DOCUMENT MARC LEMA DEL CURS 18-19 EQUIP DE PASTORAL – FUNDACIÓ CHAMPAGNAT

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 1

1. El canvi és propi de la vida

• La idea de canvi està íntimament lligada a tot el que té a veure amb la vida: EVOLUCIÓ, TRANSFORMACIÓ, REFORMES, ADAPTACIÓ, RENOVACIÓ, CONVERSIÓ…

• Aquestes paraules són diferents maneres d'expressar els CANVIS que s'han produït o es produeixen en la natura, les espècies, l'univers, l'energia, el clima, el temps, els costums, les idees, els valors, els sentiments, els projectes, les actuacions, les institucions, les lleis, les civilitzacions, les religions, les esglésies… EN LES PERSONES.

• La vida és DINÀMICA, i si pensem en com s'han anat transformant els organismes més simples fins als més complexos com l'ésser humà, descobrim que han passat milions d'anys. Fixem-nos, per exemple, en el canvi produït per les mutacions genètiques que han possibilitat noves formes de vida.

• Pensem també en el famós principi del químic Lavoisier, que va descobrir que “LA MATÈRIA NI ES CREA NI ES DESTRUEIX, NOMÉS ES TRANSFORMA”.

• O fixem-nos en el preciós procés de canvi que es produeix en la METAMORFOSI d'un cuc en una bella papallona.

2. Per què canviar?

• De vegades, pensar en la idea de canvi ens pot portar a pensar que cal canviar per esnobisme o per moda, però això no té res a veure amb la proposta que fem aquest curs amb el lema CANVIA.

• La idea de canvi va lligada a la CREATIVITAT, la INNOVACIÓ, el DESENVOLUPAMENT, la RECERCA, la MILLORA…

• De vegades, es produeix el canvi en situacions de CRISI. En sentit positiu, una crisi pot ser una oportunitat magnífica de creixement, de millora, de reorientar el rumb d'una persona, una parella, una comunitat, un grup humà, una institució… En el fons, una oportunitat de CANVIAR per millorar.

3. Què canvia en les persones?

• QUÈ CANVIA en la PERSONA? El cos, les cèl·lules, la psique, l'afectivitat, les opinions, les creences, les emocions, els sentiments, la fe, les decisions, les opcions, les persones amb les quals es relaciona al llarg de la seva vida…

• Des del moment en què un òvul és fecundat per un espermatozoide i sorgeix un ésser humà nou, es produeixen infinitat de canvis al llarg de tota la vida.

o D'un ou a un petit cos en el qual van apareixent nous òrgans i funcions vitals. o De l'alimentació a través del cordó umbilical, a l'alletament de la mare, a

l'autonomia progressiva en la ingesta dels aliments.

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 2

o De la dependència més absoluta mentre l'ésser humà és un fetus o un nadó, a les atencions que van fent créixer l'infant, a l'autonomia creixent de l'adolescent i el jove fins a arribar a l'edat adulta, i la necessitat d’atenció a les persones grans.

• I pel que fa al llenguatge que fem servir les persones, ja sigui verbal o no verbal, un gest, una mirada, una abraçada, una carícia, una trucada, un silenci, un petó, una paraula d'ànim o d'afecte… poden CANVIAR una relació personal, un malentès, un estat d'ànim… Fins i tot poden arribar a CANVIAR LA PERCEPCIÓ respecte de tota una Institució.

• Al llarg de la vida, canvien en les persones la mentalitat, el cor, la mirada, la capacitat d'escolta, les opcions, les actuacions, les decisions, la capacitat de comunicar-se…

• Podem pensar en l'Església i en com el llenguatge dels gestos del Papa Francesc ha suposat un CANVI, no només dins de l'Església sinó en la percepció que en tenen moltes persones que estaven allunyades o la rebutjaven.

4. Canvia la humanitat

• La HUMANITAT ha progressat al llarg de la Història en moltes facetes: o Pensem en els descobriments que l'ésser humà ha anat incorporant en la seva

vida i que han suposat CANVIS radicals en la seva manera de viure: el foc, la roda, l'agricultura, la forma de cuinar els aliments, l'escriptura, els avenços científics, la impremta, la revolució industrial, la informàtica, la robòtica… I el nou que ha de venir i que encara ni tan sols intuïm.

o Però pensem també en tots els CANVIS que s'han produït en les civilitzacions i els pobles, que han millorat i dignificat l'ésser humà: lleis més equitatives i més justes en la seva aplicació; legislacions centrades en els drets de les persones; l'abolició de l'esclavitud; la lluita per la igualtat entre dones i homes; l'acceptació de les persones sense tenir-ne en compte la condició social, la raça, el sexe, la religió o l'orientació sexual; els Drets Humans…

5. Pensaments d’homes i dones filòsofs, escriptors, polítics… en clau de canvi

• Ningú es banya en el riu dues vegades perquè tot canvia en el riu i en qui s'hi banya.

(Heràclit d'Efes, filòsof grec) • Quan no es pot aconseguir el que es vol, val més canviar d'actitud. (Terenci, autor còmic

llatí) • Les masses humanes més perilloses són aquelles en les venes de les quals ha estat

injectat el verí de la por... de la por al canvi. (Octavio Paz, poeta i assagista mexicà) • Millorar és canviar; de manera que per ser perfecte cal haver canviat sovint. (Winston

Churchill, polític britànic) • Si vols canviar el món, canvia't tu mateix. (Mahatma Gandhi, polític i pensador hindú) • No es pot canviar el món tant com voldríem, però sí que hi podem contribuir amb petits

gestos. (Emmeline Pankhurst, política britànica)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 3

• Quan no som capaços ja de canviar una situació, ens enfrontem al repte de canviar nosaltres mateixos. (Viktor Frankl, psiquiatre i psicoterapeuta austríac)

• Tot està canviant. La gent es pren seriosament els humoristes i els polítics com una broma. (Will Rogers, humorista nord-americà)

• Disculpeu-me, no us havia reconegut: he canviat molt. (Oscar Wilde, dramaturg i novel·lista irlandès)

• No canviïs la salut per la riquesa, ni la llibertat pel poder. (Benjamin Franklin, estadista i científic nord-americà)

• Cada dia em miro al mirall i em pregunto: "Si avui fos l'últim dia de la meva vida, voldria fer el que faré avui?". Si la resposta és "No" durant massa dies seguits, sé que necessito canviar alguna cosa. (Steve Jobs, empresari i informàtic nord-americà)

• El més revolucionari que una persona pot fer és dir sempre en veu alta el que de debò està passant. (Rosa Luxemburg, filòsofa i política alemanya)

• Canvia d'opinió, mantén els teus principis; canvia les teves fulles, mantén intactes les teves arrels. (Victor Hugo, novel·lista francès)

• Si hi hagués alguna cosa que volguéssim canviar en els nois, en primer lloc, hauríem d'examinar-la i observar si no és alguna cosa que podria ser millor canviar en nosaltres mateixos. (Carl Gustav Jung, psicòleg i psiquiatre suís)

• El canvi és l'única cosa immutable. (Arthur Schopenhauer, filòsof alemany) • Tot canvia, res és. (Heràclit d'Efes, filòsof grec) • No es pot canviar el curs de la història a força de canviar els retrats penjats a la paret. (Sri

Pandit Jawaharlal Nehru, polític hindú) • No som les mateixes persones que l'any passat, tampoc ho són les persones que

estimem. És extraordinari que, canviant, puguem seguir estimant algú que també va canviar. (William Somerset Maugham, escriptor britànic)

• No és l'espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s'adapta al canvi. (Charles Darwin, biòleg)

• El progrés consisteix en el canvi (Miguel de Unamuno, escriptor) • No hi ha res com tornar a un lloc que es manté sense canvis per descobrir com has canviat

tu (Nelson Mandela, líder sud-africà) • Els canvis poden tenir lloc a poc a poc. L'important és que tinguin lloc (Confuci, pensador

xinès) • El secret del canvi és enfocar tota la teva energia, no en la lluita contra el que és vell, sinó

en la construcció del que és nou. (Sòcrates, filòsof grec) • El canvi no només es produeix quan intentem obligar-nos a canviar, sinó prenent

consciència del que no funciona. (Shakti Gawain, escriptora nord-americana) • Si no t’agrada alguna cosa, canvia-la, si no pots canviar-la, modifica la teva

actitud. (Maya Angelou, poeta, novel·lista, activista pels drets civils) • Jo sola no puc canviar el món, però puc llençar una pedra a través de les aigües

per crear moltes ones. (Mare Teresa)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 4

6. Cançons que parlen de canvi

DIBUJOS EN EL AIRE (Chambao): https://www.youtube.com/watch?v=k1OvFPotEVU Ya no quiero vivir con los temores que prefiero entregarme a la ilusión y lo que creo, defenderlo con firmeza, sin historias que me abulten el colchón Y si un día me siento transformado y decido reorientar la dirección, tomaré un nuevo rumbo sin prejuicios porque en el cambio está la evolución. EVOLUCIÓN, EN EL CAMBIO ESTÁ LA EVOLUCIÓN Que mi camino se encuentre iluminado y la negrura no enturbie el corazón discernimiento al escoger entre los frutos, decisión para subir otro escalón Vivir el presente hacia el futuro guardar el pasado en el arcón, trabajar por el cambio de conciencia, dibujar en el aire una canción UNA CANCIÓN, EN EL AIRE UNA CANCIÓN...

TXARANGO https://www.youtube.com/watch?v=ozaZ5826SjY Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules, vaig flotant entremig dels records. I flotant buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten a un món indecís. Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit. QUAN TOT S'ENLAIRA TOCO ELS SOMNIS DE PUNTETES, JUNTS PODEM ARRIBAR MÉS LLUNY, MÉS LLUNY. UN LLARG VIATGE, IL·LUSIONS DINS LES MALETES, JUNTS PODEM ARRIBAR MÉS LLUNY, MÉS LLUNY. Vaig flirtejant amb la por, navegant entre dubtes vaig somiant amb la teva escalfor. I somiant que tu remes amb mi fins que aquella incertesa es fon quan se'ns creuen els camins. Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit. QUAN TOT S'ENLAIRA...

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 5

TEMPS DE CANVIS (Beth) https://www.youtube.com/watch?v=crlc-LsHPsA Avui farem un passeig per totes aquelles cançons que van venir i d'altres que vindran i que no podràs, compartir amb mi ni cantar amb mi, com abans Bufen temps de canvis deia el vent avui ajaguda en el balcó, un vespre més mirant com el temps com sempre va perdent el temps mai no n'aprendrà el què li vols dir pobre temps Bufen temps de canvis però no hem de tenir por és un temps de canvis que en porta de millors Bufen temps de canvis, de mirar-se l'esquena i comptar una a una les ferides d'aquets anys bufen temps de canvis Avui ens trencarem el cap, pensant què podríem haver fet molt millor tot allò que vam fer tan bé com vam poder però sé que sabràs, apreciar la meva bona voluntat Bufen temps de canvis però no hem de tenir por és un temps de canvis que en porta de millors Bufen temps de canvis, de mirar-se l'esquena i comptar una a una les ferides d'aquells anys bufen temps de canvis Per tu i jo per tots dos per tothom bufen temps de canvis... bufen temps de canvis.

SI JO CANVIÉS (Kairoi) https://www.youtube.com/watch?v=MpWWPvvf4Wo Si jo canviés el ‘tenir encara més’ per ‘intentar cada dia ser més’... Seria més feliç si jo canviés el ‘ser només jo’ a‘ser tots nosaltres’, sabria el que és compartir. Si jo canviés el meu pensament, si els meus defectes jo acceptés, sabria entendre més si jo transformo les paraules en un munt de gestos. La màgia seria estimar. ÉS HORA DE CANVIAR, DÓNA’T UNA OPORTUNITAT. EL FUTUR ÉS VIU A LES MANS TEVES, ÉS HORA DE CANVIAR LA MIRADA PER ACARONAR EL FUTUR QUE ÉS VIU A LES MANS TEVES, EL FUTUR QUE ÉS VIU A LES MANS TEVES. Si jo acceptés la gent tal com és, si jo girés el món del revés, podria entendre més totes les persones que viuen i són diferents, seria germà de tots ells. Si jo canviés el meu pensament per la mirada senzilla d’un nen... Seria més feliç si el que desitjo és caminar i ser més humà. Amb tu aniria de la mà.

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 6

TIEMPO DE CAMBIAR (Juanes): https://www.youtube.com/watch?v=9inNwSQL6Gw Trabajamos como dos locomotoras a todo vapor, y olvidamos que el amor es más fuerte que el dolor, que envenena la razón. Somos víctimas así, de nuestra propia tonta creación, y olvidamos que el amor es más fuerte que el dolor, que una llaga en tu interior. Los hermanos ya no se deben pelear, ES MOMENTO DE RECAPACITAR, ES TIEMPO DE CAMBIAR, ES TIEMPO DE CAMBIAR, ES TIEMPO DE CAMBIAR, ES TIEMPO DE CAMBIAR, ES TIEMPO DE SABER PEDIR PERDÓN. ES TIEMPO DE CAMBIAR EN LA MENTE DE TODOS EL ODIO POR AMOR. Es tiempo de cambiar… Si te pones a pensar, la libertad no tiene propiedad, quiero estar contigo amor, quiero estar contigo amor, quiero estar contigo amor… Si aprendemos a escuchar, quizás podamos juntos caminar de la mano hasta el final, yo aquí y tu allá, de la mano hasta el final.

TODO SE TRANSFORMA (Jorge Drexler): https://www.youtube.com/watch?v=QfhEKpFiepM Tu beso se hizo calor, luego el calor, movimiento, luego gota de sudor que se hizo vapor, luego viento que en un rincón de La Rioja movió el aspa de un molino mientras se pisaba el vino que bebió tu boca roja. Tu boca roja en la mía, la copa que gira en mi mano, y mientras el vino caía supe que de algún lejano rincón de otra galaxia, el amor que me darías, transformado, volvería un día a darte las gracias. CADA UNO DA LO QUE RECIBE Y LUEGO RECIBE LO QUE DA, NADA ES MÁS SIMPLE, NO HAY OTRA NORMA: NADA SE PIERDE, TODO SE TRANSFORMA. El vino que pagué yo, con aquel euro italiano que había estado en un vagón antes de estar en mi mano, y antes de eso en Torino, y antes de Torino, en Prato, donde hicieron mi zapato sobre el que caería el vino. Zapato que en unas horas buscaré bajo tu cama con las luces de la aurora, junto a tus sandalias planas que compraste aquella vez en Salvador de Bahía, donde a otro diste el amor que hoy yo te devolvería......

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 7

PERDONA QUE ARA T’HO DIGUI https://www.youtube.com/watch?v=ZSNG4fyQsxs Si tu vols ser, perdona’m que ara t’ho digui, lliura’t de l’excés de posseir, que tant ens omple d’aquest egoisme i no ens deixa espais per madurar, ni per sentir. CAMINANT, DESCOBRINT ELS CAMINS DE LA VIDA ÉS MILLOR COMPARTIR PERQUÈ UNS ALTRES TAMBÉ FACIN CAMÍ. Si tu vols ser, perdona’m que ara t’ho digui, lliura’t de l’excés de posseir, que tant ens omple d’aquest egoisme i no ens deixa espais per madurar, ni per sentir . Cerca rutes que et moguin, que et transportin més enllà, fent petites les distàncies i poder- te acariciar. Si són botes invasores, no veuran aquests camins. Peus descalços amb la història, la primavera entrarà.

DESAPRENDER LA GUERRA – Luis Guitarra https://www.youtube.com/watch?v=zcnYcSRz9y4 Desaprender la guerra, realimentar la risa, deshilachar los miedos, curarse las heridas. Difuminar fronteras, rehuir de la codicia, anteponer lo ajeno, negarse a las consignas. Desconvocar el odio, desestimar la ira, rehusar usar la fuerza, rodearse de caricias. Reabrir todas las puertas, sitiar cada mentira, pactar sin condiciones, rendirse a la Justicia. Rehabilitar los sueños, penalizar las prisas, indemnizar al alma, sumarse a la alegría. Humanizar los credos, purificar la brisa, adecentar la Tierra, reinaugurar la Vida. Desconvocar el odio, desestimar la ira, rehusar usar la fuerza, rodearse de caricias. Reabrir todas las puertas, sitiar cada mentira, pactar sin condiciones, rendirse a la Justicia. Desaprender la guerra, curarse las heridas. Desaprender la guerra, negarse a las consignas. Desaprender la guerra, rodearse de caricias. Desaprender la guerra, rendirse a la Justicia. Desaprender la guerra, sumarse a la alegría. Desaprender la guerra, reinaugurar la Vida.

7. Cites bíbliques… per treballar el lema De l'ANTIC TESTAMENT El projecte de Déu CANVIA ELS PLANS DE LES PERSONES Abraham: acull la invitació de Déu a sortir de la seva terra, de les seves seguretats i comoditats. Es posa en camí, confiant en la promesa de Déu: terra, descendència i la missió de ser benedicció per a totes les famílies del món. “El Senyor va dir a Abram: —Ves-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan.” (Gn 12,1-5)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 8

Moisès: porta una vida tranquil·la fent de pastor amb el seu ramat. La trobada amb Déu, que no suporta el patiment del seu poble, el porta a canviar radicalment la seva vida i la seva missió, convertint-se en instrument de Déu per a l'alliberament del seu poble. “Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: —Moisès, Moisès. Ell respongué: —Soc aquí. Déu li digué: —No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I va afegir: —Jo soc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué: —He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t'envio al faraó; ves-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble. Moisès digué a Déu: —Qui soc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d'Egipte? Déu li va respondre: —Jo soc amb tu. I perquè vegis que t'envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d'Egipte el poble d'Israel, m'adorareu dalt d'aquesta muntanya.” (Ex 3,1-12) Jeremies en el relat de la seva vocació descobrim com les seves pors i resistències davant la proposta de Déu canvien per convertir-se en profeta de les nacions. “El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: —Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta destinat a les nacions. Jo vaig replicar: —Ah, Senyor meu! Soc massa jove. Com sabré parlar? El Senyor em respongué: —No diguis que ets massa jove. Ves on jo t'enviaré, digues el que jo t'ordenaré. No tinguis por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T'ho dic jo, el Senyor. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: —Poso les meves paraules a la teva boca: des d'avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.” (Jr 1,4-10) Jonàs: la seva història ens parla de resistència al canvi. Déu li planteja la missió de salvar la ciutat de Nínive, però no en fa cas i fuig a Tarsis, lluny del Senyor. Després de les peripècies de Jonàs en el vaixell en el qual s'embarca i la història en la qual s'explica que passa tres dies o les seves nits al ventre d'un gran peix, Jonàs farà cas al Senyor i anirà a Nínive, encara que seguirà resistint-se a acceptar la misericòrdia de Déu envers els ninivites. “El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonàs, fill d'Amitai. Li digué:

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 9

—Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor.” (Jon 1,1-3) Del NOU TESTAMENT

La trobada amb Jesús provoca un CANVI EN LES PERSONES Zaqueu “Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: —Ha entrat a allotjar-se a casa d'un pecador! Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: —Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús li digué: —Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham.” (Lc 19,5-9) El leprós “I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis. Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: —Si vols, em pots purificar. Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: —Ho vull, queda pur. A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué: —Vigila de no dir res a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.” (Mc 1,39-45) Leví, el recaptador d'impostos “Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: —Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir.” (Mc 2,14) L'home de la mà paralitzada “En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: —Aixeca't i posa't aquí al mig. I llavors els pregunta:

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 10

—Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.” (Mc 3,1-6) La dona amb hemorràgies “Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué: —Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat. I la dona quedà curada des d'aquell moment.” (Mt 9,20-22) El cec Bartimeu “Jesús s'aturà i digué: —Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: —Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: —Què vols que faci per tu? El cec respongué: —Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: —Ves, la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.” (Mc 10,49-52) Els deixebles d'Emmaús “Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre: —¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó! També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.” (Lc 24,28-35) La samaritana “Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: —Dona'm aigua. Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 11

—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li digué: —Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dona'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva. La dona li diu: —Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? Li diu la dona: —Senyor, dona'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.” (Jn 4,7-11.15) Col·laborar en el projecte de Déu suposa un CANVI DE LES PERSONES, DE LA SOCIETAT, DE

LES RELACIONS PERSONALS mitjançant una transformació de la pròpia vida, de les actituds, del cor, dels valors…

“Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: —S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. (Mc 1,14-15) “Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell. Jesús li respongué: —T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt. Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? Jesús respongué: —T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. (Jn 3,1-5) “Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.” (Mt 5,23-24) “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: —Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.” (Mt 5,43-45) “En canvi tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. [...]

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 12

En canvi tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. [...] En canvi tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.” (Mt 6,3-4.6.17-18) “Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.” (Mt 6,31-34)

8. Canvis… també a l'església El Concili Vaticà II Fa una mica més de cinquanta anys es va celebrar un esdeveniment que va canviar el rumb de l'Església, la seva manera d'entendre's a si mateixa, i la seva manera de relacionar-se amb el món, amb les cultures, amb altres confessions cristianes i amb les religions no cristianes. Va ser el Concili Vaticà II. Així expressava el papa Joan XIII el seu desig de canvi per a l'Església: “Vull obrir les finestres de l'Església perquè puguem veure cap enfora i els fidels puguin veure cap a l'interior”. Quins van ser els canvis més significatius que el Concili Vaticà II va impulsar a l'Església? Durant la celebració del Concili Vaticà II, es van aprovar una sèrie de documents en els quals va quedar expressat com l'Església volia canviar i “adaptar-se als nous temps” (aggionarmento). No es tractava de canviar la doctrina, ni la fe, sinó d'explicar-la amb un llenguatge nou, més comprensible per als homes i les dones del seu temps. Alguns dels canvis més significatius van ser els següents: Un retorn a la Paraula de Déu, que va suposar un canvi en la comprensió de la Revelació, i

que va provocar l’accés de tots els cristians a la lectura dels textos bíblics en la seva llengua (Dei Verbum 22)

Durant les sessions del Concili, van ressonar fortament les preguntes del Cardenal Suenens, “Església catòlica, qui ets?, què dius de tu mateixa?”. van suposar un seriós examen de consciència i fins i tot una autocrítica valenta que afectava no només la manera de fer de l'Església, sinó fins i tot fins el seu mateix ésser. A la Constitució Lumen Gentium, es presentarà l'Església, no ja com una societat, sinó com un misteri (Lumen Gentium 1)

Enfront d'una visió de l'Església com una societat perfecta, fortament jerarquitzada i clericalitzada, el Concili Vaticà II defineix l'Església com a Poble de Déu obert a tot el gènere humà (Lumen Gentium 9)

De la mateixa manera, una conseqüència fonamental de la reflexió del Concili és la crida a la santedat per a tots els batejats (Lumen Gentium 11)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 13

Un dels canvis més importants que van sorgir a partir del Concili va ser la reforma litúrgica (Sacrosanctum Concilium 21)

La nova relació de l'Església amb el món, acollint totes les situacions humanes com a pròpies i posant-se clarament al servei de l'ésser humà (Gaudium et Spes 3)

L'acolliment de tot el que hi ha de positiu en altres religions (Nostra Aetate 2) El reconeixement del dret a la llibertat religiosa de tota persona humana (Dignitatis

Humanae 2) El treball per la unitat dels cristians i l'ecumenisme (Unitatis Redintegratio 1) El Papa Francesc Des del mateix moment de la seva elecció, el papa Francesc ens ha sorprès amb multitud de gestos i paraules que denoten un canvi significatiu en la manera en la qual vol presentar-se com a “líder” de la comunitat cristiana i en com desitja que els cristians visquin la seva experiència dins de l'Església i cap al món. Des de la seva aparició a la balconada de la Plaça de Sant Pere s'ha vist algun d'aquests gestos: la seva aparició amb la sotana blanca únicament, la seva petició de silenci en oració a totes les persones congregades en aquest moment

històric, l'elecció del nom de Francesc com a expressió del que seria el seu programa de

renovació eclesial, la visita a l'hotel en el qual havia estat allotjat per pagar la factura, el fet d'anar a viure a la Casa Santa Marta amb altres sacerdots, apropar-se a les parròquies de la perifèria de Roma, l'elecció dels indrets als quals ha anat en visita apostòlica, les espontànies rodes de premsa als avions de tornada d'aquestes visites, l'aposta permanent pel diàleg, els llocs en els quals ha celebrat l'Eucaristia de Dijous Sant…

Però no només aquests gestos, sinó la seva decisió de transformar l'Església generant processos i involucrant moltes persones: assessorant-se amb un grup de cardenals (G9) que l'ajudin a reformar la cúria vaticana, la importància que dona a la ‘sinodalitat’ i la descentralització de les decisions cap a les

diòcesis del món, l'aposta decidida per defensar les víctimes d'abusos sexuals…

Una Església en sortida. Crida a la conversió pastoral i missionera Tot plegat es tradueix en el seu projecte de renovació de l'Església, que plasma com a programa en l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (L'Alegria de l'Evangeli), en la qual crida a una conversió pastoral i missionera i a posar-se en actitud de ser Església en sortida:

- Vol dirigir-se als fidels cristians per convidar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria, i indicar camins per a la marxa de l'Església en els propers anys. (EG 1)

- Convido cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar que Ell el trobi, d'intentar-ho cada dia sense descans. (EG 2)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 14

- Cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor original de l'Evangeli, brollen nous camins, mètodes creatius, altres formes d'expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual. En realitat, tota autèntica acció evangelitzadora és sempre nova. (EG 11)

- Recordem l'àmbit de «les persones batejades que no viuen les exigències del Baptisme», no tenen una pertinença cordial a l'Església i ja no experimenten el consol de la fe. L'Església, com a mare sempre atenta, s'obstina perquè visquin una conversió que els retorni l'alegria de la fe i el desig de comprometre's amb l'Evangeli. (EG 14)

- Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avançar en el camí d'una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una «simple administració». Constituïm-nos a totes les regions de la terra en un «estat permanent de missió». (EG 25)

- Somnio amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en un terreny adequat per a l'evangelització del món actual més que per a l'autopreservació. La reforma d'estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre's en aquest sentit: procurar que totes es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en actitud constant de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells que Jesús convoca a la seva amistat. Com deia Joan Pau II als Bisbes d'Oceania, «tota renovació al si de l'Església ha de tendir a la missió com a objectiu per no caure presa d'una espècie d'introversió eclesial». (EG 27)

- Cada Església particular, porció de l'Església catòlica sota la guia del seu bisbe, també està cridada a la conversió missionera. (EG 30)

- Com que estic cridat a viure el que demano als altres, també haig de pensar en una conversió del papat. (EG 32)

- La conversió cristiana exigeix revisar «especialment tot el que pertany a l'ordre social i a l'obtenció del bé comú». (EG 182)

- Una fe autèntica —que mai és còmoda i individualista— sempre implica un desig profund de canviar el món, de transmetre valors, de deixar alguna cosa millor després del nostre pas per la terra. (EG 183)

- Si bé es pot dir en general que la vocació i la missió pròpia dels fidels laics és la transformació de les diferents realitats terrenals perquè tota activitat humana sigui transformada per l'Evangeli, ningú pot sentir-se exceptuat de la preocupació pels pobres i per la justícia social: «La conversió espiritual, la intensitat de l'amor a Déu i al proïsme, el zel per la justícia i la pau, el sentit evangèlic dels pobres i de la pobresa, són requerits a tothom». (EG 201)

- Algunes persones no es lliuren a la missió, perquè creuen que no pot canviar res i aleshores per a ells és inútil esforçar-se. Pensen així: «Per què m'he de privar de les meves comoditats i plaers si no en veuré cap resultat important?». Amb aquesta actitud es fa impossible ser missioners. (EG 275)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 15

9. Cura de la casa comuna. Conversió ecològica En la seva primera Carta Encíclica, Laudato Si, sobre la cura de la casa comuna, parteix de l'anàlisi de la crisi ecològica global en la qual viu la humanitat, dels seus símptomes i de les seves causes, i anirà exposant els principis en els quals basar-se per revertir aquesta situació, fonamentats en el que denomina conversió ecològica: - “La gran riquesa de l'espiritualitat cristiana, generada per vint segles d'experiències

personals i comunitàries, ofereix una bella aportació a l'intent de renovar la humanitat. Vull proposar als cristians algunes línies d'espiritualitat ecològica que neixen de les conviccions de la nostra fe, perquè el que l'Evangeli ens ensenya té conseqüències en la nostra forma de pensar, sentir i viure. No es tracta de parlar tant d'idees, com sobretot de les motivacions que sorgeixen de l'espiritualitat per a alimentar una passió per la cura del món.” (LS 216)

- i «els deserts exteriors es multipliquen en el món, perquè s'han estès els deserts interiors», la crisi ecològica és una crida a una profunda conversió interior. [...] Els fa falta llavors una conversió ecològica, que implica deixar brotar totes les conseqüències de la seva trobada amb Jesucrist en les relacions amb el món que ens envolta. Viure la vocació de ser protectors de l'obra de Déu és part essencial d'una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni en un aspecte secundari de l'experiència cristiana. (LS 217)

- Recordem el model de sant Francesc d'Assís, per tal de proposar una sana relació amb les coses creades com una dimensió de la conversió íntegra de la persona. Això implica també reconèixer els propis errors, pecats, vicis o negligències, i penedir-se de cor, canviar des de dins. Els Bisbes australians van saber expressar la conversió en termes de reconciliació amb la creació: «Per realitzar aquesta reconciliació hem d'examinar les nostres vides i reconèixer de quina manera ofenem la creació de Déu amb les nostres accions i la nostra incapacitat d'actuar. Hem de fer l'experiència d'una conversió, d'un canvi del cor». (LS 218)

- Tanmateix, no n'hi ha prou que cadascú sigui millor per a resoldre una situació tan complexa com la que afronta el món actual. [...] La conversió ecològica que es requereix per a crear un dinamisme de canvi durador és també una conversió comunitària. (LS 219)

- Moltes coses han de reorientar el seu rumb, però primer de tot la humanitat necessita canviar. Fa falta la consciència d'un origen comú, d'una pertinença mútua i d'un futur compartit per tots. Aquesta consciència bàsica permetria el desenvolupament de noves conviccions, actituds i formes de vida. Es destaca així un gran desafiament cultural, espiritual i educatiu que suposarà llargs processos de regeneració. (LS 202)

10. Canvis… en clau marista Als nostres orígens maristes El canvi (la conversió) és permanentment present en la vida de Marcel·lí Champagnat. A través d'una senzilla ressenya històrica (inspirada en la “Biografia del fundador dels Germans Maristes”, del Germà Manuel Mesonero Sánchez, de la Província Ibèrica), descobrim com es van produint canvis significatius en la persona Marcel·lí, en les seves decisions i en la seva experiència de Déu:

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 16

• De 1789 a 1816 Els orígens de Marcel·lí s'entrecreuen amb els de la Revolució francesa. Dins d'una família nombrosa, va viure tot aquest període convuls des de dins, és a dir, assimilant els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. Va viure aquesta experiència gràcies al seu pare, qui va ostentar els principals càrrecs polítics de la localitat de Marlhes, on va néixer. Va ser el responsable local de portar endavant les lleis revolucionàries que emanaven de l'Estat. Marcel·lí comença la seva història d'amor amb Déu després de molts esdeveniments. La seva primera conversió es va produir després d'uns anys en el seminari, als vint-i-un anys. Després de la conversió, Marcel·lí va viure amb intensitat l'etapa que els místics anomenen vida ascètica. Va començar un temps en el qual la superficialitat va donar pas a la superació personal i al control d'un mateix a través de l'esforç, el treball i la constància. Quan era seminarista va passar a convertir-se en un model per als seus companys, destacant per l'aprofitament de la formació que li van donar els professors. Finalment, al seminari major de sant Ireneu, va viure tres anys d'il·lusió i de somnis, compartint amb un grup de companys... i de les seves converses en va sorgir la inspiració de crear la branca de germans, dins de la Societat de Maria, que tot el grup es va proposar de fundar. • De 1816 a 1825 El 1816, Marcel·lí s'estrena com coadjutor a La Valla. En aquesta etapa es produeixen els principals esdeveniments que donen origen a la institució marista: les fundacions de La Valla -bressol de l'Institut-, l'obertura de les primeres escoles i la construcció de l'Hermitage, com a casa mare. Va començar la vida apostòlica amb molta intensitat, i va entrar ràpidament en una etapa de molta dedicació i activitat. Aquest temps en el qual els primers germans van viure a la casa fundacional de La Valla és vist pels seus protagonistes com una època idíl·lica. Som encara en aquesta fase en la qual l'amor és immadur, on el creient sent que dona coses a Déu. I Ell correspon donant una alegria íntima, difícil d'oblidar. És una felicitat romàntica on l'ego està encara molt present. A aquest amor li falta maduresa, ja que té una dimensió ascètica massa gran, i el ‘jo’ busca la santedat de manera unidireccional. • De 1826 a 1827 Nit fosca és un símbol desenvolupat per sant Joan de la Creu aplicat a la fe. Es tracta d'una vivència clau per entrar en la vida mística. No és possible entendre la maduresa espiritual de Marcel·lí sense passar per alt aquesta fase. Aquesta experiència donarà pas a la segona conversió, després de passar per un reajustament existencial. Els esdeveniments de 1826 van ser dramàtics, tant per a la persona de Marcel·lí com per a la institució naixent. I es van produir a tots els nivells: personal, social i eclesial. En els divuit mesos que va durar la crisi, des de desembre de 1825 fins a maig de 1827, es descobreixen les purificacions sofertes per Marcel·lí relatives a la salut, els diners i les relacions. Van donar com a fruit una consciència nova de si mateix. • De 1827 a 1837 Aquest període és l'etapa de la concepció contemplativa, que es recolza en l'acció gratuïta de Déu. Marcel·lí comença a viure aquesta etapa en acabar la seva nit fosca, al maig de 1827, després d'un any i mig de la seva greu malaltia. L'experiència de dolor i impotència per la qual va passar era necessària perquè el seu cor experimentés el despreniment de l'obra de la seva congregació naixent. El “Nisi Dominus” (“Si el Senyor no construeix la casa”) recull aquesta experiència de

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 17

sofriment i derrota: “es cansen debades els qui construeixen”. Però és també el signe de la màxima confiança: és el Senyor qui ho fa fructificar tot. En l'espiritualitat marista es parla insistentment de la confiança en Déu, que va caracteritzar Marcel·lí. La confiança en Déu és la clau per entendre la crisi per la qual va passar Marcel·lí. En sortir de la nit fosca, Marcel·lí va adquirir una consciència més plena de com era ben poca cosa i que sense Déu no es pot res. • De 1838 a 1840 La nit fosca dels sentits, que dona pas a la vida mística, anirà seguida de la nit fosca de l'esperit. El viatge de la unió amb Déu es produeix a la nit, a través de l'abandó. Es tracta d'una experiència dolorosa, en la qual la persona s'ha de desprendre de les seves experiències de Déu, per molt positives i bones que hagin estat. Aquesta nit de l'esperit la va viure també Marcel·lí en l'última fase de la seva vida. En aquesta nova etapa, Marcel·lí es lliura a Déu a través del fet de desposseir-se de si mateix. Aquest estat interior del fundador no implicarà abandonar les seves responsabilitats. D'una banda, s'esforçarà enterament com qui actua tot sol; d'una altra s'abandona a Déu com si la seva acció i el seu judici no tinguessin cap valor. Per aquest motiu la regla del que viu aquest abandonament és: “Confiar en Déu com si l’èxit de les coses depengués únicament de tu i per a res de Déu i, no obstant això, posar tot el teu esforç com si Déu ho hagués de fer tot i tu res”.

Als nostres dies Als nostres dies, l'Institut Marista continua intentant ser tan fidel com sigui possible al carisma fundacional, cosa que es reflecteix tant en documents com en decisions arreu de la geografia del nostre món. Aquesta fidelitat suposa estar en una actitud permanent de canvi en fidelitat creativa. Vegem alguns exemples aquesta invitació constant al canvi: Veure el món amb ulls d'un infant pobre (Clausura del XXI Capítol General - G. Emili Turú) Reprenc el punt on va començar Seán, a l'inici d'aquest Capítol. Em sembla que va ser molt inspirador. Ha estat una gran motivació per al nostre Capítol, i l'hem repetit més d'una vegada: “veure el món des de baix”. […] El Papa actual (en aquest moment era Benet XVI), en la seva homilia de la Nit de Nadal, feia esment d'aquests infants als quals es nega l'amor dels seus pares; parlava dels infants del carrer, dels infants soldats, dels infants víctimes de la indústria de la pornografia o altres formes abominables d'abús. I deia literalment: “L'Infant de Betlem ens convida a fer tot el possible perquè acabi la tribulació d'aquests infants , a fer tot el possible perquè la llum de Betlem arribi al cor dels homes”. Quins aprenentatges, quines tasques ens podem emportar a casa? Seguir aquesta invitació del Papa a fer tot el possible. Fer tot el possible per seguir avançant en el camí de posar l'Institut, prioritàriament i visiblement, al servei dels infants i joves pobres, sigui quin sigui el rostre d'aquesta pobresa. En les nostres obres actuals, en obres noves… fer tot el possible. I quan mirem el món a través dels ulls dels infants pobres reconeixem també el ressò d'aquesta pregunta que em vaig trobar en el famós llibre Qui s'ha emportat el meu formatge? –un llibre per a homes de negocis molt famós en el seu temps-. Què faries si no tinguessis por? Aquesta és, probablement, una bona porta per fer tot el possible. Canviar de perspectiva (II Assemblea Internacional de la Missió Marista – Nairobi 2014)

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 18

«Com en una nova Pentecosta, l'Esperit ha fet cremar el seu foc als nostres cors i ens ha impulsat a somiar nous horitzons per a una vitalitat més gran del carisma marista. Ens ha fet vibrar al ritme dels tambors i ens ha posat en camí cap als nous Montagne del nostre temps. En un context de canvi d'època i de paradigmes, hem sentit amb força la necessitat de canviar de perspectiva, de mirar a través dels ulls dels infants pobres i d'aprendre a fer-ho amb la mirada de tendresa i de misericòrdia de Déu. I ha suscitat també entre nosaltres un profund esperit de comunió que veiem reflectit en dos proverbis africans: “Si vols anar ràpid, camina sol; si vols arribar lluny, camina acompanyat” i “Jo soc perquè nosaltres som” (UBUNTU).» El futur té cor de tenda (G. Emili Turú): «¿Ha d'assemblar-se l'Església a la pedra que està immòbil, o a la tenda que canvia, que s'enrotlla a la sortida del sol, quan el vianant es posa en camí per afrontar un viatge nou?... La tenda ajuda a comprendre que l'Església és una institució precària que anuncia només Jesucrist; no es posa ella mateixa al centre, no és aquell eclesiocentrisme de la visió cristiana, sinó el Cristocentrisme. Jesús és al centre, i l'Església assenyala Jesús. L'Església està en marxa, l'Església camina amb la humanitat, l'Església no hauria de fer arrels i arrapar-se a la terra per estabilitzar-se, com el musclo a la roca… L'Església ha de ser mòbil i potser la tenda evoca millor aquesta dimensió itinerant de l'Església…» «Sant Agustí deia que l'esperança té dos fills preciosos: la indignació i el coratge. Indignació en veure com van les coses, i coratge per no permetre que continuïn així. Ens indignem quan ens sentim impotents davant la injustícia, la violència, l'abús de poder, la marginació en la qual viuen milions d'infants i joves sense futur… Però sabem bé que la indignació no és suficient per canviar aquesta realitat que no ens agrada. Per això Sant Agustí parla del segon fill: el coratge, paraula que deriva del llatí cor, 'cor'. Tenir coratge significa tenir cor. La primera prova de coratge és, doncs, atrevir-se a escoltar el propi cor i rebel·lar-se davant la impotència. Coratge és posar el cor per davant, i no els càlculs racionals de la ment o les pors ancestrals. Marcel·lí Champagnat es va indignar davant la situació del jove Montagne i de tants altres com ell, però va saber transformar aquesta indignació en coratge, gairebé de manera immediata. Efectivament, va posar el seu cor compassiu per davant de tots els seus temors i falses prudències, i gràcies a això existim els maristes a l'Església.» El somni de canviar el món (Fourvière. La revolució de la tendresa - G. Emili Turú): «Nosaltres, els sotasignats, volent treballar per a la major glòria de Déu i de Maria, Mare del nostre Senyor Jesucrist, afirmem i declarem que tenim la sincera intenció i la ferma voluntat de consagrar-nos, tan aviat com sigui oportú, a la fundació de la pietosíssima congregació dels Maristes. Per això, pel present acte i la nostra signatura, ens dediquem irrevocablement, nosaltres i tot el que tenim, tant com sigui possible, a la Societat de la benaurada Mare de Déu. El somni d'aquests joves consistia a crear una gran comunitat de vida i missió: la Societat de Maria o els Maristes. Però, en realitat, era molt més ambiciós que això. En paraules de Jean-Claude Colin: Els Maristes han de conquerir tot el món: es propagaran pertot arreu… La nostra finalitat és aconseguir que tot l'univers sigui Marista. En pensar en aquest grup de joves il·lusionats per canviar el món, he recordat moments similars de la meva formació inicial, especialment durant el Noviciat i l'Escolasticat. Converses inacabables amb alguns companys, de vegades fins a llargues hores de la nit, somiant junts. Segurament que molts de vosaltres, en llegir aquestes línies, esteu evocant situacions similars

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 19

dels vostres anys de joventut. Sentíem, amb el poeta Hölderlin, que l'home és un déu quan somia i un captaire quan reflexiona.» Canviar el cor per viure l'experiència de Déu (La Valla: Casa de la Llum – G. Emili Turú): «En la situació religiosa actual destaca el fet d'una sensibilitat que busca l'experiència directa de Déu. Sembla que recorre totes les religions i confessions. Al costat d'aquest fet, escoltem les veus de persones religioses rellevants, lliurades a l'experiència del diví i a ajudar altres persones en aquest procés, que fan notar el canvi religiós que està succeint. Un canvi, al seu parer, profund, radical. [...] S'apropa l'hora en què es comprendran millor els signes d'aquest temps. Pressento l'immens esforç intel·lectual i religiós que cal fer per sortir de les maneres de pensar, dels ideals, de les evidències incontrolades i implícites que alimenten la nostra vida intel·lectual, les nostres construccions i els nostres judicis. No hem d'estar instal·lats. És necessària una deportació religiosa i intel·lectual, un exili que abans es buscava al desert, un canvi de situació que abans es buscava marxant. Estem terriblement instal·lats en la vida. La situació privilegiada del funcionari, segur de l'aliment quotidià; la família; la vellesa; el paper social; la nostra classe; la nostra nació; la nostra època… totes aquestes fonts d'estabilitat, que sovint es converteixen en estancament. Res gran, nou o creador poden fer els qui no són capaços de viure aquí a baix com a deportats. (Marcel Légaut)» Canvi personal i social (La Valla: Casa de la Llum – G. Emili Turú) «El fruit de tot aquest camí és la transformació personal, com explica molt bé la mateixa Santa Teresa al llibre de Les Estances, a través de la imatge del cuc de seda que es transforma en papallona. És una imatge molt poderosa, ja que, en la papallona, insecte alat de colors fascinants, no queda absolutament res del lleig cuc de seda. El seu ADN és totalment diferent de l'ADN del cuc. És l'únic cas entre els éssers vivents de canvi total d'estructura genètica. No es tracta, doncs, d'una evolució del cuc a la papallona, ni tan sols pròpiament d'una transformació del cuc en papallona, ja que es produeix la mort total del cuc. La papallona és, valgui l'expressió paulina, una criatura nova. Aquesta transformació personal és la base per a una transformació social autèntica i duradora. Així ho expressa la Carta de Taizé per a l’any 2017: La pau sobre la terra comença al cor de cada persona. El nostre cor ha de canviar, primer de tot, i aquest canvi suposa una conversió molt senzilla: deixar-se habitar per l'Esperit de Déu, acollir una pau que s'expandirà i es comunicarà a poc a poc. “Aconsegueix la pau interior, i milers al teu voltant trobaran la salvació” (Serafí de Sarov, monjo rus, 1759–1833) Missatge del XXII Capítol General: Caminem com a família global! Es destaquen algunes crides que conviden clarament al canvi tant de les persones com de les estructures: TRANSFORMA'NS, JESÚS, I ENVIA'NS… Com una família carismàtica global, far d'esperança en aquest món turbulent. Ens empenys a transitar ja els camins del futur:

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 20

- Obrir-nos, amb senzillesa, per estar disponibles més enllà de les fronteres geogràfiques o provincials.

Inspira la nostra creativitat per ser constructors de ponts. Inspirats per Maria, sentim que ens crides a:

- Conèixer en profunditat el nostre món en transformació contínua, i afrontar els reptes actuals, sense caure en la temptació de respondre a preguntes que ja ningú es fa (Papa Francesc a Medellín, 9 de setembre 2017)

- Abandonar la cultura dels egos i promoure els ecos (ecologia, ecosistema, economia solidària…) que redueixen l'escàndol de la indiferència i de les desigualtats.

- Ser agents de canvi, constructors de ponts, missatgers de pau, compromesos en la transformació de la vida dels joves a través d'una educació evangelitzadora.

Caminar amb els infants i joves marginats de la vida. És una crida en la qual ens urgeixes a:

- Obrir els ulls del nostre cor i escoltar el plor dels infants i joves, especialment dels que no tenen veu ni llar.

- Ser creatius en resposta decidida a les seves necessitats. - Incrementar una presència significativa entre els infants i joves als marges del món.

Respondre audaçment a les necessitats emergents. Avui ens continues desafiant per tal de:

- Abandonar vells paradigmes, i buscar creativament models alternatius per visibilitzar l'amor del Pare al món d'avui.

Convertir els nostres cors i flexibilitzar les nostres estructures, sense por d'assumir riscos, per apropar-nos a les perifèries, en defensa dels més pobres i vulnerables.

11. Material musical i audiovisual

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 21

Les cançons que acompanyen el lema per al curs 2018-2019 ens conviden a canviar el món des d’una perspectiva personal. El canvi és quelcom natural a la vida i nosaltres som agents protagonistes de la transformació social que volem portar a terme des d’un estil concret: l’estil marista. En aquesta missió no estem sols, sinó que ens acompanya la força de l’Esperit que ens empeny i encoratja en el nostre dia a dia.

PODEM CANVIAR- cançó per a petits • Música: Alejandro Huertas Sánchez (Profesor del colegio Sagrado Corazón, Alicante) • Adaptació i lletra en català: Jordi Vicente • Veus: Alumnes/as del col·legi Maristes Sants- Les Corts • Producció en català: Estudis “La nota” Centre Obert Rialles

Obro els ulls miro el voltant un nou dia es lleva Un nou somriure es dibuixarà Imaginar, tocar els meus somnis Jo puc canviar amb gestos d’amistat PODEM CANVIAR, FEM-HO VERITAT CAPGIRAR EL NOSTRE MÓN TREBALLAR PEL NOSTRE ENTORN PODEM SENTIR EL CANVI AVUI DES DE LES PETITES COSES QUE OMPLEN POSAR LLUM ON HI HA FOSCOR I TRISTESA SER EL CANVI QUE TRANSFORMA EL NOSTRE COR ÉS EL CANVI QUE ENS CONVIDA AVUI DES DE L’AMOR. Junts podem fer d’aquest món un lloc solidari Perquè tothom tingui oportunitats Temps per crear i estimar la vida. Tu pots canviar, Jesús et guiarà. SER COM EL VENT QUE BUFA AMB FORÇA SER COM LA FONT D’ON BROLLA L’AIGUA SOM EL CANVI PER SOMIAR UN NOU MÓN

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 22

CANVIA – Cançó per a grans Lletra, música: José Daniel Sánchez Martínez (Professor del col·legi Maristas Sta. María de la Capilla, Jaén) Arranjaments musicals: Antonio Pérez López (Chico Pérez) (compositor, pianista i antic alumne del col·legi Maristas Sta. María de la Capilla, Jaén) Adaptació i traducció al català: Jordi Vicente i Juanjo Borredá Veus solistes en català: Juanjo Borredá (Mestre del col·legi Maristes Sants- Les Corts) i Clara Buetas (Alumna del Col·legi Maristes La Immaculada) Producció en català: Estudis “La nota” Centre Obert Rialles

El món que gira i gira, les estacions que passen, sempre hi ha canvis a la vida. Trobar a Déu en les coses, tant petites i senzilles, un nou alè que et fa més lliure. Canvia la cara, regala un somriure, sigues tu el rostre de l’alegria. FES QUE EL CANVI SIGUI LA TEVA CRIDA PER CAPGIRAR LA VIDA. FES UN CANVI EN EL TEU COR I RESPIRA NO ESTARÀS SOL, CONFIA. Unim les mans, fem força, seguim construint la casa, fraternitat és la resposta. Un gest petit comença, el que pot ser un gran canvi. Ser diferents però no en l’essència. Canvia les passes, i la mirada Sigues la llum, sigues l’albada. Si mires al cel o si mires a terra Sempre valdrà la pena. Que et faci somiar i que et faci vibrar, que et mogui per dins, i que et mogui per fora una nova vida!

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 23

Orientacions pedagògiques per treballar les cançons Les dues cançons que es proposen per aquest any són una invitació a adonar-nos de tot el potencial de canvi que hi en cada ésser humà. Els canvis, per tant, s’esdevenen en nosaltres i el nostre entorn d’una forma constant i natural. El canvi és inherent a la vida humana, però hi ha canvis que es produeixen de forma conscient i son escollits per aquells que volem que les coses que continuïn com estan. Un altre món és possible, ja que altres relacions interpersonals són possibles. Us senzill canvi de rumb, un gest concret, un somni o la fa que tens en tu mateix poden ser la clau per viure la vida d’una manera totalment nova. Acceptes aquesta invitació a canviar? Preguntes per a la reflexió:

- Quins canvis es produeixen al teu voltant sense adornar-te? - I a la teva pròpia vida? - Per què creus que és necessari canviar? - Recordes personatges històrics que hagin canviat radicalment la seva forma de viure? - Si penses en Maria o Marcel·lí, com els va canviar la vida quan va acceptar la crida que

van sentir? - Què pot canviar en la teva vida per a que el món canviï? - Quins petits gestos són necessaris per a que s’esdevingui un canvi autèntic en la vida de

les persones? - Com podem posar el món a l’inrevés? - Llum, vent, força, somni, novetat són paraules que ens parlen de canvi. Quin és el canvi

que desitjaries per la teva vida? I la vida dels altres? Què estàs disposat a transformar per a que aquest canvi sigui una realitat?

VIDEOCLIP Juntament amb les cançons, s’ha editat un vídeo musical per motivar el lema. L’objectiu d’aquest document gràfic, que posa imatge a la cançó dels grans, es sentint-nos part de la mateixa aventura i desig de canvi. Amb la música i el ball, des d’una forma distesa i divertida, anirem canviant els protagonistes i escenaris que van apareixent, ja que tots volem donar resposta a invitació del lema d’enguany.

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 24

12. Cartell lema curs 2018 2019 Autoria: Província Marista Mediterrània // Disseny general i dibuixos originals realitzats per Maristas-Jarts (Carlos Torres, Jesús Ramos y Arturo Morales) // Agraïment a la família Texeira Jiménez per la cessió de la imatge de Marcel·lí. Imatge original vectorial en format svg, realitzada amb el software lliure Inkscape. El treball ha estat realitzat en equip, deixant-nos portar per tot allò que ens suscitava el lema escollit, inclús canviant constantment l’enfocament, de manera que ens servís, a més, d’inspiració. Fonamentació:

• El primer que crida l’atenció és el disseny

circular, inspirat en la mateixa idea de canvi. Aquest cartell pot anar rotant (canviant de posició i perspectiva) durant el curs. D’aquesta manera, tot el cartell és un canvi en sí mateix.

• La mateixa idea es vol reflectir en les quatre figures de papiroflèxia que tenen un protagonisme especial, tot fent referència a les diverses formes que pot anar prenent un mateix paper. El fons és el mateix, la forma canviant. Aquestes figures s’emmarquen en quatre grans zones, que poden convertir-se en vuit, o repetir-se a plaer. Es convida que durant el curs es puguin realitzar físicament les figures com a motivació.

• El canvi que volem plantejar durant aquest curs, parlant del lema, no és “perquè sí”, o només pel plaer de canviar. Això podria portar-nos a una recerca inútil de novetat continua, a viure la vida i el que passa des de la superficialitat. Així, voldríem evitar la sensació de ruleta (atzar), d’un rellotge o una espècie de vano de possibilitats.

• En l’elaboració del cartell, s’han posat sobre la taula elements que van canviant durant l’any i que formen part de la nostra vida quotidiana: les estacions de l’any, el grup, els temps litúrgics, festes o celebracions locals, cada àrea curricular, el seguiment dels infants i joves que tenim a les nostres obres educatives.

• El cartell vol deixar espais entre les imatges i fins i tot dintre de les figures de papiroflèxia per a que es pugui completar amb imatges i projectes que vulguem afegir a nivell local.

Elements que aporten unitat: • Els colors, relacionats amb les estacions de l’any, es van fonent i barrejant els uns amb

els altres,

Lema del curs 18-19

Canvia!

Equip de Pastoral Fundació Champagnat 25

• Una línia discontínua, com una caminet o un buf del vent, es va repartint per tot el cercle del cartell sense respectar una mateixa direcció o perímetre. Aquesta línia va destacant, a més amés, alguns dels elements del cartell. El vent que ens impulsa a seguir endavant, continuar caminant vers el canvi. L’Esperit que és la força que ens empeny a ser transformadors.

• Els noms de les províncies volen actuar com a eix d’unió de la vida marista. Aquestes paraules marquen la direccionalitat del gir del cartell i forment una creu entre totes, marcant el centre i l’eix central que ens mou: el Crist Ressuscitat.

• La paraula del lema “canvia” reflectida com un mirall al centre del cartell i mantenint-se al centre tot i la rotació del mateix.

• Els diferents elements que composen el cartell estan disposats de manera que tot i estar en una zona, alguns elements de les altres zones estan disposats de forma que es puguin contemplar correctament. No volem viure només des d’una perspectiva, des d’una sola zona.

Elements propis d’identitat marista: • La figura de Marcel·lí amb els nens, que és una adaptació gràfica de l’escultura que hi

ha vaticà en motiu de la canonització. • Les tres violetes, com l’estil amb el que volem ser transformadors de la realitat:

humilitat, senzillesa i modèstia. • L’edifici de l’Hermitage com a punt de partida d’un somni revolucionari i radical.

Les figures de papiroflèxia:

• L’avió: Arrencar el curs, enlairar-se, posar-se en marxa, començar nous projectes o reprendre’ls; somniar, marcar-nos objectius nous, planificar. Les avantatges de posar o treure el pilot automàtic. S’aconsella usar aquesta part del cartell durant el primer trimestre, de setembre a mig novembre, ja que relacionant amb els núvols, l’inici de la línia contínua i la silueta de l’Hermitage, dona sensació d’inici del somni, de projecció de futur, d’esperar quelcom nou, sempre partint d’allò que ja som.

• L’estel: Aconsellat a partir d’advent fins a mitjans de febrer, pot ajudar a les decoracions de Nadal, de cercar l’estel que hi ha en cadascú i la manera de com arribar a l’estel de Nadal. És l’època de l’any amb menys hores de llum. En aquesta part del cartell també hi ha el colom de la pau i la celebració del dia escolar de la pau i la no-violència.

• L’ocell o “pajarita”: Des de mitjans de febrer fins el final de segon trimestre, vol ser el símbol del colom de SED, dedicat a la solidaritat, el compromís i el voluntariat. S’esdevé la primavera i els ocells volen i canten. La natura reneix, signe també de la Resurrecció celebrada per la Pasqua. Tenir cura de la casa comú també vol ser un espai de reflexió en aquest apartat.

• El vaixell: Per fi arribem a bon port, al creixement comú que hem assolit i les vivència comuns ens transformen en tripulació que rema junta per arribar a un objectiu. El vaixell ja ens porta al mar, a l’estiu. El vaixell que va a Ítaca, vers un horitzó utòpic, potser el proper curs.

Us proposem que pugueu disposar d’un temps de motivació per a cada part del cartell, però, alhora, us convidem que utilitzeu amb llibertat aquest material, adaptant-lo a cada realitat i context educatiu, segons les necessitats locals.