EL DIÀLEGBLOC 3

ÍNDEX

El diàleg

● Definició. ● Tipus: planificats i espontanis. ● La conversa.

○ Definició.○ Tipus: ○ Caracterı́stiques: estructura, planificació, registre emprat, tipus de preguntes...

● L’entrevista.- Definició.- Tipus.

● Caracterı́stiques: estructura, planificació, registre emprat, tipus de preguntes...

● El substantiu: gènere nombre i classes.

● Els determinants:- L’article: gènere, classes.- Demostratius, possessius, indefinits i numerals.

● Els pronoms: gènere, nombre i classes.

● L’oració: definició.Constituents de l’oració. Establiment de la concordança.Tipus d’oracions segons els subjecte.Tipus d’oracions segons l’actitud del parlant.

● Creació d’un vocabulari propi de la unitat.

El diàleg: definició

Un text dialogat és un intercanvi de missatges orals o escrits entres dues o més persones, que s’anomenen interlocutors.

El paper de l’emissor i del receptor són intercanviables.

Hi ha textos dialogats espontanis com la conversa.

I d´altres planificats com els que troben dins de les narracions, en les representacions teatrals o les entrevistes (a mig camÍ entre uns i altres).

La conversa (pàg. 27)

Té com a finalitat l’intercanvi d’informació entre els interlocutors.

Tipus:

● Orals: solen ser espontànies, directes i inclouen expressions col·loquials.

Ex: les converses quotidianes cara a cara, per telèfon, en tertúlies, en representacions teatrals.

● Escrites: solen ser més elaborades i utilitzen un registre més formal.

Ex: en còmics, acudits, fotonovel·les, textos teatrals, entrevistes, narracions...

La conversa: característiques

● Estructura: ○ Salutació.○ Tema.○ Comiat.

● Es construeix de manera espontània.● S’utilitza un registre col·loquial.● Apareixen moltes oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives

acompanyades d’entonació i gestualitat.● Cada vegada que parla un interlocutor comença una oració amb un guionet.

L’entrevista (pàg. 28)

És un gènere periodístic dialògat on apareixen les preguntes de l’entrevistador i les respostes de l’entrevistat que dóna la seua opinió.

● Tipus:○ Oral: en la ràdio, la televisió…○ Escrita: en la premsa.

L’entrevista: característiques

● Estructura:○ Obertura: presentació de l’entrevistat.○ Nucli: les preguntes i respostes.○ Tancament: resum, agraïment i comiat.

● L’entrevista està planificada.● S’utilitza un registre formal.● Les preguntes s’escriuen en cursiva o en negreta i les respostes en redona.

○ Tipus de preguntes: ■ Obertes: permeten parlar extensament sobre un tema. (Què opina de…?)■ Tancades: la resposta és breu. (Quants ans té?)

● S’utilitzen oracions interrogatives: ○ Directes: apareixen els interrogatius qui, quin, com on… i porten signe d’interrogació.○ Indirectes: apareix si, com… i no porten signe d’interrogació.

El substantiu: gènere i nombre (pàg. 12)

És una paraula variable que designa persones, animals objectes o idees.

És el nucli del sintagma nominal.

● Tipus: ○ Propis: aquells que designen noms de persona, països, ciutats, accidents geogràfics, etc.

S’escriuen en majúscula. (Vicent, Penyagolosa, Castelló…)○ Comuns: La resta (arbre, ordinador…).○ Concrets: es poden percebre a través dels sentits (taula, pera…).○ Abstractes: designen idees, sentiments (pau, llibertat…).○ Individuals: en singular designen un sol ésser. (ovella, llibre…)○ Col·lectius: en singula designen un conjunt (ramat, eixam…)

El gènere i el nombre del nom

El gènere: masculí i femení.

● Generalment, s'afegeix una -a al masculı́: nét/néta.

● Els substantius acabats en-e,-o,-u àtones, solen fer el femenı́ canviant aquestes vocals per- a: alumne/alumna.

● En alguns casos es pot formar el femenı́ afegint al masculı́ les terminacions -na, -ina, -essa: orfe/òrfena, cosí/cosina, tigre/tigressa.

● Alguns tenen terminacions pròpies: filòleg/filòloga, actor/actriu.

El nombre: singular i plural.

● La majoria dels substantius formen el plural afegint una -s: gat/gats.

● Els substantius acabats en -a canvien a -es quan passen a plural: casa/cases.

● La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: mà/mans.

● Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os: gas/gasos.

● Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural: casc/cascs/cascos.

La majoria dels substantius formen el plural afegint una -s al singular.

Activitats pàg. 48-49-50

L’article

Determinant: s’usa per a referir-se a elements coneguts.

Ex: Tinc els llibres.

Indeterminat: s’usa per a referir-se a elements desconeguts.

Ex: Tinc uns llibres.

EL L’ LA L’

ELS LES

UN UNA

UNS UNES

Activitats de les pàg. 146-147-148-149-150

L’oració: definició i constituents

● L’oració és un grup de paraules que serveix per a expressar una idea completa i té un verb en forma personal.

● En l’oració se sol distingir el subjecte del predicat. - El subjecte és allò del que parlem. Sol ser un sintagma nominal i el nucli, un

nom.- El predicat és allò que diem del subjecte. El nucli del predicat sempre és un

verb. ● El subjecte i el predicat concorden en nombre i persona.

Tipus d’oració segons el subjecte.

● Subjecte elidit: és pressuposa el subjecte, però no apareix en l’oració.

Ex. Anava pel carrer.

● Oracions impersonal: no tenen subjecte.

Ex: oracions amb verbs referits a la meteorologia (nevar, ploure, tronar, fer fred…) i construccions amb el verb haver-hi.

Hi ha algú. Plourà molt demà.

Tipus d’oració segons l’actitud del parlant

Activitats de la pàg. 30

Vocabulari: els esports

Activitats pàg. 26