w w w. s i t g e s f i l m f e s t i v a l . c o m

Dissabte 12 d’octubre de 2013 · Número 2

Jeff Renfroe

9

Space Pirate: Captain Harlock

4

Why Don’t You Play in Hell?

5

Blind Detective

8

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 20132

TREN FANTÀSTIC!De l’11 al 20 d’octubre (ambdós inclosos)Tren directe Sitges – Barcelona SantsSortida des de Sitges: 1.30h de la matinada

Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat.El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1.30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbúsConsulteu tots els horaris, parades i preus:93 893 70 60 / www.monbus.cat

BUS URBÀ DE SITGESConsulteu horaris i parades a: www.visitsitges.com

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www20.gencat.cat/portal/site/rodalies o bé al 900 41 00 41

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests ser-veis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

INFOrmacIó TraNSPOrTS

Compra les teves entrades anticipades a través de Telentrada de Catalunya-Caixa, per internet a (www.telentrada.com), per telèfon trucant al 902 10 12 12 o a les oficines de CatalunyaCaixa

PREUS (IVA inclós)9€: Secció Oficial Fantàstic a competi-ció, Secció Oficial Fantàstic Especials, Secció Oficial Fantàstic Galas, Secció Oficial Fantàstic Panorama en competi-ció, Secció Oficial Noves Visions Emer-gents, Secció Oficial Noves Visions Ex-perimenta, Secció Oficial Noves Visions Ficció, Secció Oficial Noves Visions No Ficció, Secció Oficial Noves Visions Petit Format, Panorama Especial, Sessions Especial, Secció Seven Chances, Ses-sions Sitges Family, Focus Asia, Secció Anima’t i Sessions 3D6€: Secció Retrospectiva i Homenat-ges (Sitges Clàssics), menors de 14 anys per a la secció Sitges Family7€: Sessions Anima’t Curts11€: Maratons, Programa doble 13€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda14€: Maratons del dia 20 d’octubre4,50€: Classes magistrals i sessions Despertador (sessions de les 8.30 h. a tots els cinemes)

ABONAMENTS FANTÀSTICS*Abonament 20 entrades: compra de 20 entrades per a 20 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 20%.Abonament 10 entrades: compra de 10 entrades per a 10 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 10%.NOU! Abonament 40 entrades: com-pra de 40 entrades o més i s’aplicarà un descompte del 20%.

CARNETS AMB DESCOMPTE*20% de descompte en la compra d’en-trades als clients de CatalunyaCaixa, vàlid per a la compra a través de Telen-trada i amb un límit del 5% de l’afora-ment de la sala. 20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Carnet de Biblioteques de la Dipu-tació de Barcelona, Carnet Jove, Targe-ta Cinesa Card, Club Fnac Oci i Cultura, Club TR3SC (vàlid per al titular i un acompanyant), RACC Master, RAKK 4u i majors de 65 anys.Els descomptes no són acumulables. El titular podrà adquirir una entrada amb descompte per carnet, excepte els titulars del carnet TRESC, que po-dran adquirir-ne dues.

* Excepcions dels abonaments Fan-tàstics i dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de Clo-enda, maratons del 20 d’octubre, maratons de matinada, les sessions Despertador, Abonament Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESPots comprar les teves entrades anticipades a través de Telentrada de CatalunyaCaixa, per internet a www.telentrada.com, per telèfon tru-cant al 902 10 12 12 o a les oficines de CatalunyaCaixa.

De l’11 al 20 d’octubre també les po-dràs adquirir a les taquilles de l’Audi-tori situades a la sala Tramuntana de l’Hotel Meliá Sitges (c. Ramon Dal-mau, s/núm) i a les taquilles Jardins del Retiro situades als jardins d’aques-ta societat (Àngel Vidal, 17).

TAQUILLES DEL FESTIVALEs podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges - Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana.Taquilla Jardins del Retiro. Carrer Àngel Vidal 17 (també accés pel car-rer Jesús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado.

Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9 h. a qualsevol dels espais s’hauran adquirir/recollir anticipa-dament (Print at home / Ticket Mobi-le / caixers CatalunyaCaixa / oficines CatalunyaCaixa / a les taquilles se-gons horari).

Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i targeta. Es donarà prioritat a la venda d’entra-des per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

INFOrmacIó I VENDa D’ENTraDES

El diari del festivalCOORDINACIÓ Violeta Kovacsics

REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Alan Salvadó, Teresa Vallbona

BECARI Marc Barceló

MAQUETACIÓ Georgina Armisen, Juan Carlos Gómez, Francisco Valenciano

FOTÒGRAFS Miguel Ángel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

EstacioBus Sitges-Barcelona | Sitges-VilanovaCinema PradoCinema El RetiroCap de la VilaJardins d’El Retiro. Taquilles centreHort de Can FalçCarrer Primer de MaigPasseig de la RiberaLa FragataAjuntamentFundació Stämpfli – Art ContemporaniPalau de MaricelEdifici MiramarPlatja de Sant Sebastià. EstandsL’Escorxador. Brigadoon. Punt d’informacióHotel Meliá. Auditori. Taquilles. Punt d’informacióPort d’AiguadolçPhotocall MiradorCaixers CatalunyaCaixa

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 3

Presentació de l’exposició La guerra dels móns Eugenio Mira i Elijah Wood presenten Grand Piano

Terry Gilliam

Nicolás López, Lorenza Izzo i Eli RothProjecció per a les escoles d’El Màgic d’Oz

Jurat de la crítica

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 20134

Panorama F.C.AUDITORI 19:15

Los inocentes

Es 28 de diciembre, día de los ino-centes, y un grupo de amigos se dispone a ir a esquiar. Al ver que no hay nieve, deciden volver a Barcelo-na. De camino a la ciudad, se pierden y paran en el albergue abandonado 12 Colinas. Alguien les aconseja que no duerman allí porque el sitio está maldecido, pero los jóvenes desoyen el consejo e incluso se muestran entusiasmados con la idea: paran en una gasolinera, cargan el coche de botellas de alcohol y se preparan para hacer la fiesta de sus vidas. Todo empieza con la música de los iPhones a tope, con risas, bailoteos y unos cubatas; pero esto es solo el principio. Poco a poco las bromitas de mal gusto se convierten en algo mucho más serio. La muerte ron-da entre las paredes del albergue, manchadas de sangre y de violencia. Tarde o temprano, a todos los jóve-nes les llegará su hora. ¿La manera? Esto está por ver. Lo que es seguro es que será todo menos una muerte placida. 15 años atrás, un joven mu-rió en el albergue 12 Colinas a causa de las inocentadas de un grupo de chicos. Hoy, el día de los inocentes, todo el que entre en ese edificio esta-rá expuesto a un juego macabro.Los inocentes es un impecable slasher con una particularidad: su autoría es compartida. La película está firmada por una docena de jóve-nes directores, todos ellos talentos emergentes de la ESCAC: Carlos Alonso, Dídac Cervera, Marta Díaz, Laura García, Eugeni Guillem, Ander Iriarte, Gerard Martí, Marc Martínez, Rubén Montero, Arnau Pons, Marc Pujolar y Miguel Sánchez. S.O.F. Gales AUDITORI 17:00

Space Pirate: captain Harlock

A finales de los 70, muchos aficio-nados al manga se embarcaron a bordo de la nave espacial Arcadia

junto al joven Tadasi que, acom-pañado por el Capitán Harlock, se lanzó a la aventura de salvar la Tie-rra de la invasión de las Amazonas, una raza extraterrestre ansiosa por instalarse en nuestro planeta. Los capítulos de la serie de animación ideada por Toei a partir del inaca-bado manga original de Leiji Mat-sumoto, crearon legión de seguido-res, deseosos de conocer el destino de los protagonistas de su manga favorito: un final cerrado que el propio Matsumoto escribiría para la serie y que se emitió en febrero de 1980, fecha en la que la Arcadia dejó de surcar el espacio con su bandera pirata. En el momento en que Toei Ani-mation anunció, el pasado año, en el marco del Festival Internacional de Cine de Animación de Annecy, el regreso de Capitain Harlock en forma de película de animación, la expectación se disparó. El resulta-do y las primeras críticas no dejan lugar a la duda. Space Pirate: Ca-pitan Harlock, estrenada el pasado septiembre en Japón, es una aven-tura donde prima el espectáculo. Dispone de las últimas y mejores técnicas de animación, está dirigi-da por Shinji Aramaki (Appleseed) y escrita por Harutoshi Fukui, que ha fusionado la historia original con algunos temas de actualidad. Y, lo mejor de todo: cuenta con la colaboración del que ideó la serie, Leiji Matsumoto. La aventura está a punto de comenzar, piratas. Os que-da poco para descubrir el origen de la cicatriz de Harlock.

CineAsia

Noves Visions · Emergents PRADO 13:00

El desierto

No veremos ningún desierto en la ópera prima del argentino Christo-ph Behl, aunque sí lo intuiremos: tanto el que aguarda en el exte-rior como la árida llanura en que se convierten a veces los cuerpos humanos, prisioneros del deseo, víctimas de las pulsiones no co-rrespondidas. Axel, Jonatan y Ana fueron una vez algo parecido a una familia, tres personas que se ama-ban o intentaban amarse, pero Axel fue expulsado del paraíso y ahora pasa los ratos muertos, que son muchos, viendo las confesiones que ella le hace a la cámara de ví-deo que comparten, en la que regis-tran sus pensamientos a modo de diario fílmico.No veremos monstruos en El de-sierto, el apocalipsis siempre esta-rá fuera de campo, o casi. Seremos, igual que Axel, voyeurs, testigos en la oscuridad de la descomposición de un triángulo amoroso en el cen-

tro del cual se hallan la piel blan-ca y los pechos turgentes de una mujer. A esa ecuación terminará uniéndose un cuarto e inquietante elemento. Desasosegante y obsesi-va, y al mismo tiempo hermosa e ín-tima, la película de Christoph Behl habla de personas sobreviviendo y adaptándose al fin de los tiempos, buscando razones (y pasiones) para seguir adelante. Los actores Victo-ria Almeida, Lautaro Delgado y Wi-lliam Prociuk sustentan estupen-damente un drama de ebullición quizá lenta, pero que recompensará a aquellos que acompañen hasta el final a los tres protagonistas.

Noves Visions · Experimenta PRADO 17:00

Illusion

Tenim una nova pel·lícula de Ro-land Reber, encara que ens diuen que aquest any no visitarà Sitges.

Però farem veure que no ho hem sentit i esperarem trobar-lo pel poble, vestint com sempre aquesta armilla seva d’explorador de l’àni-ma humana perdut en un poble remot de la costa catalana. Ja fa anys que el coneixem i que gaudim del seu cinema sense gosar comu-nicar-ho a gaire gent, perquè és un cinema secret, per iniciats. Un cop li vam dir que ens havia agradat An-gels with Dirty Wings (Sitges’09) i, amb aquesta humilitat seva, va fer com que no s’ho creia. Una es-tona després, un de nosaltres, en veu baixa, va dir alguna cosa sobre Bergman, que el seu cinema tenia no sé què de Bergman.La seva nova pel·lícula es diu Illusi-on i és d’allò més suggeridora. Serà un secret fins que deixi de ser-ho, però seguirà sent un secret, difícil d’explicar, com ho són certs plaers del cos i de la ment. Volem veure-la i vosaltres també hauríeu de voler. Tracta sobre deixar-se endur, sobre fer sortir de tant en tant a la super-fície aquells desitjos que afloren al nostre subconscient, i el mateix Reber la defineix com una experièn-cia que funciona a tres nivells: el de la realitat quotidiana, el de les il·lu-sions que poblen el nostre cervell i un tercer nivell que està en mig dels dos, un espai de pas, que és el bar on té lloc la pel·lícula. Illusion és un vi-atge, una aventura en la qual convé endinsar-se, perquè qui no s’arrisca no viu de veritat, i el cinema de Ro-land Reber mai deixa indiferent.

Sitges Family RETIRO 10:45

Pororo, the racing adventure

Amb Pororo: the Racing Adventu-re, el director Park Young-kyun ens presenta una obra d’animació en 3D per a tots els públics, que emocio-narà sobretot els més petits de la casa. No és la primera vegada, però, que el petit pingüí Pororo emprèn una gran aventura: des del 2003 que és admirat pels infants, que el segueixen per televisió. Amb una textura que traspua inno-cència, una fotografia radiant i unes animacions de formes arrodonides, Pororo: the Racing Adventure ens presenta una colla d’animals po-lars, entre els quals està Pororo, un pingüí capaç de trencar amb allò

El cine y el talento de Johnnie To regresan a Sitges por partida do-ble. Después de la retrospectiva de hace unos años dedicada al direc-tor de Hong Kong, ahora tenemos la ocasión de disfrutar una vez más, con Drug War y Blind Detec-tive (ver página 8), de la maestría del que es, seguramente, uno de los autores más interesantes del panorama asiático contemporá-neo. Si Blind Detective se aleja un poco del universo al que nos tiene acostumbrados el dúo formado por To y Wai Ka-Fai, Drug War reúne todo aquello que nos fascina de la factoría Milkyway Image.Ahora que, gracias a Breaking Bad, muchos estamos familiarizados con la producción de metanfe-tamina, To y Wai han decidido relatarnos la intensa lucha que mantiene la policía china contra las mafias que fabrican y trafican con esta droga. Lo hacen mante-niendo intactos algunos aspectos característicos de su cine: la unión irrompible del grupo de protago-nistas, los tiroteos interminables en medio de la ciudad y, sobre todo, la permanente ubicación de la cámara en el sitio adecuado y su máxima precisión en todos los mo-vimientos. A partir de aquí, Drug War ahonda en otros territorios e introduce algunos matices intere-santes. No se trata de repetir la fór-mula del éxito de PTU o Breaking News sino de llevarla más allá. En Drug War, las dosis de acción

explosivas están más disemina-das y el filme se centra en el mi-nucioso proceso de la policía para poder desmantelar la red de nar-cotráfico. La lucha contra la droga no se desarrolla solo a tiro limpio sino también a través de la inteli-gencia, del engaño y de la coordi-nación del grupo. Las escenas de espionaje con cámara oculta, el desciframiento de los códigos de

comunicación de la mafia o el do-ble juego entre policías y narcos son un buen ejemplo de ello. Las cámaras de tráfico y de vigilan-cia añaden espectaculares y sor-prendentes puntos de vista para seguir la acción, siempre tensa, ampliando así el interminable catálogo de puesta en escena de Johnnie To, que sigue innovando y fascinando.

Focus Àsia RETIRO 18:45

Drug War

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 5

establert per tal de realitzar els seus somnis. De fet, a través d’una història senzilla i amb una acció trepidant, Park ens parla dels grans somnis que té tot infant.Quan Pororo i els seus amics reben la visita inesperada d’uns suposats campions de carreres, comença el viatge a Northpia, on se celebra un famós circuit. Són els més petits i les possibilitats que tenen de guanyar són escasses, Pororo i la seva colla es presenten il·lusionats a la carrera. L’ambient de la ciutat de Northpia se’ns presenta com una lluita d’egos, festes privades i rues pels carrers. És també un lloc on floreixen grans amistats (com passa també en els festivals de cinema).Pororo i els seus arrosseguen a l’espectador a l’aventura, a través d’una ferma convicció en els ob-jectius i de la ignorància de l’error. Aquesta ingenuïtat, però, no està exempta d’uns grans valors, que són els que arribaran als nostres nens: competitivitat sincera i neta, solidaritat i, sobretot, no perdre l’esperança de realitzar l’impossi-ble. Potser, al cap i a la fi, caldria ra-comenar aquesta pel·lícula a molts adults que volen tornar a creure en ells mateixos. Pororo (o molts nens que ens envolten) és un gran em-prenedor perquè tot ho té per fer: admirem-lo.

Anima’t RETIRO 14:30

anime mirai 2012

Anime Mirai significa, literalment, “el futur de l’anime”. Anime Mirai és un projecte de caràcter anual creat

el 2010 pel govern del Japó. L’objec-tiu és donar l’oportunitat a quatre joves talents de l’animació nipona per desenvolupar la seva creativi-tat, demostrant que la indústria de l’anime japonès es construeix sobre una base sòlida. Un any més, Sitges aposta per l’animació com a motor d’un gènere que des del principi es troba a la sang del festival. Aquest film col·lectiu ofereix un calidoscopi de tècniques i recursos expressius que, en aquest cas, bas-culen entre el naturalisme dramàtic i la fantasia desbocada. Comencem amb Juju the Weightless Dugong, el curt de Hiroshi Kawamata. El pare de Mika fa dies que promet a la seva filla de cinc anys portar-la al mar. Però l’home, addicte al treball, trenca la promesa. La nena, trista, agafa el seu neumàtic en forma de dugong –animal marí que habita aigües poc profundes de la zona del Pacífic Índic– i va a mullar-se els peus a la seva piscina de plàstic. De cop, el flotador la veu tan trista que li promet portar-la al mar. Junts, emprenen un viatge per un estrany món submarí d’un oceà tropical.Shinpei Miyashita ha dirigit Preten-ding not to See, un curt que gira en torn al drama del bulling escolar. Un nen de sisè curs descobreix que quatre companys seus de classe in-crepen a un company; però, temorós de què la violència pugui revertir so-bre ell, decideix no dir res. El dia de graduació, la víctima ho explica tot en públic. Miyashita firma un drama moral sobre l’haver i el poder. Per la seva part, Li’l Spider Girl, de Toshihisa Kaiya, narra la història d’un comerciant de llibres antics, Suzuri, que després de llegir una novel·la sobre un mestre Yin Yang que derrota a una aranya gegant, es troba amb una noia aranya de vuit potes. La petita criatura bus-ca a la seva mare i Suzuri decideix ajudar-la. El darrer projecte és Buta, de Ka-zuhide Tomonaga, que explica les aventures d’un pirata en captiveri que allibera a Kitsune, escapa amb ella i junts lluiten contra els pirates per recuperar un mapa que porta a un tresor amagat. Quatre peces que desborden imaginació, plaer pur per a degustadors de de-lícies oriental.

Noves Visions · Ficció PRADO 22:45

Why Don’t You Play in Hell?

En los últimos años, Sion Sono ha consagrado sus películas a llorar el Japón arrasado por el tsunami e in-fectado por la radiación nuclear de Fukushima. Y, aunque Himizu (que vimos en el festival en 2011) y The Land of Hope son obras magníficas, quizás iba siendo hora de divertirse un poco: “¿Por qué no vamos a jugar en el infierno?”, nos pregunta el di-rector. Y, sin darnos tiempo a res-ponder, nos agarra del brazo y nos arrastra a una bacanal de excesos de las que hacen época.Resumir todas las cosas que ocu-rren en Why Don’t You Play in Hell? es una misión imposible, pero su principal línea argumental nos presenta a Muto e Ikegami, dos lideres de clanes mafiosos enfren-tados desde hace décadas, pese a que uno de ellos está perdidamen-te enamorado de la hija del otro. Esta, por su parte, intenta abrirse camino como actriz y acaba en-trando en contacto con un colecti-vo de cineastas renegados que se hacen llamar “Fuck Bombers”... A partir de aquí: el caos y la sangre a borbotones.Sono escribió el guión de Why Don’t You Play in Hell? a los 17 años, y no cabe duda de que todos y cada uno de sus fotogramas exu-dan una irrefrenable pasión ado-lescente que, una vez cumplidos los 50, el autor de Cold Fish ha sabido mantener fresca e intacta, enriqueciendo además las distin-tas capas temáticas del filme con

un réquiem por el cine elaborado en 35mm., que desaparece a pasos agigantados, devorado por el auge de los formatos digitales.Los seguidores más acérrimos del director también tendrán la opor-tunidad de enfrentarse en Sitges a Bad Film, el monstruo de tres horas que rodó con el colectivo Tokyo Ga Ga Ga a mediados de los noventa. Antes, por eso, pueden ver Why Don’t You Play in Hell? que, en palabras del crítico Todd Brown, es “la película que todo fan de Sion Sono esperaba desde Love Expo-sure”. Poca broma, pues.

S.O.F. Sitges 46 AUDITORI 08:30, 20:45

magic magic

La por: un dels grans motors de l’ésser humà. Sovint utilitzem aquesta paraula per definir el que ens produeixen moltes pel·lícu-les, sobretot en aquest festival. A Magic Magic, quart llargmetratge de Sebastián Silva, polifacètic xilè resident a Nova York, el terror es-devé l’element de partida per cons-truir un relat sobre les angoixes més internes i indesxifrables d’una jove americana (Juno Temple) que visita la seva cosina a Xile. Quan la seva cosina hagi de marxar du-rant un dia per raons misterioses, l’Alicia es quedarà sola amb un trio inquietant. Amb un pròleg que desperta el mal en la mateixa naturalesa vegetal i animal de la zona, l’Alicia i els amics de la seva cosina passaran uns dies a una casa en els densos boscos xilens. Allà, l’Alicia emprendrà un viatge psicològic que acabarà en un mal-son sense fi.

La grandesa de Magic Magic va de la mà d’un personatge destaca-dament brillant, el que interpreta Michael Cera, en un paper tan pe-culiar com de costum. Magic Magic es mou intel·ligent-ment entre allò real i allò imagi-nari. L’Alicia, una noia feble (que pateix d’un insomni prolongat), es troba en un ambient malaltís que recorda inevitablement al Roman Polanski de Repulsión i de La lla-vor del diable (present aquest any en la imatge del festival).Magic Magic juga als extrems, des de situacions que toquen el ridícul fins a moments d’allò més per-torbadors. Tot combinat amb una admirable veracitat, gràcies a uns actors joves que estan a l’altura d’un guió gens fàcil: Juno Temple, Michael Cera i Emily Browning, tres actors que ja arrosseguen una llarga trajectòria a la gran panta-lla i que prometen un futur brillant tant en la indústria mainstream com en el cine més indie.Aquest thriller psicològic va ser present a les passades edicions de Sundance i de Canes, on va tenir una gran acollida. Silva sap jugar amb la tensió i, progressivament, omple l’ambient d’un mal rotllo que no ens deixa respirar tranquils durant una bona estona.

Noves Visions · Experimenta PRADO 20:45

Escape from Tomorrow

Han passat 40 anys des de l’emble-màtica Ànimes de metall de Michael Crichton, en què per primera vegada se’ns mostrava com els parcs temà-

La piscina y el jardín son el alma del hotel, un oasis de tranquilidad y belleza para disfrutar de tus ratos de descanso y relax.

El hotel, decorado en tonos mediterráneos, dispone de habitaciones confortables, restaurante, salón, bar e internet corner.

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 20136

tics, lloc d’oci i de diversió familiar per excel·lència, podien convertir-se en un vertader infern. Avui és Randy Moore qui a través de la seva òpera prima, Escape from Tomorrow, con-verteix uns dies en família a Disney Land (Florida) en una experiència ben allunyada del plaer i de la diver-sió. Moore transforma la fàbrica dels somnis en un malson quan Jim, el pare de la família protagonista, sap que ha estat acomiadat de la feina. A partir d’aquest moment, les va-cances idíliques adopten una deri-va surrealista i tenebrosa i es posa en qüestió l’obsessió de l’imaginari Disney per ser feliços eternament. Tant els colorits i populars escenaris de cartró-pedra propis de la factoria Disney, com la sèrie de personat-ges que els habiten s’enfosqueixen progressivament fins arribar a ser irreconeixibles. En paral·lel, la unitat de la pròpia família es començarà a trencar donant pas a un malson sense escapatòria…Presentada en el darrer Festival de Sundance, Escape from Tomorrow va aixecar una certa polèmica pel seu singular i arriscat mètode de filmació. Va rodar-se en un mes, a cavall entre Disneyland i Disney World, sense l’autorització dels dirigents d’ambdós parcs. Equip tècnic i actors van convertir-se, durant uns dies, en una gran fa-mília que enmig de la multitud de turistes gravaven el seu particular “vídeo domèstic”. El guió s’escrivia sobre la marxa en les reunions di-àries que mantenia el director amb els actors cada matí. Per afegir-hi encara més dificultats, a la sala de muntatge calia fer front als proble-mes de continuïtat entre les esce-nes rodades en els diferents parcs.. Randy Moore ens prepara doncs un còctel d’imaginació, improvisa-ció i transgressió a parts iguals. Aquesta metodologia de treball tan poc ortodoxa atorga a la pel·lí-cula un aire fresc i espontani que trenca tant amb els cànons habi-tuals del gènere de terror com amb el record màgic de la nostra infàn-cia. En definitiva, no espereu que la granota es transformi en príncep sinó més aviat que la fada ho faci en prostituta. Els contes canvien i ni el llegat momificat de Walt Dis-ney pot frenar la força i el talent d’un director debutant.

S.O.F. Especials AUDITORI 12:30

The Jungle

Explica la llegenda que a la jungla d’una zona d’Indonèsia hi viu el di-moni. Però Larry (Rupert Reid) i el seu germà Ben no creuen en aques-tes supersticions. Inclús, se’n riuen. Acompanyats de dos indonesis coneixedors de la regió, els expedi-cionaris australians s’endinsen a la selva amb l’objectiu de trobar el lleopard de Java, un animal en vies d’extinció. Càmera, prismàtics amb visió nocturna, tenda de campanya de camuflatge, pistola que dispara líquid calmant per quan trobin el felí i alguns estris més en mà, es dispo-sen a trobar aquest animal que ter-roritza la població. Un xaman els aconsella que no s’endinsin a la selva i un local, conscient de què s’estan situant en zona pantanosa, els abandona a mig camí. Però Larry no està dis-posat a tirar la tovallola. De mica en mica la situació es va posant més tensa, sobretot quan descobreixen restes d’animals morts. Larry ho té clar: “només un lleopard pot matar un lleopard”. Passen les nits en vela refugiats a la tenda de campanya esperant el lleopard. A estones el senten caminar i respirar a prop seu, però els sorolls de la selva són traïdors. The Jungle fa un gir quan el que troben els seus protagonis-tes ja no són restes animals, sinó restes humanes. La por s’apodera dels expedicionaris i aquí comencen les baralles, els crits i els retrets.The Jungle és el tercer llargmetrat-ge d’Andrew Traucki, que el 2007 va presentar a Sitges la seva òpera pri-ma, Black Water, una història basada en fets reals sobre la supervivència

Vivim una època de revivals (o, si preferiu, una variant més culta d’aquest concepte, d’eterns re-torns), on l’evolució dels gèneres sembla passar, sí o sí, per la revi-sitació i actualització de les seves formes pretèrites. Entre remakes i reinterpretacions, podria semblar que ja no queda res per esprémer en els dominis del fantàstic; el cert, però, és que la febre reivindi-cadora havia passat per alt, amb comptades excepcions, el sub-gè-nere de les pel·lícules de caníbals, que va causar furor als anys setan-ta. Només cal recordar l’escàndol que provocà Ruggero Deodato amb Holocausto caníbal, fent creure tothom que les atrocitats que ex-hibia el film eren reals. Les imat-ges de la pel·lícula van esdevenir icones, i fins i tot Álex de la Iglesia la va recordar als crèdits de Balada triste de trompeta.Ha sigut Eli Roth, l’home que va do-nar forma al concepte torture porn, qui ha decidit que ja n’hi havia prou, que era l’hora de què l’espectador tornés a sentir l’enyorada nàusea que provocaven títols com Caníbal feroz, d’Umberto Lenzi. D’això trac-ta The Green Inferno –que, no per casualitat, era també el títol del documental que preparaven els protagonistes d’Holocausto caní-bal abans de ser massacrats–, de recuperar una determinada tradi-ció de la violència cinematogràfica, extremant allò que es mostra en pantalla (tothom parla meravelles dels FX de Greg Nicotero i del seu equip), sense defugir els aspec-tes més políticament incorrectes de la proposta: els indígenes d’un racó perdut de l’Amazones se’ns presenten com salvatges, però els nord-americans que cauen en les seves mans fan gala d’un provinci-anisme ridícul, tot i haver arribat a la selva per a realitzar una missió humanitaria (com a Hostel, Roth fa burla del comportament que tenen els seus compatriotes quan surten del seu hàbitat).

The Green Inferno és un suculent plat de carn crua, que el director ha elaborat al costat del seu amic Nicolás López, encarregat de la producció (així, s’inverteixen els rols respecte a Aftershock, que vam veure al festival l’any passat, on Roth actuava i produïa i López es col·locava darrere la càmera), i que sembla haver-se postulat com

a director per una possible seqüela del film. La pel·lícula, a més, ens re-serva sorpreses tan morboses com ara veure a Sky Ferreira, emergent estrella del pop més cool, comple-tament amarada de sang i budells.Sabem que ho repetim cada any i que ja no ens feu cas però, en aquesta ocasió, creieu-nos: no vin-gueu sopats.

S.O.F. Sitges 46 AUDITORI 10:30, 22:45

The Green Inferno

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 7

en els aterradors manglars del nord d’Austràlia. Poc després va estrenar The Reef, sobre un tauró que ataca a la tripulació d’un veler a la Gran Barrera de Corall. Ara torna amb un fals documental amb pinzellades sobrenaturals, que manté l’especta-dor sense alè fins a l’últim segon.

Noves Visions · Experimenta PRADO 10:45

Jellyfish Eyes

A finals del segle passat, Takashi Murakami es va convertir en tot un referent del panorama artístic inter-nacional, desenvolupant un corpus que feia entrar en contacte els mu-seus i galeries amb les manifesta-cions més genuïnes de la cultura popular japonesa, com ara el man-ga. Creador del terme superflat, que segons ell identifica l’estètica de la cultura japonesa contemporània, la seva obra colorista té milers d’adep-tes arreu del món. Per aquesta raó, no és estrany que l’anunci de que Murakami preparava el seu debut com a director de cinema generés una notable expectativa, i el resul-tat no deixarà indiferent a ningú.Jellyfish Eyes es capbussa en el món infantil, en les pors i els anhels propis d’aquesta edat. Es fixa en un petit grup de nens que veuen com al seu voltant tot s’esfondra i com els adults es comporten de mane-ra cada cop més irracional (no hem d’oblidar que ens trobem en el Japó post-Fukushima). El seu únic còn-sol seran unes curioses criatures, anomenades “amics”, que manipu-len a través d’un control remot i que serveixen de refugi emocional i de substitut al contacte amb els seus

companys. Aquests “amics”, però, són utilitzats pels adults, que vo-len aprofitar l’energia negativa que emana dels nens amb una finalitat misteriosa i tèrbola...Movent-se en un registre entre hila-rant, a estones emotiu, però sempre inventiu i al·lucinant, Murakami rea-litza una pel·lícula sobre la infància (tot i que no exactament “infantil”) que podria entendre’s com una relec-tura hiperbòlica d’Allà on viuen els monstres, i que crea un univers propi que l’autor sembla disposat a seguir explorant en una sèrie de seqüeles, ja en preparació.

Noves Visions · No Ficció PRADO 19:00

Blackfish

Blackfish narra la història de Ti-likum, una orca capturada al nord de l’Oceà Atlàntic quan tenia dos anys i protagonista de shows aquà-tics des de fa més de vint anys, pri-mer al Canadà i després als Estats Units. Ha tingut 13 fills, però mai l’han deixat conviure amb cap d’ells. Els seus entrenadors diuen d’ella que és dolça i que li agrada estar acompanyada, però a Tilikum tam-bé se la coneix com l’orca assas-sina, ja que vivint en captivitat va matar a dos entrenadors i a un visi-tant. Tot i ser retirada del món de la faràndula en diverses ocasions, des del 2011 torna a ser la protagonista d’un espectacle marí.Blackfish és un documental que a través de testimonis, ja siguin en-trenadors d’orques dels diferents parcs aquàtics, visitants que van presenciar la tragèdia, experts i investigadors, combinat amb gra-vacions d’aficionats i notícies dels mitjans de comunicació, es qüesti-

Participa en nuestro sorteo de Facebook y consigue la novedad de otoño que tú elijas,junto con el merchandising oficial del sello

¡SORTEAMOS

10PACKS !

¡Particicipa!Del 1 al 23 de octubre, ambos inclusive. Puedes consultar las BBLL en www.fantascy.com/BBLL/ConcursoNovedades*Alif el invisible, de G.Willow Wilson, Los nombres muertos, de Jesús Cañadas, Terra Nova Vol.2 Antología de Ciencia ficción contemporánea

Más info: www.fantascy.com Fantascy @FantascyLibros

www.fantascy.com

¿EN QUÉ MUNDO VIVES?

*

La madrugada de hoy puede ser dura para los empleados de la limpieza del Meliá que tendrán que dejar el Auditori presentable tras la orgía zombie que va a ce-lebrarse. Decenas (¡o centenares!) de muertos vivientes ocuparán las butacas para entrar en comunión con sus camaradas sedientos de sangre del otro lado de la pan-talla. Esperamos que, al menos, sientan una mínima empatía por W. C., el working class hero que protagoniza la hilarante Stalled, una exquisitez dirigida por el in-glés Christian James, que encie-rra a su sufrido héroe en un baño de señoras atestado de zombis

durante prácticamente toda la película, con la única compañía de una voz femenina, la de una mujer que podría hallarse atrapa-da en uno de los baños contiguos o simplemente ser producto de su calenturienta imaginación.Battle of the Damned no tiene ni trampa ni cartón. En los primeros instantes del filme vemos como a Dolph Lundgren le encargan res-catar a la hija de un alto mando, que se halla perdida en un com-plejo industrial en el sudeste asiá-tico. Un complejo industrial en el que no queda nadie vivo... o eso se suponía. Christopher Hatton firma una action movie de las de toda la

vida, con militares, muertos vi-vientes y robots... y Dolph Lund-gren, aunque eso ya os lo hemos dicho hace un momento. Y, para rematar la noche, los hermanos Ford regresan a Sitges con The Dead 2: India, esperada secuela de su ópera prima, vista aquí en 2010. Si la primera parte sucedía en África, esta nos traslada a la In-dia, donde Nicholas, un ingeniero norteamericano, emprende un via-je de redención que le llevará a li-diar con hordas de zombis, en una película de atmósfera recargada y asfixiante, visualmente poderosa, que no os permitirá bajar la guar-dia ni un instante.

Midnight X-Treme | Panorama F.C.AUDITORI 01:00

MARATÓ LA NIT + ZOMBIStalled + Battle of the Damned + The Dead 2: India

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 20138

ona quina ha de ser la relació entre la natura i l’ésser humà. Com pot ser que una criatura ataqui als seus cuidadors? Els animals són perillosos? S’hi tornen en cap-tivitat? Blackfish pren forma de thriller i reflecteix les tràgiques conseqüències de voler adaptar els límits de la natura als nostres interessos. Les diferents veus del documental intenten respondre a aquestes preguntes, així com explicar com són les orques, com es comporten i com viuen. En el documental també hi ha espai per les veus crítiques d’activistes que demanen l’alliberació de l’orca, així com magnífiques imatges dels mamífers nadant lliurament per les gèlides aigües oceàniques.Aquesta no és la primera incursió de Gabriela Cowperthwaite (que diri-geix, escriu i produeix Blackfish) en el terreny del documental d’investiga-ció: el 2010 va dirigir City Lax: An Ur-ban Lacrosse Story, sobre com l’es-port va salvar als joves de Denver de la perillositat dels carrers d’aquesta ciutat de Colorado.

S.O.F. Sitges 46 RETIRO 14:30

Blind Detective

Decir que Blind Detective es la ver-sión cómica y burlesca del Mad De-tective del propio Johnnie To simpli-ficaría demasiado las cosas. Aunque el punto de partida argumental es común en ambas películas –los mé-todos de trabajo poco ortodoxos de un detective para resolver casos imposibles–, en Blind Detective, el amor también entra en juego. Lo que inicialmente parece la clásica buddy movie de aprendizaje, entre un expe-rimentado agente de policía ciego y una joven agente muy aplicada, vira poco a poco y con maestría hacia la comedia absurda y romántica. To ha sido aclamado y reconocido in-ternacionalmente como uno de los mejores directores de cine de acción contemporáneos, pero esta vez hace gala de sus habilidades para trabajar y reinventar otro género cinemato-gráfico. En Blind Detective se unen el gusto por la estética y el ritmo tre-pidante del thriller y el dinamismo y el surrealismo de la comedia más disparatada.Desde la aparición en las pantallas televisivas del agente Cooper de Twin Peaks, estamos familiarizados con las metodologías de investiga-ción fuera de lo común. Sin embar-go, el detective ciego de Johnnie To da un paso más allá hacia lo ab-surdo y lo fantástico. Las distintas recreaciones de los casos por parte de los dos protagonistas son abso-lutamente desternillantes. Ambos

llevan su actuación a extremos cer-canos al slapstick. A pesar de que el gesto burlesco, el chillido y el torta-zo serán el eje central de muchas de las grandes escenas de la película también encontraremos al Johnnie To más estilista, experto en hacer transitar al espectador entre el la realidad y el mundo imaginario del protagonista. En definitiva, Blind Detective da otra vuelta de tuerca al género detectivesco. Los fans de To podrán ver cómo este se maneja en un registro distinto manteniendo a su vez la esencia de su cine.

Noves Visions · Ficció PRADO 08:30

Proxy

Des de La llavor del diable passant per la saga d’Alien, el tema de la ma-ternitat ha estat l’origen d’alguns dels clàssics del gènere fantàstic i d’horror, en què l’acte de donar a llum s’ha reescrit des de la vessant més terrorífica i monstruosa. Proxy, dirigida per Zack Parker, s’inicia en les antípodes d’aquest imaginari de l’obscuritat mostrant-nos com Esther Woodhouse, embarassada de vuit mesos, es realitza una de les darreres ecografies abans del part. De camí cap a casa, enmig d’un am-bient primaveral idílic i posseïda per la calidesa de la futura maternitat, un desconegut l’assetja de forma vi-olenta i l’agredeix brutalment fins a provocar-li l’avortament. En aquest punt, alguns de vosaltres pensareu en Irreversible de Gaspar Noé. Per tal de recuperar-se del trau-ma, Woodhouse s’adreça a un grup d’autoajuda on coneix Melanie Mic-hels, mare d’un nen petit i que li dóna un cop de mà per tal de tirar endavant. De nou, però, ens topem amb l’altra cara de la maternitat: darrere Melanie s’amaga alguna cosa terriblement sinistre. Malgrat la deriva violenta i psicòtica que prendran els esdeveniments a par-tir d’aquest moment, el cineasta Zack Parker segueix amb pas ferm el camí lluminós traçat en l’inici del film i no abandona en cap instant l’estètica de la brillantor i la pul-critud, més pròpies d’un luxós spot publicitari que d’un conte de terror. Oblideu-vos de passadissos foscos, soterranis obscurs o nits de tem-pesta, l’horror de Proxy emergeix en plena llum del dia en les accions i personatges més angelicals. Protagonitzada majoritàriament per dones, la pel·lícula de Parker explora a partir de múltiples girs en la trama les parts més fosques i irracionals de l’univers femení. Enguany que el car-tell de Sitges homenatja el popular film de Polanski sembla l’ocasió ide-al per rememorar i ampliar el catàleg d’horrors vinculats a la maternitat. Proxy n’és un gran exemple.

Tres aproximacions originals a la temàtica dels no morts: zombis amb sentiments, zombis resig-nats i zombis indies. Tres pel·lí-cules diferents que s’apropen al subgènere des d’una perspectiva més plàstica que terrorífica, des d’un costat més emocional que no pas esgarrifós. The Battery, òpera prima de Je-remy Gardner, pren forma de road movie i explica la història de dos exjugadors de beisbol que bus-quen un lloc per viure en una An-glaterra devastada i plena de zom-bis. Viatgen per bucòlics paratges, pesquen i es banyen en cascades, com Enmig de la natura, de Sean Penn, però amb zombis que no permeten cap moment de calma. Els dos amics, amb caràcters opo-sats, juguen a beisbol i escolten música. Aquest és un dels ele-ments principals de The Battery, que compta amb una banda sono-ra folk que encaixa amb l’estètica indie d’una pel·lícula rodada amb escàs pressupost.L’actor i director japonès Sabu (Hiroyuki Tanaka) es torna a po-sar rere una càmera en un film de zombis i d’estètica arty –en blanc i negre i amb un constant moviment de càmera–. La trama de Miss Zombie arrenca amb una curiosa premissa: a casa de la fa-mília Teramoto arriba un gran pa-quet amb una dona dins i amb un manual d’instruccions que, com si

es tractés d’un Gremlin, diu: “no li doneu carn, només fruites i ver-dures”. La jove zombi és acollida per la família per fer de criada i és sotmesa a tot tipus d’abusos i hu-miliacions. El rumb de la història no trigarà a canviar.La sessió es completa amb Halley, del mexicà Sebastián Hofmann i seleccionada per un dels progra-mes del Festival de Sundance. En

paraules del director, la pel·lícula “és la història d’un home i la relació que estableix amb el seu cos”. Una definició molt encertada per un film que gira en torn a Beto, a qui cada dia resulta més difícil amagar la descomposició del seu cos. Una història fantàstica que parla dels temps actuals i de la seva soledat, i que porta l’etiqueta de la factoria de Carlos Reygadas.

Noves Visions PRADO 01:15

MARATÓ NOUS ZOMBISThe Battery + miss Zombie + Halley

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 9

La tira de Guillem Dols

Sorprèn veure que The Colony és una pel·lícula post-apocalíptica, però alhora és un relat de terror, un film d’acció i d’aventura. Quin va ser l’enfocament per aquesta barreja de gèneres?Sóc un gran fan del terror, però tinc uns gustos una mica peculiars. Crec que aquelles pel·lícules que funcio-nen millor són les que tenen un peu en la realitat, aquelles on el perill és humà, com Funny Games. Per això, els caníbals i salvatges que aparei-xen a The Colony funcionen com una representació del pitjor que pot succeir dins d’aquest món. No són monstres ni sorgeixen d’un context sobrenatural, sinó que són la conse-qüència d’una sèrie de circumstànci-es on tothom s’hi podria trobar. Això és molt més aterridor que un grup de vampirs o d’homes llop, que necessi-ten tota una mitologia al seu voltant per existir. Per altra banda, crec que The Colony es basa en l’equilibri en-tre els elements que poden identifi-car un determinat gènere: què fa que una pel·lícula sigui de ciència-ficció, de terror, o thriller. Espero haver aconseguit una bona mixtura de to-tes aquestes coses.

El cinema apocalíptic sol presen-tar escenaris desèrtics, i plantejar

situacions com la falta d’aigua, però els paisatges gelats de The Colony ens duen a un univers com-pletament diferent.M’agrada molt la idea de la disto-pia, i les pel·lícules que tracten el tema del móns post-apocaliptics i el declivi de la nostra societat i civi-lització. The Colony oferia una gran oportunitat per jugar amb tot això i, de manera més específica, parlar de la propera era glacial. Avui dia, és difícil engegar el televisor i no trobar cap notícia relacionada amb el canvi climàtic. És una qüestió que tothom té al cap. Aquest substrac-te ja estava al guió, però no hi havia cap explicació de què havia passat, així que em vaig posar a investigar sobre el tema i a crear el rerefons del film. Això em va dur a conèi-xer millor coses que succeeixen al nostre voltant, com la modificació del temps, que es practica des dels anys seixanta. Als Jocs Olímpcs de Pequín, per exemple, es va evitar que plogués a la ciutat. M’impacta com podem arribar a ser-ne d’estúpids els humans. La pregunta que hi ha a l’arrel de The Colony és “què passa quan jugues a ser Déu amb la Natu-ra?”. La resopsta: que aquesta et fot una bona puntada de peu al cul.

A la pel·lícula destaca el contrast entre els escenaris exteriors, amb una il·luminació freda i glacial, i els interiors, més industrials i plens de foc i de llums vermello-ses. Sembla com si no existís el paradís, només diferents tipus d’infern. Quines van ser les loca-litzacions?Vam rodar, per exemple, a un refugi antimíssils a North Bay, Ontario, una petita ciutat a quatre hores de Toronto. El refugi es va construir els anys 50, a l’època de la Guerra Fre-da: van perforar una muntanya per dos cantons i la van buidar per cons-truir-hi les enormes cambres que es veuen al film. Si caigués una bomba que fos quatre cops més potent que la d’Hiroshima, a qui estigués allà no li passaria absolutament res. Érem els primers civils a baixar allà, ja que es va desmantellar fa molt poc. Tot i que en algun moment vaig pensar que hagués estat molt bé fer tota la pel·lícula allà, ja que sembla-va fet expressament per a nosaltres,

logísticament era complicat: només hi havia un accés i, cada dia, tots els membres de l’equip havien de passar per controls de seguretat semblants als d’un aeroport. Perdí-em molt de temps. En qualsevol cas, sóc un gran partidari de rodar en lo-calitzacions reals, ja que ajuda molt als actors.

En un moment de The Colony, ve-iem els cadàvers d’una família que s’ha suïcidat. El film se centra en un moment on ja no hi ha cap es-perança: els personatges saben que no hi ha solució al seu proble-ma, però tot i això segueixen tirant endavant.En certa manera, The Colony es podria considerar una monster movie, però volíem que la pel·lícula tingués més capes. Per això, a ban-da dels caníbals, també hi trobem amenaces integrad es dins el grup dels protagonistes. Això ens per-met explorar què podria passar si la societat es quedés sense recur-sos, i com això podria distorsionar el nostre sentit de la humanitat, fent-nos avariciosos i egoistes. El personatge al que dóna vida Lau-rence Fishburne representa la co-

munitat, allò que podem fer si ens mantenim junts i treballem per un bé comú. En canvi, el personatge interpretat per Bill Paxton defensa la posició contrària, una idea més darwiniana, la de la supervivència dels més forts i la de la manca de compassió pels més febles.

Al principi del film, Sam (Kevin Zegers) diu a Mason (Bill Paxton) que allò que està fent no és cor-recte, i aquest li contesta que ja no importa allò bo i allò dolent, sinó simplement la supervivència. Més endavant, escoltem a Sam pro-nunciar una frase molt semblant. Es podria dir que, d’alguna manera, el personatge acaba acostant-se a la posició del seu antagonista?Sí, així és. Bàsicament, volia veure la progressió de Sam, algú que és essencialment bo, que es preocupa pels altres i per a què la comunitat es mantingui unida, i que durant el film es veu exposat a una sèrie de situacions que el duen a una actitud molt violenta. Com deia abans, es tracta d’una cosa que tots portem dins, i que en determinades cir-cumstàncies pot explotar i domi-nar-nos.

“Si jugues amb la natura, aquesta et fot una puntada de peu al cul”

Entrevista: Jeff Renfroe

The colony

Jeff renfroe al rodatge de The colony

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 201310

Love Eternal trata sobre la soledad a la que nos lleva el mundo virtual en el que vivimos.Totalmente de acuerdo, creo que existe una conexión muy directa en-tre este sentimiento de soledad y la pujanza de lo virtual. Aunque debo decir que en In love with the dead de Kei Oishi, el libro en el que se basa Love Eternal, el universo de las re-des sociales no tiene la importancia que tiene en el filme. Cuando leí el li-bro, en 2007, no sé si ya existía Face-book, pero los chats y otros medios similares empezaban a ser un féno-meno emergente. Precisamente, en el inicio de la película hay un chiste que me parece muy acertado: vemos cómo el protagonista, encerrado en su habitación, pasa de tener 3 ami-gos a 5.000 en muy poco tiempo, aunque sigue sintiéndose la persona más sola del mundo y solo piensa en suicidarse. Puro humor negro.

¿Piensa que la crisis económica contemporánea se refleja en el am-biente depresivo de la película?No, no lo creo. Pienso que tanto la película como el libro se desarrollan en un mundo paralelo. De hecho, Love Eternal sería una especie de

cuento de hadas que no tiene que ver con la realidad. Sí que es cierto que en la película aparecen temas como la soledad o el suicidio, pero, since-ramente, creo que las cuestiones existenciales que se plantea el pro-tagonista del filme están alejadas de la situación económica actual.

¿Fue difícil la adaptación del libro In Love with the Dead, del escritor japonés Kei Oishi, a un imaginario más europeo?Para mí lo difícil no era la adapta-ción o la traslación de lo que sería la cultura o el imaginario japonés a la tradición occidental. En el libro de Oishi se profundiza mucho en lo que sería la complejidad del corazón y del alma humana y sobretodo cómo esto puede llevar a prácticas tan te-rroríficas como la necrofilia. Lo com-plicado en el proceso de escritura de la película era no contar la simple historia de un asesino en serie sino comprender la complejidad del per-sonaje. Claro que las acciones que realiza el protagonista serían las que saldrían en la portada de cualquier diario; él es un monstruo pero quiero que se entienda por qué realiza estas monstruosidades.

¿Podríamos definir Love Eternal como una comedia negra románti-ca, tenías miedo de una mezcla tan heterogénea?La verdad es que tuve una lucha muy fuerte para llegar a encontrar el tono general de la película. Era muy difícil combinar las constan-tes alteraciones que se producen, el paso de la comedia a lo siniestro, para luego pasar por lo romántico... Para mucha gente estos altos y ba-jos y todos estos cambios de regis-tro funcionan muy bien y para otros no. De todas formas, este tono va-riable es algo que siempre he inten-tado llevar a cabo en mis películas. Tengo que reconocer que yo nunca he escrito un chiste ni un gag para mis películas. Si aflora el humor ne-gro es porque disfruto describiendo la extrañeza, lo raros que podemos llegar a ser. Cuando estoy escri-biendo este tipo de situaciones me río muchísimo.

“El protagonista es un monstruo

pero quiero que se entienda

por qué realiza estas

monstruosidades”

Entrevista: Brendan Muldowney

121013_B_brigadoon

BRIGADOONúltima

salida

Avui, els zombis tornaran a ser els amos de la ciutat, com l’any passat, el mateix dia que se ce-lebra això de la hispanitat, i jo que me n’alegro perquè aquí, al planeta Sitges, no hi entenem d’efemèrides que no siguin les nostres. En aquests temps de brogit i fúria sempre alegra la vista veure a persones que sur-ten a prendre el carrer però no per urgències polítiques sinó perquè un dia a l’any decideixen fer veure que són morts, morts vivents, una gran família cober-ta de sang, nascuda i crescuda entre pel·lícules de terror. Que les banderes i la crua realitat es facin fotre. Brigadoon celebra la Zombie Walk amb una programació que inclou, per començar, dos do-cumentals sobre el subgènere zombi: Birth ot the Living Dead de Rob Kuhns i From Romero to Rome: the Rise and Fall of the Italian Zombie Film de Ca-lum Waddell. El primer és una completa i penetrant mirada a La nit dels morts vivents de Romero, l’obra fundacional del subgènere, parlant no només de la producció de la pel·lícula sinó també de la seva repercussió sociopolítica, i del convuls mo-ment de la història nord-ameri-cana que reflecteix. From Romero to Rome és un viatge al-lucinant pel cinema de zombis italià que cap iniciat s’hauria de perdre. També s’estrenen dues hecatombes de morts vivents:

Zombie Massacre de Luca Boni i Marco Ristori, en la que Uwe Böll interpreta al president dels Estats Units, i April Apocalypse de Jarret Tarnol, una zombie co-medy que, a més, és una precio-sa història d’amor més enllà de la mort.Si m’oblidés de què avui ens visi-ta Simón Andreu seria a mi a qui enviarien una horda de zombis assedegats, així que us anuncio solemnement que el polifacètic actor mallorquí rebrà el Premi Nosferatu abans de la projecció d’una de les seves pel·lícules, El asesino está entre los trece, un giallo coprotagonitzat per Patty Shepard. Simón Andreu ha fet absolutament de tot, però aquí recordem amb especial devoció les seves aparicions en films de gènere com La novia ensangren-tada, La noche de los brujos o dues peces de culte dels 90: 99.9 i Fotos.Avui també comencen a projec-tar-se els curts a competició del Premi Brigadoon-Paul Naschy, i s’estrena Shopping Tour de Mikhail Brashinsky, una pel·lí-cula finlandesa de caníbals que s’apunta a la moda del found fo-otage per narrar-nos l’odissea d’uns turistes russos atrapats en un centre comercial. En tin-dreu prou?

Toni Junyent

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 11

Leo lo que afirmó hace solo un par de días Cristóbal Montoro (“el problema que tiene el cine español es su calidad”. Ole tú) y no puedo evitar pensar que el subtítulo de la nueva sección surgida en el seno de Noves Visions, “Emergentes”, debe referirse no solo a cineastas que están luchando por hacer-se un hueco en la profesión sino también, y sobre todo, a artistas en auténtico estado de emergencia, laboral y económica. Ante la si-tuación de alerta máxima, con las luces rojas disparadas y las sirenas sonando, es obligatorio hacerse al-gunas preguntas ante un fenóme-no en alza –el cine DIY, low cost, etc.– que, según unos, es la única vía posible y, según otros, precariza aún más un sector en caída libre.¿Es actualmente el modelo basa-do en un escaso presupuesto, la autoproducción y la financiación colectiva el único modo posible de hacer cine en España? No, al menos por el momento, pero las últimas noticias que provienen del Ministerio de Hacienda em-pujan cada vez más a cineastas y productores a abrazar este siste-ma como único modo de llevar a cabo sus proyectos. La pregunta es cuántos de ellos lo consideran como un modelo alternativo váli-do y sostenible. Es decir, cuántos lo ven como un modo de hacer arte al margen del sistema e incluso como una toma de posición po-lítica –a semejanza del cine clan-destino que surgió en los sesenta en Cataluña bajo la premisa de “rodar, cueste lo que cueste, y con lo que se tenga a mano”– y cuántos como un mal menor –un modo de permanecer en activo hasta que pase la época de vacas flacas–. Por lo tanto, ¿cómo abordar este momento único de eclosión creati-va propiciado por la democratiza-ción de los sistemas de producción, la difusión online y una situación económica catastrófica? Desde mi punto de vista, asumiendo su do-

ble vertiente, artística y política. En primer lugar, como un fenómeno colectivo amplio que abarca ma-nifestaciones de muy distinto tipo –el posthumor surgido en la red, la no ficción más radical, el cine de género de bajo presupuesto...– y que incorpora nuevas formas, bastardas y heterodoxas, a la na-rración, como el discurso fragmen-tario, no lineal, propio de internet. En segundo lugar, como un mo-vimiento de resistencia y contes-tación ante un sistema colapsado que permite reflexionar sobre te-mas como la precariedad laboral del sector, el cambio de paradigma propiciado por la irrupción de in-ternet o el frágil equilibrio entre financiación y libertad creativa, entre muchos otros.¿La calidad de una película es in-versamente proporcional a su pre-supuesto? En absoluto. Más allá de que el fenómeno se convierta en emblema colectivo de un necesario cambio estructural en el cine espa-ñol y de la reivindicación de un cine minoritario, pobre y bastardo, es importante que las películas se defiendan por sí solas; que, aisla-das del hype, sean obras valiosas, en un sentido estético y artístico, ya sean una marcianada inquietante como La tumba de Bruce Lee, un exorcismo personal en forma de sampler audiovisual como En-sayo final para utopía de Andrés Duque o una comedia de auto-humillación exhibicionista como Ilusión, de Daniel Castro. ¿Son las películas DIY el único cine español válido ahora mismo? Bastan dos palabras para contrarrestar esta idea: La herida. La ópera prima de Fernando Franco es cine enorme con un presupuesto pequeño (y sí, financiada de forma “clásica”, con apoyo público y de una televisión autonómica), pero lo importante no es lo que costó, sino el valor (in-calculable) que tiene. a

María Adell

LA COLUMNA DEL CRÍTIC

ESTADO DE EMERgENCIA

a9 9

Carlos Carvajal1. L’any passat vaig acabar un segon cicle de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i dos anys abans vaig obtenir la Llicenciatura en Filosofia a l’Autònoma. També escric crítiques i reportatges sobre cinema a blocs i revistes digitals, i m’encantaria dedi-car-m’hi de forma professional.2. Assistir a Sitges l’any passat com a acreditat de premsa va ser una gran experiència, així que quan una amiga em va dir que existia la convo-catòria no vaig dubtar.3. Crec que al gènere fantàstic cal cercar la novetat, una proposta ori-ginal que expliqui una bona història i no es quedi en l’entreteniment. Són gèneres que poden donar molt de si a nivell de guió i proposar, des de móns aparentment allunyats, reflexions in-teressants per aplicar al nostre. 4. Es massa complicat, és un gène-re molt extens. Però ja que he de dir una, aprofitaré per homenatjar Miya-zaki i escollir El viatge de Chihiro.5. Tinc molta curiositat per veure la segona pel·lícula de Shane Carruth, Upstream Color, ja que Primer és una de les meves preferides en cièn-cia ficció.

Vanessa Leiva Pueyo1. Sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual i tècnica superior en Disseny Gràfic, tot i que m’agradaria poder seguir formant-me i especia-litzar-me en cinema. El meu objectiu és combinar una feina en l’àmbit de la producció cinematogràfica amb l’es-criptura sobre el tema, ja sigui desen-volupant crítica o bé anàlisi de guió.

2. El festival de Sitges és un dels més importants i prestigiosos del món. Poder-hi formar part de for-ma activa i en primer pla, compar-tint amb els companys del jurat l’experiència i discutint els nostres punts de vista sobre les pel·lícules, crec que seria una experiència enri-quidora i inoblidable, a nivell perso-nal i professional.3. Crec que la màgia del cinema recau en què tot un seguit de disci-plines artístiques s’uneixen al ser-vei de l’explicació d’una història. Per això, crec indispensable valorar no només que el guió sigui coherent i la història potent, sinó també la realit-zació, la fotografia, la banda sonora, el treball dels actors, etc.4. Pel moviment social i de culte que ha provocat al llarg dels anys, la saga Star Wars és una icona indiscutible del cinema fantàstic. Però hi ha mol-tes altres pel·lícules indispensables, des de films originaris del gènere, com Metropolis, fins a clàssics com Blade Runner o 2001: A Space Odyssey.5. Grand Piano, i també el més nou d’artistes tan consagrats com Hayao Miyazaki i Johnnie To, i pel·lícules tan diferents com Big Bad Wolves, Hooked Up o Blackfish. Hi ha una programació molt variada i projectes molt interessants!

Víctor Parkas1. Em vaig graduar a l’ESCAC l’any passat. M’agradaria dedicar-me tant a la creació cinematogràfica com a la seva divulgació. O a ser guionista de còmics a Marvel. 2. Coneixer les bambolines d’un Fes-

tival que freqüento des que tenia 16 anys i em dedicava a buscar, com una groupie, a Quentin Tarantino perquè em firmés el guió de Pulp Fic-tion: dit i fet.3. Tenint en compte la naturalesa del premi que concedim, crec que les pel·lícules premiades haurien de por-tar frescor, ser agosarades.4. Porto gairebé vint anys reivindi-cant-la i no em cansaré de fer-ho: La máscara.5. Tinc moltes ganes de veure Gente en sitios, però també em moro per veure The Green Inferno, La Tumba de Bruce Lee, Los inocentes, The World’s End, les noves de Miike...

Marc Tortosa Fortunez1. Ara mateix treballo com a Social Media Strategist. En el futur m’agra-daria aplicar aquest aprenentatge del medi online al món del cinema; noves formes de comunicar mitjan-çant la innovació.2. Coneixia la convocatòria d’altres anys i, com a bon amant del cinema i del Festival de Sitges que sóc, trobo que és una oportunitat única que no s’havia de deixar escapar. 3. Coherència i consistència. Cohe-rència en el discórrer de la pel·lícula i consistència en l’apartat tècnic, in-terpretatiu... I que em sorprengui! 4. A risc de semblar pretensiós: Kwaidan, de Kobayashi. Tot i que també sóc molt de Braindead i Bla-de Runner.5. Upstream Color, de Shane Car-ruth (9 anys des de la seva última peli!). I també The World’s End, Only God Forgives, Jiseul...

1. Què estàs estudiant i a què et vols dedicar? 2. Què et va dur a presentar-te a la convocatòria del jurat Carnet Jove?3. Quins valors cinematogràfics tindràs en compte a l’hora de decidir a quines pel·lícules doneu el premi?4. Ens pots dir una pel·lícula que per a tu identifiqui el cinema fantàstic?5. Quin és el títol de l’edició d’enguany que tens més ganes de veure?

Qüestionari Jurat Carnet Jove

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 201312

El “gran” piano tocado por Elijah Wood, el rifle del temible francoti-rador que pone en peligro la vida del protagonista o las butacas del auditorio donde transcurre la pelí-cula... Todos ellos son objetos clave de Grand Piano y se pueden con-templar en el hall del Meliá, en una

exposición presentada por PROPsi-de.com, la primera tienda online de España para la compra y venta de material cinematográfico original.Su página web, www.propside.com, ofrece a sus visitantes la oportuni-dad de llevarse a casa un recuerdo en forma de prop, vestuario u otros

productos originales (guiones, story-boards, prototipos, etc.) utilizados en las producciones cinematográficas más conocidas. Esta iniciativa nace en el 2012 como evolución de otro proyecto, Cuernavilla.com, la exitosa tienda online de venta de merchan-dising de cine y televisión.

Ahir es va inaugurar l’exposició La guerra dels móns, patrocinada per Gas Natural Fenosa i ubicada a l’es-pai de la marca davant l’Auditori. Aquesta mostra, comissariada per Jordi Ojeda, commemora el 75è aniversari de la retransmissió radi-ofònica que Orson Welles realitzà a partir de la novel·la d’H.G. Wells, i que va causar el pànic entre la població.L’acte va comptar amb les inter-vencions de Jordi Ojeda, el director general de Comunicació i Gabinet

de Presidència de Gas Natural Fe-nosa Jordi Garcia i Tabernero, el batlle de Sitges Miquel Forns i el director artístic del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Ángel Sala. Després de la presentació, Ojeda va realit-zar un recorregut d’obertura, expli-cant l’impacte que va tenir l’emis-sió radiofònica als Estats Units i establint també un interessant paral·lelisme amb la força de les xarxes socials d’avui dia.

El “grand piano” a l’Hotel Meliá

Exposició La guerra dels móns

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 201314

PROGRAMACIÓ AVUI DISSABTE 12

Última Projecció Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORImagic magicSebastián Silva. EUA, Xile, 2013. 97’

08:30 RETIROUpstream colorShane Carruth. EUA, 2013. 96’

08:30 PRADOProxyZack Parker. EUA, 2013. 120’

10:30 AUDITORI The Green InfernoEli Roth. EUA, 2013. 103’

10:45 RETIROPororo: The racing adventure 3DPark Young-kyun. Corea del Sud, 2013. 77’

10:45 PRADOJellyfish EyesTakashi Murakami. Japó, 2013. 100’

12:30 AUDITORI The JungleAndrew Traucki. Austràlia, 2013. 84’

12:30 RETIROcurts fantastics a competició I

14:30 AUDITORI Blind DetectiveJohnnie To. Hong Kong, Xina, 2013. 129’

14:30 RETIROanime mirai 2012100 ‘

13:00 PRADOEl desiertoChristoph Behl. Argentina, 2013. 98 ‘

15:00 PRADOSGaE Nova autoria

16:30 RETIROThe Zero TheoremTerry Gilliam. EUA, 2013. 107’

17:00 AUDITORISpace Pirate: captain Harlock 3D Shinji Aramaki. Japó, 2013. 115’

17:00 PRADOIllusionRoland Reber. Alemanya, 2013. 95’

18:45 RETIRODrug WarJohnnie To. Hong Kong, 2012. 107’

19:00 PRADOBlackfishGabriela Cowperthwaite. EUA, 2012. 83’

19:15 AUDITORI Los inocentesVaris autors. Espanya, 2013. 68’

20:45 AUDITORI magic magicSebastián Silva. EUA, Xile, 2013. 97’

20:45 PRADOThe Guest. 4’Escape from TomorrowRandy Moore. EUA, 2012. 90’

21:00 RETIROantisocialCody Calahan. Canadà, 2013. 89’

22:45 AUDITORI The Green InfernoEli Roth. EUA, 2013. 103’

22:45 PRADOWhy Don’t You Play in Hell?Sion Sono. Japó, 2013. 126’

23:00 RETIROcontractedEric England. EUA, 2013.84’

01:00 AUDITORILA NIT + ZOMBI Evaded. 10’La otra cena. 13’The Dead 2: IndiaHoward J. Ford, Jon Ford. Regne Unit, 2013. 93’Battle of the DamnedChristopher Hatton. EUA, Singapur, 2013. 87’StalledChristian James. Regne Unit, 2013. 83’

01:00 RETIROLA NIT + FREAKmis peores amigos: Promedio rojo el regresoNicolás López. Xile, 2013. 90’Bad milo!Jacob Vaughan. Filipines, 2013. 85’Hell BabyRobert Ben Garant, Thomas Lennon. EUA, 2013. 92’

01:15 PRADONOUS ZOMBISThe BatteryJeremy Gardner. EUA, 2012. 100’HalleySebastián Hofmann. Mèxic, 2012. 83’Las amigas. 33’miss ZombieSabu. Japó, 2013. 85’

Tramuntana

11:00 Master Class Terry Gilliam

12:00 Presentació Little Secret Film de Calle 13

16:00 Sitges View. Presentació sèrie Bates Motel

17:30 Sitges View. Presentació sèrie Hemlock Grove

19:45 Presentació Little Secret Film de Calle 13

22:00 Sitges View. #Cinebasura amb Canal+ Xtra

Espai FNAC

12:00 La música de Pino Donaggio 13:00 Revisitant Lem, Bradbury i Hodgson

17:00 Presentació de llibres de terror i col-loqui sobre el cinema fantástic i la seva connexió amb la literatura de gènere.

19:00 Presentació llibre John Carpen-ter: Ultimátum a la Tierra

Brigadoon

11:00 Estrena DocumentalBirth of the Living Dead

13:00 Estrena DocumentalFrom romero to rome. The rise and Fall of the Italian Zombie

14:30 Estrena BrigadoonShopping Tour

16:00 Premi Nosferatu: Simón AndreuEl asesino esta entre los trece

19:00 Premi Brigadoon Paul Naschy, curtmetratges I

21:00 Estrena BrigadoonZombie massacre

23:00 Estrena Brigadoonapril apocalypse

Stand AnnexiaDE 18:00 A 19:00 Firma de Toni Bascoy: Tyrannosaurus Double Feature: Dark Star + El regreso de los muertos vivien-tes. Firma de Nae Esteban: Recetas de cocina zombie y otros monstruos.

Diari del festival Dissabte 12 d’octubre 2013 15

Sí, sóc de sèries sigui on sigui.Amb Movistar TV pots veure les darreres estrenes, el millor cinema clàssic i les ultimes temporades de les sèries de més èxit, on i quan tu vulguis.

tv.movistar.es

SOCI TECNOLÒGIC

cinema clàssic i les ultimes temporades de les sèries de més èxit, on i quan tu vulguis.èxit, on i quan tu vulguis.

tv.movistar.estv.movistar.es

SITGES BREAKING 250X159.pdf 1 19/09/13 19:20

PROGRAMACIÓ demà diumenge 13

Última Projecció Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORI Mindscape Jorge dorado. espanya, euA, 2013. 95’

08:30 RETIRO Blind Detective Johnnie To. Hong Kong, Xina, 2012. 129’

08:30 PRADO Jiseul O muel. Corea del Sud, 2012. 109’

10:45 PRADO Violet Luiso Berdejo. euA, espanya, 2013. 90’

10:30 AUDITORI The World’s End edgar Wright. Regne unit, 2013. 108’

11:00 RETIRO El mago de Oz 3D Victor Fleming. euA, 1939. 102’

12:30 PRADOCapa caídaSantiago Alvarado. espanya, 2013. 92’

12:45 AUDITORIThe CallBrad Anderson. euA, 2013. 95’

13:00 RETIROCurts fantàstics a competició

14:30 PRADOLa tumba de Bruce LeeCanódromo Abandonado. espanya, 2013. 95’

14:45 AUDITORIA Glimpse Inside the Mind of Charles Swan IIIRoman Coppola. euA, 2012. 86’

15:00 RETIROThe Dead 2: IndiaHoward J. Ford, Jon Ford. Regne unit, 2013. 93’

16:30 PRADOAmerican JesusAram garriga. espanya, euA, 2013. 77’

16:45 AUDITORIMariah Mundi and the Midas BoxJonathan newman. espanya, Regne unit, 2013. 95’

17:00 RETIROSkeleton Girl. 7’Foxed! 3D. 5’Space Pirate: Captain Harlock 3DShinji Aramaki. Japó, 2013. 115’

18:30 PRADOVioletLuiso Berdejo. euA, espanya, 2013. 90’

18:45 AUDITORIPatrickmark Hartley. Austràlia, 2013. 100’

19:30 RETIROUglyAnurag Kashyap. Índia, 2013. 124’

20:45 AUDITORIMindscapeJorge dorado. espanya, euA, 2013. 95’

20:45 PRADOPassionBrian de Palma. França, Alemanya, 2012. 97’

22:00 RETIROSwallow. 10’Breathe. 6’ChimèresOlivier Beguin. Suiza, 2013. 80’

22:45 AUDITORIThe World’s Endedgar Wright. Regne unit, 2013. 108’

22:45 PRADOProxyZack Parker. euA, 2013. 120’

00:00 RETIROBaskin. 10’The Green Infernoeli Roth. euA, 2013. 103’

01:00 AUDITORImARATÓ FOCuS àSiAThe Wrath of Vajra 3DLaw Wing-cheong. Xina, 2013. 110’Drug WarJohnnie To. Hong Kong, 2012. 107’Taichi Hero 3DStephen Fung. Xina, 2013. 95’

01:00 PRADOnOuS ZOmBiSAmnesiac on the Beach. 24’Miss ZombieSabu. Japó, 2013. 85’The BatteryJeremy gardner. euA, 2012. 100’HalleySebastián Hofmann. mèxic, 2012. 83’

Tramuntana

12:00 Taula rodona: de Bram Stoker a glam Stalkers, el paper de les dones als films de terror

14:00 Presentació del Cluster Audiovisual al sector i la definició dels seus objectius

16:00 Sitges View: Presentació sèrie game of Thrones

19:00 Sitges View: Presentació sèrie Fjällbacka murders

20:30 La última película de Jess Franco

espacio Fnac

13:00 Behind the Scenes of The green inferno

17.30 Presentació de les novetats editorials de Tyrannosaurus

19:00 Sitges Fòrum: nova generació de directors

Brigadoon

13:00 estrena documental Llámale Jess

15:00 estrena BrigadoonCarnívoros

17:00 estrena BrigadoonVampire’s Mark (La marca del vampiro)

19:00 Premi Brigadoon-Paul naschyCurtmetratges II

21:00 Sessió Phonetastic Sitges mobile Film Festival

23:30 estrena BrigadoonMontes de Venus