del dià-leg, a les matines de Nadal, de la Si-bina, des de la trona, i Herodes desde l'orgue.

Com a cloenda de l'Epistolari, unfragment d'una carta, possiblementde l'any 1878,on parla d'una variantde la cançó A la vora de la marhi ha una donzella... i donant-li lesgracies per uns llibres i quadernsenviats per mediació d'En TomàsForteza, acaba: No he. vist home mesabundós que voste: sempre té cosaper donar.

Cronicó FelanitxerXIII-XIV

per Hameln Rosselló

1337

5 febrer.—E1 rei concedeix l'escrivania de la Cort reialde Felanitx al notari Ponc Sunyer. (ACA) Era fill de Be-renguer Sunyer, ciutadà. (LC)

2 març.—El rei concedeix la castellania de Santueri aFrancesc de Pertegas, donzell. (ACA)

30 marc.—E1 governador mana als batles d'Inca, SantJoan, Manacor, Felanitx i Porreres procedesquin a la re-pressió d'alguns «ajusts de hèmens armats e fort desho-nests se fan a vegades en vostre batliu». (LC)

24 maig.—Protestes de Guillem Valenti, senvor juris-diccional de la vila i senyor del forn anomenat de puja,perquè algunes persones que tenen forns propis, prestenels forns a terceres persones per coure .1 pa i cometen in-correccions i no paguen el dret de puja. (LC)

5 juliol.—E1 governador mana al batle faci fer guaites,sobre tot els vespres, vigilant contra els malfactors. (LC)

16 agost.—Volen vendre un ase de Bernat Cavalier perpagar 6 Mures degudes al jueu Mandafan Natgar. (LC)

3 agost.—E1 rei Joan, commogut per la inòpia i pobre-sa de Berenguer Bose de Fanalig, li concedeix allongamentde deutes per pagar els creditors. (ACA)

3 setembre.—Procedeixen a la venda d'un ase de Bar-tomeu Catany per pagar 24 lliures i 10 sous al jueu OmarBen Nono. (LC)

7 setembre.—Ramon Julia, un dels jurats, suplica algovernador mau als ciutadans que tenen terres en el ter-me de Felanitx contribuesquin en els talls que es fan perosalaris d'escoltes, reparaments de camins, amanamentsd'aygties e obres de esgleyes e altres coses» • (LC)

12 octubre.—Ramon Julia i Bernat Valens, dos dels ju-rats, exposen clavant el governador el fet que la vila deu45 lliures al rector de la parròquia «per rahó de una creud'argent qui novellament se's feta en la sgleya d'aquí».El consell vol posar un tall per pagar la creu. (LC)

18 octubre.—Era senyor del Fangar Nicolau Truiol, filli hereu de Nicolau. (LC)

20 desembre.—Bartomeu Artigues i Jaume Manresaeren els consellers felanitxers que havien d'acudir al con-sell del Sindicat de Ciutat. (LC)

—Romeu Llaneres i muller Blanca han venut un horti clos de terra de l'alqueria Portacolorn a Bonanat Oliver,per h preu de 21 lliures. (Reb)

—Era batle Ramon Berga, i mostassaf Jaume Ferran-do. (Reb)

—El delme reial d'aquest any fou: hortalissa una lliu-ra, blats 322 Inures, vi 12 !liures, cens reial 5 inures i unsou, i 20 quarteres de forment, a raó de 20 sous per re-ducció de tasques. (Reb) L'escrivania reial pagava pensióanual d'l 1 Mures, descomptades 7 lliures i 10 sous querebia l'Aljama dels jueus.

Inmobiliaria AROS AVENTA DE APARTAMENTOS,CHALETS, ETC.C. Alcalá Galiano, Tel. 575234

PORTO - COLOMHorario: de 9 a 13 y de 16 a 19 h.

Promincer Pga. Pax, 16 - Tel. 581158

PROPIEDAD INMOBILIARIA Y RUSTICA:

Colegiado J. Ginard Sánchez

ADMOR. FINCAS: Colegiado J. Flor JuHA.

PROMOCION FINCAS: M. Cerdá Vicens

Compra - venta fincas urbanas, rústicasy solares

Alquileres y administración de fincas

Si tiene un solar y quiere construir pode-mos promocionar su edificación

Estamos para solucionar

no para complicar

HAMA A PROMINCER!!

Selecciones DIANALiquidación total de todos los genéros

por reformaCalle Mayor, 32

Tel. 580667

FELANITX

LA REFORMA CIRCULATORIA

Sr. Director del Semanario «FE-LANITX»:

Le adjuntamos el texto de una car-ta que ha sido remitida al Alcalde denuestra ciudad, relativa a la implan-tación de ima dirección Unica en untramo de la calle Mayor.

Con el ruego de que se digne pu-blicarla en la sección de cartas, lesaludamos atte.

Unos vecinos de la C. Mayor

illmo. Sr. Alcalde-Presidente de laExcma. Corporación Municipal deFelanitx.

Ilmo. Sr.:

Frente al hecho de la colocaciónde un disco de dirección prohibidaen un tramo de la calle Mayor de es-ta ciudad el grupo de vecinos queabajo suscriben, queremos hacer lle-gar a V. I. nuestro sentir en tornoa la cuestión.

1.°—Expresamos la disconformi-dad con el procedimiento seguido, osea, sin previa consulta ni aviso a lapoblación ni a las personas que pa-recen más directamente afectadas yque son los propietarios de los nu-merosos comercios ubicados en estacane. También destacamos un hechoque puede haber inducido a confu-sión, y es el de. unas obras que serealizan en la fachada de un inmue-ble cercano, lo que pudiera hacerpensar en una medida sólo circuns-

tancial derivada de estas obras.2..—Cree.mos que la desviación del

tráfico por la calle Caridad no es enmodo alguno aceptable dada la an-gostura de la misma y la dificultadde virage en sus extremos. Ademásen esta calle está ubicado un cole-gio y la más elemental prudencia ysentido común desaconsejan esta so-lución.

3.°—Aparte posibles replantea-mientos circulatorios en la zona neu-rálgica del casco urbano, pensamosque las deficiencias que se producenactualmente no son tanto debidas ala naturaleza de las calles y sobre-carga de tráfico, como a la falta deorden y vigilancia que en horas de-terminadas se precisa y de las cualesno se podrá prescindir sea cual sea

la solución que se adopte.

Por todo lo cual suplicamos a V.I.que se digne reconsiderar esta cues-tión, sobre la cual, los que suscri-bimos, queremos reafirmar nuestrodesacuerdo..

(Siguen 34 firmas)

Reparación yventa depersianasvenecianas

Cortinas todas clasesEXPOSICION Y VENTA:

ANDRES VADELLMar, 60 - Tel. 580359

Ctra. Felanitx-Campos, Km. 1

Son Colom - Tel. 581911Cotnuniea a sus clientes y público en general que se

encuentra a su dispocición para ofrecerles:—Viguetas sem;rresistentes de fabricación propia.—Tubería en general.—Azulejos, pavimentos, Terrazo, Cepillado.----Sanitarios.—Muebles de cocina.—Hierro para la construcción.---Toda (lase de cementos, etc.

ESPERAMOS SU VISITA

FELANITX

Autocares lu;o ev.tirsiones, Servicio"l'axis y Microbuses

Tel. 5802-Pi-WI3 ':î. \NITX• Ciertamente la directiva del

C. D. FELANITX está trabajandofuerte en vistas de la próxima cam-paña liguera, pese al Mallorca quedicen que va a diezmar la afición me-rengue, se está confeccionando unequipo que pueda aguantar la cate-goría nacional. Dos nuevos fichajesse han producido, se trata de PERE-LLO y BIEL MESTRE felanitxersoue venían destacando en la S. D.CA'S CONCOS.

o Hoy viernes noche en el «MO-LINO BLANCO» reaparece en su pa-tria chica SANTY BONO que canta-rá a partir de las 11 de la noche lostemas que componen su ELEPE«CALFREDS».

Además podrán ver, durante su ac-tuación, en la patalla de video un ex-tenso otrhiller» de la película.

Completará la velada la orquestade «Calfreds» «LES KROMOS» quebajo la batuta de RAFEL «SIMO-NET» pondrán la nota divertida.

• De la mano de ANTONI GON-CALES, que precisamente es quienescribe el Prefacio, llegó a nuestrasmanos el libro de poemas de GURD-JIEFF (TONI) RAMIS. Tanto le daal autor escribir en mallorquín comoen castellano, algunos de sus versostambién nos llegan traducidos al in-glés. En conjunto se trata de unaobra imaginativa e interesante quecuenta con unas buenas ilustracio-nes de VICENT CALBET, realizadasexpresamente para este libro titula-do «FILIGRANA DEL DESIG».

• El pasado sábado nos visitóotro poeta JOAN MANRESA, que'tras ligar bronce de GABON, al estede Africa Ecuatorial, junto a las Cos-tas del Atlántico, se disponía a em-prender otro viaje, esta vez a POR-TUGAL.

Joan, que hacía un montón detiempo que no recalaba en nuestra

Ciutat, la suya, prometió volver el14 de agosto para asistir a la «pre-mier» de «CALFREDS».

• Amplio programa de FESTE-JOS en PORTO-COLOM con motivode Sant Janine, empezó el pasadosábado para terminar el próximo día25 festividad del patrono.

Para h 0 y sábado, recordar,otra monumental verbena con LOSHITS, LOS CAMPEROS y MACAOSy el domingo serán los MIAMI, OR-CHESTRA, CINCO DEL ESTE y RE-FLEXE quien clausurarán el capítu-lo verbenero.

También nadie debe perderse eldomingo día 24 a las 22'30 la repre-sentación que hacen «GENT DE BU-LLA» de «L'AMO DE SO'N MAGRA-NER» en el recinto verbenero.

Y el día 25 habrá las finales delV TORNEO DE TENIS PORTO-CO-LOM y los últimos y dramáticos par-tidos de FUTBITO, que también handespertado polémica de la buena.Como debe ser.

• El colectivo JORDI GAVINA seune a la conmemoración del CEN-TENARIO de la prensa FELANITXE-RA. Felicitamos a TOMEU POU porseguir al frente de este semanario,iina oue iniciase cien añosatrás MIQUEL OBRADOR con «ELFELANIGENSE» precisamente el día20 de pulio de 1883... ¡Casi ná!

• El pasado martes «GENT DEBULLA» presentó con éxito la obrade PERE CAPELLA «L'AMO DESO'N MAGRANER». Un grupo fela-nitxer que va afianzándose y demos-trando que en nuestra Ciutat el amorpor el teatro popular sigue latente,

• También con éxito el pasadomiércoles ce celebró la «III MOS-TRA, DE BALLS POPULARS» 0oecon un castillo de fuegos artificialesdespedían a nuestra santa patrona,Santa Margalida, hasta el ario queviene.

• El corresponsal de «RADIO BA-LEAR», nuestro colega, MIQUEL JU-LIA, prepara monumentales progra-mas radiofónicos de carácter espe-cial con motivo de las fiestas de«SANT AGUST/0 que seran retras-mitidos directamente desde nuestravilla a toda Mallorca.

• GUILLERMO TIMONER havuelto a ser noticia, desgraciadamen-te no es de las buenas, HACIENDAque suele sangrar sin piedad a laclase media, por quítame ahí unaspesetas, está a punto de embargara nuestro estimado Campeonísimo

sus medallas más valiosas, conquis-tadas merced a sus grandes esfuer-zos como deportista... Incluso la me-dalla de la Cruz de Isabel la Católicaestá en el «paquete» de embargo. TI-MONER testarudo y con razón diceque «La bicicleta es un artículo de-portivo», los de «Hacienda» dicenque no. Se lo dirán a él, lodo un de-portista del pedal. ¡Tiene leche elasunto!

• Y hablando de bicicletas hayque resaltar que el próximo domin-go vuelve el CICLISMO competitivoa nuestra comarca. Precisamente es-tán previstas en PORTO-COLOMunas carreras para los no federados,la prueba empezará hacia las seis dela tarde.

• El pasado domingo Es FA-RAI() D'APROP de Porto-Colom,amaneció con una MONUMENTALPANCARTA clue rezaba con gigantes-cas letras «THATCHER, BUGARRONUCLEAR». No cabe duda de quenuestros veraneantes pese al aplas-tante calor, conservan un humor ex-celente.

Y nosotros proponemos otra:„T'TT T • me, A

BRETANYA,TORNAU-NOS GIBRALTAR».

JORDI GAVINA

P.* Ramón Llull, 12 • Tel. 581521FELANITX

AUTOVENTA

Estos son alp] nos de los veld-culos de que disponemos.

Renault Furgoneta PM-TRenault R-7 'FL PM-UFord Fiesta L PM-VFord Fiesta L PM-USeat Panda PM- UCitroen Dyane PM-PCitroen Furgoneta PM-SFord-Uno PM VRenault R-4 TL PM-L

Disponemos de otros vehículoseconómicos. Precios de coste.

Facilidades de nago a convert ir

La Festa aisnostres majorsal Port

Utia vegada més, la Festa als nos-tres padrins, de Porto-Colom, va re-sultar un èxit popular.

Aquesta desena edició de la Festa,ha servit, entre altres coses, pel seuarrelament dins el programa generalde les festes de juliol, i perquè elsveMs del Port han pres com a cosapr4ia —com en realitat l'ho-menatge sincer que es tributa alsseus majors.

Al dinar hi assistiren unes centseixanta persones i això ens indicaclarament que els vuitanta i un ho-menatjats es veren acompanvats, enla majoria, pels seus familiars iamics que volgueren compartir uneshores de felicitat collectiva.

Als postres, no hi mancaren elsbreus i adequats parlaments d'EnG. Pizà, del rector de la Parròquiadel Port que feu ofrena d'un obse-qui a Teodor Rigo, membre del Pa-tronat; d'En R. Socias, en represen-tació de La Caixa de Pensions i delBathe de Felanitx.

Més tard, a la Plaça de Sant Jau-me, atapida de gent, poguerem es-coltar les cançons que un cija ben

feren fambs a n'En Bonet cleSan Pedro i que, encara ara, no hanperdut actualitat.

La missa d'acció de gràcies que ce-lebrà mossèn Francesc Sastre, ambintervencions musicals del Cor Par-roquial, tancà una diada en que eccompliren els objectius que el Pa-tronat local dels Homenatges a laVellesa es proposava: recordar elrespecte que tots devem als nostresmajors i proporcionar-los unes horesde feliç convivência.

Próxima aperturaAuteservicio C. BouVariedad congelados

C. Proissos, 22

, tb • 44. , iPt ilk • .

ROGAI) A DIOS EN CARIDAD POR EL ALMA DE

D. Ondrés Ramón Soh'que falleció en Felanitx el día 15 de julio de 1983, a los titi años,

habiendo recibido los Santos Sacramentos y laBendición Apostólica,

I. P. V.Su a fligida esposa Antonia Rosselló Hinimelis; madre Maria

Soler Vda. de Ramón; padre politico Juan flosselló; hermana .1 u a -n a; hermano politico Gabriel Mora; sobrino Juan, tios, primosdemas familiares, al participar a sus amistades tan triste píq-dida,les ruegan le tengan presente en sus oraciones, poi' lo cual lesquedaran sumamente reconocidos.

Casa mortuoria; Horts, 7 (Ca's Corso)