Estratègies Preventives de Seguretat del medicament: Prescripció segura · 2015. 4. 18. ·...

44
Estratègies Preventives de Seguretat del medicament: Prescripció segura Arantxa Catalán Àrea d’Avaluació de Farmàcia AQuAS Presidenta de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria (SEFAP)

Transcript of Estratègies Preventives de Seguretat del medicament: Prescripció segura · 2015. 4. 18. ·...

Estratègies Preventives de Seguretat del medicament:Prescripció segura

Arantxa CatalánÀrea d’Avaluació de Farmàcia AQuAS

Presidenta de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria(SEFAP)

Espanya, 2º en el ranking de la ABPI

Association of the British Pharmaceutical Industry

Determinants del Sobrediagnòstic

PacientsMés informatsMés demandantsMés porsFocus en la salut

MalaltiaAmpliació definicióAvançament diagnòstic (prediabetis, prehipertensió)Marketing

ProfessionalsMedicalitzacióMedicina defensivaFocus diagnòstic vspersona

IndústriaMalalties “inventades”Millora tests diagnòsticsPromoció de proves i tractaments associats

LegislacióPor a infradiagnòsticReclamacions i demandes legals

TendènciesMillor la novetat que les estratègies consolidades

Mitjans sensacionalistes

Desequilibri entre:Defecte>excésCatastròfic>crònicIndividual>col·lectiu

TecnologiaMés precisió diagnòsticaMajor detecció de casos

Focus sobre resultats indirectes

• Disminució de l’adherència• Efectes adversos• Interaccions• Risc d’hospitalització i reingrés• Risc de caigudes.• Disminució de la funcionalitat física• Deteriorament de la qualitat de vida relacionada amb la salut.• Augment de la morbimortalitat.

CONSEQUÈNCIES CLÍNIQUES DE LA POLIMEDICACIÓ

Gestió farmacèuticade qualitat

requeriments

Horitzó temporal Suport DirectiuIntegració clínica

requeriments

principis

Horitzó temporal Suport DirectiuIntegració clínica Bona Governança de les

InstitucionsSanitàries

requeriments

principis

mètode

Horitzó temporal Suport DirectiuIntegració clínica Bona Governança de

les InstitucionsSanitàries

Generació de directrius, transferència a la pràctica clínica i avaluació de resultats

Suport decisió clínica

• Guies de pràctica clínica electròniques pel maneig de patologies cròniques

• Guia terapèutica electrònica per l’estandardització de tractaments en processos aguts

HTA HTA enPS

HTA enDM2

LDL enPS

7,9

12

19,7

8,5

11,8

17,8

22,3

16,2

No utilizadoresUtilizadores

Cambio (%) en el grado de control de Factores de Riesgo CV en varones antes-después de la introducción

de las @GPC, según utilización

Guia terapèutica electrònica (@GT)

Utilitats

§ Estandardització del tractament farmacològic de 100 problemes de salut aguts

§ Accés on-line a pautes terapèutiques EBM

§ Generació automàtica de les receptes necessàries pel tractament global

§ Contextualització del tractament segons les característiques dels pacients (edat, gènere, IR/IH, al·lèrgies, ...)

§ Estructuració de la informació e increment del registre delsProblemes de Salut

Incorpora:• Alertas• Información para el clínico y los pacientes• Facilita el registro del problema de salud• Genera de forma automática las recetas necesarias

Generar prescripció i registrar PS

Prevenció de PRM a la prescripció

• PREFASEG (prescripció farmacològica segura): duplicitats terapèutiques, interaccions, contraindicacions en geriatria, teratogènics

• Projecte seguretat CatSalut: multi proveïdor, prescripció i dispensació. Integració en Rec@pta

17

Datos del paciente

Medicamento

Tipo de alerta Motivo de alerta

Riesgo

Recomendación

Bot+

La decisió final és del metge

1 de cada 10 altas demedicamentos en eCAPse acompaña de unaalerta PREFASEG

10.808 profesionaleshan recibido avisos (64%médicos, 36% enfermeras)

En 667.029 pacientesse han activado alertasde seguridad (14% poblaciónatendida)

PREFASEG: resultats*

Tipo de alerta Alertas activadas Grado de aceptación

Alergias 31.868 8.363 (26%)

Contraindicaciones 26.322 4.461 (17%)

No aconsejados > 75 años 67.096 9.486 (14%)

Interacciones 356.280 87.347 (25%)

Duplicidades 598.074 256.287 (43%)

TOTAL 1.079.640 365.944 (34%)

* Periodo: 13-07-2010 a 5-1-2011 (6 meses)

Conciliació transició assistencial

Revisió de la medicació

• Examen crític i estructurat de la prescripció farmacològica amb l’objectiu d’optimitzar l’efectivitatdels medicaments, minimitzant els riscos associats i reduint el malbaratament de recursos

Parcial (poblacional i centrada en el medicament)

Clínica (centrada en el pacient)

Revisió parcial de la medicació (revisió tipus 1)

Objectiu Millorar la seguretat i l’eficiència.

A quins pacients?

A tots els pacients amb tractaments crònics.

Dimensions revisades

Duplicitats, interaccions, contraindicacions, fàrmacs desaconsellats en determinats grups de població, com per exemple persones d’edat avançada, substitucions per medicaments més cost-efectius, entre altres.

Eines per realitzar-la

Qüestionari de Hamdy; Criteris de Beers; Screening Tool to Alert Doctors to RightTreatment (START); Screening Tool of OlderPersons Prescription (STOPP).

Revisió parcial de la medicació

Tot i que la revisió es pot fer sense que el pacient estiguipresent, els canvis en el tractament farmacològic que es puguinderivar d’aquesta revisió s’haurien de fer amb la participació iel consentiment del pacient.

Les eines de prescripció electrònicaassistida (PEA), que idealment hauriend’estar integrades en els mòduls deprescripció de les histories clíniquesinformatitzades, serveixen per facilitarals professionals sanitaris aquestarevisió seguint els criteris tècnicspreestablerts de seguretat i/oeficiència. Self-Audit n’és un exemple.

Revisió parcial de la medicació

Self-audit de prescripció

• Proporciona cobertura al 100% de la xarxa de professionals i equips d’atenció primària de l’ ICS (4.500 metges, 276 EAP)

• Està integrat en e-CAP: flux bidireccional de dades clíniques• Criteris de cerca parametritzables (@informes) i

Retroalimentació al professional del resultat obtingut mitjançant la EMR i actualitzats setmanalment

• Presa de decisions “on-time”. Activació voluntària. No interfereix amb la pràctica clínica

• Disseny: participació de 2 grups d’experts

Innovador software que facilita la revisió sistemàtica de pacients amb medicació i proporciona suport al professional

per a la gestió del canvi

@Informes

Seguretat

§ Tractaments redundants§ Polimedicació§ Pacients >75 anys amb fàrmacs

desaconsellats § Pacients amb necessitat de

gastroprotecció§ Contraindicacions § Interaccions ....

§ Reduir els riscos associat amb l'ús de medicaments

Organització

§ Optimitzar els criteris que regeixen la prescripció crònica.

§ Incrementar el registre vàlid de dades clíniques

§ Revisió de receptes cròniques autoritzades

§ Revisió de las pautes terapèutiques§ ....

Efectivitat§ Adhesió a les recomanacions de

les GPC, Guia terapèutica, Comitè d'avaluació de nous medicaments .....

§ Millorar el grau d'adequació de la prescripció.

Eficiència

§ Substitució de medicaments de marca per EFG

§ Substitució de medicaments pels seus equivalents terapèutics

§ .....

§ Optimitzar l'ús dels medicaments més cost-efectius

Objectius

Aplicabilitat

Accés a self-audit des de l’agenda diària

Integració informes per pacient

Pantalla per resoldre incidències: DDTT

Pacients amb incidències de Fàrmacs desaconsellats en geriatria

Audit de tots els pacients

72%

28%

Retiren la medicació No la retiren

§ PROFESSIONALS. Quasi bé tots els metges d’AP(4.418) han emprat l’eina

§ PACIENTS. S’ha revisat la medicació de 637.768 pacients diferents

• S’ha modificat la medicació en el 45% dels pacients.

• En el 27% dels pacients es van suspendre medicaments

§ MEDICAMENTS.

• s’han han caducat 263.033 medicaments

• S’han substituït 127.798 (43.128 per un EFG)

§ IMPACTE ECONÓMIC: La Despesa Farmacèutica Total evitada va ser de 4,42M € per seguretat (DDTT i polimedicats) i 5,36M € per eficiència en 2,5 anys de funcionament.

Balanç global de self-audit (abril 2008-octubre 2010)

BMJ 2014;349:g5432

No se puede mostrar la imagen en este momento.

DESPRESCRIPCIÓ a Barcelona Ciutat (ICS)

MEDICAMENTS QUE S'HAN DE RETIRAR (DESPRESCRIURE)

NÚM. PACIENTS BASAL (30/12/2013)

PACIENTS DESPRESCRITS (%) (31/12/2014) ESTALVI ANUAL

HIPOLIPEMIANTSEstatines enPP en > 80anys 15.137 5203 (34,4%) 308.847

MEDICACIÓ ALZHEIMERdurada> 2anys 3.379 851 (25,2%) 899.289

ANTIULCEROSOSsense criteris de GP 72.920 24240 (33,2%) 1.182.384

MEDICACIÓ OSTEOPOROSIEn < de 60 anys 2.115 1081 (51,1%) 355.533Bifosfonats 5 Anys o més de durada 4.993 2365 (47,4%) 522.707Pacients instituzionalitzats 161 117 (72,7%) 55.775

MEDICACIÓ CONDROPROTECTORSCondroprotectors 5.016 3486 (69,5%) 636.242

34

Metodologia: etapes del procés de la revisió clínica

1r PAS: jerarquització de les patologies del pacient per part del professional tenint també en compte la seva opinió.

2n PAS: associar els medicaments a les patologies que presenta el pacient.

3r PAS: establir l'objectiu terapèutic per a cada tractament tenint en compte l'edat i les expectatives de vida del pacient.

4t PAS: aplicar l'algoritme de revisió clínica de la medicació, per valorar indicació, adequació, efectivitat, seguretat i adherència.

Metodologia: eines per a la revisió clínicaINDICACIÖ

ADEQUACIÓ

EFECTIVITAT

SEGURETAT

PACIENT

Metodologia revisió clinica

El paper de les noves tecnologies en l’ús segur dels medicaments

Què ofereixen

• Identificació de pacients (polimedicats, amb duplicitats) • Classificació i agrupació de pacients (comorbiditat, complexitat)• Eines de suport a la decisió clínica i a l’ús segur de medicaments (recomanacions on-line, contextualitzades)• Generació de coneixement emergent en condicions de pràctica clínica habitual (big-data) •Plataformes d’aprenentatge en línea (e-Learning)

Requeriments tècnics

• Informació clínica estructurada i codificada a l’HC (pacient, diagnòstic, prescripció, variables...) • Registre històric de dades de diversa procedència (anàlisi longitudinal) •Utilització de catàlegs (ATC, SNOMED) i estàndards de comunicació internacionals (HL7)•Estàndards i especificacions d’objectes pedagógics (SCORM)

Requeriment per la traslació del coneixement

• Modelitzar l’EC en algorismes i integrar-la a l’HC• Traçabilitat en l´ús de les eines de suport per feed-back• Estructurar metodologia d'aprenentatge• Actualització de continguts i metodologia

Eines de suport a la presa de decisions

Repositori de dades assistencials

Model @Prescripció ICS2005-

§ Reducció de la variabilitat de la practica clínica

§ Recomanacions contextualitzades d’acord amb les característiques de cada malalt

§Elements de seguretat clínica

Guia terapèutica electrònica

Guies de Pràctica Clínica Informatitzades

ENTORN DELS CIUTADANS (avisos a móvils, consultes, informació, consells...)

§ Possibilita la revisió sistemàtica de la medicació dels pacients

ESTACIÓ CLÍNICA DeE TREBALL (eCAP)

PREFASEG(Prescripció

Farmacològica Segura)

Self-audit de Prescripció