fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 d'abril de 2020 Diumenge III de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.659

Lectures / Diumenge III de Pasqua

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14.22b-33)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presencia.” »Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

Salm responsorial (15)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»Senyor, heretat meva i calze meu,vós m’heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.Fins a les nits m’amonesta el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la meva vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:joia i festa a desdir a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1,17-21)

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (24,13-35)

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia

que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.

Benvolguts i benvolgudes, demà, dia 27 d’abril, celebrem la solemnitat de

la Mare de Déu de Montserrat, patro-na de Catalunya. Donat el confinament d’aquests dies, haurem d’esperar per a més endavant pujar a la muntanya san-ta. De manera semblant, als santuaris marians del nostre arquebisbat, haurem de limitar-nos a fer la «visita espiritual» a la Moreneta.

Precisament, el venerable Josep Torras i Bages, poc abans de ser nomenat bisbe de Vic, composà la seva famosa «Visita espiritual», que s’estrenà el dia 30 d’abril de 1899 a l’altar de la Verge bruna de la Catedral de Barcelona. Recordo amb molt d’afecte com aquesta pregària la resàvem a casa en la meva infantesa. La mare ens la recitava de memòria i nosal-tres responíem amb les corresponents avemaries. Mai no he sabut qui l’hi va fer aprendre; segurament el mossèn de la parròquia, però a fe que ho va encertar plenament. Recordar aquests fets passats m’ha ajudat sempre a fona-mentar el present i a projectar el futur. Seria perjudicial, en canvi, si ens fes en-yoradissos o ens tanqués en el passat. Dic això, perquè arran de la renovació litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II, s’arraconaren moltes pràctiques i de-vocions piadoses, algunes de les quals ben poc deien al cristià d’avui. Algunes

d’aquestes pregàries resultaven tremen-distes o d’un sentimentalisme que ara no s’aguantaria. Però, centrats mera-ment en la puresa de la litúrgia, potser en aquells moments no ens adonàrem que la iniciació litúrgica demana sem-pre una formació il·lustrada, constant i pacient; una formació que en el Poble sant de Déu requereix un llarg procés, en el marc del qual el poble necessita aturar-se i fer un respir perquè la seva pregària porti aire genuí de casa. Ales-hores, tonificada amb l’esperit casolà, la pregària comunitària o litúrgica resulta més atraient i personalitzada.

El text de la «Visita espiritual» de To-rras i Bages ens porta aquest aire genuí de casa. Amb una perfecta sintaxi i, per tant, de fàcil memorització, expressa una noble sobrietat, com tot el que sortí de la ploma del venerable bisbe. Es trac-ta d’una pregària admirable, que sinto-nitza d’entrada amb l’esperit del poble a favor del poble. Recordem-ne tan sols tres de les set peticions que hi figuren: «Verge Prodigiosa…, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.» «Rosa de caritat…, traieu de Catalunya l’esperit de discòr-dia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.» «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya vol-

tada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cris-tiana i perpètua.»

Torras i Bages va escriure aquesta pre-gària per a la «Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat», donat que no volia que el fervor polític del moment els eixarreís l’esperit. En aquest sentit, uns mesos més tard, essent ja bisbe de Vic, escriu a un responsable de l’entitat: «Li recomano que la “Lliga espiritual” no es lligui amb aquest o aquell altre dels corrents [polítics] que avui hi ha entre el catalanisme. La Religió és com l’aire, que tothom l’ha de respirar» (A Ricard Permanyer. Vic, 28 gener 1900). És una carta escrita fa cent-vint anys, però que podria haver estat escrita ahir mateix.

No cal dir que us recomano de cor resar aquesta «Visita espiritual», una pregària ben actual per la solidesa dels seus con-tinguts, per la formulació planera i per l’actualitat de les seves peticions.

Ben vostre,

La visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat

Ulls nous per veure't

L’evangeli d’avui ens relata, en la figura dels dos deixebles, com se sentia la comunitat després de la mort de Jesús: trista i des-esperançada per no haver-se acomplert les seves expectatives. De forma similar, així ens podem sentir nosaltres en moments que ens sembla que no es realitzen les nostres il·lusions. Però quan els deixebles veuen la realitat amb uns ulls renovats, retor-nen il·lusionats a compartir la seva experiència amb la comunitat.

Fixem-nos en el seu procés: han acollit un pelegrí al llarg del seu camí, han recordat les escriptures i, sobretot, han compartit el pa amb Ell. Ens fan falta més pistes perquè se’ns obrin els ulls?

Senyor, dona’ns uns ulls renovats per saber veure’t i per compartir amb els nostres germans tot el que ens vas ensenyar.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats Els pobres, amics de Déu

L’Església té un model de vida: Jesucrist. Ell conegué des del primer moment la pobresa i la precarietat, es

guanyà el pa treballant, anuncià la bona nova als pobres i els considerà amics seus i amics de Déu. Es féu obedient fins a la mort, i mort en creu. Ressuscitat, es manifestà als deixebles en la senzillesa de l’amistat compartida. I, com a jutge de vius i morts, es fa solidari dels qui passen fam i set, dels estrangers i dels miserables, dels malalts i dels presoners (vegeu Mt 25,36-39). Les nostres esglésies, sota l’impuls de l’Esperit Sant, «pare dels pobres», volen manifestar-se fermament, amb les paraules i amb els fets, en el camí que Jesús recorregué i ensenyà (Resolució 76). Per això desitgem treballar més encara a favor de tots els qui experimenten la pobresa d’una vida trencada i feixu-ga: drogoaddictes, alcohòlics, malalts de sida, gent «sense sostre», infants i adolescents abandonats, gent gran sola, persones mancades de capacitat i de mitjans... [...].

Molts cristians, anònimament, ja ho fan amb gran gene-rositat i realitzen així el manament de l’amor: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12). Les nostres esglésies estan fermament convençudes que cal avançar per aquest camí de preocupació prioritària pels exclosos i desvalguts, d’acord amb les directrius de la doc-trina social de l’Església (Resolució 79). Tanmateix, com que la pobresa s’origina en una distribució injusta de la riquesa i en una economia competitiva centrada només en el guany, fem una crida a la societat i als governants perquè actuïn contra la desigualtat d’oportunitats i contra les bosses de pobresa: sense ajuda, els exclosos de la soci-etat no se’n podran sortir mai (vegeu Resolució 118). D’al-tra banda, denunciem un sistema de vida que proposa un model fals de felicitat, que arrossega els més febles cap al desencís o l’evasió i que no contribueix a formar realment persones (Resolució 96).

Ara bé, els primers a comprometre’s a favor dels pobres i marginats han de ser les nostres comunitats cristianes. No celebraríem l’Eucaristia dignament si no ho féssim expressant la nostra solidaritat i compartint els béns. No fórem fidels a l’evangeli si no anessin d’acord la nostra fe i la nostra vida, és a dir, si hi hagués una separació entre el missatge cristià i la nostra actuació concreta. Aquesta separació entre allò que es creu i allò que es viu ha afectat

a moltes persones i comunitats eclesials i provoca sempre l’escàndol i el rebuig (Resolució 77). Se’ns demana que centrem la nostra acció a favor dels pobres en els cinc ei-xos següents: escoltar el seu clam, denunciar la injustícia com a causa de pobresa, comprometre’ns en la lluita per la justícia, avançar en el servei als pobres i viure l’espiri-tualitat cristiana de la pobresa (Resolució 81). D’aquesta manera donarem una resposta decidida a la problemàtica, greu i preocupant, que afecta les persones marginades i excloses i ens plantejarem quina ha de ser l’ètica econò-mica i social, tant a dins com a fora de l’Església (Resolució 78).

Punts de reflexió

—¿Estem convençuts que cal renovar constantment la nostra manera de pensar i de viure per imitar Jesús en la seva sol·licitud pels més pobres i marginats?

—Com podem donar testimoni del principi, compartit per tots, de solidaritat amb els pobres? Què fem i què podem fer per ells? Quan realment fem alguna cosa pels pobres, què ens mou més: la responsabilitat, els principis humani-taris o bé les conviccions cristianes?

—Com vivim la relació «compartir béns espirituals-com-partir béns temporals»? En altres paraules: pregun-tem-nos si la participació en l’Eucaristia ens sensibilitza envers el deure de compartir. Si no hi som prou sensibles, què falla: una mentalitat massa individualista i pietista del culte cristià o una falta de coherència entre els deures que veiem clars quan som a l’Església i allò que de fet posem en pràctica quan som al carrer?

—Els nostres joves —de les nostres famílies, els companys de treball, del barri...—, ¿se senten atrets pel sistema de vida que proposa un model fals de felicitat o bé són ge-nerosos a prestar serveis voluntaris? ¿Valoren l’austeritat?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat27 d'abril

4

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 26: Diumenge III de Pasqua [Ac 2,14.22b-33; Salm 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 27: Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (Sol) [Ac 1,12-14; Salm 86,1-2.3-4.5.6-7, Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 28: [Ac 7,51-8,1a; Salm 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab; Jn 6,30-35] Sant Pere Chanel, prevere i màrtir (ML) o bé: Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere (ML)

Dimecres, 29: Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església, patrona d’Europa (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 102, 1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 30: [Ac 8,26-40; Salm 65,8-9.16-17.20; Jn 6,44-51] Sant Pius V, papa (ML)

Divendres, 1 de maig: [Ac 9,1-20; Salm 116,1.2; Jn 6,52-59] Sant Josep obrer (ML)

Dissabte, 2 de maig: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ac 9,31-42; Salm 115,12-13.14-15.16-17; Jn 6,60-69]

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2, 14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

testimonis del confinament (I)junts sumemcàritas

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Lectura dels Fets dels Apòstols (1,12-14)

Després de veure com Jesús era en-dut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les

Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unàni-mement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els germans d'ell.

Salm responsorial [86,1-2.3-4.5.6-7 (R.: 1a)]

El Senyor té el palau a la muntanya santa,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.

R. El Senyor té el palau a la muntanya santa.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos:Compto Egipte i Babilòniaentre els fidels que em coneixen. R.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:«Fills de Sió».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;Aquest i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:«Fills de Sió».I els cantors i els dansaires responen:«De tu brollen totes les meves fonts!». R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha con-cedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Eli-sabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre to-tes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'en-tusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà». Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva ser-venta. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

La celebració de la Vetlla de Santa Maria i de la Solemnitat de la Mare

de Déu de Montserrat d’enguany seran també excepcionals. Donada la situació actual, ambdues tindran lloc a la Basílica de Santa Maria i seran presidides pel P. Abat Josep M. Soler, acompanyat de la comunitat benedictina de Montserrat, però sense l’assistència de fidels ni de l’Escolania. Només es podran seguir a través de les TV de la Xarxa de Comu-nicació Local (TV locals de Catalunya),

de Ràdio Estel i de Montserrat Ràdio i TV (www.montserratcomunicacio.cat), que les oferiran en directe.

Per tant, la Vetlla de Santa Maria, del diu-menge 26 d’abril a les 22.00 h; i la missa de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, del dilluns 27 d’abril, a les 11.00 h, només es podran viure a través dels mitjans de comunicació.

La Vetlla de Santa Maria d’enguany serà, doncs, sense missa, i consistirà en l’Ofici

de lectures. Tradicionalment, per això, aquesta Vetlla té la característica de comptar amb una Litúrgia de la Paraula més desenvolupada i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l’any en la Basíli-ca, i que representen a totes les comar-ques de Catalunya i també a moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.

Montserrat celebrarà una Vetlla de Santa Maria i una festa de la Mare de Déu excepcionals

Merche Crespo, catequista de la parròquia de Sant Pau de Tarragona:

«Viure prop de la parròquia fa que em senti una mica més acompanyada»

La Merche Crespo és mare de família i catequista d’infants de Comunió de la parròquia de Sant Pau de Tarragona. El

seu grup d’infants de catequesi hauria d’haver fet la Primera Comunió aquest proper diumenge 26 d’abril però no es podrà celebrar degut a la pandèmia. Quan es va declarar l’estat d’alar-ma sanitària ella i d’altres catequistes preparaven la trobada anual d’infants de segon curs de catequesi de l’arxiprestat a la Catedral, activitat que tampoc es va poder dur a terme.

—Com està vivint aquests dies la vida de parròquia? Què és el que més troba a faltar o el que més valora?

Afortunadament visc prop la meva parròquia, des de casa meva veig l’església i també sento les campanes quan toquen cada dia a les dotze del migdia. Aquest petit detall ja fa que em senti una mica més acompanyada per Jesús i per tota la comunitat.

El nostre rector, Mn. Joan Cañas, tots els dies de bon matí, des dels primers dies de confinament, envia un WhatsApp als membres de la comunitat per saber com estem acompanyat d’un comentari de la Paraula de Déu i un enllaç amb la visita es-piritual a la Mare de Déu. Aquest escrit m'ajuda molt a comen-çar bé el dia i ho valoro molt positivament, està sent una gran ajuda. També tinc a casa, enganxada a la paret de la cuina, la pregària del papa Francesc a la Mare de Déu en aquest temps de pandèmia amb la imatge de la Mare de Déu que hi ha a la parròquia, Santa Maria, Mare de l'Església.

—Com l’ajuden les iniciatives que han anat sorgint per mante-nir viva la comunitat tot i el confinament?

Gràcies al Facebook de l’arxiprestat i d'algunes parròquies que segueixo he pogut participar de la missa i també del res de l'Àn-gelus i del comentari de l'Evangeli la majoria de dies. Durant els dies de Setmana Santa vaig connectar-me també al Facebook de l’arxiprestat durant el Viacrucis del Dimarts Sant des de la Parròquia de Sant Francesc, i del Divendres Sant des de la Ca-tedral. També el Diumenge de Rams vam seguir en família la missa des de la Capella del Santíssim de la Catedral per Tac 12

i vam elaborar amb els meus fills unes palmes de paper. Ha estat una molt bona idea aques-ta iniciativa per part de l'arxiprestat i aprofito per agrair als mossens la seva tasca i coordi-nació entre ells.

A més, el dia 25 de març, solemnitat de l’Anuncia-ció a la Mare de Déu, vaig encendre al meu balcó una espelma, una llum per a l'esperança, tal com van suggerir-nos des de moltes parròqui-es per mantenir viva la comunitat.

—Com manteniu el contacte amb els infants de la catequesi i les seves famílies?

El nostre rector es comunica setmanalment amb totes les famí-lies durant el curs i aquests dies també ho ha fet, per fer indi-cacions i donar avisos respecte a la situació que estem patint. Ja des de la primera setmana, va fer arribar a totes les famílies els temes de catequesi amb unes fitxes perquè els infants ho treballessin a casa seva. Les setmanes posteriors va començar a enviar a les famílies els documents elaborats pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). I així seguirem mantenint el contacte amb les famílies i infants fins que acabi el confinament.

Amb la resta de catequistes també mantenim el contacte entre nosaltres gràcies al grup de WhatsApp de la nostra parròquia i jo també faig d’enllaç amb les altres catequistes de les altres parròquies de l'arxiprestat.

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del

Santíssim Sagrament de la Catedral.

Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a tra-vés de la pàgina web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

Davant la situació actual i amb l’objectiu de contribuir al sos-teniment econòmic de les parròquies des de l’Arquebisbat

s’ha creat una plataforma virtual (https://donatius.arqtgn.cat) per poder realitzar un donatiu, de manera senzilla, a qualsevol parròquia de l’arxidiòcesi.

Es tracta d’una campanya de sosteniment econòmic en aquests moments de dificultat en què les parròquies continuen afron-tant les seves despeses ordinàries —fins i tot hi ha serveis que han augmentat com és el cas de Càritas—, però han minvat els seus ingressos degut a què els feligresos no participen presen-cialment de la vida de la parròquia.

La plataforma permet triar la parròquia a la que es vol adreçar el donatiu en qüestió, seleccionar l’import amb què es vol col-laborar i també la seva periodicitat.

Cal recordar que els donatius a l’Església compten amb desgra-vacions i deduccions fiscals.

Es posa en marxa una plataforma virtual per a fer donatius a les parròquies

Accions realitzades per Càritas Diocesana durant el primer mes de confinament

> Més de 3.500 famílies han estat ateses en els punts de distribució d’aliments

Càritas Diocesana ha fet públic totes les acciones realitzes, a través de tots els seus programes, en el primer mes de

confinament degut a la pandèmia del COVID-19. Adaptant-se ràpidament a aquesta nova realitat continua, com sempre, al servei de les persones més vulnerables.

Més informació al web caritasdtarragona.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat27 d'abril

4

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 26: Diumenge III de Pasqua [Ac 2,14.22b-33; Salm 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 27: Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (Sol) [Ac 1,12-14; Salm 86,1-2.3-4.5.6-7, Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 28: [Ac 7,51-8,1a; Salm 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab; Jn 6,30-35] Sant Pere Chanel, prevere i màrtir (ML) o bé: Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere (ML)

Dimecres, 29: Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església, patrona d’Europa (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 102, 1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 30: [Ac 8,26-40; Salm 65,8-9.16-17.20; Jn 6,44-51] Sant Pius V, papa (ML)

Divendres, 1 de maig: [Ac 9,1-20; Salm 116,1.2; Jn 6,52-59] Sant Josep obrer (ML)

Dissabte, 2 de maig: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ac 9,31-42; Salm 115,12-13.14-15.16-17; Jn 6,60-69]

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2, 14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

testimonis del confinament (I)junts sumemcàritas

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Lectura dels Fets dels Apòstols (1,12-14)

Després de veure com Jesús era en-dut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les

Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unàni-mement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els germans d'ell.

Salm responsorial [86,1-2.3-4.5.6-7 (R.: 1a)]

El Senyor té el palau a la muntanya santa,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.

R. El Senyor té el palau a la muntanya santa.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos:Compto Egipte i Babilòniaentre els fidels que em coneixen. R.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:«Fills de Sió».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;Aquest i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:«Fills de Sió».I els cantors i els dansaires responen:«De tu brollen totes les meves fonts!». R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha con-cedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Eli-sabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre to-tes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'en-tusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà». Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva ser-venta. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

La celebració de la Vetlla de Santa Maria i de la Solemnitat de la Mare

de Déu de Montserrat d’enguany seran també excepcionals. Donada la situació actual, ambdues tindran lloc a la Basílica de Santa Maria i seran presidides pel P. Abat Josep M. Soler, acompanyat de la comunitat benedictina de Montserrat, però sense l’assistència de fidels ni de l’Escolania. Només es podran seguir a través de les TV de la Xarxa de Comu-nicació Local (TV locals de Catalunya),

de Ràdio Estel i de Montserrat Ràdio i TV (www.montserratcomunicacio.cat), que les oferiran en directe.

Per tant, la Vetlla de Santa Maria, del diu-menge 26 d’abril a les 22.00 h; i la missa de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, del dilluns 27 d’abril, a les 11.00 h, només es podran viure a través dels mitjans de comunicació.

La Vetlla de Santa Maria d’enguany serà, doncs, sense missa, i consistirà en l’Ofici

de lectures. Tradicionalment, per això, aquesta Vetlla té la característica de comptar amb una Litúrgia de la Paraula més desenvolupada i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l’any en la Basíli-ca, i que representen a totes les comar-ques de Catalunya i també a moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.

Montserrat celebrarà una Vetlla de Santa Maria i una festa de la Mare de Déu excepcionals

Merche Crespo, catequista de la parròquia de Sant Pau de Tarragona:

«Viure prop de la parròquia fa que em senti una mica més acompanyada»

La Merche Crespo és mare de família i catequista d’infants de Comunió de la parròquia de Sant Pau de Tarragona. El

seu grup d’infants de catequesi hauria d’haver fet la Primera Comunió aquest proper diumenge 26 d’abril però no es podrà celebrar degut a la pandèmia. Quan es va declarar l’estat d’alar-ma sanitària ella i d’altres catequistes preparaven la trobada anual d’infants de segon curs de catequesi de l’arxiprestat a la Catedral, activitat que tampoc es va poder dur a terme.

—Com està vivint aquests dies la vida de parròquia? Què és el que més troba a faltar o el que més valora?

Afortunadament visc prop la meva parròquia, des de casa meva veig l’església i també sento les campanes quan toquen cada dia a les dotze del migdia. Aquest petit detall ja fa que em senti una mica més acompanyada per Jesús i per tota la comunitat.

El nostre rector, Mn. Joan Cañas, tots els dies de bon matí, des dels primers dies de confinament, envia un WhatsApp als membres de la comunitat per saber com estem acompanyat d’un comentari de la Paraula de Déu i un enllaç amb la visita es-piritual a la Mare de Déu. Aquest escrit m'ajuda molt a comen-çar bé el dia i ho valoro molt positivament, està sent una gran ajuda. També tinc a casa, enganxada a la paret de la cuina, la pregària del papa Francesc a la Mare de Déu en aquest temps de pandèmia amb la imatge de la Mare de Déu que hi ha a la parròquia, Santa Maria, Mare de l'Església.

—Com l’ajuden les iniciatives que han anat sorgint per mante-nir viva la comunitat tot i el confinament?

Gràcies al Facebook de l’arxiprestat i d'algunes parròquies que segueixo he pogut participar de la missa i també del res de l'Àn-gelus i del comentari de l'Evangeli la majoria de dies. Durant els dies de Setmana Santa vaig connectar-me també al Facebook de l’arxiprestat durant el Viacrucis del Dimarts Sant des de la Parròquia de Sant Francesc, i del Divendres Sant des de la Ca-tedral. També el Diumenge de Rams vam seguir en família la missa des de la Capella del Santíssim de la Catedral per Tac 12

i vam elaborar amb els meus fills unes palmes de paper. Ha estat una molt bona idea aques-ta iniciativa per part de l'arxiprestat i aprofito per agrair als mossens la seva tasca i coordi-nació entre ells.

A més, el dia 25 de març, solemnitat de l’Anuncia-ció a la Mare de Déu, vaig encendre al meu balcó una espelma, una llum per a l'esperança, tal com van suggerir-nos des de moltes parròqui-es per mantenir viva la comunitat.

—Com manteniu el contacte amb els infants de la catequesi i les seves famílies?

El nostre rector es comunica setmanalment amb totes les famí-lies durant el curs i aquests dies també ho ha fet, per fer indi-cacions i donar avisos respecte a la situació que estem patint. Ja des de la primera setmana, va fer arribar a totes les famílies els temes de catequesi amb unes fitxes perquè els infants ho treballessin a casa seva. Les setmanes posteriors va començar a enviar a les famílies els documents elaborats pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). I així seguirem mantenint el contacte amb les famílies i infants fins que acabi el confinament.

Amb la resta de catequistes també mantenim el contacte entre nosaltres gràcies al grup de WhatsApp de la nostra parròquia i jo també faig d’enllaç amb les altres catequistes de les altres parròquies de l'arxiprestat.

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del

Santíssim Sagrament de la Catedral.

Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a tra-vés de la pàgina web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

Davant la situació actual i amb l’objectiu de contribuir al sos-teniment econòmic de les parròquies des de l’Arquebisbat

s’ha creat una plataforma virtual (https://donatius.arqtgn.cat) per poder realitzar un donatiu, de manera senzilla, a qualsevol parròquia de l’arxidiòcesi.

Es tracta d’una campanya de sosteniment econòmic en aquests moments de dificultat en què les parròquies continuen afron-tant les seves despeses ordinàries —fins i tot hi ha serveis que han augmentat com és el cas de Càritas—, però han minvat els seus ingressos degut a què els feligresos no participen presen-cialment de la vida de la parròquia.

La plataforma permet triar la parròquia a la que es vol adreçar el donatiu en qüestió, seleccionar l’import amb què es vol col-laborar i també la seva periodicitat.

Cal recordar que els donatius a l’Església compten amb desgra-vacions i deduccions fiscals.

Es posa en marxa una plataforma virtual per a fer donatius a les parròquies

Accions realitzades per Càritas Diocesana durant el primer mes de confinament

> Més de 3.500 famílies han estat ateses en els punts de distribució d’aliments

Càritas Diocesana ha fet públic totes les acciones realitzes, a través de tots els seus programes, en el primer mes de

confinament degut a la pandèmia del COVID-19. Adaptant-se ràpidament a aquesta nova realitat continua, com sempre, al servei de les persones més vulnerables.

Més informació al web caritasdtarragona.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3LECTURES / Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat27 d'abril

4

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 26: Diumenge III de Pasqua [Ac 2,14.22b-33; Salm 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 27: Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (Sol) [Ac 1,12-14; Salm 86,1-2.3-4.5.6-7, Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 28: [Ac 7,51-8,1a; Salm 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab; Jn 6,30-35] Sant Pere Chanel, prevere i màrtir (ML) o bé: Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere (ML)

Dimecres, 29: Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església, patrona d’Europa (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 102, 1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a; Mt 11,25-30 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 30: [Ac 8,26-40; Salm 65,8-9.16-17.20; Jn 6,44-51] Sant Pius V, papa (ML)

Divendres, 1 de maig: [Ac 9,1-20; Salm 116,1.2; Jn 6,52-59] Sant Josep obrer (ML)

Dissabte, 2 de maig: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ac 9,31-42; Salm 115,12-13.14-15.16-17; Jn 6,60-69]

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2, 14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

testimonis del confinament (I)junts sumemcàritas

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Lectura dels Fets dels Apòstols (1,12-14)

Després de veure com Jesús era en-dut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les

Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unàni-mement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els germans d'ell.

Salm responsorial [86,1-2.3-4.5.6-7 (R.: 1a)]

El Senyor té el palau a la muntanya santa,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.

R. El Senyor té el palau a la muntanya santa.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos:Compto Egipte i Babilòniaentre els fidels que em coneixen. R.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:«Fills de Sió».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;Aquest i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:«Fills de Sió».I els cantors i els dansaires responen:«De tu brollen totes les meves fonts!». R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (1,3-6.11-12)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha con-cedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Eli-sabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre to-tes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'en-tusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà». Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva ser-venta. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

La celebració de la Vetlla de Santa Maria i de la Solemnitat de la Mare

de Déu de Montserrat d’enguany seran també excepcionals. Donada la situació actual, ambdues tindran lloc a la Basílica de Santa Maria i seran presidides pel P. Abat Josep M. Soler, acompanyat de la comunitat benedictina de Montserrat, però sense l’assistència de fidels ni de l’Escolania. Només es podran seguir a través de les TV de la Xarxa de Comu-nicació Local (TV locals de Catalunya),

de Ràdio Estel i de Montserrat Ràdio i TV (www.montserratcomunicacio.cat), que les oferiran en directe.

Per tant, la Vetlla de Santa Maria, del diu-menge 26 d’abril a les 22.00 h; i la missa de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, del dilluns 27 d’abril, a les 11.00 h, només es podran viure a través dels mitjans de comunicació.

La Vetlla de Santa Maria d’enguany serà, doncs, sense missa, i consistirà en l’Ofici

de lectures. Tradicionalment, per això, aquesta Vetlla té la característica de comptar amb una Litúrgia de la Paraula més desenvolupada i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l’any en la Basíli-ca, i que representen a totes les comar-ques de Catalunya i també a moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.

Montserrat celebrarà una Vetlla de Santa Maria i una festa de la Mare de Déu excepcionals

Merche Crespo, catequista de la parròquia de Sant Pau de Tarragona:

«Viure prop de la parròquia fa que em senti una mica més acompanyada»

La Merche Crespo és mare de família i catequista d’infants de Comunió de la parròquia de Sant Pau de Tarragona. El

seu grup d’infants de catequesi hauria d’haver fet la Primera Comunió aquest proper diumenge 26 d’abril però no es podrà celebrar degut a la pandèmia. Quan es va declarar l’estat d’alar-ma sanitària ella i d’altres catequistes preparaven la trobada anual d’infants de segon curs de catequesi de l’arxiprestat a la Catedral, activitat que tampoc es va poder dur a terme.

—Com està vivint aquests dies la vida de parròquia? Què és el que més troba a faltar o el que més valora?

Afortunadament visc prop la meva parròquia, des de casa meva veig l’església i també sento les campanes quan toquen cada dia a les dotze del migdia. Aquest petit detall ja fa que em senti una mica més acompanyada per Jesús i per tota la comunitat.

El nostre rector, Mn. Joan Cañas, tots els dies de bon matí, des dels primers dies de confinament, envia un WhatsApp als membres de la comunitat per saber com estem acompanyat d’un comentari de la Paraula de Déu i un enllaç amb la visita es-piritual a la Mare de Déu. Aquest escrit m'ajuda molt a comen-çar bé el dia i ho valoro molt positivament, està sent una gran ajuda. També tinc a casa, enganxada a la paret de la cuina, la pregària del papa Francesc a la Mare de Déu en aquest temps de pandèmia amb la imatge de la Mare de Déu que hi ha a la parròquia, Santa Maria, Mare de l'Església.

—Com l’ajuden les iniciatives que han anat sorgint per mante-nir viva la comunitat tot i el confinament?

Gràcies al Facebook de l’arxiprestat i d'algunes parròquies que segueixo he pogut participar de la missa i també del res de l'Àn-gelus i del comentari de l'Evangeli la majoria de dies. Durant els dies de Setmana Santa vaig connectar-me també al Facebook de l’arxiprestat durant el Viacrucis del Dimarts Sant des de la Parròquia de Sant Francesc, i del Divendres Sant des de la Ca-tedral. També el Diumenge de Rams vam seguir en família la missa des de la Capella del Santíssim de la Catedral per Tac 12

i vam elaborar amb els meus fills unes palmes de paper. Ha estat una molt bona idea aques-ta iniciativa per part de l'arxiprestat i aprofito per agrair als mossens la seva tasca i coordi-nació entre ells.

A més, el dia 25 de març, solemnitat de l’Anuncia-ció a la Mare de Déu, vaig encendre al meu balcó una espelma, una llum per a l'esperança, tal com van suggerir-nos des de moltes parròqui-es per mantenir viva la comunitat.

—Com manteniu el contacte amb els infants de la catequesi i les seves famílies?

El nostre rector es comunica setmanalment amb totes les famí-lies durant el curs i aquests dies també ho ha fet, per fer indi-cacions i donar avisos respecte a la situació que estem patint. Ja des de la primera setmana, va fer arribar a totes les famílies els temes de catequesi amb unes fitxes perquè els infants ho treballessin a casa seva. Les setmanes posteriors va començar a enviar a les famílies els documents elaborats pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). I així seguirem mantenint el contacte amb les famílies i infants fins que acabi el confinament.

Amb la resta de catequistes també mantenim el contacte entre nosaltres gràcies al grup de WhatsApp de la nostra parròquia i jo també faig d’enllaç amb les altres catequistes de les altres parròquies de l'arxiprestat.

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del

Santíssim Sagrament de la Catedral.

Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a tra-vés de la pàgina web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

Davant la situació actual i amb l’objectiu de contribuir al sos-teniment econòmic de les parròquies des de l’Arquebisbat

s’ha creat una plataforma virtual (https://donatius.arqtgn.cat) per poder realitzar un donatiu, de manera senzilla, a qualsevol parròquia de l’arxidiòcesi.

Es tracta d’una campanya de sosteniment econòmic en aquests moments de dificultat en què les parròquies continuen afron-tant les seves despeses ordinàries —fins i tot hi ha serveis que han augmentat com és el cas de Càritas—, però han minvat els seus ingressos degut a què els feligresos no participen presen-cialment de la vida de la parròquia.

La plataforma permet triar la parròquia a la que es vol adreçar el donatiu en qüestió, seleccionar l’import amb què es vol col-laborar i també la seva periodicitat.

Cal recordar que els donatius a l’Església compten amb desgra-vacions i deduccions fiscals.

Es posa en marxa una plataforma virtual per a fer donatius a les parròquies

Accions realitzades per Càritas Diocesana durant el primer mes de confinament

> Més de 3.500 famílies han estat ateses en els punts de distribució d’aliments

Càritas Diocesana ha fet públic totes les acciones realitzes, a través de tots els seus programes, en el primer mes de

confinament degut a la pandèmia del COVID-19. Adaptant-se ràpidament a aquesta nova realitat continua, com sempre, al servei de les persones més vulnerables.

Més informació al web caritasdtarragona.cat

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 d'abril de 2020 Diumenge III de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.659

Lectures / Diumenge III de Pasqua

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14.22b-33)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presencia.” »Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

Salm responsorial (15)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»Senyor, heretat meva i calze meu,vós m’heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.Fins a les nits m’amonesta el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la meva vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:joia i festa a desdir a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1,17-21)

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (24,13-35)

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia

que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.

Benvolguts i benvolgudes, demà, dia 27 d’abril, celebrem la solemnitat de

la Mare de Déu de Montserrat, patro-na de Catalunya. Donat el confinament d’aquests dies, haurem d’esperar per a més endavant pujar a la muntanya san-ta. De manera semblant, als santuaris marians del nostre arquebisbat, haurem de limitar-nos a fer la «visita espiritual» a la Moreneta.

Precisament, el venerable Josep Torras i Bages, poc abans de ser nomenat bisbe de Vic, composà la seva famosa «Visita espiritual», que s’estrenà el dia 30 d’abril de 1899 a l’altar de la Verge bruna de la Catedral de Barcelona. Recordo amb molt d’afecte com aquesta pregària la resàvem a casa en la meva infantesa. La mare ens la recitava de memòria i nosal-tres responíem amb les corresponents avemaries. Mai no he sabut qui l’hi va fer aprendre; segurament el mossèn de la parròquia, però a fe que ho va encertar plenament. Recordar aquests fets passats m’ha ajudat sempre a fona-mentar el present i a projectar el futur. Seria perjudicial, en canvi, si ens fes en-yoradissos o ens tanqués en el passat. Dic això, perquè arran de la renovació litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II, s’arraconaren moltes pràctiques i de-vocions piadoses, algunes de les quals ben poc deien al cristià d’avui. Algunes

d’aquestes pregàries resultaven tremen-distes o d’un sentimentalisme que ara no s’aguantaria. Però, centrats mera-ment en la puresa de la litúrgia, potser en aquells moments no ens adonàrem que la iniciació litúrgica demana sem-pre una formació il·lustrada, constant i pacient; una formació que en el Poble sant de Déu requereix un llarg procés, en el marc del qual el poble necessita aturar-se i fer un respir perquè la seva pregària porti aire genuí de casa. Ales-hores, tonificada amb l’esperit casolà, la pregària comunitària o litúrgica resulta més atraient i personalitzada.

El text de la «Visita espiritual» de To-rras i Bages ens porta aquest aire genuí de casa. Amb una perfecta sintaxi i, per tant, de fàcil memorització, expressa una noble sobrietat, com tot el que sortí de la ploma del venerable bisbe. Es trac-ta d’una pregària admirable, que sinto-nitza d’entrada amb l’esperit del poble a favor del poble. Recordem-ne tan sols tres de les set peticions que hi figuren: «Verge Prodigiosa…, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.» «Rosa de caritat…, traieu de Catalunya l’esperit de discòr-dia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.» «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya vol-

tada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cris-tiana i perpètua.»

Torras i Bages va escriure aquesta pre-gària per a la «Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat», donat que no volia que el fervor polític del moment els eixarreís l’esperit. En aquest sentit, uns mesos més tard, essent ja bisbe de Vic, escriu a un responsable de l’entitat: «Li recomano que la “Lliga espiritual” no es lligui amb aquest o aquell altre dels corrents [polítics] que avui hi ha entre el catalanisme. La Religió és com l’aire, que tothom l’ha de respirar» (A Ricard Permanyer. Vic, 28 gener 1900). És una carta escrita fa cent-vint anys, però que podria haver estat escrita ahir mateix.

No cal dir que us recomano de cor resar aquesta «Visita espiritual», una pregària ben actual per la solidesa dels seus con-tinguts, per la formulació planera i per l’actualitat de les seves peticions.

Ben vostre,

La visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat

Ulls nous per veure't

L’evangeli d’avui ens relata, en la figura dels dos deixebles, com se sentia la comunitat després de la mort de Jesús: trista i des-esperançada per no haver-se acomplert les seves expectatives. De forma similar, així ens podem sentir nosaltres en moments que ens sembla que no es realitzen les nostres il·lusions. Però quan els deixebles veuen la realitat amb uns ulls renovats, retor-nen il·lusionats a compartir la seva experiència amb la comunitat.

Fixem-nos en el seu procés: han acollit un pelegrí al llarg del seu camí, han recordat les escriptures i, sobretot, han compartit el pa amb Ell. Ens fan falta més pistes perquè se’ns obrin els ulls?

Senyor, dona’ns uns ulls renovats per saber veure’t i per compartir amb els nostres germans tot el que ens vas ensenyar.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats Els pobres, amics de Déu

L’Església té un model de vida: Jesucrist. Ell conegué des del primer moment la pobresa i la precarietat, es

guanyà el pa treballant, anuncià la bona nova als pobres i els considerà amics seus i amics de Déu. Es féu obedient fins a la mort, i mort en creu. Ressuscitat, es manifestà als deixebles en la senzillesa de l’amistat compartida. I, com a jutge de vius i morts, es fa solidari dels qui passen fam i set, dels estrangers i dels miserables, dels malalts i dels presoners (vegeu Mt 25,36-39). Les nostres esglésies, sota l’impuls de l’Esperit Sant, «pare dels pobres», volen manifestar-se fermament, amb les paraules i amb els fets, en el camí que Jesús recorregué i ensenyà (Resolució 76). Per això desitgem treballar més encara a favor de tots els qui experimenten la pobresa d’una vida trencada i feixu-ga: drogoaddictes, alcohòlics, malalts de sida, gent «sense sostre», infants i adolescents abandonats, gent gran sola, persones mancades de capacitat i de mitjans... [...].

Molts cristians, anònimament, ja ho fan amb gran gene-rositat i realitzen així el manament de l’amor: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12). Les nostres esglésies estan fermament convençudes que cal avançar per aquest camí de preocupació prioritària pels exclosos i desvalguts, d’acord amb les directrius de la doc-trina social de l’Església (Resolució 79). Tanmateix, com que la pobresa s’origina en una distribució injusta de la riquesa i en una economia competitiva centrada només en el guany, fem una crida a la societat i als governants perquè actuïn contra la desigualtat d’oportunitats i contra les bosses de pobresa: sense ajuda, els exclosos de la soci-etat no se’n podran sortir mai (vegeu Resolució 118). D’al-tra banda, denunciem un sistema de vida que proposa un model fals de felicitat, que arrossega els més febles cap al desencís o l’evasió i que no contribueix a formar realment persones (Resolució 96).

Ara bé, els primers a comprometre’s a favor dels pobres i marginats han de ser les nostres comunitats cristianes. No celebraríem l’Eucaristia dignament si no ho féssim expressant la nostra solidaritat i compartint els béns. No fórem fidels a l’evangeli si no anessin d’acord la nostra fe i la nostra vida, és a dir, si hi hagués una separació entre el missatge cristià i la nostra actuació concreta. Aquesta separació entre allò que es creu i allò que es viu ha afectat

a moltes persones i comunitats eclesials i provoca sempre l’escàndol i el rebuig (Resolució 77). Se’ns demana que centrem la nostra acció a favor dels pobres en els cinc ei-xos següents: escoltar el seu clam, denunciar la injustícia com a causa de pobresa, comprometre’ns en la lluita per la justícia, avançar en el servei als pobres i viure l’espiri-tualitat cristiana de la pobresa (Resolució 81). D’aquesta manera donarem una resposta decidida a la problemàtica, greu i preocupant, que afecta les persones marginades i excloses i ens plantejarem quina ha de ser l’ètica econò-mica i social, tant a dins com a fora de l’Església (Resolució 78).

Punts de reflexió

—¿Estem convençuts que cal renovar constantment la nostra manera de pensar i de viure per imitar Jesús en la seva sol·licitud pels més pobres i marginats?

—Com podem donar testimoni del principi, compartit per tots, de solidaritat amb els pobres? Què fem i què podem fer per ells? Quan realment fem alguna cosa pels pobres, què ens mou més: la responsabilitat, els principis humani-taris o bé les conviccions cristianes?

—Com vivim la relació «compartir béns espirituals-com-partir béns temporals»? En altres paraules: pregun-tem-nos si la participació en l’Eucaristia ens sensibilitza envers el deure de compartir. Si no hi som prou sensibles, què falla: una mentalitat massa individualista i pietista del culte cristià o una falta de coherència entre els deures que veiem clars quan som a l’Església i allò que de fet posem en pràctica quan som al carrer?

—Els nostres joves —de les nostres famílies, els companys de treball, del barri...—, ¿se senten atrets pel sistema de vida que proposa un model fals de felicitat o bé són ge-nerosos a prestar serveis voluntaris? ¿Valoren l’austeritat?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 d'abril de 2020 Diumenge III de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.659

Lectures / Diumenge III de Pasqua

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14.22b-33)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presencia.” »Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

Salm responsorial (15)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»Senyor, heretat meva i calze meu,vós m’heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.Fins a les nits m’amonesta el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la meva vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:joia i festa a desdir a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1,17-21)

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (24,13-35)

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia

que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.

Benvolguts i benvolgudes, demà, dia 27 d’abril, celebrem la solemnitat de

la Mare de Déu de Montserrat, patro-na de Catalunya. Donat el confinament d’aquests dies, haurem d’esperar per a més endavant pujar a la muntanya san-ta. De manera semblant, als santuaris marians del nostre arquebisbat, haurem de limitar-nos a fer la «visita espiritual» a la Moreneta.

Precisament, el venerable Josep Torras i Bages, poc abans de ser nomenat bisbe de Vic, composà la seva famosa «Visita espiritual», que s’estrenà el dia 30 d’abril de 1899 a l’altar de la Verge bruna de la Catedral de Barcelona. Recordo amb molt d’afecte com aquesta pregària la resàvem a casa en la meva infantesa. La mare ens la recitava de memòria i nosal-tres responíem amb les corresponents avemaries. Mai no he sabut qui l’hi va fer aprendre; segurament el mossèn de la parròquia, però a fe que ho va encertar plenament. Recordar aquests fets passats m’ha ajudat sempre a fona-mentar el present i a projectar el futur. Seria perjudicial, en canvi, si ens fes en-yoradissos o ens tanqués en el passat. Dic això, perquè arran de la renovació litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II, s’arraconaren moltes pràctiques i de-vocions piadoses, algunes de les quals ben poc deien al cristià d’avui. Algunes

d’aquestes pregàries resultaven tremen-distes o d’un sentimentalisme que ara no s’aguantaria. Però, centrats mera-ment en la puresa de la litúrgia, potser en aquells moments no ens adonàrem que la iniciació litúrgica demana sem-pre una formació il·lustrada, constant i pacient; una formació que en el Poble sant de Déu requereix un llarg procés, en el marc del qual el poble necessita aturar-se i fer un respir perquè la seva pregària porti aire genuí de casa. Ales-hores, tonificada amb l’esperit casolà, la pregària comunitària o litúrgica resulta més atraient i personalitzada.

El text de la «Visita espiritual» de To-rras i Bages ens porta aquest aire genuí de casa. Amb una perfecta sintaxi i, per tant, de fàcil memorització, expressa una noble sobrietat, com tot el que sortí de la ploma del venerable bisbe. Es trac-ta d’una pregària admirable, que sinto-nitza d’entrada amb l’esperit del poble a favor del poble. Recordem-ne tan sols tres de les set peticions que hi figuren: «Verge Prodigiosa…, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.» «Rosa de caritat…, traieu de Catalunya l’esperit de discòr-dia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.» «Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya vol-

tada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cris-tiana i perpètua.»

Torras i Bages va escriure aquesta pre-gària per a la «Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat», donat que no volia que el fervor polític del moment els eixarreís l’esperit. En aquest sentit, uns mesos més tard, essent ja bisbe de Vic, escriu a un responsable de l’entitat: «Li recomano que la “Lliga espiritual” no es lligui amb aquest o aquell altre dels corrents [polítics] que avui hi ha entre el catalanisme. La Religió és com l’aire, que tothom l’ha de respirar» (A Ricard Permanyer. Vic, 28 gener 1900). És una carta escrita fa cent-vint anys, però que podria haver estat escrita ahir mateix.

No cal dir que us recomano de cor resar aquesta «Visita espiritual», una pregària ben actual per la solidesa dels seus con-tinguts, per la formulació planera i per l’actualitat de les seves peticions.

Ben vostre,

La visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat

Ulls nous per veure't

L’evangeli d’avui ens relata, en la figura dels dos deixebles, com se sentia la comunitat després de la mort de Jesús: trista i des-esperançada per no haver-se acomplert les seves expectatives. De forma similar, així ens podem sentir nosaltres en moments que ens sembla que no es realitzen les nostres il·lusions. Però quan els deixebles veuen la realitat amb uns ulls renovats, retor-nen il·lusionats a compartir la seva experiència amb la comunitat.

Fixem-nos en el seu procés: han acollit un pelegrí al llarg del seu camí, han recordat les escriptures i, sobretot, han compartit el pa amb Ell. Ens fan falta més pistes perquè se’ns obrin els ulls?

Senyor, dona’ns uns ulls renovats per saber veure’t i per compartir amb els nostres germans tot el que ens vas ensenyar.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats Els pobres, amics de Déu

L’Església té un model de vida: Jesucrist. Ell conegué des del primer moment la pobresa i la precarietat, es

guanyà el pa treballant, anuncià la bona nova als pobres i els considerà amics seus i amics de Déu. Es féu obedient fins a la mort, i mort en creu. Ressuscitat, es manifestà als deixebles en la senzillesa de l’amistat compartida. I, com a jutge de vius i morts, es fa solidari dels qui passen fam i set, dels estrangers i dels miserables, dels malalts i dels presoners (vegeu Mt 25,36-39). Les nostres esglésies, sota l’impuls de l’Esperit Sant, «pare dels pobres», volen manifestar-se fermament, amb les paraules i amb els fets, en el camí que Jesús recorregué i ensenyà (Resolució 76). Per això desitgem treballar més encara a favor de tots els qui experimenten la pobresa d’una vida trencada i feixu-ga: drogoaddictes, alcohòlics, malalts de sida, gent «sense sostre», infants i adolescents abandonats, gent gran sola, persones mancades de capacitat i de mitjans... [...].

Molts cristians, anònimament, ja ho fan amb gran gene-rositat i realitzen així el manament de l’amor: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat (Jn 15,12). Les nostres esglésies estan fermament convençudes que cal avançar per aquest camí de preocupació prioritària pels exclosos i desvalguts, d’acord amb les directrius de la doc-trina social de l’Església (Resolució 79). Tanmateix, com que la pobresa s’origina en una distribució injusta de la riquesa i en una economia competitiva centrada només en el guany, fem una crida a la societat i als governants perquè actuïn contra la desigualtat d’oportunitats i contra les bosses de pobresa: sense ajuda, els exclosos de la soci-etat no se’n podran sortir mai (vegeu Resolució 118). D’al-tra banda, denunciem un sistema de vida que proposa un model fals de felicitat, que arrossega els més febles cap al desencís o l’evasió i que no contribueix a formar realment persones (Resolució 96).

Ara bé, els primers a comprometre’s a favor dels pobres i marginats han de ser les nostres comunitats cristianes. No celebraríem l’Eucaristia dignament si no ho féssim expressant la nostra solidaritat i compartint els béns. No fórem fidels a l’evangeli si no anessin d’acord la nostra fe i la nostra vida, és a dir, si hi hagués una separació entre el missatge cristià i la nostra actuació concreta. Aquesta separació entre allò que es creu i allò que es viu ha afectat

a moltes persones i comunitats eclesials i provoca sempre l’escàndol i el rebuig (Resolució 77). Se’ns demana que centrem la nostra acció a favor dels pobres en els cinc ei-xos següents: escoltar el seu clam, denunciar la injustícia com a causa de pobresa, comprometre’ns en la lluita per la justícia, avançar en el servei als pobres i viure l’espiri-tualitat cristiana de la pobresa (Resolució 81). D’aquesta manera donarem una resposta decidida a la problemàtica, greu i preocupant, que afecta les persones marginades i excloses i ens plantejarem quina ha de ser l’ètica econò-mica i social, tant a dins com a fora de l’Església (Resolució 78).

Punts de reflexió

—¿Estem convençuts que cal renovar constantment la nostra manera de pensar i de viure per imitar Jesús en la seva sol·licitud pels més pobres i marginats?

—Com podem donar testimoni del principi, compartit per tots, de solidaritat amb els pobres? Què fem i què podem fer per ells? Quan realment fem alguna cosa pels pobres, què ens mou més: la responsabilitat, els principis humani-taris o bé les conviccions cristianes?

—Com vivim la relació «compartir béns espirituals-com-partir béns temporals»? En altres paraules: pregun-tem-nos si la participació en l’Eucaristia ens sensibilitza envers el deure de compartir. Si no hi som prou sensibles, què falla: una mentalitat massa individualista i pietista del culte cristià o una falta de coherència entre els deures que veiem clars quan som a l’Església i allò que de fet posem en pràctica quan som al carrer?

—Els nostres joves —de les nostres famílies, els companys de treball, del barri...—, ¿se senten atrets pel sistema de vida que proposa un model fals de felicitat o bé són ge-nerosos a prestar serveis voluntaris? ¿Valoren l’austeritat?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat