otmNa 187 - 5 SETEMBRE 1.986 REVISTA QUINZENAL

Pintada popular de murals al passeig loan!-»• • t fi

Pintada popular de murals al passeig loanMas. Subvencionada per la Direcció General de Joventut del

GOVERN BALEAR

Durant la pintada popular de muralsVista general dels murals

Sant Joan 2 -.158

Revista SANT JOANNe 187 - 5 de setembre de 1.986Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Pirncesa, 2¿+Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

DIRECTOR ; Carles Costa SaiomREDACTOR EN CAP; Jaume Bonet CompanyEQUIP DE REDACCIÓ;Toni Bauçà MatasFranciscà BarcelóJosep Gayà Rotger

COL·LABORADORS:Miquel Florit HuguetJoan Jaume NigorraAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauBenigno Company PérezLluis PomarP.J. Ameiigual BestardTomeu nulet Ramis ,Miquel Mulet Coll

NOTA;Els arricies publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió deis propisautors.

S U M A R I

Concurs de gloses

Festes Patronals

Èxit de participació

De per la vila

Acampada - 86

Un assassinat a S'Hostalet

Pòrtolt Olles... i pebres

Nuestros pecados

MATRIMONI

El dia 5 ael passat mes de maig es varencasar Antoni Font Antich i Antònia BonetAntich. Ennorabona

_ FESTES DE SANT MIQUEL - CALONGEV CONCURS DE GLOSES

BASES:Tema; "FLORA I FAUNA DE MALLORCA".{Ela glusats tendrán relació amb els ar-bres o plantes, o animals de la nostra -Illa).Podran participar-hi tots els glosadorsque ho desitgin, sense distinció' d'edatni sexe.L'extenció mínima serà de vuitanta versosescrits en la nostra llengua.Els glosats han de ser originals, nopoden haver estat premiats a altrescertàmens.cJs glosats seran enviats a la Comissióde resues ue Calonge abans del dia Ifide setembre.¿Is ureualxs es presentaxan per oupiicati escrits a màquina.uls giocato aniran acompanyats u'uusoure que conten^ui nota amu el nom,llinatges, aareça i telèfon de l'autor.Kls glosadors que vulguin conservarl'anonimat, laran constar un lema quees repetirà damunt el sobre esmentat,al Jurat seia anomenat per la Comissióde restes i el seu veredicte serà inapel.lable.r-1 vereuicte del Jurat es lara public enel decurs de les Festes de Sant Miquel,així com també 1'entrega del premis.La participació en aquest concurs, piesu-posa l'aceptació d'aquestes bases.Premis;Primei premi lO.OOOFls i objecte conmemoraSegon premi 5.000PS "Segon premi (autors locals) S.OOOPls "

3 - 159 Aquest poble

Testes PatronalsEl pasado dia 30, el Presidente de

ia Comunidad Balear, Sr. Gabriel Cañellasefectuo una visita a nuestra villa,para presidir el acto de presentación deia Vil Memoiia nunxcipal y duranue e¿cual nuestro alcalde Juan Barceló Matas,anuncio su decisión de dejar la alcaldia,después de diez años de presidir elConsistorio.

Presento esta publicación anual delAyuntamiento, el alcalde, explicandoel motivo y la información de la misma,para después sorprender a todos consu decisión de renuncia al cargo, argumeritando motivos familiares que le dificul-tan su entrega al servicio del pueblo.Decisión que no ha sido bien acogida,pues puede denotar una crisis o problemasinternos que al parecer no existen,toda vez que la gestión puede considerar-se buena, a tenor de las obras realizadasy de las que se están realizando, ademásde existir un proyecto de un local parala 3a Edad, en el cual ha trabajadocon entusiasmo y es una vieja aspiracióndel Sr. Barceló. Luego en su parlamentoel Sr. Cañellas, mostró su estrañezapor la decisión del alcalde, recordósu primera visita y ofreció su colabora-ción diciendo que los proyectos de lavilla serían bien acogidos en la Comuni-dad Autónoma.

La Memoria Municipal, que ha sidorepartida a todos los vecinos es unapublicación digna en la que despuésde una salutación del alcalde y primerteniente de alcalde, expone acuerdos,planos, realizaciones, proyectos, presu-puestos y situación económica de unaño de labor municipal.

OTROS ACTOS DE LAS FIESTAS PATRONALES.Las fiestas patronales celebradas du-rante los días del 28 al 31 de agostohan sido participadas en todos sus actos.La "Revetla", estuvo amenizada por laBanda de Música de Manacor que nos ofre-ció un selecto concierto. Los fuegosde artificio superaron en vistosidada los de estos últimos años.

La misa concelebrada por los religio-sos sanjuanenses, presidida por nuestrasautoridades y con la interpretacióndel "ball de 1'Oferta" fue una buenacelebración en honor de nuestro Patrón.

La representación de la obra "El

tió de l'Havana", del galardonado Tousy Maroto, a cargo de un grupo de aficio-nados de la localidad fue una novedadacertada dentro de nuestros festejos.La feliz interpretación fue muy aplaudiday tendrá que ser nuevamente representadael próximo domingo. También fue novedadla pintada de murales en el Paseig JoanMas, donde mas de treinta participantesniños y jóvenes demostraron sus buenascualidades pictóricas.

Como siempre el desfiles de "xeremies,dimonis i capsgrossos" puso animaciónen las calles. También animadas resulta-ron las veladas de "Musica i Ball" yla de gimnasia rítmica con la que finali-zaron las fiestas.

Los deportes en las Fiestas. En laparte deportivahubo: motociclismo, balon-cesto, voleibol, futbol con la victoriadel Sant Joan frente al Barracar, diadade ciclismo y carreras pedestres.

LOS DEPORTES,EN LAS FIESTAS

Motociclismo.-También este año hubo pruebas de

habilidad y Gimkama motociclista enla calle Mayor, venció Gabriel Jaumecon un margen de cuatro segundos sobreRafael Nigorra.

Diada ciclista.-Este año por vez primera hubo una

diada completa de ciclismo. Las pruebasempezaron a las 10'30 con una carreradenominada de sociales, con un circuitopor las poblaciones vecinas. El vencedorfue Antonio Giménez y el primer localclasificado fue Jaime Jaume y a continua-ción Antonio Matas. Durante el recorridohubo diferentes pruebas para niños yjóvenes de la localidad en el circuitourbano acostumbrado.

Por la tarde y en el circuito urbanohubo pruebas para cadetes, juvenilesy aficionados, finalizando la últimaprueba a las 20 horas.En Cadetes venció: Francisco FemeniasEn Juveniles venció: Antonio PorrasEn Aficionados venció: José Juan.

Carreras pedestres.-Como colofón de las carreres de "Joies"

se disputó una interesante prueba atléti-ca a la distancia de 2000mts. Cada unade las diferentes categorias aumentó

Agues! pobleen unos metros la distancia, al finalse impuso Catalina Karmany seguida deAntonio Oliver.

Futbol.-El C.D. Sant Joan se enfrentó al

D.D. Barracar primero en partido deJuveniles, venciendo los visitantespor 0-1 y luego en equipos de 3a Regionalen estos últimos el triunfo fue parael Sant Joan por 1-0, gol de buena factu-ra conseguido por Munar en un partidoentretenido que demostró que los localespueden tener equipo para afrontar conentusiasmo la temporada.

Plantilla del C.D. Sant JJban (Juvenils)

Juan Jaume

VOLEIBOL

Con motivo de las Fiesta Patronalesde Sant Joan, el viernes 29 por la tardetuvo lugar en el polideportivo de laplaza de la Constitución un partidode voleibol que enfrentó a los equiposdel Sant Joan y del Pollensa en categoriaGadete.

El partido no fue emocionante comoesperaba el público asistente ya queel Pollensa no presentaba dificultadalguna para el Sant Joan, a pesar deque este no se encontraba en su mejorforma ya que durante estos tres mesesde verano ha estado de vacaciones descan-sando de la agitada temporada pero estono le impidió el claro 3-0 que se consi-guió, con los siguientes parciales 15-715-10, 15-11. Por ahora no se esperanmés partidos de voleibol hasta que empie-ce la liga que més adelante les manten-dremos informados.

Tirada de palomos.-Se celebró una tirada de palomos,

la cual reunió a unos noventa participan-tes en el campo de tiro de Maià. Laprueba era valedera para el Campeonatode Mallorca. Al finalai se entregaronios uroieos a los vencedores.

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

La Secció Juvenil del Centre Culturalde Sant Joan, ha organitzat diferentsactes durant les Festes Patronals, elsquals han estat molt participats.

El divendres rengué lloc ai PasseigJoan Mas la pintada de murals, a onni prengueren parc una trentena ae jovesi que pintaren un total de 10 murals.

La pintada esuava patrocinada perl'Ajuntament de Sant Joan i subvencionadaper la Direcció General de Joventutdel Govern Balear.

Per la nit del mateix, dia tenguélloc a l'escola vella la representacióde I1obre teatral de J.M. Tous i Maroto,El i ió ue 1 Havana", r ou interpretadapel mateix grup de joves i ia il·lumina-ció estava subvencionada per la D.G.de Joventut de la Conselleria de Cultura.

El dissabte s'organitzaren jocs ala piscina de la "Torre de s'aigua",hi participaren mes .de 60 joves i ninsen 7 proves diferents.

Voldríem destacar la forta participa-ció a aquestes activitats i a tots elsactes de les festes d'aquest any. Aquestaafirmació es compartida pels organitza-dors, amb els quals tenguerem l'ocasióde fer una xerrada, una vegada acabatstots els actes.

Molts anys.

5 - 161 Pc per la vilaCASCO URBANO

Contrariamente a lo aparecido diaspasados en un matutino isleño, SantJoan tiene debidamente aprobado el planode delimitación del casco urbano, segúnacuerdo de la Comisión Provincial deUrbanismo de Baleares del 8-11-85, comoqueda, demostrado en las páginas de laMemoria Municipal.

OBRES

iJurant el mes d agost íes obres duitesa terme ai nostre poole per entitatsoricials, Consell insular i Ajuntament,es pot air que nan estat nombroses:ü'ha aixamplaL el carrer £>ur a la parta on està pensat construir l'edificiper ia 3- Edat. fel mateix motiu s hanobert paru deis carrers nolinos i RamónLlull.

Una oora molt important ha estatla construcció de ia paret al carrerd'entrada al camp de futbol. Una paretde formigó que a més d aguantar el terra-pie, na donat uns sia metres d'aixampiadametres que s'nan aprofitat per construirla caseta pel bar i servicis.

Han estat asfaltats eis camins d Hort£lla i del rafai Aixat, la prolongaciódel carrer Major a la part de la farineralins dait ei turo del Raveilar.

La tan disitjada1 obra ai pont delMolí d'aigua, ja ha estat realitzadaper la urigada d'obres del C.I.n. Esperamque ja no hi haurà mes accidents a aquestpunt negre de la carretera de Sant Joana Vilafranca.

\

FI DE CARRERA

üempre mos es giat uonar la notíciade que un estudiant santjoaner ha arribatal.fj-naj. dexs Seus estudia i ha obtingutun titul università!i.

L·n ei present any, que sapiguem,son uos íes estudiants que han ariibata aquesta meta:Maria Victòria Bauçà Mestre (filla deAntoni Escolar) llicenciada en PedagogiaTerapèutica.Catalina Truyols Fluxá (Tinons de SonGual), llicenciada en Medicina.

Enhoiabuna a toues aues i a íes sevesFamílies. Endavant i a fer feina ambil·lusió.

DELEGAT A MONTUIRI

Ei nostre amic Guiliem noria jaume,que tou Regidoi de i'Ajuni_ament ue SantJoan, fa uns anys passa a viure a Porre-res com a t/elegau de ia Caixa de Balears"Sa Nostra", ha eatau designat Delegatde la nova ofxcina de "Sa Nostra" aMontuiri.

Paret de Son Juny

CURSET DE NATACIÓ

Un curset de natació s'ha duit aterme des del dia 15 de juliol al 15d'agost, organitzat per la Mancomunitatd'Es Pla; els santjoaners anaren a lapiscina de Lloret dues hores diàries,5 dies per setmana i pagaren 500fts cadaun com inscripció i transport.

AVIS URGENT A TOTS ELS QUI PAGUENELS CUPONS

Estant previst que per el properany 1.987 els CUPONS que ara se paguena la Cambra Agrària, siguin sustituitsper bulletins mensuals de cotització,per ingressar o pagar a qualsevol banco caixa, es necessari que tots els quepaguen actualment els cupons o siguinafiliats a la Mutualitat Agrària, passinper l'oficina de la Cambra Agrària abansuel uia 2^ de setembre, nan ue presentarel Document Nacional d'Identitat.

iot això interessa mult als afixiaus,ja que han de cumplimentar una fitxa,que les gaianuit^i ei reure els nousbulletins per pagar l'any que vé, itambé rebre tota l'informació necessària.

Miquel Florit HuguetSecretari de la CambraAgrària Lucal

De per la vila 6 ,- 162

BARTOMEU VAQUER A SINEU

L'amic ïolu Vaquet, fins fa uns quan«dies Delegat ue la Caxxa ue Pensxonsa Sant joan, mus démena xa publxcaciúde une» reuxea de uespedxda, diiigxdesa tots ela sautjoaners, devanu l'xmpusi-bilitat de despedir-se personalmentae tuts els <_oncgULS i amics, ni quef eira amb mol L de gusc,' ima vegaua esja a Sineu, el seu nou lloc de feina.

uaruomeu Vaquer Ferrer, Toxo" pertothom, va néixer a Felanitx el 29 d'a-gost de 1.954.

Estudià a la Universitat de Deusto(Bilbao) a on es llicencià en CiènciesEconòmiques . i Empresarials. Ingresaa ILa Caixa el 1-3-79, sent el seu primertreball a l'oficina Principal de Palma.

Vingué a Sant Joan com a Delegatde La Caixa, quan s'inaugurà l'oficinael 26-3-84.Sense encrai a valoiar xa seva actuacxó

processional, interessa remarcar elsuport que aquesta entitat i l'amicTolo, han donat a la cultura i l'esportdintre el nostre poble. Recordam lesDiades Culturals dels anys 1984, 85i 86, de les que guarden molt bon recordtots el que hi assistiren; el concertde piano que es donà el vespre del dia26 d'agost de 1.984 a la clasta delSantuari de Consolació, a càrrec delpianista Antoni Pizà. La presentacióla va fer el jove Delegat de La CaixaBartomeu Vaquer, sent les seves paraules(que aquesta revista publicà) encaraavui recordades per molts dels assistents.

Adéu Tolo.

ACAMPADA 1.986

Mallorca, per desgràcia, ha soferten els darrers anys continus atacs contrala seva riquesa natural i el seu paisatgeTenim molts de llocs on les construccionsindiscriminades de xalets, hotels iapartaments fa que haguem de consideraramb més apreci els llocs on encara restaintacta i sencera la grandesa i la belle-sa que una natura respectada ens potdonar: és aquest el cas d'aquesta zonad'Artà, on cada any feira l'acampada.Aqui tenim...pins i mates, camamilla,càrrix, roques i algues a voler, ovellesi alguna cabra a lloura...

Per aquest motiu el grup de ballde Sant Joan, seguint la costum iniciadafa quatre anys, venim a Sa Duaia perdisfrutar al llarg de deu dies delsaventatges que ens proporciona podergaudir del contacte tan íntim amb lanatura.

Més de trenta atlots i nines, i unadotzena llarga de majors, fórem aquestany els que disfrutarem de les cristali-nes aigües de les platges de Cala Tortai Cala Estreta. L,'embient que reina durantl'estada fou extraordinari i la partici-pació a les diferents activitats i jocs,així com a les feines que diàriamentes tenien que fer, foren duites a termepels grups i torns que s'organitzaren.

Ara ens queda fei molta feina i recu-perar energies pel pròxim any.

J B*í*

f -*f

A la platge de Cala Torta Moment de la celebració de la missa

7 - 163 D'aquell tempsUN ASSASINAT A S'HOSTALET

Son les quatie del mati. EnToni ja fa una estuna que no dorm.Està despert.

-n'aixecarI i aniié a matarun coni.

D'aquí a una nora el sol comença-rà a sorLÍr per uanera les muntanyeade So'Na Moixa.

Es vespre abans, havia pujatdamunt es puig des Zero, amb so missatgei es porqueret, per escoltar es canonsi veure el fuc. Des notícies que arribendel Port de Manacor són confuses ialarmants.

Es dia abans varen passar moltsde camions carregats de soldats i mili-cians.

En Toni s'ha acabat de posarses espai deiiyet. de roda d'auto queva deixar defora de la cambra perquèno fessin olor de peus i suor durantla nit.

Sent un tir, dos, tres. Trestirs molt seguits, secs.

-Això ¿s aprop!-, pensa En ioni,acabant-se de fermar les espardenyes.

-Crec que ha estat devers sacosta d'Hortella. I això no són tirsd'escopeta. Això són tirs de fusell0 de pistola..- Ell coneix els tirsd'escopeta com a caçador.

-Hauran mort qualcú, es feixistes ?Deu ser qualcú de per aqui? No potser que sigui de per aquí. Ningú nose posa en res. És ver que tots sónrepublicans o d'esquerres.- I el seupensament recorre els llocs de veinats:Hortella, Cugulutx, Son Deixotta, CanBon Jesús... -No, no pot ser ningúde per aqui. Són bona gent, no teneninimics que jo sàpiga...

-Hi aniré. Per dins la garriga,arribaré a la costa d'Hortella. Nome veuran. I si fos un santjoaner?1 si fos uiV veinat? Tene de sebre queés ell i qui són els que l'han mort.

Comença a ciarajai el uia. L'aubaés vermeia, com a tenyida de sang.

En Toni pren costa a través,per dins la garriga, cap a la costad'Hortella, caminant amb certa precaució,un poc separat de la carretera.

Afina un cotxe aturat, devorael garrover gros. S'hi acosta d'amagat,d'amagat, sense fer renou. Sent lesconverses i les rialles d'un grapatd'homes.

A l'endret del garrover grosles mates són grosses i espesses. S'hiacosta més.

Lo que veu el deixa astorat.Un home jove està tombat dins

la cuneta, Duu la camia blanca. Noli veu la cara. Té un presentiment.

-Prova d'aixecar-te ara -diuun dels feixistes, pegant una coçaal cos sense vida.

-Mem si te n'aniràs -li diuun altre, i empeny aquell cadàver encaracalent, amb so peu.

En Toni té un presentiment.No li veu la cara, però aquell cos,aquella camisa, li pareixen la d'unveinat, li pareixen de...

-Oh Déu meu, quina desgràcia!Oh pobre mare seva!

El cos empès pel peu del feixista,dóna mitja volta. Damunt la camisablanca hi ha tres taques fosques, gros-ses com la mà. Tres tirs al pit, totstres mortals.

En Toni s'hi acosta més. Jafa claror.

-Oh, no és En... Gràcies, Déu meu!En Toni ira les cares dels assa-

sins. No les coneix. No són homes deSant Joan. Qui sap d'on són, tant elmort com els seus botxins?

Dins la seva engúnia, En Tonise n'alegra de no conèixer ni uns nil'altre. Menos mal que no són santjoaners!

• • •

La noticia arriba prest a SantJoan i a Vilafranca.

Hi arribaren dues cotxades defeixistes en cotxes requisats, comsi arribassin a un ball.

Els assassins ja feia estonaque havien fuit.

El mort no podia quedar assullà,dins la cuneta, davall el garrovergros.

Un carro que venia de la partde la costa d'Hotella, la bistia s'haviafet por, no volgué passar, abans queel carreter afinas aquell bulto, unhome jove, amb una camisa blanca, ambtres taques negres com el call de lamà al pit. La bistia adressa les orellesi girà en redó.

-El mort no pot quedar assuquí.El davallaren per avall cap

al sementer de les figueres albacors.Això està a més de cent passes de lacarretera i està enfora de les cases

D'aquell temps 8 - 164

de s'Hostalet. Dins la garriga hi hafeixos de llenya taiada, llenya seca.

Noltros el cremarem. Noltrosno en tenim sa culpa de que uns altresl'hagin mort. Diuen que el mort i elsque l'han duit són d'Algaida. Que eraun algaidí que fugia en bicicleta ianava a unir-se als rotjos que haviendesembercat al Port de Manacor.

Era ver? No, En Toni va veureel mort, va veure els seus assassins,pera no va veure cap bicicleta.

-No cerquem res més. L'han deixataquí i mos poden donar la culpa deque l'hem mort els de Sant Joan. L'hemde cremar com més prêts millor.

Arrossegaren el cadàver, fermant-li una corda, estirant-lo pels peus,fins baix de les figueres albacors,casi ran de la síquia que baixa deSon Deixotta.

Els dos més agossarats l'estirerende les cames. Els altres -eren duescotxades- davallaren llenya, moltallenya, perquè sa carn humana és malade cremar i no de quedar senya de res.Això no s'ha de sebre. Encara que nosom noltros que tenim la culpa. Nos'ha de sebre. Molta llenya i moltde foc.

-Duis unes pedres per pitjarsa llenya!

-Qui era? No ho sabem. Deviaser esquerrà, deien que era algaidí.Que no, que no era esquerrà, que nose posava en res, però era un poc fame-

. lier i li anava bé això de les dones;que era jove i molt ben plantat. Moltbona persona, però s'ho ha cercat,baldament no fos de dretes ni d'esquerres

Arriba un altre cotxe. Ja justqueda un caramull gros de cendra. Undels que han arribat veu un bulto negre:deu ésser el cap, el cap no s'ha cremat.Mal li surti el cervell! Pega una coçarorua a aquell uuluo redó i negre.Ai! No és el cap, és una pedra. Ai!Ai! -gemega-. Tots els altres rieun,riuen, riuen fort.

• • •

La mare, l'esposa, la germana,la família, no sabran mai el lloc exacted'aquesta tomba. Perquè no existeixuna tomba. En el sementer de les figue-res albacors de s'Hostalet, a on s'hifan blat, ordi i faves, un any unacosa i un any s'altre, segons lo quetoca.

Les aigües del setembre escampa-ren molta cendra i rentaren les pedres.

En Tomeu, es pareier major,que no va mai a missa, que diu quees capellans prediquen lo que no creuen,va traginai cap a la paí et amitgera,una a una, aquelles pedres. Un parenos-tro per cada pedra, tal volta dos pare-nostros. Del caramull de cendra escampa-da a la paret, de la paret an es care-mull de cendra.

En Tomeu pega fort amb les corret-jades; no comprèn perquè les mulesvolten en aquell caramull de cendra.No volen trepitjar aquell caramullde cendra.

I En Tomeu, el pareier majorde s'Hostalet, que no va mai a missa,cada any quan llaura el sementer deles figueres albacors, cada any resaun parenostre per aquell desconegut;cada any quan s'obrin el solcs, lopareix que la terra, fresca que treul'arada amb rodes, li pareix vermeia,tenyida de sang. I el dia que llauraaquell sementer no té ganes de dinarel migdia, ni de sopar el vespre.

En Toni, quan sent un tir dinsla garriga de s'Hostalet, encara recordaamb una gropada d'angúnia aquella demati-nada dels mes d'agost de l'any 36.

Així m'ho contà mon pare, alcel sia.

MIQUEL FLORIT HUGUET

Des de Sa Duaia (Artà) dedicat a M. Pinoamb l'afecte que tenim tots per aquestaguapa joveneta.

9 - 165

COMUNIDAD AUTONOMA DE LASISLAS BALEARES

ro^TOL:_OLLK_._._.__I__PEra_ES

ül meu poble ha estat anomenatdes 4e sempre per la ceràmica, especial-ment les olles. Tothom sap que a Pòrtolfan olles, greixoneres i cossiols.

Però ja són menys els qui sabenque al poble de les olles hi haviafins no fa molts d'anys un bon grepatde famílies que se dedicaven a l'elabo-ració de pebre, pebre bort i coentper fer sobrassada i bones llengonissesquan arribava el temps de matances.

Enrera quedava la collita deles messes i el rodolar rítmic delscarretons damunt les eres. A finalsde juliol començava el pagès a batreametles i ja amb la Mare de Déu d'Agostarribaven a Pòrtol els camions carregatsde pebres vermells, menuts els dolços,què servirien per a fer el pebre bort,i llargs i prims els coents. Era elvespre tard o el damati ben prest,abans de sortir el sol, quan se presen-taven carregats els camions del Plade Sant Jordi i Casablanca i, finsi tot, de Muro. Era aquest l'inicid'un procés d'elaboració del pebrerudimentari i primitiu, quasi arcaici eminentment artesà: només ems elspebres i les mans.

Les saquetes de pebres que havienduit els camions se repartien en carrosper les cases i s'abocaven dins lacarrera o dins la mateixa casa. Lesmadones enfilaven l'agulla saqueraamb fil d'empalomar i passaven gairebétot el dia enfila que enfila per tald'acabar la muntanya de pebres quetenien al seu costat. A aquesta feinad'enfilar .també hi participaven ninsi nines, majors i vells, i a l'horabaixatorna a enganxar els muls i hala, venga!a penjar els enfilolls per les façanesde les cases -cada un tenia una llargà-ria d'uns quatre metres en doble ipesava devers deu quilos-... I el poblese vestia de festa amb tantes casesd'un vermell rabiós, com si posassincara d'empegueides quan un turistaperdut les treia fotografies.

Els pebres prenien el sol penjatsa les façanes de les cases o estesosdamunt reixetes al manco una setmana.

ESTAMPES POPULARS

PREMSA FORANA

Així començaven a perdre l'aigua. Peròno era suficient, i més que a partirdel setembre començava a caure qualquebrusca i l'aigua els era mortal perquèels podria. Per això i per aconseguirque els pebres es rostissin calia enfor-nar-los. La imatge de l'home, en altels braços estirats, ajupit el capi quasi completament cubert d'enfilollsde pebres, semblava un Crist clavatque caminas, tot tacat d'un vermellcom de sang i de brutor. Era l'operacióde despenjar els enfilolls, prèviaa la d'enfornar.

Els forns eren alts i teniencabuda per a dos sostres a més de laplanta baixa. Els dos sostres superiorsestaven poblats de perllongues plenesde tatxes suficientment separades perpermetre el pas de la calor fins adalt de tot. En aquests sostres hipenjaven els anfilolls, i per aquesttreball feia falta un home a dalt detot, un altre enmig i un que portasels enfilolls, a més del qui serviades del carro a la porta del forn.La part baixa del forn s'omplia tambéd'enfilolls o de reixetes que se col·lo-caven en uns suports amb rails de fusta.La calentor pujava per unes tuberiesque darrerament eren d'uralita peròque antigament foren de ferro.

Al cap de vuit dies arribavena la part més dura del procés. Es treienles reixetes i es despenjaven els enfi-lolls per picar-los, estesos en terraamb unes maces llargues que se podienemprar estant drets. La picada duravatot el dia i els pebres quedaven capo-lats a cop de maça. Especialment interes-sant era picar el pebre coent. Caliaposar-se un mocador davant el nas coma mascareta i picar-lo dins senallesper tal d'evitar que s'esparguís ambel vent i pegas els ulls.

Tot el pebre picat se porgavaamb garbells per a decantar tots elscapolls de la llavor i la molsa. Desprésse porgava encara una altra vegadaper a llevar la polsina del pebre, ambun sedàs.

A la fi, una vegada picada iporgada tota la fornada, les llavorsi la molsa capolades passaven al molí

per a convertir-se en pebre bord icoent tal com el coneixem quan el posama les sobrassades. El pebre cortiaper la canaleta convertit en un productebastant pesat i finíssim de color ver-mell. Però encara faltava la darrerafase en aquest procés llarguíssim.El pebre ja mòlt s'havia de cendreamb uns sedaços molt fins per tal d'eli-minar qualsevol busca que no fos pebre.

Arribam així al final d'aquestprocés artesà de producció del pebre.Ja estava a ' punt de comercialitzari era servit als particulars i alsindustrials dels productes del porc.La temporada durava des de mitjan agostfins al novembre, ja en plena tardor,iallà deveis l'estiuet de Sant Marti',quan a" Mallorca es comença a fer matances.

Si un dia veniu a Pòrtol encarahi trobareu moltes olles, però nomésqueda una família que faci pebre talcom ho hem descrit. Ja només en quedaun dels molts que foren, desplaçatsper les noves tècniques i les maquinà-ries. Pujant a Pòrtol, entrant perla part de Sant Maria, a mitjan costa,hi ha ca l'amo En Rafel Pinso. El seufill Tomeu, ajudat pels al·lots i sadona, manten la tradició familiar defer pebre bord i coent només pebresense cap tipus d'additius ni colorant,cosa que els honra. I si hi veniu quansigui la temporada encara podreu gaudirde l'espectacle, ja únic i quasi insòlit,dels pebres penjats a les cases. Permolts d'anys.

Pere Joan Amengual i Bestard(PORTULA-Marratxí)(Extractat de l'article inè-dit: El Poble de les Olles,la Ciutat de la Pau i el Pe-bre).

10 - 166

SUBVENCIONS ALS TARONGERS

El Ministeri d'Agricultura ha establertunes ajudes i subvencions per a la lluitacontra la denominada "tristesa" deltaronger i per millorar les varietats.

Aquestes ajudes, que s'han de solici-tar abans del" dia 15 d'octubre, vandel 1 al 40 per cent.

Les varietats preferents son Navelate,Valencià Late, Hernandina i Fortuna.En reposició de faltes se dona un 40%i en plantacions noves un 33%. La subven-ció per altres varietats, com hem dit,va del O al 20 per cent.

CORRECCIÓ DE

BARBARISMES

referents a:COS I SALUT

Barbarisme Forma correcta

ÀCIDESCANSANC1CEGOENFERMEDATESCALOFRIÓESGUINCEFLEMÓNJUANETELLAGAPESADILLARESPIROVAHÍDO

acidesa, agruracansament, fatigacecmalaltiacalfredesquinçflegmógalindónafra, ulceramalsonalè, respirtorn de cap

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

BAUTIZO

El pasado i5 de agosto recibió el Sacra-mento dei Bautiamo el niño juaii BaiceióAguiló, hijo de Juan Barceló Matas,alcalde de Sant Joan, y de FranciscàAguiló aantanareu, naciao ei 25 oe novieniore pasado. La ceremonia religiosa seceleuró en xa iglesia parroquial dePorto Cristo.

11 - 167

NUESTROS PECADOSOpinió

Por Luis Pomar

enlasela

No parece que pueda solucionarse en nuestro país ningún mal heredado. Son endémicosnuestro ser lus piobiemas en que. se encuentran aquellos que quieren potenciarcultura o ei deporte, dios Jacttas que instifrucionalmente van muy unidas y aunquetendría que corregir este defecto ae forma y fondo, ambas facetas coinciden £.hora de desarrollarse.La frase de Cervantes "Con la iglesia hemos topado" es repetida a menudo por los-

intelectuales, o simplemente por aquellos que quieren entrar en éste o en el mundodel deporte.

En vez de ofrecerles facilidades se les pone trabas. No nos hemos deconformar con pensar que en el resto del país ocurre lo mismo para queen nuestra localidad no cfemos oportunidad a nuestros jóvenes para lapractica deportiva, o por aquellos que quieren potenciar ia cultura.

Es ae imaginar que si en cada lugar hubiera, por ejempio un localdestinado a las representaciones teatrales nuestro nivel intelectualaumentaría considerablemente, ai igual que si hubiera recintos depor-Jtivoa para pudei espirar a tener en casa un familiar o un vecino quejllevara el nomure de Sant Joan, por ejemplo por todo el mundo.

INO pongamos ya más inconvenientes si queremos ssr civilizados^A aquellos que tienen como propositoaumentar el nivel intelectual y de-portivo, démosles facilidades,les hemos de dar lugarespara realizar sus proyec-tos, que las activida-des no sean pretextopara enfrentamientos^sino de uniórsólo asi SUTperaremosnuestrospecados.

Ayúcfagos•V&r

12 - 168'

^1 unte sigue siendo

nue td°ato^°c^¿

GOVERN BALEARConselleria d'Obres Publiques i

Ordenació del Territori.Direcció General del Medi Ambient

2* Campaña de protección del litoral balear

EL CÁNCERES CURABLEEn la actualidad en el 40% de los casos.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCERJUNTA PROVINCIAL DE BALEARES

Cf. Emilio Darder, Alcaid«07013 PALMA • Tels: 23 01 49 • 23 02 46

Para conseguirlo, son indispensables el DIAGNOSTICO PRECOZ y un tratamiento adecuado. Existen cinco legalizaciones fáciles de detec-tar Mama. Cuerpo de Utero (Endometrio). Cuello de Utero (Cèrvi«), Colon y Recto y Zona OtorrinolaringologiaLa Junta Provincial de la Asociación Española contra el Cáncer en Baleares, ha abierto un CENTRO DE DIAGNOSTICO PRECOZ para estascinco localizadores Decidete y utiliza gratuitamente estos servicios. Solicita un chequeo preventivo.Es un conscio de la Asociación Española Contra el Cáncer de Baleares.Y si quieres colaborar, hazte socio protector. Rellena esta solicituo-y envíala a nuestras i«nas Con tu ayuda, seguiremos prestando servicios.

APELLIDOS

DOMICILIO

PROFESIÓN

DOMICILIADA EN EL BANCO (2)) Semestralmente. Anualmente.) Se ruega el pago por Banco o Caja de Ahorros.Cuota media por socio y arlo 1 800 Pis

. TELEFONO

POBLACIÓN

• CUOTA ANUAL DE

CUENTA CORRIENTE N':

.PTAS.APAGAR(I)

SUCURSAL

LIBRETA DE AHORRO N*

Foo.: