Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic Juliol i agost de 2013 NÚM. 66 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

CAREER AND BUSINESS DEVELOPMENT

LEADERSHIP AND SELF MANAGEMENT

SCIENCE COMMUNICATION

26 courses346 attendees

17 courses227 attendees

58 courses646 attendees

Pls Postdocs PhDs Other Pls Postdocs PhDs Other Pls Postdocs PhDs Other

8625%

11734%

5616%

8725%

94%

7232%

10647%

4017%

274%

16726%

32550%

12720%

PRBB IntERvals: 2008-2013

DEstaCat / HIGHlIGHt

nous càrrecs a la UPF

Francesc Posas, cap del grup de recerca en Senyalització Cel·lular del CEXS-UPF, des del 4 de juny passat és el nou vicerector de Política Científica de la UPF. El càrrec de director del CEXS-UPF, que ha ocupat els darrers sis anys, ha passat ara a mans d’Arcadi Navarro, responsable del programa de recerca en Genòmi-ca Comparativa i Computacional de l’IBE (UPF-CSIC), que serà el nou director durant tres anys. D’altra banda, David Comas sub-stitueix Arcadi Navarro com a vi-cedirector de l’IBE (UPF-CSIC).

new positions at the UPF

Francesc Posas, head of the Cell Signalling research group at the CEXS-UPF is, as of June 4, the new vice-rector for scientific policy at the UPF. The post of director of the CEXS-UPF, which he has held for the past six years, has now passed to Arcadi Navarro, head of the research programme in Comparative and Computational Genomics at the IBE (CSIC-UPF), who will be in charge for three years. Mean-while, David Comas replaces Arcadi Navarro as deputy direc-tor of the IBE ■ David Comas, Francesc Posas i Arcadi Navarro

Celebrant cinc anys d’aprenentatgera científica de tres dies que va ser un gran èxit, i al novembre s’espe-ra amb impaciència un curs per a caps de grup sobre com gestionar el procés de publicació. Mentrestant, les habilitats de presentació oral van ser el focus d’atenció el 4 de juliol, quan 12 valents predocs i postdocs es van enfrontar per trobar el millor pre-sentador de ciència al PRBB. Els sis jutges, investigadors principals dels centres del PRBB, van esco-llir Roni Wright com la presenta-dora que va transmetre millor el seu missatge a un públic científic multidisciplinari, un dels més exi-gents per a un científic. El segon premi va ser per Albert Antolín de l'IMIM i el tercer per a Neus Bota de l'IBE (UPF-CSIC).

Celebrating five years of learning!

Creating interdisciplinary learning opportunities that meet the needs and

interests of PRBB residents is the challenge of the Intervals pro-gramme. Over the past five years the programme has been shaped in response to demand. While mid-grade and senior staff enjoy opportunities to develop their leadership effectiveness, youn-ger scientists are keen to impro-ve their communication skills. The scientific writing courses continue to have long waiting lists and this year two advanced workshops have been added. A three-day scientific writing re-

treat was held last month which was a great success, and in No-vember a course on directing the publication process aimed at team leaders is eagerly antici-pated. Meanwhile oral presenta tion skills were the focus on July 4, when 12 brave pre- and postdocs battled it out to find the best sci-ence presenter in the PRBB. The six judges, principal investigators from PRBB centres, chose Roni Wright as the one who best de-livered her message to a multi-disciplinary science audience, one of the most demanding for a scientist. The second prize went to Albert Antolín from IMIM and the third to Neus Bota from IBE (CSIC-UPF) ■

Elinor thompson

Crear oportunitats d’apre-nentatge interdisciplinà-ries que responguin a les

necessitats i els interessos dels residents del PRBB és el repte del programa Intervals. En els darrers cinc anys, s'ha donat forma al pro-grama en resposta a la demanda. Mentre que el personal sènior gau-deix d’oportunitats per desenvolu-par el seu lideratge, els científics més joves estan molt interessats a millorar les seves habilitats de co-municació. Els cursos d’escriptura científica segueixen tenint llargues llistes d’espera i aquest any s'han afegit dos tallers avançats. El mes passat es va fer un taller d’escriptu-

a Global alliance for the availability of genomic data

With the cost of genome sequencing down six orders of magnitude,

a genomic revolution has en-sued, and with it the enormous challenge of integrating genomic and clinical knowledge for im-proving human health. Even if genomic information from millions of patients is avai-lable, the data remain isolated, organised by institution, disease or country, and it is very diffi-cult to share information kept in different formats. There are also unsolved ethical and legal issues regarding the balance between confidentiality and the need for information dissemination. A much-needed way forward has now been proposed by a growing consortium of more than 70 of the most important biomedical research organisa-tions in the world, with the CRG amongst the founding partners. This June, they presented a plan to create a Global Alliance to make genomic and clinical data more usable, accessible, and se-cure. This is the right direction and it’s the right time to move forwards together.

Arcadi Navarro

aliança Global per a disposar de dades genòmiques

Amb el cost de la seqüen-ciació genòmica reduït fins a sis ordres de mag-

nitud, ha arribat una revolu-ció genòmica que ha provocat l’enorme repte d’integrar els co-neixements genòmics i clínics per millorar la salut humana. Tot i que es disposa d’infor-mació genòmica de milions de pacients, les dades es recullen en iniciatives aïllades segons la institució, la malaltia o el país. És molt difícil compartir informació obtinguda amb diferents for-mats. També hi ha qüestions èti-ques i legals sense resoldre sobre l’equilibri que cal assolir entre la confidencialitat i la necessitat de difondre la informació. Un consorci creixent de més de 70 de les organitzacions de recer-ca biomèdica més importants del món ha proposat fer un pas en-davant molt necessari en aquest àmbit. Aquest consorci, entre els socis fundadors del qual hi ha el CRG, va presentar el mes de juny un pla per crear una Aliança Glo-bal per fer les dades genòmiques i clíniques més accessibles, segures i fàcils d’usar. Aquesta és la direc-ció correcta i ara és el moment adequat per avançar tots junts.

Arcadi Navarro

Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2013 2

PERFIl DE GRUP / GROUP PROFIlE

«La ciutat és el nostre laboratori»Perfil del gruP - Mark NieuweNhuijseN (Creal)

Maruxa Martínez-Campos

Mark Nieuwenhuijsen ha estat sis anys i mig al CREAL tractant d’en-tendre la relació entre els conta-

minants ambientals i la salut. La pol·lució atmosfèrica, el soroll, la temperatura, l’ex-posició a raigs ultraviolats (UV) i els espais verds són els factors en els quals està més interessat. També vol entendre què és el que genera, en primer lloc, les exposicions, així com el paper que hi tenen el disseny ur-bà i les polítiques de transport. El seu grup duu a terme estudis d’avalua-ció de l’exposició, per als quals utilitza telè-fons intel·ligents a fi de rastrejar la ubicació de les persones i la seva activitat física, sen-sors per captar l’exposició a la contaminació, dades de satèl·lit per obtenir informació so-bre les temperatures o la ubicació dels espais verds i la tecnologia SIG (sistema d’informa-ció geogràfica) per integrar totes les dades. També realitza estudis epidemiològics en diferents poblacions, així com estudis d’ava-luació de l’impacte en la salut.

Una miríada de projectes

El grup està actualment involucrat en nou projectes internacionals. Nieuwenhuijsen és el coordinador de PHENOTYPE, un projecte finançat per la CE que tracta d’es-brinar per què l’ús dels espais verds té un efecte positiu: perquè l’aire és més net, o perquè els usuaris són més propensos a fer més exercici, a socialitzar més o a estar menys estressats? A Barcelona, s’està entre-vistant 1.000 persones de 30 àrees diferents, i d’elles prop de 100 portaran telèfons mò-bils i sensors per obtenir altres indicadors. En un altre projecte que coordina l’epide-miòleg, TAPAS, el grup avalua l’impacte en la salut del transport actiu. Un estudi espe-cífic sobre els usuaris de Bicing va mostrar que els beneficis de l’activitat física són molt superiors als riscos de lesions i a l’exposició a la contaminació de l’aire. El projecte està arribant a la fi, però n’estan començant una segona part, PASTA, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut. El grup participa en diversos altres pro-jectes. En l’estudi ESCAPE, va modelar la contaminació de l’aire a Barcelona —un dels nivells més alts d’Europa— per comprendre l’efecte que té en les malalties respiratòries i cardiovasculars, en la funció cognitiva o en la

reproducció. CITI-SENSE, un altre dels pro-jectes, proporciona a les persones sensors de contaminació per tal d’augmentar el seu co-neixement de la contaminació i donar-los la possibilitat d’exigir canvis en les polítiques. A ICEPURE, els voluntaris porten petits sen-sors per avaluar els efectes negatius (dany en l’ADN) i positius (un augment de la vitamina D) de l’exposició a la llum UV. El grup també està involucrat en el projecte CAVA, finan-çat pels NIH dels Estats Units, que valida la tecnologia de geolocalització i de moviment dels telèfons intel·ligents per utilitzar-la en estudis epidemiològics mitjançant la com-paració amb altres fonts d’informació (diaris de viatge, GPS o acceleròmetres). Hi ha un parell de projectes nous en els quals el grup també participa. HELIX, diri-git per Martine Vrijheid (CREAL), estudiarà l’exposoma primerenc —tot allò al que un nen pot estar exposat— i el seu efecte sobre el pes en néixer, l’asma, l’obesitat i el desen-volupament neurològic. L’exposició es me-surarà en prop de 32.000 nens i 1.200 d’ells seran analitzats amb tecnologies «òmiques» per buscar els marcadors de l’exposició. EXPOsOMICs és la versió adulta d’aquest projecte i se centra principalment en l’expo-sició a la contaminació de l’aire i l’aigua. «Barcelona és una ciutat meravellosa per viure, però hi ha molt marge de millora des del punt de vista del medi ambient», diu l’epidemiòleg. El seu somni? Menys soroll, menys contaminació, menys cotxes, més transport actiu, més espais verds i una ma-jor consciència sobre l’exposició UV. «També voldria que urbanistes i responsables de les polítiques de transport treballessin més con-juntament amb els ambientalistes i experts en salut», conclou.

“Our lab is the city”

Mark Nieuwenhuijsen has spent six and a half years at the CREAL trying to understand the

relationship between principally outdoor environmental contaminants and health. Air pollutants, noise, temperature, UV ex-posure and green spaces are the elements he is most interested in. He also wants to understand what causes exposure, and the role of urban design and transport policies. His group conducts exposure assess-ments, for which they use smartphones to track a person’s location and physical activity, sensors to probe exposure to po-llution, satellite data to get information on temperature or the location of green spaces and GIS (geographical information system) technology to integrate all the data. They also run epidemiological studies, as well as health impact assessment studies.

a myriad of projects

The group is currently involved in nine in-ternational projects. Nieuwenhuijsen is the coordinator of PHENOTYPE, an EC-funded study that tries to find out why green spaces have positive effects on he-alth: is it the cleaner air, or the fact that users are likely to do more exercise, meet others or be less stressed? In Barcelona, 1,000 people from 30 different areas ha-ve been interviewed. About 100 of them carry smartphones and sensors to track other indicators. In another project he is leading, TAPAS, the group assesses the health impact of active transport. A specific study on Bicing

users showed that the benefits of physi-cal activity far outweigh any risk of injury or exposure to air pollution. The project is ending but they are starting a follow-up, PASTA, in collaboration with the World He-alth Organisation. Other projects in which the group par-ticipates include ESCAPE, in which they model air pollution in Barcelona —“one of the highest levels in Europe” —to unders-tand its effect on respiratory and cardio-vascular diseases, reproductive outcomes and cognitive function. The CITISENSE project provides people with pollution sensors in order to increase their aware-ness of pollution and empower them to demand policy changes. And ICEPURE, where small sensors are carried by volun-teers to assess the negative (DNA dama-ge) and positive (an increase in vitamin D) effects of UV light exposure. The group is also involved in the NIH-funded CAVA project, which validates smartphone geo-location and motion technology for use in epidemiological studies by comparing it with other sources of information (travel diaries, GPS and accelerometers). There are a couple of other projects starting up in which the group also par-ticipates. HELIX, led by Martine Vrijheid (CREAL), will look at the early life exposome —everything a child can be exposed to—and its effect on birth weight, asthma, obesity and neurodevelopment. Exposure will be checked for about 32,000 children and 1,200 of them will be analysed using “omics” technologies to look for exposure markers. EXPOsOMICs is the grown-up version, focusing on exposure to air and water pollution. Barcelona is a wonderful city to live in, but there is a lot of room for improvement from the environmental point of view”, says the epidemiologist. His wish list? Less noise, less air pollution, fewer cars, more active transport, more green spaces, and a greater awareness about UV exposure. “I al-so wish urban planners and those in char-ge of transport policies would work closer together with environmentalists and health experts”, he concludes ■

Vint persones de nou nacionalitats conformen el grup, part del Programa de Contaminació Atmosfèrica Twenty people of nine nationalities in the group, part of the Air Pollution Programme

PERFIl DE GRUP / GROUP PROFIlE

nOtÍCIa CIEntÍFICa / sCIEntIFIC nEWs

van reunir per parlar sobre com millorar el benestar dels animals i alhora la quali-tat de la recerca. Diversos membres de l’estabulari del PRBB van fer xerrades sobre la gestió d’instal·lacions d’animals i van presen-tar pòsters. Juan Martín Caballero, di-rector de l’estabulari, formava part del comitè científic, a més de ser un dels coordinadors d’aquest esdeveniment, la trobada més important d’estabularis europeus.

sara Capdevila

Del 10 al 13 de juny va tenir lloc a Barcelona una reunió conjunta de FELASA (Federació d’Asso-

ciacions Europees per a les Ciències de l’Animal de Laboratori) i el seu homòleg espanyol, SECAL, sota el títol «Recerca amb animals: millor ciència amb menys animals». Prop de 2.000 professionals, entre personal tècnic i investigadors, es

the largest laboratory animal science meeting in Europe

With the title “Animal research: better science from fewer ani-mals”, a joint meeting of the

FELASA (Federation of European Labo-ratory Animal Science Associations) and SECAL (Spanish Association of Labora-tory Animal Science) was held in Barcelo-na from June 10-13. Nearly 2,000 profes-sionals, including technical staff and re-

Reunió europea sobre animals de laboratori a Barcelonasearchers, met to discuss how to continue improving the welfare of animals as well as the quality of research. Several members from the PRBB ani-mal facility gave talks about animal facility management and presented posters about the research taking place at the facility. Juan Martín Caballero, director of the fa-cility, was part of the scientific committee, as well as being one of the coordinators of the event, the largest laboratory animal science meeting in Europe ■

Listen to Mark Nieuwenhuijsen explaining his research in this short video

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 juliol-agost de 2013 | www.prbb.org Ciència

laia Cendrós

Investigadors del CRG, l’IDIBELL i qGenomics —una spin-off del CRG i la UPF— han desenvolupat un assaig

de seqüenciació de nova generació per al diagnòstic molecular de la fibrosi quística. Aquest mètode és més sensible, específic, ràpid i econòmic que els estudis mole-culars clàssics, i hauria de ser escalable a l’entorn clínic i fàcilment adoptat pels la-boratoris de diagnòstic molecular. El gen CFTR, causant de la fibrosi quísti-ca, ha estat àmpliament estudiat des de la seva caracterització fa més de 20 anys, però les gairebé 2.000 mutacions patogèniques descrites fan que el seu diagnòstic molecu-

Avenç en l’anàlisi molecular de la fibrosi quísticalar sigui complex. Els investigadors, dirigits per Xavier Estivill (CRG) i Teresa Casals (IDIBELL), han combinat l’enriquiment del gen CFTR, la seqüenciació de nova genera-ció i una anàlisi bioinformàtica sofisticada per desenvolupar un assaig capaç d’aïllar totalment el CFTR en 92 pacients amb fi-brosi quística i en pacients amb trastorns relacionats amb el CFTR, simultàniament. Aquest enfocament ha estat capaç d’iden-tificar tots els tipus de mutacions i variants polimòrfiques (122 mutacions CFTR), amb una taxa de diagnòstic del 99%. L’estudi, publicat al Journal of Medical Genetics, representa també un pas impor-tant cap a la translació de les tecnologies de seqüenciació de nova generació i la bioinformàtica al diagnòstic mèdic.

nOtÍCIEs CIEntÍFIQUEs / sCIEntIFIC nEWs

Marc Permanyer

Deu anys després de la mort de Flo-quet de Neu, investigadors de l’IBE (UPF-CSIC) han liderat l’estudi del

genoma de l’emblemàtic goril·la del Zoo de Barcelona, l’únic albí conegut fins ara. En l’estudi, publicat a BMC Genomics, s’han analitzat totes les variants genètiques en els quatre gens relacionats amb l’albinis-me en humans. Comparant-les amb dos goril·les no albins seqüenciats prèviament, es va trobar una única variant, un canvi d’aminoàcid en el gen SLC45A2, que podia explicar el fenotip albí. «És una alegria poder explicar per què Floquet de Neu era albí», comenta Tomàs Marquès Bonet, que ha dirigit l’estudi. «Desgraciadament, el dèficit de pigmen-tació va fomentar l’aparició d’un carci-noma de pell que al final li va provocar la mort», diu Irene Hernando, coautora de l’estudi. L’estudi del genoma ha permès esbri-nar que aquest goril·la va ser producte de l’endogàmia en els boscos de Guinea Equatorial. Els pares de Floquet tenien, probablement, un parentiu d’oncle-nebot,

L’endogàmia causà l’albinisme de Floquet de Neuencara que també podrien haver estat mig germans. «És la primera evidència d’un com-ponent endogàmic en estat salvatge en aquesta espècie», apunta Javier Pra-do Martínez, autor principal del treball. «Creiem que la metodologia emprada pot ser important en l’estudi de la conservació d’espècies en risc d’extinció», afegeix.

Inbreeding was the reason for snowflake’s albinism

Researchers at the IBE (CSIC-UPF) have led a study on the genome of the iconic gorilla Floquet de Neu

(Snowflake) who lived in Barcelona zoo and was the first and only known albino gorilla to date. In the study, published in BMC Genomics ten years after Snowflake’s death, the authors analysed all the genetic variants in four genes associated with albi-nism in humans. By comparing these vari-ants with two non-albino gorillas that had been sequenced previously, a unique vari-ant that could explain the albino phenotype was found in the gene SLC45A2. “It’s a great satisfaction to find out why Snowflake was albino,” said Tomàs Mar-

quès Bonet, who led the study. “Unfortu-nately the lack of pigmentation led to the appearance of a skin cancer that eventually killed him”, commented Irene Hernando, co-author of the study. The study found that the genome of the albino gorilla was a product of inbree-ding in the forests of Equatorial Guinea. Snowflake’s parents were probably uncle/

niece or aunt/nephew, although they could also have been half-siblings. “This is the first time an endogamic component has been observed in this go-rilla species in the wild”, said Javier Prado Martínez, author of the study. “We believe that the method used in the project may be important in studying the conserva-tion of endangered species”, he adds ■

new breakthrough in the molecular analysis of cystic fibrosis

Researchers from the CRG, IDIBELL, and qGenomics —a spin-off from CRG/UPF— have developed a

next-generation sequencing assay for the complete molecular diagnostics of cystic fibrosis. This method is more sensitive, more specific, faster and cheaper than the classical molecular diagnosis, and should be scalable to the clinical setting and easily adopted by routine molecular diagnostics laboratories. The CFTR gene, which causes cystic fi-brosis, has been widely studied since its characterisation more than 20 years ago, but the nearly 2,000 pathogenic mutati-ons reported to date make its molecular

diagnosis complex. The researchers, led by Xavier Estivill (CRG) and Teresa Casals (IDIBELL), have combined target enrich-ment of the CFTR gene, new sequencing technologies and sophisticated bioinfor-matics analysis to completely screen CFTR simultaneously in 92 cystic fibrosis pati-ents and CFTR-related disorder patients. This approach enabled the identification of all types of mutations and polymorphic variants, including large and complex DNA rearrangements (a total of 122 CFTR mutations) with a diagnostic rate of 99%. The study, published in the Journal of Medical Genetics, represents a major step towards the translation of new generation sequencing technologies and bioinforma-tics to medical diagnosis ■

laia Cendrós

Investigadors del programa conjunt en Biologia Computacional de l’IRB i el Barcelona Supercomputing Cen-

ter, juntament amb científics del CRG, han descobert un codi estructural ocult de l’ADN que proporciona nous coneixe-ments sobre l’expressió gènica. Identificar i localitzar en el genoma els promotors, regions d’ADN que en regu-len l’expressió, és tot un repte. Tradicio-nalment, s’han localitzat buscant unes seqüències específiques, però l’estudi pu-blicat a Nucleic Acids Research demostra que els promotors també es poden definir

Descobert un codi físic ocult de l’ADN que modula l’expressió gènica

per la seva estructura. Aquesta estructura es caracteritza per propietats fisicoquí-miques que la porten a una deformació física inusual (desplaçament, lliscament, gir, inclinació, balanceig), cosa que podria afavorir el reconeixement de proteïnes i la seva regulació. Els científics van utilitzar mètodes teò-rics per caracteritzar les propietats físiques de l’ADN i van localitzar promotors de novo que després van validar experimentalment. «Un gran nombre de prediccions que ha-vien estat considerades “falsos positius” en estudis previs són promotors reals, tot i la manca d’una seqüència específica», indica Modesto Orozco, investigador principal de l’estudi.

Hidden physical code that modulates genome expression is discovered

Researchers from the joint IRB-Barcelona Supercomputing Cen-tre programme on Computational

Biology, together with scientists at the CRG have discovered a hidden structural code in the DNA that provides novel insights in-to gene expression. The identification and location of pro-moters —stretches of DNA that regulate gene expression— is a great challenge. Traditionally, their localisation has be-en done by searching for specific DNA sequences typical of promoters, but the study now published in Nucleic Acids Re-

search shows that promoters can also be defined by their structure, characterised by physicochemical properties that give unusual physical deformability (shifting, sliding, twisting, tilting and rolling) which might favour protein recognition. The scientists have used theoretical methods to characterise physical proper-ties of DNA and to localise de novo pro-moters. The authors have then validated their predictions experimentally. “A large number of theoretical predictions, which had been considered ‘false positives’ in previous studies, are real promoters des-pite the lack of specific sequences”, says the main author of the article, Modesto Orozco ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2013 4

EntREvIsta CIEntÍFICa / sCIEntIFIC IntERvIEW

PERFIl / PROFIlEEl 31 de maig va tenir lloc a Girona una jornada científica per celebrar els 35 anys de REGICOR, el Registre Gironí del Cor, en el qual participen unes 50 persones, entre investigadors, tècnics i personal de suport. Jaume Ma-rrugat és el codirector d’aquest projecte que ha generat la col·lecció de mostres biològiques d’aDn, sèrum i plasma més gran de l’Estat espanyol.

On May 31 a scientific conference was held in Girona to celebrate 35 years of REGICOR, the Heart Registry of Girona, a project involving around 50 peo-ple, including researchers, technicians and support staff. Jaume Marrugat is the co-director of this project that has generated the largest collection of Dna, serum and plasma samples in spain.

Trenta-cinc anys estudiant el corMaruxa Martínez-Campos

En què consisteix REGICOR?

Va començar sent un registre de pa-cients tractats a l’Hospital Josep Trueta de Girona que havien patit

un infart de miocardi i més endavant va incloure tots els hospitals de la comarca, fins a tenir uns 7.000 registres. A partir d’aquí el projecte es va ampliar a un estu-di de la població general d’aquesta àrea, amb més de 10.000 individus sans esco-llits a l’atzar que han estat seguits durant 15-20 anys per veure com es desenvolupa la malaltia coronària.

Quin tipus de dades s’obtenen d’aquests voluntaris?A més d’agafar mostres biològiques i d’ADN, cada cinc anys els prenem una sèrie de dades basals, com ara els nivells de glicèmia, el perfil lipídic, la pressió arterial o l’existència d’arteriosclerosi subclínica. Totes aquestes dades ens han permès estudiar millor els mecanismes de la malaltia i els factors de risc.

Quina ha estat la contribució de REGICOR al coneixement de les malalties del cor?Hem publicat més de 250 articles interna-cionals i tenim dues patents, però sobretot ha estat una recerca de transferència, amb una aplicació clara a la pràctica clínica. Per exemple, el 2003 vam crear unes tau-les de risc cardiovascular adaptades a la nostra realitat que ja estan implantades al Sistema de Salut de Catalunya, les Illes Balears, el País Basc i la Comunitat de Cas-tella i Lleó. Així mateix, hem participat en consorcis internacionals que han identifi-cat algunes de les 23 variants genètiques associades independentment a un major risc de patir cardiopatia isquèmica, i hem demostrat un efecte de la contaminació atmosfèrica i acústica en el desenvolupa-ment de les patologies cardiovasculars.

Com ha canviat la incidència dels infarts de miocardi en aquests anys?A escala global, la incidència s’ha man-tingut estable, tot i que s’ha reduït entre els joves, i el pronòstic ha millorat : la mortalitat ha disminuït de 185/100.000 a 85/100.000 habitants i any aproximada-

jauMe Marrugat – direCtor del PrograMa de reCerCa eN ProCessos iNflaMatoris i CardiovasCulars de l’iMiM

ment, i la letalitat (percentatge de morts d’entre els que arriben a l’hospital amb un infart, a 28 dies des de l’inici dels símpto-mes) ha baixat del 18% al 4%. El proble-ma és que entre el 20% i el 30% dels casos d’infart ni tal sols arriben a l’hospital, i aquest percentatge no ha variat gens, ni aquí ni enlloc del món. A més, les nostres prediccions, basades en les dades d’in-cidència fins ara, diuen que a partir del 2020 hi haurà un increment del nombre d’infarts, perquè ha augmentat l’esperan-ça de vida i molta gent nascuda en l’època del baby boom es farà gran de cop!

Què podem fer per preparar-nos?Nosaltres defensem la medicina de les quatre «P»: preventiva, a través de canvis en l’estil de vida, com ara la dieta, l’activi-tat física regular i la pèrdua de pes; pre-dictiva, gràcies a la millora en les eines genètiques de diagnòstic i d’imatge; par-ticipativa, on el malalt mateix s’involucra en les activitats preventives; i persona-litzada, adaptant la prevenció i el tracta-ment a les característiques individuals de cada cas.

thirty five years studying the heart

What is REGICOR and how has it evolved in these 35 years?

It started as a record of patients trea-ted at the Hospital Josep Trueta, the reference hospital in Girona, who had

suffered a heart attack. Later it began to incorporate all the other hospitals in the region and reached about 7,000 records. From there the project was extended to a study of the general population in the area, with more than 10,000 randomly selected healthy individuals who were fo-llowed for 15-20 years to observe the de-velopment of coronary disease.

What type of data is obtained from these volunteers?Apart from biological samples and DNA, every five years a series of baseline data are collected, such as glucose levels, a li-pid profile, blood pressure and an assess-ment of whether subclinical atheroscle-rosis is present. All these data allow us to study the mechanisms of disease and the risk factors.

How has REGICOR contributed to our knowledge of heart disease?We have more than 250 international pu-blications and two patents, but mostly it has been what we call translational rese-arch, with a clear application in the clini-cal practice. For example in 2003 we cre-ated cardiovascular risk tables adapted to our reality which are already oficially implemented in the health system of Ca-talonia, the Balearic Islands, the Basque Country and Castile-Leon, and unoficialy in other communities. We have also par-ticipated in international consortia that have identified some of the 23 genetic va-riants independently associated with an increased risk of ischemic heart disease, and we have demonstrated the effect of air and noise pollution in the develop-ment of cardiovascular diseases.

How has the incidence of myocardial infarction varied over these years?Globally the incidence has remained sta-ble, although it has fallen among young people. The prognosis has improved: mortality has decreased from 185 to 85 per 100,000 people per year approxima-tely, and lethality (percentage of deaths within 28 days from the onset of symp-toms amongst those who arrive at the hospital with a heart attack) has dropped from 18 to 4%. The problem is that 20- 30% of cases of heart failure don’t even make it to the hospital, and this percenta-ge has not changed at all, neither here nor anywhere else in the world. In addition, our predictions, based on the number of cases so far, say that from 2020 there will be a sharp increase in the number of he-art attacks, because life expectancy has increased and many people born in the “Baby Boom” era will become old at the same time!

What can we do to be prepared?We advocate the medicine of the four Ps: Preventative, through changes in li-festyle and diet, regular physical activity and weight loss; Predictive, thanks to the improvements in genetic diagnosis and imaging tools; Participatory, where the patient himself is involved in preventi-ve activities; and Personalised, adapting prevention and treatment to individual characteristics ■

COnFERÈnCIEs PRBB-CRG / COnFEREnCEs PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

MIKE WHItE, Monday July 8. White, from the University of Manchester, is trying to understand the dynamics and function of the NF-κB signal-ling system. For that, his group uses cell imaging, image analysis, gene expression analysis, bioin-

formatics, proteomics and phosphorproteomics, as well as modelled data analysis, and mathematical modelling and simulation. White is also interested in the dynamics of pi-tuitary hormone gene expression and has made transgenic rats to provide novel insights into transcriptional, cell phy-siological and whole animal regulation of prolactin gene ex-pression. He has been invited by Jordi García-Ojalvo (UPF).

laRs JUHl JEnsEn, Friday July 12. Juhl Jensen, from the Novo Nordisk Foundation Center for Pro-tein Research at the University of Copenhagen, Denmark, aims to understand the principles that govern complex biological systems such as the

cell cycle, signalling networks, and diseases. Most of his work is based on integration of data from high-throughput experiments, sequence analysis, and automatic literature mining. He is also a co-founder of the company Intomics, which specializes in performing state-of-the-art data mining and systems biology analyses for pharmaceutical and bio-tech companies. He has been invited by Núria López-Bigas (UPF).

sUsan GassER, Friday July 26. Gasser is the Director of the Friedrich Miescher Institute for Biomedical Research in Basel, Switzerland. Her research focuses on the functional organization of the nucleus, and in particular she is studying

the mechanisms that maintain genomic stability through replication, and those that mediate epigenetic inheritance of transcriptional states through cell division and develop-ment. She addresses these questions at both molecular and systemic levels, combining genetics with high resolution live imaging, coupled with biochemical approaches. Her group has extended the approaches optimized in budding yeast to the nematode C. elegans. She has been invited by Miguel Beato (CRG).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 juliol-agost de 2013 | www.prbb.org Ciència

El dolor musculosquelètic segons el país

Nova patent per a tractar els desordres alimentaris

Propagant la senescència

nOtÍCIEs CIEntÍFIQUEs / sCIEntIFIC nEWs

Marc Permanyer

Els europeus del sud alberguen una major diversitat genètica que les poblacions del nord d’Europa. Un

treball realitzat per investigadors de l’IBE (UPF-CSIC) i de la Universitat de Stanford conclou que el flux de gens de l’Àfrica a Eu-ropa probablement es va originar al nord de l’Àfrica i que els europeus del sud podri-en compartir ascendència amb africans en una proporció molt més alta del que s’ha-via estimat anteriorment. Els autors, co-liderats per David Comas de l'IBE, han analitzat variacions genèti-ques, els polimorfismes de nucleòtid únic, de 2.099 individus de 37 poblacions del nord de l’Àfrica i el sud d’Europa. Els resul-

Gens africans expliquen la genètica sudeuropea

tats, publicats a la revista PNAS, han posat de manifest un increment en l’ascendèn-cia compartida entre ambdues poblacions quan es té en compte el flux genètic dels magribins, en lloc del dels subsaharians. Aquesta influència s’ha detectat majorità-riament a la península Ibèrica.

Els autors van trobar que el risc genètic per a la majoria de 134 malalties analitza-des és consistent amb el patró de migra-ció proposat. Aquestes troballes tenen, doncs, implicacions per a l’estimació del risc de malaltia genètica en aquestes po-blacions.

african genes explain the genetic diversity of southern Europeans

Southern Europeans are more ge-netically diverse than populations from northern Europe. A study by

researchers from the IBE (CSIC-UPF) and Stanford University concluded that gene flow from Africa to Europe probably ori-ginated in North Africa and that southern Europeans could share ancestry with Afri-

cans to a much greater extent than had been previously estimated. The authors, co-led by David Comas from IBE, analysed genetic variations called single nucleotide polymorphisms (SNPs), in 2,099 individu-als from 37 populations from North Africa and southern Europe. The results, publis-hed in the journal PNAS, show an increa-se in the shared ancestry between the two populations when one considers the North African gene flow, rather than that from sub-Saharan Africans. This influence was detected mainly in the Iberian Peninsula. The authors found that the genetic risk for most of the 134 diseases analysed is consistent with the proposed pattern of migration. These findings therefore have implications for the estimation of the risk of genetic disease in these populations ■

Detall de l’Alhambra a Granada

Raül toran

Un estudi transversal realitzat en 18 països dels cinc continents ha com-parat la prevalença de dolor lumbar

incapacitant (DLBP, en anglès) i el dolor a la mà i al canell incapacitant (DWHP, en anglès) entre grups de treballadors que realitzen acti-vitats físiques semblants en diferents entorns culturals. Manolis Kogevinas, investigador del CREAL, i Fernando Benavides, dela UPF, han participat en aquest estudi publicat a Pain. Els investigadors van emprar qüestio-naris estandarditzats per determinar el dolor que interferia amb les activitats quo-tidianes i l’exposició a possibles factors de

Rosa Manaut

La Fundació IMIM i l’Institut de Recer-ca Biomèdica de Màlaga (IMABIS), conjuntament amb l’IQAC-CSIC, han

signat una llicència amb l’empresa BDF Ingre-dients per a que desenvolupi medicaments contra desordres alimentaris com l’obesitat o la síndrome metabòlica basats en uns com-postos creats i patentats per les tres instituci-ons. L'empresa, de Girona, comercialitzaria

risc en els 12.426 participants de 47 grups professionals, majoritàriament infermeres i treballadors d’oficina. Els resultats mos-tren una gran variació internacional en la prevalença (d’entre el 9% i el 42%) que pot ser explicada només en part pels factors de risc personals i socioeconòmics estudiats, incloent-hi les activitats laborals físiques i aspectes psicosocials del treball.

Disabling musculoskeletal pain varies according to countries

A cross-sectional survey in 18 coun-tries from all over the world com-pared the prevalence of disabling

low back pain (DLBP) and disabling wrist

and hand pain (DWHP) among groups of workers carrying out similar physical ac-tivities in different cultural environments. Manolis Kogevinas, CREAL researcher, and Fernando Benavides, from the UPF, partici-pated in this study published in Pain. Standardised questionnaires were used to ascertain pain that interfered with everyday activities and exposure to possible risk factors in 12,426 participants from 47 occupational groups. The findings indicate large international variation (from 9 to 42%) in the prevalence of disabling forearm and back pain among the occupational groups studied, mostly nurses and office workers. This variation was only partially explained by the personal and socioeconomic risk

laia Cendrós

Després d’haver-se dividit 50 vega-des o més, les nostres cèl·lules so-vint entren en un estat de senes-

cència en què segueixen actives però no es dupliquen més. Ara, un estudi publicat a Nature Cell Biology en el qual ha par-ticipat Salvador Aznar-Benitah del CRG, revela que les cèl·lules senescents poden transmetre el seu estat de «jubilació» . Fa més de 20 anys que se sap que les cèl-lules senescents segreguen una gran quan-titat de factors. Els autors han confirmat ara

que aquestes secrecions causen senescència en cèl·lules properes. Utilitzant proteòmica quantitativa, han identificat quins dels factors secretats causen la transmissió de la senes-cència. Aquests factors són, segons els au-tors, dianes fàcils i solubles que podrien ser inhibides o activades per fàrmacs. Tot i que la inducció de senescència en les primeres etapes del desenvolupament del càncer po-dria reprimir el creixement tumoral, s’ha vist que el conjunt de secrecions de les cèl·lules senescents pot tant promoure com suprimir el desenvolupament de tumors. Definir què fa que el secretoma faci una cosa o l’altra serà crucial per al desenvolupament de fàrmacs.

spreading senescence

After having divided 50 or more times, our cells often enter a state of limbo known as senescence, still active

but unable to replicate again. Now research published in Nature Cell Biology, in which Salvador Aznar-Benitah from the CRG par-ticipated, reveals the fact that senescent cells can spread their “retired” state. For more than 20 years scientists have known that senescent cells secrete many factors, but only now have they shown that these secretions can cause senescen-ce in neighbouring cells. The authors used

quantitative proteomics to identify which of the secreted factors were causing senes-cence transmission. They are, according to the authors, mostly soluble and easy targets which could be inhibited or activated with already available drugs. Although, in theory, inducing senescen-ce in the early stages of cancer development could help suppress tumour growth, the se-cretions studied here have been shown to both promote and suppress tumour deve-lopment, depending on the environment. Defining what makes the secretome do one thing or the other is crucial in developing drugs to act on it ■

factors analysed, including physical occu-pational activities and the psychosocial as-pects of work ■

aquest nutricèutic inicialment als Estats Units. Els investigadors, entre els quals hi ha Rafael de la Torre, Magí Farré, Bruno Almeida, Ma-ribel Covas i Montserrat Fitó, van començar a treballar fa uns anys en una nova ruta per sin-tetitzar èters derivats de l’hidroxitirosol, una substància present en l’oli d'oliva verge, amb alcohols grassos insaturats. Aquests èters van mostrar afinitat pel receptor cannabinoide CB1 i poden modular accions com ara la in-ducció a la sacietat, el control de la ingesta i la disminució del greix corporal.

new patent for the treatment of eating disorders

The IMIM Foundation and the Ins-titute of Biomedical Research of Málaga (IMABIS), together with the

IQAC-CSIC, have signed a license with BDF Ingredients, a company that will develop a drug to treat eating disorders, such as obe-sity and metabolic syndrom, based on new compounds developed and patented by the three institutions involved. The company,

from Girona, will initially market this nutra-ceutical in the USA. The researchers, who include Rafael de la Torre, Magí Farré, Bruno Almeida, Maribel Covas and Montserrat Fitó, proposed a new route for synthesizing ether derived from hydroxytyrosol, a substance present in vir-gin olive oil, with unsaturated fatty alcohols. These ethers show an affinity for the CB1 receptor and are able to modulate actions such as the induction of satiety, the control of food intake or a decrease in body fat ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | juliol-agost de 2013 6

CIÈnCIa al DEsCOBERt / sCIEnCE UnCOvERED

toni Gabaldón

El fenotip és la combinació de totes les característiques observables d’un individu. És el resultat d’interaccions

complexes entre la informació genètica con-tinguda en el genoma d’un individu i l’en-torn al qual ha estat exposat. Això explica per què els germans s’assemblen entre ells i tam-bé per què sempre es pot trobar alguna dife-rència entre els bessons «idèntics», sobretot si han estat criats per famílies diferents. Hi ha un interès enorme a entendre com l’ambient i el genotip interactuen per donar lloc a un fenotip determinat, en particular quan aquest fenotip és una malaltia greu. Hi ha un ampli espectre de possibilitats que depenen de la importàn-cia relativa del genotip i el medi ambient. D’una banda, algunes malalties, com ara la fibrosi quística, es determinen gaire-bé exclusivament per la presència d’una mutació genètica. A l’altre extrem, algu-nes malalties complexes, com l’obesitat, estan molt influenciades pel medi am-bient (per exemple, la dieta), tot i que els factors genètics certament també hi estan involucrats.

Gens o ambient? Els mecanismes pels quals el genotip i l’ambient interactuen són diversos. De vega-des, un fenotip determinat només pot apa-rèixer si hi ha algunes condicions ambientals que, per exemple, proporcionen els substrats necessaris per a una reacció específica. En alguns altres casos, com ara en la síndrome d’alcoholisme fetal, el medi ambient afecta la manera com la cèl·lula interpreta el nostre genotip. Això es fa a través dels anomenats mecanismes epigenètics que detecten el medi ambient i introdueixen modificacions químiques que alteren l’accessibilitat de la informació genètica. Com que aquests me-canismes, al seu torn, estan codificats en el genotip, individus distints poden tenir susceptibilitats diferents a aquests efectes. Per tant, els gens i el medi ambient són du-es cares de la mateixa moneda. Com va dir Francis Collins, que va liderar el projecte Ge-noma Humà, «la genètica carrega l’arma, i el medi ambient prem el gallet».

Genes versus environment

The phenotype is the composite of all observable characteristics of an indi-vidual. It is the result of complex in-

teractions between the genetic information

carried in an individual’s genome and the en-vironment to which it has been exposed. This explains why siblings resemble each other and also why we can always find some diffe-rences between “identical” twins, especially if they have been raised by different families. There is an enormous interest in unders-tanding how environment and genotype interact to produce a given phenotype, par-ticularly when this phenotype involves a severe disease. There is a whole spectrum of possibilities dependent on the relative

Variació fenotípica entre una camada de porquets / Phenotypic variation in piglets

El Plat PREFERIt DE… / tHE FavOURItE DIsH OF…

Sonia Alcázar (CRG) recomana: Pipirrana

La pipirrana és una refrescant ama-nida típica d’Andalusia. Aquesta variant de Jaén, concretament de

la serra de Cazorla, és una recepta que ha passat de la meva àvia a la meva mare i a mi, i es distingeix perquè porta comí. Se sol preparar durant la recollida de les oli-ves i es menja sucant-hi pa. Ingredients: 6 tomàquets, 2 pebrots verds, 2 cebes fresques, 1 cogombre, 2 alls, sal, co-mí, vinagre de xerès i un bon oli d’oliva. Preparació: Es tallen els tomàquets, els pebrots, les cebes i el cogombre a daus molt petits. S’aixafen els alls en el mor-ter amb una mica de comí en gra i de sal

IMatGE CIEntÍFICa / sCIEntIFIC IMaGE

Heng-Chang Chen (CRG)

La ciència i l'art són per a mi dues cares d’una mateixa moneda. En el meu temps lliure, m’agrada fer il-

lustracions científiques com aquesta, que re-presenta la meva visió de la infecció per VIH. El virus de la immunodeficiència huma-na (VIH), un membre de la família dels Re-troviridae, és l'agent causant de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA). A través del reconeixement de receptors a la membrana de la cèl·lula hoste com CD4 (pals de color taronja) i CCR5 (arcs verds), el VIH infecta les cèl·lules hoste. Una de les característiques importants de la patogè-nesi del VIH és la integració del seu ADN amb el de l’hoste. En el dibuix, una cadena d’ARN (els pentàgons negres representen

Infecció per VIHels sucres ribosa de l’ARN viral) és bombe-jada des de la partícula viral cap al nucli de la cèl·lula hoste. Aquest dibuix ha estat fet amb aquarel-les (Faber-Castell) en un bloc de dibuix (paper acid free, 216 x 142 mm, Tiger).

HIv infection

Science and art are two sides of the same coin for me. In my spare time, I enjoy producing scientific illustrations like

this one, which represents my view of HIV infection. The human immunodeficiency virus (HIV), a member of the family Retrovi-ridae, is the causative agent of acquired immunodeficiency syndrome (AIDS). By recognising suitable host receptors like CD4 (orange sticks on the host cell sur-

face) and CCR5 (green arcs on the host cell surface), HIV infects host cells. One of the significant characteristics of HIV pathogenesis is the integration of its DNA into that of the host genome. A single-stranded RNA (black pentagons represent

weights of the genotype and environment. On one hand, some diseases, such as cystic fibrosis, are almost exclusively determined by the presence of a genetic mutation. On the other, certain complex diseases, such as obesity, are greatly influenced by the envi-ronment (e.g., the diet), although genetic factors are also involved. The mechanisms by which genotype and environment interact are diverse. A given phenotype may only appear if specific en-vironmental conditions exist, for instance if the necessary substrates for a given reac-tion are present. In other situations, such as in the case of foetal alcohol syndrome, the environment affects how the cell interprets our genotype. This is mediated by the so-called epigenetic mechanisms that sense the environment and introduce chemical modifications that alter the accessibility of the genetic information. Since these mechanisms are themselves encoded in the genotype, different individuals may ha-ve different susceptibilities to these effects. Thus, genes and environment are two sides of the same coin. As Francis Collins, leader of the Human Genome project, put it “ge-netics loads the gun, and the environment pulls the trigger” ■

viral RNA ribose sugars) is being pumped out of the viral particle towards the host nucleus. This image was painted with waterco-lours (Faber-Castell) in a sketchbook (acid free, 216 x 142 mm, Tiger) ■

grossa, s’hi incorpora aigua, es barreja bé i es reguen les verdures amb aquesta mescla. Després s’hi afegeix oli d’oliva al gust. No oblideu un bon pa per sucar! Que en gaudiu!

sonia alcázar (CRG) recommends: Pipirrana

Pipirrana is a typical refreshing salad from Andalusia. This variant from Jaén, specifically the Sierra de Ca-

zorla, is a recipe that passed down from my grandmother to my mother and now

me, and is distinguished by including cu-min. It is usually eaten during the olive harvest and bread is dipped into it. Ingredients: 6 tomatoes, 2 green pep-pers, 2 big spring onions, 1 cucumber, 2 garlic cloves, salt, cumin, sherry vinegar, and good quality olive oil. Preparation: Dice the tomatoes, peppers, onions and cucumber into very small pie-ces. Crush the garlic in a mortar with some cumin seeds and a pinch of salt, add water, mix well and pour over the salad. Finally add olive oil to taste. Don’t forget good bread to soak it up with! Enjoy! ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 juliol-agost de 2013 | www.prbb.org Diversitat

REtRat / PORtRaIt

Irene Gracia Rubiohuesca, 1986

PhD student, UPF

Què és el que t’agrada més de la teva feina?Que cada dia és diferent i et van sorgint diferents reptes que has de superar. D’altra banda, treballar en recerca biomèdica et dóna la motivació que el teu treball pot ajudar altres persones que pateixen algun tipus de malaltia.

Explica’ns alguna anècdota.Sovint hem de construir nosaltres mateixes els aparells... Precisament avui hem inventat un test per avaluar el comportament dels ratolins amb un pal de fregar i fil de pescar!

Quins són els teus hobbies? M’agrada practicar esports com ara la natació i l’esquí. També m’agrada viatjar i gaudir d’un bon llibre.

Què és el que més et molesta? La desigualtat, i desafortunadament en la nostra societat no para de créixer.

Quina és la teva música preferida?La veritat és que m’agrada una mica de tot, encara que, si hagués de triar un gènere, em quedo amb el rock espanyol.

la darrera pel·lícula que has vist.Silver linings playbook. És una comèdia romàntica que no segueix en absolut el guió de les típiques pel·lícules americanes.

What do you like most about your job? Every day is different, and you come across diverse challenges you have to overcome. Also, working in biomedicine is inspiring because your work can help other people.

tell us an anecdote from your work. Often we have to build our experimental devices with a lot of imagination... right now we have just invented a test to evaluate mouse behaviour with a mop and a fishing line!

What are your hobbies? I like sports like swimming and skiing. I also like travelling and enjoy a good book.

What bothers you most? Inequality, which unfortunately is increasing in our society.

What is your favourite music? The truth is that I like a bit of everything but if I had to pick a genre, it would be Spanish rock.

the last movie you saw? "Silver linings playbook", a romantic comedy that doesn’t at all follow the typical American film script ■

DEBat aCtUal / CURREnt aFFaIRs

el programa PrBB intervals per al desenvolupament professional continu cele-bra els seus cinc anys al juliol. Més de 1.400 participants han gaudit dels cursos gratuïts que ofereix per millorar les seves habilitats de comunicació, de lideratge o de gestió, així com crear forts links amb altres residents del parc. Què fa que el programa intervals únic? El·lipse ha demanat a alguns instructors i participants assidus que avaluin el programa.

lead, write, speak – training to be an effective scientist

the PrBB intervals programme for continuing professional development celebra-tes its 5th anniversary in july. More than 1,400 participants have enjoyed the free courses offered to improve their communication, leadership and management skills, as well as to generate strong links with other residents. El·lipse has asked some of the trainers and frequent participants of intervals what makes it unique.

anna Funtikova (PhD student, IMIM)

«He assistit a molts cursos Intervals i tots han com-plert les meves expecta-tives, i alguns fins i tot les han superades. Els meus

preferits han estat “Write it clearly” i “But what exactly do we do?” i ja estic aplicant amb èxit el coneixement obtingut en aquests cursos en el meu treball diari. Per a mi Inter-vals és una gran iniciativa, aporta la informa-ció més interessant i útil i comprèn els temes més actuals i necessaris, i tot a través dels millors professors i especialistes de l’àmbit de què es tracti.»

“I attended lots of courses and all of them met my expectations —some even exceeded them. My favourite were ‘Write it clearly’ and ‘But what exactly do we do?’ I’m already suc-cessfully applying the knowledge I gained in my everyday work. For me Intervals is a great activity! It includes the most interesting and useful information, covers the most up-to-date and essential topics, and uses the best specialists and trainees in their field.

Elena Gómez (Postdoc, IBE: UPF-CSIC)

«Ha estat un privilegi gau-dir del programa Intervals i he participat en tots els cur-sos que he pogut. Vull des-tacar la professionalitat i la

qualitat del programa, però, sobretot, agrair el seu esperit innovador i dinàmic i de millo-ra continuada. Tots els cursos m’han aportat valors, coneixements i experiències, però en destacaria “Leadership for scientists” i “Writing: a summer school for scientists”. El programa Intervals ha transformat la meva

Aprendre com ser un científic efectiu

manera de gaudir, gestionar i transmetre la ciència en totes les seves dimensions.»

“It is a privilege to be able to enjoy the Intervals programme and I have participated in all the courses that I could. I would like to emphasize the professionalism and quality of the programme but I’m especially grateful for its innovative and dynamic spirit and its continuous improvement. All the courses have given me values, knowledge and experience, but my highlights would be ‘Leadership for scientists’ and ‘Writing: a summer school for scientists’. The programme has changed my way of enjoying, managing and transmitting science in all its dimensions.”

salvador Capella (Postdoc, CRG)

«Fer ciència no és només fer grans descobriments; també es tracta de co-municar-los a diferents públics. En aquest sentit,

el programa Intervals ens ofereix un con-junt únic d’eines per difondre eficaçment la nostra recerca. Però el programa no tracta només sobre les habilitats de comunicació, sinó que també ofereix una àmplia gamma de cursos que inclouen molts altres aspectes importants en la carrera científica, com ara la gestió del temps i dels conflictes o la redacció de propostes per demanar beques. Tots ells, juntament amb la gent que hi ha al darrere, són part de la singularitat del PRBB.»

“Doing science is not just about making great discoveries but also about communicating them to different audiences. The Intervals programme offers us a unique set of tools to effectively disseminate our research. But the programme is not only about communication

skills: it also offers a broad range of courses covering many other important aspects of the scientific career, such as time and conflict management or grant proposal writing. All these, together with the people behind the scenes, are part of the uniqueness of the PRBB.”

sašo Kočevar (Head of HFP Consulting)

«A HFP hem col·laborat amb Inter vals des de 2008. Per a mi és un dels programes de formació

complementària més avançats en el món de la ciència. No he vist gaire institucions de recerca que hagin invertit tant esforç en el desenvolupament de les persones, i el re-sultat és definitivament impressionant: una comunitat científica sòlida, viva i estimulant. Això s’ha aconseguit gràcies a la visió que val la pena invertir temps, diners i creativitat en els aspectes humans de fer ciència. Per molts anys, Intervals!»

“Since 2008 we at HFP have been contri-buting to the Intervals programme. To me, Intervals is one of the most advanced pro-grammes for complementary skills training in the science world. I have not seen many research centres that have invested so much effort in developing people and the result is definitively impressive: a strong, vivid and stimulating science community. This has been achieved thanks to the vision that it is worth investing time, money and creativity into the human aspects of doing science. Happy birthday, Intervals!”

Roni Wright (Postdoc, CRG)

«Els residents del PRBB som molt afortunats de te-nir aquest programa. Tot i que de vegades és difícil, és

important recordar que som més que "rates de laboratori" i tenim molt més que oferir a la ciència que les nostres publicacions. Inter-vals ens ajuda a cobrir aquesta necessitat i ens proporciona formació per convertir-nos en ci-entífics més complets.» “As residents of the PRBB we are very fortu-nate to have this programme. Although it can be difficult sometimes, it is important to re-member that we are more than "lab rats" and we have so much more to offer science than our publications. Intervals helps us to fulfill this need, and provides the training to make us all more complete scientists.” ■

nOtÍCIa GEnERal / GEnERal nEWs

Álvarez-Buylla, professor visitant al CEXs-UPF. Aquest professor de Cirurgia Neuro-lògica de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF), ha estat guardonat amb la Càtedra Banc de Santander per a una estada com a professor visitant distingit al CEXS-UPF durant l'estiu de 2013. Álvarez-Buylla és conegut internacional-ment pel seu treball en la neurociència del desenvolupament i la neurobiologia de les cèl·lules mare. Juntament amb Joseph Alt-man i Giacomo Rizzolatti, va rebre el Premi

Príncep d’Astúries el 2011 pel seu treball pi-oner en la descripció del nínxol de cèl·lules mare neurogèniques, el qual ha obert una nova via en la biologia de cèl·lules mare adultes.

Álvarez-Buylla, visiting professor at the CEXs-UPF. Arturo Álvarez-Buylla, Professor of Neurological Surgery at the UCSF, has been awarded the Cátedra Banco de Santander for his stay as a distinguished

visiting professor in the CEXS-UPF in June-July 2013. Álvarez-Buylla is internationally re-nowned for his work in developmental neuroscience and stem-cell neurobio-logy. Together with Joseph Altman and Giacomo Rizzolatti he received the Prín-cipe de Asturias Award in 2011 for his pi-oneering work on the description of the neurogenic stem-cell niche, which has opened a new avenue in adult stem cell biology ■

Edifici www.prbb.org | juliol-agost de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Raül Toran (CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Zoila Babot (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

aGEnDa

«ADN per la fam». Al PRBB s’han recaptat 223 paquets de menjar, destinats a l’Associació Solidaritat amb la Gent Gran. Foto de Julien Lagarde (CRG)

“DNA for hunger”. 223 packs of food were collected for the Solidarity for the Elderly Association. Photo by Julien Lagarde (CRG)

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

la FOtO DEl MEs / PHOtO OF tHE MOntH

GEnt DEl PRBB / PRBB PEOPlE

Ben lehner, Premi Eppendorf per a Joves Investigadors. El cap del grup de Sistemes Genètics del CRG ha destacat aquests darrers anys per les seves investigacions en la com-

prensió de les diferències entre individus, a partir de l’estudi del genoma i l’ambient. Aquest premi, una iniciativa de l’empresa Eppendorf i la revista Nature per promoure investigadors destacats a Europa menors de 35 anys, ha estat el colofó d’un parell d’anys en què han atorgat a Lehner diverses distin-cions, com ara el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove de la Generalitat.

Ben lehner, Eppendorf award for Young Investigators. The head of the Gene-tic Systems group at the CRG has, for the last few years, been trying to understand the differences between individuals by studying the genome and the environment. This award, an initiative of Eppendorf and Nature to promote outstanding researchers younger than 35 in Europe, is the culminati-on of a couple of years during which Lehner has received several other awards including the National Research Award for Young Ta-lent from the Catalan government.

luciano Di Croce, elegit membre d’EMBO. Di Croce va ser un dels 52 investigadors en ciències de la vida elegits recentment com a membres de l’Organització Europea de

Biologia Molecular (EMBO). Provenen de 15 països diferents i entre ells hi ha 16 do-nes científiques. A Espanya també han estat seleccionades Isabel Fariñas (Universitat de València) i Paloma Mas (CRAG). «Els nos-tres membres són la base de la reputació

internacional de la nostra organització», va dir la directora d’EMBO, Maria Leptin. EMBO comprèn actualment prop de 1.600 científics en ciències biològiques.

luciano Di Croce, elected EMBO mem-ber. Di Croce was one of the 52 outstanding researchers in life sciences newly elected to membership of the European Mole-cular Biology Organisation (EMBO). The new members are from 15 different coun-tries and include 16 women. Also selected were Isabel Fariñas (Valencia University) and Paloma Mas (CRAG) from Spain. “Our members are the basis for the international reputation of our organisation”, says EMBO Director Maria Leptin. The EMBO mem-bership currently comprises around 1,600 life scientists

Iñaki Ruiz trillo, nou membre del Consell Editorial de Bio-logy Letters. L’investigador de l’IBE (UPF-CSIC) s’ha unit als 61 experts de diferents disci-plines biològiques que formen

part del consell editorial d'aquesta revista de la Royal Society. Ruiz Trillo és el segon membre del consell editorial provinent d’una institució espanyola i Arcadi Navarro, també de l’IBE, n’és l’altre.

Iñaki Ruiz trillo, new member of Biology letters Editorial Board. The researcher at the IBE (UPF-CSIC) and has joined 61 other experts from different biological disciplines who make up the journal’s international edi-torial board. He is only the second member of the board from a Spanish institution. Ar-cadi Navarro, also from the IBE, is the other Spanish editor of this journal from the Royal Society ■

laia Cendrós

El CRG i l’Institut de Biotecnologia de Flandes (VIB) a Bèlgica colideren-dues aliances per fomentar l’excel-

lència en la investigació, establir estàn-dards de qualitat, planificar estratègies conjuntes per a la formació d’investiga-dors i ser influents en la política científica europea. La primera, EU-LIFE, va dirigida a fo-mentar la visibilitat de la ciència europea i a retenir i atreure talent. En formen part 10 centres de tota Europa que operen amb principis similars d’excel·lència, amb revi-sions externes, independència dels seus grups, competitivitat i internacionalitat. A més dels dos co-líders hi participen, en-tre d’altres, l’Institut Curie, el Centre Max Delbrück de Medicina Molecular o l’Insti-tut Gulbenkian de Ciència. La segona aliança, Core for Life, busca compartir l’experiència i els recursos dels centres a nivell d’equips i plataformes ci-

Aliances per l’excel·lència europea en biomedicina

nOtÍCIa GEnERal / GEnERal nEWs

Juliol i agost. Horaris d’estiu: L’aten-ció als usuaris de l’estabulari serà de 8:00 a 15:00 h.

25 de juliol. Partits de semifinals i fi-nal del campionat de vòlei platja del PRBB; a partir de les 18:00 h a la platja. Festa d’estiu a partir de les 20:00 h a la plaça interior del PRBB. Lliurament de premis del campionat de vòlei, batucada, entrepans, begu-da i molta música.

31 juliol. Registration deadline for the CRG course “Applied super-re-solution light microscopy”, which will take place in October 2-4. Registra-tion and more info at www.crg.eu.

16 d’agost. Registration deadline for the CRG course “High throughput se-quencing: Lab methods and compu-tational challenges”, which will take place in October 14-18. More info and registration at www.crg.eu.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

entífiques d’última generació. Els socis actuals d’aquesta xarxa inclouen l’EMBL, l’IMP (Àustria), l’Institut Max Planck de Bi-ologia Cel·lular Molecular i Genètica (Ale-manya) i el Centre de Genòmica Funcional FGCZ a Zuric (Suïssa).

Genes versus environment

The CRG and the Flanders Institute for Biotechnology (VIB) in Belgium co-lead two alliances to promote ex-

cellence in research, establish quality stan-dards, plan joint strategies for the training of researchers, and influence European science policy. The first one, EU-LIFE, is aimed at promo-ting the visibility of European science and attracting and retaining talent. Ten centres in Europe which operate with similar princi-ples of excellence —external reviews, group independence, and international competi-tiveness— make up EU-LIFE. These inclu-de, amongst others, the Institut Curie, Max Delbrück Centre for Molecular Medicine and the Instituto Gulbenkian de Ciência. The second alliance is "Core for Life", which aims to share expertise and resour-ces in terms of equipment and the latest scientific platforms. Currently the members of the network include the EMBL, the IMP (Austria), the Max Planck Institute of Mole-cular Cell Biology and Genetics (Germany) and the FGCZ Functional Genomics Centre Zurich (Switzerland), as well as the two co-leaders of the initiative ■