DOCUMENT FDP - Alicante · 2017-06-02 · d'Alacant (Racha); Pla smart city, i uns altres de...

DOCUMENT FDPFETS, DESAFÍAMENTS I PROJECTES

plandeciudad.alicante.es

12 DE JUNY 2017, ADDA

I CONFERÈNCIA ESTRATÈGICAPLA DE CIUTAT ALACANT 2017-2025

P.2 INTRODUCCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

El present document FD/OP és un document de treball en el qual s'arreplega el diagnòstic que ha realitzat, de manera integral i coordinada, el personal tècnic de les diferents regidories de l'Ajuntament d'Alacant sobre la realitat del municipi. Suposa un primer document de treball provisional que en aquesta Conferència Estratègica es fa públic a tota la ciutat, amb l'objectiu que servisca com a punt de partida per a construir una anàlisi consensuada i compartida per tots els actors de la ciutat, anàlisi que possibilite definir una estratègia comuna sobre el model de ciutat que volem, identificant els principals objectius estratègics que han de guiar l'acció de tots, així com els projectes motors que cal executar per a aconseguir aquests objectius. Tot açò vindrà recollit en el document del “Pla de Ciutat d'Alacant 2017-2025”(www.plandeciudad.alicante.es)

P.3 FUNDAMENTACIÓ

En el disseny del Pla de Ciutat d'Alacant 2017-2025 s'han tingut en compte les experiències d'altres plans similars de ciutats com Barcelona, Bilbao, Màlaga, Santander,..., molts d'ells amb anys de trajectòria. Hem arreplegat les seues aportacions positives i hem après dels seus errors, però també el Pla de Ciutat d'Alacant conté, des dels seus inicis, innovacions i singularitats que no trobem en altres plans: S'entén com una guia per a la coproducció o cogestió del •futur de la ciutat entre els actors i sectors de ciutadania implicats en els diferents projectes estratègics, no solament com a projectes consensuats que han de fer unes altres administracions. Dóna prioritat al procés social de millora de la capacitat •d'organització i acció de la ciutat, i no als projectes estrella de realització altament improbable. Entén la participació com un compromís dels actors i la •ciutadania de fer ciutat. Des de l'inici, parteix del compromís de totes i cadascuna de •les àrees municipals a desenvolupar els projectes que es prioritzen, i es complementen amb la iniciativa de la societat civil.

2. CARACTERÍSTIQUES DEL PLA ESTRATÈGIC DE CIUTAT

Des de fa més d'una dècada, existeixen experiències de desenvolupament de “plans estratègics de ciutat”, realitzats amb la major participació ciutadana possible, amb l'objectiu de poder afrontar els reptes i les amenaces existents. Aquests plans s'han de realitzar, per a tenir garanties d'èxit, amb un enfocament integrat dels problemes i de les solucions, tractant que les estratègies sectorials i polítiques municipals partisquen d'un mateix model de ciutat i d'uns mateixos criteris d'adjudicació.

1. FONAMENTACIÓ L'Ajuntament d'Alacant ha elaborat en els últims anys diversos plans estratègics amb un enfocament cada vegada més integrat i participat que serveixen de base per al disseny del Pla de Ciutat d'Alacant 2017-2025.

L'experiència d'aquests plans, així com els estudis en els quals es basen i gran part de les seues propostes, és un material que ha de ser incorporat i integrat en el Pla de Ciutat d'Alacant 2017-2025. En aquesta línia, destaquen projectes com la Iniciativa urbana barris zona nord d'Alacant, cofinançada pel FEDER en el període de programació 2007-2013; Pla de competitivitat urbana (Impulsa Alacant); Pla general d'ordenació urbana (PGOU); Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS); Pla d'actuació d'energia sostenible del municipi d'Alacant, en el marc del Pacte d'alcaldes europeu; l'Estratègia DUSI (Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat) Àrea les Cigarreres, cofinançada pel FEDER en el període de programació Europeu 2014-2020; Pla de recuperació del centre tradicional d'Alacant (2003-2011); ; Pla de rehabilitació del barri vell d'Alacant (Racha); Pla smart city, i uns altres de caràcter sectorial.

Tots aquests plans sectorials han posat en evidència la necessitat d'elaborar un Pla estratègic de ciutat des d'una òptica global, que integre de manera consensuada els objectius i les actuacions necessàries per a la millora i transformació d'Alacant, basant-se en una visió compartida sobre el model de ciutat desitjat per la majoria social.

P.4 METODOLOGÍA

Supramunicipal, malgrat ser un pla de ciutat, es veu afectat •per aspectes geogràfics, socials, econòmics, polítics,... que van més enllà del seu entorn geogràfic municipal. És per açò, que han de considerar-se les diferents escales territorials en l'estratègia de ciutat.

3. METODOLOGÍA

La metodologia emprada per a portar endavant el present document ha sigut la metodologia FD/OP (Fets/Desafiaments-Objectius/Projectes), utilitzada amb èxit en ciutats com Barcelona, Sevilla, Còrdova, Granollers, Santander, Tetuán (el Marroc) o Sousse (Tunísia).

És una eina estratègica, generada a través d'un procés ordenat, dinàmic i flexible de reflexió participativa, que pretén definir el futur d'una ciutat destacant, alhora, les seues singularitats.

Es duu a terme amb la col�laboració i el consens de tots els agents socials i econòmics, públics i privats, necessaris per a posar en marxa un projecte global de ciutat que vaja més enllà del curt termini.

Aquesta eina abasta un termini d'almenys vuit anys, exigeix una actualització periòdica, i es materialitza en un document estratègic per a desenvolupar la nostra ciutat en convergència amb altres plans desenvolupats per l'Ajuntament i per altres institucions i entitats. En resum, es tracta de “Reunir la ciutat per a debatre i decidir conjuntament el nostre futur”.

Per tant, un Pla estratègic de ciutat com el que s'està començant a elaborar a la ciutat d'Alacant ha de posseir les característiques següents: Suposa un compromís col�lectiu fruit de la voluntat de •cooperació per a fer una ciutat millor, mai pot ser fruit d'un lideratge únic i hegemònic, sinó fruit d'un lideratge compartit. És un pla de la ciutat i per a tota la ciutat. Que la ciutat el faça seu i el considere positiu serà la millor garantia de continuïtat davant els canvis polítics. Sintètic, ja que ha d'arreplegar tots els plans i projectes que •s'han fet a la ciutat, i molt especialment els que han comptat amb la participació de la ciutadania. No és un pla més, sinó un intent de síntesi actualitzat de tot el que s'ha fet i es pretén fer a Alacant. Transversal, no és un llistat exhaustiu de tots els projectes •que es realitzen a la ciutat, sinó una anàlisi dels principals reptes a abordar de manera trasversal i integral, i dels principals projectes estructurants per mitjà dels quals pretenem afrontar aquests desafiaments. Suposa una guia d'acció a mitjà i llarg termini. Participat, implica la coresponsabilitat de tots en la seua •elaboració, però també en la seua execució i avaluació. El pla és un procés social de millora de la capacitat d'organització i acció de la ciutat, a través d'un millor coneixement mutu entre els actors, de generació de confiança i desenvolupament del compromís d'acció i cooperació entre tots els actors i sectors de la ciutadania. Transparent, necessita la participació, el consens i •coresponsabilitat de tots els actors de la ciutat. Per açò, és fonamental que, des dels seus inicis, es faça visible a tota la ciutat, perquè puga ser assimilat i sentit com a propi per tots. El pla pretén el bé general i va més enllà d'interessos particulars. Dinàmic i flexible, permanentment reprogramable, capaç •d'adaptar-se amb relativa celeritat a l'entorn sempre canviant.

P.5 PROCÉS

3. És una eina dinàmica per a l'elaboració d'una estratègia compartida que s'explique no solament amb un ampli acord entre els principals actors i sectors de la ciutadania, sinó amb el seu compromís d'acció.

4. PROCÉS

En el Consell Social de la Ciutat, del 17 de juny de 2016, es va aprovar la proposta d'elaboració del Pla Estratègic de Ciutat d'Alacant.

En el document que recolzava la proposta s'avançaven algunes dades del diagnòstic, el disseny del procés d'elaboració i l'estructura organitzativa necessària per a la formulació i el desenvolupament del pla. En aquesta proposta, s'efectuava una divisió operativa en set eixos estratègics del Pla de Ciutat: 1. Govern Local i Ciutadania. Alacant Ciutat Oberta 2. Innovació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació. Alacant Ciutat Dinàmica 3. Turisme. Alacant Ciutat Turística 4. Creativitat, Cultura, Educació. Alacant Ciutat Cultural i de la Memòria. 5. Desenvolupament Urbà sostenible i protecció del medi ambient. Alacant Ciutat Sostenible i Saludable. 6. Accessibilitat i Movilitat. Alacant Ciutat Connectada i Accessible. 7. Inclusió Social. Alacant Ciutat Inclusiva.

Conceptualment, distingim tres elements: Els fets identificats són evidències que estan esdevenint a la •ciutat i el seu entorn i tenen un major impacte en el present i el futur de la ciutat. Fan referència a factors objectius que incideixen en el desenvolupament econòmic, territorial i social, així com en la sostenibilitat de la ciutat. Els desafiaments són les temàtiques a les quals és necessari •fer front des d'un punt de vista estratègic i que es dedueixen de l'impacte dels fets en l'estructura productiva, social i territorial de la ciutat. Els desafiaments no són objectius, ja que aquests no indiquen direcció i finalitat de l'acció, sinó els reptes als quals ha de fer front la ciutat. Indubtablement, davant aquests reptes (desafiaments), la ciutat ha de respondre establint uns objectius clars i ben definits. Els projectes són els instruments que, en el moment de •redactar l'anàlisi, estan previstos o en execució a la ciutat i que pretenen donar resposta als desafiaments/objectius. En el procés d'identificació de projectes, es podran identificar aquells que és necessari reforçar o ampliar, o bé suprimir o reduir, perquè no han sigut adequats per a afrontar els desafiaments, i també, projectes nous o de concepció innovadora.

L'anàlisi FDP té tres importants avantatges: 1. Des del primer moment de l'anàlisi, es treballa amb projectes i propostes que s'aniran prioritzant i concretant en el procés d'elaboració del pla. 2. És un document senzill d'entendre i sintètic, molt útil com a suport per al procés de participació i deliberació ciutadana, ja que permet prioritzar i sobretot canalitzar les principals demandes, expectatives i necessitats dels principals sectors de la ciutat i la ciutadania.

P.6 PROCÉS

L'FO/DP que es presenta en la I Conferència Estratègica és un document del qual partir. Serveix per a iniciar el procés de reflexió i diàleg amb els ciutadans, les entitats socials i les institucions. El document que es presenta és fruit d'un treball d'anàlisi realitzada prèviament a aquesta I Conferència Estratègica, a través de taules sectorials constituïdes per personal tècnic municipal de totes les regidories de l'Ajuntament.

El desenvolupament del Pla de ciutat s'explica des del seu origen amb un component participatiu. Aquest no és un pla de l'Ajuntament per a la ciutat. És un pla de tota la ciutat, per açò es prioritzaran conjuntament els desafiaments identificats, als quals és necessari afegir els desafiaments claus dels altres actors i sectors de la ciutadania, per a convertir els fets i desafiaments que es presenten en el present document en objectius estratègics de ciutat.

Per açò, es desenvoluparan taules de diàleg, qüestionaris on-line, entrevistes a agents clau, tallers participatius, etc. La participació en el procés de planificació d'actors crítics externs introdueix innovació en el diagnòstic i conceptualització de la visió del territori, la formulació de desafiaments i l'establiment de projectes.

El procés d'elaboració del document del pla està marcat per diferents accions i fites que s'exposen en el cronograma següent:

P.7 Iª CONFERÈNCIA ESTRATÈGICA

L'èxit del Pla Ciutat d'Alacant rau en el fet que siga un denominador comú per a tot Alacant, conformant-se com un referent indiscutible, i com a tal, s'assimile pel conjunt d'actors i sectors de la ciutadania. D'aquesta manera, que la ciutat faça seu el pla i el considere positiu serà la major garantia de continuïtat per als pròxims anys.

Una vegada realitzat aquest procés tècnic i ciutadà de col�laboració, anàlisi i definició dels objectius estratègics i projectes motors estructurants de la ciutat, s'elaborarà el document propositiu del Pla Ciutat d'Alacant 2017-2025, que haurà de ser aprovat pel Ple de la Corporació Municipal.

5. I CONFERÈNCIA ESTRATÈGICA

L'objectiu de la I Conferència Estratègica del Pla Ciutat d'Alacant, és definir en primera instància i amb una àmplia participació, els temes crítics i els principals desafiaments (reptes) per a la ciutat en la perspectiva de l'any 2017.

Es convida les institucions, associacions i col�lectius socials, entitats privades i la ciutadania en general, a participar en el procés d'elaboració del pla, presentant-los el Primer Document FDOP (Fets/Desafiaments-Objectius/Projectes) real itzat pels professionals municipals. A través de la creació de Taules de Diàleg Ciutadà, organitzades per eixos estratègics, s'arreplegaran i es prioritzaran els desafiaments, tant els proposats en el document com els aportats per tots els participants, per a convertir aquests primers fets i desafiaments en clars objectius de ciutat.

Els desafiaments establits en aquesta I Conferència Estratègica es treballaran en pròximes taules de diàleg ciutadà i comissions tècniques de treball, en les quals, partint de les propostes existents, s'incorporaran i es prioritzaran les que aporten les diferents institucions i entitats, amb l'objectiu de seleccionar de forma consensuada els projectes estructurants de la ciutat d'Alacant.

P.8 EIX 1: GOVERN LOCAL I CIUTADANIA

EIX 1: GOVERN LOCAL I CIUTADANIA

FET PRINCIPAL 1: Dèficit de governança relacional.

COMPONENTS DESAFIAMENTS / OBJECTIUS PROJECTES VINCULATS ALS DESAFIAMENTS

Fragmentació en l'Administració ·local i en la gestió dels serveis a la ciutadania. Excessiva burocràcia i estructura ·organitzativa no orientada a l'eficiència. Escassa valoració del patrimoni ·cultural existent i feble identitat ciutadana. Fa l ta de co l � l aborac ió entre ·administracions. A b s è n c i a d e t r a d i c i ó d e ·col�laboració publicoprivada. Absènc ia d 'o rdenac ió en l a ·distribució d'equipaments socials, culturals i esportius. Problemes d'accés als serveis ·d'administració electrònica per part d'alguns sectors socials de la ciutat (tercera edat, persones amb diversitat funcional etc.): envelliment gradual de la població; manca d'homogeneïtat i normalització en la prestació de serveis d'administració electrònica. Falta de posicionament d'Alacant al ·territori.

Dotar d'eficiència i eficàcia la ·governança municipal. Afrontar el desequilibri en la ·coordinació dels processos participatius. Ús més efectiu o ús ple de les noves ·tecnologies. Fomentar la transversalitat en les ·actuacions publicoprivades per a p o s i c i o n a r A l a c a n t e n s e c t o r s estratègics. Millorar el finançament públic per a ·poder tenir uns nivells d'inversió, en tots els sectors productius, d'acord amb la generació de PIB que es produeix. Enfortiment de la identitat i la ·cohesió interna de la ciutat. Combatre la bretxa digital i els ·p r o b l e m e s d ' a c c é s a l s s e r v e i s d'administració electrònica, mitjançant una atenció a la ciutadania més integral i eficient. Encaix de la ciutat a tres nivells: ·metropolità, des del punt de vista d'àrea funcional (Alacant-Elx i ciutats de l'entorn) i autonòmic.

Pla de qualitat (Servei d'Atenció Integral a la Ciutadania, modificació del ·Reglament de la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions, etc.) Inventari del cost efectiu dels serveis prestats per l'Ajuntament.· Redacció del Pla estratègic d'igualtat per a la ciutat d'Alacant. · Pla de gestió patrimonial. · Modificació del Reglament orgànic dels districtes de participació ·ciutadana. Pla de govern obert (Pla de transparència, portal “Alacant decideix”, ·projecte d'Ordenança de transparència, accés a la informació pública i bon govern). Implantació de l'administració electrònica. · Projecte de licitació electrònica. · Pla estratègic de noves tecnologies. · Comissió interadministrativa permanent (taules de diàleg). · Manual de bones pràctiques en informació i comunicació digital. · Projecte d'identitat corporativa (Marca Alacant).· Modificació de l'Ordenança de publicitat pel que fa al sexisme. · Participació en xarxes de governança amb altres ciutats: nivell autonòmic, ·estatal i internacional. Finalització Parc de Bombers i Policia Local amb l'activitat de centre ·docent. Pla municipal d'emergències: sala de control d'emergències.· Modernització de la flota de la Policia Local.· Actualització sistemes de comunicacions de la Policia Local. ·

P.9 EIX 1: GOVERN LOCAL I CIUTADANIA

EIX 1: GOVERN LOCAL I CIUTADANIA

FET PRINCIPAL 2: Ampli teixit associatiu encara que inconnex entre si, amb una component més de representació que de participació.

Falta de representativitat de la ·participació ciutadana a causa de l´escassa connexió existent entre les associacions i l'Administració. Fragmentació del teixit associatiu. · La distribució geogràfica dels 5 ·d i s t r i c t e s c o m a ò r g a n s pol i t icoadministrat ius de gest ió desconcentrada estan infradotats i infrautilizats. - Falta d'un Pla de participació ciutadana.

M i l l o r a r l a c o m u n i c a c i ó i ·col�laboració entre les diferents entitats del teixit associatiu, ciutadania i Administració per a generar una visió global de conjunt i de cadascuna d'elles, creant un teixit sòlid de participació ciutadana que cohesione els diferents agents de la ciutat (econòmics, socials, culturals, de coneixement, etc.). Articular i optimitzar els espais i ·equipaments públics de trobada i convivència ciutadana. P r o m o u r e l a p r e s è n c i a i l a ·participació activa de les dones en el teixit associatiu. Atenció integral a la ciutadania de ·forma descentralitzada.

Programa d'impuls a la participació ciutadana:· - Modificació del Reglament de participació ciutadana. - Ordenació de les vies de participació ciutadana. - Implementació de diferents eines de promoció de la participació. Redacció del Pla estratègic d'igualtat per a la ciutat d'Alacant.· Disseny d'equipaments de proximitat.· Pla de promoció de l'Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.·


P.10 EIX 2-3: INNOVACIÓ, DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I OCUPACIÓ / TURISME

EIX 2-3: INNOVACIÓ, DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I OCUPACIÓ / TURISME

FET PRINCIPAL 1: Limitada diversificació dels sectors econòmics productius de la ciutat i pèrdua de competitivitat dels sectors productiustradicionals (comerç, turisme i serveis).

Economia basada en els sectors del ·comerç, l'hostaleria i els serveis. (85’67%) Oferta comercial representativa ·amb feble potencial competitiu i escàs grau de diferenciació. Falta de desenvolupament de nous ·sectors productius basats en la innovació, la creativitat, el desenvolupament tecnològic, l'aplicació del coneixement i l'economia verda. Insuficiència de sòl industrial ·d i spon ib le (d i spers i amb fa l ta d'atractiu). - Dèficit d'infraestructures necessàries per al desenvolupament socioeconòmic empresarial. - Excessiva orientació cap a l'activitat d'hostaleria i restauració que creix en detriment del comerç al detall. - Associacionisme comercial atomitzat amb escassa representativitat i sense estructura.

Disseny d'un model futur de ·desenvolupament socioeconòmic de la ciutat, definit i consensuat. Detectar i implantar nous sectors ·productius (indústries culturals i creatives, salut, nàutic, logístic, tecnològic, biosanitari, etc.). Impulsar clústers que permeten ·una major competitivitat i qualitat, tant dels sectors tradicionals com dels nous sectors a implantar. Renovació i millora de la competitivitat ·dels sectors productius tradicionals, a través de la millora de la qualitat de productes i processos. Aplicar la I+D+I generada als sectors productius tradicionals. F o m e n t a r l a c o l � l a b o r a c i ó ·interinstitucional i publico-privada. Implantació del concepte Smart ·City en tots els àmbits. Diversificar el producte turístic ·oferit d'acord amb les noves demandes dels clients i les potencialitats de la ciutat, donant resposta a la creixent arribada de turistes segmentats. Dotar de les infraestructures necessàries aquest creixement, identificades segons els diferents segments de turistes.

Pla de transport i dinamització dels polígons industrials. · Definició d'àrees comercials de la ciutat amb les seues corresponents ·estratègies. Projecte de col�laboració amb FUNDEUN, UA i Parc Científic per a la ·consolidació de la retenció del talent i l'aprofitament del coneixement i I+D+I generat en la Universitat. Pla Smart City Alacant · Adaptació de les platges, espais de costa i zones adjacents perquè ·estiguen disponibles al turista durant tot l'any. Increment d'accessibilitat en platges de Sant Joan, Postiguet i Urbanova. · Creació del Doggy Beach a Urbanova. · Obertura de càmping a l’àrea de la platja de Sant Joan. · Creació d'itineraris turístics amb senyalització homogènia. · Sistema de qualitat turística en destinació (Pla d'acolliment al turista).· Projecte de diversificació turística (congressual, creuers, religiosos, salut, ·esportiu, concerts/festivals, etc.): capital espanyola de la gastronomia; certificat de qualitat en hostaleria; Alacant “Taste Experience Festival”; Mediterranean Culinary Center; Màster Internacional de Turisme; Alacant, plurilingüe; Associació d'amics dels creuers; Alacant, esport tot l'any; Alacant, florida mediterrània; canal de rem olímpic; “Alacant ciutat de la memòria”; pla de formació a comerciants per a millorar l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions, així com les noves tècniques de venda.




FET PRINCIPAL 2: La ciutat gaudeix d'una posició geogràfica privilegiada que no aprofita en termes de tornada de creació de riquesa, generacióde noves oportunitats de negoci i creació de noves oportunitats laborals estables i de qualitat.

Alacant és la capital d'una província ·plurinuclear, amb nombrosos nuclis poblacionals potentíssims econòmicament i socialment. Quarta província espanyola amb ·major PIB. Feble posicionament de la marca ·de ciutat. Insuficient internacionalització.· Escassa relació de la ciutat i els ·sectors productius amb els pocs organismes internacionals. Falta de posicionament en sectors ·òptims i estratègics per al creixement econòmic (Logística, I D I).

Dissenyar les oportunitats que ·generaria per a Alacant exercir el lideratge de la província (identificar àrees territorials d'oportunitat com per exemple: Alacant-Elx, província plurinuclear, sud-est peninsular, corredor Mediterrani (Catalunya - Illes Balears - Comunitat Valenciana), regions riberenques del Mediterrani, zona nord d'Àfrica, etc.). Disseny d'estratègies de competitivitat ·entre regions i àrees similars (Ex.: València, Màlaga, etc.). Necessitat de crear un concepte de ·ciutat capital, un nou concepte de logística, un nou concepte de lloc en el qual formar-se o lloc on viure, etc. Convertir Alacant en el node logístic ·per a la resta de la província (Ex.: potenciació de port i l'aeroport, instal�lant empreses que generen valor afegit i complementarietat als potents sectors provincials del tèxtil, plàstic, joguet, agroalimentari, calçat, marbre, etc.). Atraure inversió (nacional i estrangera) ·i d'empreses tractores. Atracció de noves seus d'institucions internacionals o esdeveniments internacionals.

Taula de col�laboració del partenariat publicoprivat.· Ciutat internacional de negocis, quadern de venda (Programa d'empreses ·tractores). Projecte de millora de la “Imatge de Ciutat”, associada a una identitat.· Projecte Casa del Mediterrani,· Alacant, Port d'Eixida de la Volvo Ocean Race. ·




FET PRINCIPAL 3: Desequilibri entre oferta i demanda d'ocupació.

Població en edat activa procedent ·del sector de la construcció amb necessitat de requalificació professional. Dualitat en relació amb la qualificació ·professional: existència de sectors sobrequalificats i infraqualificats. L'oferta laboral existent no és capaç ·d'absorbir la població molt qualificada. Fugida de talents. Increment de la desocupació de ·llarga durada. Escassa oferta de formació laboral ·externa al sistema educatiu i l'existent és poc diversificada. Increment de la precarietat laboral i ·ocupacions temporals. La major oferta es realitza en comerç, hostaleria, geriatria i serveis. Menys oportunitats en l'accés a la ·formació laboral i a les noves tecnologies en la població en situació d'exclusió social.

Pla d'ocupació juvenil d'Alacant.·

- Formació específica joves.

- Línies específiques d'ajudes que contribuïsquen a la gestió indirecta de

les línies previstes en el Pla d'ocupació juvenil.

Garantia Juvenil: Conveni amb EOI, Projecte de formació homologada ·

“Projecte Inicia't”.

Planificació anual de formació i qualificació professional.·

Conveni marc amb FUNDEUN, UA i Parc Científic per a consolidació de la ·

retenció del talent i l'aprofitament del coneixement i I+D+I generat en la

Universitat.

Indústries culturals i creatives (Estratègia DUSI Cigarreres)·

Condicionament de l 'espai de l 'ANTIC ESCORXADOR per al ·

desenvolupament de projectes vinculats amb l'emprenedoria innovadora:

Ciutat de l'emprenedoria.

Establir mesures des de l'Administració que potencien la responsabilitat ·

social corporativa (RSC).

Rendibilitzar i fer més eficients els ·enormes fons disponibles per a la inserció laboral dels joves (Garantia Juvenil). Fomentar i promocionar l'economia ·verda i l'economia circular com a oportunitat de generació d'ocupació. Ampliar i diversificar l'oferta de ·formació laboral adaptant-la als nous sectors emergents, al Pla Ciutat i als nous jaciments d'ocupació relacionats amb: - Serveis a les persones i de proximitat (majors, dependents). - Amb la sostenibilitat i el medi ambient (energies alternatives, adequació i manteniment d'enclavaments naturals). - Amb el turisme sostenible i accessible. Potenciar la creació d'ocupació ·amb valor social i mediambiental des de l'àmbit públic i privat.




FET PRINCIPAL 3: Desequilibri entre oferta i demanda d'ocupació

Existència de factors subjacents a ·les persones com són el sexe, el gènere, l'edat, la pertinença a minories ètniques o la diversitat funcional que generen desigualtat en l'accés a la formació i l'ocupació. Important sector de població amb ·falta de competències bàsiques per a l'ocupació: hàbits i habilitats, manca d'estudis obligatoris. Manca d'un sector empresarial amb ·iniciatives en l'economia social.

Recolzar la posada en marxa de ·projectes d'economia social (empreses d'inserció, centres especials d'ocupació i cooperatives) des de l'àmbit públic i privat. Sensibilitzar el teixit empresarial en ·relació amb la necessitat d'implementar mesures d'acció positiva dirigides a homes i dones en situació d'exclusió social que afavorisquen l'accés a la formació laboral i a l'ocupació. Formar la població infraqualificada. ·

Establir acords de col�laboració amb l'associació valenciana d'empreses ·

d'inserció per a donar visibilitat a aquestes empreses a la ciutat i els sectors

professionals als quals es dediquen, tant a serveis municipals com a empreses.

Planificació anual de formació i qualificació professional.·

Establir mesures des de l'Administració que fomenten l'economia verda i ·

l'economia circular".


P.14 EIX 4: CREATIVITAT, MEMÒRIA, CULTURA I EDUCACIÓ

EIX 4: CREATIVITAT, MEMÒRIA, CULTURA I EDUCACIÓ

FET PRINCIPAL 1: Sector econòmic vinculat al sector cultural, festiu i d'oci sense identificació a escala global de la ciutat i amb falta d'identitatcultural pròpia i de projecció exterior.

Elevada demanda d'oci per part de ·la ciutadania i turistes i visitants. Ciutat amb elements patrimonials ·immaterials de valor amb capacitat de generació d'activitats econòmiques. Existència d'una xarxa associativa ·festera amb un elevat n ivel l de maduresa. Ciutat turística amb bon clima tot ·l'any, especialment orientada cap al sector serveis. Oci vinculat al sector productiu ·madur del turisme (sol i platja). Existència de patrimoni cultural i de ·la memòria.

Elaboració d'una ordenança municipal en matèria de manifestacions ·festives. Desenvolupament de la normativa municipal en matèria de “Convivència ·veïnal”. Celebració el primer desembarcament moro i consolidar la seua ·celebració. Potenciació manifestacions festives anuals:· - Festes de Nadal i cavalcada dels Reis d'Orient. - Festes tradicionals de la ciutat. - Festes de les Fogueres de Sant Joan. - Festes de Carnestoltes - Festes de Moros i Cristians. - Festes de Setmana Santa. - Festes de Santa Faç. Promoció de les Fogueres de Sant Joan, patrimoni de la ciutat.· Preparació de la Candidatura a Patrimoni de la Humanitat.· Pla Estratègic de Cultura.· - Dinamització de la cultura com a element de dinamització ciutadana. - Foment i difusió de les arts i la creació. - Cultura com a font d'ocupació i turisme. - Posada en valor del patrimoni i la identitat cultural. Pla de formació dels professionals del sector hostaler.· Projecte “Coworking” indústries culturals i creatives.·

Compatibilitzar la demanda d'oci ·amb la convivència veïnal. Vincular la cultura a l 'oci , la ·memòria i el patrimoni material i immaterial de la ciutat. Posar en valor el patrimoni cultural ·tradicional existent durant tot l'any com a element de dinamització econòmica. Apostar per la professionalització ·cultural i d'oci. Fomentar identitat cultural (interior ·i exterior).




FET PRINCIPAL 2: Feble vertebració educativa a la ciutat.

Foment de la participació social via ·subvenciones a entitats sense ànim de lucre que treballen en matèria de drogodependències. Pertinença a la xarxa de ciutats ·educadores. Debilitat o inexistència de les AMPA ·als centres educatius situats en barris més desfavorits.

Projecte de ciutat educadora.· Biciescola.· Projecte camí escolar segur. ·

Fomentar la interacció entre el ·sector empreses i l'educatiu. Propiciar que la societat s'implique ·en l'educació. Millorar la mobilitat escolar. ·




FET PRINCIPAL 3: Elevada taxa de fracàs escolar i abandó escolar.

Elevada taxa d'escolarització ·sobrevinguda. Elevat nombre d'expedients oberts ·en matèria de prevenció de l'absentisme escolar. Actuacions impulsades des de ·l'Ajuntament en matèria d'addiccions i drogodependències.

Pla municipal de drogodependències.· Programa Brúixola de prevenció de drogodependències per a educació ·primària. - Programa 12-16 de prevenció de drogodependències per a educació secundària. - Activitats 'De què van les drogues? De què van els joves?' (Batxillerat i 1r de cicles formatius de grau mitjà). - Grups formatius per a pares i mares sobre conductes addictives. - Campanya de sensibilització sobre el consum d'alcohol: Sense Alcohol, en autobusos públics. - Protocol d'actuació en centres. Activitats de prevenció en centres escolars. “Tots al IES” i “L'Escola de la ·Reina”. Programa de suport a la prevenció de l'absentisme escolar APAE): classes ·de suport i reforç escolar a menors absentistes. Cursos i tallers dirigits a la formació no reglada dels joves.· Programa “Orienta't ”, amb alumnes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat.· Programa Garantia Juvenil.·

Preveure en la planificació escolar ·aules d'acolliment per als alumnes sobrevinguts. Recolzar la FP Bàsica per a alumnes ·que no compleixen les expectatives de l'ESO. Adaptar l'oferta dels Cicles Formatius ·a l'oferta laboral.




FET PRINCIPAL 4: Deficiències en l'ús i l'apropiació ciutadana de l'entorn urbà .

Oci de la ciutat vinculat estretament ·amb l'oci nocturn. Escassetat general d'espais lliures ·singulars (places, jardins, . . .) , que afavorisquen l'ús ciutadà de l'espai públic. Falta de zones verdes a l'interior dels ·barris i problemes de connexions, accessibilitat i condicionament de les muntanyes. Excessiva ocupació de l'espai públic ·pel trànsit rodat. Visió de ciutat protectora dels ·animals.

Servei d'alberg i recollida, transport i adopció d'animals abandonats ·promovent l'adopció i el sacrifici zero. Projecte CES (capturar, esterilitzar, soltar) per a les colònies de gats de ·carrer. Prohibició de la utilització d'animals en activitats de gaudi o oci de les ·persones. Condicionament de zones verdes, vies i espais abandonats (DUSI).· Nou poliesportiu en zona platges.· Projectes àrea d'esport:· - Escoles esportives. - Esdeveniments esportius. - Esport i salut. - Turisme esportiu. - Cursets de natació per a tercera edat. - Medicina esportiva. Reglament d'instal�lacions esportives i nova ordenança.· Projecte “Esport als teus barris”.· Projecte col�laboració regidories Educació i Esport en l'àmbit de la DUSI.· Programa obertura de col�legis per a usos esportius.· Educació ambiental: activitats de multiaventura, campaments d'estiu.· Apropiació d'espais identitaris de la memòria.·

Canalització de la demanda d'oci ·cap a un oci responsable, inclusiu i saludable. Afrontar problemes sanitaris que ·poden generar les colònies d'animals sense amo i establ i r un control poblacional i sanitari mitjançant el sacrifici zero, així com la millora de les condicions de benestar dels animals en convivència amb l'ésser humà. Revitalització i creació d'espais ·públics i zones verdes (lúdiques, recreatives, esportives, culturals i creatives, etc.). Foment de la cultura de l'esport i la ·salut en l'entorn urbà i l'espai públic.




FET PRINCIPAL 5: Ciutat amb potencial per a la dinamització cultural i projecte de memòria històrica.

Absència d'integració de la política ·cultural com a eix de desenvolupament econòmic de la ciutat. Falta d'identitat cultural pròpia i de ·projecció exterior. Falta de professionalització cultural. ·

Consolidar el turisme associat a la ·memòria històrica. Cultura i memòria com a font ·d'ocupació i turisme i element de dinamització i participació ciutadana. Conservació i difusió del patrimoni i ·la identitat cultural. Necessitat de crear canals de ·promoció de joves artistes i de potenciar i desenvolupar la creativitat juvenil.

Recuperació d'antics espais industrials, militars i religiosos (DUSI).· Projecte global de consolidació de marca “Alacant, ciutat de la memòria”: ·actuacions en equipaments de la ciutat; actuacions de dinamització turística vinculades a la memòria; rutes turístiques; obertura d'equipaments i monuments; tallers participatius; celebració d'efemèrides amb teatralitzacions de fets històrics, etc.; projecte d'apropiació de l'espai identitari; posada en marxa d'una línia editorial. Concursos Regidoria de Joventut: propostes d'art, còmic, relat curt i ·música. Escola de Teatre Jove, en els seus nivells juvenil, iniciació i ·perfeccionament. Cursos i tallers relacionats amb les activitats audiovisuals i les noves ·tecnologies. Cursos i tallers relacionats amb la música, dansa, arts escèniques i arts ·plàstiques. Creativitat: activitats de dinamització del Centre 14.· Pla de gestió patrimonial.· Recuperació dels "Camins de la Santa Faç".· Recurs turístic: "Línia de la Memòria" .· Centre d'Interpretació de la Serra del Moliner-Camp dels Ametlers .· Recuperació i obertura al públic de refugis antiaeris: Sèneca, Balmis, ·Carme, Santa Faç, cap de l'Horta, etc.). Recuperació memòria dels balnearis del Postiguet .· Recuperació Monument Màrtirs de la Llibertat a l'Esplanada . ·


P.19 EIX 5-6: DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT / ACCESSIBILITAT I MOBILITAT

EIX 5-6: DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT / ACCESSIBILITAT I MOBILITAT

FET PRINCIPAL 1: Creixement urbà sense gestió reequilibradora dels canvis poblacionals i de les funcions urbanes.

Desigualtat social i dualitat territorial · - P è r d u a d ' ú s r e s i d e n c i a l , envelliment i precarització de parts de la ciutat consolidada. - Envelliment del parc d'habitatges, de baixa qualitat i escassa accessibilitat. - Parc públic d'habitatges insuficient per a les necessitats actuals. - C r e i xe m e n t d e l ' o c u p a c i ó d'habitatges. - Desequilibris en la distribució dels equipaments i infraestructures públiques. Fa l ta d 'un mode l ident i ta r i ·d'organtzació funcional zonificat territorialment. Inexistència d'un model d'imatge ·compartida de l'espai públic urbà Ineficiència en els models de gestió ·econòmica i tècnica per al manteniment de la ciutat.

Pla general.· Plans integrals (Zona Nord, DUSI Les Cigarreres, Pla centre,...). · Pla especial OI/2.· Projecte La Medina (barri vell). Habitatges, aparcament, locals veïnals i ·dotacions, millorant l'espai públic i regenerant un buit urbà històric. (Projecte redactat i a falta de la fase final expropiacions). Projectes de restauració del parc d'habitatges.· PMUS. En Execució i revisió. Completar Via Parc.· Bases concurs idees per a l'ordenació de la franja litoral· Pla impulsa.· Pla estratègic.· Potenciació i major visibilitat del Programa municipal d'intermediació ·social immobiliària Projectes d'habitatges públics per a col�lectius específics com les ·intergeneracionals de Benalua i de la llotja mercat. Creació d'una oficina municipal que, recolzada en ajudes públiques i en ·partenariat amb tècnics, constructors i entitats financeres, establisca programes de suport a la intervenció en edificis particulars amb necessitats.

Recuperar la ciutat compacta, ·reurbanitzant estratègicament els espais públics en part de la ciutat consolidada per a fer una ciutat més amable per a la ciutadania. Generar noves centralitats (ciutat ·policèntrica). Intensificar la circularitat en el ·sistema de mobilitat urbana. Augmentar la competit iv i tat ·atractiva de la ciutat consolidada. Fomentar la interconnexió entre ·barris confrontants i evitar els buits urbans que dificulten la continuïtat de la trama i el trànsit de les persones. Dissenyar polítiques de gestió ·diferenciada que optimitze i millore els recursos i serveis. C e r ca r p r o g ra m e s d ' a j u d e s ·autonòmics, estatals i europeus per a la rehabilitació i la promoció d'habitatges. Crear un partenariat publicoprivat ·que recolze la rehabilitació. Permetre l'endeutament a llarg ·termini per a finançar noves promocions. Activar el mercat particular de ·l'habitatge buit.



Espais urbans i periurbans de ·qualitat paisatgística i ecològica elevades. Escassa sensibilització i consciència ·“verda” ciutadana. Ineficient consum dels recursos· Pol it ització de la gestió i el ·tractament dels residus sòlids urbans. Elevada qualitat de les aigües, i per ·tant, de l'ecosistema marí proper a la costa. (Praderies consolidades de posidònia oceànica.) Patrimoni cultural i natural no ·valorats socialment: - Falta d'arrelament territorial. - Escassa consciència mediambiental. - Escassa o nul�la valoració de l'entorn natural, urbà i identitari. - Escassa consciència social pels b é n s p ú b l i c s ( g e n e r a c i ó d ' u n maltractament diari que impedeix millorar la qualitat de l'espai públic).

Restauració vegetal de zones forestals urbanes: el Benacantil. Fase I ·(àmbit DUSI Cigarreres). Restauració vegetal zones forestals urbanes. Restauració vegetal zones forestals urbanes: el Benacantil. Fase II (Àmbit ·DUSI Cigarreres). Correcció de l'erosió i adequació d'espais forestals degradats al Tossal ·(CEIP Aneja, Conservatori, IES Miguel Hernández i IES Jorge Juan) (Àmbit DUSI Cigarreres). Concurs d'idees sobre la torrassa de Sant Sebastià i la seua connexió amb ·la muralla que ascendeix des del final de la Vilavella. Bases concurs idees per a l'ordenació de la franja litoral.· Pla integral de residus del consorci A4.· Pla municipal de prevenció de residus.· Observatori de Medi Ambient.· Posada en valor de les restes arqueològiques trobades al Portó dins d'un ·centre a l'aire lliure d'interpretació patrimonial. Projecte en redacció. Pla de gestió patrimonial.· Catàleg de proteccions.· Xarxa de senderes urbanes.· Itineraris per torres de l'horta· Bosc urbà al barri de Sant Gabriel. ·

Integrar en l'entramat urbà espais ·d'una manera sostenible i obrir-los a la ciutat. M i l lo ra r e l concepte que la ·ciutadania puga tenir cap a aquests recursos paisatgístics i mediambientals urbans per descobrir. Valorar i impulsar accions en ells. Fomentar i promocionar l'economia ·verda i l'economia circular com una oportunitat de negoci i la transició a un altre model econòmic, millorant així el benestar de les persones, alhora que es redueixen riscos ambientals, afavorint el consum eficient dels recursos. Crear major consciència social cap a ·la problemàtica dels residus sòlids urbans. Promoure canvis en els hàbits de ·consum cap a una menor generació de residus. Protegir i potenciar la reserva ·marina de Tabarca. Protegir les praderies consolidades ·de posidònia oceànica. I m p u l s a r l a c o n s c i è n c i a ·mediambiental. Posar en valor el patrimoni cultural i ·natural del municipi.


FET PRINCIPAL 2: Escassa consciència ecològica urbana en una ciutat amb elevat potencialitat mediambiental, econòmica, social i cultural.




FET PRINCIPAL 3: Riscos de semidesertització i canvis en la imatge de la ciutat i en l'urbanisme costaner a causa del canvi climàtic.

P roblemes de confor t en la ·ciutadania. Desaparició de platges i passejos ·marítims.

Pla d'acció per a l'energia sostenible d'Alacant.· Observatori de Medi Ambient.· Redacció d'ordenança fiscal “verda”.· Pla de contractació pública verda.· Taula vehicle eficient/elèctric. Pla municipal de foment del vehicle ·eficient/elèctric.

Reduir les emissions de CO2 i la ·petjada de Carboni del municipi, tant la de gestió municipal com de la ciutadana.




FET PRINCIPAL 4: Ús massiu del transport motoritzat privat.

Escassetat d'espais per als vianants i ·discontinuïtat dels ja existents. Elevat percentatge de la superfície ·destinada al vehicle. Problemes mediambientals.· Problemes d'ocupació de l'espai ·públic. Xarxa viària adaptada a l'ús massiu ·del vehicle privat. Poca presència de vehicles no ·contaminants

PMUS:· - Increment d'informació a l'usuari, dins de la Smart City: SAE, apps, cartografia, pals de parades,... - Prioritat del TAM en els encreuaments i increment dels carrils 'només bus'. - Renovació de flota, accessible i ecològica. - Ampliació dels itineraris ciclistes. - Major cobertura del transport públic. Transport a la demanda. - Completar la Via Parc. - Completar la Gran Via. - Reurbanització av. d'Elx. - Completar l'av. de Dénia i aclarir la possible connexió de l'av. de Jaume II amb l'av. de la Vila Joiosa mitjançant rotonda en superfície (permanència o no del pas elevat 'escalèxtric'). - Definir polítiques de possibles zones per a vianants i restriccions al trànsit privat. - Grans estacionaments dissuasoris (Gran Via i/o Via Parc). Pla integral de càrrega i descàrrega i centre logístic.· Via Verda Alacant-Elx. Fase I Alacant-EUIPO.· Pla d'infraestructures ciclistes (PICA) - 2n programa.· Xarxa de sendes urbanes.· Xarxa d'itineraris per als vianants de gran capacitat.· Convertir l'Esplanada en zona per a vianants.· Convertir l'eix Constitució-Maisonnave en zona per a vianants.· Pla director de transport públic. Redisseny i optimització de línies.· Taxi compartit (partides rurals).· Campanya de mobilitat transport urbà. ·

Intensificar la circularitat en el ·sistema de mobilitat urbà. Crear eixos de connexió per als ·vianants que concentren activitats socials i econòmiques. Fomentar el transport públic, la ·bicicleta i els desplaçaments per als vianants. I n t e g r a r l e s p o l í t i q u e s d e ·desenvolupament urbà i territorial amb les polítiques de mobilitat, de manera que es minimitzen els desplaçaments habituals, es garantisca l'accessibilitat als habitatges, centres de treball i llocs d'interès cultural, social, comercial, ...amb el menor impacte ambiental i de la forma més segura possible.




FET PRINCIPAL 5: Falta de coordinació i integració entre les diferents xarxes de transport.

Manca d'un gran centre intermodal ·de transport. L'actual traçat dels grans sistemes ·de transport constitueix barreres i separa la ciutat del mar.

PMUS:· - Millora d'intermodalitat (ECA, RENFE, TRAM, TAM, taxi, bici). Pla de mobilitat mancomunat.· Pla de mobilitat de l'àrea metropolitana.· Concurs idees per a l'ordenació de la franja litoral.· Projecte “Alacant es mou: being smart” - Alacant Smart City.· Pla director de transport públic. Redisseny i optimització de línies.·

Crear un gran centre intermodal de ·transport, integrat en l'entorn urbà que facilite la mobilitat interurbana i intraurbana. Integrar plenament la línia costanera ·a la ciutat consolidada.




FET PRINCIPAL 6: Deficiències d'accessibilitat per a persones amb diversitat funcional.

En equipaments i infraestructures ·públiques i privades. Tendència creixent de població ·major de 80 anys.

PMUS:· - Millora d'accessibilitat a les parades i l'interior dels vehicles. Pla d'accessibilitat.· Projecte “Alacant es mou”.· Mapa d'itineraris accessibles.· Projecte camí escolar segur.·

Crear productes, entorns i serveis ·que puguen ser utilitzats per tots sense necessitat d 'adaptació i disseny especialitzat. Necessitat d'un entorn inclusiu en ·tots els àmbits: urbanístic, educatiu, cultural, d'ocupació... (accessibilitat universal). Necessitat d'aplicar el principi de ·transversalitat i integralitat en matèria d'accessibilitat en totes les actuacions.


P.25 EIX 7: INCLUSIÓ SOCIAL

EIX 7: INCLUSIÓ SOCIAL

FET PRINCIPAL 1: Absència d'un marc conceptual compartit, des dels diferents àmbits públics, respecte a la definició, causes,components i conseqüències de l'exclusió social.

Es relega l'atenció a l'exclusió social ·a l'estricte sistema dels serveis socials. En ocasions, es responsabilitza de la ·seua situació a les persones en situació d'exclusió.

Coordinació entre les Conselleries amb competència (habitatge i ·polítiques inclusives) i amb les administracions locals competents en la valoració de les situacions d'exclusió i vulnerabilitat. Establiment i manteniment de Taules de diàleg i coresponsabilitat amb ·tots els agents, públics i socials, implicats, les funcions dels quals siguen tant l'actualització permanent de la informació referida a l'exclusió social a la ciutat, com la coordinació dels plans, programes i projectes i la seua supervisió, així com vetlar per la incorporació de mesures d'acció positiva. Implementació de campanyes de sensibilització.· Implementació del projecte STEPSS (Policia Local). ·

Planificar les actuacions públiques ·sobre la base del coneixement de la nostra realitat social i des del marc conceptual de l'exclusió. Dissenyar nous models d'intervenció ·partint del marc conceptual de l'exclusió i des de la perspectiva de gènere. Conscienciar la ciutadania en ·general sobre com aquests aspectes (sexe, gènere, edat, minoria ètnica, diversitat funcional, origen nacional) incideixen en una menor igualtat d'oportunitats.




FET PRINCIPAL 2: Desigualtat social i dualitat territorial.

1.-Alt percentatge de població en risc o exclusió social (majors nivells que la mitjana de l'Estat i de la CV). - Concentració de la població amb menor nivell socioeconòmic i/o risc d'exclusió en determinades zones de la ciutat. - Menors oportunitats i transmissió de la pobresa segons pertinença a un territori. - Extensió del risc d'exclusió social en noves zones. - Transmissió intergeneracional de la pobresa i l'exclusió social. - Dificultats per a la cobertura de les necessitats bàsiques. - Pobresa energètica. - Baixos nivells de participació social. - Abandó escolar.

Vinculats amb els components d'1: Nou Model d'Atenció Social de la Regidoria d'Acció Social, construït ·entorn del concepte d'exclusió social i no solament de pobresa, que permet una adaptació a la realitat social així com a la legislació en matèria de dependència, rendes d'inclusió i menors amb perspectiva de gènere. Adaptació de les prestacions econòmiques municipals que permeten ·distingir prestacions per a garantir condicions mínimes i prestacions que faciliten la inclusió social a través de processos d'acompanyament social. Taules de solidaritat que permeten assegurar respostes immediates ·davant situacions que no accepten demora per tractar-se d'aspectes de necessària cobertura: talls de subministraments imminents, pagaments de lloguers o alternatives habitacionals... etc. Promocionar la responsabilitat social corporativa de les empreses ·subministradores tant en abonaments socials que aborden les situacions d'exclusió social com que promoguen la contractació laboral o altres formes de col�laboració que incidisquen que les llars siguen més eficients en l'ús dels subministraments. /referit a pobresa energètica). Descentralització i adaptació dels serveis públics municipals començant ·pels territoris on es concentren els nivells més alts d'exclusió social (viable i amb aportacions de tots els tècnics). Posada en marxa del Consell Local de Diversitat Funcional.· Prioritzar la ubicació del parc d'habitatges socials en altres zones de la ·ciutat evitant concentracions. De la mateixa manera, amb els lloguers socials. Projecte de col�laboració amb el MARQ per a afavorir l'accés a la cultura de ·persones en situació d'exclusió social com a procés que promou la participació, l'arrelament social i l'apropiació de la ciutat. Tallers prelaborals dirigits a joves entre 16 a 30 anys en les especialitats ·d'arranjament i manteniment de bicicletes i motos i a auxiliar de perruqueria i estètica, que permeten la detecció d'aquestes situacions i la reconducció a processos formatius reglats (cicles formatius de FP, FP Bàsica i/o EPA) incloent-hi acompanyament per a la inserció formativolaboral.

Acostar i adaptar els recursos i ·serveis públics a les necessitats i característiques de cada territori i la seua població. Incrementar notablement e l ·percentatge de cobertura a homes i dones en situació d'exclusió social: Agilitat en la gestió de prestacions.· Que les prestacions permeten ·g a r a n t i r i n g r e s s o s m í n i m s i / o promocionar processos d'inclusió social o prevenir trajectòries cap a l'exclusió. Mantenir uns estàndards mínims ·t a n t e n r e c u r s o s h u m a n s co m econòmics que faciliten una acció social eficaç i de qualitat. Marc teòric i valoració de les ·s i tuacions d 'exclus ió comunes i compartides.





Transformar individualment i ·col�lectivament la «posició social» de dones i homes des de l'exclusió fins a l'apoderament i la participació social. Incorporar en els serveis públics i en ·els seus mitjans d'informació un llenguatge senzill , clar, simple i directe, eliminant tecnicismes complexos i a n g l i c i s m e s o e s t r a n g e r i s m e s . Llenguatge accessible i llenguatge no sexista. Establir mesures que permeten ·detectar, prevenir i reduir l'abandó i el fracàs escolar: - Dotar els centres educatius dels recursos necessaris per a l'atenció a la diversitat de tota índole.

Formació de persones adultes: el Centre Municipal de Persones Adultes ·imparteix cursos d'alfabetització, educació de base, espanyol per a estrangers i iniciació a la llengua i cultura valenciana compressiva en els nivells de Cicle I de la Formació Bàsica de Persones Adultes, d’acord amb l'Ordre de 14 de juny de 2000, de la Conselleria d'Educació i Cultura. És un programa en actiu, però es proposa que s'incremente l'oferta. Prevenció de l'absentisme escolar. El Departament Tècnic de Prevenció ·d'Absentisme Escolar és l'encarregat de la prevenció, resolució i seguiment dels casos d'absentisme escolar. Aquesta labor és realitzada en coordinació i col�laboració amb les diferents administracions públiques o privades, responsables de l'educació dels menors de 6 a 16 anys. De la mateixa manera, es tracta d'un Programa en actiu per al qual es proposa que s'incrementen els recursos tècnics. Programa suport a la prevenció de l'absentisme escolar (APAE): Classes de ·suport i reforç escolar a menors absentistes. Activitats prevenció centres escolars: “Tots al IES” i “L'Escola de la Reina”.· Orienta't - Jornades d'orientació formativolaboral. Objectiu: informar i ·orientar l'alumnat sobre les diferents possibilitats que ofereix el sistema educatiu, altres ofertes educatives, i les eixides en el mercat laboral. Destinataris: alumnes de 3r i 4t d'Educació Secundària Obligatòria i 2n Batxillerat. Implementar un Pla per al manteniment de l'habitatge públic utilitzant ·els recursos que ofereix el SERVEF: TALLERS D'OCUPACIÓ i contractacions de foment de l'ocupació (EMCORP, Salari Jove). Per a açò, seria necessari conèixer l'estat de cadascun dels habitatges públics i les necessitats de manteniment i millora de cadascun, a més de destinar mitjans econòmics per a la compra de materials que aquestes subvencions no cobrisquen.

- Dificultats per a l 'accés als diferents sistemes de protecció social lligats a eixos de desigualtat subjacents a la persona com són el gènere, l'edat, la diversitat funcional i les minories ètniques amb conseqüències en la intensitat de les situacions d'exclusió. - Distribució desigual dels serveis públics i equipaments en les diferents zones de la ciutat.





- Dotar els centres educatius d'eines i de “competències professionals” per a afrontar els conflictes generats, o que emergisquen als centres, referits a la diversitat cultural i/o pertinença ètnica, e l s d i fe rents or ígens nac iona ls , l'orientació de gènere, les diferents capacitats, la diversitat sexual, etc. Tendir cap a prestacions unificades, ·suficients, dignes, que aborden totes les tipologies de pobresa i alleugen la càrrega burocràtica i de gestió. Establir canals i mesures que ·permeten la reconducció al sistema educatiu. Prevenir la deterioració de les ·edificacions residencials, tant privades com públiques, en els seus aspectes constructius, promovent, al seu torn, l'organització veïnal i l'autoregulació, establint per a açò recursos públics de suport tècnics i econòmics.

Dur a terme reserva de mercat amb empreses d'economia social (CEE i EI) ·per a abordar treballs de manteniment i neteja de zones comunes en habitatge públic.(Les dues últimes propostes estan vinculades a tots els components del Fet). Model de policia comunitària com a estratègia associada a la “solució de ·problemes” i vinculat a la ciutadania.

Vinculats amb els components de 2: Elaboració i implementació d'un Pla d'eradicació de l'habitatge precari: ·suport tècnic i econòmic per al manteniment i la rehabilitació d'habitatges privats, suport a particulars per a la recuperació d'habitatges ocupats o per a la seua regularització en lloguers, suport tècnic per a organització veïnal, etc. Implementar la metodologia de “recompte nocturn” a la ciutat. (Persones ·sense llar). Treball en xarxa amb entitats de la ciutat que treballen amb persones ·sense sostre. Ampliar la xarxa a altres entitats que treballen en aquest àmbit amb altres sectors de població, i dotar-la d'estabilitat. Mantenir el recurs del Centre d'Acolliment i Inserció per a persones sense ·llar amb paràmetres que preserven la intimitat de les persones, faciliten l'autogestió, i l'eixida del recurs en coordinació amb els serveis socials municipals. Valorar les possibilitats que ofereix el centre, en funció de la població que atenem, per a, en el pròxim contracte de gestió integral, disposar de places d'estada permanent fins a la seua incorporació al Centre Residencial i de Llarga Estada per a aquells perfils en procés d'incorporació sociolaboral. Posada en marxa del Model Housing First per a aquells perfils que no ·s'ajusten a Centre d'Acolliment i que estan en situació de cronicitat. Actualment un habitatge en col�laboració amb el PMV. En projecte Conveni de Col�laboració amb Fundació Rais per a la posada en marxa de 10 habitatges més a partir de juny de 2017.

2.-Exclusió residencial greu: disfunció entre el nombre de persones o famílies s e n s e r e c u r s o s h a b i t a c i o n a l s i disponibilitat d'habitatges socials. - Falta de manteniment en les edificacions privades. - Contradiccions socials entre propietaris i ocupants. - Increment de persones sense sostre i sense habitatge. - A u g m e n t d e l n o m b r e d e persones que habiten en condicions d'habitatge insegur i inadequat. - Falta de manteniment de part de l'habitatge públic.





Establir criteris i procediments per a ·la regularització de la precarietat , de manera directa pel que fa a l'habitatge públic, i amb processos de mediació respecte al privat. Planificar i gestionar alternatives ·habi tac ionals de regulac ió i de reallotjament en funció dels perfils de població i projectes de vida de les p e r s o n e s a t e s e s , t e n d i n t a l a permanència i estabil itat en els allotjaments. Involucrar les parts implicades ·(entitats i residents) en l'abordatge del manteniment (habitatge públic). Elaborar plans d'atenció a la ·diversitat als centres educatius de la ciutat. Modificar i deconstruir els prejudicis ·i creences sobre la població procedent d'altres països que subjauen encara entre part del personal dels serveis públics.

Projecte amb Creu Roja per al programa d'acostament a ·drogodependents en actiu sense sostre per a conèixer l'amplitud, detectar situacions d'emergència i recolzar la seua adherència al Centre de Baixa Exigència (CIBE) gestionat per aquesta entitat. Ampliació de la xarxa d'habitatges semitutelats en conveni amb Hijas de ·la Caridad en funció de la disposició de dos habitatges per part del PMV. Posada en marxa d'habitatges d'inclusió com a pas d'habitatge pont o CAI ·(persones en processos d'incorporació sociolaboral) que garantisca la permanència en l'habitatge després d'un procés d'intervenció social. Necessària coordinació amb EIGE i PMV per a incloure en les seues bases d'adjudicació. Es disposa d'un projecte elaborat. Coordinació amb la Conselleria de Polítiques Inclusives per a abordar ·territorialment la problemàtica de persones sense sostre, tenint en compte la mobilitat d'aquestes persones, les diferents procedències etc. D'aquesta manera es podria valorar l'exigència per part de municipis que superen una determinada població, perquè disposen de recursos d'atenció integral a persones sense sostre. Ampliació de Centres de Dia o ampliació de l'obertura dels existents ·(exemple CIBE) per a l'atenció a persones sense sostre. Coordinació amb la Conselleria d'Habitatge per a l'aplicació de la Llei de la ·funció social de l'habitatge. Incrementar els Programes d'intervenció socioeducativa per a les famílies ·reallotjades en habitatge públic. Recentment constituïda Taula d'Habitatge amb entitats bancàries i la ·Plataforma Stop Desnonaments. Servei de mediació, assessorament jurídic i intervenció en comunitats ·veïnals zona nord i adjacents.





Increment del Programa d'intermediació social immobiliària: captació ·d'habitatges de propietat privada per a lloguer i aportació d'una assegurança de caució durant un any per part del PMV com a garantia. Oficina d'assessorament i mediació en conflictes hipotecaris i ·d'arrendament d'habitatges: mediació entre entitats bancàries i titulars d'hipoteques etc. Lloguer d'habitatges públics: habitatges propis del PMV tant de promoció ·pública com adquirides en el mercat. Programa d'habitatges intergeneracionals: edifici de la plaça d'Amèrica. ·

Vinculats als components de 3: Pla d'acolliment i cohesió social de la ciutat d'Alacant 2016-2017:· Programa de noves realitats de l'agència AMICS.· Elaboració d'informes municipals per a persones estrangeres: arrelament ·i habitabilitat. Consell Local d'Immigració.· Activitats interculturals en barris.· Programa de cohesió social des de l'escola.· Programa d'accions positives en favor de les dones immigrants.· Programa d'immersió lingüística, escola d'acolliment permanent i ·preparació d'examen CCSE. Programa de formació sobre immigració per al personal de l'Ajuntament ·d'Alacant. Programa d'accessibilitat laboral i emprenedoria econòmica.· Dissenyar trobades que faciliten el coneixement mutu. Treball comunitari.· Establiment de programes de formació destinats al personal municipal ·relatius a l’atenció a la diversitat.

3.-Diversitat cultural i absència de mitjans suficients per a afavorir l'accés als sistemes públics de protecció social (sanitari, escolar, ocupació; serveis socials). Una majoria molt rellevant de persones immigrants desconeix els recursos socials i institucionals del seu barri i de la ciutat. - Pautes socioculturals no conegudes suficientment per ambdues parts (serveis públics/usuaris). - Desconeixement de l'idioma. - Limitada integració del nou veïnat en les estructures organitzatives locals i tendència a l'agrupació entre iguals per origen nacional.

Incrementar els recursos formatius ·perquè les persones procedents d'altres països aconseguisquen competències bàsiques en llengua castellana. Modificar i deconstruir els prejudicis ·i les creences sobre la població procedent d'altres països que perviu entre els membres de les associacions, col � lect ius i entitats autòctones , promovent i facilitant així la incorporació a aquestes del nou veïnat, alhora que es p romou ent re aquest co l � l ec t iu l'acostament a aquestes entitats.



Expulsió del mercat de bona part de ·treballadors/es per la crisi de la rajola que no han sabut/pogut reciclar-se encara. Dificultats per a l'accés a la formació ·relacionades amb causes estructurals (dèficits de recursos formatius) i amb factors personals (pors, expectatives etc.) Oferta formativa poc diversificada.

Pla d'ocupació juvenil de l'Ajuntament d'Alacant. · Posar en marxa un PLA DE QUALIFICACIÓ JUVENIL A LA CIUTAT dirigit ·específicament a aquest col�lectiu de joves amb baixos nivells d'estudis o instrucció (quantificar, dimensionar, identificar i captar). Hi ha molts recursos encaminats a facilitar la inserció dels joves, en general, en el mercat laboral, però els joves amb escassa qualificació o en risc d'exclusió no hi accedeixen en un alt percentatge. En la mateixa línia, adaptar el Pla de garantia juvenil a la realitat social, manques i necessitats de la població juvenil en situació d'exclusió. Servei d'Acompanyament per a la Inserció Laboral (SAIL) adaptat als ·perfils de població en els quals s'ha inclòs aules d'alfabetització acadèmica i digital com a factor de suport per a l'accés a formació reglada i laboral. Serveis integrats per a la inserció laboral finançats pel FSE fins a desembre ·de 2017 (incorporat al SAIL) dirigit a població atesa als centres socials 3 i 4. Formació pròpia distingint entre tallers ocupacionals i prelaborals (per a ·persones que necessiten treballar hàbits i habilitats socials) i laborals (amb certificat de professionalitat). Com a ocupacionals, disposem del Taller de reciclatge i de l'Aula de fusteria i usos de la fusta en decoració, rehabilitació i xicotetes construccions. Com a laborals, disposem del Taller d'atenció sociosanitària en el domicili i del Taller d'ocupació domèstica. Col�laboració amb l'Associació Valenciana d'Empreses d'Inserció (AVEI) ·per a donar visibilitat a aquestes empreses a la ciutat i els sectors professionals als quals es dediquen, tant a serveis municipals com a empreses. Programa de col�laboració amb Fundació Secretariat Gitano que inclou ·accions d'alfabetització i accions d'orientació i inserció laboral.

Rendibilitzar els recursos existents ·d'ocupació i formació a través de millors nivells de coordinació. Incentivar la creació de CEE, EI la ·reserva de mercat en la contractació pública, les clàusules socials i la creació d'ocupació a jornada completa i amb una temporalitat mínima de tres mesos. (Vinculat a la pauperització del mercat de treball). La reserva de mercat per a CEE i les clàusules socials ja s'apliquen. Millorar la qualificació, el nivell de ·competències bàsiques i transversals, d'autonomia personal i funcional, i incentivar-ne l'adquisició entre la població aturada, a través de cursos, tallers i activitats.


FET PRINCIPAL 3: Desequilibri entre l'oferta i la demanda de treball.





Implementar mesures de tot tipus ·i n c l o s e s e n e l P l a d e m i l l o r a d'ocupabil itat d'aquest col � lectiu (persones aturades) que combine l'orientació, la formació bàsica, la formació professional per a l'ocupació, amb incentius a la contractació per a les empreses i incentius a la participació per a aquest col�lectiu (motivació per al manteniment en aquests processos d'orientació-formació que en molts casos comporta una durada temporal mitjana-llarga). Aconseguir millors nivells de ·qualificació entre la població juvenil (formació professional i formació per a l'ocupació). Incrementar els recursos formatius ·en les seues diverses modalitats, que faciliten l'alfabetització acadèmica i digital, la consecució de certificats d'estudis obligatoris i les proves de competències bàsiques en l'àmbit de l'ocupació.

Programa de col�laboració amb l'Associació Proyecto Lázaro en el seu ·vessant d'entitat d'economia social, pel qual, a través de la recollida de roba i calçat usat, es mantenen llocs de treball dirigits a persones en situació d'exclusió social i en intervenció des de serveis socials. Programa de col�laboració amb Programa de reinserció de dones per a la ·formació de dones en intervenció en serveis socials en confecció industrial i comerç al detall en mercats. Aquest conveni inclou el compromís d'un percentatge de contractació per l'empresa d'inserció A Puntadas. Programa de col�laboració amb l'Associació de Prodeficients Psíquics ·d'Alacant (APSA) per a la formació laboral. Adaptació del Model d'intervenció de la Regidoria d'Acció Social al marc ·legislatiu previst en matèria de rendes d'inclusió que contempla rendes complementàries al treball precari una vegada aquestes entren en vigor, segons els terminis establits per la Llei de rendes bàsiques. Creació d'una taula de treball entre Acció Social, l'ALDES i Igualtat amb ·totes aquelles entitats que organitzen i gestionen tallers de formació laboral per a conèixer els recursos i facilitar una major coordinació i estudi de necessitats. Posada en marxa de major quantitat de programes d'alfabetització digital ·i rendibilització dels existents. Avaluació i seguiment de la inclusió de clàusules socials i reserva de ·mercat en les contractacions públiques. Agència de Col�locació. Tramitació d'ofertes d'ocupació des de les ·empreses i la tramitació de la demanda d'ocupació des de les persones aturades de la ciutat d'Alacant. Amb dues seus: Porta Ferrissa i Tossalet.

Baixa o inexistent qualificació ·professional entre importants sectors de població juvenil. Falta de competències bàsiques ·entre importants sectors de població. Alts nivells de desocupació: el ·percentatge de llars amb tots els seus membres en atur és super ior a l'autonòmic i a l'estatal.





Serveis d'orientació laboral. Amb tres seus: Porta Ferrissa , Natzaret i ·Tossalet. Formació per a l'ocupació. Dos centres homologats: Natzaret i Tossalet.· 1. Programació anual de cursos per a persones aturades. (Varietat d'especialitats i matèries). 2. Sol�licitud de subvencions al SERVEF per al desenvolupament de programes formatius: - Tallers d'ocupació. Programes mixts d'ocupació i formació. Taller d'ocupació de Les Cigarreres. (Especialitat Jardineria). - Cursos de formació per a persones aturades amb certificats de professionalitat modalitat INSERCIÓ. (Instal�lació i manteniment de jardins i serveis de restaurant) - Cursos de formació per a persones aturades amb certificats de professionalitat modalitat COL�LECTIU en situació d'exclusió social o persones amb discapacitat. (Operacions bàsiques de cuina i activitats auxiliars de vivers i jardins). Sol�licitud de subvencions al SERVEF (Foment de l'Ocupació) per a la ·contractació de persones aturades per a desenvolupar projectes d'interès general i social. (Emcorp, Salari Jove, Orientadors per l'Ocupació). Foment de l'Ocupació. (18 persones contractades). Convocatòries anuals d'ajudes econòmiques i subvencions dirigides a ·entitats que desenvolupen actuacions dirigides a la millora de l'ocupabilitat i la inserció laboral de col�lectius vulnerables o amb dificultats objectives d'inserció laboral.

I n c r e m e n t a r e l s r e c u r s o s ·formativolaborals i adaptar-los als nous models productius, al pla de ciutat, i als jaciments d'ocupació lligats amb serveis a les persones i de proximitat i al medi ambient i la sostenibilitat. Establir canals de coordinació ·e fi c a ç o s e n t r e l ' A d m i n i s t r a c i ó autonòmica i loca l , en matèr ia d'ocupació, i formació, més enllà de les convocatòries ordinàries anuals. Establir una metodologia que guie, ·oriente i ordene les actuacions de serveis socials amb les actuacions d'ocupació en les quals es contemple la participació de l e s d i f e r e n t s a d m i n i s t r a c i o n s autonòmiques amb competència en la matèria, incrementant i millorant metodo lòg icament e l s recursos d'intermediació, orientació, formació per a l'ocupació, la prospecció i la inserció.

Increment de la precarietat : ·Pauperització de persones ocupades fruit de les noves condicions de treball. Alts nivells d'analfabetisme digital ·entre la població aturada. Bretxa digital, dificultats d'accés a la informació... Desigualtat.





Convenis de col�laboració amb entitats i empreses en matèries que li són ·pròpies (millora de l'ocupabilitat, orientació, formació.... de persones aturades). Fundación Laboral de la Construcción, Fundación Santa María la Real, Fundesem... Assessoria d'ocupació juvenil: es dirigeix a joves entre 16 i 35 anys del ·municipi d'Alacant, oferint serveis d'informació, orientació i assessorament en matèria d'ocupació, autoocupació i formació, implicant activament els mateixos joves en el procés d'accés al mercat de treball tant per compte d'altre com per compte propi. Itineraris professionals per a cicles formatius. Objectius: facilitar l'accés i ·l'anàlisi de la informació i els recursos existents en matèria d'inserció laboral, relativa a les diferents famílies professionals que s'arrepleguen en el sistema educatiu. Recolzar processos de recerca d'ocupació en joves que finalitzen els seus estudis de formació professional. Homologació d'equipaments municipals que reuneixen les condicions ·per a açò, per a la seua possible utilització com a centres de formació laboral en especialitats amb certificat de professionalitat.



No s'entén ni s'aplica el caràcter ·transversal de les polítiques locals d'igualtat. La lluita per la igualtat de drets i ·oportunitats entre dones i homes és vista massa sovint com una necessitat menor, sense connexió amb la governabilitat local, la qualitat del servei de les administracions públiques i l'enfocament de drets de la ciutadania. Incapacitat per a identificar i ·comprendre el 'continuum' entre desigualtat i violència contra les dones. Rebuig del feminisme com a ·pensament polític i confusió generalitzada pel que fa al concepte d'igualtat de drets, capacitats i oportunitats com a fi últim de la lluita feminista. La invisibilització de la població ·LGTBI fa que no es tinga coneixement dels factors de risc i d'exclusió social que amenacen aquest sector de població.

Redacció del I Pla local d'igualtat per a la ciutat d'Alacant (incorporat ·també en Eix 1 -Govern Local i Ciutadania-). Pla de formació municipal per a la identificació de lliçons apreses i ·l'adopció de bones pràctiques en matèria d'igualtat dins de l'Administració local i en la seua relació amb la ciutadania. “Les belles es desperten”, tallers de prevenció de la violència de gènere per ·a estudiants d'ESO en els IES de la ciutat. Adaptació del programa Brúixola per a incorporar la coeducació als ·components que actualment es treballen en educació primària. Adaptació dels continguts i la metodologia de les escoles de mares i pares ·per a incorporar conceptes de coeducació, diversitat i prevenció de la violència de gènere en les relacions adolescents.

Superar el retard de la ciutat ·d'Alacant en matèria de plans locals d'igualtat. Transversalitzar l'enfocament de ·gènere en l'agenda de govern local i adaptar el llenguatge administratiu al llenguatge no sexista que invisibilitza les dones. Que el conjunt de la ciutadania ·comprenga que la violència contra les dones no és un fet aïllat o fortuït que succeeix en els marges de la societat, sinó un fet ancorat en les seues pròpies estructures, a més d'un problema de salut pública que incrementa el risc d'exclusió social i de pobresa. Que la ciutadania en general i les ·dones en particular incrementen els seus nivells de consciència sobre els drets amb perspectiva de gènere i sobre el dret a una vida lliure de violència.


FET PRINCIPAL 4: Absència d'un marc conceptual compartit sobre el sistema sexe/gènere i les diverses situacions de discriminació sobre les dones que se'n deriven, així com sobreel concepte d'igualtat en la diversitat; absència d'enfocament de gènere en l'agenda política local; tot açò, agreujat per la inexistència d'un Pla d'igualtat per a la ciutadania.




La desigualtat per raó de sexe i ·gènere és també un factor d'exclusió social amb efectes diferenciats en dones i homes que és necessari identificar, analitzar i comprendre per a dissenyar accions i prendre decisions operatives.

Incrementar el diàleg i la col�laboració ·amb els col�lectius organitzats de població LGTBI, conèixer i donar a conèixer els obstacles i factors d'opressió i exclusió basats en la identitat sexual i de gènere, els àmbits en què es manifesten aquests factors (educatiu, laboral, sanitari...) així com el nivell i la qualitat de resposta social i institucional davant aquestes situacions. Facilitar formació en perspectiva de ·gènere al col�lectiu de professionals municipals que acompanyen persones, grups i comunitats en processos de reorganització vital per a que siguen capaços d'aplicar-la en el seu desenvolupament professional, superant la creença que “això és una cosa que correspon a la Regidoria d'Igualtat” i incrementant el diàleg i l'acció interprofessional i interinstitucional.

Oferta i realització de cursos, tallers, accions formatives i xarrades en ·matèria d'igualtat, drets de les dones i prevenció de la violència de gènere en programes i espais propis de la regidoria de Cultura -Programa Aula Oberta i Biblioteques Municipals-, dins d'un marc de col�laboració interegidories per a la transversalitat de l'enfocament de gènere i la descentralització territorial. “Escola Comunitària de Drets: Dones, Lideratge i Apoderament”. Una ·experiència de treball grupal entre la Regidoria d'Igualtat i dues organitzacions de la societat civil. Tres grups de treball en tres espais diferents de la ciutat, amb un mateix contingut, una mateixa metodologia, un mateix enfocament i un mateix pensament.


FET PRINCIPAL 4: Absència d'un marc conceptual compartit sobre el sistema sexe/gènere i les diverses situacions de discriminació sobre les dones que se'n deriven, així com sobreel concepte d'igualtat en la diversitat; absència d'enfocament de gènere en l'agenda política local; tot açò, agreujat per la inexistència d'un Pla d'igualtat per a la ciutadania.


Existeix una gran bretxa entre les ·associacions tradicionals de dones i la Plataforma Feminista d'Alacant que aglutina col�lectius organitzats i no organitzats, persones individuals, així c o m a l t r e s a s s o c i a c i o n s q u e s' identifiquen amb el pensament feminista. A diferència d'altres ciutats, no hi ha ·cap associació conformada per dones que han patit violència de gènere. Hi ha alguna associació que treballa en l'àmbit de la prevenció de la violència de gènere i en l'acompanyament a les seues víctimes. No existeix una xarxa de suport ·durant el trànsit cap a una vida lliure de violència. El diàleg entre l'Administració local ·i el moviment ciutadà en matèria d'igualtat, drets de les dones i lluita contra la violència de gènere és feble i poc significatiu de moment.

Creació del Consell Local d'Igualtat.· Adopció d'un pacte local per la igualtat i la lluita contra la violència de ·gènere independent del signe polític del govern municipal i sostenible en el temps. Incorporació de la figura d'agent d'igualtat a l'equip de la unitat de ·desenvolupament de plans d'igualtat i ampliació del catàleg de serveis i activitats. Atenció a la prostitució i lluita contra el tràfic de dones amb finalitats ·d'explotació sexual.

Retallar distàncies entre l'Administració ·local i el moviment associatiu i bastir ponts de diàleg i col�laboració. Conèixer les necessitats i expectatives ·del moviment associatiu de dones, amb independència de la seua naturalesa, finalitats i trajectòria. Conèixer les necessitats i expectatives ·del moviment associatiu LGTBI. Crear un espai de trobada, diàleg i ·identificació conjunta de prioritats i l ín ies es t ratèg iques en matèr ia d'igualtat, lluita contra la violència basada en el gènere, igualtat en la diversitat i defensa i apropiació de drets.


FET PRINCIPAL 5: El teixit social, les xarxes de dones i el moviment associatiu en matèria de lluita per la igualtat i contra la violència basada en gènere ésescàs i feble; la coordinació entre els recursos institucionals -cossos de seguretat, estament judicial, atenció psicosocial i jurídica- és feble i poc eficaç.


P.38 CAP A ALACANT

EIX 1: GOVERN LOCALI CIUTADANIA

EIX 2-3: INNOVACIÓ, DESESNVOLUPAMENT ECONÒMICI OCUPACIÓ / TURISME


EIX 4: CREATIVITAT,MEMÒRIA, CULTURA

I EDUCACIÓ

EIX 5-6: DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I PROTECCIÓDEL MEDI AMBIENT / ACCESSIBILITAT I MOBILITAT

DOCUMENT FDP - Alicante · 2017-06-02 · d'Alacant (Racha); Pla smart city, i uns altres de...

Documents

Transcript of DOCUMENT FDP - Alicante · 2017-06-02 · d'Alacant (Racha); Pla smart city, i uns altres de...