L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · musical de la iglesia de las Missions...

16
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIACIO CATALANISTA D - EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANY V, BARCELONA 3I DE AGOST DE 1882 NÚM. 41». CONDICIONS D E L A PUBLICACIÓ GRATIS PEU 'es AssocuTS.-Pern 'Is 110 socis: i'5o pesetas al «ny.—Número sol a5 cta\s IHB COmuíi icncfons y en lus llibrerias de Ve^doduerj Pdrer&i y ITelip* D. Joan Guarro. o Jvoscnoo r a Dríli » JuÜGalve. CONFERENCIA SOBRE MÚSICA RELIGIOSA. La tercera conferencia sobre Música religiosa clonada per nostre consoci D. Modest Vidal, meresqué com las aniüriors senyaladas mostras d' aprobado per pan de la escullida concurrencia que omplia la sala de sessions, y en la que s' hi veyan coneguis com- positors Q aquesta ciutati Lo primer geni musical de que s' ocupa fou Mozari. Dona á anys cjuant tocaba lo clavicordi y '1 piano, y manifestada ja com á donat davant de '1 Emperador Francisco Joseph. La celebriiat de Mozart ben prompte s' estengué per Europa, y '1 Noy-mestre po- gué acreditarla ab la inagotable inspirado que revelan lo sens nombre de sonatas improvisadas y ab 1' execució de la opera Fin- t¿i, que componauc quant sois tenia dotz¿ anys. Aclamut per tots los centres de ia bona música deis diferents paissos que recorregué, torna pié de llorers, ais divuit anys á sa estimada patria pera cultivar ab mes profunditat encara lo divi ari

Transcript of L' EXCURSIONISTA - Dipòsit Digital de Documents de la UAB · musical de la iglesia de las Missions...

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D- EXCURSIONS CIENTÍFICAS

A N Y V, BARCELONA 3 I DE AGOST DE 1882 N Ú M . 41».

C O N D I C I O N S D E LA P U B L I C A C I Ó

GRATIS P E U 'es AssocuTS.-Pern 'Is 110 socis: i'5o pesetas al «ny.—Número sol a5 cta\s

IHB COmuíiicncfons y en lus llibrerias de Ve^doduerj Pdrer&i y ITelip*

D. Joan Guarro.o Jvoscnoo r a Dríli

» JuÜGalve.

CONFERENCIA SOBRE MÚSICA RELIGIOSA.

La tercera conferencia sobre Música religiosa clonada per nostreconsoci D. Modest Vidal, meresqué com las aniüriors senyaladasmostras d' aprobado per pan de la escullida concurrencia queomplia la sala de sessions, y en la que s' hi veyan coneguis com-positors Q aquesta ciutati

Lo primer geni musical de que s' ocupa fou Mozari. Dona á

anys cjuant tocaba lo clavicordi y '1 piano, y manifestada ja com á

donat davant de '1 Emperador Francisco Joseph. La celebriiat deMozart ben prompte s' estengué per Europa, y '1 Noy-mestre po-gué acreditarla ab la inagotable inspirado que revelan lo sensnombre de sonatas improvisadas y ab 1' execució de la opera Fin-t¿i, que componauc quant sois tenia dotz¿ anys.

Aclamut per tots los centres de ia bona música deis diferentspaissos que recorregué, torna pié de llorers, ais divuit anys á saestimada patria pera cultivar ab mes profunditat encara lo divi ari

á que ai; tant d' ¿xit s' hí consagraba, esseni lo fruyt de sos estu-dis lo célebre D. Giovanni, la obra mestre de Mozart, donada állum en la edat de vintisís anys. Exposá breus uonsiderucions so-bre sas innegables bellesas artísticas, ocupanise aprés de sa Missade réquiem, composició musical rublena de tendres seniiments,v que ab la anterior forman las obras capdalts del gran musich *Cita, ademes, com á obras celebradas la Clemencia de Tito, escri-ta en setze días. Las bodas de Fígaro, La flauta encantada, Davidpenitent y la serie de quartetos dedicáis á Haydn.

Donada á coneixer ab brevetat sa biografía y '1 sentiment ques' apodera del raon musical al ocórrer sa mort (17911, entra loconferenciant á esposai un curt judici crítich sobre sas obras, fentavinent com en son concepte, Mozart se feu un estil propí, estilque '1 individualisaba, estil principalment caracterisat per la sen-cülesa. la frescura y la expontaneitai: per los giros cadenciososque guardan sas melodías y per las ideas sempre origináis que re-saltan en totas sas composicions.

La se^onj parí de su conferencia la dedica al estudi de la músi-ca de Beethovcn. Lo geni musical del fill de Bonn, com lo de:1 de Salzburgo, se feu visible ais pochs anys de sa infantesa,donchs que ais deu escrigué algunas composicions y ais quinzeocupa la plassa d' organista de la Catedral. Son ínstrument favo-rit fou lo violí, logrant ab so execució Uegíiims triunfos. Lo genimusical de Eeethoven era en general refractan á la vida de socie-tai, y psr aixó ha sigut 1' artista que raes ha viscut pera sí maieix.resulta! d' aquesta vida íntima y tranquila ha sigut la per tantsconceptos celebrada Sinfonía pastoral, que ha merescui un renom

que pot donar una vida consagrada per enter al art divi de la mu-sica. Descrita breument dita composició, la mes privilegiada y fe-cunda de Beethoven. entra a ocuparse de las obras del gran mes**tre de nostres días, Gounod.

Lo primer travall musical del compositor parisién fou una Mis-sa á veus solas á !a Palestrina, executada á Viena en 1843, essentella un prcludi de fecunda inspirado que debía mes tart mostrar-se en totas sas obras. Tornat á Paris, s' encarregá de la direcciómusical de la iglesia de las Missions extranjeras, posant en músicaen r85t lo llibret d' Emili Augier, Saf/o, esseni aplaudida en al-

_ (Jf) —

«una de sas pans, y en la escrita en V any següent pera la tragediaWysse fou rebuda ab lant favor, que tingué que ferse una segonaedició. Mes la fama de Gounod comensa ab la ópera en cinch ac-tes La Nonne tangíante, escrita sobre '1 llibret de Scribe y Delavig-nc, y encara que 1' argumeni d' aquesta obra, com ho indica sonnom. es atrevit y terrible, Gounod sapigué desarrollarlo tan admi-

'ls llibretistas, no ha escassejat en cambi sos elogis al compositorfcnt aixís justicia á son lalent. Seguí desprds la execució de laópera cómica de Moliere Le Médécin malgré lui, notable perlaincomparable frescura de sas melodías, mes no era la lleugerapoesía francesa lo camp propi y adecuat de Gounod. Ab ella soispodía fer música, y '1 sabi mesire necesitaba y aspiraba á algunacosa mes. Per aixó, aquell esperit místich que no 's adaptaba ablo aticisme francés, irobá en Goethe la profunditat de pensamentsy la gegantina elevado que tant caracterisa al autor del Werther.Gounod dona á coneixer ab magnífichs conceptos musicals lasideas del filósof alemany en sa obra mestre, lo Faitst ¡1859). Avol d' aucell feu sobre la tan renombrada ópera atinadas conside-racions, comparantla després ab la de Romeo et Juliette (1867),que si be no tant coneguda ni aplaudida, en concepte del confe-renejant, conté mes original y singular inspirado. Rivals las duasen quant al coneixement deis efectes musicals y en lo acert en lapresentació y sosteniment deis tipos cardinals, en Romeo, Gounodha sapigm presentaj escenas líricas y dramáticas de gran impor-

Pera demostrarho analissá los principáis números de la ópera,y resumint, digué lo Sr. Vidal que la música rebosa un estil ma-gestuós y rublert de vida, y desarrolla á voltas moiius tendres,sencills y fácils, ob uns carácters fugats y altament científichs.

Comproban, ademes, digué, lo talent musical de Gounod sasobras Phileman et Baucis (1860!, La reine de Sabá ( 1862), La Co-lombe (1866), Mireille (i864), notable especialment persa magní-fica Cansó del Magali. preferida per molts á la tant hermosa ypopular de la Provensa; Polieucte, ópera (1870, Ave Verum, Je~sus de Na^areth, La Missa de Santa Cecilia y la gran lamentació•de La Gallia, verdader crit de independencia.

De bona gana s' hauría estés lo conferencian! en apreciacions

sobre '1 mcrit musical de las esmeriladas obras, mes lo temor deno fatigar masa 1' auditori li obliga á concretarse solzament sobrela tan renombrada Missa de Santa Cecilia, estrenada á Paris en1' any 1877. Condensa lo carácter de la música religiosa de Gou-nod, manifestarjt com en sas melodías hi ha la plenitut de launió, de la calma y de la noblesa: al ensemps hi ha un verdaderconeixement de la liturgia; y aixís, si Huydn fou lo mes gran mú-sich religiós de la centuria pasada, no hi ha dublé que deu consi-derarse á Gounod eom lo porta-estandart de la música religiosaenlosigleXIX.

Avans d! acabar, y com á via d: epílecli, leu lo Sr. Vidal una 'cuna disertació sobre '1 carácter que deu revesnr 1¿I música rcli—

Resumint aquest punt, objecte de la polémica musical desde unquart de sigle, digué: pels que aceptan un dogma y una doctrinadivinament establerta y obligatoria, y en consecuencia un cultexterior ahont tot 10 ouc s fu referencia á la preinaría invocacio,etcétera, está regularisat per una disciplina especial; pera aquestosno hi ha dupte, la música religiosa existeix allí ahont existeix laíé cristiana, y sa mes perfecta inierpreiació descansa en los liim-nes de Sant Gregori y de Sant Ambrós y sobre toi en lo cant plá,cant musical que participa de tois los estils, que mantc viu lomatcix fondo, y sois variat molí suaument segons las épocas; cantque respon completament á las necesitats de la Iglesia per la gran-desa de sa concepció, per la magesiat de sas melodías y per la gra-vetai de sas modulacions.

Aixís acaba lo Sr. Vidal sa interesant conferencia, en que de-mostrá sos especiáis estudis en la materia y sa facilitat de paraula.

EXCURCIÓ PARTICULARX FlGUEBAS Y CASTELL DE PMUF.LADA,

¿os días 5 y ij de Maig de ÍAVÜ.

Lo Senyor President de la ASSOCIACIÓ D. Joaquím Riera y Ber-trán, acompanyat deis socis delegáis y residents D. Joaquim Botety Sisó, D. Miquel Torroella y Plaja, D. Claudi Omarch, D. Fer-ram Agulló y D. Anhur Masriera, arrivá á la vila dé Figueras-

!o día 5 al mitx día y dcsprés de visitar dctingudument tot lo mes-notable de aquesta localitat, organisaren pera 1' endcmá, una ex-• cursi ó al castell y poblé de Perelada, tant richs abdós en recortsgloriosos pera 1' arqueólech y 1' historiador.

A las 5 del matí del dia 6, sortiren de Figueras per la carreterade Casielló de Ampurias, y passant per la bella vila de Vilaber-tran, en la que no 's deturaren per falta de temps, arrivaren á las6 y i p á Perelada. Res mes atraciiu y típich que la contemplaciódeis restos de las antigás murallas d' aquella localitat. las que sibe avuy ofereixen sois ais ulls del visitant, un pobre recort de saincspugnable grundesa, son encara prou fermas pera despertar abenergía la valenia y may prou ben llohada memoria del vell se-nyor de Perelada, que preferí cremar son poblé y son casal, avansque veure 1 en poder de las nosts francesas.

En lo poblé de Perelada Ts conserva encara la casa ahont nasquélo docte cronista En Ramón de Muntaner, un claustre románichdel segle X Ú Ü I bastant ben conservat y que formava part del con-vent dit de Sant Domingo, altre claustre en la iglesia del Carme,molt semblantal de Santa Agna de Barcelona, y bonichs de-lalls arqueologichs, com son una pica de batejar, dos sepulcres, yuna portalada gótica; situat tot en los edjficis precitats. També esdigne de esser visitat y estudiat lo Cali juhich, carrer de Pereladaahont anuguament moraban los mercaders juheus y que ostentaencara varis recorts característicbs de la rassa semítica que hi vis-que mes de dos segles.

Lo mes important del poblé es lo palau del Sr. Comte de Pere-lada que avuy está ¡urabantse de restaurar. Es aquest, un casal degrandiosas proporcions y que te una gran parch que 1' envolta.L" ediftci-castell. está fianquejat per dos grandiosas torras enmar-idadas, Lo germá del Senyor de Perelada, Exm. Sr. ComiedeZavellá, rebe ais excursionistas y >ls posa de manífest totas las jo-yas d' art que en V interior del castell se conservan. Son aquestas,varis rei.iules gótichs. dos imatges del segle xvi. y una gran col-lecció de claus diñáis, panys, arcas de noguera y cedre, etc. Labiblioteca del castell es un deis estatges mes apropiats y disposatsab mes acert y precisió. Conté prop de ro.ooo volums y entre ellshi han totas las edidons conegudas de ¡a Crónica d1 l£n Munta-ner. desde la primitiva del segle xv. En la armería hi figuran, es-

pasas, Mansas, pcdrcnyals, trabuchs y destrals deis segles xiv, xv,xvi, xvii, en perfet esiat de conservado y fent digna parella ab va-ris pítrals, guantelets de malla, cuidáis y capells de las épocas ci-tadas. En lo suntuós menjador cridan la atenció varias platas cise-lladas de argent, que figuran escenas de torneigs y casseras quefan bon costat ab altres preciositats de cerámica catalana deis se-gles xv,, y xv,,,.

Los excursionistas felicitaren expresstvamcnt al Sr. ComiedeZavellá per son amor al art y a la arqueología y s' en despedirená las 12 del mitx dia pera tornar desde allí á F i g u e r a s y á Bar-

EXCURS1Ó PARTICULAR

Á TAKRASSA.

¡a dia o de Agost de i$$-¿.

ácis los Srs. Aulcstia y Vergcs

de pcdra y preparat los tinestruls pera rcbrer las vidrieras de co-lors, de las quuls n: hi ha una de colocada. Es llastima que á ditapintura se li hagi donat un ló d' ocre massa pujat, y creytím que,ja i'et, sois pot remediarse en part ab los matissos que dominin enlas vidrieras, especialment ab los blaus. En 1' aliar major hi haencara un colossal retsule barroch que tapa compleíament lot V¿ibside ab sos finestrals. Es de desitjar que la restauraeió acabi perte rio desapareixcr ab JO qual &uanyara rnol t lo temple en bel lesay esbehés. En la propia iglesia coniemplarem un Cristo jacent de

A l a tarde, acompanyats del Sr. Ventalla, passaren á contem-plar los pochs fragments que restan de la amiga maysó senyorialde Tarrassa. Consisteixen en duas alas d' un pati interior en lasquals ni ha adossadas vanas casas y que teneti en la part alia unacaracterístico sale na á modo de sol ras formada per archs en ple-na cintra ab nerviacions góticas que arrancan d' uns peus trava-llats y rodejais d1 un anell d' imatjería. A parer deis escursionis-tas, aquesta antigualla penany á principís del sigle XIV, lo qualla suposar que respon á una reconstrucció en aquesta época de laprimitiva fortalesa que posehían los Templaris, y que compreniatot 1' ámbit de la vila amigo. Per damunt de las casas alsa son capuna allíssima torre rodona y .enmaridada, á la qual pot atribuirseab mes fonament la pertenencia á la primitiva fábrica de aquellaMilicia. Fora molt de dóldre que, coni es de temer, desaparegues-s]n aqtiestos unrchs restos que parlan del origen de la modernapoblado; y de totas maneras creyém que, en cas de que aixó suc-cehís, val la pena de guardar tan interessams detalls.

Seguidament s1 encaminaren al poblé de Sant Pere de Tarrassa,separat de la ciutat de Tarrassa sois per un pont sobre 1 pinto-resch torre n t de Valí parad is> A ^an t I ere ni coniem pía 1 arqueo*lech ab admirado las tres célebres iglesias de Santa María. SantMiquel y Sant Pere. reunidas en un espay tan reduhit, que sasfitixadas forman un petit clos tancat també per la Rectoría, qualespay serveix de cementiri. R Í S tant poétich cora 1'entrada enaquest lloch de reculliment, ahont s' alsan alguns xiprers y osten-tan llur venerable y muda fesomía los tres temples, reliquias d'un passat llunyá. Haventse donat á bastament descripcions deistres temples, los excursionistas se pararen en estudiar sa extructu-

ru general y 1' dpoca d que pertanyen, sobre las quuls hi ha tantadiscussió. '

La iglesia de Santa María, tant per sa planta com per son alsat,es casi idéntica á la de Sant Pons, reputada com una de las mesantiguas d' aquesta paft de Catalunya. Penany al tipo de las igle-sias románicas de la primera época, com ben bé ho diu lo colratde sos murs exteriors: y te la circunstancia de que es deis trestemples de Sant Pere de Tarrassa !o en que lii ha empotráis mesrestos romans. Tuls son un fragment de fris en la porta y unas lá-pidas en 1' interior.

La iglesia de Sant Miquel, que la tradició suposa destinada ábapristeri, es originalíssima, serse per aixá contenir los restos dela anrigüetat paguna que se li suposan. Res hi ha en ella que nosia purament bizantí, pulx los eapitells que sostenen la cúpulacentral, pertanyen tots a aquell estil. Es de dóldre que en aquestaiglesia, que casi la major part de 1' any resla lancada, s' hi tingancasi abandonáis dos magnírichs retaules dignes de la mes cuidado-sa conservado.

La iglesia de Sant Pere, que avuy serveix de parroquia, es in-dubtablement la ines moderna de iotas, v ocupa tal volta '1 solarahont s' alsaria lu primitiva Seu egarense, de la qual son segura-ment despullas alguns deis eapitells y columnas de la iglesia deSan MiqueK Lo fragment de ruosáich que Ts veu darreni V altarma¡or prova. en cfecie, haver ullí exista un edifici anterior al ac-tual.

Després d' haver los excursionistas pujat al campanar de SanuMaría, d' ahont íe disfruta un encisant panorama, s' encaminarená la masía venina nomenada lo Castell, en que se conservan res-tos de murallas d' una primitiva fortalesa. En I1 interior un es-bossinat claustre, ab galería de petits archs ogi^als en lo primerpis. acusa lo destí religiós que degué meretxer ab posteriorhat 1'editíci, vegentse ademes 1' ámbit d' una capella, qual sostre era defusta á duas vessants, sostingut per archs apuntáis, á semblansadel temple de Sant Joan de VÍIafranca, lo que comprobaría mes I1

atribuir ais Templaris aquella construcció, ja que ho era lambeia de Sant Joan.

Oesprés d' aquesta visita retornaren nostres consocio a 1 arrassa,

ahont esperaren I' hora del darrer tren que 'ls pona á Barcelona,molí agradáis de 1' excursiú.

EXCURSIO PARTICULARí S. FKLIV DEGUISOLS, PALIMÓS, PALAI'RVGELL, CAÍ- DE S. SKI

LLANSÍ, S. PERE DE RODA, CASTELL DE S. SALVADOR Y FIGVEI

grandiosas y acreditadas fábricas propias deis Srs. Casas, Rovira,Perdrieux, Ferrer, Llorens, Calvct y mollas d1 ahres. Son dignesde menció los restos d' un antich convent de benedielins Idepen-dent del de Montserrat] del que apenas s' en conserva un claustreromámch mít| confós per obras posteriors y una torre campanar,lot avuy próxim á desüpareixer. També mereix citarse lo cemen-tiri, ahont abundan las obras d ' a n d e distingits esculptors cata-lans. Lo dia 14 á las 6 del malí, surtiren de S. Feliu los expedi-cionaris ab una malíssima tartana, y passant per Fanals, Pla¡ad' Aro y S. Antoni arrivaren á Palamós á las 8, ahont esmorsareny visitaren son magnífich port tant coocorregut. A las 9 pujarende nou á la tanana y arrivaren á las 10 y ira á PalafrugeH, hos-tatiantsc á casa lo ¡ove delegat D. Miquel Torroella y Plaja qui ' lsprodiga tota mena d' atención» y obsequis. Ab ell vegeren los res-tos del anrich castell (segle xiv,¡ la típica esglesia parroquial, enla que 'js crida la atenció son riquíssim aliar major, lo pali delsegle xvni (que pesa 199 marchs y es lot de plata, esseni donatiu.d' uns paniculars y valuat en 20.000 duros.) Son dignes d' estudidos creus góticas, també de plaia, un reliquiari barroch, y un jochde sacras de gran valor n^ater^ul. La maior industria de Palairuíicllconsísteix en lo trcvall del suro que allí té tanta importancia covná Pulamos. Palafrugell té instalar lo gas Rico, posseheix una aca-demia dirigida per D. Caries del Coral, montada ab tots los aven-sos de )a ciencia y 1' art, y comía ab dos ó tros centres recrea ti usestablerts en espayosos locáis.

Los excursionistas verificaren una visita al notable santuuri deS. Sebastia, desde ahont descubriren una vista grandiosa y origi-nal. Rccorreguerenaixísmateix las dependencias del faro de i.er or-dre que lo gobern hi te establert y ahont son encarregai Sr. Carras-co, los hi facilita tota mena de datos.

La ascenció ol santuari de S. Sebastiá es sumament fácil. Desdela vila de Palofrugell s' hi va ab una bona carretera (3 kílóraetres].Allí en tot lemps del any, s' hi trova tot lo mes indispensable peramenjar y dormir cómodament, avisant al diligent ermita SilvestreAndreu y Valentí qui procura bonas celdas y muías de marbrepera menjar, tot á preus módichs. A son retorn passaren per lasbonicas platxas de Llafranch y Calello delitosos punts en los que

j ^ hi han construhit ]a varis ch¿il€ts vora la mar. En lo segon, no-

taren una torre del segle xv: en perfeac cstat de conservado quesegons noticias varis socis de la Catalanista 1' han adquirida peraestablirhi un observaiori maríttm.

A la nit, s' organisá á Palafrugell una modesta vetllada ahont hiprengueren pan distingits professors de piano y los Srs. Coromi-nas y Cornell (Eussebi y Emili,) Marull [de Palamós,| Torroellay Plaja y Masríera. Lo dia i5 á las 6 del matí sortiren cap á LaIiisbal y Flassá, planyentse vivament los expcdkionaris del pdssimservey deis vehículs, ja que la empresa deis mateixos no guardacap de las condkions degudas ais passatjers, ni hi ha cap autoritatque li fasse entendre sas obligacions. A Flassá prengueren lo irende Franr.a, juní ab lo delegat Sr. Torroella y Plaja de Palafrugellque volgué acompanyarlos en sa excursió, arrivant á Llansá á las

Llansá es una poblado de 2.100 ánimas, te un boních pon, yuna bella campinya que produheix un deis mellors vins de Cata-lunya, si De ara malnauradamen t se veu ao uesta produccio sme—nassads de mort per lu invasió de la filoxera que allí ostenta lossignes y rastres mes desoladors. Hi han restos d' un antich paláuy en la esglesia parroquial s' hi conserva un tern de casullas del se-glc xvi de lo mellor que 's pot trovar, una creu professonal dignad' estima, dos reliquiarís, y dos canalobres de molt valor materialy de bastant mal gust anístich. Lo lint. Sr. Rector D. EnrichCuto se 'ls mostrá molt atent y los hi ensenyá també una bellaimatge de Jesucrist en Y agonía, obra del segle xn y una de lasmes perfectas, espressivas y acabadas que 's conservan á Catalunya.

Lo distingit farmacéutich D. Miquel Galter, junt ab sa amablefamilia y son senyor germá D. Joan, acompanyá sempre ais ex-cursionistas en sas exploracions y á ells deuhen lo haver pogutvisitar en un espay de temps relativamcnt curt, una de las comar-cas mes ¡mportanis y pintorescas. Los Senyors de Galter ferenveure ais espedicionarís detalls arquitectónichs procedents deS. Pere de Roda, ¡distant d' allí duas horas) que 's conservan envarias casas particulars de Llansá, mereixent citarse entre 'ls mesnotables una creu que hi ha en lo cemeniiri formada dr una fustade columna, dos claus y un capitell tot de marbre blanch, trevallatab una perfecció i nm el lora ble. Los associats emplearen los restodel dia ib, en visitar la Ermita ó Capella del Pon, y lo panorama

klcliciós que desde un NÍch promontori ;s descubreix y dcsd'ahomse veu perfectament lo cap de Creus y de Cerberc, lo port de laSelva y las montanyas de Coma d' Infern, Perthus, Canigó, e tc . .

Lo 16, á las 4 del matí, montats en caballerías del pays y acom-panyats deis Senyors de Galier que tingueren 1' alta deferencia deverificar la ascenció á S. Pere de Roda sois pera guiar ais excur-sionistas; sortiren avans de que "Js raigs del sol fessen la pujadamolestosa. Lo panorama que desde la montanya d' Armen-Khoda's descubreix es molí atractiu. Visitaren la capelia de Santa Elena,(en la que notaren dos preciosos retaulesde pedru delicadament tre-vallatsi oberta y abandonada á tothom, mercés al descuyt deis sen-yors Duchs de Medinaceli que han consentit en que 's profanesscmblant obra d' art. L' estat actual del Monastir de S. Pere de Rodaes lo següent. Totas las parets extenors, com aixís mateix las duaselegants torras de son portal, estun encara en peu, pero al penetraren son interior lo cor s' oprimeix vivament de veure que lo que '1temps y ']s elements haurían respecta!, se trova avuy completa-ment destruhit. Celdas, aposentos, sala capitular, claustre y demésdependencias; tot está soterrat entre una inmensa mola de runasy pedrej-am, avuy imposible de ireure. No resta ni un sol teulatni sostre y '1 temps y las tramuntanas. que ullí baten ab forsa cons-ta n t, acábaran ben prompte ab aquellas parets ni]tx coreadas.Dintre lo recinto del monastir hi ha un lloch dit «Lo mirador delAbat» desde '1 que 's domina un panorama extens y variat. En laesglesia (lo mes ben conserva! del monescir] hi ha encara la voltay 's veuhen uns quants capitells que sostenían las elegants arqua-cions. que son richs exempSars del romanisme mes pur y elegantSota 1' altar major hi ha una cova mitx tapada pels enderrochs,ahont segons la tradició fou lo lloch ahont feu penitencia SantScrgi, bisbede Narbona.

Los £xcursionistas verificaren la ascenció al casieil de if. oaiva~*dor (ooo metros) que ' s troba situat sobre mateix del monasiir yahont s1 hi disfruta d' un deis espectacles mes grandiosos al con-templar tota k amplítut del golf de Rosas y las caps de Creus,S. Sebastíá, etc. Ab lo tren de las 2 de la tarde anaren á Figueras,aliont lo delegat Sr. Trayter los acompanyá á visitar lo mes nota-ble de la ciutat y los hi posa de manifest un magnifich dibuix d'un precios sepulcre que dit Senyor havia descubcrt mitx abando-

nal lo mati del propi dia en lo icmplc de Castelló d' Ampurius..D' aquest sepiliere, perianyent á una de las casas nobiliarias mesantigás de Catalunya, lo Sr. Trayter ne facilitará copia á la Asso-

Ab lo iren-corrcti de las y los expedicionaris retornaren áBarcelona, ahora arrivaren á milxa nii, nltament salisteis de la

EXCURSIO PARTICULAR AL PAPIOL!o dia 20 d' Agost de u\'S-.

Ab lo tren de k linea de Tarragona, que suri de Barcelona á -iquaris y mitj de 3 de la tarde, sortiren en direcció al Papiol nostresconsócis Marcelí Coll y Enrich Masriera. Arrivaren á 1' cstació d'aquest poblé á 2 dos quarts de 4 y 's dirigiren á la riera de Rubíliont se ocuparen en reproduhir uns preciosos grupos de vegetadoqu cnbelJeixcn molt la esmentada riera• ¿jespres temen t ab 1 us—ticia lo mal temps, puifj los niívols mes espessos y-nejjres cada ve-gada pressagiavan una prompte y forta lempestat, agafaren un ca-mi vehinal que conduheix al poblé de Papiol. Arrivaren al castellde dit punt á un quart de sis de la tarde. Los masovers los acom-panyaren ensenyaiitlos totas las cambras y dependencias del ma-leix. Son dignes de mencionarse un gran cuadro al oli de pochmérit anístich pero ú arqueológich; un gran arch de pedia picadaque agafa d' un cap al altre del castell; y en lo pati un nnestralfiótich tapiat receniment. Mes tart trucaren á la rectoría demanantper lo Sr. rector lo reverent Dr. D. Manel Coll y Blandí qui "1?facilita la visita á la esglesia iapesar d1 ésserja fosdi) y ala llum deun ciri anáren regonexent tois los altars, lamentantse del desditxatbarroquisme que invadí també aquell lloch religiós. N1 obsta'ntexisteixen encara una entrada gótica, antiga capelleta deis senyorsbarón» del Papiol, 'hont avans estaba empotra! lo sepulcre gótichdel primer buró d1 aquest nom (any i324) y que després fou tras-ladut al costal de la porta d1 entrada. Conté una inscripció ab ca-racters góiichs que '1 Sr. Coll proba de calcar. Mes tart fo reverentprebere los obsequia ab companjía de nostre consoci, lo jutje se~nyor D. Josepli Cucurella ab un modest refrigeri. També :ls su-ministra toio mena de datos referents al castell, esglesia y á las ce-

lebres csquerdas del Papiol, fenómeno geológich que no pogucrenapredar los excursionistas per falta de temps. Axis muteix lo men-ta t Sr. rector cedí abdestía la Catalanista uns goígsde la comarca.Eran las vuit del vespie motiu per lo cual después de despedirsemolt atentament del Rut. prebere, retornaren & la estado. Ab unapluja bastant regular arrivaren á Barcelona á i cuart d1 onze de lanit bastant satisfets de 1' excursió. Trageren dos croquis del castelly de 1'esglesia, que cediren pera 1'álbum artístich qu' está for-

EXCURSIO PARTICULAR Á SANT MIQUEL DEL FAY

los días -jtyjr 3o d' Agost de i,V<V-¿,

La verificaren los socis D. Antoni Coll y Gusch. D. Josepli Ca-sassa y D. Arthur Masriera, los qui soniren de Barcelona a las 2 dela tarde del dia 29 arrivant á la vila de Granollers á las 3, ahonttingueren lo pierde saludar alsamichs catalanistas Srs. Montunyo-la, Vendrell, Pinyol, Bennassat (Frederich) y molts altres que 'lsfacilitaren tota mena d' indicacions útils pera la excursió. Montatsen cavalls de lloguer d' en Pau Gili (a) Patatas, excellent guia dereconeguda diligencia y probitat: passaren vora Canovellas y "sdirigiren vers á la Riera de Santa Eularia admirant sempre lariüllera fesomía de la vegetado del pays, y lo ben cuydat deis ca-mins vehinals del Valles. Passaren per la poética y arracerada po-blació de Bigas y deixant á Riells á la esquerra, emprenguerennegre nit la asecnció al Mont del Fay, sota 'ls singles de Bertí yseguint las voras de la corrent del riu Kossinyol que forma estirn-b'antse la célebre cascata.

de día, visitaren las covas y famós saltant d' aygua, tot prou cone-gut pera descriureho ab ia minuciositat que requercix. A las 6 delrr.au abandonaren lo santuari, y ' s dirigiren á Granollers altrecolp, hayent tingut lo pler de trovar á Bigas nostre distingit con-soci D. Francisco Maspons y Labros qui s'cls oten atentamentpera tot quant tos necessari.

Los Sr. Coll v Gasch retorna ¡í Barcelona v los demes excur-

restaren á Granollers pera assisiir al certamen literari del9 de aquella vila, ahont coticorreguereti y foren premiatsDnsocis Srs. Ubach y Vinyeta, Tell, Franquesa y Masriera.

NOVASHan sigut cedits á L' ASSOCIACIÓ los objectes y obras següents:

Joseph Vallet pbre: Ensayo sobre el Matrimonio cristiano y el Matrí-

bliosr¿ijico~i^ariana de Léridai Apuntes Historíeos de la devoción & labtifitx, vírf*en de 2 assetnant por D. Sebastian Mercada! pbro. Per Don

fíasllica de Barcelona per \o propi donaiior, Barcelona 1882. Per DonRamón Vergas: Nueva gramática teórica y práctica de la lengua ale-mana, en tres partes por D. Guillermo Casoy, Barcelona 184O; y Nove-

-asin ^uins^RJa^nan sa Hcrmita sa Torvan uin ISanníian sa ti^bi1 Alsuriu1SS2. Por la Asociación de propietarios de Lérida: Exposición elevada álas Cortés, por D. Federico Renye y Viladot y D. Antonio Calderón,en ruego de que no se altere la legislación civil de Cataluña y presentadaal Congreso de los Diputados por el Excmo. Sr. Conde de Torregrosa el11 de Junio, Lérida 1882. Per la Union fabril y mercantil Je Barcelona:'JfZemoria de la Junta general ordinaria de 3o de Marzo de 1881. Per don,1 ult \ii. Tarratsi Flistoria de la Italia por Mi Artaud. l^srcelona ¡SJO»

patrona de Papiol; prodigiosa imatje del insigne diaca mártir Sant L,Io-rens ycalcb d una inscripció sepulcral del any 1J34 existcnta en lo De™sert de Sarna. J'c* D. AntonL Masso las següents vistas heiiogréticas tretaspeí maten:: Monastir de Sant Cugat del Valles: ábside de la iglesia; inte-

la desde la plassa, Montseny: hermíta de Sta. Féj y de las Agudas; y delferro-carril de Barcelona á Vilanova. Viaducte de la fondaiada dtt penyaroja, Provinent de 1'excursió particular á Sant Keliu de GuixOls y Llan-sS. Segell antich y raodern del Ajuninment y Goigs de Ntra. Sra, del

Pcriódichs rebuta darrerpment, Bullieií del Centre Caíala, de Barce-lona; La Prensa, de Manrcsa; V Escut Igualad!, dF Igualada; La libre-

cionest ayuntamientosy contribuyentes^ de Madrid.

Huane, GobernadoAprsiz y D. Rupert

. Sr. D. Mari!

Vís-president y

•s louamaanys ; desde ' 1

día de sa trovalla aquella celosa Comissió T ha visitat tres voltas (1845.1807 v t Stlíi} y ¡ib V excursió ovic 'ris ocupa ha posat no vamcnt de reí leu1' apreci que li mereix 1' estudi d' aquel! exemplar megalitich; puig acor-daren los visitanis que 's destruís la brossa que '1 envolta, loqua! promp-

tiva forma, sens las alteracions produhidas per la naturaleza.No contenta la representado de la Comissió provincial ab las observa-

cíons y estudís allí fets, emprenguc la v a env^rs 1' esbelt dolmen de Ar-rízala (prop d' Eguileor, 4 7 6 8 kils. d1 Aguilaz) lo qual, encara que 's

s1 ha apreciad y deíinít cíeniílicam^nt fins quatre anys enrera en que '1diligenl ar^ueólech D. Ricart Becerro lo visita, donnnt comtc en tSj<>

lo describía en un periódich de Bilbao. Com sol passar respecte aquesta

remembran, coneixentse aquell ab lo tiom Uc Sorguiit-eche fcasa de las-

R-itllü.

"iLyihcSalvi.Guididensa

ispernum.

um.1 negro.

Lh

Sal

esti

hospermum.

ensa regió.

Imprenta de «La Renai