HERBLUBALIN

Dissenyador gràfic, tipògraf, fotògraf i publicista

Herb Lubalin

1918-1981

Nova York

Cooper Union School

Dissenyador gràficTipògrafFotògraf Publicista.

ITC Avant GardeITC Avant Garde GothicITC Lubalin GraphITC RondaITC Serif Gothic

7 medalles d’or de l’Art Directors Club

Nomenat Director d’Art de l’Any 1962 per la National Society of Art Directors

Dos honors de la Cooper Union School of Arts

Artista

Dates

Nacionalitat

Estudis

Art

Tipografies

PREMIS

BIOGRAFIA Herb Lubalin (1918-1981) va néixer a Nova York i va es- tudiar en la Cooper Union School i molt ràpid va co- mençar a treballar com a director creatiu en diverses agèn-cies per crear al 1964 el seu propi estudi. Va ser un dels fundadors de ITC, International Typeface Corpo- ration i director artístic de la revista Upper and Lower Casi, U&lc.Lubalin, un dels innovadors tipò-grafs americans, va rebutjar la filosofia funcionalista dels europeus en favor d’un estil eclèctic i exube-rant. La seva manipulació del tipus reflectia un desig de trencar amb la tradicio i explotar les possibilitats tipogràfiques dels nous sistemes de fotocomposició. Amb aquesta manifestació reafirma com és el seu objectiu: “El que jo faig no és realment tipografia, la qual cosa considero una manera essencial-ment mecànica de posar caràc-ters en una pàgina. És dissenyar amb lletres.” Lubalin pertany al co-

rrent denominat expressionisme ti-pogràfic, on la tipografia s’utilitzava d’una forma figu- rativa, per la qual cosa els tipus es convertien en objectes i viceversa.

Dissenyador gràfic, tipògraf, fotògraf i publicista

APORTACIONSHerb Lubalin com hem dit ante-riorment era un innova- dor en el món de la tipografia, ja que algunes de les tipografies que s’utilitzen actualment son creades per ell. L’exemple més important en la seva carrera com a crea- dor d’abecedaris, es la tipografia Avant Garde, creada al 1970 juntament amb Toni DiSpigna.Avant Garde (del francès, terme militar que denomina a la primera línia) és, en certa manera, una reavaluació de la Futura en la línia d’un tipus de pal capaç de suportar la composició atapeïda i les peculiars lligadures de la qual semblen mancar de sentit al mar-ge de la revista creada per Luba-lin. És una tipografia geomètrica, formada per cercles i línies rectes. Una de les seves característiques és que posseeix una altura de la X bastant gran així com un extens joc de lligadures dissenyades per

Lubalin i kerning negatiu. Tant la seva forta atracció visual com la seva claredat de lectura i la seva flexibilitat formal, entre altres carac-terístiques, la va convertir en una de les tipografies més utilitzada en la dècada dels setanta en el món de la publicitat. Finalment, va ser comercialitzada per ITC.

Tipografia geomètrica, formada per cercles i línies rectes. Posseeix una altura de la X bastant gran i extens joc de lligadures i kerning negatiu. La seva forta atracció visual, claredat i flexibilitat formal, entre altres ca-racterístiques, la va convertir en una de les més utilitzades en la dècada dels 70.

Una altre de les seves grans apor-tacions al món del disseny gràfic va ser apartir de la fundació de la ITC, International Typeface Corpo-ration, juntament amb Aaron Burns i Ed Rondthaler de Photo Lettering Inc. per comercialitzar nous dis-senys de tipus i versions d’alfabets clàssics per a fotocomposició.La necessitat de dignificar la professió de dissenyador de tipos i la creació d’un suport legal per recolzar el seu treball creatiu està en l’origen de la creació de la ITC. Al principi van ser els tipos creades per Lubalin i Burns els que van començar a difondre’s però aviat es van dis- tribuir dissenys d’altres dissenyadors. “Els drets d’autor

es pagarien per l’ús de l tipus, de manera que l’èxit del disseny beneficiaria directament al seu creador”. Era un intent de frenar la pirateria informàtica que, en totes les èpoques a afectat al món de la tipografia però que es veia agreu-jat per la facilitat de duplicar els ori-ginals fotogràfics. ITC va llançar en 1971 una selecció de fonts entre les quals destacava Avant Garde de Herb Lubalin i Toni DiSpigna. Després va aparèixer Souvenir, un redisseny de l’obra d’Ed Benguiat, sobre una tipo de finals del XIX de la ATF. Souvenir era una família completa de tipo amb rematada que incorporava un gran nombre

Els drets d’autor es pagarien per l’ús de les tipografies, de manera que l’èxit del disseny beneficiaria directament al seu creador.

La, sovint, absència de contingut va reforçar el seu aspecte superficial i la concepció del text seguit com un element compositiu essencialment decoratiu.

de variants.Per a la difusió de les seves fonts així com per a la discussió d’idees sobre tipografia, ITC va crear un butlletí, la revista Upper & lower case, U&lc, que el seu primer va aparèixer en 1973 i que en l’actualitat pot aconseguir un milió de clients a tot el món. Upper & lower casi va comptar amb Luba-lin com a primer director d’art i va mostrar el seu gust pel disseny en-durit i la composició atapeïda. La, sovint, absència de contingut va reforçar el seu aspecte superficial i la concepció del text seguit com un element compositiu essencial-ment decoratiu.En el primer nombre de la publi-cació s’al·ludia al problema del pi-ratejo de fonts. Rondthaler escrivia que “la fotografia ha estat la salva-ció tecnològica del negoci de la composició tipogràfica, però quan s’utilitza sense ètica, no fa sinó robar al dissenyador tipogràfic els seus mitjans de vida. I encara pot fer alguna cosa encara pitjor que això. Actualment està amenaçant amb sumir en el caos al braç creatiu de la indústria”. Rondthaler demanava als dissenyadors que boicotegessin als subministradors que no respectessin els normes de patents que era la principal causa d’aquesta situació. L’impuls de ITC va aconseguir que es pensés en

algun tipus de normativa per pre-servar aquests drets. ITC es va con- vertir en la companyia dominant del disseny de tipos i va aconse-guir situar-se en el mercat, només per la força de la seva dimensió i la seva capacitat per arribar als últims racons. Sobre la seva situa-ció als Estats Units, s’escribia que ITC va tenir un gran impacte en aquest país, perquè era un negoci nacional. Va vendre a tots els petits subministradors, però va destruir els tipos Garamond i Bookman. Potser, la política de redisseny de l’ITC era excessivament revisionista. En el cas de la ITC Garamond de 1975, era un intent de millorar la seva lle- gibilitat, es va augmentar molt l’ull de la lletra i es va distorsionar per complet l’esperit de la lletra origi-nal, comparant amb altres produc-tes de l’època com la Garamond que va crear Gunter Gerhard Lange al 1972 per Berthold.

The next war. Aquest cartell el trobem durant l’época del manifest anitmilitarista a l’any 1972. Tant el text com el disseny va ser creat per Lubalin, per una exposició de l’AIGA anomenada “Survival”. El fons negre i els insectes caminant sobre el ròtul transmeten una dramàti-

ca sensació de mort i angustia. S’utilitza l’Avant Garde amb versió bold donant molta potència a la frase. Podriem dir que tant el kerning, com el tracking i l’interlineat estan molt junts ajudant la sensació de força. Una anècdota sobre el cartell, es que es van tenir que congelar els insectes per poderlos colocar en ordre.

aBCDEFG... Aquest cartell, dissenyat a l’any 1979, està format per les 26 lletres del abecedari en Avant Garde Gothic, apart de ser dissenyat per Herb Lubalin, Tom Carnase també va par-ticipar. Podriem dir que aquest element format per l’abecedari

al centre del cartell, es molt de l’estil de Lub- alin a l’hora de colocar i so-lapar les formes de les lletres. Va ser un encàrreg de la Type Directors Club (NY), com a il·lustració per un escrit de Lubalin al “Typography 1: The An-nual of the Type Directors Club”.

LET’S TALK TYPE, LET TYPE TALK. Aquest cartell reatlitzat a l’any 1959, es tracta de un anunci a en un diari anunciant i promocionant la agèn- cia de publicitat Sudler & Hennessey, on Herb Lubalin treba-llava durant aquesta etapa. Centrat al mig del cartell, dins d’un fons

en blanc, hi trobem la frase “let’s talk type, let type talk” amb un let- tering de John Pistilli. Aquesta obra es considera el seu punt de partida en la tipografia.

aVANT GARDE. Ara analitzarem el famós logotip de la revista Avant Gar- de, que te el mateix nom que la tipografia dissen-yada per Lubalin, apart es utilitzada. Com totes les compo- si-cions de Lubalin, algunes lletres estan intercalades entre elles

o es solapen, una qualitat que aquí trobem present, apartir de les lliga-dures i del poc kerning entre caràcters. Veiem com “AVA” queda totalment quadrat, mentres que el “NT” formen una lligadura. També resul- ta molt interessant la “GA” on s’intercalen.

MOTHER & CHILD. Dissenyat l’any 1965, es tracta d’un dels lo-gotips més representatius mai creats, per a la revista “Mother & Child” que finalment no va arribar mai a publicar-se. Es ca-racteritza per la seva senzillesa. El resultat parla per si sol. Dins

la “O” trobem l’ ”&” forman la forma del fe- tus dins el ventre de la mare. Un gran exemple de com Lubalin jugava amb el significat de la tipografia i no eren simples caràcters funcionals.

SEASONS GREETINGS ‘72. Es tracta d’un 72 creat per una targeta de felicitació de Nadal i any nou de l’estudi Lubalin, Burns &Co. Com podem comprobar el 7 i el 2 tenen la mateixa forma única-ment que estan invertits. El canvi de traç i les cor- ves formen part

de l’estuctura dels números.

PETER PIPER PICKED. Cartell dissenyat a l’any 1965, utilitzant la tipo-grafia Da- vida Bold, creada per Louis Minott. Aquesta tipografia va ser molt important als anys 70’s al UK. De estil neo- victorià recorda la nostàlgia d’aquella época. L’element principal es un “P” i un sím-

bol interrogant “?”. Hi trobem l’us de 4 tintes, el negre, un vermell, un taronja i un ta- ronja més apagat. Aquest cartell, va ser encarregat per l’agència VGC a Herb Lubalin.