Full Dominical n. 3485 · 2016. 12. 22. · la vida per la qual «tot ha vingut a...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.485 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 25 de desembre de 2016 Nadal del Senyor Lectures Nadal del Senyor † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Nadal, ara i aquí L a Redempció es va realitzar, per voluntat divina, a la mesura humana, en un temps i un espai molt concrets. Hi ha un calendari i una geografia que marquen l’encarnació del Fill de Déu i la seva presència a la terra. Un avui i un aquí. A l’interior de la basílica de l’Anunciació de Natzaret, en una gruta excavada a la roca, es llegeixen aquestes paraules impressionants: «Verbum caro hic factum est» ‘Aquí el Verb es va fer carn’. Commou pensar que en aquell lloc concret d’un llogaret de Galilea el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres. També hi ha un «avui» que travessa tot l’Evangeli. Els àngels que anuncien als pastors el naixement del Messies els diuen: «Avui us ha nascut, a la ciutat de David, un Salvador.» I Jesucrist mateix ulitza amb freqüència aquest adverbi temporal. A Jericó diu a Zaqueu, després d’haver-li demanat que baixi de l’arbre perquè volia allotjar-se a casa seva: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa.» I al bon lladre, al Calvari de Jerusalem: «Avui seràs amb mi al paradís.»Espigolant en el Nou Testament trobem referències temporals i d’espai. El temps no és una cosa secundària per a un crisà, i l’Església sempre ho ha ngut molt en compte en la seva litúrgia. Hi ha un calendari litúrgic que ens acompanya al llarg de l’any i ens proposa les diferents témpores i fesvitats i fa memòria dels sants. El papa Francesc ha dit amb bon humor que hi ha crisans que semblen estar en Quaresma tot l’any. I és que hi ha un temps per a cada cosa. Avui és Nadal, la festa entranyable per als seguidors de Crist i també per a molta gent que amb prou feines si el coneix i que respondrien amb dificultat aquella pregunta que una vegada va fer Jesús als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» Nosaltres li diem, amb sant Pere: «Tu ets el Fill de Déu. I t’adorem en aquest Nen nascut en una nit com aquesta, en un estable, perquè els seus pares no van trobar lloc a l’hostal de Betlem.» Tampoc és casual aquest fet: l’«aquí» és important. Ens diu que Jesús va ser pobre, que la seva família va estar en trànsit i després es va haver de refugiar. Pensem en tants pobres que hi ha als nostres carrers, en tants refugiats que vaguen pel món i no troben posada. Nadal no sols són els llums, també les penombres de la vida, però són penombres que hem d’il·luminar amb la nostra solidaritat. Nadal no sols són els llums, també les penombres de la vida que hem d’il·luminar Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10) Quin goig de senr a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sennelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu. Salm responsorial [97,1.2-3ab,3cd-4,5-6 (R.: 3c)] Canteu al Senyor un cànc nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sort victoriosos. R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu. El Senyor ha revelat la seva ajuda i els pobles contemplen la salvació. L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel. R. Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria. R. Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-les al so de les cítares; aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn. R. Lectura de la carta als crisans hebreus (He 1,1-6) En diverses ocasions i de moltes maneres Déu angament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constuït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el tol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.» Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18) Al principi ja exisa el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a exisr no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Exisa el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Hem contemplat la seva glòria Avui, dia de Nadal, cantem amb el salmista: «D’un cap a l’altre de la terra, tothom ha vist la salvació del nostre Déu.» La profecia d’Isaïes s’ha acomplert, l’anunci del missatger de bones noves s’ha fet realitat. Pau ens ho reafirma en la segona lectura: si angament Déu havia parlat per boca dels profetes, ara «Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill» que «és esplendor de la glòria de Déu». Joan, en el bellíssim pròleg poèc del seu evangeli, ens convida a contemplar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu. La Paraula, la vida per la qual «tot ha vingut a l’existència», s’ha encarnat, ha assumit la feblesa, la limitació, la fragilitat de la condició humana. La Paraula, la llum veritable que cap «foscor no ha pogut ofegar», habita i fa camí ja per sempre entre nosaltres. I nosaltres, per la fe, reconeixem la presència de Déu que ens salva pel Fill, «hem contemplat la seva glòria», i per això podem cantar a ple pulmó: «Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor». Preguem: Senyor, des del principi, per amor, ens has concedit de ser fills teus. Ajuda’ns a reflecr sempre la teva llum; que des de la nostra feblesa cap foscor no pugui apagar-la. 5 campanya Mirada endins per M. de l’Esperança Amill (Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica) Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» per a reflexionar Q ue els nostres ulls s’omplin de sorpresa i meravella al contemplar en el Nen Jesús el Fill de Déu (Papa Francesc) Us desitgem un bon i sant Nadal! Un sant Nadal a tothom! H e escollit aquest quadre de l’escola de Caravaggio que des de sempre m’ha agradat molt. Tota la llum ve de Jesús (una intensíssima llum), és plena de tendresa l’actud de Maria que lleva el llençol on és el Senyor i l’ensenya joiosa als pastors. Com si digués: «Mireu si n’és de preciós el meu fill» . Realment ho és! Tots els qui s’acosten a Jesús queden il·luminats per ell i esdevenen radiants. Ell és la nostra felicitació; més encara, és la felicitació del Pare del cel. Celebrem el Nadal. Quanta joia, quanta pau porta dins del cor el naixement de Jesús! Ell ha vingut a aquest món, i no el deixarà. Ha vingut per a tots i per a tothom, pels qui creiem en ell i pels qui no creuen, pels bons i pels dolents, pels justos i pels injustos, pels savis i pels ignorants, pels forts i pels febles, pels qui ploren i pels qui riuen..., per a tots ha vingut. Per a tots és aquí (aquesta és la grandesa del crisanisme). Ell sempre hi és. Què és el que li podem donar? Només li podem donar allò que tothom pot donar, allò que tothom té. I allò que tothom té és amor. L’amor no és patrimoni dels rics o dels savis, l’amor és patrimoni de tothom. Això és el que ens demana l’Infant Jesús, que pels crisans és el Fill de Déu. Ens demana amor i només amor. I esmar vol dir fer feliços els altres. Fer feliços els qui tenim al voltant. Els qui la vida ens ha posat al costat. Posar a Déu al centre de la nostra vida, és posar al centre no pas el propi jo, sinó els qui esmem. Donem, reparm amor aquest Nadal. Això és el que ens diu aquest nen tan preciós, acostem-nos a ell i quedarem radiants i una estranya pau ens vindrà de dins. Un sant Nadal per a tots. Unim-nos d’una manera especial als crisans de l’orient que coneixen l’exili, la persecució i la mort. Com ha dit el papa Francesc: «Tota l’Església té present el pet ramat de les esglésies de l’orient». Felicitem-nos amb un somriure al cor. Esmem la família, que és allò més gran. No té preu asseure’s el dia de Nadal a la taula de la família. És el dinar més bonic de l’any, no pel que hi ha a la taula, sinó per l’amor dels qui s’hi asseuen. I pensem en aquells que no tenen taula de família per asseure’s. Jesús consolarà el seu cor. Rafael Serra,pvre. Delegat diocesà de Litúrgia i rector de la Parròquia de Crist Rei de Reus Cridats a ser comunitat L a campanya instucional de Càritas «Esma i viu la juscia» es concreta aquest tercer any amb el lema «Cridats a ser comunitat» amb l’objecu de posar el focus en el valor de la parcipació i la comunitat com a eixos del projecte de transformació social i de construcció del Regne conforme al missatge evangèlic. Aquest any se’ns convida a fer i ser comunitat, teixir xarxes, sumar treball i somnis per aprendre a viure junts en aquesta casa comuna, la Terra, que ens acull a tots. Només així serà possible que flueixin corrents d’amor, juscia i fraternitat per a transformar i alimentar l’esperança de les persones. En aquest temps de Nadal som cridats, doncs, a construir des del que és nou, des de la novetat i senzillesa d’un Déu que es fa humanitat i ens recorda que totes les criatures som fills i filles, germans i germanes. Aquest és el nostre punt de parda per a ser comunitat, per a construir una nova societat. La campanya instucional de Càritas és un moment de sensibilització en valors que té per objecu reforçar i reflecr la identat i missió de Càritas entre els seus agents i el conjunt de la comunitat crisana, com a plataforma per incidir i sensibilitzar el conjunt de la societat. Durant l’any té dos moments d’especial incidència, Nadal i Corpus Chris. nomenaments El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 13 de desembre de 2016 els següents nomenaments: —Mn. Jordi Figueras Jové, administrador parroquial de la Parròquia de Santa Clara de Tarragona. —P. Stephen Dourav, o.c.d., vicari de la Parròquia de Sant Joan Bapsta de Tarragona. —P. Iulian Butnaru, vicari de la Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona.

Transcript of Full Dominical n. 3485 · 2016. 12. 22. · la vida per la qual «tot ha vingut a...

Page 1: Full Dominical n. 3485 · 2016. 12. 22. · la vida per la qual «tot ha vingut a l’existència», s’ha encarnat, ha assumit la feblesa, la limitació, la fragilitat de la condició

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.485

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

25 de desembre de 2016 Nadal del Senyor

LecturesNadal del Senyor

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Nadal, ara i aquí

La Redempció es va realitzar, per voluntat divina, a la mesura humana, en un temps i un espai molt concrets. Hi

ha un calendari i una geografia que marquen l’encarnació del Fill de Déu i la seva presència a la terra. Un avui i un aquí.

A l’interior de la basílica de l’Anunciació de Natzaret, en una gruta excavada a la roca, es llegeixen aquestes paraules impressionants: «Verbum caro hic factum est» ‘Aquí el Verb es va fer carn’. Commou pensar que en aquell lloc concret d’un llogaret de Galilea el Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres.

També hi ha un «avui» que travessa tot l’Evangeli. Els àngels que anuncien als pastors el naixement del Messies els diuen: «Avui us ha nascut, a la ciutat de David, un Salvador.» I Jesucrist mateix utilitza amb freqüència aquest adverbi temporal.

A Jericó diu a Zaqueu, després d’haver-li demanat que baixi de l’arbre perquè volia allotjar-se a casa seva: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa.» I al bon lladre, al Calvari de Jerusalem: «Avui seràs amb mi al paradís.»Espigolant en el Nou Testament trobem referències temporals i d’espai. El temps no és una cosa secundària per a un cristià, i l’Església sempre ho ha tingut molt en compte en la seva litúrgia. Hi ha un calendari litúrgic que ens acompanya al llarg de l’any i ens proposa les diferents témpores i festivitats i fa memòria dels sants.

El papa Francesc ha dit amb bon humor que hi ha cristians que semblen estar en Quaresma tot l’any. I és que hi ha un temps per a cada cosa. Avui és Nadal, la festa entranyable per als seguidors de Crist i també per a molta gent que amb prou feines si el coneix i que respondrien amb dificultat aquella pregunta que una vegada va fer Jesús als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?»

Nosaltres li diem, amb sant Pere: «Tu ets el Fill de Déu. I t’adorem en aquest Nen nascut en una nit com aquesta, en un estable, perquè els seus pares no van trobar lloc a l’hostal de Betlem.» Tampoc és casual aquest fet: l’«aquí» és important. Ens diu que Jesús va ser pobre, que la seva família va estar en trànsit i després es va haver de refugiar.

Pensem en tants pobres que hi ha als nostres carrers, en tants refugiats que vaguen pel món i no troben posada. Nadal no sols són els llums, també les penombres de la vida, però són penombres que hem d’il·luminar amb la nostra solidaritat.‘ Nadal no sols són els llums,

també les penombres de la vida que hem d’il·luminar

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial [97,1.2-3ab,3cd-4,5-6 (R.: 3c)]

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seva dreta i el seu braç sagrathan sortit victoriosos.

R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seva ajudai els pobles contemplen la salvació.L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelmenta la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terrala salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d’alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de corn. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Hem contemplat la seva glòria

Avui, dia de Nadal, cantem amb el salmista: «D’un cap a l’altre de la terra, tothom ha vist la salvació del nostre Déu.» La profecia d’Isaïes s’ha acomplert, l’anunci del missatger de bones noves s’ha fet realitat. Pau ens ho reafirma en la segona lectura: si antigament Déu havia parlat per boca dels profetes, ara «Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill» que «és esplendor de la glòria de Déu».

Joan, en el bellíssim pròleg poètic del seu evangeli, ens convida a contemplar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu. La Paraula, la vida per la qual «tot ha vingut a l’existència», s’ha encarnat, ha assumit la feblesa, la limitació, la fragilitat de la condició humana. La Paraula, la llum veritable que cap «foscor no ha pogut ofegar», habita i fa camí ja per sempre entre nosaltres. I nosaltres, per la fe, reconeixem la presència de Déu que ens salva pel Fill, «hem contemplat la seva glòria», i per això podem cantar a ple pulmó: «Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor».

Preguem: Senyor, des del principi, per amor, ens has concedit de ser fills teus. Ajuda’ns a reflectir sempre la teva llum; que des de la nostra feblesa cap foscor no pugui apagar-la.

5

campanya

Mirada endins per M. de l’Esperança Amill (Secretariat Diocesà d’Animació Bíblica)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

per a reflexionar

Que els nostres ulls s’omplin de sorpresa i meravella al contemplar en el Nen Jesús el Fill de Déu (Papa Francesc)

Us desitgem un bon i sant Nadal!

Un sant Nadal a tothom!

He escollit aquest quadre de l’escola

de Caravaggio que des de sempre m’ha agradat molt. Tota la llum ve de Jesús (una intensíssima llum), és plena de tendresa l’actitud de Maria que lleva el llençol on és el Senyor i

l’ensenya joiosa als pastors. Com si digués: «Mireu si n’és de preciós el meu fill» . Realment ho és! Tots els qui s’acosten a Jesús queden il·luminats per ell i esdevenen radiants. Ell és la nostra felicitació; més encara, és la felicitació del Pare del cel.

Celebrem el Nadal. Quanta joia, quanta pau porta dins del cor el naixement de Jesús! Ell ha vingut a aquest món, i no el deixarà. Ha vingut per a tots i per a tothom, pels qui creiem en ell i pels qui no creuen, pels bons i pels dolents, pels justos i pels injustos, pels savis i pels ignorants, pels forts i pels febles, pels qui ploren i pels qui riuen..., per a tots ha vingut. Per a tots és aquí (aquesta és la grandesa del cristianisme).

Ell sempre hi és. Què és el que li podem donar? Només li podem donar allò que tothom pot donar, allò que tothom

té. I allò que tothom té és amor. L’amor no és patrimoni dels rics o dels savis, l’amor és patrimoni de tothom. Això és el que ens demana l’Infant Jesús, que pels cristians és el Fill de Déu. Ens demana amor i només amor. I estimar vol dir fer feliços els altres. Fer feliços els qui tenim al voltant. Els qui la vida ens ha posat al costat. Posar a Déu al centre de la nostra vida, és posar al centre no pas el propi jo, sinó els qui estimem. Donem, repartim amor aquest Nadal. Això és el que ens diu aquest nen tan preciós, acostem-nos a ell i quedarem radiants i una estranya pau ens vindrà de dins.

Un sant Nadal per a tots. Unim-nos d’una manera especial als cristians de l’orient que coneixen l’exili, la persecució i la mort. Com ha dit el papa Francesc: «Tota l’Església té present el petit ramat de les esglésies de l’orient».

Felicitem-nos amb un somriure al cor. Estimem la família, que és allò més gran. No té preu asseure’s el dia de Nadal a la taula de la família. És el dinar més bonic de l’any, no pel que hi ha a la taula, sinó per l’amor dels qui s’hi asseuen. I pensem en aquells que no tenen taula de família per asseure’s. Jesús consolarà el seu cor.

Rafael Serra,pvre.Delegat diocesà de Litúrgia

i rector de la Parròquia de Crist Rei de Reus

Cridats a ser comunitat

La campanya institucional de Càritas «Estima i viu la justícia» es concreta aquest tercer any amb el lema «Cridats a ser comunitat» amb l’objectiu de posar el focus en el valor de la participació i

la comunitat com a eixos del projecte de transformació social i de construcció del Regne conforme al missatge evangèlic.

Aquest any se’ns convida a fer i ser comunitat, teixir xarxes, sumar treball i somnis per aprendre a viure junts en aquesta casa comuna, la Terra, que ens acull a tots. Només així serà possible que flueixin corrents d’amor, justícia i fraternitat per a transformar i alimentar l’esperança de les persones. En aquest temps de Nadal som cridats, doncs, a construir des del que és nou, des de la novetat i senzillesa d’un Déu que es fa humanitat i ens recorda que totes les criatures som fills i filles, germans i germanes. Aquest és el nostre punt de partida per a ser comunitat, per a construir una nova societat.

La campanya institucional de Càritas és un moment de sensibilització en valors que té per objectiu reforçar i reflectir la identitat i missió de Càritas entre els seus agents i el conjunt de la comunitat cristiana, com a plataforma per incidir i sensibilitzar el conjunt de la societat. Durant l’any té dos moments d’especial incidència, Nadal i Corpus Christi.

nomenamentsEl Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 13 de desembre de 2016 els següents nomenaments:—Mn. Jordi Figueras Jové, administrador parroquial de la Parròquia de Santa Clara de Tarragona.—P. Stephen Dourav, o.c.d., vicari de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.—P. Iulian Butnaru, vicari de la Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona.

Page 2: Full Dominical n. 3485 · 2016. 12. 22. · la vida per la qual «tot ha vingut a l’existència», s’ha encarnat, ha assumit la feblesa, la limitació, la fragilitat de la condició

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

per a saber mésLitúrgia de la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 25: Nadal del Senyor (Sol) [A la missa de la nit: Is 9, 2-4.6-7; Salm 95, 1-2a. 2b-3.11-12.13; Tt 2, 11-14; Lc 2, 1-14. A la Missa de l’alba: Is 62, 11-12; Salm 96, 1 i 6.11-12; Tt 3, 4-7; Lc 2, 15-20; A la Missa del dia: Is 52, 7-10; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6; He 1, 1-6; Jn 1, 1-18 (o bé més breu: 1, 1-5.9-14) (LE/LH pròpies)]

Octava de Nadal

Dilluns, 26: Sant Esteve, protomàrtir (F) [Fets 6,8-10; 7,54-60; Salm 30, 3cd-4.6 i 8ab.16bc-17; Mt 10,17-22 (LE/LH pròpies)]

Dimarts, 27: Sant Joan, apòstol i evangelista (F) [1Jn 1,1-4; Salm 96, 1-2.5-6.11-12; Jn 20, 2-8 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 28: Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 123, 2-3.4-5.7b-8; Mt 2, 13-18 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 29: [1Jn 2, 3-11; Salm 95, 1-2a.2b-3.5b-6; Lc 2, 22-35] Sant Tomàs Becket (Comm.)

Divendres, 30: Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (F) [Sir 3,2-6. 12-14; o bé: Col 3, 12-21; Salm 127, 1-2.3.4-5; Mt 2, 13-15.19-23 (LE/LH pròpies)]

Dissabte, 31: [1Jn 2,18-21; Salm 95, 1-2.11-12.13; Jn 1,1-18] Sant Silvestre I (Comm.) I vespres de la solemnitat de Santa Maria Mare de Déu

Diumenge, 1: Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Sol) [Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7; Lc 2, 16-21(LE/LH pròpies)]

agenda

papa francesc

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà. Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.

Salm responsorial [95,1-2a.2b-3.11-12 (R. Lc 2,11)]

Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor arreu de la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seva glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,bramula el mar amb tot el que s’hi mou,jubilen els camps amb tot el que hi ha,criden de goig els arbres del bosc. R.

Hem vist que ve el Senyor,que ve a judicar la terra;judicarà tot el món amb justícia,tots els pobles amb la seva veritat. R.

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (2,11-14)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,1-14)

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.» I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

LECTURES - Solemnitat de la Nit de Nadal (24 de desembre)

—Trobada amb el Sr. Arquebisbe. El passat dia 10 de desembre es va celebrar la tradicional trobada que aplega cada any, pels volts del Nadal, els pares i mares de preveres, diaques, seminaristes i laiques en missió pastoral amb el Sr. Arquebisbe. Aquest any la trobada es va iniciar amb la celebració de l’eucaristia a la capella del Santíssim de la Catedral i, a continuació, van poder visitar, de la mà del Dr. Andreu Muñoz, arqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense, la sala de l’exedra romana, ubicada a l’angle nord-occidental del Claustre, que s’ha museïtzat recentment i que es pot visitar com una dependència més del Museu Diocesà. Seguidament, al Centre Tarraconense El Seminari, hi va haver el dinar per a desitjar-se un bon Nadal.

—Clergat. Els preveres i diaques de l’arxidiòcesi van participar el dilluns dia 12 de desembre en el recés diocesà d’Advent. Aquest any el recés va ser conduït pel P. Abat de Poblet, Dom Octavi Vilà. Després d’una primera part de meditació i pregària a la capella major del Seminari, el P. Abat va exposar el significat dels eixos de la vida monàstica com són la pregària, la vida comunitària i el treball tot citant la Regla de Sant Benet. El P. Vilà va definir els monestirs com a llocs d’arribada, de recés, d’obertura i de comunitats que irradien llum i acullen tothom sense distincions. «Moltes persones se senten atretes pels monestirs perquè són espais on es revela clarament la presència de Déu», va dir.

—Joventut. Dos-cents adolescents i joves de l’arxidiòcesi van participar el dissabte dia 3 de desembre en el recés d’Advent, organitzat per la Delegació diocesana de Joventut, al Monestir de Santa Maria de Poblet. Amb el lema «Sembradors d’esperança» la jornada es va iniciar amb la pregària a l’església abacial seguida de l’itinerari propi per adolescents que, a través de diferents dinàmiques, van descobrir la llavor que Déu ha sembrat en els seus cors per a fer-la créixer, mentre que els joves més grans van aprofundir en el valor i la importància de la pregària. Després de dinar cada grup va aportar una mica de terra del seu poble o ciutat per a sembrar una llavor que a la trobada diocesana haurà donat fruit. El recés es va cloure amb una estona de diàleg amb el P. Abat a la sala capitular.

El Misteri d’aquesta nit

En aquesta nit brilla una «gran llum» (Is 9,1); sobre nosaltres resplendeix la llum del naixement de Jesús.

[...] El goig i l’alegria ens asseguren que el missatge contingut en el misteri d’aquesta nit ve veritablement de Déu. No hi ha lloc per al dubte [...]. La tristesa és llançada fora, perquè el Nen Jesús és el veritable consolador del cor.

[...] Quan sentim parlar del naixement de Crist, guardem silenci i deixem que aquest Nen ens parli; gravem en el nostre cor les seves paraules sense apartar la mirada del seu rostre. Si l’agafem en braços i deixem que ens abraci, ens donarà la pau del cor que no coneix ocàs. Aquest Nen ens ensenya el que és veritablement important en la nostra vida. Neix a la pobresa del món, perquè no hi ha un lloc a l’hostal per a Ell i la seva família. I, tanmateix, del no res brolla la llum de la glòria de Déu.

[...] En una societat freqüentment èbria de consum i de plaers, d’abundància i de luxe, d’aparença i de narcisisme, Ell ens crida a tenir un comportament sobri, és a dir, senzill, equilibrat, lineal, capaç d’entendre i viure el que és important. En un món, sovint dur amb el pecador i indulgent amb el pecat, cal conrear un fort sentit de la justícia, de la recerca i posar en pràctica la voluntat de Déu. Davant d’una cultura de la indiferència el nostre estil de vida ha d’estar ple de pietat, d’empatia, de compassió, de misericòrdia, que extraiem cada dia del pou de l’oració.

Que, igual que el dels pastors de Betlem, els nostres ulls s’omplin de sorpresa i meravella al contemplar en el Nen Jesús el Fill de Déu. I que, davant d’Ell, brolli dels nostres cors la invocació: «Mostreu-nos, Senyor, la vostra misericòrdia i doneu-nos la vostra salvació» (Sal 85,8).

De l’homilia del papa Francesc en la vigília de Nadal. 24 de desembre de 2015

Del 28 de desembre a l’1 de gener

—Trobada europea de Taizé a Riga, Letònia. Serà la primera trobada organitzada per aquesta comunitat ecumènica al mar Bàltic.

29 de desembre

—Concert de Nadal a càrrec de la Coral de Santa Rosalia i els grallers de la Torre. Tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, a les 21.00 h. L’aportació és de set euros.

31 de desembre

—Toc de campanes per la pau al món a Tarragona, a les 12.00 h. Organitza el grup de Campaners de la Catedral de Tarragona.

—Vigília de cap d’any al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor (Església de Jesús i Maria de Tarragona) presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a les 22.45 h. Organitza el Consell arxidiocesà de l’adoració nocturna espanyola de Tarragona.

3 i 4 de gener

—Convivència d’hivern per a escolans a partir de 1r d’ESO a Lilla. Un espai per a compartir la vivència de la fe i aprofundir en els seus compromisos. La convivència començarà a les 10.30 h a la casa de la Parròquia i finalitzarà el dia 4 a les 12.00 h. Per a més informació: [email protected] o trucant al tel 639 442 033 (Mn. Josep Mateu). Inscripcions abans del dia 30 de desembre. Organitza el Secretariat Diocesà de Vocacions.

—Exposició de pessebres i diorames a Tarragona. Els dies feiners, caps de setmana i dies festius, fins al 5 de gener, es pot visitar de 12.00 h a 14.00 h i de 17.30 a 20.30 h. A partir d’aquest dia, i fins al 29 de gener, només els cap de setmana i festius. La mostra es troba a la Rambla Nova, 105 (accés per l’església de Sant Antoni de Pàdua).

—Representació dels tradicionals Retaules Vivents de Nadal a Reus. Es representarà el dia 26 de desembre al voltant de l’absis de la Prioral i les Peixateries Velles, a les 19.15 h. Organitza el Patronat Foc Nou.

—XLI Pessebre vivent a la Pobla de Montornès. Es representarà els dies 25 i 26 de desembre, de les 18.15 a les 20.15 h i els dies 1 i 6 de gener de les 18.30 a les 20.30h, als voltants de l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. Més informació trucant als telèfons 977 648 012 i 652 938 623, o al web www.lapoblademontornes.cat.

—Pessebre vivent a Valls. El barri antic acollirà representacions els dies 27 de desembre, de 17.30 a 20.00 h, i els dies 28 i 29 de desembre, de 17.30 a 19.30 h. Més informació al tel. 977 609 849 o al web www.valls.cat/pessebre-vivent.

—Exposició permanent de diorames i figures a Casa Canals (c. de Granada 11, Tarragona). Es pot visitar tot l’any de dimarts a dissabte de les 15.00 a les 20.00 h.

PESSEBRES VIVENTS, DIORAMES I RETAULES

Coneixem l’origen de les nostres tradicions nadalenques? (I)

Són nombroses les tradicions que any rere any seguim durant el temps de Nadal però sovint en desconeixem el seu significat. En aquest número i el proper aprofundirem en algunes de les tradicions cristianes tan arrelades a casa nostra.

Els pessebres

Un pessebre és la representació domèstica del misteri de la Nativitat de Jesús. El costum va sorgir quan al Nadal de 1223, a Itàlia, sant Francesc d’Assís va celebrar la missa dins una cova a la localitat de Greccio. En ella, després d’haver demanat permís al Papa Honori III, havia instal·lat un pessebre amb una imatge de pedra del Nen Jesús i un bou i un ase vius.

Aquesta representació de Greccio va ser l’inici d’un fenomen extraordinari de difusió del culte de la Nativitat. Des del mateix segle XIII, l’elaboració de pessebres es va difondre per Itàlia.

Els frares franciscans van imitar el seu fundador a les esglésies dels convents oberts a Europa. Aquest costum es va propagar arreu d’Europa durant els segles XIV i XV. A l’actualitat, el pessebrisme té un gran èxit principalment a Itàlia, Espanya i Hispanoamèrica.