IL·LUSTRACIONS COLOR

L’ENTERRAMENT DEL NEOLÍTIC ANTIC DE LA PLAÇA DE LA VILA DE MADRID (BARCELONA). UNA ESTRUCTURAFUNERÀRIA DEL VIè MIL·LENNI aC

ROSER POU CALVETMIQUEL MARTÍ ROSELLXAVIER JORDANA COMINASSUMPCIÓ MALGOSA MORERAJUAN FRANCISCO GIBAJA BAO

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 94-107

Làmina 2Planta i seccions de l’estructura de l’enterrament. (Autoria: Atics, SL)

EL CICLE DE L’AIGUA A BARCINO. UNA REFLEXIÓ ENTORN DE LES NOVES DADES ARQUEOLÒGIQUES

CARME MIRÓ I ALAIXHÈCTOR A. ORENGO

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 108-133

Figura 12Model digital del terreny de la colòniaBarcino, amb la secció de la topografia,on es pot veure el traçat de l’aqüeductedins de la ciutat, fins a l’àrea del fòrum;així mateix, hi ha la superposició del nivellde l’specus dels aqüeductes. L'MDT ha estatcreat a partir de les corbes de nivelldigitalitzades del plànol de Garriga i Roca. (Dibuix: Hèctor Orengo)

Figura 13Figura en 3D en què es pot apreciar lainfluència de la topografia en la distribuciói evacuació d’aigües a Barcino.(Dibuix: Hèctor Orengo. Plànol de Barcino,amb la ubicació dels castellum aquaei les conduccions. Dibuix: Emili Revilla)

EL PORT BAIXMEDIEVAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA:UNA VISIÓ DES DE L’ARQUEOLOGIA. L’ESCULLERA DE 1477I LA TROBALLA D’UN VAIXELL TINGLAT

MIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 134-163

Figura 8Vista de l’escullera amb el tram inicial ja desmuntat. S’hi pot apreciarcom el baluard del Migdia es va situar parcialment a sobre. (Fotografia: M. Soberón)

Figura 6Procés de desmuntatge del folre del vaixell. Cada peça es muntava asobre d’una planxa de tauló marí.(Fotografia: Rafael Piera)

Figura 10Tasques d’extracció de material fràgil entre els blocs de l’escullera.S’hi poden apreciar les dimensions de les roques i l’escala realde l’estructura que en alguns punts sobrepassava els tresmetres d’alçada. (Fotografia: M. Soberón)

USOS DEL SÒL I ACTIVITATS PRODUCTIVES A BARCELONAA PARTIR DE L’ANÀLISI PALEOAMBIENTAL DE LA LLACUNALITORAL MEDIEVAL DEL PLA DE PALAU

RAMON JULIÀ BRUGUÉSSANTIAGO RIERA MORA

Figura 2Columna litològica

de la seqüènciade llims i argiles de177 cm de potència.

S’hi indica, a més, lacorrespondència de

la seqüènciasedimentària amb

les unitatsestratigràfiquesarqueològiques.

(Fotografia:Ramon Julià)

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 164-177

USOS DEL SÒL I ACTIVITATS PRODUCTIVES A BARCELONA A PARTIR DE L’ANÀLISI PALEOAMBIENTAL DE LA LLACUNA LITORAL MEDIEVAL DEL PLA DE PALAU

RAMON JULIÀ BRUGUÉSSANTIAGO RIERA MORA

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 164-177

Figura 3Disposició delsnivells de llimsi sorres i detallde paleocanals queafecten un nivell dellims. Les líniespuntejadesressegueixenl’estratificaciófrontal. (Fotografies: RamonJulià)

Figura 5A) Restes de fulles dipositades en els nivells de llims grisos,que indiquen un medi de baixa energia amb influència continental.B) Ous de paràsits intestinals de Trichuris i Ascaris conservats enels sediments. (Fotografies: Santiago Riera)

Figura 4Estructures sedimentàries dels

nivells de fins: bitotubació(burrows), laminació planar

difusa, làmines mil·limètriquesi presència d’un bloc angulós

de gres de Montjuïc cobert pelnivell superior de llims.

(Fotografies: Ramon Julià)

POLIORCÈTICA DEFENSIVA: LA CIUTADELLA DE BARCELONA, CONTEXTUALITZACIÓI CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES.

MIQUEL GEALAIA SANTANACH

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010), pp. 178-195

Figura 10Representació de la Ciutadella sobre elplànol topogràfic actual. En blau hi podemobservar els trams documentatsarqueològicament; i en vermell el pentàgonideal de 165 toeses de costat corresponental disseny original de Verboom.

Figura 11La ciutadella de Barcelona a l’any 1760,segons un plànol conservat a l’ArchivoGeneral de Simancas (AGS, MPD, 02/46).