iris 6-7-2012

Ciutadella de Menorca, 6 de juliol de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.530

Els tresors delMuseu Municipal

Una promotora interessadaen la construcció d’un portesportiu i un camp de golf a

Cala en Busquets

Menorca porta vuit mesosconsecutius incrementant elnombre de persones sensefeina respecte a l’any passat

ÀÀnnggeellss CCoossttaa,, eessppeecciiaalliissttaa eennPPNNLL ii CCooaacchhiinngg eemmpprreessaarriiaall

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 6 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 7 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 8 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 9 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 10 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 11 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 12 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 13 CASTANY Tres Alqueries, 3

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.530. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

Turisme sense turistesLa darrera enquesta de la Fundació Gadeso posa de ma-

nifest que Menorca és l'illa que menys creu amb el turisme,malgrat ser l'únic motor econòmic que tenim. Els menorquinssom els més reticents amb els visitants i encara hi ha un per-centatge molt elevat de gent que no vol turisme, cosa que ja vaadvertir fa uns anys el periodista Iñaki Gabilondo quan va afir-mar que "Menorca es una illa que vol turisme, però sense tu-ristes", i és clar, açò no és possible.

Menorca ha de saber gestionar el seu futur turístic, fixarquin tipus de turisme volem i també treure profit al que tenimi fins ara no hem sabut ofertar adecuadament per a ser una destinaciópersonalitzada, única i diferent a la resta dels nostres principals com-petidors.

Tenim una illa on es pot gaudir plenament de la natura en cadas-cuna de les diferents estacions de l'any, tenim el Camí de Cavalls comuna oferta que pot donar molt de sí, sempre que es programin recor-reguts amb llocs on pernoctar, miradors, llocs on gaudir dels elements,etc. També som una illa amb una gastronomia excepcional, podem sertot un referent gastronòmic a les Illes, però hem de saber potenciar lanostra gastronomia, els plats de sempre i ofertar-los a les cartes delsrestaurants i també de la planta hotelera, perquè quants de restaurantsfan un oliaigua, o un arròs de la terra, unes gambes al forn, un arròsdins el tià de terra..., possiblement els podríem comptar amb els ditsd'una mà.

Menorca té un turisme de sol i platja que s'ha de cuidar, peròtambé és una illa massa tranquil·la, necessita oferta d'oci a la nit, comper exemple la Disco Space o La Cova den Xoroi, augmentar la sevaoferta de fires i mercats en temporada i especialment una millor rela-ció qualitat preu en la oferta complementaria, perquè hem de reco-nèixer que som una illa cara, i no es pot pretendre guanyar en dosmesos el que s'hauria de guanyar amb sis.

Volem turisme, però ens sobren els turistes..., mala-ment anam.

S E T M A N A R I

POST FESTUM

La marxa pel Camí deCavalls per la proteccióterritorial es reinicia

divendres a Ciutadella

Festa de cloenda de l’escolade ciclisme de la Penya

Ciclista Ciutadella

editorial

4

Amb el material que s’ha conservat –entre el que es troba un matoll de pèlhumà gairebé intacte – hem pogut co-nèixer com vivien els humans de la pre-història, quins costums tenien, habilitatsi materials que empraven i també ritualsde mort i cultura”, explica na Majo, queconserva totes aquestes restes en unesvitrines hermètiques que simulen les ca-racterístiques ambientals de les coves ones van trobar. “La conservació del mate-rial estudiat és primordial per mantenirel patrimoni de l’illa”, apunta, “i aquestaconservació permet també mostrar als

menorquins trepitgen ara. D’aquests assumptes en sap na Majo

León, l’actual arqueòloga municipal iencarregada del museu. Ella ens n’obrala porta secreta, camuflada en un delsplafons de les exposicions temporals queara mostren les troballes submarines deCala’n Busquets.

La seva feina, entre d’altres moltes,és la de preservar dos dels majors tresorsarqueològics que es conserven de l’illa:les restes de les coves des Mussol i esCàrritx (1995-97). “És la col·lecció mésimportant que tenim al museu i proba-blement és la més important de l’illa perla informació que n’hem pogut extreure.

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

EEllss ttrreessoorrss ddeell MMuusseeuu MMuunniicciippaall

Museus a l’aire lliure tancats adins d’una vitrina

La història de Menorca es contamitjançant moltes de les tro-balles que es fan en coves i ja-

ciments arqueològics, dels quals l’illan’és plena. Sovint es descriu Menorcacom un museu a l’aire lliure, ple de pe-dres que conten què va succeir en èpo-ques passades. Però per saber els secretsque amaguen moltes d’aquestes pedres,és necessari fer un cop d’ull a alguns do-cuments fets pels qui, a banda, de dei-xar-hi una petjada contemporània, s’handedicat a l’estudi de les restes que vantrobar davall la terra que molts turistes i

El Museu Municipal de Ciutadella es troba a una antiga part de la murada de la ciutat, el bastió de SaFont, mig amagat entre una paret que passa desapercebuda i unes escales blanques que tenen una discretasenyalització a les portes de molts dels tresors ciutadellencs. Les arrels prehistòriques del municipi es gu-arden gelosament amb d’altres troballes més recents que ben mereixen un recorregut per aquestes de-pendències. Des d’una pinta ancestral als vestits que duien els menorquins fa pocs segles, tot hi te cabudaa un dels racons que passen més desapercebuts de Ciutadella.

g u a r d e naquests tre-sors, ambrestes humanesincloses. “Unade les excava-cions recentsmés importantsva ser la del mo-saic paleocristiàdel carrer delsSocors,” diu naMajo guardantun crani a laseva caixa cor-responent, “peròmolt del material que tenimaquí son donacions de particu-lars, com la col·lecció de ves-tits de Julio Bagur (1998),material d’impremta que ensva passar El Iris o un bot queens van donar els Amics de laMar”. Destaca també la

col·lecció Sánchez, per extensa, i les res-tes submarines que es troben a tots elsracons del magatzem, on un grup d’ar-queòlegs fan feina damunt noves restesque passaran a formar part dels tresorsde Ciutadella.

5

report

ciutadans la importància de conèixer lapròpia història per poder evolucionar, toti que normalment el que ve del passat esveu com un impediment per al progrés”,es lamenta. Ara bé, des del museu fanfeina perquè aquesta concepció canvi.“És important que des de petits, els fi-llets i filletes vegin el patrimoni com unvalor propi i que s’ha de conservar, per-què és únic. Per exemple, en tot el món,només Menorca i Mallorca tenen culturatalaiòtica”, explica.

Calaixos del tempsPer donar a conèixer tots aquests tre-

sors i valors, el museu te un programaeducatiu i de divulgació que cada anys’ofereix a les escoles de Menorca itambé als visitants “Ara mateix tenimtres tipus de visita”, explica na Majo, “laprimera és una visita guiada a l’exposi-ció permanent, que abraça des de la pre-història fins a l’època islàmica. Tenimmaterial més recent, però per raons d’es-pai no ho podem mostrar tot. La segonaés una visita guiada amb taller i la dar-rera, novetat d’enguany, dirigida a les es-coles especialment, és un taller decalaixos d’història. Tenim material re-

servat perquè els visitants més petits pu-guin experimentar i conèixer aquestesrestes, mitjançant calaixos que repre-senten diferents èpoques”, diu na Majo.“Son els més agraïts i els que millor s’hopassen”, afegeix.

Fent net pedresPerò la feina al museu és molt més

extensa del que podria semblar. Na Majoens explica que cada troballa que es faal municipi, ja sigui en coves o jaci-ments, o a les múltiples excavacions quees fan a dins del poble, s’ha de fer net,siglar, remuntar, classificar, restaurar,conservar i emmagatzemar. Centenarsde caixes apilades en munts immensos

”“La conservació delmaterial estudiat és pri-mordial per mantenir elpatrimoni de l’illa

”“ Normalment elque ve del passat esveu com un impedimentper al progrés

6

té un valor inferior al fixat pel Jurat, ique no existeix demèrit de la finca ex-propiada, que no queda afectada en laseva explotació agrícola.

Per part seva, la propietat expropiadaacceptà en el seu recurs la valoració de10 €/m2 i insistí que el Jurat no valoratel demèrit causat a l’habitabilitat de lesedificacions amb la instal·lació de labassa reguladora de les aigües depura-des.

Pel que fa al primer dels recursos, el

tot just la mitja artimètica de les quanti-tats exposades inicialment per les duesparts enfrontades. D’altra banda, l’Ad-ministració va recordar que el preu delterreny de finques semblants a l’expro-piada era el de 5,26 €/m2, com així vareflectir en el seu full d’apreuament.Afegí que el Jurat ha valorat els béns ca-talogats d’acord amb el que ha disposatel Servei de Patrimoni Històric del Con-sell de Menorca, però no ha tingut encompte que la propietat es veu lliuradadel deure de conservació d’aquests ele-ments. A més, explicà que la paret seca

TEXT: Carles Marquès FOTOS: Bep Al·lès

EEll TTSSJJIIBB aannuull··llaa eell pprreeuu jjuusstt ffiixxaatt ppeerreexxpprrooppiiaarr uunnaa ffiinnccaa aaffeeccttaaddaa ppeerr lleessoobbrreess dd’’aammpplliiaacciióó ddee llaa zzoonnaa ddee rreecc ddeeCCiiuuttaaddeellllaa

El Tribunal Superior de Justíciade les Illes (TSJIB) ha anul·latla resolució del Jurat Provin-

cial d’Expropiació Forçosa que va fixarel preu just dels béns i drets afectats perles obres de substitució d’aigües pota-bles i l’ampliació de la zona de rec deCiutadella.

Aquesta obra va ser declarada d’in-terès general per la Llei autonòmica14/200, de 29 de desembre. Dia 6 de no-vembre de 2006 es va procedir a l’actaprèvia d’ocupació dels terrenys.

L’expropiació afecta a una superfíciede 83.000 metres quadrats de sòl classi-ficat com a rústic, propietat d’un parti-cular. Dins de la parcel·la expropiada,s’hi inclouen 1.761,70 metres lineals deparet seca i unes construccions catalo-gades.

Les valoracions contingudes en elsfulls d’apreuament de l’Administració ide l’expropiat, així com la fixada en l’a-cord del Jurat Provincial van ser ben di-ferents: 583.100 euros (Administració),2.965.363 euros (particular) i1.722.912,16 euros (Jurat d’ExpropiacióForçosa de les Illes Balears). Tant lapart expropiada com l’administració ex-propiant van impugnar l’acord.

ValoracióL’Administració va discrepar de la

valoració del sòl decidida pel Jurat (10€/m2). El TSJIB nega, com diu l’admi-nistració expropiant, que aquesta sigui

Redueix la indemnització global a cobrar pel propietari dels 1.722.000 € fixats pel Jurat a només 1.054.000€. La Sala discrepa del criteri del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa i diu que no s’ha minvat la ca-pacitat productiva agrícola del remanent de la finca susceptible de ser indemnitzada. El Jurat va establirque s’havia d’indemnitzar aquest minvament en 699.000 euros, però la Sala diu que el perjudici “és ir-rellevant”. El TSJIB recorda que l’expropiació afectà només al 12% dels 520.000 m2 de la finca. La Salarebutja també la pretensió de la propietat, segons la qual la construcció d’una bassa reguladora d’aigüesdepurades hauria afectat l’habitabilitat de les cases del lloc. Diu que el demèrit causat a la vivenda per ladepuradora i la bassa es del 20% i no del 50%, com pretenia el propietari.

nexió o de comu-nicació”.

DictamenLa propietat

aporta un dictamend’un enginyer agrò-nom que valora l’e-xistència d’undemèrit. No obstant,diu el TSJIB, “sediscrepa de les sevesconclusions, atèsque en quedar unafinca agrícola de 60hectàrees, els perju-dicis són irrellevants, per la qualcosa no procedeix fixar una in-demnització en no existir perjudicireal distint del ja compensat ambel pagament del preu just de la part

expropiada”. En conclusió, segons laSala, “no hi ha minvament de la capaci-tat productiva agrícola del remanent sus-ceptible de ser indemnitzada”.

ConstruccionsPel que fa al demèrit en les construc-

cions existents en la part remanent de lafinca com a conseqüència de la ins-tal·lació d’una bassa de regulació de lesaigües depurades en la part expropiada,la propietat insistí en el seu recurs en lesmolèsties procedents de la depuradora ide la bassa situada “a menys de 500 me-tres de les cases”. Aportà, per açò, un in-forme emès per un arquitecte superiorque xifra el perjudici en el 50% del valorde les edificacions. Diu el TSJIB que“les incomoditat i molèsties derivadesde la instal·lació de la bassa només afec-ten a l’habitabilitat de la vivenda i a laqualitat del seu gaudiment, però no a lesedificacions restants alienes a la vivendai lligades a l’activitat agrícola (magat-zem, formargeria, bouer)”. La Sala re-dueix les pretensions de la propietat iestima un demèrit del 20% del valor dela vivenda; açò és, de 30.619,06 euros.

El TSJIB estableix finalment el preujust a pagar al propietari per l’afectacióde les obres en 974.781,24 euros, més48.739,06 euros en concepte de premid’afecció, més una indemnització de30.619,06, el que fa una quantitat globald’1.054.139,36 euros, més interessos.

7

actualitat

TSJIB deixa clar en la seva sentènciaque l’Administració no ha utilitzat laprova idònia per desvirtuar el criteri delJurat –la pericial-, sinó que ho fa mit-jançant l’aportació d’uns preus de com-pra de finques rústiques per part del’Administració que fan referència, enmolts de casos, a altres illes.

ServitudQuant al segon recurs, el TSJIB con-

sidera correcte el criteri del Jurat defixar un valor inferior als terrenys afec-tats per la servitud elèctrica i insisteixque allò expropiat en part era un terrenyja depreciat per raó de la servitud. La de-preciació, en conseqüència, se suposaindemnitzada a la propietat en el seu dia,el que comportaria un enriquiment injusta favor de la propietat que la Sala no ac-cepta.

El Jurat fixa en 25.667 euros el preujust del pont de bestiar i de les restes demur talaiòtic existents a la finca sobre labase de la valoració feta pel Servei dePatrimoni Històric del Consell. L’Admi-nistració expropiant considera, en canvi,que el seu valor s’ha de fixar en 16.667euros. El TSJIB desestima, però, la sevapetició, en considerar que no té el suportd’un informe pericial que l’avali.

Quant al suposat mal estat de la paretseca al qual es refereix l’Administracióen el seu recurs, la Sala Contenciosa delTribunal Superior de Justícia és clara al’hora d’assenyalar que aquest fet noqueda acreditat en el recurs.

DemèritPel que fa a la valoració del demèrit,

la recent resolució del TSJIB –a la qualha tingut accés EL IRIS- recorda que elJurat Provincial d’Expropiació Forçosaconsidera que l’expropiació de 83.000m2 a una parcel·la cadastral de 520.967m2 (segons la propietat, la superfíciereal és major: 678.150 m2) ocasiona undemèrit indemnitzable en 699.391,86euros.

L’Administració expropiant va con-testar en el seu recurs que la finca ambprou feines s’explotava per feines agrí-coles i que no existeix perjudici a laresta de la finca expropiada. La propie-tat dels terrenys, per contra, demanavamés diners -741.217,95 euros- i insistiaque al demèrit provocat en la part rema-nent de l’explotació agropecuària s’hiafegeix el demèrit causat a l’habitabilitatde les edificacions del lloc, com a con-seqüència de la instal·lació d’una bassareguladora d’aigües depurades en la partexpropiada.

No obstant açò, i en contra de l’opi-nió del Jurat Provincial, el TSJIB diuque el criteri emprat per decidir el de-mèrit indemnitzable s’ha de rebutjar,una volta el Jurat d’Expropiació es li-mita a dir que existeix –sense precisarles raons-, per a, tot seguit, aplicar lafórmula i calcular-ne el preu. Afirma elTSJIB que, “amb una reducció del vol-tant d’un 12% de la superfície íntegra dela finca, amb un remanent d’aproxima-dament 600.000 m2 de cultiu de secà, decap manera no es pot presumir l’exis-tència d’un demèrit quan ni tan sols lafinca queda dividida en dos, l’expropia-ció recau sobre un extrem de la finca ino se causen perjudicis singulars de con-

8

en ser cap de setmana vindria molta gentde fora i que els festers perdrien l’essèn-cia de “festa de veïns”, que ells tambévolen gaudir de la nit i no estar “fer-mats” al mateix lloc i que no es volen ferresponsables de la feinada i menys delcàrrec del depòsit en cas de colque suc-ceït. En definitiva: menys feina i res-ponsabilitats i més festa! I benmerescuda, que hi ha molta gent que faanys que fan una feinada per organitzarfesters.

Ordre i horarisAquest Caixer Senyor ha posat l’ac-

cent en el compliment dels horaris i l’or-dre de la Qualcada. Aquest fet ha estatben rebut pels propis cavallers i peraquelles famílies que tinguent cura delsseus majors o fills petits no podien gau-dir dels caragols per mor de que es cele-braven massa tard. A més, s’hi haguanyat hores de descans pels cavallersi visibilitat en alguns actes que s’hanpogut desenvolupar amb llum natural.Per altra banda crec que es podria revisar

alguna de les “re-tallades” i ser unamica més flexible.Em referesc a li-mitar el recorregutde la Qualcadapels carrers “es-trictament tradi-cionals”; açò hadeixat sense ca-valls carrerons iracons del pobleon els veïns hi so-lien tenir la visitad’alguns cavalls –per exemple al ca-

ragol de Santa Clara- i que també serviaper desembussar les places i carrers comel de Ses Roques on fins a 20 cavalls es-peren al pic del sol per poder enfilar SantCristòfol. No crec que deixar entrar aaquests carrerons sigui motiu de retard,ans al contrari, serveix per afavorir elfluix de la Qualcada.

Em sembla un gran encert reduir elscompromisos de la Junta de Caixers enles visites des Dia des Be i també no dei-xar córrer els Caixers Casat i Fadrí as

norma és excessi-vament restrictiva–no crec que s’es-panyi la festa perun metre més debarra – i considerque s’hauria d’ha-ver plantejat ober-tament i honestaamb el col·lectiud’hostalers ambprou temps i raonsdirigides al con-sens. Per altrabanda hem pogutveure com els bars

s’han aplicat, s’han re inventat i han fetun esforç per ser presents a la festa, fetque demostra que els nostres empresarisde l’hostaleria – almenys la majoria- sóngrans i saben fer les coses bé i amb res-ponsabilitat. Açò sí, ni el que guanyavenabans de l’aplicació de la nova norma-tiva en els tres dies de festa, ni el quehan guanyat enguany, no ho sabrem mai;és un secret molt ben guardat!

Els festersEnguany hi ha hagut més pocs fes-

ters i colque festa de carrer. El dipòsit de300€ que l’Ajuntament obligava a pagarals organitzadors dels focs pot haverestat un dels motius principals de la re-ducció però crec que la cosa va mésenllà: organitzar un fester suposa un es-forç considerable per part dels veïns dela zona (avisar a tots, arreplegar llenya,mesures de seguretat, preparar menjar ibeure, actuació musical, recollir i nete-jar...). Enguany molta gent ha pensat que

TEXT: Silve Pons FOTOS: Bep Al·lès

PPOOSSTT FFEESSTTUUMM

La gent

Apriori tots teníem por de què,com que les festes coincidienen cap de setmana, un mare-

màgnum de gent de fora anegués Ciuta-della. La realitat ha estat una altra: el fetque el dilluns la majoria de menorquinstingués feina ha minvat la seva assistèn-cia als actes del diumenge. Açò mateix ialgunes connexions aèries han fet queels mallorquins d’entre 25 i 50 anyss’ho pensessin millor mentre que els me-nors de 25 –teenagers-, que just han aca-bat l’escola vinguessin de celebració.Per sort els macabres fets ocorregutsl’any passat no s’han repetit i les cam-panyes d’informació – bones però insu-ficients- han sorgit l’efecte ques’esperava. El comportament, en gene-ral, de la gent ha estat excel·lent i elsciutadellencs i ciutadellenques hem gau-dit com mai de les festes sense sentir-nos estranys a ca nostra. No val baixarla guàrdia però, que cada any és diferenti el camí iniciat enguany s’ha de mante-nir i s’hi ha de tenir cura durant tot l’any.

Les normesEl sector dels bars va anar en revolt

les setmanes anteriors a la festa gran. Lanova normativa d’ocupació d’espai pú-blic on es restringien els metres adme-sos per a instal·lar una barra exterior oel fet d’haver de pagar una bona fiançava abaixar els ànims als propietaris. Elfet de no posar música al carrer no emsembla ni discutible: per Sant joan lamúsica la posa la Banda Municipal, elpoble i les seves guitarres i el tambó i elfabiol. Al meu parer, però, en general la

9

cades de la festa en unacte obert. Podria serel 9 de juliol o qualse-vol altre dia i es podriafer un reconeixement alscavallers més antics, alresponsable de Creu Rojao de Protecció Civil, alque va tenir la brillant ideade fer un Foc i Fum per alsresidents al geriàtric, a lamemòria de l’autor delJaleo, Cristobal Oudridconvidant a la seva família, al Carreletmés antic que encara sigui entre nosal-tres, als ex fabiolers Joan Camps, JoanTaltavull o en Beltrán, als responsablesde la posada a punt de Sant Joan deMissa, i a tantes persones implicades enla història de Sant Joan. Cada any unagraïment públic. Un poble agraït és unpoble conciliat amb sí mateix, i SantJoan és conciliació, comunitat, compa-nyonia, compartir...fer poble.

reportPla – ja tenen prou honor en ser Caixers-. Per altra banda un pagès m’indica queels Caixers Pagesos poden corre semprei quant un d’ells quedi amb la Qualcadaper complir la seva comesa de mantenirl’ordre, distribuir les astes i estar pen-dent de les ordres del Caixer Senyor.

Caixers , cavallers i cavallsEnguany hem tingut un Caixer Se-

nyor que ha estat un perfecte relacionspúbliques de la festa, tant des del puntde vista de “protagonista” en les oca-sions en que se l’ha entrevistat als mit-jans de comunicació com amb el seucomportament amb la gent de Ciutade-lla els dies previs a les Festes: assistintals actes on era convidat, amb la sevacol·laboració amb l’ajuntament en l’or-ganització i campanyes d’informació dela festa però sobretot amb el seu com-promís amb els cavallers i el respecte ala tradició.

Els cavallers com sempre han tingutun comportament excepcional, complintel seu paper a la Qualcada i gaudint ambles seves muntures i amb els de baix.

I els cavalls, que són els protagonis-tes indiscutibles de la festa i curiosamentsón els únics que no hi participen vo-luntàriament. Enguany hem gaudit deveure bons cavalls, bots ben controlats,figures esveltes i noblesa pels quatrecostats. Personalment crec que hi faltauna mica de nervi com els que tenien elscavalls d’antany, però també entenc quèhi ha massa gent com per apostar per uncavall nerviós.

L’agraïmentL’agraïment que vull fer enguany és

per a totes les persones que han obertpassadís a n’es Pla perquè els cavalls pu-guin corre bé. Hi ha una feina prèvia

d’esforç, dedicació, preparació, peròtambé hi ha hagut un sentiment espon-tani d’ajudar, de compromís amb la festai hem pogut veure joves ciutadellencsagafats de “braceti” amb joves mallor-quins obrint pas als cavalls. I al mig delpassadís, un nom, el d’Agustí Hitar, que

ha tingut la res-ponsabilitat de co-ordinar alsvoluntaris i quedes de l’experièn-cia d’anys i anysha aconseguit vi-sualitzar allò quetots desitjàvem:unes carreresnetes. Evident-ment també hemde tenir en comptela Creu Roja ambels seus disposi-tius als llocs estra-tègics, que cada

any donen assistència a tantes persones.

L’homenatgeCrec que és

just recordar iagrair la feina detantes personesque col·laborenen el bon desen-volupament de lafesta que gaudimtots. I vist què en-guany la junta deCaixers Senyorsha creat una con-decoració pròpiaque honora el càr-rec, m’agradaria proposar que es faci unreconeixement públic a persones desta-

10

lears en la reordenació dels amarra-ments. De Sintas s’ha reunit en diferentsocasions amb el director general dePorts, Antonio Deudero, que l’hi ha pre-sentat les línies que durà a terme el Go-vern, que són fins i tot “pol·lèmiques” alno respetar-se el llistat d’espera. El batlereconeix que es tracta d’una situaciómolt complicada, perquè les dues parts,tan Ports com els ussuaris, creuen tenirraó i actuar amb legalitat. “Ports a posatfil a l’agulla per a resoldre un problemaque duia massa anys enrocat i açò mai ésfàcil, i fer-ho bé per tothom”. De Sintasés partidari de seguir dialogant per apro-par posicions i trobar un consens satis-factòri per tots. Tan per aquells que estrobaven en una situació al·legal, que per30 embarcacions en surtin perjudicades300.

templa el camp de golf, pel fet que a lazona on es preten construir, sector C-2 iC-3 (la part de darrera de Cala en Bus-quets fins la carretera nova de Cala enBlanes i també la part de darrera de saFarola) no disposa de planta hotelera.

La construcció d’un camp de golf aCiutadella es contemplava als progra-mes electorals dels populars en les dar-reres legislatures, i que no s’havia pogutportar a terme pel proteccionisme delPTI i la manca de voluntat del pactePSOE-PSM, que no permetia aquesttipus d’oferta turística, amb l’excepciód’Es Mercadal.

Baixamar, una reordenació d’a-marratges “pol·lèmica”

El batle de Ciutadella reconeix elmal ambient que hi ha en el si dels us-suaris del port de Ciutadella, de Baixa-mar, per mor de les darreres actuacionsfetes per part de Ports de les Illes Ba-

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

UUnnaa pprroommoottoorraa iinntteerreessssaaddaa eenn llaaccoonnssttrruucccciióó dd’’uunn ppoorrtt eessppoorrttiiuu ii uunnccaammpp ddee ggoollff aa CCaallaa eenn BBuussqquueettss

El batle de Ciutadella, JoséMaría de Sintas, ha reconegutque hi ha damunt la seva taula

un projecte privat de construcció d’unport esportiu a Cala en Busquets queaniria acompanyat d’una oferta comple-mentaria d’un camp de golf, molt sem-blant al projecte presentat al 1999 perINBEDA, i que un cop adjudicat perl’Ajuntament de Ciutadella i davant elcanvi política al municipi i al Governbalear es va anular.

De Sintas reconeix que es tractad’una iniciativa encara en una fase moltinicial, i que necessita el vist i plau delGovern de les Illes Balears pel que fa al’ampliació de la llàmina d’aigua i lesinstal·lacions del port esportiu, on elbatle creu que no hi ha d’haver cap pro-blema per aconseguir l’interés autonò-mic, i per altra banda es fa necessària lamodificació del PTI per a les edifica-cions d’oferta complementaria que con-

11

sinó a l’Executiu de Francesc Antich queva inaugurar el port exterior “a bufeta-des” just abans de l’inici de la campanyaelectoral “per tal de posar-se una meda-lla”.

Pel que fa als amarratges d’estacadao “Ducs d’Alba” el batle de Ciutadellaens informa que s’ha reunit amb el vice-president econòmic del Govern balear,per tal que via inversions estatutàriespresentades al Govern central es con-templi una partida per a l’instal·laciódels “Ducs d’Alba”, almanco d’una pri-mera línia, que permeti l’amarratge d’uncreuer. De Sintas confia que mitjançantel Govern central de cara a l’any que vehi hagi una partida assignada per a l’im-plantació de les estacades d’amarratge aSon Blanc.

actualitat

Son Blanc, un port amb massa de-ficiències

Després d’un any i uns quants mesosde la seva inauguració el port exterior deCiutadella, el port de Son Blanc segueixpresentant una sèrie de deficiènciesgreus que no han estat sol·lucionadesdes de la seva precipitada inauguració.El batle de Ciutadella, José María deSintas lamenta les friseres de l’anteriorexecutiu autonòmic i que ara per ara enstrobam amb un port que té molts depunts a millorar com per exemple l’ac-tual zona de preembarcament o estaciómarítima que en el projecte inicial es-tava contemplada com un magatzem il’estació s’havia d’edificar dalt. “Es potentendre la situació econòmica i que no

s’hagi fet el nou edifici, però sí quem’hagués agradat que l’estació actualhagués quedat amb condicions, amb untancament de vidres, aire condicionattant per l’estiu com l’hivern, escales me-càniques com a la terminal d’Alcúdia,una passarel·la o finger per accedir finsels vaixells, ja que l’actual situació és la-mentable”, reconeix el batle de Ciutade-lla que s’ha posat en contacte endiferents ocasions amb Ports per tal deque solventin la situació, si bé la res-posta és sempre la mateixa, “que no hiha disponibilitat pressupostària per a feraquestes obres dins el 2012, tot esperantque els pressuposts de 2013 en contem-plin alguna partida”. El batle de Ciuta-della no culpa a l’actual Govern balearde la situació en que es troba Son Blanc,

12

Restauración, pintura,decoración, impermeabilización

Para comunidades de vecinos, apartamentos,hoteles, aparthoteles, casas y chalets.

Pídanos presupuesto y le atenderemos los másecuánime posible.

c/ Alfonso V, 55 - Ciutadella de MenorcaTel. / Fax: 971 48 22 66

la mitjana Balear. A més és dona la cir-cumstància que per quart mes consecutiula nostra illa és la que presenta un majorincrement de persones aturades respecte

norca és l’illa que pitjors xifres obté pelque fa a la comparativa amb juny de2011. En concret l’atur interanual a Me-norca creix un 14,6%, un 6,5% més que

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

MMeennoorrccaa ppoorrttaa vvuuiitt mmeessooss ccoonnsseeccuuttiiuussiinnccrreemmeennttaanntt eell nnoommbbrree ddee ppeerrssoonneesssseennssee ffeeiinnaa rreessppeeccttee ll’’aannyy ppaassssaatt

Les dades de l’atur tornen a su-posar una mala notícia per aMenorca. Les dades fetes pú-

bliques avui tornen a evidenciar que Me-

13

afiliacions a la Segure-tat Social ha baixat un1,68%. És a dir, desque Governa el PP a lesIlles Balears, s’han perdut7.658 llocs de treball entotal.

En un context d’atur al’alça i de destrucció del’ocupació, és especial-ment significatiu que, mal-grat la reforma laboral queteòricament havia d’incen-tivar la contractació esta-ble, la temporalitat de lacontractació registradahagi augmentat en relació al mes de junyde l’any anterior. En el període de genera juny de l’any 2011 es registraren untotal de 169.530 contractes, dels quals el88,12% eren temporals. En el mateix pe-ríode de 2012 el total de contractes re-gistrals és de 164.803 i els temporals sónel 88,55%.

Per a Nel Martí: “si volem manteniruns nivells de cohesió social acceptablesno ens podem permetre tenir, en plenatemporada turística, més de 77.000 per-sones que volen treballar i no ho podenfer. És l’hora de abordar amb seny i res-ponsabilitat aquesta dramàtica situació.Proposam que el Govern convoqui alsagents socials i econòmics i a la oposicióparlamentària per abordar la situació. Vasent hora que el president Bauzá enten-gui que les polítiques unilaterals del Go-vern del PP han fracassat”. I en aquestsentit recorda que el Consell Econòmic iSocial de les Illes Balears podria ser uninstrument útil al servei del diàleg i delsacords socials.

actualitata fa un any.

Si prenem les dades comparant-lesamb el mes de maig, Menorca presentauna davallada de persones en atur del11,3% (5 punts més que la mitjana Ba-lear). Aquest fet, i tenint en compte queel sector Serveis –amb l’hostaleria alcapdavant- és el que acumula gairebé lapràctica totalitat d’aquesta davallada,evidencia que la temporada turísticad’enguany ha començat molt tard; unatemporada de la que Menorca és cadacop més depenent.

Davant d’aquesta realitat els respon-sables del PSOE Menorca tornen a in-sistir en la necessitat de posar en marxa,de forma urgent, mesures de suport peratendre als milers de treballadors i tre-balladores que tant bon punt acabi latemporada es trobaran sense dret a l’a-tur per no haver cotitzat els 180 dies ne-cessaris per poder cobrar aquest subsidi.De fet cal tenir en compte que a nivellBalear –aquesta xifra encara no està se-gregada per illes- la meitat dels contra-ctes registrats al juny son de menys de 3mesos.

Aquest fet, junt amb el perjudici queestan generant entre els treballadors itreballadores tant la reforma laboral comles retallades, provoca que els socialistestornin a demanar públicament a l'equipde Govern del Consell de Menorca queactuï, en col·laboració amb els agentssocials, per reduir l'impacte de l'atur i in-centivar la reactivació de l'economiamenorquina.

L'estacionalitat turística i la crisisegueixen marcant les xifres d'atur

Una vegada més, la forta estacionali-tat turística que presenta Menorca i el

context de crisi segueixen marcant lesxifres d'atur, donades a conèixer pel Go-vern balaer segons l'informe de conjun-tura laboral de juny de 2012. Així hoexplica la consellera de Serveis Gene-rals, Treball i Innovació del Consell In-sular de Menorca, Pilar Pons.

“La contractació es veu claramentperjudicada per aquesta complicada si-tuació econòmica que està patint tota lasocietat”, explica Pilar Pons. Per açò, re-corda les reformes i mesures que s'estanprenent des de totes les administacionsper intentar canviar l'orientació d'a-questa conjuntura, encara que no serà acurt termini.

Balanç del primer any del GovernBauzá: 5.783 aturats més

El grup del PSM-Més per Menorcaposa de manifest que el balanç del pri-mer any de gestió del PP de José RamónBauzá en matèria de lluita contra la crisii creació d’ocupació és “un total i abso-lut fracàs”. El parlamentari del PSM-Més per Menorca, Nel Martí, afirma: “elmes de juny de 2011 el PP començà agovernar les principal institucions delpaís. Ara que ja ha passat un any, s’ha derecordar que la campanya electoral quedugué a terme l’actual president va estarcentrada en la creació d’ocupació i en ladisminució de l’atur”.

En aquests dotze mesos el nombrede persones en atur registrat ha crescutun 8,09%. S’ha passat de 71.494 perso-nes aturades en el mes de juny de l’anypassat a les 77.277 d’aquest. És a dir,que el balanç del primer any del GovernBauzá en matèria d’ocupació són 5.783aturats més.

En un any l’ocupació mesurada en

14

Dissabte 7 de juliol09.30 h: 9 de Juliol Esportiu: torneig de vòlei platja, a la platja de Cala en Bosc, fins a les 19 h. Inscripcions a l'hora de començar. Gratuït.13.30 h: 14è Menorca Jazz: 10è Picnic Vega Jazz, amb les actuacions de Mònica Sardà Quartet, Ícar Toset Trio, Jazz Do It i Blue Jays. Gratuït.18.00 h: 9 de Juliol esportiu: XIV Obert d'escacs ràpid, a la plaça des Pins. Inscripcions una hora abans. Gratuït.21.00 h: Festival Folklòric, amb el Grup Folklòric Tramuntana, l'Escola de Música i Ball de Sant Lluís i el grup Tramudança de Mallorca. Plaça des Pins. Gratuït.Diumenge 8 de juliol16.30 h: 9 de Juliol Esportiu: XXXI Cursa ciclista, a la plaça des Born. Inscripcions una hora abans. Gratuït.19.00 h: 9 de Juliol Esportiu: XXXIV Minimarató popular, a la plaça des Born. Inscripcions una hora abans. Gratuït.21.00 h: Concert de Delên, amb el seu nou disc Bonanova. Placeta del Roser. Gratuït.Dilluns 9 de juliol19.00 h: Sessió extraordinària del 9 de Juliol del Ple de l'Ajuntament: lectura de l'Acta de Constantinoble a càrrec de Corretja Genestar, directora de coral; conferènciaa càrrec de Luis Alejandre Sintes, general en la reserva i historiador; i lliurament dels premis dels concursos d'Imatge i de Poesia de les festes de Sant Joan 2012. SalóGòtic de l'Ajuntament. Posteriorment, eucaristia a la SE Basílica Catedral de Menorca i ofrena al peu de l'obelisc de la plaça des Born. Gratuït.21.30 h: 40è Festival de Música d'Estiu 2012: concert inaugural a càrrec del Cor Acadèmia 1830, dirigit per Llorenç Gelabert Gual i l'acompanyament pianístic deTomeu Gili. Claustre del Seminari.Dimarts 10 de juliol21.30 h: Òpera i ballet al cinema: retransmissió en directe de Norma de Vincenzo Bellini, des del Teatro Antico de Taormina. Cinemes Canal Salat.Dimecres 11 de juliol21.00 h: Concert d'estiu de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, amb orquestra i dirigits per Gabriel Barceló, interpretant AMass for Peace de Karl Jenkins. Auditori del Socors.21.30 h: Diversons: concert amb Gumbo Jass Band. Plaça des Pins. Gratuït.Divendres 13 de juliol20.00 h: Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat a l'escriptor Pau Faner Coll, amb la intervenció acadèmica de Joan F. LópezCasasnovas per fer públics els mèrits del guardonat. Saló Gòtic de l'Ajuntament. Gratuït.

JJJJUUUULLLLIIIIOOOOLLLL2222000011112222

DEL 7 AL 13 DE JULIOL DE 2012DEL 7 AL 13 DE JULIOL DE 2012

15

breusAdéu a Toni NadalJa fa molts d’anys quan un dia el Rafa Raga, encarregat

de l’estació SON QUIM B-860 de INM, va plegar de va-cances i em vaig quedar d’observador de Ciutadella, vaigtrucar a TV3 per si els podia interesar que els hi passessimles dades de Ciutadella. Em va atendre el Toni Nadal la tru-cada… i em va dir: TU NO PARLES COM A SES ILLES!!!

Des de les hores varem seguir en contacte sempre quehi havia alguna cosa anormal al temps de Ciutadella. Emvais afeccionar a enviar algunes fotos de meteorología i elToni em va treure la primera foto meva a la tele.

Quan el Cercle Artístic de Ciutadella em va demanar de fer una comferència amb un meteoròleg conegut, el Toniva acceptar de seguida i per aquella ocasió va visitar Menorca per primer cop. El Rafa i jo el varem recollir a ell i laseva dona a l’aeroport i varem passar la tarde junts passajant per Ciutadella i després de la comferència varem soparplegats. Va ser com si ens coneguessim de sempre. Varem xarrar de tot, varem riure i varem passar un dia ben espe-cial.

Quan li enviava un email, el Toni sempre contestava, i em soprenia la seva sinceritat fins i tot en coses personals.Quan veia el veia a la tele ja era com veure un amic.Avui matí quan un amic m’ha trucat per donar-me la triste notícia de la mort del Toni, he hagut de deixar els

clients de l’oficina i surtir a respirar a fora. Quan he tornat a la feina no m’he pogut tornar a concentrar en tot el matí.El trobaré a faltar.

Gustau Liz

Prematrícula del Cicle Formatiu d’Explotacions AgropecuàriesEl conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga, ha explicat aquesta setmana que a partir del

proper 9 de juliol s'obre la prematrícula del Cicle Formatiu d'ExplotacionsAgropecuàries per impartir a Sa Granja. Durant els 40 anys de vida de SaGranja han passat per la seva aula 849 alumnes -amb una mitjana de 20 percurs. Per tant, gairebé tots els pagesos menors de 50 anys de Menorca hanestat alumnes. Segons l'acta del Consell Agrari del 26 d'agost de 2011 s'a-cordà amb les associacions agràries canviar el CF d'Agroecològica pels d'Ex-plotacions Agropecuàries, com es feia abans. Per tant, el sector així hodemanava. Després el mateix conseller Villalonga va demanar amb un escrital Govern balear aquest canvi. Per la seva part, el responsable de Formaciód'aquesta Conselleria ha destacat que els estudis d'Explotacions Agropecuà-ries són més amplis que els Agroecològics. Per tant, finalment, s'ampliaràl'oferta formativa en benefici de l'alumnat perquè també hi tenen cabuda elCicle Formatiu de Jardineria.

16

important ara mateix pel petit i mitjà em-presari o per l’emprenedor perquè l’ajuda atornar a motivar-se, més ens uns momentsmolt, molt difícils per aquesta crisi que totsd’una manera o altra patim i que ens ha des-motivat. La gent que afortunadament encarapot treballar, està desmotivada per mor deles retallades que ha patit en el seu salario obé per l’entorn de por i incertesa que ens ro-deja. Aleshores el coach ajuda molt a tornara recuperar aquests ànims, a tornar a arrelarels valors, a recuperar l’entusiasme pel tre-ball i la unió d’equips per a portar endavantels projectes empresarials. És un enllaçentre l’empresari i el treballador, on totssom conscients que remem cap a la mateixadirecció, no uns cap a una i els altres cap al’altra. El coach treballa molt cap aquí, enanar tots cap a una mateixa direcció, a tro-bar les fortaleses de cadascú, aquelles queportem a dins nostre i que no sabem treure.Hem de ser capaços de treurer-les a l’exte-rior i d’aquesta manera anirem cap a la di-recció correcte. Hem d’orientar bé la nostrabrúixola interior per arribar a port. Per altrabanda, també hem de tenir clar que els lí-ders actuals tenen una situació molt difícilper a gestionar en el si de les empreses i or-ganitzacions, és per açò que el suport delcoaching els ajuda a tenir més empatia, mésserenitat, més desició..., en definitava a serun líder empàtic, un líder emocional i efec-tiu. Actualment es parla molt d’aquest líder,que és tant necessari trobar-lo per a fer fronti sortir-ne d’aquests temps que ara mateixestam patint. Aprofitem doncs tots els ta-lents que té aquest líder i ajudar-lo a trobar-ne d’altres que facin que pugui prendremillors decisions i entre tots en sortiremd’una manera més reforçada i amb millorsperspectives.

- Has tingut bona resposta a Catalu-nya?

- Sí, molt bona. Allà hi ha un esperit iuna tradició empresarial i comercial benforta, i en són conscients de que hem de cer-car suports que ens motivin per a tirar en-davant, i s’està notant amb forçá.

- I Menorca, creus que els empresarismenorquins necessiten del coaching?

El coaching, una manera de prepa-rar-te pels nous reptes socials iempresarials

Angels Costa és Coach i PNL (Progra-madora Neuro Linguística), facilitadora encreixement personal i professional des de2009 em que va obtenir el certificat com acoach transformacional a l’Institut Gestalt.També és Master en PNL, Coach life/execu-tiu i organitzacional, a més de coach per apares i per a la salut.

Es considera una enamorada de l’illa deMenorca, on hi passa temporades de descansa la seva casa de Fornells. Coneix l’illa desde la mar, però en el darrer any l’està redes-cobrint des de terra. Entre els seus objectiusesta l’impartir cursos de coaching a l’illa, es-pecialment cap als empresaris i emprenedorsen temps de crisi.

Coach & PNL, facilitadora en creci-miento personal y profesional · Des del 2011fins a l'actualitat

- Que és el coaching i que t’ha aportat?- El que m’ha aportat és el poder veure la

transformació que es produeix en les perso-nes a l’hora d’assolir els seus objectius, podertranscendir aquelles coses que realment elsfrenen i les barreres que ens posam a l’horad’avançar, de la mateixa manera que hepogut constatar com a les organitzacions hiha una empatia molt millor dins els equips, iaçò m’ha portat al món del coaching comen-

çant per mi mateixa, que m’hi vaig iniciarfent cursets fa uns anys que em van desco-brir el potencial que jo mateixa tenia, cosaque em va portar a estudiar-lo més a fonsam una licencitura i mes tard amb un Mas-ter en PNL i ara m’estic formant com a te-rapeuta gestàltica.

- He vist que a més del coaching perempresaris o personalitzat, també fas co-aching per als pares. En que consisteix?

- Davant la pèrdua de valors, som moltsels que ens hem demanat alguna vegadacom eduquem als nostres fills. D’aquí neixel coaching per als pares, que no és altracosa que trobar el camí per a recuperar elsvalors que són importantíssims i indispen-sables per a tenir una estructura bona a lasocietat. Si retrobam aquests valors aniremavançant amb els nostres fills cap a una so-cietat més justa. Son els valors que ens vaninculcar els nostres majors, tornar a ser méspersona, menys impersonals. Malaurada-ment la societat s’està transformant cap auna manera impersonal i massa individua-litzada.

- Som molts els petits i mitjans em-presaris que estam patint la crisi, unacrisi sense precedents i que ens desgastai esgota dia a dia. De quina manera enspot ajudar el coaching empresarial? Quepodrem trobar en el coaching?

- El coaching crec que és una eina molt

TEXT I FOTOS: Bep Al·lès

ÀÀnnggeellss CCoossttaa,, eessppeecciiaalliissttaa eenn PPNNLL iiCCooaacchhiinngg eemmpprreessaarriiaall

- Ens parla de ges-tionar bé els recursos...?

- Molt més que ges-tionar els recursos que té ique són molts, sinó també feruna bona gestió de promociói de demandes, crec que aMenorca hi manca una bonagestió. Miri, li posaré un ex-emple que ens ha afectat atots, als d’aquí i als quevenim de fora. Quan Spanairva fer fallida l’illa va quedardesconectada amb Madrid igairebé amb Barcelona, i lareacció del Consell de Me-norca ha estat molt lenta, ipoc contundent. Semblamentinda que s’hagi hagut d’esperar fins almes de juny per saber que hi haurà quatrevols entre Madrid i Menorca, però sols entemporada alta. Açò provoca que aquestatemporada 2012, gairebé tots els emprene-dors i empresaris la tinguin perduda i açòs’ha notat amb uns mesos de maig i junymolt dolents. En el moment que Spanairanava a fer fallida, quan es parlava de la sevasituació, els polítics ja havien de tenir un plaB. S’ha de saber gestionar bé i millor, deci-dir clarament quin turisme volem i treballarde valent cap a ell.

- Estam a l’era de la informació, qual-sevol persona pot saber de Menorca desde qualsevol lloc, però vostè, particular-ment, creu que Menorca es sap promo-cionar, hi ha informació a l’abast delturisme català o nacional que ens visita iens pot visitar al llarg de l’any?

- Menorca té una gran oferta de músicaclàssica, de mercats artesanal, de festes comles de Sant Joan i les que es fan a cada poblede l’illa al llarg de l’estiu, molts bons res-

taurants, molts llocs culturals per a visitar,a la gent que li agrada la mar gaudeix d’unample ventall d’ofertes, o també el gaudirde la natura, del senderisme, camí de ca-valls..., però no està ben concretat el quees pot fer i manquen informacions en an-glès i alemany, per exemple. Falta una

mica de visió externa, es fan coses moltmaques, però no arriben a la gent que venimde fora. És una altre exemple de com s’hade millorar la gestió i donar suport des de les

administracions a les empreses menor-quines que creen suports informatius,

tan en paper com a la xarxa.

17

Menorca des de l’exterior. Qué s’ha per-dut en els darrers anys i com creu quel’està afectant la crisi del sector turístic,que és ara per ara el motor econòmic del’illa?

- Els que venim de fora potser tenim unaaltr mirada de l’illa i potser els que sou d’a-quí, els menorquins caldria que us fesiu unapregunta. Quina classe de turisme volem perl’illa? Als anys 80 vam tenir un turisme de-moledor, que va destroçar importants in-drets, però que també va fer pujarl’economia i el nivell de vida dels menor-quins, però la crisi ha canviat els hàbits itambé hi ha més competència i a bons preus,per tant, com t’he dit cal fer-nos la preguntade cap on volem anar? Quin és el turismeque volem? Volem un turisme de mases ovolem un turisme que respecti, gaudeixi icerqui la natura quan estiueja..., com tambéun turisme que cerca el poder menjar bé, latranquil·litat, la gent que vulgui sortir tambétengui les seves alternatives..., El que no hade perdre mai Menorca és el seu encant, lagermanor i l’hospitalitat de la seva gent. Me-norca és una illa acollidora, el menorquí faque la gent s’hi senti bé i açò sí que és moltimportant, i potser els menorquins no usadoneu d’aquesta virtud. Si Menorca no

perd el seu encant, si es sap gestio-nar bé no hi haurà cap

problema.

- Menorca és i ha estat sempre una illaamb llarga tradició empresarial, com Cata-lunya. La sabata, la bijuteria..., ara potser elturisme i el sector serveis. Els menorquinssón empresaris valents, però també la crisiels està esgotant, i crec que sí que el coac-hing potser una bona eina. A més com a per-sona que estima l’illa, és la meva segona llar,estaria encantada en poder oferir cursos aquí,en assessorar als emprenedors, als líders queté Menorca dins cada fàbrica, dins cada bo-tiga, dins cada petit comerç. Seria tot unplaer poder alternar les meves estades de va-cances a l’illa amb la meva feina.

- Fa molt que véns a Menorca?- Molts d’anys, i gairebé sempre ho he

fet fora de temporada. Hi faig totes les “es-capades” que puc entre març i juny –l’estiués per la meva filla- i setembre i desembre aFornells. Abans estava a Maó on hi feia tem-porades més llargues. Ara a Menorca, a lameva “República de la Tramuntana” venc adesconectar, a retrobar-me amb mi mateixaa carregar les piles.

- Qué és Menorca per tu doncs?- Menorca és la meva illa, estic enamo-

rada de Menorca perquè et dóna tantes cosesi en té tantes... La gent que venim a passartemporades aquí moltes vegades no ens ado-nem que tenim el paradís a mitja horetade Barcelona.

- Com veu vostè

entrevista

18

llets petits”. I entre que em deixaven jafeina prèvia, que l'experiència als campsd'aprenentatge de Mallorca i Eivissa haviaestat molt bona i que ampliaríem l'ofertaeducativa a un públic més gran, em vanconvèncer. I sort que tenia uns amics api-cultors que em van ajudar!

- Pel teu somriure quan ho expliquesja es nota que ho vas agafar amb moltail·lusió. Ho han enfrontat igual els pro-fessors o sentien certa reticència a què elsfillets estessin en contacte amb abelles?

- L'activitat ha costat d'arrencar, perquèels mestres pensaven “Quin perill, quantespicades!”, però només el boca a boca deque tot són avantatges ja ha bastat. Hi hamolta gent interessada, que no és del móneducatiu, en les abelles. Per exemple, ungrup de salut mental de Sant Miquel, mol-tíssimes associacions de pares i mares d'es-coles que volen venir amb els fillets, grupsde fotografia... Però clar, tenim llista d'es-pera per grups educatius, que evidentmentvan primer.

Però aquests grups de fillets, com ex-plica na Pilar, no poden ser qualsevol. L'ac-tivitat completa, amb visita a les casetesd'abelles inclosa, només la poden realitzargrups de cinquè cap amunt, perquè “els pe-tits són més bruscos i tot d'una bam bam”diu na Pilar, tant expressiva que fa un mo-viment amb les mans, com espantan-se lesabelles imaginàries, imitant als nens, “ i peraixò és més probable que els piquin”.

- Com va sorgir la idea d'aplicar l'a-picultura als camps d'aprenentatge?

- Molta gent creu que em van influen-ciar uns amics apicultors, però la idea vavenir d'un camp d'aprenentatge d'Eivissa.Allà hi havia un dels professors que ho erai fa quasi 8 anys que hi fan apicultura ambels fillets. Els professors del camp d'apre-nentatge de Mallorca hi van anar, els vaagradar molt i ho van adoptar i, quan hi vahaver una fira de la ciència a Menorca, comque havíem d'organitzar una exposició con-junta, vam decidir fer-la sobre les abelles. Iquan va acabar la fira em van insistir per-què em quedés amb el material que havíemutilitzat i implantés l'activitat a Es Pinaret.Que si “va, Pilar, que Es Pinaret és un llocideal, que així et treuries la dinàmica de fi-

TEXT I FOTOS: María Daben

““LLeess aabbeelllleess ssóónn mmoolltt mmééss qquuee mmeell iippiiccaaddeess””

Avui he agafat la bicicleta peranar a fer una entrevista pecu-liar. He pedalejat fins Es Pinaret

on m'espera na Pilar, que és mestra de PereCasasnovas. Des de fa uns anys no té aula,sinó que treballa en els camps d'aprenen-tatge on organitza activitats perquè els filletses relacionin amb el camp i complementinel que aprenen a classe veient-ho a la natura,en els animals, en l'hortet. Però una de lesactivitats més especials i que han cridat l'a-tenció no només als escolars, sinó tambégrups d'adults, que han sol·licitat fer-la, ésla d'apicultura. Des de fa 4 anys gràcies a naPilar hi ha abelles a Es Pinaret amb la fina-litat d'ensenyar als més petits el valor d'a-quests insectes dins l'ecosistema com aprincipals pol·linitzadors.

En els camps d'aprenentatge de Es Pinaret els fillets aprenen la importància en l'ecosistema d'aquests tre-balladors insectes mentre fan d'apicultors per un dia.

tària”, com explica naPilar. I si no hi ha abellesno hi ha pol·linització i lacadena alimentària trontolla.Per sort, tant els agricultorsmenorquins com el Governespanyol se n'està adonant.Aquest últim dóna ajudes al'Associació d'Apicultors quesubvenciona el tractamentcontra la varroa.

Però amb això no basta.Segons na Pilar encara ensfalta conscienciació, adonar-nos del que representen real-ment les abelles. Per aixòconsidera tant important fer-ho entendre als més petits permitjà de la seva activitat, que no només ésun complement del que aprenen a l'escola iun moment per contactar amb la natura.També és una forma de fer entendre que “lesabelles són més que mel i picades”.

aïllar la caseta i mantenir-hi la temperatura.Les abelles, per protegir-se d'altres insectesque s'alimenten de mel, com les formigues,escarbats i un tipus de papallona de nit, fi-quen própolis a les escletxes, a les entradesde la caseta. Però quan els altres insectes en-tren igualment i després no poden sortir imoren dins la caseta, perquè no s'hi podrei-xin a dins, que seria una font de malaltia perelles, les abelles netejadores ho propolitzen.Això fa que l'insecte invasor no es podreixii el puguin treure després. Els egipcis, que jaeren apicultors, van veure el própolis com amomificador d'insectes i ho van agafar perproducte per les mòmies.

- I quin benefici ens pot proporcionaractualment?

- El própolis també és un antibiòtic na-tural. Si vas a la farmàcia trobes molts pro-ductes que en porten. Si tens la la gargamellainflada, si tens bronquis, per tot això és bo-níssim. Jo un dia o dos de menjar-me'n quantenc glàndules, se'n va tot d'una. També ser-veix per mal de queixals i moltes al-tres coses.

Però tot això, productes, abelles ipol·linització estan des de fa uns anysen perill. Això és el que m'explica naPilar quan sortim de l'aula i entrem ala cuina de les cases de Es Pinaret.Mentre em convida a unes torradesamb mel, que no venen sinó que re-galen a les visites, m'explica el pro-blema de la varroa. Aquest paràsits'ha convertit en el principal enemicde les abelles, que les extermina i faimpossible que puguin viure sensel'ajuda de l'ésser humà. I això posa enperill l'ecosistema, ja que “si pol·li-nitzen vol dir que hi ha un fruit quees poden menjar els animals petits,que seran els que consumiran elsgrans. És l'inici de la cadena alimen-

Pels escolars l'activitat es divideix endues fases: la visita a l'apiari, on fan una granbulla, primer vestint-se amb la indumentàriad'apicultor i després observant les abelles; i lalliçó impartida a l'aula de Es Pinaret. Allíl'objectiu principal és fer caure el mite sobreaquests insectes i ensenyar que fan més quemel i cera. Mentre m'ho explica na Pilar emmostra l'aula. Hi ha potets amb mel, de dife-rents colors i textures segons de quina florprocedeixin i la seva maduresa, cartells ex-plicatius.

- En aquesta aula hi ha de tot. Per aquè és aquest cartell amb noms de flors?

- Mostren les diferents plantes que pol·li-nitzen les abelles, és a dir, les flors que anantd'una en altre ajuden a reproduir mentre re-colecten el pol·len per emportar-se'l i utilit-zar-lo per diferents qüestions com donar demenjar a les cries o fabricar la mel. Per aquítenim altres materials com una capsa devidre on els nens poden veure, amb méscalma que a l'apiari, perquè estan protegitsper un vidre, com es mouen les abelles dinsel rusc. També tenim aquest ordenador ambel que poden veure vídeos de diferents mo-ments de la vida diària de les abelles com lareina ponent ous o les abelles anant de floren flor, pol·linitzant. Finalment els ensenyeml'expositor amb els productes que fabriquenles abelles, que no es limiten a la mel o lacera.

I em mostra pots amb etiquetes d'algunsproductes coneguts, com la jalea real, peròtambé d'altres com própolis o pitoxina, cosesque desconec totalment què són i quines sónles seves propietats. N'agafo un.

- I això què és?- Això que tens és pitoxina, el verí de les

abelles, que és boníssim per tractar malaltiescom l'artrosis, l'artristis i molts altres mals.

- I el pròpolis?És una pasta feta amb l'essència dels xi-

prers i les sivines que les abelles utilitzen per

19

gent nostra

20

Se alquila casa de campo en Camí deSant Joan de Missa, Ses Quarterades. 4 habitaciones dobles, cocina, 2 baños,2 terrazas (1 cubierta), comedor,

porche, piscina.Sólo meses de verano.

Para más información llamar a:638 555 887 - 971 38 47 62

tiques que s'han deixat entreveure no sónpositives, ni per a l'economia, ni per a laqualitat de vida dels menorquins”.

Per això, la marxa finalitzarà a la plaçade la Biosfera, on es farà lectura del mani-fest i es farà lliurament d'aquest al presidentdel Consell Insular

basen en la necessitat que les modificacionsterritorials anunciades per l’equip de governdel Consell se centrin només en temes deprocediment i no impliquin la desprotecciód'espais naturals de Menorca. Segons diuenels ecologistes, la gent que estima Menorcasap que “determinades operacions urbanís-


LLaa mmaarrxxaa ppeell CCaammíí ddee CCaavvaallllss ppeerrllaa pprrootteecccciióó tteerrrriittoorriiaall ddee MMeennoorrccaaeess rreeiinniicciiaa aaqquueesstt ddiivveennddrreess aaCCiiuuttaaddeellllaa

La marxa iniciada la setmana pas-sada pel Camí de Cavalls de Me-norca amb l'objectiu de

reivindicar la protecció territorial de l’Illlas'ha detingut a la seva arribada a Ciutadella,per la qual cosa es reiniciarà des d'aquestmateix punt aquest proper divendres.

Divendres dia 6 es tornarà a iniciar lamarxa per la costa sud de l’Illa, que sortiràde la plaça del Born de Ciutadella a les19.00 hores, i comptarà amb grups de per-sones de relleu a Cala Blanca, Cap d'Artrutxi Son Saura.

El GOB ha assenyalat que durant el capde setmana passat es van trobar grups de re-lleu a Tirant, Binimel·là, Ets Alocs, Alga-iarens, Cala Morell, Punta Nati iCalespiques. A més, en alguns d'aqueststrams hi havia poca llum i han tingut altresdificultats com la pluja, si bé van poder con-tinuar gràcies a l'esforç dels diferentscol·lectius que es van organitzar per facilitarels relleus.

Cal recordar que les reivindicacions es

Sortirà de la Plaça del Born de Ciutadella a les set del capvespre, i comptarà amb grups de persones derelleu a Cala Blanca, Cap d'Artrutx i Son Saura.

local

SSSSIIII EEEETTTTSSSS SSSSUUUUBBBBSSSSCCCCRRRRIIIIPPPPTTTTOOOORRRR DDDDEEEE LLLL '''' IIIIRRRRIIIISSSS,,,,GGGGAAAAUUUUDDDDEEEEIIIIXXXX DDDDEEEE LLLL ''''ÒÒÒÒPPPPEEEERRRRAAAA

El Setmanari El Iris sortejarà dues entra-des entre els seus subscriptors per anar

a les òperes del Canal Salat.El sorteig d'aquesta setmana per anar aveure "Norma" el proper 10 de juliol és

per:ANTONI AGUILÓPlaça des Pins, 48

Es pot posar en contacte amb nosaltresper a recollir les entrades.

21

Quant als deu festers celebrats el dia 22a la nit, no hi ha hagut problemes. De fet,des de l’equip de govern han assegurat quela tresoreria municipal retornarà d’aquí auns dies l’import de les fiances. Unes fian-ces que ja han estat retornades, de fet, alsfiraires que han ocuopat la Plaça des Pins ila Plaça des Born.

L’aprovació definitiva de l’ordenançareguladora de les festes de Sant Joan va seraprovada, no sense polèmica, en el ButlletíOficial de les Illes Balears (BOIB) delproppassat 19 de maig. En el preàmbul,s’insistia en el fet que les festes de San Joans’han transformat, amb el pas del temps, enun esdeveniment que atreu a milers de visi-tants a la ciutat, “fet que comporta l’apari-ció de noves oportunitats i formes denegoci, l’increment dels riscos i perills, i lanecessitat d’actuacions addicionals que nodisposen d’una reglamentació i d’una nor-mativa concretes”. L’ordenança regula, enel marc de les competències municpals, elprocediment d’intervenció administrativade les activitats, dels actes i d’altres aspec-tes relacionats amb les festes de Sant Joan,així com les condicions que han de compliraquests, per tal d’intentar garantir el bondesenvolupament dels actes festius”.

una altra s’ha fet arribar a la Delegació delGovern.

Quant a les 8 sancions que es troben ac-tualment en estudi pels tècnics municipals,7 són per tenir música a l'exterior del local iuna altra per sobreocupació de la via públicaamb taules i cadires.

La regidora de Governació, Juana MariPons, ha explicat que dos locals que vancol·locar barres exteriors sense les corres-ponents autoritzacions. Aquests dos establi-ments hauran de fer front a sancions d'1.500euros, per ser considerades infraccions moltgreus.


LLaa nnoovvaa oorrddeennaannççaa ddee SSaanntt JJooaannmmoottiivvaa llaa iinntteerrppoossiicciióó ddee 99ssaanncciioonnss ffeerrmmeess ppeerr llaa vveennddaaiill··lleeggaall dd’’aallccoohhooll aall ccaarrrreerrss

L’Ajuntament de Ciutadella ha in-terposat un total de 21 sancions,en aplicació de la recentment

aprovada nova ordenança de Sant Joan. Lamajoria d’aquestes sancions ho han estat perinfraccions relacionades amb la venda am-bulant d'alcohol. De les 21 sancions, 11 jahan adquirit fermesa. D’elles, 9 s'han inter-posat per venda il·legal, incloent la vendade barrets. Es tracta, en tots aquests casos,d’incompliments greus de l'ordenança, laqual cosa suposa multes de 750 euros als in-fractors. Mentre, una sanció ha estat percomportament inadequat en espais públics i

En total, l’Ajuntament ha interposat 21 sancions en aplicació de l’ordenança. Dos establiments hauran defer front a sengles multes de 1.500 euros per col·locar barres exteriors sense permís.

local

22

cutiu que durant aquests mesos baixa lavenda de cases a l’Illa. I és que el descens enaquest primer trimestre assoleix el 19,5%respecte a fa dos anys, mentre que si es com-para amb el primer trimestre de 2009 la cai-guda és del 26,4%. Si agafem les dades delsanys del boom de la construcció, s'apreciaque en 2008 es van vendre en aquest període422 habitatges, més del doble que aquest anyi en 2007, fins a 614, és a dir més del triple.

La realitat és tossuda. A dia d'avui a Me-norca es venen una mitjana de dues casescada dia, quan en 2009 es van fer gairebé tresoperacions diàries, el 2008 prop de 5 i el2007 una mitjana de set.

Però les dades en realitat poden ser pit-jors. El sector immobiliari adverteix queaquestes xifres engloben tot tipus de trans-accions, incloses les execucions hipotecàries,per la qual cosa en realitat la xifra real devenda de cases encara és menor.

Per municipis, Ciutadella segueix lide-rant el sector. Al municipi de Ponent s'hanvenut en el primer trimestre de l'any gairebéla meitat d'habitatges de tota Menorca, 76.No obstant això, Ciutadella no se salva de lacaiguda i registra un descens del 27% res-pecte al mateix període de l'any passat.

Per contra, Maó passa de les 24 cases ve-nudes de gener a març de 2011 a les 35 d'a-quest any, la qual cosa suposa un augmentdel 46%. No obstant això, encara continuarepresentant només el 20% de totes les casesvenudes a l’Illa.

Ferreries ofereix, entre tots, un cas para-digmàtic, atès que durant tres mesos –és adir, en el periode gener-març de 2012- nos'ha venut ni una sola casa. Eloqüent, si es téen compte que fa cinc anys es van tancar enaquest mateix període fins a 22 operacionsimmobiliàries.

dels 3.417 euros/m2en el cas del País Bascals 2.159 euros/m2 enel de Navarra.

Mentre, l'arxipèlagva aconseguir el seumàxim històric en elpreu mitjà de l'habi-tatge a l'abril de 2007,amb un valor de 2.762euros/m2, de maneraque des de llavors, haacumulat un descensd'un 24,6%.

Per la seva banda,el preu mitjà de l'habitatge usat a Eivissa esva situar al juny en 2.979 euros/m2, la qualcosa la situa com la població balear méscara. A més, aquest municipi registra unapujada del preu d'un 3,7% en el segon tri-mestre.

A l’altre extrem, es troba la localitat ma-llorquina de Manacor, amb un preu mitjàd'1.371 euros/m2, sent el municipi balearmés econòmic. Així mateix, experimenta undecreixement trimestral d'un 5,6%, de ma-nera que comprar un pis de 80 m2 costa, demitjana, 128.640 euros més a Eivissa que aManacor.

En crisi permanent El sector immobiliari a les Illes, no ai-

xeca cap. Amb tot, el cas és especialmentgreu a Menorca, com posen de manifest lesestadístiques de compravenda d'habitatgesdel primer trimestre de l'any que acaba dedifondre el Ministeri de Foment.

De gener a març, a Menorca es van re-gistrar un total de 181 transaccions immo-biliàries, la qual cosa suposa una caiguda del12 per cent respecte al mateix període del'any anterior. Amb aquestes dades a la mà,es pot observar que és el cinquè any conse-


EEllss hhaabbiittaattggeess ddee sseeggoonnaa mmààbbaaiixxeenn uunn 77,,33%% aa CCiiuuttaaddeellllaa eenn eellsseeggoonn ttrriimmeessttrree ddee 22001122 ii eessssiittuueenn eenn 11..998899 €€//mm22Balears és la sisena comunitat autònoma amb els pisos de segona mà més cars, només superada pel PaísBasc, Madrid, Catalunya, Cantàbria i Navarra/ L'arxipèlag va aconseguir el seu màxim històric en elpreu mitjà de l'habitatge a l'abril de 2007, amb un valor de 2.762 euros/m2.

local

Ciutadella de Menorca és un deslmunicipis balears on el preu del’habitatge de segona mà experi-

menta una variació més destacada en els dar-rers mesos, segons les dades de l’Informe delSegon Trimestre de 2012 de l’Índex Immo-biliari fotocasa.es. Ciutadella registra, enconcret, un descens del 7,3% i situa el seupreu mitjà en 1.989 euros/m2, mentre que,per contra, l'única localitat de les Illes onaugmenten els preus a nivell trimestral és Ei-vissa.

Respecte als pisos de segona mà dePalma de Mallorca, han experimentat unacaiguda de l'1,8%, fins a assolir un preu de2.087 euros/m2.

D’acord amb l’informe, el preu de l'ha-bitatge de segona mà a Balears ha experi-mentat globalment un descens d'un 2,4% enel segon trimestre de l'any, fins a situar-se en2.083 euros/m2 al juny. L’estudi revela queels pisos a les Illes són un 4,3% més cars quela mitjana espanyola, que al juny es va situaren 1.998 euros/m2.

D'aquesta forma, Balears és la sisena co-munitat autònoma amb els pisos de segonamà més cars, només superada pel País Basc,Madrid, Catalunya, Cantàbria i Navarra, elspreus mitjans de les quals van oscil·lar des

El rol de NORMA recauen una de les cantants actualsmés famoses i aplaudides :DANIELA DESSI. El seu re-pertori conta amb més de 70títols que van des de Monte-verdi a Prokofiev passant pelrepertori barroc i les heroïnes mozartianes iverdianes. Ha cantat als més importants tea-tres del món baix la batuta dels directors mésemblemàtics. Daniela Dessi té una tècnicaimpecable i un instint dramàtic excepcional.

El tenor nord-americà GREGORYKUNDE és un dels més elegants cantants del“bel canto”. Interpreta el paper de Polión.

Sota la batuta de Plácido Domingo i la di-recció de Franco Zeffirelli, la mezzo-sopranofrancesa GERALDINE CHAVAUT va obte-nir un gran èxit amb la interpretació de CAR-MEN. El mes de gener d’aquest any ha fet elseu debut al Lincoln Center de Nova Yorkcantant Rienzi de Wagner . El seu ampli re-pertori inclou els rols més importants de laseva tessitura. En aquesta ocasió canta undels seus papers favorits : el de la sacerdo-tessa Adalgisa.

El baix Dario Russo, la soprano MariaMotta i el tenor Massimiliano Chiarolla par-ticipen en aquesta representació de NORMA,baix l’experta batuta del director GIULIANOCARELLA

Els amants de l’òpera i en especial del“bel canto” teniu una cita ineludible als CI-NEMES del CANAL SALAT el proper di-marts dia 10, en directe des del Teatre Anticode Taormina a partir de les 21’30 amb la re-transmissió d’una espectacular NORMA

23

Norma ddee BBeelllliinnii,,aallss CCiinneemmeess CCaannaall SSaallaatt

Els Cinemes Canal Salat presen-ten la temporada d’Estiu d’Òpe-res i Ballet, cada dimarts dels

mesos de juliol i agost es farà una projeccióa pantalla gran i amb el millor so per tal queels espectadors puguin gaudir de produc-cions operístiques de gran nivell.

Encetem la programació amb la retrans-missió en directe des del TEATRO ANTICODE TAORMINA de l’òpera de VincenzoBellini NORMA.

Primer parlarem del lloc. El Teatre An-tico de Taromina és un teatre grec construïta l’època hel·lenística i posteriorment re-construít pels romans. Està situat al poble deTaormina, a l’illa de Sicilia, i consta de nouseccions, 109 metres de diàmetre i està ro-dejat de doble pòrtic. Té capacitat per cincmil espectadors i alguna de les columnesd’ordre corinti encara són de les originals.Darrera l’escenari es pot veure el poble de

cultura

Giardina-Naxos itambé la majestuosaimatge del volcàETNA. Des d’aquestmagnífic escenari al’aire lliure podremveure la retransmissióen directe deNORMA, òpera consi-derada exemple de latradició bel-cantista.

Vincenzo Bellini(Catania, Sicilia 1801-Puteaux, Paris 1835)posà música al llibretde Felice Romani,

basat en la tragèdia Norma, ossia l’infantici-dio d’Alexandre Soumet. A NORMA es con-juga la gravetat clàssica amb unapassionament molt romàntic en l’expressió.És un dels grans papers del repertori per unasoprano, en el s.XX el màxim exponent fouMARIA CALLAS, seguida per JOAN SU-THERLAND que després d’una època mar-cada per unes representacions mésverístiques, va recuperar el caràcterbel-cantista. NORMA fou estrenada al Teatrede l’Scala de Milà el 26 de desembre de1831, quatre anys abans de la prematura mortde Bellini després d’una curta enfermetat .

L’argument ens mostra l’amor en secretque té la sacerdotessa Norma pel procònsolromà Polión amb el que té dos fills. Però Po-lión s’estima a Adalgisa. Amb el triangleamorós arriba el drama i la tragèdia, que aug-menta amb la rebel·lió dels druides contra elsdominadors romans.

Des de dilluns, Jesús Triay“Shutín” del club ShotokanFísics, es troba concentrat a

Oviedo amb la selecció espanyola de ka-rate en el que s’anomena “pla nacional detecnificació esportiva”. Al llarg de la set-mana el jova karateka ciutadellenc treba-llarà molt dur en diferents tandesd’entrenaments que impartiran els tècnicsde la Real Federació Espanyola de Ka-

rate, junt als seus companys de seleccióvinguts de la resta d’estat i que al igualque el nostre sub-campió d’Europa hau-ran de exhibir el seu potencial i mostrarla seva vàlua i demostrar que són els mi-llors i així optà per una plaça amb l’equipnacional.

El repte del ciutadellenc és molt ele-vat ja que des del mes d’abril a pujat decategoria, en quest moment es troba en

júnior elque signi-fica ques’haurà deguanyar unlloc moltc o m p l i c a tja que algundels seusc o m p a n y sde seleccióconten en el seu currícu-lum personal amb títols decampions d’Europa i algund’ells medallistes mun-dials. A pesar de tot i des-prés d’una intensarecuperació de les molès-ties que sofreix Shutín enla zona lumbar, de cada

vegada es troba millor i des del seu clubi els seus entrenadors Shuto Triay i PereCalafat confien en arribar a la temporadade competicions a ple rendiment i sensecap tipus de handicap com poden ser leslesions.

TEXT I FOTOS : Joan Canals Soldado

SShhuuttíínn TTrriiaayy aammbb ““LLaa RRoojjaa”” aa OOvviieeddoo

24

¡Sorprendente! este año hemos tenido pasillo en es Pla de San Juan; para algunos ha sido todo un acontecimientopoder ver los caballos correr sin dificultad y como dicen los políticos, ha sido un San Juan muy limpio, aunque yo pen-saba que esa expresión era mas propia de los encierros de Pamplona, pero como decía Fregatai “Si vivim coses veurem”.De todos modos ya iba siendo hora que el Ayuntamiento tomara cartas en el asunto, aunque fuese con una brigada de vo-luntarios; me acuerdo cuando yo era un niño para respetar el corredor intervenía la policía municipal, pero con los añosla policía dejo de intervenir, no se porque, pero así fue, han pasado años y años y este año por fin se ha vuelto ver otra

vez el pasillo, yo en este caso diría ¡¡Eureka!! También es cierto que este año no hemos tenido la gente de otras veces, qui-zás debido a la crisis o a la publicidad negativa que hemos ido acumulando a través de estos últimos años.

Una de las cosas mas positivas de este año, han sido los pocos accidentes que hemos tenido, si lo comparamos con otros años, claro quecomo ya he dicho antes, este año ha venido menos gente, y la verdad es que se ha notado en todos los aspectos.

Todos los actos protocolarios de estas fiestas, más o menos se desarrollaron sin dificultades. Es Caragol des Born fue mas o menoscomo todos los años, estuvo muy bien, lastima que los que tuvimos que verlo por televisión, tuviéramos que aguantar al comentarista re-calcando cada frase como si las palabras estuviesen todas acentuadas, por lo demás un éxito, y no digamos la entrada al galope des Caixer Senyor fue so-berbia, con un dominio y una seguridad con su caballo fuera de lo común, enhorabuena por el.

En cuanto las fiestas de Sant Pere: no es que hayan terminado, es que ni siquiera comenzaron, ¡que pena verdad! ¿Dónde han ido a parar estas fiestas tanentrañables? Seguramente en el fondo del puerto, seguro que si buceamos las encontramos allí. Os acordáis de aquellos juegos en el puerto durante toda latarde, y por la noche aquellas verbenas tan bonitas, terminando los festejos a base de cohetes ¡que pena verdad! ¿Pero quien sabe? a lo mejor ya que este añohemos recuperado el pasillo des Pla, el año que viene recuperamos las fiestas de San Pere ¿O tendremos que ir a Lourdes? Espero que no haga falta, y elayuntamiento tome buena nota del asunto, y no lo deje caer en saco roto.

Si ustedes vieran las fiestas que se montan por San Pere en Cala Ratjada, alucinarían, hay feriantes, verbenas fuegos artificiales. Con esto quiero decir,que este tipo de fiestas atraen a los turistas y a los moradores de otros pueblos de Mallorca y además dan alegría a la población. ¿Qué esperamos aquí?Hemos dejado morir la fiesta (de finor) como decimos aquí, y creo que ya va siendo hora de pensar en revivirla ¿no creen? ¡Ojala!

José Mª Cleofe Estévez

Se acabaron las fiestas de San Juan y San Pere

opinióesports

25

etc. Carnet de conducir y coche propio, inglés básico. 676 66 9597 - Ciutadella- Chica, trabajadora y responsable, se ofrece para trabajar delimpieza, camarera de pisos o ayudante de dependienta. Tel.616 919 213.- Busco trabajo de camarera de pisos, limpieza, friegaplatos,pinche de cocina o empleada de lavandería. Soy honesta y tra-bajadora. Tel. 673 69 49 49.- Chica joven y con experiencia se ofrece para cuidado de niños,limpieza y tareas domésticas en general. Disponibilidad inme-diata. Zona Ciutadella y alrededores. Tel.: 616919213.- AYUDANTE DE COCINA con amplia experiencia se ofrece paratrabajar. También como ayudante de camarero, pinche, limpiezao friegaplatos. Gracias por su atención. Tel: 627 63 52 45.- Busco trabajo de LIMPIEZA, CAMARERA DE PISOS, FRIEGAPLA-TOS o PINCHE DE COCINA. Muy responsable y cumplidora enel trabajo. Tel 639 88 10 24.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- Me ofrezco para cuidar personas mayores y limpieza porhoras. Buenas referencias y coche. Elena 679 287 699- Chica joven se ofrece para trabajos de limpieza, camarera depisos y camarera de bar. Tel. 663 410 437TENGO 36 AÑOS , soy trabajador, honesto y me ofrezco paratrabajar de camarero, ayudante de camarero, friegaplatos, re-ponedor o peón de limpieza. con muy buena actitud en el tra-bajo. Tel: 675 13 25 33 - Ivan.- CAMARERA DE PISOS , con formación específica en esta ramay con amplia experiencia en hoteles de menorca, se ofrece paratrabajar. rápida, eficiente y eficaz. Tel: 637 24 64 92.- CHICO MENORQUÍN , responsable y con carnet de coche, seofrece para trabajar de friegaplatos, pinche de cocina, peón delimpieza, mozo de almacén o reponedor. Tel: 618 19 94 18- CAMARERA DE COMEDOR con mucha experiencia se ofrecepara trabajar en hoteles o restaurantes. trabajadora y con buencarácter. Tel: 628 66 27 83.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS

– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2010. Nacked. 3.000 euros.Tel.: 669 208 714 - 971 48 14 68– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Cocinero con amplia experiencia se ofrece para trabajar. Tam-bién como ayudante de cocina. Tel. 650 09 47 05 - Ángel.- Chico serio, responsable, trabajador, limpio y ordenado seofrece para trabajos de jardineria y mantenimiento en general.Mucha experiencia en manejo de monocultor, cortacesped, mo-tosierra, cortasetos desbrozadora, dumper, tijeras podadoras,

26

Dijous dia 28 de juny va tenirlloc la festa de cloenda del’escola de ciclisme de la

Penya Ciclista Ciutadella del curs2011/12.

Aquest any es va preparar una exigenti divertida gimcana al pinaret, en la quehi van participar 42 fillets i filletes. Totsvan demostrar els coneixements apresos

al llarg del curs tant en el domini de la bi-cicleta com en l’adquisició dels bons hà-bits esportius. L’activitat es va realitzaren un ambient festiu, on els més gransvan col·laborar amb els més petits peraconseguir superar les proves.

Seguidament van anar a la piscinadescoberta municipal, on van nedar i vanfer la bereneta juntament amb les famí-

lies. Finalment el director

esportiu i el president vanentregar els diplomes departicipació i uns obsequisde record a cadascun delsalumnes, donant així per finalitzat elcurs.

esportsTEXT I FOTOS : Penya Ciclista Ciutadella

FFeessttaa ddee ccllooeennddaa ddee ll’’eessccoollaa ddee cciicclliissmmeeddee llaa PPeennyyaa CCiicclliissttaa CCiiuuttaaddeellllaa

Els escrits setmanals nodonen més marge per poder edi-tar escrits diferents, per tan en-cara que aquest fet ja fa diesque ha passat, sempre hi ha acti-tuds, i noticies que durant

temps són novetat i aquest és und’elles. No recordo l'última vegada que un dipu-tat desobeí les ordres del seu partit. En uns al-tres països, en uns altres estats, això passa cadadia, però una de les lloses més feixugues de latransició fou que s’instituïssin uns partits ambtant de poder, i amb uns polítics que en tenentan poc. Per això l’actitud adoptada ja fa dies al Parlament deles Illes Balears per Antoni Pastor, batlle de Manacor i diputatpel PP, em mereix el més gran respecte, sempre he cregut quehi ha una llei que està per damunt de tota altre i és la pròpiaconsciència.

Cert és que, a sobre, Pastor s'ha desmarcat del seu partit de-fensant el català, fet que em predisposa encara més en favorseu. No ho negaré que amb la seva actitud hi estic completa-ment d’acord ja que jo haguera obrat de la mateixa manera, pertant repeteixo que aquesta actitud seua és la conseqüència finald’un seguit de declaracions i d'avisos que, com tothom hapogut veure, no eren falsos ni debades. Però, encara que s'ha-guera desmarcat per una altra qüestió Pastor tindria tot el meurespecte.

El debat ja és molt vell: els diputats han de respondre da-vant els ciutadans que els voten, o davant els aparells dels par-tits que els posen en les llistes?. Però Pastor, amb el seu gest, hatrencat el tabú i ha pres partit cosa novadora dins la nostra de-mocràcia Balear. Ha vist com Balears repudiava molt claramentla demència política de Bauzá: amb manifestacions, però tambéamb matrícules escolars, un referèndum en què milers de ciuta-dans deixaren clar a l’actual president balear que s’equivocavagreument fent servir el català d'eina d’afrontament. I en conse-qüència, el diputat Pastor ha votat allò que la consciència li dic-tava.

Solament puc felicitar-lo, donar-li les gràcies i animar-lo aseguir aquest camí. Des de on sigui, si el PP és tan poc intel·li-gent que, damunt, el fa fora del partit, haurà demostrat que peraquest partit la democràcia, està molt enfora de ser realitat.

Andreu Genestar Sabater

Consciència i personalitat

opinió

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

[email protected]

Carabassonet a's forn. Retorna la felicitat d'aquest menjard'estiu. Al taller, tot un munt de teles sense pintar. Que espe-ren el seu moment. La ràdio emet música. Només música.Hom no està per altres solfes. La birra s'ha desgelat en un nores. Mira i mira àlbums d'altres pintors. Trobarà el to de lapintura que vol realitzar? Esperar l'arribada de la tardor i dei-xar que l'estiu es vagi podrint interiorment.

&&&(Carotes) Les carotes d'enguany m'han ben agradat. En

Torrent ha estat original. Sobretot, les idees han brollat delspinzells. Açò d'haver d'agradar a tothom és un conazo! Homha de fer el que se sent i prou. I les crítiques que vagin rodo-lant torrent avall...

&&&Alvaro Cunqueiro m'acompanya aquests dies i denits.

L'erudició servida a petites dosis, com un sopar fred, comaquells carabassonets a's forn, fa que celebri la narrativa pe-riodística de Cunqueiro com una cosa excepcional.

&&&Donava explicacions d'allò que no havia fet.

&&&El notari Samaniego em convida a les seves cinquenes

noces. Aquest company de milícies és de ferro forjat. I jo tanvell!

&&&Als cocons de Santandria he vist reflectits estranyes

cal·ligrafies que no he sabut interpretar. Quan els cocons fanmirall, la lluna dissimula i passa de puntetes damunt l'escunyde sal.

&&&Llegia i consultava un manual de geologia, emperò, entre

capítol i capítol del totxo, feia un glopet amb un poema de JVFoix.

&&&Dilluns. Llegesc l'entrevista a l'entrenador Tudurí en UH-

Menorca. Aquella alegria que va durar dos anys, mentre elPenya Orient va militar al juvenil d'honor... Jo hi anava alspartits, amb bufanda camusiana, a patir i, mentrestant, gau-dir de l'excel·lència dels joves jugadors. Ensoldemà, llegiales cròniques esportives de Santi Gomila, Joan Vivó, JoanJuanico, etc. Per copsar la realitat/ficció, per si els reportersde la premsa en paper havien vist allò mateix que havia vis-cut jo... O la realitat era una altra gavina.

Damià Coll

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

EnsaladamenorquinaIngredients: 1 lletuga llarga, 2 tomàtigues grosses, 1 cobrómbol,1 ceba, 2 cullerades de tàperes envinagrades, olives, 2 ous durs, olid’oliva, vinagre i sal.

Elaboració: Netejam la lletuga, la tallam en juliana i la posamal recipient on servirem l’amanida, tant si és un bol com una sa-fata. Tallam les tomàtigues en mitges rodanxes i les repartim da-munt la lletuga. Tallam la ceba en juliana fina i la repartim aldamunt de la tomàtiga i després, al damunt de l’amanida, hi re-partim les tàperes i les olives. Prèviament haurem pelat i tallat enrodanxes dos ous durs que ens serviran per guarnir l’ensalada. Fi-nalment, ho amanim tot amb oli d’oliva, vinagre i sal al gust.Notes: N’hi ha que, a més a més, hi afegeixen bonítol o tonyinaen conserva o bé tenen preparat un bol amb salsa maonesa que re-parteixen damunt l’amanida un cop servida al plat.

Ciutadella es preparava per a celebrar la festa històricadel 9 de juliol. L'acte d'entrega de la Medall d'Or de la ciu-tat a Francesc de Borja Moll a les 12 del migdia encetava elprograma d'actes.

Es publicava en llengua catalana "Sa llegenda de ses cap-tives".

El 23 de juny es va posar la primera pedra del bar-res-taurant de "Ses Set Voltes", actual menjador circular del quemés tard seria l'hotel. A la part baixa del menjador, s'hi ubi-caven casetes de bany i dutxes. El projecte era de l'arquitecteJaume Villalonga i els interiors van ser decorats per Jordi Al-bors. Les noves instal·lacions de "Ses Set Voltes" van ser ce-dides al Club Nàutic de Ciutadella per a la celebració delsseus esdeveniments socials, que iniciava amb un festival deamb l'orquestra Iris-Jazz.

S'inauguraven també dues sales de festes: "La cova de sesàmfores" i "Oasis" on hi havia el Club Nàutic a Baixamar.

El Iris 6 de juliolde 1962

31

• Que l'atur s'hagi disparat un 18% aMenorca en plena temporada turística i hihagi 5.573 desocupats al mes de juny amb579 aturats més que l'any passat.

Menorca és l'illa on més ha aumentat l'atur.• Que els universitaris pagaran 89 euros mésper la seva matriculació del curs 2012-2013.• Que el SOIB ofereixi nous cursos a l'illa i en-cara no ha pagat els que deu des de 2011.• El tancament de les Sales de Cultura de SaNostra.• La renúncia del Valeriano Allés a jugar la Su-perlliga per mor dels doblers que els hi deu elGovern balear.

• Que Hisenda controlarà que l'Ajuntament de Ciu-tadella no s'endeuti, però sense intervenció.• La repetició del Tribut a Pink Floyd pel 1o d'agost aSon Martorellet.• La celebració del Memorial Day ahir a la plaça de

l'Almirall Ferragut.• El programa de teràpia assistida amb animals que porta aterme en veterinari Agustí Mercadal al Geriàtric de Ciutadella.• La bona feina de coordinació feta pel responsable de Protec-ció Civil i en Toni Febrer als Jocs des Pla.• La desfilada benéfica contra el càncer a la discoteca Space.• La bona acollida de l'Iris de la setmana passada amb elsseus Flashos de Festa.

Dites i refranys...- Alzina i dona, de cent, una de bona

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,19 i es va pondre a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,42 i es pondrà a les 20,50 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 3 lluna plena en Capricorn.Dia 11 lluna minvant en Àries.Dia 19 lluna nova en Cranc.Dia 26 lluna creixent en Escorpí.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Els experts diuen que és el millor més per sembrar bledes,maduixes, carxofes, coliflors, mongetes tendres, naps, pastana-gues, endívies i tomàtigues tardanes. Podeu recollir apis, feso-lets verds, ciurons, tomàtigues i pastanagues.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que no ha caigut gens bé que els llogaters d’un hort des Pla deSant Joan volguessin cobrar 20 euros per a poder veure des d’a-llà els jocs del capvespre.• Que s’ha mirat amb lupa el que s’ha fet a l’hort de Cas Comte ino s’hagi fet cap inspecció a l’hort de Cas Duc.• Que un pick-up (vehicle tot terreny) del servei de neteja i vigi-lància de platges del Consell va a tota llet pels camins rurals queporten a les cales de la costa sud, posant en perill a altres con-ductors.• Els preus excesius d’alguns establiments turístics que no fansinó que espantar el peix.• Que hi ha qui va fer com la fàbula de l’a guineu i el raïm ambla foto de Pastor i Font. Com que no la va aconseguir, la foto ni esva fer ni era important.• L’emotiu Sant Joan que ha viscut Pepe Torrent Vivó com autorde ses carotes de Sant Joan.• La lluna plena de juliol de dimecres passat es va viure a mésd’una platja.• Els inigualables “huevos rotos” ecològics del Tast de na Sílvia iels “huevos rotos” amb sobrassada de Mallorca de La Guitarra.• La gran bandera espanyola que penja de la balconada de CanMayans al carrer del Roser i el llaç de la senyera catalana de Cana Susa ben davant.• La poca sensibilitat de les grans cadenes hoteleres de Balears,algunes amb establiments a Menorca, que no han mogut capfitxa ni han volgut patrocinar a un equip de les Illes per a jugar ella principal lliga europea de bàsquet.

Ens demanam...• Quan el Govern balear es donarà compte de que gran part dela majoria que els permet governar la va treure a Menorca?• Que si el Menorca Bàsquet hagués estat el Palma de MallorcaBàsquet hagués quedat sense l’ajuda necessària.• La poca sensibilitat de les grans cadenes hoteleres de Balears,algunes amb establiments a Menorca, que no han mogut capfitxa ni han volgut patrocinar a un equip de les Illes per a jugar ella principal lliga europea de bàsquet.• Per quan està prevista una nova remodelació de l’equip de go-vern municipal?• Hi haurà una major proximitat i col·laboració entre PP i UPCMper a garantir una major estabilitat i portar endavant projectesimportants per Ciutadella?• Per quan un carrer a Ciutadella dedicat a Mossèn Antoni MariaAlcover?

Divendres dia 6, Maria Goretti.Dissabte dia 7, Fermí, Claudi.Diumenge dia 8, Aquil·lià, Priscil·la.Dilluns dia 9, Verònica, Audaç.Dimarts dia 10, Cristòfol, Rufina.Dimecres dia 11, Benet, Marcià.Dijous dia 12, Paulí.

SALA 1 ICE AGE 4 3D

DURADA94 m.

DIRECTORSTEVE

MARTINO YMIKE

THURMEIER

APTE

20th Century Fox i Blue Sky Studios pre-senten "Ice Age: La formació dels conti-nents", el quart lliurament d'una de lesfranquícies de dibuixos animats més re-eixides dels últims anys. La pel · lículaestarà disponible a Digital 3D i també en2D.

DEL DIVENDRES 6AL DIJOUS 12 DE JULIOL

CADA DIA(EXCEPTE DIMARTS)

A LES 19’30 HI

A LES 21’15 H

SALA 2 LAS CHICAS DE LA 6ª PLANTA

DURADA106 m

DIRECTORPHILIPPELE GUAY

7 ANYS

París, anys 60. Jean-Louis té un monò-ton i avorrit dia a dia dedicat a la sevafamília i el seu negoci. La seva vidacanviarà quan conegui a les noies de lasisena planta, un grup d'espanyolesplenes de vida que treballen com cria-des a l'elegant edifici on viu. Una d'e-lles és la nouvinguda Maria, una jovealegre i decidida que provocarà una re-volució en el veïnat i, amb la resta denoies, li descobriran a Jean Luis senti-ments i emocions que mai hauria ima-ginat en el seu mundanal existència.

DIVENDRES 6: a les 22’15 h.DISSABTE 7: a les 19’45 h.DIUMENGE 8: a les 22’15 h.DILLUNS 9: a les 19’45 h.DIMECRES 11: a les 19’45 h.DIJOUS 12: a les 22’15 h.

SALA 2 TENGO GANAS DE TI

DURADA130 m.

DIRECTORFERNANDOGONZÁLEZMOLINA

7 ANYS

Hache torna a casa després de passar dosanys a Londres. El record de Babi l'haacompanyat tot aquest temps i tem el mo-ment de retrobar amb ella. Les coses hancanviat, i haurà de reconstruir la seva vida:fer nous amics, aconseguir una feina, co-mençar una nova etapa ... Però és possiblereviure la màgia del primer amor?

DIVENDRES 6: a les 19’45 h.DISSABTE 7: a les 21’45 h.DIUMENGE 8: a les 19’45 h.DILLUNS 9: a les 21’45 h.DIMECRES 11: a les 21’45 h.DIJOUS 12: a les 19’45 h.

iris 6-7-2012

Documents

Transcript of iris 6-7-2012