ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ DEL … · 2018-01-19 · als instruments de...

ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL DE

TAVERNES BLANQUES UE-6A

ORDENACIÓ DETALLADA

MEMÒRIA NORMATIVA

ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL DE TAVERNES BLANQUES UE-6A

Memòria Normativa| 2 Conde de Altea_22_pta_5_46005_Valencia_tel_960 043 [email protected]

ÍNDEX

1.‐ ANTECEDENTS 3

2.‐ DELIMITACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA 3

2.1.‐ ZONIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA 3

2.2.‐ NORMATIVA REFERIDA A LA INFRAESTRUCTURA VERDA afectada per la modificació 3

2.2.1.‐ ESPAIS, FITES I ELEMENTS DE CONNEXIÓ AL SÒL URBÀ 3

2.2.2.‐ PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (SÒL URBÀ DOTACIONAL I VIARI – CEMENTIRI I CALVARI) 4

2.2.3.‐ PAISATGE DEFINIT PER L’ÉSSER HUMÀ (ZONES VERDES I ESPAIS LLIURES URBANS) 4

3.‐ NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA 5

3.1.‐ NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE CARÀCTER GENERAL 5

3.1.1.‐ NORMES RESPECTE A LES NOVES INFRAESTRUCTURES 5

3.1.2.‐ NORMES DE PROTECCIÓ DE LES PRINCIPALS VISUALS 6

3.1.3.‐ NORMES DE PROMOCIÓ DELS RECURSOS PAISATGÍSTICS 6

3.1.4.‐ NORMES DE REVITALITZACIÓ DEL PATRIMONI RURAL 6

3.1.5.‐ NORMES SOBRE ELS ESPAIS ENJARDINATS DEL PAISATGE URBÀ 6

3.1.6.‐ PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓN LUMÍNICA 7

3.1.7.‐ NORMAES D’INTEGRACIÓ DEL CARRIL BICI IY VIALS DE TRÀNSIT RESTRINGIT 7

3.1.8.‐ NORMES D’INTEGRACIÓ DE L’HORTA 8

3.1.9.‐ INTEGRACIÓ DE LAS VÍAS PECUÀRIAS 9

3.2.‐ NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DEL SÒL URBÀ 10

4.‐ DETERMINACIÓ D’OBJETIUS DE QUALITAT I MESURES D’INTEGRACIÓ I CORRECTORES 13

5.‐ PROGRAMES DE PAISATGE 13



1.- ANTECEDENTS

El present documente forma part de l'instrument d'ordenació paisatgística de la Modificaicó del Pla General de Tavernes Blanques i el seu objecte és incorporar el paisatge als instruments de planificació territorial i urbanística, en aquest cas la referida modificació, així com establir mesures tendents a garantir la Infraestructura Verda i la seua connectivitat, preservant, millorant i posant en valor aquells paisatges que, per la seua importància ambiental, cultural, visual o recreativa requereixen intervencions específiques i integrades. En data 22 de setembre de 2009, l'Òrgan de Gestió del Mitjà Natural va elaborar el Document de Referència del Pla General de Tavernes Blanques a partir de la documentació presentada per l'òrgan promotor; aquest document va incorporar les determinacions i consideracions contingudes en l'informe emès en data 15 d'octubre de 2008 per la Direcció general del Paisatge al Concert Previ del Pla General. El present document incorpora les modificacions necessàries per a donar compliment a les determinacions realitzades per l'òrgan competent en matèria de Paisatge en els informes referits en els paràgrafs anteriors.

2.- DELIMITACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA

2.1.- ZONIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA

La zonificació de la Infraestructura Verda s’estableix en l’apartat corresponent de la Memòria Justificativa. El contingut normatiu establert al següents punts afecta a aquells elements integrants de la infraestructura verda definida inclosos dins l’àmbit d’estudi o que s’hi troben proper a ell, i on la modificació del Pla General té l’abast suficient per establir mesures concretes i dur-les a terme.

2.2.- NORMATIVA REFERIDA A LA INFRAESTRUCTURA VERDA AFECTADA PER LA MODIFICACIÓ

2.2.1.- ESPAIS, FITES I ELEMENTS DE CONNEXIÓ AL SÒL URBÀ

Aquesta qualificació afecta a elements inclosos en altres categories de la IV, tals com a espais enjardinats, zones verdes, elevacions muntanyenques, etc la normativa dels quals s'ha establert, o s'estableix, en apartats previs o posteriors del present document. Pel que fa a les elevacions muntanyenques que actuen com a fons escènic dels vials i front urbà propers a la façana oest de Tavernes, s'habilitaran espais de contemplació del paisatge integrats en els espais lliures i enjardinats projectats. El paisatge percebut des d'aquests punts haurà de quedar lliure d'obstacles. En aquest sentit, es prioritzarà el soterrament de les línies aèries de subministrament elèctric i telefònic, es tindrà especial cura en la disposició dels punts de recollida de residus urbans, disposició de la il·luminació viària, etc. D'altra banda, sempre que resulte possible, es connectaran els vials procedents de l'espai urbà amb les sendes, camins i vies pecuàries el traçat de les quals discorre pel sòl no urbanitzable a fi de garantir la continuïtat física entre els diferents paisatges, mantenir la percepció visual dels fons escènics i una correcta transició entre ells.



2.2.2.- PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (SÒL URBÀ DOTACIONAL I VIARI – CEMENTIRI I CALVARI)

Les intervencions sobre els elements integrants del patrimoni arquitectònic afectaran tant al propi element com a l'espai circumdant des d'on es perceba visualment aquest element. Qualsevol d'aquestes intervencions mantindrà la configuració originària de cada recurs i la seua incidència en el paisatge, resolent aquells els conflictes paisatgístics identificats.

Quedaran prohibides totes aquelles intervencions que alteren la configuració originària o que incidisquen negativament en la visualització d'aquests elements, generant enlluernaments, distorsions cromàtiques, compositives o formals.

Qualsevol intervenció haurà de complir els objectius de qualitat paisatgística definits per a cada recurs i per a la unitat de paisatge en la qual es projecta.

Les possibles modificacions volumètriques no alteraran el paisatge visualitzat des dels principals punts d'observació ni des del propi recurs.

Els itineraris definits en l'Estudi d’integració Paisatgística hauran d'incorporar punts d'informació que permeten a l'observador conèixer la ubicació de cada recurs paisatgístic integrant del patrimoni arquitectònic, conèixer la seua data de construcció, les hipotètiques rehabilitacions patides, la seua incidència dins del paisatge, la seua evolució històrica, els usos implantats, etc

2.2.3.- PAISATGE DEFINIT PER L’ÉSSER HUMÀ (ZONES VERDES I ESPAIS LLIURES URBANS)

Aquests paisatges es corresponen amb les zones verdes i espais enjardinats de l'àmbit de la modificació.

Les actuacions realitzades en aquests espais seran coherents amb el paisatge en què s'insereixen. El disseny dels espais lliures i enjardinats potenciarà la presència dels recursos paisatgístics propers. Es definiran itineraris des dels punts més allunyats de l'entorn urbà cap als recursos paisatgístics i paisatges més valorats. Aquests itineraris contindran punts d'informació i espais de contemplació dels referits recursos i paisatges. A més, en aquells entorns on s'identifiquen impactes paisatgístics, es podran introduir espècies arbòries i arbustivas (reproduint les espècies, disposició i concentració utilitzades en el paisatge pròxim) a fi de reduir aquests impactes i incrementar la qualitat paisatgística de certs espais degradats.

Sempre que resulte possible, s'utilitzaran espècies vegetals autòctones, evitant generar paisatges artificials. Aquest criteri d'integració s'estendrà al mobiliari i al paviment utilitzat.

El disseny de les zones verdes projectades al costat del paisatge agrícola haurà d'integrar els elements que defineixen el referit paisatge: trama, cromatisme, etc. Així mateix, s'empraran espècies vegetals pròpies de la zona, de reduïda altura, per a afavorir la percepció visual del paisatge agrícola i urbà, en primer plànol, i el paisatge muntanyenc en el plànol de fons. En aquestes àrees s'evitarà implantar fanals de gran envergadura, optant per implantar sistemes d'il·luminació integrada en el sòl o a escala de l'observador amb l'objectiu d'evitar enlluernaments sobre els observadors que visualitzen el paisatge des dels



punts d'observació més allunyats. Així mateix, en el disseny d'aquests espais s'integraran les sèquies i elements hidràulics perceptibles visualment.

El mobiliari implantat no alterarà la percepció del paisatge i estarà d'acord amb el caràcter rural de l'entorn.

S'evitarà l'asfaltat dels camins que formen part dels referits espais. En aquest sentit, s'emprarà terra morterenca o millorada, i en cas de resultar imprescindible per al trànsit de vehicles, s'empraran superfícies enjardinades amb capacitat portant suficient per a permetre la rodada. En cas que resulte necessari, tècnica o econòmicament, asfaltar aquests camins s'empraran asfalts acolorits amb tonalitats pròpies del paisatge circumdant.

S'instal·laran panells informatius amb documentació relativa als paisatges i recursos paisatgístics visualitzats des de cadascuna de les zones verdes i espais enjardinats. Així mateix, s'informarà a l'observador sobre la ubicació d'altres espais enjardinats integrants de la IV i les rutes possibles per a accedir. Els camins procedents de l'espai agrícola s'integraran en el disseny de les zones verdes i jardins

3.- NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

La inclusió d'un terreny en la Infraestructura Verda és independent de la seua classificació i qualificació urbanística; malgrat açò, l'ordenació definida haurà de garantir el caràcter d'espai obert de cadascun d'aquests elements. En aquest sentit, les Normes d'Integració Paisatgística hauran d'establir les condicions d'ús d'aquests sòls.

El present EIP estableix les normes d'integració referides a:

La Infraestructura Verda Intervencions en el sòl transformat (espais públics, edificacions, etc) Desenvolupaments urbanístics en l’àmbit objecte de la modifició.

3.1.- NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE CARÀCTER GENERAL

Els instruments d'ordenació territorial han d'establir mesures que garantisquen la integració paisatgística dels plans i actuacions amb incidència territorial i paisatgística. Per aquest motiu s'ha d'incorporar, excepte en casos on existisquen raons acreditades d'interès públic, els següents criteris:

3.1.1.- NORMES RESPECTE A LES NOVES INFRAESTRUCTURES

El traçat i disseny de les noves infraestructures s'adequarà a les característiques del territori on prevegen ser implantades. La integració paisatgística de les infraestructures, el respecte al medi natural i cultural, així com la prevenció dels riscos naturals condicionaran l'elecció del traçat i el disseny.



Qualsevol nova infraestructura o edificació que es construïsca en l'àmbit d'estudi complirà les obligacions establides en la normativa que resulte d'aplicació, havent de complir a més, amb els condicionants estètics, cromàtics, etc definits per a cada unitat de paisatge afectada.

3.1.2.- NORMES DE PROTECCIÓ DE LES PRINCIPALS VISUALS

La Serra Calderona és visualitzada des dels principals punts d'observació considerats en l'àmbit d'estudi així com des del bord oest del casc urbà. Constitueix, a més, el fons escènic de la major part de les visuals produïdes sobre el nord-oest del referit àmbit.

En aquest sentit, s'haurà de garantir la continuïtat física i visual tant dels camins i sengles existents a l'oest del casc urbà com dels vials transversals presents en ell. En la prolongació d'aquests camins, sendes i vials s'evitarà implantar línies de proveïment aèries, construccions, tancaments de parcel·les, etc que alteren les referides visuals cap a la serra.

3.1.3.- NORMES DE PROMOCIÓ DELS RECURSOS PAISATGÍSTICS

Les actuacions amb incidència en el paisatge que es duguen a terme hauran d'anar orientades a la posada en valor i promoció dels recursos paisatgístics i fons escènics, proposant la seua restauració i conservació, millora de la senyalització i de l'espai de contemplació circumdant.

Es crearan itineraris que connecten cadascun dels paisatges i recursos anteriorment referits.

3.1.4.- NORMES DE REVITALITZACIÓ DEL PATRIMONI RURAL

El planejament territorial o urbanístic haurà d'adoptar les mesures necessàries per a aconseguir l'adequada rehabilitació i recuperació del patrimoni rural valencià. Una d'aquestes mesures estarà basada en la protecció del paisatge agrícola inclòs en l'àmbit d'estudi, perimetral al municipi de Tavernes, per tractar-se d'un espai d'acreditat valor mediambiental, històric i cultural.

3.1.5.- NORMES SOBRE ELS ESPAIS ENJARDINATS DEL PAISATGE URBÀ

Les ordenances municipals hauran de promoure la implantació d'espècies vegetals autòctones, de ràpid creixement, resistència a la sequera i baixes necessitats de reg.

Es prohibeix la utilització d'espècies vegetals alóctonas i potencialment invasores que puguen afectar als ecosistemes circumdants. En cas de triar espècies alóctonas o invasores, en cap cas hauran de superaran el 10% del total d'exemplars plantats.



3.1.6.- PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓN LUMÍNICA

S'haurà de regular les instal·lacions i sistemes d'il·luminació de l'espai públic a fi de reduir la contaminació lumínica i els conflictes sobre les visuals del paisatge. En aquest sentit s’haurà de:

Mantenir el màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici dels ecosistemes circumdants

Promoure l'eficiència energètica de la il·luminació implantada en el referit espai públic

Evitar la intrusió lumínica i, en tot cas, minimitzar les molèsties i danys que es puguen produir

Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel Amb l'objectiu d'aconseguir aquests objectius, els sistemes d'il·luminació que s'implanten hauran d'adequar-se als següents criteris:

Les instal·lacions i aparells d'il·luminació s'han de dissenyar i instal·lar de manera que es previnga la contaminació lumínica i s'afavorisca el desenvolupament, ús adequat i aprofitament de l'energia, comptant amb els components adequats per a aconseguir aquesta fi Les lluminàries distribuiran la llum de la manera més efectiva i eficient possible, utilitzant la quantitat mínima de llum per a satisfer els criteris d'il·luminació. Els components de la il·luminació s'adaptaran adequadament a les característiques dels usos i de la zona il·luminada i emetran, preferentment, en la zona d'espectre visible de longitud d'ona llarga. D'acord als criteris d'estalvi energètic, en la il·luminació de l'espai de l'espai públic es prioritzarà la utilització de llums de vapor de sodi d'alta i baixa pressió (VASP i VSBP) La il·luminació que s'introduïsca tindrà acreditada la seua qualitat amb l'objectiu d'evitar la contaminació lumínica i estalviar energia. Les lluminàries utilitzades seran tancades o apantallades. S'elaboraran programes de manteniment i conservació permanent de les instal·lacions i elements d'il·luminació

3.1.7.- NORMAES D’INTEGRACIÓ DEL CARRIL BICI IY VIALS DE TRÀNSIT RESTRINGIT

La xarxa de carril bici i vials de tràfic restringit forma part de la IV, ja que, a més de connectar els diferents equipaments i recursos paisatgístics identificats dins de l'àmbit d'estudi, permeten visualitzar els diferents paisatges que defineixen el municipi.

Els processos de reurbanització del sistema viari hauran d'incorporar la xarxa de carrils bici i vials de tràfic restringit, definida en la IV, garantint la consecució dels objectius fixats per a la unitat paisatgística en la qual s'insereixen.



3.1.8.- NORMES D’INTEGRACIÓ DE L’HORTA

El municipi de Tavernes compta amb una superfície d'horta molt reduïda, integrada en el paisatge urbà i confrontant a l'espai urbanitzat i, més concretament, a l’àmbit objecte de la modificació. Aquesta superfície es troba qualificada pel PATPHV com a zona rural comuna, susceptible d'acollir futurs creixements urbanístics. El paisatge agrícola més valorat i que domina l'àmbit d'estudi està format per les hortes de Sant Miquel dels Reis, Alboraia-Almàssera, Petra, PobleNou i Arc de Montcada, situades totes elles en el perímetre de Tavernes.

3.1.8.1.- NORMES D’INTEGRACIÓ DEL LÍMIT URBÀ I L’HORTA DE TAVERNES BLANQUES. MILLORA

DE L’ACCESIBILITAT I EL PAISATGE

El desenvolupament de l’àmbit objecte de la modificació geberarà connexions directes, físiques i visuals, entre el casc urbà i l'horta que hauran de ser executades pel corresponent pla o projecte, en desenvolupament de les determinacions previstes en el corresponent programa.

Els àmbits de desenvolupament i reforma urbana referits hauran d'establir i distribuir els usos de manera que no incidisquen negativament en els valors paisatgístics i ambientals propis del paisatge de l'horta. D'igual manera, no suposaran l'alteració de la imatge percebuda des dels principals punts d'observació, dominada pel campanar de la parròquia en l'escena urbana i la Serra Calderona en el plànol de fons.

El pla que desenvolupe aquests àmbits haurà d'elaborar una normativa específica comuna per a les edificacions propers a l'horta, en compliment de les determinacions contingudes en l'Estudi d’Integració i la modificació del Pla General, amb l'objectiu de generar una imatge uniforme de la vora urbana, evitant implantar composicions caòtiques. En aquest sentit, hauran d'utilitzar-se les línies de força del paisatge (topografia, parcelario, camins, visuals etc.) com a eixos rectors compositius de cada desenvolupament urbà. Hauran de perllongar-se els següents carrers i camins amb l'objectiu de millorar l'accés a l'horta des del casc urbà:

S'optarà per utilitzar volums amb proporcions equilibrades en lloc de configurar formes i acabats que distorsionen en el paisatge de l'entorn.

S'haurà de cuidar el disseny de l'estructura, el material i el color de les cobertes, utilitzant tonalitats que no distorsionen amb la composició cromàtica de l'entorn, utilitzant preferentment materials opacs.

S'evitarà disposar elements que generen reflexos sobre els punts d'observació del paisatge i els recursos paisatgístics que en ella es troben.

Els elements auxiliars de les edificacions hauran de tenir-se en compte des de l'inici del disseny del conjunt a fi de garantir la seua integració en el paisatge; d'igual manera, aquests elements hauran d'estar integrats en la composició de cadascuna de les façanes i/o coberta.

La volumetria de les edificacions prioritzarà la disposició d'elements massissos sobre els buits.

El tractament cromàtic haurà d'utilitzar-se com una potent eina d'integració. L'elecció de materials i colors s'adequarà als tons i relacions cromàtiques dels components del paisatge.



Es prioritzarà la utilització de tons foscos (excepte el negre) posat que els tons clars engrandeixen i acosten els volums; s'evitarà l'ús de colors saturats, discordantesi brillants que contrasten amb els tons matisats i suaus del paisatge agrari. Es limitarà l'ús del color verd, ja que pot destacar pel seu artificiosidad i contrast en relació amb els tons de la vegetació, variats, complexos i canviants.

Es tindrà en compte que les textures gruixudes, irregulars i rugoses enfosqueixen el color, mentre que les textures fines i llises mantenen el color original.

En cas d'utilitzar materials prefabricats, els acabats hauran de transmetre una imatge de qualitat, cuidant les juntes, els revestiments, etc. Es prohibeix l'ús de materials que repercutisquen negativament en la percepció del paisatge pel seu color, lluentor o naturalesa (materials plàstics, paraments reflectors, etc) S'estudiarà la possibilitat d'establir elements de protecció solar en els buits de les façanes acristalados amb l'objectiu de reduir l'impacte paisatgístic generat per aquestes superfícies.

Amb l'objectiu de no afectar negativament la imatge percebuda des de l'horta i nuclis de població pròxims, es prohibirà la col·locació de tanques publicitàries i altres elements anàlegs a l'entorn de l'horta que distorsionen la percepció visual del front urbà i del seu patrimoni.

Aquesta limitació s'estendrà als principals punts d'observació dinàmics que constitueixen els accessos a Tavernes.

La reurbanització dels vials intentarà generar noves connexions, visuals i físiques, amb l'horta; per a açò, es regularan les espècies vegetals actualment existents en el límit urbà i es potenciarà la inserció d'espècies autòctones. S'eliminarà les tanques qua actualment separen l’espai urbà de l’horta i es modificaran els elements del mobiliari urbà, garantint en tot moment la continuïtat entre el casc urbà i l'horta.

3.1.9.- INTEGRACIÓ DE LAS VÍAS PECUÀRIAS

L’àmbit objecte de la modificació no conté cap via pecuària. Malgrat això, l’àmbit d’estudi si que n’inclou i, per tant, procedeix regular normativament les intervencions sobre aquests elements.

Les vies pecuàries existents en el terme de Tavernes Blanques queden incloses en la IV, ja que constitueixen elements de connexió entre els espais d'interès i garanteixen una continuïtat física, ecològica i funcional. En aquest sentit, la directriu 39 del PATPCV estableix que les vies de comunicació de rellevància cultural tals com carrerasses, cordells, senderes, camins agrícoles amb interès cultural i senderes, entre uns altres, són àrees d'interès cultural que han d'incorporar-se a la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana.

En qualsevol cas, totes les vies pecuàries del terme, constitueixen elements inembargables, imprescriptibles i inalienables conforme la legislació vigent. Les intervencions que es duguen a terme sobre aquest element aniran encaminades a millorar la seua integració en el paisatge i potenciar les característiques anteriorment referides, així com les dels recursos i paisatges perceptibles des del seu traçat. Aquestes intervencions hauran de preveure la millora dels sistemes de protecció, pavimentat, eliminació dels grafit sobre tancaments i murs de contenció, etc. Sobre el traçat de les vies pecuàries, o en les seues



proximitats, s'hauran de situar els punts d'informació referits al llarg del present document, associats als principals itineraris per als vianants, paisatges i recursos visualitzats, etc.

D'altra banda, s'hauran de senyalitzar els punts de trobada entre les esmentades vies pecuàries i els principals vials urbans.

3.2.- NORMES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DEL SÒL URBÀ

Les actuacions que es duguen a terme en el sòl urbà hauran de ser coherents amb els objectius paisatgístics i normativa d'aplicació dels elements integrants de la infraestructura verda presents en aquest tipus de sòl. En aquest sentit, aquestes actuacions hauran de tenir en compte el següent:

Es protegiran les visuals sobre els principals recursos i unitats paisatgístiques, millorant totes aquelles en les quals s'identifiquen conflictes o distorsions.

Es millorarà l'espai urbà circumdant dels recursos paisatgístics presents en el sòl urbà, amb l'objectiu d'habilitar àrees d'observació i percepció del paisatge. En aquests punts s'instal·laran panells informatius que contindran documentació relativa a cada recurs o paisatge visualitzat. Així mateix, s'informarà a l'observador sobre els recorreguts de connexió amb cadascun dels recursos paisatgístics i restants elements integrants de la infraestructura verda.

S'establirà una guia cromàtica i de materials de les diferents àrees urbanes que conformen el paisatge urbà, de manera que les edificacions s'ajusten a ella. Cadascuna de les façanes de les edificacions visualitzades pels observadors des dels punts d'observació habituals, tindran un tractament uniforme, d'acord amb la façana principal. S'evitarà generar paraments monocroms en les testeres de les edificacions que presenten, a més, tonalitats impròpies del paisatge en el qual s'insereixen. Les edificacions que presenten aquest conflicte paisatgístic en l'actualitat duran a terme operacions d'integració mitjançant la instal·lació de jardins verticals, canvis de coloració, implantació d'elements publicitaris integrats en un projecte global realitzat en el paisatge urbà, etc

Les actuacions edificatorias i urbanitzadores hauran de prioritzar el soterrament de les línies de proveïment aeri.

Els elements del mobiliari urbà hauran de potenciar la presència i la qualitat paisatgística dels recursos, evitant generar impactes sobre aquests. En aquest sentit, es tindrà especial cura en la disposició dels punts de recollida de residus sòlids urbans, en l'elecció de les escala i ubicació de l'enllumenat públic, materialitat i configuració del mobiliari, etc

En les proximitats dels recursos paisatgístics i punts d'observació del paisatge es procurarà que l'estacionament de vehicles no perjudique la qualitat paisatgística de l'entorn visualitzat.

Amb caràcter general, es millorarà la qualitat paisatgística dels vials a través de la introducció d'elements d'arbrat i vegetació. La seua disposició haurà de contemplar, a més, la minimització de l'impacte generat pels vehicles estacionats al llarg de les mateixes. En cas que el vial connecte, física o visualment, amb algun recurs paisatgístic, la disposició dels elements de



vegetació facilitarà aquesta connexió, situant-se al costat de les principals visuals o recorreguts per als vianants.

El disseny de les zones verdes haurà de complir amb la normativa establida en apartats anteriors en relació amb els elements integrants de l'IV. En aquest sentit, les zones verdes properes al paisatge de l'horta tindran un caràcter més rústic, evitaran el tancat o clos del recinte, empraran espècies vegetals de reduïda envergadura que permeten la continuïtat visual del paisatge, integrarà el traçat de sèquies i camins, mentre que aquelles projectades dins del paisatge urbà tindran un caràcter més ornamental i potenciaran la qualitat paisatgística de l'entorn on s'insereixen.

La modificació de planejament es planteja al costat d'un dels paisatges de major qualitat i més valorats per la ciutadania i molt pròxim a un altre d'ells: el paisatge agrícola i l'hídric del barranc del Carraixet. A més, des de la Unitat d'Execució 6a se visualitza, en el plànol de fons, la Serra Calderona.

Aquesta Unitat d'Execució 6a se delimita al costat dels recursos culturals viacrucis i cementiri parroquial i a l'accés oest al municipi, considerat punt d'observació principal.

La transformació de l’àmbit haurà de preveure la prolongació del carrer Carraixet i la connexió entre els carrers Ramón Muntaner i Doctor Fleming, amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat al paisatge agrícola i hídric des de l'entorn urbà, així com mantenir i potenciar les principals visuals cap als referits paisatges.

La Unitat d'Execució 6a haurà de preveure una franja contínua de separació entre el traçat del viacrucis i les alineacions de l'espai edificat definides en aquesta unitat. Aquesta franja enllaçarà cadascuna de les estacions amb el cementeri parroquial. Al llarg del seu



traçat s'hauran d'instal·lar punts d'informació que contindran documentació descriptiva de cadascun dels casalicis i del propi cementeri, indicant la seua condició de recursos paisatgístic.

L'objecte d'aquesta mesura és millorar l'accessibilitat i les condicions d'observació d'aquests recursos paisatgístics.

S'optimitzarà l'espai situat entre els casalicis través de la implantació d'espècies arbòries i arbustivas de reduïda envergadura, a fi de no ocultar o impedir la visualització de cadascuna de les estacions. Aquest espai podrà ser interromput per a garantir la continuïtat per als vianants i l'accés a les noves parcel·les generades en desenvolupament de la UE-6a.

S'haurà de preveure un espai lliure d'edificació al llarg del perímetre del cementeri la justificació del qual atén als mateixos criteris definits amb anterioritat per al viacrucis.

S'hauran de millorar les condicions d'urbanització de la vorera nord del carrer Doctor Gómez Ferrer sobre la qual assenten els casalicis del viacrucis. S'incrementarà l'espai destinat al trànsit de vianants i es reorganitzarà la disposició dels xiprers, adequant-se al ritme de cadascuna de les estacions. S'eliminaran els escocells freturosos d'arbrat.

S'estudiarà la possibilitat d'utilitzar solucions de pavimentat diferents a l'emprat en les voreres pròximes, a fi de millorar la qualitat paisatgística de l'itinerari religiós i reforçar la seua presència en el paisatge i singularitat.

S'eliminaran l'antic escorxador i la borsa d'aparcaments situats al nord i al sud, respectivament, del cementeri parroquial implantant en l'espai alliberat usos residencials i dotacionales l'execució dels quals haurà de contribuir a millorar la silueta urbana percebuda des de les hortes de Petra, Arc de Montcada i Poble Nou, així com des de la carretera de Carpesa.

Les interseccions entre els vials previstos en la Unitat d'Execució 6a i l'avinguda Corts Valencianes hauran de quedar convenientment senyalitzades, indicat la presència de la Via Augusta i del assegador d'Albuixec.

Les altures de l'edificació, la seua definició volumètrica i materialitat hauran d'adequar-se a les condicions del paisatge en el qual s'insereixen i des del qual són percebudes. En aquest sentit les edificacions properes a l'avinguda Corts Valencianes hauran de complir amb les condicions generals i objectius de qualitat del paisatge urbà, mentre que les edificacions projectades en la vora de l'horta hauran d'adequar-se, a més, a la normativa d'integració definida per a aquest paisatge.



4.- DETERMINACIÓ D’OBJETIUS DE QUALITAT I MESURES D’INTEGRACIÓ I CORRECTORES

Els objectius de qualitat paisatgística que es proposen per a cada unitat i recurs paisatgístic, així com les mesures proposades per a aconseguir-los, s'estableixen en les fitxes descriptives de cada unitat i recurs recollits als annexos de l’estudi d’Integració.

5.- PROGRAMES DE PAISATGE

Tots els programes pretenen millorar els següents elements:

La seqüència visual dels accessos al nucli urbà. La silueta urbana a partir de les característiques de la seua línia envoltant, les

seues fites relelvants, trets volumètrics i cromatisme de l'edificació especialment en nuclis de valor històric o tradicional

La formalització d'una vora clara entre la zona edificada del casc urbà i l’horta La seguretat per als vianants i la comoditat per a l'ús dels espais públics del nucli

urbà mitjançant el tractament de paviments, mobiliari urbà, plantació d'arbres i creació de passejos per als vianants

El desenvolupament de la U.E.-6a haurà d’executar la part de cada programa de

paisatge que afecte a elements inclosos dins del seu àmbit de gestió.



Nº1 TIPUS D’INSTRUMENT

PROGRAMA D’IMATGE URBANA

TÍTOL RESTAURACIÓ I MILLORA PAISATGÍSTICA DELS RECURSOS CULTURALS CEMENTERI PARROQUIAL I VIACRUCIS

LOCALITZACIÓ I ÀMBIT Carrer Gómez Ferrer, en el tram comprés entre el carrer Tradició i el cementirio parroquial

DESCRIPCIÓ Es pretén regenerar la imatge de l'itinerari paisatgístic definit per les estacions del viacrucis i pel cementeri parroquial, millorant l'espai dotacional circumdant a cadascun dels casalicis, mitjançant l'adequació del viari d'accés i regularització del ritme i disposició de les unitats arbòries que acompanyen aquest recorregut. Les actuacions que es duguen a terme hauran de ser coherents i adequar-se al contingut del Catàleg de Béns i Espais Protegits del PATODHV.



ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Definició d'una franja dotacional viària paral·lela als casalicis d'amplària no inferior a dos metres. Aquesta franja se situarà al nord de les estacions. Aquesta franja discorrerà des de l'estació I fins al cementeri.

L'espai existent entre cadascuna de les estacions estarà ocupat per jardineres en les quals s'implantaran elements vegetals, graves, etc a fi de millorar la qualitat paisatgística de l'entorn d'aquest recurs cultural. La continuïtat d'aquesta franja podrà alterar-se per a connectar amb els recorreguts per als vianants perimetrals i garantir l'accés a les edificacions previstes al nord del viacrucis

S'il·luminarà l'espai públic circumdant a cadascun dels casalicis a fi de marcar i potenciar el recorregut escènic i millorar la presència de cadascun dels casalicis en l'escena urbana en les hores de menor soleamiento. En aquest sentit s'utilitzarà il·luminació baixa, fins i tot embevent-la en el propi paviment o en les zones enjardinades adjacents, a fi de no generar enlluernaments en l'observador ni en cadascun dels elements que integren el recursos paisatgístic.

Es modificarà la disposició dels xiprers situats enfront dels casalicis, recuperant el ritme i disposició originals, els quals hauran de ser coherents amb el ritme i ubicació de les estacions. S'eliminaran els escocells no ocupats per unitats arbrades

Es millorarà el pavimentat de la vorera sobre la qual es disposen els referits xiprers i casalicis, el qual haurà de contribuir a millorar la qualitat paisatgística i espacial del recorregut i aportar-li certa singularitat respecte a l'espai urbà viari del circumdant

S'eliminarà l'aparcament situat al costat del cementiri parroquial. Fins que no es desenvolupe la unitat d'execució 6a s’haurà de millorar les condicions del tancament d'aquest espai a fi de reduir l'impacte paisatgístic produït pels vehicles estacionats i les estructures de cubrición. A tal objecte, les tanques hauran d'incorporar elements vegetals com a xiprers, teues o espècies similars

Es resituaran els contenidors de recollida de residus situats en els voltants del cementeri i del calvari de manera que no siguen visualitzats des del recorregut paisatgístic

Al llarg d'aquest recorregut s'instal·laran punts d'informació paisatgística que contindran informació gràfica i descriptiva sobre el cementeri, els casalicis i els seus retaules, fent referència a la seua ubicació (al costat d'un dels principals vials a partir dels quals van generar els principals assentaments urbans de Tavernes), la seua proximitat al primer lloc de culte del municipi, etc

Adequació de la façana del cementeri proper a l'actual aparcament, ocupada en l'actualitat per vegetació espontània i residus (en el moment en el qual es redacta el present document s'estan duent a terme actuacions en aquest sentit)



ELEMENTS D’INTERÈS

Els propis casalicis, el cementeri i el retaule situat en la seua entrada. Com a fons paisatgístic, la Serra Calderona i el paisatge de l'horta de València.

TERMINIS Dins de l'any següent a la validació de l'Estudi es redactarà el corresponent Instrument que desenvolupe les determinacions i actuacions previstes en el present programa. L'execució de les actuacions haurà de dur-se a terme dins dels dos anys següents a la validació, per part de l'administració, d'aquest instrument. En cas de no complir-se els terminis anteriorment referits haurà de justificar-se raonadament la no execució de les mesures establertes en el programa i definir un nou cronograma per al desenvolupament i execució d'aquestes actuacions. Les actuacions previstes sobre les façanes del cementiri i l'obtenció de la referida franja paral·lela al viacrucis es duran a terme amb el desenvolupament de la urbanització de la UE-6a.

VALORACIÓ ECONÒMICA

El cost econòmic de les actuacions es definirà en l'instrument que desenvolupe el present programa

AGENTS I ORGANISMES Ajuntament de Tavernes Blanques, propietaris del sòl de la UE6A, parròquia de Tavernes Blanques, associacions i persones interessades, Conselleria competent en matèria de paisatge i cultura. El desenvolupament de la UE-6A haurà de dur a terme l'execució de la franja viària prevista al nord dels casalicis, així com la resta d'actuacions previstes sobre l'espai públic circumdant. Les actuacions sobre el cementeri seran dutes a terme per la propietat de l'immoble.

FINANÇAMENT El finançament d'aquestes actuacions anirà amb càrrec als pressupostos municipals, als propietaris de la UE-6a i a la parròquia de Tavernes Blanques. Aquestes actuacions podran finançar-se, igualment, a través de subvencions de la comunitat autònoma, la Diputació de València o fons europeus.

SEGUIMENT, CONTROL I INDICADORS

El documento o instrumento que desarrolle las medidas contenidas en el presente programa deberá prever los mecanismos adecuados para realizar el seguimiento de las acciones previstas en cada una de sus fases, así como analizar el resultado de su ejecución, el cual deberá revisarse anual o bianualmente. Deberá valorarse la mejora paisajística obtenida e informar de la misma al a ciudadanía a través de los mecanismos previstos en el plan de participación pública u otros que garanticen el acceso a la información por parte de la población. Los organismos de control serán el Ayuntamiento de Tavernes Blanques y las Consellerías competente en materia de paisaje y cultura

PRIORITAT DE L’ACTUACIÓ Alta



Nº2 TIPUS D’INSTRUMENT

PROGRAMA D’IMATGE URBANA

TÍTOL MILLORA DE LA IMATGE URBANA EN ELS ACCESSOS A TAVERNES

LOCALITZACIÓ I ÀMBIT Accessos al municipi de Tavernes: carretera CV-3111, Avinguda Corts Valencianes i calle Cardenal Benlloch

DESCRIPCIÓ Es pretén millorar la imatge urbana en els accessos al municipi de Tavernes. L'accés es realitzava històricament a través de vials la configuració dimensional dels quals i formal tenia caràcter de carretera el qual, malgrat haver-se produït la transferència de les competències sobre les referides carreteres, s'ha mantingut en el temps. Els accessos es troben, igualment, marcats per la presència de testeres monocromes de les edificacions propers al paisatge de l'horta i per tanques publicitàries.



ESTRATÈGIES I ACTUACIONS

Carretera de Carpesa: Es demolirà l'antic escorxador Es milloraran les vores amb l'entorn agrícola integrant l'espai

urbanitzat amb l'entorn rural. A aquest efecte es milloraran les connexions amb els camins rurals, es tractaran els talusos i murs de contenció de les voreres mitjançant la inserció de vegetació, s'introduirà mobiliari urbà, etc

Es millorarà l'accés des del casc urbà als llengües d’Alboraia-Almàssera i Vaig moldre de Canyars, executant voreres en el camí de Carpesa i senyalitzant les rutes d'accés des dels punts de major afluència del municipi

S'inseriran panells informatius amb documentació gràfica i escrita sobre el paisatge i recursos percebuts des de les trobades entre l'espai urbà i l'horta

Es soterraran les línies de proveïment elèctric i telefònic aèries Es milloraran i integraran en l'escena urbana i agrícola els

sistemes d'il·luminació S'adequaran les testeres de les edificacions de major altura

mitjançant el canvi de coloració, inserció de vegetació, etc Integració en l'escena urbana dels punts de recollida selectiva

situant-los en espais reservats allunyats dels principals punts d'observació del paisatge

ELEMENTS D’INTERÈS

Perfil urbà,

TERMINIS Dins de l'any següent a la validació de l'Estudi es redactarà el corresponent Instrument que desenvolupe les determinacions i actuacions previstes en el present programa. L'execució de les actuacions haurà de dur-se a terme dins dels cinc anys següents a la validació, per part de l'administració, d'aquest instrument, a excepció d'aquelles incloses en àmbits de desenvolupament i transformació urbanística que es duran a terme durant l'execució dels mateixos. En cas de no complir-se els terminis anteriorment referits haurà de justificar-se razonadament la no execució de les mesures establides en el programa i definir un nou cronograma per al desenvolupament i execució d'aquestes actuacions.

VALORACIÓ ECONÒMICA

El cost econòmic de les actuacions es definirà en l’instrument que desenvolupe el present programa

AGENTS I ORGANISMES Ajuntament de Tavernes Blanques, propietaris del sòl de les diferents unitats d'execució, sector de sòl urbanitzable i associacions i persones interessades.ç El sector de sòl urbanitzable i les unitats d'execució hauran d'executar les mesures previstes en el seu àmbit d'execució Els sectors urbanitzables situats al sud del municipi de Tavernes, delimitats en sòl urbanitzable de València, hauran de desenvolupar les actuacions previstes sobre en el seu àmbit de desenvolupament.



FINANÇAMENT El finançament d'aquestes actuacions anirà amb càrrec als pressupostos municipals dels respectius municipis, als propietaris del sòl inclosos en àmbits de transformació urbanística i sectors de sòl urbanitzable de València. Les actuacions podran finançar-se, igualment, a través de subvencions de la comunitat autònoma, la Diputació de València o fons europeus.

SEGUIMENT, CONTROL I INDICADORS

El document o instrument que desenvolupe les mesures contingudes en el present programa haurà de preveure els mecanismes adequats per a realitzar el seguiment de les accions previstes en cadascuna de les seues fases, així com analitzar el resultat de la seua execució, el qual haurà de revisar-se anual o bianualment. Haurà de valorar-se la millora paisatgística obtinguda i informar de la mateixa a l'a ciutadania a través dels mecanismes previstos en el pla de participació pública o uns altres que garantisquen l'accés a la informació per part de la població. L'organisme de control serà l'Ajuntament de Tavernes Blanques

PRIORITAT DE L’ACTUACIÓ Alta

Tavernes Blanques, setembre de 2017

Carmen Marco Valero

Arquitecto

ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ DEL … · 2018-01-19 · als instruments de...

Documents

Transcript of ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ DEL … · 2018-01-19 · als instruments de...