· ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 ›...

46
· ii TODO SL. MUN()O AL SlJ6J,O

Transcript of · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 ›...

Page 1: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

· ii TODO SL. MUN()O AL SlJ6J,O f!~

.~.

Page 2: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

PLANTA 8 Revista de la Facultat de Ffsica n~12 : Abril1981.Edita C.A.F.

./

SUMARI

Editorial

Ciencia i Tecnologia

Opinió

Creacio

Critica literaria

Humor i entreteniment

C /. d rltlca e musica

3

4

15

' 24

28

34

40

REDACCIO

PLANTA8-2

J. Manuel Burgos Jordi Ortin Gemma Sesé

Josep Olagorta Ricard Rovira Leonor Tarrasón

T'o n i S e r r a 11 o n g a Jo r d i Vi ñ a 1 s

.,.;' ,,- . "" Dic¡..\OI KA IN ~ BEST.tAPlAN~TE. ,'. MOPA" 6 ROSATOTA HABI BRONKA BRONKA

rc:Ji~ ci. -,-~---;-

,~~ D.L. B-5781-80 Imprimeix CPDA Diagonal 647-

Page 3: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

EDITORIAL

Desde Grecia y Roma aprendimos que la sociedad es ci­vil, ha de estar dirigida por políticos, civiles, hombres de profesiones urbanas y agrarias. Roma, cuando acababa una guerra exterior obligaba a licenciar los ejércitos.antes de entraren territorio romano o italiano. La sociedad era ci­vil. Tucídidea hablaba de que hay adquisiciones que "son pa­ra siempre", ¿no debería ser ésta una de ellas?

Puede que estemos en desacuerdo en c6mo llevar adelante una sociedad, pero fue un logro de la europea el dirimir los proble~as ya no con las armas--la ley del mas fuerte-, sino con las palabras -la ley de la raz6n-. Cierto que los polí­ticos tienen el peligro de mirar más por el partido que por

,la sociedad, por el estado. Aquí se muestra que nuestra de­mocracia es alÚl balbuceante'. Todavía nos falta oir a miem­bros de la oposici6n 10 que de Pericles se oía en boca de sus adversarios políticos, "era el mejor de los ciudadanos", incorruptible, con sentido de humanidad, de globalidad.

Llegar al despotismo, a la dictadura, a la tiranía, es fácil, y hay piñe que opina que es la mejor soluci6n. Lo difícil es aprendér a ser libre interior -a nivel de con­ciencia- y exteriormente "8 nivel de convivencia-a este aprendizaje es .costoso y duro, pero es 10 único que cuadra r..:

con la dignidad del hombre. Las sociedades "menores de edad" son aquellas que pretenden que otros les marquen todo el quehacer, que arrojan de sí la responsabilidad de la ciuda-' danía, que siguen siendo infan.tes o esclavos. En una mayo­ría de edad ciudadana cada uno es responsable de sus actos, y esto -con alt:ibajos- es lo que estamos aprendiel)do a ha­cer ahora en nuestro país. Es difícil, pero ai no tenemos paCiencia, no llegaremos a la mayoría de edad. Cuando Ches­terton se convirti6 al catolicismo dijo que "en un día ha­bía alcanzado,la edad de dos mil a~os", incorporándose toda la historia cristiana de veinte siglos. Esto~lo puede decir un hombre pero no una sociedad. Todavía nos quedan muchos PA sos que dar.

En el mundo occidental culto !le admite que el ejército sigue teniendo un papel, pero sometido al poder civil, en el marco de una constituci6n democrática, porque la socie­dad es civil. ¿Cuándo dejaremos de cODsiderar la saciedad oomo un cuartel~ y la consideraremos como un ¿gora, un foro, un parlamento, es d.ecir, cívica y civil, rural y urbana, lugar de encuentro?

PLANTA8-J ",

Page 4: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

... una visita al [[)[] [Lm

El primer museu de ci~ncia de que disposem a Catalunya ha obert les seves portes molt recentment en el marc de l'antic edifici "Amparo de San­ta Lucía", en la montanya del Tibidabo. Per a tots els qui coneixiem algu­na altra experi~ncia d'aquest tipus a l'e%tranger, i per als qui d'una o altra manera estem lligats al m6n de la ci~noia, la inauguraci6 d'aquest nou espai no pot m~s que ser motiu d'il.lusi6 i de curiositat.

La idea "museu" ha evoluoionat en els darrers anysf des d'una oonoep­ci6 del museu com ordenaci6 cronol~gica deIs materials hist~rios -arrenoant de les arrels del passat i a trav~s del present es rescata la identificaoi6 de l'home amb el m6n que l'envolta, es perfila el seu futur- hem arribat a una a1tra que, sense abandonar l'homenatge al desenvolupament hist~rio oom a forjador i oonsolidador d'una branoa del saber, prefereix el museu com un taller d'aotivitats, on res no funciona sense que hi partioipi el públio i que estA m4s destinat afer oomprendre que no a fer oon~ixer. Aquest museu aotiu seria un laboratori permanent, on el visitant experimenta, observa, rep informaoi6 i alhora se sent interpe1at: ha de resoldre problemes o si­tuaoions, i ha d'investigar el funoionament deIs aparells i m~duls exhi­bits. Una experi~ncia en aquest sentit la tenim a Barcelona, en el pla de les belles arts, a la Fundaci6 Mir6, a Montjuioh.

Aquesta interpretaoi6 del museu com a espai d'aotivitats per a parti- • I oipar-hi, d,activitats creatives, proporciona una dimensi6 l6dica i estimu-lant de la oultura, que així arriba al pÚblic en forma molt m's gratificant que la purament acad~mica en que ene ha estat normalment tramesa.

És dins d'aquesta idea que s'inscriu el jove Museu de la Ci~noia, de l'Obra Social de la Caixa de Pensions. És ubicat al Tibidabo (a una poos minuts de cam! des d'on arre~ ca el tramvia blau), en un a~ tic edifici de quatre plantes reacondioionat per al seu nou ús. is remarcable l'elegAncia en l'adaptaoi6 del lloc, tant a la fayana oom a l'interior, encornaDada a un equip d 'arqu! tectes i professionals del disseny del BCD. El museu ens ofereix en aquesta primera f~ se d'exist~ncia quatre sales d'exhibici6 permanent: la sa­la d'~ptica, la de l'espai, la de la percepci6 i la sala Planetarl

de mec~nica, que és encara en preparaoi6. PLANTA 8-4

Page 5: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

En el quadre U8 pocteu te 1IJI& idea del que aquut" .al.. 4.' Pen""'t uhibioi6 ofereuea, ad8ll'S d~ellea el 11aiia oo.,ta .. 1» u upla.414 .1 ..... tui -el .'s IIOdÚ'll dela que _lsteiDa &Y1Ii a OMaluía- ' ... pet p04eo .... tina a 5000 este1s, les coaste1.1&­oiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori par oontar'noies i projeooioDS d~au41o-vi8U&la, i d'~ 11& sala 4' uposiolo.. sobre t __ IIIODOczolnoa de la Cibcia i de 1& RoDioa.

~ iatuoi6 primorclit.1 del ... seu ,. UD& iateao16 didlctioa, e1s m&duls ezpo.itiua de les sales par­maneata eatan diase~ts per a que aiguin autoezp1ioatiu, pe a que 1& paraula esorita es redueixi al m{Dim impresoindib1e. I tamb' ea 1& II&joria de les ooaaioas par a que el qui s ~i eDCar& el pugui anipu­lar, jugar amb el1. La idea 's aa­tiste l'impuls del nen d~e .. entrar .1. objeotes per sabe de qll' .stan fets i oo. funcionen.

La aala d'&ptioa as en aquest aen'U t lDOCl'lioa, els experimenta de raigs de llu. a trav's de leat. i prisaes Van 8YoluoioDaDt des 4e pr! lIers conoepte. (focUII, oonverg .... oia, divergbcia) tina al lIOatatge d'un siat ... &ptio oomplet i la ut~ litsaoi6 del. pris.es en lea olma­res fotogrltiqusa. !amb' s~i IIIOS­

tren aVeB90s .olt m's reoenta oom 's ua 1 ~ologratia, aquí, per&, hi trobem a faltar una uplioao16 ri~ rosa 1 oonoreta de 1 ~ologr .. , la manera d'obteDir-lo i la s eva lea e físioa (s1 .'a DO, per a qui pugui estar interessat, encara que el. ~ dul. pretenen en la aojor part 8%­

plio&r-se per ells.mateiXÓ., aizb 's impoBsible en mol ts oasos. La 1.2.

lES SALES D'EXHIBICIO-PERMANENT

,LA SALA D'ÚPTICA

• L'ull. • El color: ombres, mescles additiva i substractiva, el

color en TV, • Fenomens optics: refracció, reflexió, miralls, lents i

prismes. • Jocs amb lIum: prismes, lents, miralls ifiltres. • II·lusions optiques: la finestra magica, la cambra . misteriosa.

• L'Holograma i el Calidoscopi,

LA SALA DE L'ESPAI • Els coets. Del V2 al Saturn V. • El Lunokhod i el projecte Shuttle. • Com funciona un helicopter? :. Els Planetes. Exposició de les darreres fotografies. • Les constel·lacions. •• Observació deis astres en un cel figurat, mitjanc;:ant

telescopis. • Audio-visual« Historia de t' Astronomia».

LA SALA DE LA PERCEPCIÓ' • Estroboscopis i miralls. Polarització. • Pendol de sorra i harmonograf. . • Ombres: sofisticades i en relleu. • El so: el to, so en relleu, el doble soroll i el so

retardat. • Imatges fantasmagoriques: «dues·cares en una»,

«el gat de l' Arrabassada», el triangle impossibre.

LA SALA DE MECANICA (en preparació) • Dinamica. ;. Transformació de forces. • Hidraulica. Principis d' A~químedes i Torricelli. • 'Acústica. ..,.' . • Motors,

Pendol de Foucault .al vestíbul i Estació Meteorológica al jardí. .

PLANTA8-S0

Page 6: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

tl.tioa016 d. 'al.uestaoll1q .. s 1 experiaent. reQ.uereu .Il'. q .. aa .... a el •• orlpe16 teDO_DOladoa). Complet .. 1& ... la els u:p~lae1ñ •• 1 ... lat ...... suts el"'&41016 i nstraooi6 ele oolor. 1 alpa cliv.ni ... t oo •• 611 &r~ ... !l.+.&,.~,.~,., 11elosoopiil~ltacl' 4e i •• ·p.r~ectlv .. traoacl ...

A 1& sala el"'astroDlutloa i ele l .... .,al la ll1te.16 ele joo 18aolt .... 1', s .... nsmostren l.s ~ere. totogratle. 481. plaaet •• elel DO.tre .1st ... .e-lar" lIBq .. stea el 'artetactea eapaiala. i diterat. tlpa lA ¡tel .. oop1 •• AQuC el p6l10 .'s .,1 t "s 1ID .spectador paaslu ca" .. partloipat .ot1u, a ~& ool.labora .1 tet ele que UII& el. les actlritatB ... lapon .. t. d .. la· Ala·.a la p:ro3~i6 el"' .. a1l41ov1a1l&l sobre "la hiat&rla 4el"'an~OIIOaia",. ca" .1-erat tot r.81ll.tator9a iateeaaaat, .sp.olal ..... pe la gat.'" paa. ... , obataat la sala de l .... sp&1 ('a l_entable ei deac1l1t en cau .. trob& a l"'ao­tualitat) est1 .n bona part en oontracliool1 aab tota 1& re.ta elel ..... pel, seu oarlote pa8s1u, el. 'Y011l8 el"'8JI0101opWia. .

. 1 1& cla:rrera Bala q ... n 1 '.ot1l&11 'lat _ea hDoloDUent ,. 1& ele p ...

0.pol1, .ota &questao ••• prea~ta.UD&. t • .&tloa 41Yer&a ... aberoa' ela ~o­bl... .ster.oBoaplos (ea 1& Ti.16, en 1'" olcla) , °1 ", .. trobolico,i, 1_ vlbr .... oio .. (oorb.s d. LisBajo .. ) 1 .ls probl.mea ele polaritsaoi6 d. la 11 ... Aquí s! que el visitant t01'Jl& a eatrar en eatret oODtaote .. ~ el. 300. 1ezpert­•• nts que se 1 ~ propo.eJÍ ('. ele destacar 1& utll1 t1l&0164. _1 t dlY .... reoursos audiovisual. i d. p&rtiolpaoi&) pera l"'apreaanta~ •• oieat!tl0 que se"'n de.,r.n 6a dispar. 1 IIOlt r.1&tiu, m's av1at un eatreteni ... t.

EDla SeYa pr1mera .tapa, lea sal. s d'ezpoB1016 peraaneat del ... 8R .o~

b.n aquí, DOsaltr.s d8sBitjarie. que _ .1 tellpB .' .. pll'-.l. de -.aer~i" portant. Mol t. t ... s han r •• tat emara 8%01080. i poden 8. interesaBAt. par als naturals receptors del .1I8eUI .ls estudiante 4. batnllerat 1 .la 1IDiyar sltar1._ erei_ qU.DO .s podeD exoluIr , ... un ••• u d. la Clboia tote. l.~ -altres branqu.s d. 1& t!aloa, oo. s6n ela probleaes 4e1 m6n at&aio i .abat&­mio, 1'" el8Otrloi tat 1 .1 JI&gJlet1 sme , 1'" e1eotr&Dioa, tan iJi.portant en .1 IIDe­tre m6n, eto., .to.,. 1 igualltot tot.s l.s al tr.a oU.DCi.~ que t1D.a 1 tot podeD resultar m'. int.r.s8&D.ta p.r a l'.at1Jd.iaD"t d'#a'Y1lil 'la. biologia, la qdmioa, l.s -.tellltlqll.ea_ Si el ..... DO a'aaplia .n aqu_ta direcol&.,. d. __ pr' .. d.l primer pu do .. t, .,lt positiu, oorre el p.r!ll 4 .... 8t&DO~S. o' UD taller d. tísioa reoreativa, 4 ... t! bastaDt pobre par a 1"'4D!0 IlUS8U d. oi'noia que tenia a Catal~. Ara.oal.n du.s oosesl oont1DDal' 1"'expaDai6d. , la id.a .diDS -.t.1% d.l r..cint. i albora ID&Ilt.Jlir Yi~ i moder .. · 1& part'. ~a estreDada, en 1& DOatra Tisita, laaeDtabl ... nt, .baatuta ra&dula expoalti1Uf eataven '.spat11ats. .

1 m's .Dl11, pot • .,iar le. altrea lDioiative .. d.1 .. eul ..,llar. 1 .. :

PLANTA 8--0' -,.,- \

,'\:.\\\\ ,. ''' .. '

Page 7: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

sessions -ara poc apro~itades- del modern planetari de que es diapoaa, se­guir en comunicaci6 amb les escoles i e1s instituts d#ensenyament per a que utl1itzin el museu oom un 1aboratori en activitat, iniciar les publicaciona cienti~iques i lea exposioions, i ter aquestes m~vils i itineranta, de mane­ra que arribin a11' on el museu en global no hi pot arribar.

El museu de ci~ncia, ent~s com un taller d#aotivitats cientitiquea, com un laboratori d'experimentaoi6 a tota e1a nivella i obert a tota ela p! blics, no importi l'edat o e l s coneixements, pot ser una bona eina per a p~ sar la oi~noia a l'abast de tothom, oblidar l'elitisme oultural i estimular­-nos en el oamí de la comprensi6 de l'Univers on vivim.

Vestíbul. pendo: rte Foucault.

Jordi Ortín Gemma Ses' Leonor Tarras6n Jordi Viñals.

PLANTA8-7

Page 8: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Una noticia de últi ma hora me ha obligado a remodelar el artícu­lo que, sobre la lanza­de r a e s p aci al ame r i c a­na, había preparado pa­ra el presente número de PL ANT A 8, con oc asión de su inmediato 1anza­mi e nto.

El 19 de ma rzo,un tp.lpy .. - - - - tR comunica ba que un accidente,oc~

rrido durante una cu en ta atrás simulada pre: par a t o r i a del 1 a n z amie ~ to real del 7 de abril, había provocado la muer te de un técnico y he-­ridas a otras 5 perso­nas.

De un modo extraña­mente semejante al del desgraciado incendio de la cápsula Apolo 012, que costó la vida a los astronautas Virgil Gri­ssom,Edward White y R~ ger Chafee,el 27 deen~ ro de 1967;una explo­sión,originada al par~ cer al ponerse en con­tacto el ni trógeno y el oxígeno líquidos en unes depósitos arlyacentes al vehículo espacial pro­piamente dicho,mató a uno de los técnicos que trabajaba en su proximi dad y afectó a otras 5-personas atendidas con graves signos de axfi-si a.

Aunque es muy pronto para evaluar la inciden

Page 9: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

cia de este accidente sobre el desarrollo del proyecto Shuttle (es­cribo estas líneas con la referencia de una breve nota de prensa), es claro que impedirá que veamos volar al Columbia el 7 de abril.

Recordemos que este vehículo espacial estaba previsto lanzarlo a finales de 1979 o principios de 1980.Sucesivos aDlazamientos con­dujeron a la fecha del 23 de marzo de 1981 como definitiva,pero un fallo surgido en febrero la había trasladado ya al 7 de abril.

Dado que el incendio no ha afectado a la nave espacial ni a su tripulación no es de esperar un retraso de muchas semanas (como ocu rrió con el Apolo),aunque no puede olvidarse el papel esencial que­desem peña todo el complejo de avituHllamiento y lanzamiento en la eficacia y operatividad del proyecto.Confiamos en dar noticias del éxito del Space-Shuttle en el próximo número de PLANTA 8.

20 AÑOS DE VUELOS TRIPULADOS

En efecto,el pr6ximo 12 de abril se cumplirán 20 años del his­t6rico vuelo de Yuri Gagarin a bordo del Vostok 1.Aquellos 98 minums de vi aje por el espacio fueron 1 a puerta de un i 1 i mi t a do" ~III e v o m u n­do" pa ra la Humanidad.Hoy,cuando la URSS ha puesto en órbita el cos­monauta nº 100 (a bordo del Soyuz t-4) es honrado rendir un emotivo recuerdo a dicha gesta histórica.

Juan manual Pérez rr. iembro de la

(5º curso)

AGRUPACION ASTRONAUTICA ESPAAoLA

MllMUO DI lA flDIUCION INTlINlClONAI AUlONAunCA

ROSElION. 13( .n.lo. l' . r.l . 32302.8· BARCElONA ·36IE~PAÑA) PLAN TA B -9

Page 10: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

_Cien,ia Quantització_Thmporal', i un afegit sobre la hipotes~ indemostrable d'un ANTITEmp5~

"De la pura intelig~ncia'mai no ha sor~ git cap filosofia, car filosofia és m~s que el limitat con~ixement d'allb . existent".

F. Holderlin.

l. Breu: Si em demanessin una de~cripci6 r~pida de l'univer. de Newton di-. ria que es composa d'una barreja persuasiva d'utilitat ~ ~conomia

de conceptea. ~ tall de mo.tra,_recordem que la .eva aportaci6 _'s cone­guda rau en una concepci6 f~cilment assumible d l'espai-temp. i una for­mulaci6 precissa (la primera, diuen) del problema del moviment.

La seva física ens arriba co~ una din~mica; el. objectes nom~$ s6n susceptible. d"sser estudiats pergu~ es .ouen. Una física en un uni­vera ~~t~tic no t~ cap sentit.

" El temp., que es compr~n juga un paper intransferible din&

una física d'evoluci6, ha estat conceptualment inalteratquant als treta b~sics: globelitat i continuitat.

- El diem global referint-nos e que mesura ~ successi6 d'esdevenimente que de manera ideal ~ els observadors "veuen" transcorli'e. Es a dir, ha uns esdeveniments universals que succeixen i hi ha una possibilitat de que cada observador compari la seva coIncid~ncia es~ai-temporal amb

. ~ ~"".

hi

un succ~á amb la coIncid~ncia d'un observador distant amb el mateix succ~s. Els dos poden mesurar "t~mpsll diferents, pero no dubten de qUE IIs.ta.!' mesurant el mateix. Aquestatribut de globalitat 1 'essumim general-

;....- me[lt :g.!erttqú~·~ els successos passen independentment de 1 'observador.

- O 'altra banda diem que el temps es continu, entenentamb aixbqu8 hi ha una forma d'establir un ordre entre les coineid~ncies d'un observador. amb els diferents 8sdeveniments universals, i que entre coIncidencia i lasegOent sampre pot trobar-se un succes susceptible d"sser vis cut pel mateix o un altre observador.

Ara b~; hi ha un límit per a la separaci6 entre els successos de forma que un observador pugui distingir un succ~s- den'altre? Proposo respondre afirmativament:

Quan un observador diu ".!!.!:! vise aquest succ's!!ja t' assignat quin serA el proper succ~s que viuli'~: un succ~s separat p~r un temps su­ficient per a poder 'sser di!~ingit.del primer.

-En res6m: hi ha una separaci6 discreta entre ~lsmoments de la nostra-vi-: da, imposada per una incapacitat biillbgica de disti.ngir successos molt ' ',. prbxims.

,

, ~ \ .~~. . La nostra viv~ncia del temps ~s nom'e apar.ntment contínua. .H • .' ••• ~. _. ," •••••

PLAN ü\ 8-10

Page 11: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

- Donat un observador S idos successos correlatius t i temporal de S), llobservador no pot mesurar cap succ~s Pe~b si pot fer-ho un altre observador S'

·t ~+q

t+q (q = quantum Entre ti t~q.

__________________________ ~.... temps ideal cont!nu

t '+q'

que mesurar~ un succ's t' inexistent per a S.

2. L'experi~ncia demostra que l'enderroc d'una propietat; d 'un concepte, considerada fins aleshores inmutable, estimula la revisi6 de la re~ta.

En el cas d~ltemps, l'abolici6 del seu carhcter contínu i global, suggere!x enfrontar-se amb la propietat m~s peculiar, sinb m~s absurda, d'auqest'con~ cept,e: la, infinitud (el temps no comen¡;:a mai, ni mai no acaba). En altres paraules, hem de revisar el terme "sempre!.

Segons ja hem vist, el temps ~s per a nosaltres, una successi6: d'esdeveniments de la que no qüestionem el principi i la fi. El temps trans

. -corre imparablement des del -~ de la histbriafins al judici deIs temps . ( -t- otl ); i aquet camí nom~s pot recorre's en direcci6 dnica': - ca _ ... o/:) •

El temps ~s doncs infinit i unidireccional.

Per tal de sortir d J aquest embolic, preguntem-nos quins vaiór$ del temps s6n els que realment 'mesuren. Nom~s un, hem de réspondre: el mO-i ment "ara".' Quan jo digui "ara", hi haur. una 'mesura precissa i no ... abstrac­ta d'un instant de telllPs. La resta d'instants s6n altres' "ara" que jo pro­nunciar~ quan s'escaigui.

D'altre banda, un altre "valor propi" peculiar del temps ~s

el valor"mai", el que nosaltres diem l'infinit temporal. A9uestQ'tres ter­mes s6n suficients pel;que pretenem; s6n una base l6gic8 del concepte temps, lis a dir:

t = -<;O t = O t = + 00

-mai ( semire I semfre ) '+mai ara

mai + sempre + ara = temps

El fet que -mai =.,. mai, i de que tot concepte ha de tenir un concepte dual, ens porta'a una construcci6 insblita de l'antitemps t-.

,Anem al gra.

Considerem un eix temporal t, i girem-lo habilmentfins a con­vertir-lo en Cl.c};::e- tal !I: com assenyala el dlbuix:

PLANTAS-11

Page 12: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

! (

-mai

-mai

\

ara

\ J

+mai

An~logament, girem de forma inversa l'eix t*

ara et

Superposem ara els dos cercles:

ara

ara

"" ara

L'aven~ d'un succ~s segons t concorda amb el retard d'un suc­c~s segons t .Identificant els dos cercles,resultaria que un mateix fen~men s'observa envellir segons t i rejuvenir segons t* • Aquest rejoveniment t~ perb un limit: ma!·. Es a d.ir, hi ha un veritable E.Elg~ del temp~, un punt accesible de l'infinit, i ~s el moment en que hem dfoblidar el temps t per considerar el temps dual t-. No discutir~ ara la possib~litat de la inversi6 te~poral. Ho farem unaltre dia, tot esperant que el significat de t *" sigui descovert pels ·cient.ífias nord-americans.

A.C.

Quart curso

PLANTA 8-72

Page 13: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

· . . Bo! Del trigésimo nono tomo de la obra "Commentaria a~mirandis naturae parcia1lum derivada et interminabilia succesioni­bus Taylorum alcut i coelo, in Bombal et in Terra".

(t593)del Padre Molina.

QUizá me toméis por loco, o quizá con leche, o ambas Cosas a la vez, pero debéis creerme.

sí, ya s4 que algunos habr'i's esbozado . - o_i&IIIe- • lical sonrisa ante la mezcla inicial de idea., y qué otro,.egura mente químicos, no la habréis ni olido. Pero si supieseis la verdad, nada de esto habría sucedido pues ••• yo soy un croi­ssant.

-"¿C6mo puede haber.~scrito un croissant un artículo en tan prestigiosa ·revista?"

- "¿Lloverá mariana?"

"IYo soy aquél t "

-"No puede ser cierto. Yo soy el único croi.sant es­cri tor. "

Estas son algunas de las posibles exclamaciones pro­ducidas por tan s~bita con~esi6n.

/

En realidad, mi azarosa .... solitaria comenz6 al caer desparramado del re.to de croi .••• nts en el camino del mostrador del bar de la ~acul tad (estand'o en aquel momento, dicho sea de paso,discutiendo agriamente acerca de la existencia o no de un Croissant-Creador, a1 tiempo que dos compañeros, ques6lo El sa­be en qué l6gubre est6mago acabaron, entonaban .... _,," Ili_, "Soy un croissant, soy un sefior"). .

Una. vez en el suelo, una patada (para algunos quizá casual ,pero no para quienes hayan leído· "Les Centuries" de Nostradamus, en las que ya se ha hablado de ello) me envi6 al interior de un bolsillo de una bata blanca. Asomando arduamente un cuerno (y perdonen la expresi6n) vi como entraba en un des­pach~, permaneciendo a~ortunadamente mi portador largo tiempo sin abrir boca, puea:~ C;OIR~ Va decia el in:fante Don Serrat en su eixemplo XXII del CoD4e t ......

"Tened es·to por cierto, ca es verdad probada que ningÚn croissant entra en boca cerrada." Una vez COg~ '.. .

&ir ~obofrtbo be mont-illibier No lE hagáis caso. Eataba loco (y tambi'n un poco duro). Raml

PLANTA8-13

Page 14: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Bústia Dem~ anirem a una junta de facultat probablement, de moment" ~ no

fer ree, perbens ha portat molt enrenou poder-hi anar. Com que no hi havia paritat, feia molts anys que els alumnes no a­

naven a la Junta, (def. paritat: 1/3 part d'alumnea, 1/3 part de PNN, I/l part da numeraria, i de propina, una quants p'N.b. No ~a definici6 interna­.ional, nom~. ~s per donar una idea). Nosaltrea, els del primer cicle, ea­t~v&m una mica lluny de l'antiga hist~ria de la facultat, i quan vam saber que a principia de cura hi havia hagut una junta, amb alumnes i tot, vam quedar for~a"parats" 1"1 nosaltres?" vam pensar.

Despr6s d'aixb se'ns va convocar a una reuni6 -. a hores d'ara ja fa­mcsa. i hiatbrica-per tal d'elabo¡~r unas normes per l'elecci6 deIs repre­sentanta deIs alumnea a la junta.

Va anar-hi gent de primer, segon i tercer, i un numerari. Ela de quart i cinqu~, o no sabien res, o ni ,van .nrecordar-9~'nJ, o estaven es­tudiant com a desesperata. El cas ~s que no hi van anar pal!.

. D'aqu~ata forma ea va comen~ar a tirar endavant el proc~s "electoral" orqanitzat de cap a peus. Perb vet aquí que en haver-s8 muntat el "tende­rete" (o mesa), alg6 va pasear per all~ davant, se'n va adonar del qua s' eatava fent, i correm-hi tata. Aquell mateix matí, amb el papar par anar a vctar a labutxaca, ene vam trobar amb una aa.amblea de facultat. Oea-,pr~a de barallar-noa una eatona, els m~s feblas dial~cticament vam sucumbir en la nostra postura, i vam guardar el noatre vot per un altre dia. Les alecciona no havien agradat als de quart i cinqu~, i ena acabaven de de­manar que ha deix'saim estar de moment. Vam decidir en aquella mateixa a8-aamblea, triar repreaentants a la nostra manera, i anar-noa a preaentar . despr~a al deg~. 'Tot aixb va ser al matí, per la tarda tot va anar sobre rodes i van sortir delegats.

Deapr~a d'un temps prudencial i mil histbries curiosea, vam trobar­noa gls repreaentanta e.collits, fora de les "eleccions", davant del deg~, explicant-li la histbria. Ell ens va dir que molt b~, que era molt bohi~ el que li d~iem, parb que no calia que ens esforc~a8im petqu~ ja en tenia da delegata. 1 ara veritat, en tenial· en les"eleoci~n van ser escollits quatrarepreaentants deIs alumneadela grups de matí per la mitja de 1,25 vota per delegat. Per fer-ho tot en pau i arreglar l'embolic, aqueats "ea­collit~" v~n havar de dimitir, i nosaltres vam haver da fer unes terceres alecciona, tan oficiala coro lea "elecciona". Aixb va ser ahir. Tot va a­nar b6 i ja &om reconeguts oficialment coma representanta (renoi, que h~ eatat difícil!!).

96, no m'envolico m~a. Segur que si no aabieu de qU~ anava, tampoc ha sabeu' ara. El que em .embla important 68 que un. alumnss, representant a tota ela grupa, ena trobem i poguem tirar endavant alguna ~oaa. Ela de quart avui mateix ja han portat mil i una propo.tea d'actuaci6.

Hi ha una coaa que em sap_greus lea eatraMyes i tenebrosaa mirade. d'algun •. colllpanyaell fan aentir coro ai foa un babau. Si ea pot feralguna

, •.•. < •• , ~oa~ ... !=";.¡ .. quJIJ.ane,rj. tata 1l1egats, sincS' ja pod'em plegar. iDe totea maneres no ea~er.u l'o~o i el~morri~ l~ '~6~t~i efria'hj d~8et'lá-~á~1'ncl~~-' -

. D8~iel. 20n. matí PLANtA 8-1' 12-II1-81

Page 15: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

I .

I

. I

CAL L'ABSOLUTA NORMALITZACIO , ,

EN L'US 'DEL CATALA ..

Aque.t era .1 tfto1 d "'una oDga.ll%ill& que 1& eat portava fa ara 1IDII

olac &D,J1I, en 1& oarpeta o en la solapa de 1"'a'brl0 o 4e l"'uerl.-. 'l'ot­boa .. p 1 reoon.tx que 01 oatall '.UDa lleagua .olt ditíoll 4. parlar 1 d ..... orlv. doDada 1& variada pl'OIllmoiao16 de l •• lletr.s, 1 d. le. iacoD­tabl •• ezcepol0 •• ea oada ooajugao16 d. verb., en .1. plural.~ to •• D1nei "'01&11 .. , oto ••••

Jo .60 el prlmer eD recontd.xer que DO parlo oorreet .... t el oatall 1 qu. actualme.t a Catai1UQ& bol ha mol" poque. per.ono. qu .1 parlin pertectpent. Pea ., q1l8 .~i ha IDOlto., pot.er 1& ajorla, q.e ...... tor­oen •• parlal"-lo el .1llor po •• lb1 •• I Ú a partlr d"'aq ... t .stor9 q .. , .1 t'otJloa pro. l·uaple, 4 'aqú a 1m. &Iq'II podr •• 41r qu a Catal~ •• parla 1m oataU. bastaat oorreot ••

Pera aqu •• t artlole vol diriBir-.. al lleDgUatge d.l. prot ... or. de 1& I'aov.ltat, .1. qua1. -40110 pe .esar- .·.litoro .. 001l .1 q1l1 a'. _ ex­pr ••• ~ •• 1 1111101' po •• lbl., _ parlar 01 oatal&. ... 1ID tap.,· clo.pr4. d. B&4&l, •••• va 801l41r &Dar apuataat .1. barbarl_. i 1 .. upr ... io .. :lDoorroot •• 41118 tei.n .... ir.

Tot .ocu1t posar' .1 • .ot. i ozpr ... ioaa que h. reoolllt al 11are ,.aq .... puoí04e 4e to.p •• V1ll1 raaroar qu _b aqu.t •• orlt _ tlDO 1& lat •• leS 4'ofelMlre al 4. oriticar .1. prote.sor •• V·bioa 00 .. 4118 v1ll1 ,. q1l8 oadaso," rot1exioDi 1 peas! que aab 1& ool.la'boraol' de wt., a1-CU4ia arrlbarl_ a parlar oorreot .... t el oatala.

Be di. Bo e. ellu B. ti. Bo !! 41.

.tiu a hasta al11ar desp.jar tODir tlJ1dre ele •• a.o1upaaent el •• arrollo ha"ercle teDir.c¡u oorba. 01ll"Y&

.1 ... t.U 10 ate1% gir, volta ctro 'baI'Ililla Y&1'i1la .. 1100 d. .n ".. 4 • • 'hi ha pft1l buta 81q)Ort apo", aaa:r .. ooapto aaar aab ouidado •• tod. "te40 taat el. be 03a1-' &B.1IIIPt. U1IIlto .ovepda AO'Gd.ida lIOJQ'8

__ a _ ...... .... hero •• toDa rato·

• lItr. techo el.8pr' • el •• p-'. tlltorro al.llbre uhavir¡ •• ..,tar acotar. 1'Uaiat ea r.01IIIicl.. ouentu ova i 001lP". o~i o1l14adu .... 4 ••

··«. .. t!'! '." ¡ . - >.

01'101 Pa1s 1 God •• , 20. 01IN .. tí. PLANTA 8-15

",-1, ,

Page 16: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

. UN ENSENYAMENT PER A TOTHOM?

L' escolaritat ha anat pro­gressivament augmentant i, ara, ben aviat tindrem' l'en senyament obligatori des del 6 als 16 anys. Bé, a més, i fora del marc rigo­rós de l' ensenyament obli­gatori caldrli comptar, si les possibilitats economiques ens ho permeten, amb un parvulari voluntari i gra­tuít.

De tota manera, no és de la gratuitat i de l'obliga­tórietat del que vull par­lar-vos. Encara que m'amo! nen, em preocupa més com fa rem que aq ues t període d 'ensenyament sigui per a tothom i que, a més, sigui de qualitat.

Es ben cert que, fins ara, les' estructures de l' ense­nyame~t sempre eren les mateixes,' tenien el mateix estil elassic i, en nombro­sos casos particulars i di­verses ma teries, s' han as­solít nivel1s de preparació científica remarcable. Pero ens convé tenir present que l'objectiu general de l'en­senyament era la prepara­ció selectiva d' una minoría de ciutadans. Es a dir, a­quest ensenyament sovint més aviat classic, potser

'amb discontinui'tat d' un any a l' altre, amq moltes ma­teries i forc;a~tapait ass~-' 1 ia satlsfactoriament 1 'ob-'

PLANTA 6-75

jectiu d' una selecció impor­tant. Aixo ho feia mitjan~,

<;ant una succesió de proves: que., en la realitat, ser­vien per garbellar laja ",<¡casa minoria que estudia­v d ha t xi J 1 E' r ,lt •

Sortosamenf els objectius general s del sistema d'en­senyament han evolucionat i es van clarificant en els darrers anys. En primer 11 oc , l' ensenyament obliga­tori s'entén com un elem~nt formatiu per a tots .el ciu­tadans. Amb aquestes con­dícions ja es fa imperiosa-

· ment necessari qüestionar-se que s'explica i que n'espe­rem de 1 'ensenyarñent en a­q uest període comú a tot­hom.

· 'Aquestes preguntes qüestio-' nen tot l' ensenyament i. pel que fa a la materia que jo més conec, resulta que capgiren de dalt a baix la Física de l'ense­nyament obligatort •. Ens cal tenir present que amb una estructura "classica". l' as­soliment d' uns objectius fi­sics forc;a avanc;ats necessi­ta ben poca cosa.Sembla suficient fer una exposici6 clara amb una ordenació logica deIs diversos aspec­tes de la Física perque l'

estructura i el metode de la Ciencia ja es fara present en el mateix procés d' apre­nentatge. Aixo és parcial­ment cert i ha servit fios-

· ara per una minoriª .. extra-

Page 17: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

ordinariament reduida de ciutadants, pero implica i­niciar 1 'ensenyament de la Física en epoques tardanes, practicament en el limit del s 16 a n y s, é s a d ir, f o­ra de l' ensenyament obliga­torio

o Ara bé, l' ensenyament obl i­gatoriper a tothom necessi­taestablir uns mínims d'e~ tructura organització del p,'ns.:lment cient ífie i també 'i11~ mínlms del.,; eontingllts físics. Es pales que el ciu­tada, en la seva vida de cada dia, té un contacte cada vegada més intens amb la Ciencia i les seves aplicacions. Per aixo, quan l' ensenyament obligatori p~e suposa disposar d' un nivell de coneixements id' actitud s comunes a tots els ciuta­dans se' ns imposa la neces­sitat d' establir uns mínims de continguts. Es en aquest moment que es fa imperio­sament necessari que s' es­tableixin les idees guies i les possibles vies d'actua­ció que responen a la pre­gunte que li ha de dir la' Física al ciutada? o, de manera equivalent, com és present la Física en el tre­ball i en el lleure de cada dia? .

Aquestes preguntes se'ns fan més punyents si tenim present l' impacte que la Física, gracies a les tecni­ques aplicades, té en el món d'avui, en els trans­ports, l' energia, les comu­nicacions. Constantment i ja en la ma teixa infantesa, es fan servir elements físics relativament complexes' amb tota senzillesa i, en canvi, els deu anys d' ensenyament no en diuen qua si res. Si en els segles XVIII i XIX la Ciencia anava aclarint c'onceptes i desmitificant els procesos naturals per id ciutada, en canvi avui per avui ens trobem que la

"Ciencia va, allunyant-se del ciutada i, ella mateixa. es va mil ificant.

No us pC'nseu que només és a la Física que li passen'

[l • di' aqUt'stps c,)st."'. r ~rr¡ue " p["t',~I.T'r,t' I,!,;:' 1: hd dt.' ,llr la Física al ciutada? s' hi pot canviar Física per His­toria, Llengües, o qua 1 se vol altra materia.

Aconseguir uns programes comuns

temaris fins a 10

-12 anys és, relativament, més senzill. Fer-ho més en­lla, fins als 16 anys és més difícil.' Establir un en­~enyament per a tothom que no es trobi pIe d' un gar­buix de pallarofa inútil, hipersaturant i creador d' un desencís' del jovent es difícil. Es a dir. que tin­gui harmonia de les seves dues línies d'acció: d'una banda l' ésser per a tothom id' altra que obri vies per al' ensenyament superior, sigui, la preparació intel.­lectual universitaria o les opcions tecniques i profes­sionals.

Fins, ara, cada vegada que s' han canviat els programes dóna la impressió que, al cap i a la fi s'han fet a corre-cuita.!, a més s'han fet molt llargs, on hi és tot. Potser caldra fer-ho més a poc a poc Aixo de l' ensenyament és ma,ssa se­riós per fer canvis pun­tuals, sense una coordina­.:ió global i, sobretot sense deixar un bon marge de llibertat a tots els, centres que la vulguin assolir. En tots els canvis que ens cal­dra fer no hem d 'oblidar que, "un bon mestre, sota un pi, fa escola". L' estruc­tura de l'ensenyament cal­dra que doni supoi:-t i un bon marc perque els bons professors, ni que sigui so-

. ta un pi, facin escola, sen­se entrehancs.

Vicenc; T\.)r r .l

PLANTA 8-17

Page 18: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

.'., '

D ,LOS L1JG.ARBS ~'

"Per inieiar'aquest assaig, si 's que el podem incloure dins d'alguna categoria ,liter¡'ria "dinaria, definirem qu~ aón els aplaudiments. Aqueta són unes emissions aonores prodptd •• , en fer xoearla part final del bra~ (no la que s'une~ al eos, sin~ la que acaba amb cinc prolongacions aMorfes denominades dits); com deia, fero xoear la part interior, em r .... ~.reixo a lapart oap a on les proloncacions tenen m's facUitat en ser doblegades. Aques~' ta part anomenada tamb'·palraa"(no pas de. Mallorca) la :fem entrar en col-lisió amb l'extrem, 'f"inal" de l' al tre bt'a~, .l,~altn· npalma n, que t' el mateix que aquesta per~ él que aquesta t' 'a una banda l'alt~ ho t,Ls' la banda contraria. o sigui, el que aquesta t' a l'esquerra l'altr~ hot' a la dreta~

Un' cop hem fet _~_ll.""..u8q"",.,_ idos cossos, s' originen unes ones sonores bas­tant agradables per a la pe·rson,--s·qu:C van dirigides (llevat que est·*gui emnig de les dues mans)..:

Imagin~~ ara que estem en un espec tac1e. Aqusst acaba, 'i.,_81lposem que ens hagi agril, date Preguntem donos, quina sera la nostra reaoci6 uncop ha acabat?·Les nostres grapes co­men~arltn',a realitzar un moviment oscil-latori harmonic produint una s~rie de xocs.

Ara suposem que el públic d'aquest interessant espectacle 's un ramat de b'ns i ca­brea, ta pregunta que us vaig a fer 'SI com reaccionarien? Per un grup de lleons la respoata 's f"aei1, inc1~s pels química i per les :fans deIs Pecos, els actors acabarien com el :famós croissant dal P,adre Molina. No ens hem d' espantar encara que el exemples ens semblin una m40a exagerats, Ja que en t ots e1s actes públics hi ha una mica de tot, i sin6 , "ssistiu a una a8s..abl;ea:::de la :facultat de F!siques.

Suposo que totes aquestes diferentes reacci'ons del animal s han arribat a 'sser d'alguna manera un aplaudiment, Ja que aquest 'a Dom's una formad'expressar una opini6."

de "Bee flight Mechanies".'SCHAUM bY~ir ~obofreb oí JMount-mibier verai6 catalana d'en Godofred de Can Didier. La cita anterior es la muestra de que, actual­mente, el tema del aplauso est~ siendo objeto de profwu1ás investigaciones. En este artículo nos limitaremos a exponer brevemente las dos teorías m~8 enfrentadas, que se deben,respecti­vaqaente, a Sir Archimbaldo de Baviera y ~ic':foro Focas.

Las tesis de este último, conocidas como "el aplauso sin m~s" quedan recogidas en esencia en el siguiente p'rrafos

Page 19: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

I

l

Cesar Alegre, condemnat per larticle 26. ga evident que l#ater C' .. ar Alegr. que inioialment bagús popt .a­

devenir UD dela e .. oI.Dd.ol .. de 1 '&111', haqueclat eilto8quit pele .sdeveBi­ment. 4el'propaeaat tebrar i que DO cal ni ..... ntar. Ara b', 1& grave­tat d.l trustrat (per ara) oop teixi.ta _ pot tar oblicl&r t~t el pzoo­o,. qu ha acabat ooD4elllD&D't en C'ear Alegre a 1111& 8&1I.Oi' eoouallioa, UD .... d-arrest i a .. i. &D1W d#iDhabilit8Oi& aooial (la iDhabilitaoi' .ooial implioa, _tr. d -altres ooae., la pk'd_ d.L; dret, de vot, la i __ ,o"sibilitatd-ezercir la profe.ai' periodística i de ~seatar-ae a o,oaioioll8, eto.). Tot aix6 ha eatat degu-t a _ po-.- pOlioat p. 1& reYista de la tacultat de lletrea d. Ll.ic1a,"La Higibloa", Clue ha _ tat ooaaiderat injuri6. i ia.Rltait par a la religi& oat&lioa i CODa­tt.tutlu d #u dellote d # e.obdol,6blio ••

Ro e. traeta d. diaoutir les posaible .. qualitata po'tiques 4e l·ee­menta" esorit, pera .1 que fonv' ter certea preclalou Abre el t_ par tal d #aelarir lea ooae. i palesar l-ab~urd d #&q1l.8at proo'a que _ bagu's hag1ñ, de S11Ooerr' mai. .,

Sorprtm d ·entrada 1#801188016 d #e.eIMol p4'bll0 dirlsicla a aa rev1a­ta de dltasl' e~trlotament univaraltAaia i que t'una tira4a d. 200 8X~ plar. (.e~ dela que 4Idlta "PLlIft.l 8" ) i que, ~a'¡'.'''' a8greatia 1& re­vista en qtterii'. TaaW 's .. orprenent que ea 1IJl estat qu .-&1ltodetiBei.Z d.e.orltio i laio (o aigui, aena. relisi' otioial) .a pucui oeD4emaar _ par_Da pela oritaria IIOrals 4·u j11"g8, oPi t .. :ls propis cl-_ .nl hipaarl ta, r.prea.i .. i iDquiaidora i que, evidentment, a&n totalment .. nbjecñiu. lfo es pot oblidar que tot el proo_ ha eatat en4egat par UDa

dea4aoia iBterpoaada 4-oflol, 'a a dir, pel aiDisteri tlsoai i DO, ooa a~v1a 1"1IIDOrejat, par UD pariioular, tot aix& fa constatar, aab triste­.a, 1& sl tuaoi& d #lndefenal& clavaat unea aotuaoions indlviduals de dete,!: mlnat. f'1moloBari.., _'s preooupata par la salut moral de 200 p .. so"', que segur .. ent DO aburaa Bi lapNssionat ,.."l·lrrever_t lJ

•• orlt, que par al tres a .. suapt_ al. important.. 8orpil'h la gran veloci tat aab la que .-engep.ea aquesta aena de procesos 1, .D oaDVi, la lentitu4 1 els esmpols amb que es porten els sUllarla aobretortures (par dir unexem­ple) que "dormen" a _'a d'un jutjat.

'lota aqueste fet. tan pensar que .. !grat tote. le .. cleolaracioa. luti -tuoionala i oonstituoionals de lea darreres .etmane., .~1x regDaat aquell ~ esparit de "l·a:rilole 26" qu tu oaraoterfatio lIa estat de la hist&ria recent de l~8tat Bspanyol 1 qu. queda refleotlt en la ooae­gada 00 bla Popula:r J

Diu l#&rticle 26, . que ea UD cas d. compromf. el callfa pot, si oal refregar-se l· engonal i passar-.e pela dalloB81a totes les llels del país.

Page 20: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Objeción

de conciencia "Els objeotora de oonaoi'D(¡.ia a6n els pioDera d-un m6n aense guerres".

A. Einstein.

Fa pooa diea ea va ter el 80rteig dela "mozoa", on es decidia en quin 1100 hvien de "servir a la patria" • .1i%& ha tet que el tema del aervei mi­li tar surti a .les oonversesa qui m'a qui lIe~ esperava teDir el zurro de . que li tequls l-exoedent de "oupo". Ara volem parlar de les posaibilitat. que hi ha d-oposar-.e a la illposioi6de ter la mili i quine. alternative. proPoA 1& gent que ja s ~1 eatl oPOlI&Dt.

Durant la trista 1 llarga Bit del "'1'ejeraso" (la bigotada), que vlrea paas&r eaooltant 1& rldio, el que realment pr.ooup~va ereD ela t&DCS de Va­l'noia i una pregunta surtia 8mb tor9a. js que tota ela soldats eataveD tamb' pel oop d-Batat? 1 si DO era at:d, ¿qu' podio ter? Realment, 1D'1 oop dinsde 1 -estructura militar 'a molt ditícil oomportar-te com a iDdi'Yid ...... litat, oom a parSODa. Hoaaltrea volea aTUi expoa&r-VOa uaa possibilltat, per no eDtrar ja des del prinolpi dins d #aquesta eatructura.

I

Ela objectora de oODSoi'noia s6n aquel1s que ea neguen a obeir una or-ctre, una-llei, aenae exaaiDar prkiaaent la SeTa legitimitat, i no a8g0ns UD aistema de peuament defiDit per .empre • .lb::! trobea objeotors que ea D,! gueD a pagar 1& part dela impostos que 1 -Estat dedica a comprar l#aruaent, tamb' hi ha oientítio's que e. DegueD a oooperar eD iJIVeatigaoions per pert8!. oionar lea armea •••

Ena reatriDgia o el DOatre cae al rebuig al servel Jd.1itar ob1igatori. La objeooi6 de ooDaoi'noia no 'a uaa forma defiDida de pensar aina una aoti­tut daV&Dt d-un tet oonoret. Ela .otius per objeotar al .ervei mi lit .. podeD aer IiOlt variata. hi ha objeotorspar aotius DG-violents (DO voleD preparar la gUerra,Di partioipar-hi) t religioaos (teatillODia de Jehovl, oriati&1Ul, eto.), par aotiua tiloa&tioa i hu.aD8 (que Dingt .. ti a DiDit eD Doa d-usa naoi'), motiua polítioa (l-exarcit serveix par mantenir UD sistema polítio o per oprlmir unes altrea DaOions), "'ioa, llibertaria, .tc. .

Ao~ualaeDt, la CoJl8tltuo16 8spanyola reconeix la objeooi6 de OODaOl'D­oia 008 UD motiu pez' no ter el servei mlli tar i el GoTern ha preautat _ Llel de fre.tao!6 Sooia1 Suatitut&ria que regula .ls requiait. per fer-ae objector "lesa1". S .. bla que aq .. at Bervel oivi1 tiDdrl UD .., .'a de dura­da que 1& 11111, que ea reoouueraa aol&lleat aotiua 'tioa o religiosoa.· Bóm preveu que 1& teiDa que hl ha reservada pez' ala objectors ,. 1& 4e t. 4e' bo.bar ea ela iDo.D41.tor.atala 1 a1tr.a "taterea.s del .-'&do" •

. fez' part de1110C hi ha hagat ,. rebag d-aqu.ta 11el. perquft· oou14ea UD obtig el Servei Suatltutori (doble c1vada), perqua j'lltja la oOiuoi_la .. d. la peraODa (trilnmal. que elecideu ai 'ÍIIl pot o !lO lÍe objeotor) i perq~ DO ld ha U1l8 objeotiu soo1a1. i pop1l1ara d1u de lea t .. qUa ,_dn p. a aer real1tsád.a pe1. objeotora.

Sl el .... et orid .. "a files", 1111 oop e.tla al quártel (o ....... ), ... ofi­oia1 exp1ioa tot •• le. DOrae. d. tUDoioDAaent a 1-_~".·. D.8prla prqDta­rt. a1 hl ha a1g6 aIIb det'101boi •• ' tíaiqu .. , alst que erilgU ouat' ~_,,,,,1'.'. __ "" PLANTA 8-20

Page 21: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

si hi ha algun objeetor de oODSci'ncia. Aleshores ha. de tirmar una instln­oia i restes en "inoorporacieSn aplazada" ('s oom una pr&rroga) i t'esperes fina que surti la llei que regulara l'objeccieS.

Els objectors que s'han anat definint en aquests 61tima anys estan ooordinata a trav's del MOC (moviment d'objeotors de oonsci'DOia). Aquest moviment s~a esfor9at en presentar a la sooietat una alternativa vllida al servei militar. No es proposa 10enir privilegis sobre els 'que fan la mili, sina que volen que duran10 aquest aDy es pugai fer alguna cosa realment ~il.

Aiñ, ela Objectors dema.nen un Es10atut d'ObjecoieS que es pot concretar en: Que DO disorimini oap .ena de motiu per a l'objeocieS, que hom DO jut81 la oonsci~DCia a oap tribunal, que DO exiateixi en oap moment depend~ncia de l'autoritat o jurisdiocieS milit~, que es reconegui el dret a l'objeooieS abaDa, durant i despr's de la mili, tant en temps de pau oom de guerra, que respecti ela drets civils que oorresponen a la .ituaoicS oivil de l'objector, que reoonegui Un servei oivil desmilitaritzat, que no augmenti l'atur,que DO trenqui vagues ••• , que les activitats deIs serveis oivils aiguin d'iD-, teras popular i es oentrin en els oamps m's desatesos (eduoacieS i oultura popular, .edeoiDa preventiva, defensa de la natura, lluita per la pau, de­fioients mentals, disminuits físics, malalts cranios, teroera edat, margi­naoicS juvenil, infants abandona1os ••• ), que el servei oivil es realitsi pr,! ferentlleat ea la re81eS d 'origen de 1 'objeotor (i a8g0ne la aev& oapaci1oat i opoieS), que la durada del servei oivil sigui igual a la del servei mili­tar (altrament seria UB olstig), que es reooneguin els serveis civila rea­litzata fias ara i que es derogui tota la le81slacieS repressiva oontra l'ob­jeooieS.

El govera ene vol fer anar a netejar bosoos i apagar inoedis. Voleu dir que DO hi ha servei. civils _'a neoessaris i urgeats? O 's que DO inte­ressa solucionar d'una vagada totes les marginaoioDS sooial.?

Jordi IIatev. Pep Campa Pep 011'.

PLANTA8-Zi,

Page 22: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Bústi

Sr. Director:

Quisiera comunicar mi profunda preocupaci6n ante los contínuos dimes y diretes originados a raiz de las pasadas elecciones de represen­tantes. Y ello, por varias razones fundamentales:

l. No se trataba de elegir simplemente representantes,como frecuentemente se ha aducido, sino de, precisamente, replantear nuestra participación en la Junta de Facultad. Por mucha prisa que exista para contar con ocho votos mecánicos. ello no justifica emplear -no sabría si decir la inocencia- de algunos, y pasar"por encima de un debate que debería ha-ber sido previo a todo el proceso. Acudir a la Junta, si hasta ahora se ha boicoteado, implica que se posee un programa y unas bases de actua-ci6n (aunque en este aspecto quizá seríamos los estudiantes la excep-ción) y no s610 un c6mulo de buenas intenciones. Evidentemente nada de es~o discutieron les informantes de los estudiant~s presentes en la

reunión del pasado Diciembre, 'Y mucho menos consultaron a la "ba~ed.

2. ",acado a quinto curso una excesiva presión sobre la opinión del resto de alumnos, dejándose de lado varios hechos importantes: en catar ce minutos sa desautoriz6 la postura largo tiempo mantenida de no asis­tir a dicha Junta, se propici6 una normativa electoral que más tarde ae impuso sin que fuera refrendada por nadie y, finalmente, por si fuera poco, se introdujo un mecanismo para simplemente excluir a todos los que no concurrieran al proceso.

3. No entiendo c6mo pueden aceptarse los resultados de unas elecciones con menos de diez votantes (en los grupos de mañana).

Finalmente querría decir que, una vez decidida la partici­paci6n es conveniente establecer una cierta normativa no exenta de e

flexibilidad. Pero entiéndase bien, normativa para todos (nosotros ja­más hemos sancionado la validez de las elecciones de los profesores n!:!., merarios, por poner un ejemplo) •. Lo demás: las urnas, las actas, la . presentación de candidatos, programas, ••• serán una consecuencia, y tan s610 es cuesti6n de tiempo. Por esta vez dejémoslo en que hemos ' seguido los hábitos del pasado, pero que quede claro que no teníamos muchas otras alternativas.

Jorge Viñals.

SQ Curs'o.

PLANTA 8-22

Page 23: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

fe-Q 'r/1N'V'7d

_,o ". . "'D •• 48 la noch. de los tiempo. (t qué n09he la de·aq\lel :díat) el hombreiha sentido la n~cesidad de expr~sar su admi;ra. ·ci6n ante :f'en6menos diversos y, nada m's natural para ello que el aGto del aplauso, observando en la criatura humana desde su m's tierna infancia -recordemos el palmoteo de alegría de los bebee- einoluso en otros seres vivo., como' los OS08, ¡os gor:L­las ~l.s fans de los Pecos." .

Haber inmiscuído antropoides en la polémica ha provocA do múltiples reacciones y,segdn algunos, ésta sería una nueva confirmaci6n de la tepría evolutiva. No obstante, la mala in­terpreta.oi6n de Darwin que se dio ya en su época se repite en nuestros días, produciéndose incidentes lamentables como e.l re­seflado a continuaci6ns

"Efe.- Dia D (Divendres), ~óra H (Honce)a batalla de cacahuet~s en el aula 2 de la facultad de Ciencias. Tras la in­tervenci6n del delegado X y a los aplausos dé su grupo,se ini­oi6una lluvia de cacahuetes procedente del sector de tendencia opue-sta .. degenerando este suceso en una situaci6n calificad •• por fuentes dignas de crédito"como "algo confusa".

El otro enfoque, ~ue podríamos denominar"el aplauso con m~s" o "el masaplauso" (et. del bereberes masa-masa, plauso­plauso), se fundamenta en las traducciones de las famosas tabli­llashal1adas en Persépolis. SegÚn rezan estos valiosos docUmentos, el aplauso sería un mecanismo ideado por un fisi6logo cretense para inhibir una reacci6n tipica del hombre cuando ve algo que le gusta5 aclaremos que, en .creten~e, aplª~25º se dice parak:eno~. selekaigalababa. (En efecto, este Probl_--tWa leOO8 &.10 ....... · '. presarios teatrales de la época, hecho comprensible si se tie-ne en cuenta c6mo est' el personal de limpieza).

Las ideas de Archembaldo de Baviera tampoco se han vue! to muy populares, pues todo expectador que se precie rechaza de plano el s610 pensamiento de babear, acci6n tildada de poco ele­gante y por 10 dem's pringosa.

Pero nosotros, que hemos estudiado a fondo la cuesti6n' sabemos positivamente que al aplaudir ~as mandíbulas se mantie-

,;.

nen semicerradas.

Si el lector no queda convencido, le proponemos l~ siguiente prueba a p6nga se delante del espe'j o e intente aplaudir con la boca abierta. Si lo consigue, babeea o:frecer' una imagen mongoloide -quiz' no :forzada en usted- pero que nosotros nos ne­gamos a adjudicar a toda la raza humana (exceptuando, obviamen­te, a las :fans de los Pecos).

~ir~obÍlfrtbo be Jlont-mibier

l

Page 24: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

. ,. UNA REACCION MUY HUMANA

laro Phill l"anteS pauadaMnt. la vista de aqu.l iBtora. odio80, 00-

mo haoi.a4o un «ltimo .sfuerso por apr.sar alganos de 108 oODOeptos que al U: ooJIfUsaa.nt. se mesolabaa, amaque sentía la oOllViooieSn interu de que DO. s8l"'t'irfa absolutamente para aacla por .. elllPeño que p_i.... 'frateS de adoptar UD& postura digaa para poder mant.ner las distanoi.. oon Grahaa.

- ¿Y bien? -iDquiri6 'sta oon sutioieDOia- ¿tu' opiua?

- Purad. 1Ul1dades -tue lo hioo que aoert6 a arglir Phill. lID rea­li4acl, DO podía decir otra ooaa, DO telda úDg\Ul& ba.e para hac.r otra ob

. -jeoi6n rasonable •

. - Df mejor taera de tu oampo. 81 hecho de que DO seas oapas de 00 ...

preJlderlo, 110 implioa neoe.ariam.nt. que •• t'~ equivooado.

Phill lo air6 d.tenidamente y oon gravedad de arriba a abajo. Había .n aquel iJlflividuo alBO que le exasperaba enorme •• nte. Sabía que DO era n1DgaBa ru6n d. est6tioa, pues &llboa teldaa una. oomplexi6n semejeate y estabaa hechos de la forma m4s leSgioa que se puede hao .. 1US ouerpo (lIcabe­sa, troDÓo, y eztremidade. de proporoiones fijadas", reoord6 de sus dí .. el. progra.aci6n esoolar). No, DO era .80. QuiÁ; pe.eS, ta.s. su -..era d. p8Z'eoer .star oontfnUUl.nte dUdalldo d. su oapaoidad, o 1& OOiDCid.noia ele que todo. los iBt01"ll •• que pres.ntaba se loa .ntr.gase a '1 (quid para ponerlo en "id.noia, or.ía). Pero en realidad tuvo que adaitir qu. sabia que no era eao. Era .aa eztrala mirada que pos. fa Graham, .... brillo d.8G­a&40 d~ su ojos que· DO le pasaba d.aaperoibido a nadi. que hllbi .... trat~ do oon '1 algaaav ••• Un error en la aezola d. pigmentos o lID error a ni­vel hu.oral, segtn l. habfan diobo. A.1IDque todos pareofaD mostrarse aj.DOs a esta pariioularicla4, '1 DO podfa reprill1r 1IJl& extraña .ensaci6n iD4 .... orip1¡ibl. oada v •• que lo airaba, oasi oomo lID miedo iDfantil. '

- Connltar' oon los miembro. del oODgreso -elijo al fin, .n 1IIl iat.n. , -

to de paliar d. 1IDA v •• aquella mol •• ta si tuao16n.- SerAa d.bidam.nt. in-formado de 1& reaolllOi4n.

- Bo es n.oeaario, ,. lo he heoho yo. Y te DOtifioo que .at~ de aov.erclo oon mi teoría, a1lDque ae moaeto _ piensan darla a OODOoer porqUe habría que .odifioar baetante l ••. programas de pensaaiento de la poblaoi6n 7 ata no eat' sufioi.ntemente pr.parada para acoger otro oambio ton radi-0.1.

Phill s. qued6 .0rpr8D4ido d. que alguien fues. oapas dé tomar.. eaa· libertad. __ progr ...... , sin ,. p.1"Ilieo previo y sin utilisar progr .... ni

' .. dio algao d. aotuo16a. Ka po.ible, peu6, que .n. realidad .1 tal

PLANTA 8-24

Page 25: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Graham.JlO hioie.e IIÚ que sepir sentencias eapeoieJ. .. , extrañaa a las subr1ltiD&8 "'1I81es eJl 81l oategoría de oientífioo, prOTinentfl\s dlreotaaen­te 4e4ecisiones altaaente espeoialisadas to .. d •• por el ooagre8~ oientí­fioo, 6rguo que red. toda la vida RAdial en aq,1l8l 1IO.00tO. Qui., era s4lo por eso que le soportaba 1aa raresas y ezoe.trioicta4e. a aquel indi­vi4. taa iuole.te. Pero habta OOS&8 que DO estaba 4ispuesto a tolerar, por lnI' relacionado que est1lVi... Graham oon los alto. proyecto. (era un S"POMl', olaro) 4el oonaresoc aquel inforae lIobre la 8YolueieSn 4e la eape­oie, eJl el que .e atiraaba que la actual olvillsaoleS. había .volucioaado a partir 4e ..a oivilisaoi6. humana .., iBterior en oal14ad a la preae.te, era 4.-1ado iDoretble para o11&lq:Giera que tuviera 40. 4e4oa de trente. üe" de que pocUa ser altamente natuto para la pOblaoi'a, porque sería cap .. 4e crear ooatliotos oo. 10. dato. archivados en la .... ria del alvel .uboouoieate de oa4a lJUllvi411O, perturbando oon ello BU oosport .. le.to y por tanto el grado 4e reJUllalento e •• us tareas. Pena6 que a lo .ejor el oonareso 8e había vuelto leoo que habtan toaad.o UD& 48OialeS. ll6g1.oa, por lo' q_ 4801416 eaviar a 1111. lnap8Otor a reviaar a todos y o"" 1mO de .118

ooapo_tes. Pero e .. serta lueco. Ahora estaba trente a Qraham, y teda que aot11&r 4e alguDa manera. Su re .. oi&. fue la que supoda .e esperaba 4e su oargo de presidente ejecutivo del muDdo olvllisa4ó. Mlr6 fiagleB40 indiferencia a Orabam 74ijol

- 81gaiea40 loa prOgraaaB legales, tengo que .o .. ter la 48Oiai&. d.l oODgr .. oa a1 propia 8.acieS., y 'sta ea que su latorae, "_i8, o trabaje­-..ravilla sobre 1& .volaci6n de la espeoie, es UD& 801.... tontería, e. 4el todo err& .... 8U 00D01118i6. Y 8U8 .. te.tiou oae. tuera 4e to4a llcl~ oa habitual 7 por taato 80. fals&8. Ade'" quedar' a partlr 4e ahora 1.,~ dido, por expre .. orden .ta, de realizar niag4n otro trabajo oie.tífioo, por oouiderar su tarea 00110 .efuta y difaudora para la poblao16. 7 por tener .erios _tivos para oreer que .st' sutrieJUlo alaú tipo ele eJ.eaajute oerebral e. 8118 .6dulos d. penaaale.to que le· i~id. raSODar oo. oohere~ oia.

y .e quecJ.eS todo lo satlsfecho q_ le permitía .u 00JUllo16 ••

Grahaa DO se iDl8Ut&. Se dirlg1& hacia la puerta y l. abri&. Antes de salir le dirigl& UD& airada y dijo oon vos pausadal

- Pasado _.ñana teDdr' otro latorae oientífioo. Pero e.ta ves no ha­b~ .d. 1& evoluoi&a de la •• p .. le. Ilsta ve. ser' aobre el hecho de q1l8 dentro 4. 40. .e.uaa termiDa 81l oaadlclatura ~ q1l8 DO vol'f'er4 a. aer .legi­do. li 1I8ted ni Diguno lÚa COIDO uted. Ha llegado el IIOmeittO ID&te~tloo preoiso, oaloulado '00. 'gr&D exactitud. d. ua lIIUlera que DO llegaría j .... .... a oollpreD4er oo. n oerrada ... t. que ataRo pareoleStaa efioul BL . KOJIU'fO DE Ll S.t1PUIlCtl.

Phill apeteS a s .. tirae ~. iDo&aoclO, n.oho IIÚ de 10 q1l8 huta 84ul · .... __ to •• hablaeeaticlO. BolLeS 1111& tltilla mirada a .CIrab.aa que

PLANTA 8-25

Page 26: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

se -.rchaba Bin siquiera despedirse 7 se sinti6 protuDdam.nte desesperado. Por primera ves su cerebro tue capaz de aaildlar UD prooeso DO pr-.pr ..... dido. y. se dio cuenta de que su oivilisaci6n había llegado al ti. al 7 que otra tenía. que tomar su lugar. En detin1 tiva, la teoría 4e Grahaa era 00-

rreota exoepto en UD detalle, despu&s de todo. ELLOS.siempre habían esta­do allí. Y oomprendi6 al tin la ras6n de la extrala mirada, viva 7 aagas de Graham. Y oomprend16 la posici6n de los miembros del oongre.o. Ahora sabía que aquel Bujeto tenía ras6n en decir que estaba acabado, pues habla llegado en verdad el IIOlIento del siguiente paso de 1& evo11lC16n, a1lllqU su cerebro de robot l' su ouerpo aDdroide DO alcansabaD a asimilarlo ple­naaentel los hUll8.JlOB se habían tomado la revaDoha.

• • • • • • • • •

.l modo de juat1t1oaoi6nl Bate ouento es s6lo un peqlleílo jugo. Se trata simplemente de darle la vuelta a uno de los te ... a&a 01"1c08de la sr, sin otra preteD8i6n que la de permitirme tener alre.pacto, aaa reaco16n ~ humana.

PLANTA 8-26

S. C., 41 0urao.

liNO COMPAA!N'SIBL!!!

\'NO 1lR.!'ALlS"SABLE 1/ , "\ \Mf»OSS"¡ 8LLE 1/ "" \ " " \L .

'l~~'-i?k 'N"

9IJSMAO TiT1.I

f¡)UEMJtO I ,

Page 27: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

I

l

RECORDANDO A LOS BEATLES Muchos han sido los artículos y reportajes elaborados eA

tos días atrás,_ por los medios de comunicaci6n, acerCa de la muerte de John Lennon, el cerebro del :famoso grupo mU'.5iCál "Los Beatl.e.s". Fue el 6nico conjunto capaz de revolucionar, a~nque a algunos les cueste aceptarlo, toda una época, in:fluyendo en l~s masas de una manera considerable, cambiando la :forma de veA tir y peinarse de los j6venes de aquella época, y dando por me'­dio de las letras de sus canciones una chispa de esperanza a ti dos aquellos que deseaban una vida más humana y libre. Incluso hoy en día, aunque no como en los años 60, este grupo musical nos s,igue in:fluyendo a' muchas personas.

Los 4 Chicos de Liverpool, como al principio eran cono­cidos, no s610 :fueron capaces de cantar e interpretar sus can­ciones de una manera especial, sino que además se ganaban la :-:-. simpa~!a de todas aquellas personas que les escuchaban o los veian actuar. tJiMiohelle", "And I love here", "Yesterday" •••• todas sus canciones eran emitidas constantemente por las emiso_ ras de radio, y pocos eran los j6venes que no tenían al menos u un· single de los Beatles entre sus discos. Los Beatles se ha­b!án convertido, no s6lo en el centro de su país,:sino del mun-do.

Después de 7 años de éxitos, de ser uno de los puntos claves y de ocupar la mayoría de las veces los titulares de la primera página de los peri6dicos, deciden separarse por causas que aún hoy desconocemos aunque muchos se inclinen por admitir que Yoko Ono, la segunda mujer de John, :fue la causante de la ruptura de éste grupo.

Pero 10 que verdaderamente contaba no era la causa, sino el hecho de que los Beatleshab!an dejado de componer y actuar juntos, aunque por separado los cuatro mienbros 10 hiciesen. Fue un gran golpe y desilusi6n. Sin embargo, muchas éramos las personas que no habíamos perdido la esperanza de que se pu diera obtener nuevamente la uni6n de este grupo, pues aunque -parecía algo utópico, la ilusi6n de volverlos a ver otra vez juntos era como volver a vivir, por segunda vez, las actuacio­nes de, los "4 chicos de Liverpool". Pero la notocia de la muer;;;¡ te de John nos ha hecho enterrar de:finitivamente todas estas ilusiones, que jamás podrán realizarse.

John Lennon ha desaparecido, pero s6lo :físicamente, po~ que podría asegurar que a todas aquellas personas que hemos s~ guido la vida musical de este grupo nos será imposible olvidar algunn de sus componentes.

~ohn era amante de la paz, luchaba por ella, la conside raba indispensable para poder ser :feliz en la vid~. Sin emba~ go las personas humanas cada vez nos volvemos más' agres~vas, apártandonos de la :felicidad, y no dejando que las personas que e$tan alrededor nuestro vivan tranquilas. "La sociedad cada vez nos hace más agresivos e inhumanos".

John no ha sido el primer asesinado en eete mu~do, y tampoco el último, pero todo asesinato es di:f!cil de aceptar, y sobre todo pensándolo sobre una persona que luchaba por cons!, guir la paz del mundo.

El hueco que ha de}ado este gran holDbre.· aerá :bDposibl,e de llenar por otro .er humano, pues para ello se neces1ta .. aabazzd llevar el 'xito por debajo de la humanidad y pocas: son las .per~si nas que 10 consiguen. "! ..

Ana m- Pardo 21 A. .

PLANTA 8-27

Page 28: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

EL LLIBRE DE MERAVELLES El "Llibre de maravelles"l ~s el primer títol deIs "manuscrits

de Burjassot" de Vicent Andr~s Estel16s, el m~s gran poeta que ha tingut Valencia des deIs temps da March. Clarament diferenciat en tres ~mplies parts -"Teoria i pr~ctica de la flor natural", "Poemes, llibres 1 al VII" i "Propietats de la pena"-, el volum parteix de la imitaci6 del "Llibre d.­les Meravelles" de Llull en tant que novel.la episbdica reflexe de la con­dici6 humana.

La primera part del "Llibre de les Meravelles", "Teoria i pr~c­

tica de la flor natural", ~s un recull de deu poemes íntimament relacionats formalment i tem~ticament, fins a l'extrem de no haver-hi frmnteres clara­ment delimitades entre poema i poema. Aquí, el poeta es presenta a ell ma­teix.com un home de tants entre els qui treballen, esperen, preguen •••.

"Un entre tants com esperen i callen, Uh entre tants, Uh entre tants com esperen, treballen, Un entre tants,! Uh entre tants com esperen, badallen, Un entre tants,! "

perb no desent~s, no silenci6s:

"Un entre tants com no aguarden i lluiten. Un entre tants com foraden la nit. Un entre tants com no dormen i guaiten."

rs l'home honest i treballador que es mou entre el dolor i l'alegria:: d'aquesta contradicci6 nom~s l'amor el pot treure.

Irbnia, assistei~ a la hipocresia del m6n que l'envoltal

"L'honesta joia deIs promesas, ben mirats, indistints els besos, i crei~ el ventre de tres mesas.

S'arreglar~ tot a la fí. Pot smguir ara el ball, ací perqu~ el fill ser~ setmesí"

Impotent, es veu aquí reduit, impossibilitat de modificar individualment la realitat

"Creixen els fills, el futur de la p~tria. Carn de can6 quan la p~tria ha demane"

En acabar aquesta primera part, el poeta no s'ha mostrat m~s en­ll~.que com a contemplador del m6n des de la barrera. Ara, en un segon

PLANTA 8-28

Page 29: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

:",",-~ ,-"

. .. pas, s'ofrena en passat i present amb tata la se~á' prof~nditat; ~lhora, l'expressi6 f~rmal ~s complexa: del senzill'rodolí arribem al deca~íl.lab amb cesura a la quar€a, ~'intencions narratives. ~~hom~ se sappr6ducte d 'un temps difícil; la poesia d 'Estell~s en' aquesta segona part ~s cons':": tantment una crida al passat; en tant que modeladores del present, le~' experi~ncies del poeta reviuen novament: la terrible' IIxPlilrHmcia de la guerra civil, 1 despr~s, la p~stguerra. En la primera, ,l~, mort f!sic~, el dolor, les ll~grimes; en la segona, el tedi lent, la por, l'ang6ixa, el desistimant o b~ l'odi encara viu ••• 1 la r~bia del poeta que s'aixeca:

"LENTAMENT edifique i dolorosament aquest cant, que ~B uncant, m~s que d'amor, de r~bia, d'una r~bia que funda les dinasties bíbliques; d'una r~bia que crea, m~s que els versos, els pobles. rs la r~bia d'un poble o la r~bia d'uns pobles creuats rle banda a banda pel senyal de la guerra, una vida prec~ria, un amor clandestí, les paraules ocultes cautament als calaixos, tot allb que no fou possible i ~s possible, i hauria estat possible, perb no fou possible, com si 6nicament ara l'aigua arrib~s a l'~tic."

Aquest temps de postguerra crea un amor salvatge, pIe d'absur-ditat, l'6ltim recurs al qual agafar-se •••

"Era temps de postguerra. S'imposava l'amor; brutalment s'imposava sobre fam i cauteles. 1 fou un amor trist, l'amor brut, esga~rat."

Est8ll~s es veu, i veu al seu voltant, la marca ter~ible, la­mentable, que aquest temps ha imposat en les persones.

"Hem pecat per aixb, perqu~ no se'ns deixava exi3tir plenament, amar-nos plenament amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capa~ de fondre tots els ploms, rebentar les perill~s, deixar el m6n a fosques."

Despr~s d'aixb, l'home resta totalment desdoblat, amargat¡ i així acaba la part m~s intensa del llibre.

A "Propietats de la pena", el darrer apartat, EstBll~s es manifesta en les ~nsies de futuro Ha vist el poble dividit, crema~, i ha viscut despr~s de la mort de la guerra una segona mort. La SBva r~­bia es torna for~a per a dir

PLANTA 8-29

Page 30: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

"Ara veus com creixen els fills, i se t'imposa una consci~ncia ,

la paraula greu i precisa, sentiment de comunitat."

rs unacrid~ per a la uni6 del poble. Diu: no és un text did~ctic, sin6 un poema d'amor. 1 torna de nou, com al principi, a la senzillesa· del vers i la penetraci6 de l'insist~ncia:

PLANTA 8-30

"Assumir~s la veu d'un poble, i ser~ la veu del teu poble, i ser~s, per a sempre, poble."

Jordi Ort!n 5~. curs.

! .. :' .• '

Page 31: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

..-BUSQUEDA SIN

..-

TERMINO

Hace tiempo, un amigo de Zaragoza, José María, ~e enseñ~ entu­$~asmad~una colecci~n de libros de crítica filos6fica que iba adq~irien~~ con denó'dado esfuerzo, dada su afici6n a t1ste -para nosotros los físicos-tan filosófico tema. Yo le dí muchos ánimos y le invité a proseguir con au labor tan meritoria y que tanto bien rendía a la humanidad.

Pero he aquí que hace poco cay6 en mis mano~ un libro de eata colecci6n publicado por un doctor en física licenciado en la misma facul­tad en la que estudio yo ahora, q~e se titulaba de una manera un tanto ex­traña: "Karl Popper: Búsqueda sin término".

Popper me sonaba de antes, y sabía que había escrito cosas sobre filoaofía de la ciencia, y decidí leérmelo.

El autor basa su crítica a Popper en el abandono de la cer­teza (todo conocimiento es conjeturable) abandono que lleva a cabo ante la influencia de Einstein en su juventud, y en las generalizaciones que realiza al pasar del estudio de un tipo de conocimiento muy concreto, el de las teorías físico-matemátiaas muy abstractas, como la de la Relati­vidad en las que se puede considerar como conjeturable el conocim,iento, a considerar todo tipo de conocimiento. No teniendo en cuenta los nuevos factores que intervienen ni las limitaciones de su postura, anclada en la físico-matemática. Dice el mismo Popper: "Lo que más me' impresiof1l6 fue la

c1 8 ra afirmaci6n del propio Einstein de que consideraría au teoría de la Relatividad corno in­sostenible ai no resistía ciertos te.t •••• He aquí una actitud to­talmente diferente de la actitud dogmática de Marx,Freud, Adler y aún más de la de sus seguidore •••• {sta, pensé, era la verdadera actitud científica. Actitud com-. pletamente diferente de la acti­tud dogmática que constantemente pretende hallar "verificaciones" para sus teorías favoritas".

Este párrafo es arocial para la filosofía de Popper, únicamente sobre una intuici6n válida de crítica a unos sistema. que •• apellidan cientí~ic05, pero que rehúsan someterse al método ex­perimental Popper. proyecta. toda

!' . ..,. ,4[1., .... "-:-. • '..,. .... " •• _ ' •• ~ ..... :~ ~.

PLANTA 8-31

Page 32: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

una metodología de la ciencia, de ah! pasa a una teor!a del conocimiento en general, e incluso posteriormente a una filosof!a general qLe se pro­yecta hasta los problemas de las ciencias sociales.

El autor estudia también teor!as de Popper que han alcanzado una cierta difusi6n, como el criterio de demarcaci6n entra ciencia y pseudo-ciencia, el método ensayo-error •.•

Mariano Artigas en una entrevista concedida a la revista Nuestro Tiempo en mayo del año pasado, se pronuncia.a favor de la certeza, precisando: "un conocimiento puede ser verdadero y a la vez perfectible; o sea, podemos llegar a afirmaciones cient!ficas que serán siempre váli­das dentro de unas determinadas condiciones, aunque lUEgO, se encuentren otras. más precisas aCErca de los mismos fen6menos".

Un libro discutible, que·hace saltar bastantes de los t6pic08 habituales entre los qUE nos movemos. Lo considero casi imprescindible para conocer con un poco de seriedad la obra y las. influencias que ha re­cibido Popper por parte de diversas corrientes~

Mucho ánimo, y antes de que tengáis cerca el pr6~imo examen echadle un vistazo.

Juan Manuel Burgos. 29 A

Referencia: Mariano Artigaa. Karl Popper: bÚsqueda sin término. Colecci6n crítica filos6fica. Ed. E.M.E.S.A.

I N.delaR·1 Per tal 4e que UD artiole, oarta al 4ireotor, eto., aparei:d publioat a la reviria

'a iD41apeD8able qué el .eu autor explioiti el .eu noa i aituaoi~ (car. ai ,. alu.ae, o b' .i ,. protea.or, eto.), euoara que, .1 a1%1 ho 4e.itja, .l~artiole e. publioar' aa&Di­.. _t i nod. hi ooutar. \ ~ eab.ent al qual pertaD1'.

ID l~e.perit 4. que Diagd que 4e.it'i redactar el •• e118 artiol ••• n catall, 4.1xi 4e ter-ho par 4if'i01lltat. sr_Uoale, la Re4aooi~ PO'" al TO.tr ........ i UD equip 4e tra-4uool6-0orreooi~~ -

Per tuat, .1 voleu qu. el 'Yo.tr. artiole apare1xi .n oatall, _lsrat haver-lo enviat e. outelll, noa'. aerA neo •• llari que 8D8 ho 4i8"1n.

Per tal de donar una major agilitat, varietat i amenitat a la Revista,

UB de~narrem que -en general i sempre que aixb fos possible- li~t&ssiu

l"'extensic5 deIs vostres articles a.' dues pAginas (unes 80 l!nies asen tes·

a mAquina).

PLAN fA 6-32

Page 33: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

.': .

Buenos/as • • • •

Jaquí cada uno:püede apuntar libremente el período del día en que se disponga a adentrarse en este nuevo mundo del que les voy a hablar l(por 10 que recomiendo la escucha simu~táne. del cuarto movimiento de la novena de Dvorak ,(quinta se­gún algunos catalogos It(lo que ha movi4o:a bastantes miles de :físicos te6ricos y bastantes sabios matem'ticos de la provincia de Lugo 5(nombre proveniente del dios celta Lug ,(que siguiendo mi norma de brevedad por encima de todo .,(aunque como 88 1 ••. en la 'labla Esmeraldina I "lo que está encima está debajo" ,(proposici6n quere:fut6 el gran Maroellus en el :famo,so concilio de Berkeley al propinar un contundente pisotín a Marianus de la O ,(principal de:fensor de las ideas de HermesTrimegisto en la zona del Baix Llobregat lO(Y que en aquella 'po-ca hacía pocos días que había enviado una carta al honorable Jordi de Antioquía "(presidente de la Generali tat)1I propeniendo que el nombre de la comarCa pasara a ser de Baix/Al t Llobregat)IO)' que qued6 convencido de que no es lo mismo tener el pie encima que debajo)l )~ no voy a habl,r de Logroao, Lugny y otras villas del mismo origen misterioso}')i a intentar construir un nuevo sistema num'rico en el que cinoo y nu.ve coincidan 11(idea que 1,(segÚn versiones no o:fi­ciales del palacio de la Moncloa) 13 ha sido acogida por los miembros del a¡uipo gubernamental con pitos y aplausos I~(algunos llegan a contar a sus nietos cerca del :fuego en las largas veladas invernales en un alarde de temeridad, que el Ministro de Obras Públicas lleg6 a esbozar una sonrisa)",) ) J. ).) ) •

. , lt , ~ 1 ~

Hoy. voy a hablar de • • • lCielosl ¿de qáé voy a hablar?

"1Iay que ver lo que hace .la di:ficultad de expresar las ideas • • • •

Doy páblicamente las gracias a los miembros de la ~Real Academia de ~a Lengua que me han ayudado a escribir semejante texto.

~ir ~obufrebobe monf-mib!er

Page 34: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

.',.

Jocs Matematics.

1. .lque.t prob1eu va .er proposat en UD a1e • nao publioitari de la oa.a "Electroti1".

Un ooleooioni.ta oompra dot.e monede., aparentme.t igaal., pera una d'elle. 's,falsa. El se. pes espeotfio ,. diterent al 4e la resta de _nedes. Vol averiguar q1liu. 's la IIOneda talsa, i per & ter-ho diaposa d'una balaD9a de 40s platerets. Comparant entre st le. monedes .t~litzaDt la balaa9&, 's possible DOm'. en tres pesade. averiguar q,1IiDa 's la IDOneda falsa. CeSm s1la de prooedir?

Aquell q1li pugui resoldre el problema en un ml:rim de dotae hore. e. pot oonaiderar 81lPerdotada. Per& si 1 'aooneeguiu re.oldre en DO i!! porta quante. hores, haureu d'e.tar orgullo.o. de la vostra inteliB'~ oia. tllds Lobo,

20n our. Xatt. 2. Bst .. a la primera' guerra mundial. Un dia final de aes, el ooro-

nell Hautri t. desoobreix la tomba d'un oapi tl trano'. per~_eixent a 1ID& a1tra 'pooa. La sna edat en IDOrir i la· data de la .na ~t e.tUL gravade. a la llpida. Al oostat de la toaba e. troba tuba eDo­terrada UDa alabarda. De.itjeS. de oomunioar el seu d •• oobri.ent als historiador. del .eu pats, ,nom'. troba a la eeYa 11ibreta de DOte. UD petit espai on resumir, tota la intoraaoicS. Deoideix prooe4tr a .altip1ioar les xttre. 'segUeDt ••

l. Data del 4ia del 4e.oobrtaeDt. 2. Longt tut ea ,pea de l' alabarda. (1 peu • 30.48 .a ) 3. La .eitat de l'e4at 4e1 oapit1 eD &a18. 4., La q1l&l"ta part del D6abre d #~ traD8oorreguts, entre la

IDOrt del oapit1 i el cteeoobriment de 1& toaba.

El re.ultat d 'aq1l8.tanltiplicaoieS la eleSDa el DO.bre .egleat. 225533, e1l resum tota la iDtormaoicS del de.oobri .. at. Apunta taa sols _ .. st DOabre en 1& sna llibreta i se'D torDa al .eu pat •• Disol taclameDt ,ate1%' UD atao d '&IID'.ta durant el viatge. n. historiador. traotea de trobar reaposta a les pregunte ••

1. Dia del de.oobri~ de 1& toaba? 2. Quin &rqTa IIIOrir e10apit1, i a quiD 1100 eDOt .. eat? 3. .0. 1 edat 4e1 oa,1t17 4. LoDCiTAt .. ,na de l'ala'bN'da?

01'_ qu po4I'an trob&r tote. le. re.poste. DO" • .,." la X1tra 40aa-4&? ¿'ld- ..... 811"''''' reepo ..... ? s. C., 4ri ov ••

PLANTAB-34

Page 35: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

t!t1!}cte

lIJLJLm~t!tl\~t!tctem

. jfJL~Jl~~1!}~Jl

~Jlm

j$1 <!& 1\ t!t 11 j$1cte 1\

JlctelY~

. . PLANTA 8 -35

Page 36: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

SUMARIO Editorial

Ciencia y Tecnología

Notas breves

Deportlils

Bolsa

Ultima hora

Anuncios por palabras

por favor

por ejemplo

REDACCIÓN Flanaghan

Mortimer

PLANTA8-J6

(5 Q curso)

(4 Q curso)

1

1

1

1

2

2

3

3

3

Parte superior

Parte media

Parte más media

Parte inferior

Parte media-baja

Parte baja

D.l. Tegucigalpa-1313-81

Imprime Ediciones Jota

Recaredo Bogavante l.

Page 37: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

editorial En este nQmero reaparece la publicaci6n "The Illus­

trated tlanagan & mortimer News" tras una prolongada ausencia ajena a nuestra voluntad y nunca mejor dicho.

Agradecemos a los doctores Torra ,Pascual ,Codina, etc.etc. su inestimable colaboración para qua

esta publicaci6n siga aparenciando.Hasta que nas apru.!, ben seguiremos "poniendo el dedo en la llaga" desde es tas páginas •

Hemos p~nsado,para conmemorar nuestra aparici6n en convocar un concurso donde además se pueda pulsar la opini6n de nS03tros lectores. As! pues, pueden escribir al apartado de correos 17.672 de madrr~,se"alando c~al es a su juicio la Mejor sección de la revista "Planta 8~

Evidentemente s610 entrarán las postales que con­tengaN la respuesta acertada.

ciencia. y sociedad Un eminente musicólogo,Frederick A. van Llammah,ha

presentado en el bar de Canaletas la tesis doctoral en la que s~ demuestra que todo ~l conocimiento científico sobre la m6sica en la actualidad,se reduce a conocer qu~ es con exactitud una fusa."Oe a~í- ha comentado el insigne profesor -el famoso t6pico de la ciencia in-fusa" Asimismo ha Jurado que dedicará el resto de su vida a aplicar esto a los procesos de fusión.

FlANAGHAN

notas breves >

Ante la inminencia de los exámenes parciales los autodenominados "Comandos G's" han apelado una vez más a la sensatez de lo profesores sin distinción de clase o ideología para evitar el inútil derramamiento de ce­ros.

FLANAGHAN

deportes El "Club d'[sports de Física" ha desmentido categ~­

ricamente que est~ en conversaciones con Frank Caster, suegro de Johann Cruiff para la incorporaci6n de ~ste

PLANTA 8~37

Page 38: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

al equipo de fútbol sala de la Facultad.Inf"ormaciones aparecidas en la revista deportiva "Goles" aseguraban que el club univeFsitario ofrecía cinco voltímetros,dos fuentes de alimentaci6n,un osciloscopib por partido, mientras que el as holandés exigía además la cátedra vi­talicia de Estado S6lido para asegurarsé el futuro.

Un famosa jugador de cricket, sir Malcolm H. Burt Berris III,ha presentado su tesi$ doctoral en la uni­versidad de Camp Bridge (Unitod? Kingdom) en la que ju­ra por su honor haber obs~rvado en su reciente visita a la Central University de Barcelona D.C. (District 01" Ca talonia) la existencia'de una nueva interacci6n "fuerte" entre las plantas 4 y 7 de dicha facultad. Según un por tavoz oficial ,sir Malcolm opina que esta interacci6n se realiza mediante el intercambio de adjuntos,part!culas elementales más másicas que los electrones. Como era de esperar, el principe de Wales se ha reído personalmente; mostrando así su adhesi6n al regócijb existente en l~ británica universidad a la hora del t~ (5 p.m. o'clock)

(~gencia TOSS) MORTIMER

bolsa * 1 i.] Indices generales: [ General

MADRID. 103,83 (SUbe 10 enteros) - 23

BARCELONA._ 6,023 x 10 (baja un racional) BILBAU. 108,6i (baja 6 imaginarios puros) VALENCIA._ E. la tierra de las f"lor~s ,del Milans y de

los. golpes.

última hora Un nutrido grupo de investigadores de la cátedra de

estado s6lido de la universidad de Kiev (Rioja),han he~ cho público un trabajo en 01 que se pp~s!de manif"iesto la existencia de un potencial hasta ahora desconocido, que ellos han dado en llamar "potencial de Tejero"' (V

TJ)

que entre otras curiosísimas peculiaridades tiene la de que al actuar sobre un sistema le produce un cambio de estado, aunque falten aún muchas evidencias experimenta­les. Otra característica digna de mención, es que e8 un

PLANTA 8-38

Page 39: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

pot~rilc1!al que tiende a cero mucho más rápidamente que I/r • Parecen existir ciertos indicios que de~.:.o$trar!an

23-3-BI . que es de la forma I/r • La représentaci6n da este potencial es como en la gráfical

-PTO. ~ $ILLA

( ESCAÑO)

_~anuncios por palabras Vendo PANZER 1430~I600 en perfecto estado de

excepción. Radioca •• ette, dos bocinas y toque de queda. Km. 23.02.81. Llamar a fRANCISCO.

RELAX. flanaghan y mortimar para chica. ar­dientes. 2547321.

Si deseas nuevas sensaciones, en el gabinete más discreto de la ciudad te esperan dos masaji8~ tas diplomados que te descubriran nuevas vías de placer y sauna. Pecata minuta. 2547321.

flanaghan y Mortimer. Sauna gitana. 5610 para chica •• 2547321.

',anuncios por favor, Estoy parado. mi mujer está en el hospital con

su amante. Tengo nueve hijos y un 127. Los domingos voy al f6tbol. Lo. sábados Juego al parch!s y pier­do. Mi suegra ma chulea. Se me ha estropeado el UHf. !chema algo.

anuncios por ejemplo Sea por ejemplo, ~.te' P.A~¡¡., DIRAC 387873,

(prefija 73 -Delta del Ebro-)

PLANTA8 -.39

Page 40: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

· ~ ~

CRITICA DE MUSICA Hola, troncos, ya v'is que es imposible que os libr'i~ de ní. y no peA

.'ls que en el primer ndmero de e.te año DO hubo colaboraci6n mía, sino que la gentuza de la redaoci6n DO quiso publicarme el artículo por oonsiderar que había palabras obsoenas 7 dem4s marranadas. La exousa ofioial que me dieroa es que DO había espacio. lAguanta!. Mira, yo porque me reprimo, si no es que ~ para azotarle. el culo oon oerillas a estos tipos de la re­dacoi6n. Pero en tín, ya no tiene remedio 7 ademAs ya me desfog1W pegando unos ouantos oadenazos a unos horterillas que .alían de una di.coteca (no s, si el Booaccio o el Psioosis, o oualquiera de esas p~ada.. No te ti­jes en SUB nombres. 8610 aniqu1lalas.).

A lo que' íbamos. Este va a ser ai tltimo artíoulo, porque esto es co­mo clamar en el desierto. Como la ~ría sois unos horteras, para que DO

me entienda nadie, pues menuda graoia¿no? Por lo que pueda pasar o. deja­r' buen sabor de boca. DejarellOs las s8Ociones de disoos 7 actuaciones en el 1IC 7 me basar' en intentar definir el inoreíble ten6meno que .uponen esos cuatro tipos llamado. los C1ash.

Es 41fí.i1 hablar de alguien a quien .e adaira de una manera tan turl­bundamente t1Baeante co., me OO1UTe a mí coa esta gente, pero 1nteatar' ha­cerIo. Los Claah tuercn de los primero. grupos que auparon Iaglaterra en p!. 00 .. de una .emaDa ea el 71. Jle retiero al p1lDk, naturalmente. Lo. Claah, junto a los Pi.tols 7 Da.ned :tu~on los a4s honrados, siaceros 7 desespera­d08 repre.entante. de eate movimiento que de.pert6 el rock,n,ro11, 7 orga­nizaron 1& .vor revolUDi6n lllUica1 de la hi.toria. Ade., siempre he di­cho que el IIOvimi.ato lnI1'i6 justo a tiearpo, CU&Ddo ya lo había dicho todo, 7 cuaado corría ~or peligro de ser empaquetado de una maner~ total por el sistema. Lo. paaka (no los qua estaban en el asunto por cuesti&n d. pelas, 00Il10 los strarag1.rs), dejaron de tomar aquellas acti tude. en el lIO.ento j-. to para volver a joder al .iste ... Dejaron de ser algo mitifioab1e. La t .... • i6n lleg6 a su paRto 'lgido con la .uerte de Sid, 1.. discogrAfic" .e .a­contJ"aron oon una tuerte publicidad que ya DO le. servía de nada, puesto que el puak había dejado de exi.tir. lBien, ooño, bi.al. Pero'.i la ..,orfa de grupoa perdieron la vida en el intento, quedaron uao. ouaatoa diapue8tos a .eguir d&IIdo bronoa de maneras .eDOa esoaa4a10saa, pero igual de iDf'ern&­les, 7 por lo tanto mucho .. efeotin.s, puesto que las disoogrUioa8 ya DO

podían j1lg8r la oarta de la espectacularidad. Ahí "enelios a JohmQ' Licio. (at,e. Rotten), oon _ Publio IlIage Limi ted, autores de algo que podríaaos llamar 00., terrorismo an:aaical, o m4a exaotueate, lle16cU.oo. Zs a1«o rotua­cl.a.mente IlaDtaco, repetitivo, proyooante, depre.in, de.agradab1., e. decir, brutal. Pero con el .spíritu del p11Dk, de 1& broMa, ele 1& lucha ooatra la mierda estableoida, oorrieDd.o por BU v .... , viv. Dio.. Y aquí .:!.óU.a est~ do steve Jone. 7 Paul Cook, lo. iDril'1lll8ñiataa ... be.tias ele1 leiDO UIlielo, con BU ma.evo grupo n. Prote •• toDal., eli.pueno. a .eguir OOD el U1IDto '41Iro 7 II1I1tideoib'ltoo, qu .s lo ~. La aaga ele 108 Pi.tol., ot ocnuo ••• A .~ ,-" entender, 7 t-nto oo. losClaah, 10. Saz Pi.tol •• on 10 • .ayor .. genioe q .. ha parido .et. siglo. Loeieno, S07 u{ 4. ba8tia, no lo he po41do raaed~ar nuoa, 7 aaparo DO pocl_lo reaecliar mIDOa 8D el faf;aro. Siguo •• If .. ..,.- ill.!

PLANTA 8-1,0

Page 41: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

go a 1011 Damned, oon Dav. VaDiu (un ~lIep1llturero), Captain S.nsible, BrianJ .. ell,· ex-gui~arra de los mí~icoaLOIDOJ SS, y Ra~ Soabies, ba~ería u ~u~o bestia, que tenía colgada 1ID& rata ju~o a 1011 pla~illna y le daba con oi.r~a aaiduidad, hasta que el ~ierDoanill&li~o s. oana6 '7 1. d1,o un lIOrdiaoo, contagiúdole 1& aarna (Rat Soabiea), ent'eraedac:l que lehiso ell~&!: Be rasoaDdo duran~e u ooDlliderabl. lapao d. ~i.lIpO. Con su «l~imo 41bua, "'!'h. Blaok Alb1llll", han delDOB~rado que siguen en la primera lfua d. 1aJ1'ev lave, aielldo el hico grupo de Xe. Wave, junto a Pil, que han hecho un ~ell& que ocupa ~oda una oara, aigne eviden~. de e%perimentaoi6n, que DO lIotis~i­

oaoi6n. Y por tín 11 e,.., 11 a loa Clash. Loa oua~ro individuolI, Paul Si_non, bajis~a, 'loop .. Headon, pegador, Joe Strummer, vos y gui~arra, y Miok Jonell, otro d. 1011 ga1~arras del ya mencionado LONDO. SS, madre del puDk iagl'a. Son 1011 d.oa pi ~a.rr... loa que oomponen la auqoría de ~ell&ll, t01'll&Jld.o UD t,:! de. que ya qusi .... para af Jagger-RiOhardll, Howe-J.nderllon, TurI'ler-Ponll, eto. heron de 1011 prillC'OlI en aaoar UD dilloo de p1lllk, titulado ailllPl ... nt. "!h. Claeh", oon "LoDdon'a BurniDg" 00., t .... s~.lar, ai ae ha d. delltacar alguDO. n disoo era UD derrooh. de pot.noia, de gaD&8 de &rII&1" broDOa, d. lIi.ceridad y sellOilles apabullant., seSlo superado por el "lleYer ailld. th. bollookll", d. t4-,.....ab.e-qui'n. Cuando 1011 otros grupo •• e d.batíaa en 1DI&

interaa orisi. d. identidad, plante&Ddoa. .i lIeguir o 110 lIegw!r en .1 oamino tu peligroso que, maohos sin clarae ouen~a, hab{aA tra.ado. Los Clae " ..... tan BU .egundo golpe aaelltro oon "The Battle ot Blit.en", diaoo ~ disouti-40, 7& qu 'si bien nc era .. lo, ae eaperaba III1IOho _a de loa Cluh. Elloa son los pri.eros en oubrir _ tupiclo v.lo .obro .ate 'lbUII. Pero ahí .. ac.! ba la hi.torial al priDOipio d.l 80, loa C1uh llaoSA "LoDdon Ca11iag", 'aD.

dob1. &lbua que ao veD416 a precio a.nci110, y quo ea la obra lII&estra de to-

,.

da la Bev Wavo, así 00110 el .. jor diaoo do1 80, superaado al "ZeJUl1'&tta .0DAatta" do loa PoliO., al "ALL Moa. oon" de 10.

, J8II, 7 a toelo lo que le pOJlC&ll por del ... te, bronca, rook ainteSnico, jasz-rook, .. am.ñeira-pWlk o lo que aea. "Loll4on Oa­lliDg" e. GEBIAL, ooño, OEllIAL. Hq pie­zas _ea~raa, oOIlO"LoDdon Calling", "Braad 110" Cadillac", "Jillllq Jas.", "Radie ou·t tai1", "SpaDillh Bo.bs", "'!'he guD.II ot Brirton" , "VroDg,. Boyo", "'!'he Card Chut", "POUl" Horaaen", "Stand b1' me", 7 UD eto. que ae podrfa prolongar hasta el total do la. piesa. del di.oo. Loe Cla.h ae patearon todoll loa USA, y eao so nota, vaya ai ae nota, las iat1uenciasaon -'ltip1ea, ~v?o 0110 DO •• &bioe para que el diaoo do los e1aah aiga aoll&D.Clo',.. brollOa 10Dd.ineue, al oontrari~, a_entan loa oteo"i'YO. oon que dispOA.A los Cluh, 7 le .s. al di.oo UZLa .nerda ;1ntin1~aa.nto. nperior a la de aater10res obru, 7 .'.i ... 'bar""

PLA NTA 8-1,7

Page 42: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

la deioa DO es pUDk, DO es algo bestialmente salvaje, que s6lo puedes oír oon tapones oera en los oídos, sino que es rock,n,roll, s6lo r,n,~, pero con toda la desesperaci6n del 80, con esa sangrante desesperaciÓn que Joe Strummer imprime a SU8 berridos, con ese agarrarse a lo «1timo que queda, con ese "cuidado chavales, distrutadlo todo 10 mejor que podAis, que es mQT posible que se os acabe el rollo en oualquier momento". Eno Y' mAs hacen de "London Callillg" un disoo que consigu16 hacerme llorar un día que estaba de vodka hasta las orejás, despotrioando de lo mal organizado que est' el anm­do (uno est' amargado por m6ltiples motiVOS), Y' oon una depresi6n bestial, ante lo cual opt' por agarrarme a "London Calling", poner el pl'stioo, y al llegar a "The Card CIlea.t", ponerme a llorar 001DO una magdalena. Lo repetí con "Rudie oan't tail".

Bueno, Y' ya estamos en el tltimo disoo de los Claah. Su despedida. Al enterarme de que se habían . separado, me oogi6 de nuevo un oabreo superpero­lítioo, pero qua le vamos a hacer. El d1soo en ouesti6n se llama "S&Ddin1s. tal", es triple, Y' se vende la precio senoillol. Es la primera vez en la hi~ toria que esto oourre, oon 10 que los sujetos te dan a entender que 10 8U1O es el rook'n'roll, no las pelas. Majo, ¿no? Para desoribir a "S&Ddinistal", ahí ya sí; me faltan las palabras. Si "London Calling" fue el mejor del 80, 'ste 10 es del 81, del· 70, del 60, Y' de todo 10 que te eohes a la cara •• ira, he oído machos disoos en mi vida, posiblemente m4s de mil, pero ohioo, te juro que "SaDdiD1stal" les da sopas oon ondas a todos ellos. De verdad, cha­val, el d1soo deja a "London Calliag" a la altura del bettn, vamos oomo si tuera UD& tontería, ,. despús de mi oomentario sobre Al, si DO lo has oído, te habris dado ouenta que DO es aooo de pavo, pero ah así, DO es aada, ABo­SOLUTAKENTE HADA al lado de "Sandinistal". Este es iDOendiario, letal, amar­gado, agarrarse a un olavo ardiendo, eDYiar al cuerno (Y' a otros sitios, pe­ro DO me dejan pODer marranadas en esta reVista) a todo dios, Y' de~aoharse a gusto oon quien se te ponga por delante. La verdad es que DO s, si algb día volverA a escuchar algdn otro disoo. ¿Para qul?, total, no V07 a eDOoa­trar nada mejor. EstoY' en el oonvencimiento total de que ademAs de ser el mejor disoo que ha sa11do desde el siglo IV antes de Cristo, ser' el mejor hasta la totalidad. de siglos venideros. Simplemente porque es insuperable. La verdad es que a mí me daa ganas de .• eterme en un ouarto osouro 7 pegarae un tiro por DO haber sabido hacer "The Magnitioient Seven", "Hitsville U.K.", "Ivan lleets G.I.Joe", "'!'he Leader", "Look here", "'!'he Sound ot TheS1nnertl", "Polioe on ., back", ~e equaliser", "'!'he Call up", "Washington bullets", eto.,eto.,eto •• li UD s610 título puede dejar de oonsiderarse oomo obra 8&e~ trae Esta gente me hu d&d.o un golpe bajo. ¿C6mo 'Voy a poder dedioartle a srd­sioo deapu6s de oír "SaDdinista!"?¿Para qd?· Los Clash han juntado ritmos tropioales oon ROCK, godspell oon bronca, jazz oon blues, 10 han juntado !O­DO. En tín, !Ya est' bien de perder tiempo oon vosotros, hombre! D~jadme en pas oon "Sandin1stal". Iros al ouerno, hombre, y lID me llolest6is .... Hala, adi6s, que os parta UD rayo.

PLANTA 8-42

"lfILLIAJI BRUJ'ORD" 21 Curso.

Page 43: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

Respostes als jocs matematics , •••.. I

l. La soluci6 a aquest problema la publioarem, .6s d.'esperfLl".J. al'pr&~l. a&Dero.· El aeu autor eaoara DO ~ 1 ~a ·te~.a arribar. i

2. Descomposant ea tactors primersd&~.

. ;

. \

&lideatmeat, 1 'o4ltim dia de mea DOm6s pot .lIer.~l 29, q1&e.con.spoD4rl i a J'ebrer d'un U7 de trasPb, Q,ue ... ~a.1a .. la Gu~rra.~.l.~l M.6.'. pot._s" 1916. La data del descubrimeat'a,. per tut, ~l 29 .de¡'e)JO.r ... 4. 1916 •. ¡ 101 DO pot ser ni la ~oDSitut en p8118 cie 1 'alabarda, ni. 1.. .I.ltat._de ... ¡ 1 'edat del capitl ea ~. Serl la quarta. pari del 8O .• "J"~.d.'.qp P"'~_., sat. eatre la mort del capitl i el ciescubrimeJlt de l ..... o~b'"_~ .... b .. '\1Jl ..... .

p~tit cllcul 101% 4 -_ 404', d'~a obt~ni. ~9i6~ ... 4(»4 .. _~5.l_~~ .. _ ..... __ .. !

La Ilei tat de l' edat del oapi tl DO. pot ser 7, que se~lja .:1.oDgi:~~ ... C!!.. . ,1 'alabarda en peu ~ Per tút,' ha deBer 11, ain~' ~ '" ~t ~e:1. ... o¡p..P~ t....... ' quan va morir devia S81' d -uü 22 &aya. .. ....: .;

. ..' . ." . .. . ...... : ..... .. · .. · .... --_··1 Si bo buque. en qu.lsevo1 llibre d "'hist&ria, .t.ro~ar~m i q~~ ~l.~i_~. C)f:Lplt tl ,. ea CJodotre7 de Bo1li 110n, q~ .bavi~ naaout IL. Kave ••.. el 1.490 •

CONCURS

Ja teai. el pri.er ~r del OOD­our.1 :In laner BarcOJUI (5' cvs, .,1" te! ric) .as eDrta per re.pona (priaer hclez tila, aecoa hdu 0011111D&)' ,

11 Rolt 'farraoh 21 J«ria .errer

12 Jeab Gom1e. 22 A1trecl Xo11 ..

que 's la ao111Ci6 correota. 1 en Vagua ja ena ha tet la caricatva del g1IaII784or, 1 '8 aq .... ta d 'aqu.! (¿el reconeun?).

La competici6 ha eatat .,lt 41t!ei1J teDie. milera de poata1a i la vui~eB& p1~ ta era tan plena que atobriem 1ID& fiaes­tra in~e. la Diagonal.

Oo. ~a sabea, aque." aa 1m c080ura ober-. a a1umnea 1 prore.aor. de 1& taoul­~at de t!aica. B1. aembre. de 1& redaooi6 de la revi.ta, e1s t .. l1iara, el. enealo., .'lli bauran d"'ab.teDireaoara que e • .orla de pan de pariiolpar-hi.

Be tnota de que eJUlevinn a quiu o! 1ebre. prote •• or. de 1& taoul "at 09l"!'4tllpo­nen e1a quatre retratl 'el oo.tat \re. .'a

. " i'-"'- o., ," '~~1

s. º-. ,~t . C»U1'~~.. '

Page 44: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori

t&cil, oomptat amb que eatan oaYadets a 0011 .6n en yeritat). Doneu lea yostrea soluciona en una postaleta a qualaevol s .. moe de la r-ltdaG, i6 i entre e1a milera de oartea que ena arribaran una al innocent en treurl una de ~adora.

El preaia una gran oarioatura de l·atortunat teta t .. b' de la ml del genial WageJUII.

PLA N TA 8 -1,1,

,-. ~.~ f~:\~\

- ... ~ . .,

··f··W.· .... \ ...... . ./:. " ··'~)I ~.

Page 45: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori
Page 46: · ii - diposit.ub.edudiposit.ub.edu › dspace › bitstream › 2445 › 8671 › 6 › planta8Num12.pdfoiona i tot el Sist... Solar 8IIb els aeus planetea i aat'l.lit.-, d~UD auditori