FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del...

8
FULL INFORMATIU 1 FULL INFORMATIU Número 55 [email protected] Jul 2013 ÍNDEX : - Editorial - ÉS-cultura: - Sabeu que és i on es troba? - Nomenclàtor - Sabeu que és ? Resposta - international research forum - Indonesis - Accions formatives - El Racó de la Web - Counter-Tourism - As real as life it self La competència ètica Entenem que un bon professional és qui posseeix les competències per desenvolupar de manera adequada la seva feina, considerem però que l’excel·lència professional, depèn de la perfecta conjunció de dos grans components : la competència cultural i el que en paraules de Francesc Torralba http://francesctorralba.com/index.php podríem denominar la competència ètica. La primera d'elles depèn dels sabers sobre art, historia, arquitectura, natura, economia, gastronomia, biografies, anècdotes, museus, monestirs i un llarg etc. Queden concretades en l’extens temari facilitat per la Generalitat que tots els que han participat en els exàmens de guia han suportat. D’ altra banda, la segona és subordina a la formació del caràcter, la manera de ser i tractar als clients, en definitiva la qualitat humana. Sovint un usuari percep si esta en mans d’un bon professional, no per els coneixements que lògicament se li suposen, sinó per una inacabable llista de habilitats que o bé posseirà de manera innata, o bé, vindran donades més per l’experiència que per l’estudi: la qualitat de la veu, la paciència, la ma esquerra, la psicologia, la adaptació al grup, a la circumstancia, el vestir adequadament, el saber escoltar, la actitud, el interès, ser un bon comunicador... La frase que comença dient “Era un bon guia, però ...... “ significa que disposava de les competències culturals, però coixejava de les ètiques, ergo, al meu entendre, no era un bon guia. Els guies han de ser capaços de respondre de manera adequada a les circumstancies canviants, intrínseques a la nostra feina (carrers tallats, manifestacions, cadires de rodes, robatoris, desmais, cues d’entrada, massificació, manca de places de carrega i descarrega, guàrdia urbana poc col·laboradora, programes impossibles, nacionalitats diverses, adolescents, clients cansats, peticions, desitjos, lavabos d’urgència, compres i un inesgotable etc... Podríem clonar discursos i establir centenars de protocols d’actuació llavors els guies esdevindran, autòmats, artefactes informatius, però no persones qualificades, el que mai podrà reemplaçar una audio guía. Si el guia nomes ha de servir pels continguts, no fa cap falta, qualsevol sistema de guiatge automàtic pot disposar d’ells, qualsevol “pirata” pot memoritzar unes dades, no es això el que dona la excel·lència. Em sento molt orgullós de formar part d’un col·lectiu d’individus on cadascú te el seu propi estil de guiatge doncs no hi ha una única manera de fer les coses i és precisament la suma d’aquestes individualitats el que li dona a Barcelona un del millors planters de guies del món. Es una autentica llàstima que els qui ens habiliten per fer d’ambaixadors de Catalunya, permetin aquesta mala gestió de l’espai públic amb xarlatans de tot pelatge vociferant discursos surrealistes, musics que ocupem perpètuament els espais públics, venedors de xiulets que ataquen els nervis, ninots que ballen sobre un fil de nylon al so d’una radio a tot drap, lladregots de tota mena, pidolaries fatigants,venedors ambulants, es tolera una espècie de barra lliure on cadascú fa el que li dona la gana pels carrers de la ciutat. De tots els esmentats, els únics que som requerits a treballar en aquests espais, paguem el IVA de les nostres factures, suportem una retenció del 21% del nostre sou, estem donats d’alta de IAE, fem declaració de la renda i cotitzem a la Seguretat Social som els guies oficials. D’altra banda, entenem que els que treballen per la propina (free tours), a més de ser competència deslleial i economia submergida, sovint no tenen el nivell de competències per ser un bon professional, els guies som un model de conducta, de la nostra actuació i professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar el dret d’aquesta gallina dels ous d’or que és el turisme, a tenir professionals de qualitat contrastada i espais públics més amables. Carles Picazo, Centre de formació BGB

Transcript of FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del...

Page 1: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU Número 55 [email protected] Jul 2013

ÍNDEX : - Editorial - ÉS-cultura:

- Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- Sabeu que és ? Resposta

- international research forum

- Indonesis

- Accions formatives

- El Racó de la Web

- Counter-Tourism

- As real as life it self

La competència ètica

Entenem que un bon professional és qui posseeix les competències per desenvolupar de manera adequada la seva feina, considerem però que l’excel·lència professional, depèn de la perfecta conjunció de dos grans components : la competència cultural i el que en paraules de Francesc Torralba http://francesctorralba.com/index.php podríem denominar la competència ètica. La primera d'elles depèn dels sabers sobre art, historia, arquitectura, natura, economia, gastronomia, biografies, anècdotes, museus, monestirs i un llarg etc. Queden concretades en l’extens temari facilitat per la Generalitat que tots els que han participat en els exàmens de guia han suportat. D’ altra banda, la segona és subordina a la formació del caràcter, la manera de ser i tractar als clients, en definitiva la qualitat humana. Sovint un usuari percep si esta en mans d’un bon professional, no per els coneixements que lògicament se li suposen, sinó per una inacabable llista de habilitats que o bé posseirà de manera innata, o bé, vindran donades més per l’experiència que per l’estudi: la qualitat de la veu, la paciència, la ma esquerra, la psicologia, la adaptació al grup, a la circumstancia, el vestir adequadament, el saber escoltar, la actitud, el interès, ser un bon comunicador... La frase que comença dient “Era un bon guia, però ...... “ significa que disposava de les competències culturals, però coixejava de les ètiques, ergo, al meu entendre, no era un bon guia.

Els guies han de ser capaços de respondre de manera adequada a les circumstancies canviants, intrínseques a la nostra feina (carrers tallats, manifestacions, cadires de rodes, robatoris, desmais, cues d’entrada, massificació, manca de places de carrega i descarrega, guàrdia urbana poc col·laboradora, programes impossibles, nacionalitats diverses, adolescents, clients cansats, peticions, desitjos, lavabos d’urgència, compres i un inesgotable etc... Podríem clonar discursos i establir centenars de protocols d’actuació llavors els guies esdevindran, autòmats, artefactes informatius, però no persones qualificades, el que mai podrà reemplaçar una audio guía. Si el guia nomes ha de servir pels continguts, no fa cap falta, qualsevol sistema de guiatge automàtic pot disposar d’ells, qualsevol “pirata” pot memoritzar unes dades, no es això el que dona la excel·lència. Em sento molt orgullós de formar part d’un col·lectiu d’individus on cadascú te el seu propi estil de guiatge doncs no hi ha una única manera de fer les coses i és precisament la suma d’aquestes individualitats el que li dona a Barcelona un del millors planters de guies del món. Es una autentica llàstima que els qui ens habiliten per fer d’ambaixadors de Catalunya, permetin aquesta mala gestió de l’espai públic amb xarlatans de tot pelatge vociferant discursos surrealistes, musics que ocupem perpètuament els espais públics, venedors de xiulets que ataquen els nervis, ninots que ballen sobre un fil de nylon al so d’una radio a tot drap, lladregots de tota mena, pidolaries fatigants,venedors ambulants, es tolera una espècie de barra lliure on cadascú fa el que li dona la gana pels carrers de la ciutat. De tots els esmentats, els únics que som requerits a treballar en aquests espais, paguem el IVA de les nostres factures, suportem una retenció del 21% del nostre sou, estem donats d’alta de IAE, fem declaració de la renda i cotitzem a la Seguretat Social som els guies oficials. D’altra banda, entenem que els que treballen per la propina (free tours), a més de ser competència deslleial i economia submergida, sovint no tenen el nivell de competències per ser un bon professional, els guies som un model de conducta, de la nostra actuació i professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar el dret d’aquesta gallina dels ous d’or que és el turisme, a tenir professionals de qualitat contrastada i espais públics més amables.

Carles Picazo, Centre de formació BGB

Page 2: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 2

ÉS-cultura :

Paviment Miró

Emplaçament:

La Rambla. Pla de la Boqueria

Materials:

Paviment de llosetes de terratzo realitzades amb mescla de ciment blanc tenyit amb vidres de color triturats.

Dimensions (a x b) en metres: 8,33 x 7,81

Quan el 1968 se li va proposar a Joan Miró (1893-1983) el disseny d'un mural per a la nova terminal de l'aeroport de Barcelona, no solament va acceptar l'encàrrec, sinó que va prometre que faria per a la ciutat tres obres que donarien la benvinguda als viatgers que hi arribessin per terra, mar i aire.

Seguint la voluntat de l'artista, el paviment de Miró al Pla de l'Ós o Pla de la Boqueria no ha estat protegit com una peça de museu que no s'ha de tocar, sinó que es limita a acomplir la missió de qualsevol paviment:

Ser trepitjat i acumular damunt la seva superfície tota mena d'immundícies, entre aquestes els xiclets ocupen un lloc preferent, xiclets que els serveis de neteja va desenganxant.

L’excel·lent realització tècnica del fill de Llorens Artigas, Joan Gardy-Artigas, i els tallers Escofet, especialitzats en paviments de carrer i mobiliari urbà, li fa resistir força bé les agressions quotidianes, però tot i així ha estat necessari anar fent reparacions periòdiques, sobretot de les peces de color blau, que són les que més fàcilment es deterioren.

El 1992 es va fer una substitució important de peces d’aquest color i el 2007 se'n van haver de tornar a canviar, i també de les de color groc i vermell. Per aconseguir una alineació perfecta de les peces noves amb les antigues es van fer servir fotos aèries.

Miró no va veure el monument fins al cap d'un mes de la seva col·locació, i es va quedar una estona a la Rambla escoltant les reaccions dels qui passaven.

Era el divendres 14 de gener del 1977. Un paleta s'hi va aturar i li va dir que trobava mal posades les rajoles, i Miró li va contestar: "No sap el que em va costar convèncer els operaris perquè posessin de manera irregular les peces...!".

Va complir la seva promesa, amb uns terminis de sis anys en sis anys, cadascuna d'aquestes obres, de característiques molt diferents, saluden els visitants que vénen volant (el mural, realitzat en ceràmica per Llorens Artigas, Set. 1970); els qui arriben per mar, amb el paviment del Pla de la Boqueria, 30/12/1976, i els qui entren a Barcelona amb vehicle terrestre per la Gran Via, amb la fàl·lica escultura Dona-bolet amb barret de lluna, més coneguda com Dona i ocell, al Parc de l'Escorxador -ara de Joan Miró- des de abril de 1983.

Concebut com una fita indicadora d’un topònim, el Pla de l’Os, el paviment de Miró es tanca sobre si mateix, per concentrar l’atenció del vianant sobre aquest punt precís. Aquest efecte queda determinat per la línia circular que encercla els diferents elements de la composició. D’ells se’n destaca una fletxa que indica moviment o desplaçament, com si volgués suggerir l’acció del qui a partir d’aquest punt escull la direcció que vol prendre, hi ha qui veu en aquesta fletxa els braços d’una persona, sent el cercle negre, el cap.

Igual com al mural de l’aeroport de Barcelona, el punt de partida del paviment del Pla de l’Os és una maqueta en paper, que es conserva als fons de la Fundació Joan Miró. En aquesta maqueta hi ha definits, de manera precisa, les formes i els colors.

Page 3: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 3

Nomenclàtor :

Plaça de Victòria Kent, SANT MARTI

Victòria Kent i Siano (Màlaga, 1898 - Nova York, 1987). Política i jurista. L'any 1924 començà a exercir d'advocada i el 1930 defensà els membres del Comitè Revolucionari jutjats pels fets de Jaca.

Fou diputada a les Corts els anys 1931 i 1936, i ocupà el càrrec de directora general de Presons i de l'Institut d'Estudis Penals. En acabar la Guerra Civil, s'exilià a França, on visqué l'ocupació nazi.

Va reflectir aquesta experiència en el llibre Cuatro años en París (1947). Després, s'establí a Mèxic (1945 - 1950), on s'encarregà d'organitzar una escola per a la capacitació de les preses; més tard, treballà a l'ONU (1950 - 1952). Dirigí la revista Ibérica. L'any 1977 tornà de l'exili.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ?

La solució la teniu aquí sota !

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ? “El gran dia de Girona”, de Ramon Martí Alsina 1863-1864

a L’auditori Josep Irla a Girona

Ramon Martí Alsina, el principal representant del Realisme a Catalunya, va pintar, en els anys seixanta del segle XIX, una tela de 4,96 x 10,82 metres, El quadre català més gran que s’ha pintat mai, narra un episodi de la Guerra del Francès, un tema d'exaltació a l'heroisme i a la pàtria quan les tropes franceses tenien assetjada la ciutat i els gironins, capitanejats per Àlvarez de Castro els varen fer front.

En la pintura s'observen els protagonistes de la feta però alhora el desgast, la misèria i la desesperació davant la pila ingent de cadàvers.

El col·leccionista Joan Font i Sangrà va adquirir la pintura i l'any 1929 la va donar a l'Ajuntament de Barcelona. Integrada en el fons de Museu d'Art Modern de Catalunya, després de la Guerra Civil s'ha conservat als magatzems del MNAC,

Fins que el 25 de juny de 2009 es signà un conveni. La iniciativa d'exposar una de les obres més importants de Martí Alsina a Girona, després de quasi 70 anys amagat a les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i desprès d’una important restauració, va néixer del propi MNAC, l'Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya i l'entitat bancària Caixa de Girona, que es va fer càrrec de les despeses de la restauració.

Els motius són diversos: en primer lloc, es pretén fer justícia al pintor i a la que, segons ell, considerava la seva gran obra. En segon terme, la temàtica, ja que estem parlant d'una obra que narra l'episodi ocorregut a Girona el 19 de setembre de 1809, en plena Guerra del Francès i un moment clau del setges de Girona.

El tercer i últim motiu, l'espai expositiu: gran, ample, renovat i en un edifici institucional propietat de la Generalitat, l’Auditori Josep Irla, un lloc molt adequat per a una pintura de grans dimensions, que permetrà contemplar-la.

Page 4: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 4

III INTERNATIONAL RESEARCH FORUM ON GUIDED TOURS

Les nostres guies Aida Pubill i Cris Milà, van assistir-hi el passat mes d’abril, a la localitat de Breda, Holanda.

Varen ser dos dies i mig ben intensos, durant els quals una colla de professors universitaris van presentar les seves tesis o doctorats sobre “guided tours” i d’ altres temes relacionats.

Sempre s’aprèn, i és necessari teoritzar de tant en tant, però realment, vam constatar que hi ha un abisme entre la teoria i la pràctica, i la realitat laboral en que ens trobem els guies, si menys no en les ciutats europees.

Hi havia gent de molts països: Hongria, Alemanya, Dinamarca, Sèrbia, Suècia, Irlanda, Portugal,...i fins i tot d’Austràlia, Haïti i Jordània! Conèixer altres realitats sempre enriqueix molt i amplia perspectives...

El més interessant d’ assistir a un fòrum d’aquestes característiques, on no érem més de 40 persones i al final tots ens coneixíem,- és constatar que estem en un procés que mai acaba; on el guia ha de continuar formant-se i lluitant pel reconeixement, la valoració i la regularització de la seva difícil professió.

La Vice-Presidenta de la Federació Mundial d’Associacions de Guies (WFTGA), després d’una molt bona exposició de la realitat laboral en que es troba el guia, amb totes les tasques que se li poden arribar a exigir i amb les capacitats i habilitats que hauria de reunir, va concloure que el perfil d’un guia és simplement el d’una “crazy person in a niceway”. ( Quan ens arribi l’extracte d’aquesta ponència us la farem arribar!)

Es va fer incidència en el turisme sostenible i la importància del model que el guia desenvolupa per a la comprensió i valoració dels llocs visitats, i de la influència que pot exercir en el comportament post-tour dels visitants, promovent actituds i conductes més sostenibles i respectuoses pro-conservadores de l’entorn.

Pel que fa al tema dels free-tours i de la competència deslleial, es va dir que, pensant en positiu, poden obrir mercat futur per a la massa de turistes joves i de tota mena en que s’ha convertit aquesta industria de la globalització; ja que el turista és tot aquell que viatja, i cada vegada es fa per raons més diverses.

El futur és la diversitat, van dir, estem en un entorn molt canviant, ja res és fix. La professió de guia turístic reflecteix totalment l’entorn de crisis i de reestructuració de l’economia global, amb les seves estratègies de flexibilització.

Tot seguit us mostrem algunes de les conclusions a què va arribar Jane Widtfeldt, una de les ponents i professora de l’Universitat de Roskilde, Dinamarca.

“Guides are actors in an up-coming very fluctuating tourism economy, and the guide profession is heavily involved in globalization and economic restructuring taking place in these years. Guides working life mirror, and always has mirrored perfectly five types of flexibilization strategies applying: Numerical flexibility being hired for a tour at the time. Temporal flexibility as the guides work in seasonal and they work for the numbers of hours at the time on the day they have been hired for the specific tour. Functional flexibility as guides often hold two or more degrees, they are able to perform very wide spectrum of tasks that is beyond their original assignment solving unforeseen problems and providing additional services.

Wage flexibility as the organized guides in Copenhagen lower their tariffs and cancel pay supplements as response to the economic crisis.

Externalisation working as self-employed, taking all the responsibility for their own further education and training.”

Jane Widtfeldt, 2012

La propera edició serà l’any 2015 a la Universitat d’Estoril, Portugal.

Proposem al Carles Picazo anar-hi com a ponent i presentar BGB com un model de Centre de Formació i d’empresa especialitzada en guided tours i, també, per explicar de primera mà quina és la realitat en què ens trobem els guies en el nostre dia a dia.

Page 5: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 5

Nous Mercats emergents !!

Indonèsia La primera setmana de Maig varem gestionar una gran operativa des del BGB, en els links adjunts veureu part de la repercussió que ha tingut en alguns mitjans.

Es tracta de l’assistència i gestió de les visites per Barcelona d’un grup de 1.500 Indonesis que han vingut a la ciutat, com a viatge d’incentiu convidats per una important asseguradora asiàtica.

Sembla que els indonesis tenen un vincle especial amb la nostra ciutat. El cas és que durant els Jocs Olímpics de Barcelona '92 Indonèsia va guanyar la seva primera medalla d'or, i el seu himne nacional va ser tocat per primer cop internacionalment aquí a Barcelona. La varen guanyar una parella (Home i dona) de l'especialitat de BÀDMINTON i justament es varen casar després d'això, són un símbol allà a Indonèsia! Són en Allan Budikusuma i Susy Susanti.

Aquí us deixem alguns links que us aportaran més detalls de l’esdeveniment juntament amb algunes imatges:

http://www.barcelonaguidebureau.com/news-bgb-1500-indonesian-barcelona

http://www.elperiodico.com/es/noticias/turismo/grupo-mas-1500-indonesios-protagoniza-mayor-viaje-incentivos-que-acoge-ciudad-2385100

http://www.europapress.es/turismo/corporativo/noticia-cataluna-atrae-1500-indonesios-mayor-viaje-empresarial-incentivos-recibido-20130506145132.html

http://www.abc.es/videos-sociedad/20130507/1500-indonesios-bailan-para-2361674591001.html

http://m.lasprovincias.es/videos/gente/sociedad/2361674584001-1500-indonesios-bailan-para-conseguir-guinness.html

Page 6: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 6

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre via Mail al Centre de Formació; [email protected]

Visita als terrats de Santa Maria del Mar : Atenció a l’hora de la visita, ha canviat !!! Una nova atracció turística a Barcelona. Santa Maria del Mar ha esdevingut una icona de la ciutat, sent parada casi obligada en la gran majoria de recorreguts turístics a la ciutat. Ara les seves terrasses estan disponibles per la visita de grups. Des d’aquesta perspectiva excepcional, acompanyats per un guia d’Itinera plus, gaudirem d’unes vistes impressionants i inèdites sobre la ciutat i podrem entendre l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana del període medieval, visitarem l’església recorrent les entranyes, trepitjant les seves teulades, tocant els seus pilars, tot des de una nova òptica força espectacular! Exclusiva Membres, màxim 20 Pax: Gratuïta; 8 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 15 de Juliol 18:30h. Santa Mª del Mar Porta Principal

1:30 Hores

Visita guiada a la Casa del Gremi de Velers: http://www.casessingulars.com/ També anomenada Casa de la Seda, fou construïda entre 1758 i 1763 com a seu del gremi de teixidors de vels, que existia a Barcelona des del 1533. L’edifici va ser projectat per Joan Garrido i conserva els esgrafiats originals del segle XVIII. Coneixerem la història dels seus gremis i oficis: velers, velluters, perxers, barreters d’agulla, passamaners, tintorers… i veurem els salons, fons documental i fotogràfic del Col·legi de l’Art Major de la Seda.

Exclusiva Membres, màxim 20 Pax: Gratuïta; 8 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 16 de Juliol 18:00h. Sant Pere Més Alt, 1 1:30 Hores

Up Date Montserrat : Donat que és un dels llocs on més anem, amb col·laboració amb la directora comercial de Montserrat, hem organitzat una visita en la que ens atendrà el Pare rector per poder traslladar-li tots el dubtes i preguntes que ens plantegen el nostres clients al temps que actualitzem el nostre discurs bevent d’una font autoritzada com és un dels monjos de Montserrat, a més, un del seus guies complementarà la visita comentant diversos espais. Prepareu-vos les preguntes que vulgueu fer ! Exclusiva Membres: Gratuïta; 10 Crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dilluns 22 de Juliol 13:30h. Hard Rock Café

anem amb autocar 04:30 Hores

Page 7: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 7

Counter-Tourism, By Crab Man Editat per: www.triarchypress.com

Ha caigut a les meves mans un llibret força peculiar, es tracta de 50 coses rares que es poden fer en llocs turístics, preferentment si son patrimoni de la humanitat, aquí teniu alguns exemples, un tant surrealistes, estic segur que a Dalí li hagués encantat:

“An invitation to completely transform your experience of the heritage-tourism industry and its many sites. provides a set of powerful lenses, bending a whole world of conventional tourism into a spiral of new perspectives and experiences”

- Visit heritage sites as if you were members of a bomb disposal team. Move very, very carefully.

- Hold each other´s wrist, measuring pulses.

- Exchange kisses with a statue

- Ignore all signs and labels, follow the flows of air, or a sequence of colours, or navigate just by what feels most attractive, most intense.

Let the atmospheres of the property and the shapes of its landscape (not its information boards) drawn you around the heritage site.

- Go with a friend. Wear sunglasses. Close your eyes, while your friend leads you around the site, whispering lies about what they see.

Then swap roles. When you find an empty urn, take the stage and model the missing statue.

- Walk a site barefoot or Walk across a heritage site as if it were a thin sheet of ice.

- Find a pattern in your tourist site: grid, zigzag, snake, matrix. Walk it discreetly and repeatedly.

- Visit gift shops as if they were the museums,

El Racó de la Web :

La Pedrera

La Pedrera ja no és de Catalunya caixa

http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/content/qui-som

Fantàstiques fotos interactives de la pedrera

http://viewer.spainisculture.com/hdimages/Pedrera/Pedrera/index.html?lang=es 125 anys de l'Exposició Universal

La ciutat commemora, enguany, la celebració, el 1888, de la primera Exposició Universal de Barcelona

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=I0EdmZtc2nE#! Guies catalans del món

La primera Associació Internacional de Guies en català. Els podeu conèixer un a un si xafardegeu...

http://guiescatalansdelmon.cat/about/ Histories de Can Fanga

Sota aquest títol trobem una sèrie de vídeos sobre Barcelona, aquest de la ma de Pere Portabella, ens explica quina és l’hora Oficial a Barcelona... interessant.

http://videos.lavanguardia.com/local/barcelona/20130315/54368393073/quina-es-l-hora-oficial-de-barcelona.html Diccionari Bíblic

Molt útil per a les visites a les col·leccions de romànic, gòtic, etc...

http://www.wikicristiano.org/

- Photograph all the stains in a heritage site.

- Dress in historical costume for your next heritage site visit. Don´t act a

character; just use the costume as a way of being there.

- Indulge in some sex tourism: with your partner, visit each other´s

bodies as if they were monuments, tapestries, gift shops…

- Use the official site map upside down.

- Ask a local to take you somewhere you couldn’t get into without them.

- Be zombies. When you next go to the shopping mall or supermarket,

visit it as if were an enormous museum artifact from a post-

apocalyptic civilization.

- Where on the site would you hide a body?

- Have a good time.

You can use these tactics anywhere; find details of the handbook and more

besides at:

www.countertourism.net

Page 8: FULL 55 Jun 13professionalitat es desprèn una bona part de la imatge que el visitant s’endura del país, comencem malament si treballem per la voluntat. Pot ser hauríem de defensar

FULL INFORMATIU 8

CORTO DISCURSO DE DESPEDIDA DEL PRESIDENTE DE COCA COLA ... por Bryan Dyson.

"Imagina la vida como un juego en el que estás malabareando cinco pelotas en el aire". Estas

son: Tú Trabajo, Tú Familia, Tú Salud, Tus Amigos, y Tú Vida Espiritual, Tú las mantienes

todas en el aire.

Pronto te darás cuenta que el Trabajo es como una pelota de goma. Si la dejas caer, rebotará y

regresará. Pero las otras cuatro pelotas: Familia, Salud, Amigos y Espíritu son frágiles, como de

cristal. Si dejas caer una de estas, irrevocablemente saldrá astillada, marcada, mellada, dañada

e incluso rota. Nunca volverá a ser lo mismo.

Debes entender esto: apreciar y esforzarte por conseguir y cuidar lo más valioso. Trabaja

eficientemente en el horario regular de oficina y deja el trabajo a tiempo. Dale el tiempo

requerido a tu familia y a tus amigos. Haz ejercicio, come y descansa adecuadamente. Y sobre

todo...crece en vida interior, en lo espiritual, que es lo más trascendental, porque es eterno.

Shakespeare decía: Siempre me siento feliz, ¿sabes por qué? Porque no espero nada de nadie,

esperar siempre duele. Los problemas no son eternos, siempre tienen solución. Lo único que no se

resuelve es la muerte.

La vida es corta, por eso, amala, sé feliz y sonríe.

Que bé. El pròxim examen de Guia de Turisme de Catalunya faig la prova de Lapao. Un altre idioma més! Anthony Jacobson

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al [email protected], gràcies.

AS REAL AS LIFE ITSELF :

Robatori Carnet de Guia !

El passat 12 d’abril, em dirigia cap al Hard Rock per començar un servei. Ja em preparava pensant ("com començaré?..."aquella anècdota servirà...etc..) i suposo que feia cara de distret.

Al soterrani de Plaça Catalunya que serveix de distribuïdor del metro i els FFGC i que faig servir sovint per anar i venir de casa, vaig notar una forta estrebada al coll. Em va fer mal, i vaig quedar molt astorat, just aquells moments que necessites per a reaccionar d’una manera eficaç. Una ombra s’allunyava amb la COPIA del meu carnet de guia. Molt àgil i jove, bambes,texans dessuadora vermella i una gorra de beisbol fugien rambla avall amb el seu -suposo- preuat botí.

Al menys em va quedar la cinta groga característica penjada al coll. Podeu suposar que el dany econòmic és pràcticament nul, fotocòpia nova i plastificar.

El preocupant és reflexionar sobre el fet. A qui pot interessar una copia d’un carnet de guia? Tots hem comentat la quantitat de guies pirata que circulen últimament. Poden ser utilitzats per especular amb les poques avantatges que proporciona (descomptes, accessos...)

A mi personalment, MAI ningú no m’ha demanat que m’identifiqués per comprovar que era el titular del carnet. Com em pot perjudicar que usin aquesta còpia en benefici propi?.

En espera de temps millors una salutació cordial a tots i la vella reflexió: "Pay attention to your belongings"

ARTUR COSTA GUIA HABILITAT Nº 2.625 .