DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA...
Transcript of DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA...
DIAGNOSI DE PUNTS CRÍTICS DE CABALS MÍNIMS A LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
MAIG 2000
1
ÍNDEX
I. INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 5
II. OBJECTIUS ..................................................................................................... 6
III. METODOLOGIA.............................................................................................. 8
1. CONSIDERACIONS GENERALS............................................................... 8
1.1. Escala de treball................................................................................. 12
1.2. Representativitat limnològica ............................................................. 13
1.3. Interès estratègic................................................................................ 15
2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DETERMINACIÓ DE PUNTS CRÍTICS16
2.1. Llista de partida de l’ACA. ................................................................. 16
2.2. Llista provisional ampliada ................................................................ 16
2.3. Llista provisional completa ................................................................ 17
3. L’ÍNDEX DE CRITICITAT ......................................................................... 18
3.1 Elements de l’índex............................................................................. 18
3.2. Descripció dels elements de l’índex, categories i valoració................ 19
3.2.1. - Impacte de l’obra ....................................................................... 19
3.2.2. - Estat actual................................................................................ 29
3.3. Formulació i rangs de valors de l’índex .............................................. 46
3.3.1 - Índex de criticitat......................................................................... 46
3.3.2. - Impacte de l’obra ....................................................................... 47
3.3.3. - Estat Actual ............................................................................... 47
3.3.4. - Grau d’Alteració del Medi .......................................................... 48
3.3.5. - Grau d'Alteració de la Ribera..................................................... 48
3.4. Calibratge de l’índex........................................................................... 49
3.5. Fitxes de presa de dades ................................................................... 51
3.5.1. - Dades de referència .................................................................. 51
3.3.2. - Dades sobre l’obra hidràulica i la seva gestió .......................... 52
4. LES METODOLOGIES DE CÀLCUL DE RÈGIM DE CABALS ................ 53
4.1. Principals metodologies de càlcul de cabals de manteniment ........... 53
4.1.1 Mètodes hidrològics...................................................................... 53
4.1.2 Mètodes de simulació hidràulica (MSH) ....................................... 54
4.1.3 Mètodes de Simulació de l’hàbitat fluvial (SHF)............................ 55
2
4.1.4 Mètodes Multicriteri (holístics) (MMC) .......................................... 57
4.2. Proposta de la metodologia de càlcul de cabals de manteniment a
aplicar als punts estudiats ......................................................................... 58
4.2.1. Definició del cabal de manteniment per cada punt crític.............. 58
4.2.2 Relacions entre els diferents mètodes de càlcul........................... 63
IV RESULTATS.................................................................................................. 65
1. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DELS PUNTS D’ESTUDI ............ 65
2. RESULTATS DE LA CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS ESTUDIATS......... 70
2.1 Resultats ordenats per conques.......................................................... 71
2.2 Resultats ordenats per categories....................................................... 78
3. DEFINICIO DEL MÈTODE DE CÀLCUL DE CABAL DE MANTENIMENT
PER CADA PUNT CRÍTIC............................................................................ 85
V. CONCLUSIONS............................................................................................. 96
VI. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... 104
VII. ANNEXES.................................................................................................. 108
ÍNDEX DE TAULES Taula III.1: Valors assignats al paràmetre magnitud.......................................... 20
Taula III.2: Valors assignats al paràmetre tipus de règim................................... 21
Taula III.3: Valors assignats al paràmetre temporalitat....................................... 22
Taula III:4: Valors assignats al paràmetre oportunitat. ....................................... 24
Taula III.5: Valors assignats al paràmetre extensió. ........................................... 26
Taula III.6: Valors assignats al paràmetre continuïtat......................................... 27
Taula III.7: Valors assignats al paràmetre recuperació de cabal. ....................... 28
Taula III.8: Valors assignats al paràmetre amplitud del bosc de ribera. ............. 31
Taula III.9: Valors assignats al paràmetre continuïtat de la vegetació............... 32
Taula III.10: Valors assignats al paràmetre estructura de la vegetació. ............ 33
Taula III.11: Valors assignats al paràmetre espècies al·lòctones. ..................... 34
Taula III.12: Valors assignats al paràmetre presència d’espècies al·lòctones... 35
Taula III.13: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració del macrobentos. . 37
3
Taula III.14: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració de la qualitat de
l’aigua ................................................................................................................. 38
Taula III.15: Valors assignats al paràmetre grau d’alteració de la qualitat de
l’aigua ................................................................................................................. 40
Taula III.16: Valors assignats al paràmetre recuperabilitat................................ 43
Taula III.17: Valors assignats al paràmetre prioritat estratègica. ....................... 44
Taula III.18: Valors assignats al paràmetre eficiència de les instal·lacions. ....... 45
Taula III.19: Valors de l’índex per estació i persona. ......................................... 50
Taula IV.1: Nombre de punts crítics segons conques hidrogràfiques................. 66
Taula IV.2: Llista de punts crítics a la Conca de l’Ebre...................................... 67
Taula VI. 3: Llista de punts crítics de les Conques Internes de Catalunya. ........ 68
Taula VI.3 (continuació): Llista de punts crítics de les Conques Internes de
Catalunya. .......................................................................................................... 69
Taula VI.4: frequències d’aparició de les categories d’impacte. ......................... 78
taula IV.5. Resultats de la determinació de la metodologia de càlcul de cabals
pera ca da punt crític .................................................................................... 88-93
Taula IV.6. Resum dels casos en els que cada metodologia apareix recomanada
........................................................................................................................... 94
ÍNDEX DE FIGURES Figura III.1: Esquema metodològic. .................................................................... 10
Figura III.2: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre magnitud.
........................................................................................................................... 20
Figura III.3: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre tipus de
règim. ................................................................................................................. 22
Figura III.4: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre
temporalitat......................................................................................................... 23
Figura III.5: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre oportunitat.
........................................................................................................................... 25
Figura III.6: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre extensió.26
Figura III.7: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre extensió.27
4
Figura III.8: Representació gràfica dels valors assignats al paràmetre recuperació
de cabal.............................................................................................................. 29
Figura III.9: Representació gràfica dels valors assignats a l’amplitud del bosc de
ribera. ................................................................................................................. 31
Figura III.10: Representació gràfica dels valors assignats a la continuïtat de la
vegetació. ........................................................................................................... 33
Figura III.11: Representació gràfica dels valors assignats a l’estructura de la
vegetació. ........................................................................................................... 34
Figura III.12: Representació gràfica dels valors assignats a les espècies
al·lòctones. ......................................................................................................... 35
Figura III.13: Representació gràfica dels valors assignats a la presència
d’espècies al·lòctones. ....................................................................................... 36
Figura III.14: Representació gràfica dels valors assignats al grau d’alteració del
macrobentos....................................................................................................... 37
Figura III.15: Representació gràfica dels valors assignats al grau d’alteració de la
qualitat de l’aigua................................................................................................ 39
Figura III.16: Representació gràfica dels valors assignats a la prioritat
estratègica.......................................................................................................... 44
Figura III.17: Representació gràfica dels valors assignats a l’eficiència de les
instal·lacions....................................................................................................... 45
figura III.18. diagrama de determinació de la metodologia de càlcul de cabals de
manteniment....................................................................................................... 60
figura III.19. Diagrama d’interpretació de les relacions entre els mètodes de
càlcul .................................................................................................................. 64
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
5
I. INTRODUCCIÓ
El document actual es desenvolupa dins del marc del Conveni de col·laboració
subscrit entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Lleida (UdL),
per a la realització d’un estudi de diagnòstic de punts crítics en cabals mínims dins
la xarxa hidrogràfica catalana i presenta els resultats finals de la primera fase, així
com el desenvolupament de la segona fase.
La primera part del conveni consisteix en la determinació i localització del punts de
la xarxa hidrogràfica catalana caracteritzats per suportar una modificació de cabals
amb notables conseqüències sobre la estructura i funcionament de l’ecosistema
fluvial aigües avall. La segona part fa referència a la recomanació d’un mètode de
càlcul del règim de cabals necessari en cada punt.
Pel que fa a la localització, aquest document avarca els rius que corresponen a
l’àmbit del territori català, és a dir, per una part de la Conca del Segre, per les
Conques Internes de Catalunya i per la part baixa de l’Ebre.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
6
II. OBJECTIUS
D’acord amb el que ja s’ha indicat, els objectius que es plantegen per aquest
document final són els següents:
1. Identificació dels punts crítics de la Xarxa Hidrogràfica Catalana pel que fa a
cabals mínims.
2. Cartografia de la localització dels punts crítics.
3. Disseny d’un índex que avaluï l’afecció de les obres hidràuliques sobre el
medi aquàtic i riberenc i, en definitiva, sobre l’ecosistema fluvial.
4. Calibració de l’índex per comprovar-ne l’eficàcia, a partir dels resultats
obtinguts en els corresponents treballs de camp. Adequació de l’índex i
formulació definitiva.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
7
5. Aplicació de l’índex definitiu per tal d’obtenir una classificació dels punts
mostrejats en tota Catalunya que resulti indicativa del seu estat actual i útil
per a la gestió en matèria de manteniment.
6. Establiment del mètode mès adient per el càlcul del cabal de manteniment,
en funció dels valors de conservació preferents, la disponibilidad de dades i
les característiques hidrológiques i hidràuliques propies.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
8
III. METODOLOGIA
1. CONSIDERACIONS GENERALS
D’acord amb els objectius del present estudi, la llista de punts crítics a generar
havia de garantir una visió, el més exhaustiva i real possible, del total de trams de
rius catalans sota una situació ecològicament crítica en matèria de cabals mínims;
és a dir, trams de rius secs o excessivament regulats.
Evidentment, i malgrat l’objectiu perseguit sota un criteri maximalista, és clar que a
la llista de trams o punts crítics poden “no ser-hi tots els que són”, però sens dubte
“ho són tots els que hi ha”. En qualsevol cas, es tracta de començar des del més
evident per després continuar, cosa que s’assoleix suficientment amb la llista
obtinguda.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
9
Es podria haver optat per la realització d’inventaris molt precisos d’àrees concretes
del territori de Catalunya (conques, comarques, províncies…). Malgrat això, es
considerà també important que els resultats d’aquesta localització fossin a la
vegada, representatius de la varietat hidrològica, fisiogràfica i limnològica de la
Xarxa Hidrogràfica de Catalunya per no renunciar a qualsevol situació o condició
d’extraprobabilitat, donat que aquest estudi no deixa de tenir una component
d’estudi pilot.
La metodologia ha consistit bàsicament en el disseny i la posada en pràctica d’un
índex per avaluar els efectes dels aprofitaments hidràulics sobre el medi aquàtic i
riberenc, amb la posterior aplicació als punts més representatius de la xarxa
hidrogràfica catalana.
En aquest sentit, cal indicar que la mesura de la intensitat, el tipus i l’abast de
l’impacte que produeixen els aprofitaments sobre els ecosistemes fluvials és una
tasca ambiciosa de la qual no es poden esperar respostes científiques perfectes.
Tot i això, l’índex es basa en un nombre suficient d’indicadors dels aspectes
fluvials implicats i de l’obra hidràulica en qüestió, i opera sobre dades homogènies
que responen adequadament als criteris previs d’idoneïtat, comparabilitat i
disponibilitat.
L’índex ha estat dissenyat i desenvolupat íntegrament en el Departament de Medi
Ambient i Ciències del Sòl de la Universitat de Lleida, si bé els seus principis es
basen en metodologies d’avaluació semiquantitativa d’impacte ambiental prou
contrastades com la de Conesa (1997).
Tant els treballs de gabinet com els de camp s’han realitzat d’acord amb el
següent esquema metodològic:
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
10
FIGURA III.1: ESQUEMA METODOLÒGIC.
Identificació
punts crítics
Disseny índex
criticitat
Calibració
Treball decamp
Resultats
satisfactoris
Resultats no satisfactoris
Índex de
criticitat revisat
Treball decamp
Estudi i tractament de les dades
Resultats
Aplicació de l’índex als punts crítics
Selecció
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
11
Les primeres campanyes de treball de camp es van dur a terme el juliol de l’any
2000 amb l’objectiu de contribuir al calibratge i millora de l’índex proposat.
El gruix més important del treball de camp va consistir en el mostreig dels
possibles punts crítics, i es va realitzar els mesos de juliol i agost de l’any 2001.
Les sortides estaven organitzades per conques, començant per la capçalera i
baixant seguint el curs.
L’equip encarregat del treball de camp constava de sis persones per a les
precampanyes de calibració de l'índex i de tres persones en les campanyes de
mostreig dels possibles punts crítics.
En totes les estacions de mostreig es van realitzar les següents tasques:
• Presa de les dades en la fitxa corresponent a cada punt.
• Fotografia dels elements més característics de l’estació (presa, canal i/o
estructura del riu i la ribera).
Aquestes tasques es repartien entre els components de l’equip de treball de
manera que cada component analitzés sempre els mateixos aspectes en l’estació
de mostreig, evitant d’aquesta manera possibles errors de valoració derivats de
criteris diferents.
Un cop es van disposar de les dades de camp es va procedir a la seva introducció
en una base de dades elaborada especialment per a aquest treball. Es van entrar
també en fulles de càlcul per tal de treballar amb la part matemàtica de l’obtenció
de l’índex.
A partir de recerca bibliogràfica es van afegir les dades que no s’obtenien
directament durant l’observació en camp, com són l’estat de protecció de cada
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
12
indret i les dades bàsiques sobre la seva localització i sobre l’obra hidràulica.
En una altra fase de treball, es va elaborar una cartografia digital de tota Catalunya
en la que es van situar els punts estudiats per a facilitar-ne la localització més
exacta, així com per a disposar d’un croquis de la situació de cada punt. Aquesta
cartografia digital es va realitzar a partir de la cartografia de Catalunya a escala
1:50.000 facilitada per l’Agència Catalana de l’Aigua.
A partir de les valoracions obtingudes per a cada punt estudiat, es van dur a terme
els càlculs necessaris per a obtenir els resultats que composen l’Índex de Criticitat.
Dels resultats obtinguts s’han fet diverses comprovacions per tal de veure si
l’índex complia les següents condicions:
1. Els descriptors que formen l’índex són tots els importants i necessaris per la
quantificació perseguida.
2. El pes relatiu dels descriptors que s’utilitzaran en el càlcul de l’índex, així com
les operacions aritmètiques que els relacionen resulten concrets i coherents.
3. L’índex discriminava bé les situacions reals segons la seva criticitat.
4. L’índex separava matemàticament, de forma eficient (en sentit i magnitud) els
casos segons la seva diferent criticitat.
5. L’índex no es veia influït per aspectes subjectius poc justificables.
Posteriorment es va procedir al seu anàlisi i a l’elaboració de les taules que es
presenten a continuació.
1.1. ESCALA DE TREBALL
Dins de l’àmbit de Catalunya, s’han inclòs tots els punts de la Xarxa Hidrogràfica
que es trobessin subjectes a modificació importants de cabals. Tot i això, a causa
de paràmetres d’operativitat, s’han recollit escales de treball diferents, acordades
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
13
amb l’ACA i adequades als objectius de l’estudi i a la fase en la que actualment es
troba.
D’acord amb això, en els treballs auxiliars per a la identificació dels punts crítics
sobre el material cartogràfic s’ha utilitzat la escala 1:50.000 (ICC, 1996) (a aquest
nivell són visibles els principals assuds i els seus corresponents canals). En canvi,
en la elaboració cartogràfica per la presentació de resultats s’optà per utilitzar la
escala aproximada 1:400.000, ja que no va ser possible treballar sobre una base
cartogràfica georeferenciada.
1.2. REPRESENTATIVITAT LIMNOLÒGICA
L’avaluació de la distribució de punts crítics respecte al seu nivell de
representativitat de característiques fisiogràfiques, hidrològiques i limnològiques de
l’àrea de treball, es duu a terme en base als tres apartats següents, indicats
anteriorment:
1. Les tipologies d’obres hidràuliques de regulació i/o derivació existents.
2. Els règims hidrològics naturals.
3. La fisiografia i biogeografia bàsiques dels cursos d aigua.
Pel que fa al primer aspecte, cal esmentar la relació existent entre les
característiques dels aprofitaments que originen aquests punts crítics i la
problemàtica associada als mateixos. Tot i que tots els punts considerats poden
ocasionar una degradació a l’ecosistema fluvial, els efectes i conseqüències sobre
el mateix depenen de diversos factors associats al règim de cabals imposats per la
gestió de l’aprofitament en qüestió.
En la regulació de sistemes fluvials per l’aprofitament de l’aigua existeixen,
essencialment, dos formes d’intervenció: emmagatzemament o embassament
d’aigua i la derivació de cabal. De la combinació d’aquestes dos formes indicades i
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
14
de la restitució o no dels cabals derivats, es dedueixen sis possibles tipologies
d’aprofitaments hidràulics:
- Tipus 1: Sistema amb capacitat d’embassament i sense derivació.
- Tipus 2: Sistema amb capacitat d’embassament, amb derivació i sense
restitució.
- Tipus 3: Sistema amb capacitat d’embassament, amb derivació i amb
restitució de cabals.
- Tipus 4: Sistema amb poca capacitat d’embassament i sense derivació.
- Tipus 5: Sistema amb poca capacitat d’embassament, amb derivació i
sense restitució.
- Tipus 6: Sistema amb poca capacitat d’embassament, amb derivació i
amb restitució de cabals.
A l’inventari de punts realitzats es plantejà, com a criteri d’incorporació, que totes
les tipologies d’aprofitaments hi fossin presents, recollint-se així, de forma
implícita, els diferents problemes que aquestes obres hidràuliques originen en els
ecosistemes fluvials.
Pel que fa a la representació dels diferents règims hidrològics existents a l'àrea de
treball, s’han caracteritzat en primera instància, els trams dels rius segons una
classificació basada en l’anàlisi de l’hidrograma. Posteriorment, s’ha comprovat la
participació dels punts per freqüències a cadascuna de les classes proposades.
Les categories considerades son una adaptació pels rius ibèrics de vessant
mediterrània derivada de la proposta de Gustard (1994) i serien:
- Règim nival.
- Règim nivopluvial.
- Règim pluvionival.
- Règim mediterrani.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
15
Finalment, pel que fa a la representació dels tipus fisiogràfics i biogeogràfics
bàsics dels cursos d’aigua, la manca d’una caracterització de l’àrea de treball
segons regions ecològiques i la no conveniència de buscar solucions complexes,
ha conduït a la adopció d’una classificació fisiogràfica operativa, en la que es
defineixen les diferents tipologies de rius, segons Terradas et al. (1989), en un
grau suficient per a la finalitat d’aquesta Memòria.
La classificació pràctica dels trams a estudiar respon bàsicament a criteris
altitudinals, fisiogràfics i, indirectament, hidrològics i limnològics, essent compatible
amb el gradient longitudinal més elemental que pot fer-se dels diferents nivells de
funcionament dels rius, segons la Teoria del Continuo (Vannote et al., 1980). Les
categories considerades han estat:
- Trams de riu de capçalera.
- Trams de riu de muntanya.
- Trams mitjans de rius.
- Trams inferiors de rius.
- Trams d’afluents de cursos mitjos i baixos del riu.
- Trams de riu mediterranis.
1.3. INTERÈS ESTRATÈGIC
Normalment no hi ha punts crítics de cabals mínims que ho siguin per raons
socials, i no per motius ecològics; tots dos criteris funcionen conjuntament. El que
si es dóna es l’existència de trams amb diferents graus d’alteració ecològica i
també diferent grau de pressió social per a la seva recuperació, donant-se el cas
de trams molt alterats que, malgrat tot, no donen lloc a reivindicacions socials i a la
inversa, trams menys alterats però que pel seu valor de conservació en origen, la
seva ubicació geogràfica o el seu entorn social, s’amplifica la seva prioritat de
rehabilitació.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
16
2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE DETERMINACIÓ DE PUNTS CRÍTICS
El procés de determinació de punts crítics s’ha realitzat per combinació d’un criteri
maximalista pel que fa a les fonts d’informació i d’una selecció simultània.
2.1. LLISTA DE PARTIDA DE L’ACA.
Aquesta primera llista es va dur a terme a partir de l’informe de la Junta de
Sanejament, “Recull de trams de riu afectats per la manca de cabal a les conques
de Catalunya” , finalitzat el juliol de 1998 després de més de dos anys de treball.
Aquest informe va ésser doncs, el referent inicial a partir del qual s’anirien
complimentant les absències rellevants, ja que com es reconeixia en els
comentaris introductoris de l’esmentat informe, aquest “no pretenia ser un inventari
exhaustiu de totes les derivacions”, sinó recollir els trams de riu més significatius
on s’havia constatat la modificació de cabals i contribuir a una primera
quantificació i reflexió sobre aquest important aspecte.
Amb aquesta llista de punts es va observar que eren tractades de forma
suficientment exhaustiva les conques del Llobregat, Ter, Fluvià i Muga,
especialment pel que fa referència als punts crítics originats per aprofitaments
hidroelèctrics.
2.2. LLISTA PROVISIONAL AMPLIADA
A la vista d’aquests primers resultats, es va observar que faltava completar el
mapa de punts crítics amb els de la part catalana de la conca del riu Segre, així
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
17
com ampliar la representació d’alguns tipus d’aprofitaments que també podien
ésser motiu de situacions crítiques en la xarxa hidrogràfica catalana (grans
embassaments). Tanmateix, calia incorporar trams de rius de les conques
mediterrànies, en particular de les conques de Tarragona sota la mateixa
problemàtica ambiental.
L’elaboració d’aquesta llista provisional (a falta de la verificació sobre el terreny),
es va realitzar en primera instància, considerant els punts coneguts directament i/o
indirecta per estudis realitzats o consultables a partir de diverses fonts (Cartografia
d’aprofitaments hidràulics, publicacions, treballs tècnics i d’investigació)
2.3. LLISTA PROVISIONAL COMPLETA
Per acabar de completar l’inventari de punts crítics, es va realitzar una revisió
sistemàtica general de la cartografia a escala 1:50.000 (ICC, 1996) per
identificació de tots els possibles punts crítics no detectats en els passos
precedents, incloent en la mateixa tots els possibles tipus d’aprofitaments.
Amb els resultats d’aquesta supervisió, es van identificar alguns nous punts en les
conques precedents i en altres conques menors de Catalunya.
Aquesta llista provisional completada en gabinet estava subjecta a modificacions
en funció de les sortides a camp a realitzar en cadascun dels punts crítics
detectats. A partir d’aquestes sortides es va verificar l’existència, l’interès i la
importància dels punts marcats sobre el mapa, en la seva situació actual, així com
també, la possible incorporació de nous punts crítics observats sobre el terreny.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
18
3. L’ÍNDEX DE CRITICITAT
3.1 ELEMENTS DE L’ÍNDEX
A l’hora de dissenyar l’índex de criticitat, es va partir inicialment d’una llista
exhaustiva de descriptors ambientals i paràmetres de gestió, de manera que cada
un d’ells permetés avaluar quantitativament o semiquantitativament l’afecció de les
obres hidràuliques i la seva gestió sobre el medi aquàtic i riberenc. La selecció
definitiva d’elements indicadors es va realitzar tenint en compte també les
limitacions pròpies dels objectius i terminis preestablerts.
Els elements que participen en la formulació de l’índex s’han pogut reunir en els
tres grups següents en funció de la seva naturalesa i les seves característiques.
a) Impacte de l’obra: Amb aquest grup d’elements s’ha buscat la caracterització
de l’impacte de l’obra hidràulica i del règim de gestió de l’aprofitament amb
independència dels valors de conservació del medi fluvial on es troba.
Constitueixen aquest grup descriptors com la magnitud de l’impacte, l’extensió,
l’oportunitat, la continuïtat o efecte barrera, el tipus de règim de gestió
hidràulica i la recuperació de cabal aigües avall de la detracció d’aigua.
b) Estat actual. Agrupa descriptors que avaluen els efectes de l’obra i de la
gestió de l’aprofitament sobre el medi ambient i sobre altres usos lligats a
l’aigua. En aquest cas s'avalua doncs l’estat del medi, amb independència de
les característiques de l’obra hidràulica que l’afecta. Els elements que
participen en aquest grup s’han segregat en dos blocs que són:
Estat del medi fluvial: Caracteritzat per índexs de qualitat del bosc de ribera,
de l’aigua, del macrobentos i una estimació general del grau d’alteració (o
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
19
de l’estat de conservació) de la ribera.
Usos actuals. L’existència d’alguns usos lligats a l’aigua com la pesca o
esports d’aventura, en competència amb l’aprofitament, així com l'existència
de figures de protecció legal s'avalua com un condicionant afegit a la
valoració de cada tram considerat.
c) Criteris de gestió. Criteris d’avaluació que consideren l’ús actual de l’aigua en
termes d’eficiència, estat de conservació de l’obra hidràulica, possibilitat
d’aplicació de mesures atenuadores de l’afecció al règim natural, i
recuperabilitat del medi. En aquest tercer grup de descriptors s’ha afegit un
paràmetre que permet valorar la prioritat estratègica de qualsevol punt crític, a
criteri de l’administració.
3.2. DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS DE L’ÍNDEX, CATEGORIES I VALORACIÓ.
3.2.1. - Impacte de l’obra
Els elements que constitueixen aquest grup són:
1. MAGNITUD (M): Quantitat d’aigua que es resta al riu com a conseqüència de
l’aprofitament hidràulic, expressada com a percentatge respecte al cabal total
que arriba a aquell punt. El criteri utilitzat és que com més elevat és aquest
percentatge, més crítica és la magnitud de l’efecte de l’obra hidràulica.
Categories:
• Detracció < 60 %. Es detrau menys del 60% del cabal circulant.
• Detracció 60-90 %. Es detrau entre el 60 i 90% del cabal circulant.
• Detracció > 90 %. Es detrau més del 90% del cabal circulant.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
20
• Absència de cabal. Tot el cabal del riu és detret per l’aprofitament.
Valors assignats:
TAULA III.1: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE MAGNITUD.
MAGNITUD
CATEGORIA VALOR
Detracció < 60% 1
Detracció 61-90% 2
Detracció > 90% 5
Absència de cabal 7
FIGURA III.2: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE MAGNITUD.
2. TIPUS DE RÈGIM (TR): Grau d’alteració seqüencial que presenta el règim del
riu respecte el seu estat natural, des del punt de vista purament hidrològic. Es
determina a partir de la interpretació de l’hidrograma natural del riu i
l’hidrograma teòric de gestió de l’aprofitament. El criteri utilitzat és que com
més alterat es troba el règim, més crítica és la situació del tram pel que fa a
aquest descriptor.
012345678
< 60% 61-90% > 90% Absènciacabal
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
21
Tot i que les categories es corresponen a un tipus de règim de cabals, es
poden associar a un tipus d’aprofitament hidràulic coneixent el grau d’alteració
del règim que implica cada tipologia d’aprofitament, en funció de la seva
capacitat de regulació i de derivació.
Categories:
• Natural. Assud petit amb baixa capacitat de derivació. En cap cas pot
representar una afecció al règim hidrològic natural del riu ni al seu transport
de sòlids.
• Quasi natural. Assud petit o mig amb capacitat mitja de derivació que pot
representar una afecció apreciable al règim hidrològic natural del riu però de
baixa intensitat.
• Regulat. Presa mitja o gran amb capacitat de regular els cabals circulants i
laminació d’avingudes de períodes de retorn mitjans. El règim natural del riu
pot veure’s significativament alterat, si bé el limitat volum emmagatzemat i/o
la seva explotació, no determinen canvis en la distribució estacional del
règim hidrològic natural.
• Molt modificat. Presa gran amb capacitat per a modificar significativament el
règim hidrològic natural del riu, donant lloc a alteracions (inversions) de la
distribució estacional natural dels cabals.
Valors assignats:
TAULA III.2: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TIPUS DE RÈGIM.
TIPUS DE RÈGIM
CATEGORIA VALOR
Natural 1
Quasi natural 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
22
Regulat 3
Molt modificat 4
FIGURA III.3: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TIPUS DE
RÈGIM.
3. TEMPORALITAT (T): Amb aquest paràmetre s'avalua la persistència de la
detracció o regulació de cabals. Les classes considerades s’han realitzat en
funció del règim de gestió teòric de l’aprofitament i del factor temporal en les
possibilitats detractives o reguladores de l’obra hidràulica.
Categories:
• Temporal: < 6 mesos. La detracció es produeix menys de 6 mesos a l’any.
• Freqüent: entre 7-10 mesos. La detracció es produeix entre 7 i 10 mesos a
l’any.
• Permanent: > 10 mesos. La detracció es produeix més de 10 mesos a l’any.
Valors assignats:
TAULA III.3: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE TEMPORALITAT.
TEMPORALITAT
CATEGORIA VALOR
0123
45
Natural Quasi natural Regulat Molt modificaCategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
23
Temporal :< 6 mesos 1
Freqüent: entre 7-10 mesos 1.5
Permanent: >10 mesos 3
FIGURA III.4: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE
TEMPORALITAT.
4. OPORTUNITAT (O): L’afecció dels aprofitaments hidràulics al sistema aquàtic
no ve determinada només per la quantitat d’aigua que li resten. Hi influeixen
altres factors, com el moment dins del cicle biològic en el que té lloc la
detracció, que afecta entre d’altres, a la reproducció de les espècies vegetals i
animals. Amés, durant els mesos d’estiu se solen produir episodis de pèrdua
significativa de la qualitat de l’aigua a causa de l’efecte sinèrgic de les altes
temperatures i els baixos cabals en el riu, causats per les majors demandes
estivals d’aigua.
En la valoració del paràmetre oportunitat s’avalua el grau en el que l’obra
hidràulica o la seva explotació afecta al cicle anual de l’ecosistema fluvial a
nivell de la qualitat de l’aigua (condicions limitants) o l’època més crítica del
cicle hidrològic de les espècies de peixos (reproducció).
Categories:
0
1
2
3
4
Temporal Freqüent PermanentCategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
24
• Afecta la fresa/reproducció o afecta la qualitat de l’aigua. Els períodes
considerats crítics són els següents:
- Per a la fresa el període de traspàs de primavera a estiu per a
ciprínids i el de traspàs de tardor a hivern per a la truita.
- Per a la qualitat química el període d’estiatge (Juliol a Setembre)
• No produeix les afeccions a la fresa o a la qualitat de l’aigua esmentades
anteriorment, donat que l’aprofitament és suficientment poc intens o nul en
els períodes crítics senyalats.
Valors assignats:
Els valors de l’oportunitat s’apliquen sobre els de temporalitat quan aquesta és
diferent de 3, és a dir, quan són temporals (1) o freqüents (1,5).
TAULA III:4: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE OPORTUNITAT.
OPORTUNITAT
CATEGORIA VALOR
Afecta a la fresa/ reproducció
o afecta la qualitat de l’aigua 2
No produeix les afeccions
esmentades anteriorment 1
0
1
2
3
A f e c c ió N o a f e c c ió
C a t e g o r ie s
V a lo r
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
25
FIGURA III.5: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE
OPORTUNITAT.
5. EXTENSIÓ (E): Representa la longitud del tram afectada per la detracció
d’aigua. En el cas que hi hagi derivació para usos no consuntius, l’extensió es
correspon a la distància des del punt on es fa la detracció fins al punt on l’aigua
retorna al riu. En el cas que hi hagi derivació per a usos consuntius, la distància
assignada per a la valoració en l’índex ha estat la corresponent a la categoria
més crítica (distància > 1200 m).
En la valoració de l’extensió es considera que com major és el tram de riu
afectat per la disminució de cabal, més crítica és la situació pel que respecta
aquest paràmetre.
Els intervals de longituds seleccionats es basen en els rangs de valors més
habituals de l’informe “Recull de trams de riu afectats per la manca de cabals a
les conques de Catalunya” (ACA, 1995 ).
Si en el tram afectat per la reducció de cabal, les aportacions naturals
(tributacions) són visualment rellevants, queda reflectits amb el descriptor
“Recuperació de cabal” que actua com atenuant i es tracta més endavant.
Categories:
• < 600 m. : Longitud de tram afectada menor de 600 metres.
• 600 – 1200 m: Longitud de tram afectada entre 600 i 1200 metres.
• > 1200 m: Longitud de tram afectada major de 1200 metres.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
26
Valors assignats:
TAULA III.5: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EXTENSIÓ.
EXTENSIÓ
CATEGORIA VALOR
Longitud < 600 m 1
Longitud entre 600-1200 m 4
Longitud > 1200 m 8
FIGURA III.6: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EXTENSIÓ.
6. CONTINUÏTAT (C): Es refereix a l’efecte barrera que poden suposar els
aprofitaments hidràulics, i que afectaria el riu com a sistema continu. La
interferència en aquesta continuïtat serà diferent segons la tipologia de
l’aprofitament.
Per a facilitar l’avaluació d’aquesta interferència s’han considerat com principal
elements en trànsit al llarg del continu funcional que representa un riu, als
peixos com element biòtic aquàtic amb més requeriments de mobilitat, els
sediments com principal element abiòtic transportat i a l’aigua com vehicle de
0
2468
10
< 600 600-1200 >1200Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
27
transport.
Categories:
• Passa aigua. L’obra hidràulica té un efecte barrera en el continu del riu,
només permet com a màxim el pas de l’aigua.
• Passa aigua, sediments i peixos. Les característiques de l’obra hidràulica o
l’aplicació de les mesures correctores adequades permeten el pas per l’obra
dels sediments i els peixos, amés de l’aigua.
Valors assignats:
TAULA III.6: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE CONTINUÏTAT.
CONTINUÏTAT
CATEGORIA VALOR
Passa aigua i peixos 0.5
Passa aigua 2
FIGURA III.7: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE
EXTENSIÓ.
Cal destacar el fet que el manteniment de la plena continuïtat del riu s’avalua
0
0,51
1,52
2,5
Aigua i peixos AiguaCategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
28
amb un sentit positiu i un pes significatiu.
7. RECUPERACIÓ DE CABAL (RQ): Estimació de la quantitat d’aigua que
retorna al riu després de la detracció, a través dels afluents naturals. La
longitud de riu sobre la que s'avalua la recuperació de cabal es correspon amb
el tram afectat per l’aprofitament en el cas d’usos no consuntius amb retorn o el
tram fins el següent aprofitament en el cas d’usos consuntius. El criteri utilitzat
és que com menors siguin aquestes aportacions laterals, més crítics són els
efectes de la disminució de cabal que provoca l’obra.
Categories:
• Alta. Es produeix una recuperació natural de cabal superior al 15% del
cabal circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.
• Mitja. Es produeix una recuperació natural de cabal entre el 5-15% del cabal
circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.
• Baixa. Es produeix una recuperació natural de cabal inferior al 5% del cabal
circulant abans de la detracció, al llarg del tram afectat aigües avall.
Valors assignats:
TAULA III.7: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE RECUPERACIÓ DE CABAL.
RECUPERACIÓ DE CABAL
CATEGORIA VALOR
Alta 2
Mitja 1.5
Baixa 1
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
29
FIGURA III.8: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE
RECUPERACIÓ DE CABAL.
3.2.2. - Estat actual
L’estat actual s'avalua en base al grau d’alteració del medi i als usos actuals que
tenen lloc en el tram afectat per l’aprofitament. Els elements que composen
aquests dos apartats s’expliquen tot seguit:
B.1. Grau d'alteració del Medi (GAM)
L’alteració del medi s’ha realitzat com una agregació del grau d’alteració que
produeix l’aprofitament sobre els següents components o trets biòtics de
l’ecosistema fluvial:
B.1.1. Grau d’alteració del bosc de ribera (GAR)
L’avaluació del grau d’alteració del bosc de ribera es realitza tenint en compte les
característiques de la seva composició, dimensió i estructura. Els descriptors
considerats han estat:
0
0,51
1,52
2,5
Alta M itja BaixaCategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
30
1. AMPLITUD DEL BOSC DE RIBERA (Am): Correspon a l’amplada de la franja
de vegetació riberenca, i constitueix una estimació del grau de
desenvolupament d’aquesta vegetació.
La potencialitat de la ribera és variable per a cada tram, ja sigui per raons
climàtiques o ecològiques o bé per factors físics naturals que limitin el seu
desenvolupament. Per tant s’inclou en la categoria més favorable la situació de
“màxim possible”, per a no confondre limitacions naturals i artificials pel que fa
al desenvolupament de la ribera. Un menor grau de desenvolupament de la
ribera s’interpreta com un major efecte regressiu de l’obra hidràulica i un valor
de criticitat més alt.
D’altra banda, la variabilitat de situacions en les que es pot trobar el bosc de
ribera i el fet que aquest en els trams baixos pot tenir de forma natural una
amplada superior a la dels trams alts, fa molt complicat establir categories en
referència a aquest descriptor. Per aquesta raó, s’ha optat per definir uns
criteris d’amplitud més o menys vàlids per a tots els trams de riu considerats
independentment que un estudi més detallat pogués emprar aquests criteris.
Les categories són les següents:
Categories:
• < 2 m: L’amplada del bosc de ribera és inferior a 2 m.
• Entre 2 - 5 m : L’amplada del bosc de ribera és d’entre els 2-5 m.
• > 5 m o màxim possible: L’amplada del bosc de ribera és superior a 5 m o
la màxima amplada potencial possible. Inclou les situacions de riberes sota
condicions naturals, que poden correspondre fins i tot a l’absència d’una
formació ripícola.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
31
Valors assignats:
TAULA III.8: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE AMPLITUD DEL BOSC DE RIBERA.
AMPLITUD BOSC RIBERA
CATEGORIA VALOR
< 2 m 3
Entre 2-5 m 2
> 5 m o màx. possible 1
FIGURA III.9: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’AMPLITUD DEL BOSC DE
RIBERA.
2. CONTINUÏTAT DEL BOSC DE RIBERA (Cvg): És un indicador que senyala
d’una banda la continuïtat longitudinal del bosc de ribera, i d’una altra la
continuïtat en les relacions entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal
adjacent, així com de la possibilitat d’interacció entre ells. Es considera que la
connectivitat (i per tant la continuïtat) és màxima quan no existeix cap alteració
d’origen antròpic longitudinal ni transversal al riu. Els ambients de ribera que
0
1
2
3
4
< 2 2-5 > 5 o máx
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
32
per raons biogeogràfiques no poden presentar formacions boscoses, s’han
avaluat dins la categoria de més baixa criticitat, sempre que es trobessin en un
estat ecològicament coherent.
El criteri utilitzat per a valorar aquest element ha estat que com més alta és la
connectivitat del bosc de ribera i entre aquest i l’ecosistema forestal adjacent
més elevada és la puntuació, i per tant menor criticitat.
Categories:
• Nul·la. No existeix continuïtat, només peus aïllats.
• Baixa. La nota predominant és l’existència de grups de peus aïllats molt
separats en l’espai.
• Mitja. S’observa una alternància entre els espais sense vegetació i bosc de
ribera. En referència al teòric òptim ecològic s’aprecia una carència de
vegetació mitja.
• Alta. La continuïtat és completa o respon al seu òptim ecològic.
Valors assignats:
TAULA III.9: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE CONTINUÏTAT DE LA VEGETACIÓ.
CONTINUÏTAT VEGETACIÓ
CATEGORIA VALOR
Nul·la 5
Baixa 4
Mitja 3
Alta 1
0123456
Nul·la Baixa Mitja AltaCategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
33
FIGURA III.10: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA CONTINUÏTAT DE LA
VEGETACIÓ.
3. ESTRUCTURA (Est): L’estructura vertical permet la diversificació de la
vegetació i de la fauna associada i constitueix, per tant, una avaluació indirecta
de la biodiversitat del sistema.
Per això s’inclou aquest paràmetre que avalua el desenvolupament vertical de
la vegetació i l’existència d’una comunitat estratificada d’arbres, arbusts i
herbassars. En la seva consideració s’inclou la potencialitat del sistema per
assolir una varietat estructural, tenint en compte que en les parts altes dels rius
la ribera pot ser més reduïda de forma natural, assolint com a màxim dos
estrats.
En canvi, les parts més baixes amb gradients importants de disponibilitats
d’aigua per a les arrels, i un comportament més estable de la interfase riu-
ribera poden allotjar més varietat d’espècies riberenques, que es disposaran en
un màxim de tres estrats.
Les classes que s’han establert es basen en la comparació del nombre
d’estrats existents per al tram considerat en relació als estrats potencials del
bosc de ribera per aquest tram.
Categories i valors assignats: TAULA III.10: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE ESTRUCTURA DE LA VEGETACIÓ.
ESTRUCTURA
POTENCIALITAT DE LA RIBERA PRESÈNCIA D’ESTRATS VALOR
Tres estrats potencials
3/3
2/3
1/3
1 3 6
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
34
Dos estrats potencials 2/2
1/2
1 6
Un estrat potencial 1/1 1
FIGURA III.11: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’ESTRUCTURA DE LA
VEGETACIÓ.
4. ESPÈCIES AL·LÒCTONES (Ealoct): La presència d’espècies al·lòctones
aïllades o formant comunitats fa disminuir la qualitat de la ribera, i això es
reflecteix en la puntuació d’aquest descriptor, que disminuirà quan augmenti la
presència d’aquest tipus d’espècies.
Categories:
• Absència. En el tram visitat no es detecta la presència de cap espècie
al·lòctona.
• Presència. Les espècies al·lòctones representen menys del 10% de la
superfície ocupada per les autòctones.
• Abundància. La presència d’espècies al·lòctones representa més del 10%
de la superfície ocupada per les autòctones.
Valors assignats:
TAULA III.11: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE ESPÈCIES AL·LÒCTONES.
ESPÈCIES AL·LÒCTONES
CATEGORIA VALOR
01234567
3/3 2/3 1/3 2/2 1/2 1/1
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
35
Absència 1
Presència 0.995
Abundància 0.99
FIGURA III.12: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LES ESPÈCIES
AL·LÒCTONES.
5. ESTAT DE CONSERVACIÓ GENERAL DE LA RIBERA (Ec): Les deixalles,
així com les alteracions antròpiques dels marges també resten valors de
qualitat a la ribera, tant a nivell paisatgístic com hidràulic (resposta davant els
processos fluvials). En conseqüència, com més d’aquests factors s’acumulin
més disminuirà el valor final de la ribera. Les categories considerades sónt:
Categories:
• Bon estat. No s’observen deixalles ni mostres d’erosió.
• Presència d’erosió o deixalles. Se aprecia de forma significativa la
presencia de deixalles o de fenòmens erosius.
• Presència d’erosió i deixalles. La ribera presenta clares mostres de
degradació pels fenòmens erosius i és abundant la presència de deixalles.
Valors assignats:
TAULA III.12: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE PRESÈNCIA D’ESPÈCIES AL·LÒCTONES.
ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LA RIBERA
CATEGORIA VALOR
0,98
0,99
1
1,01
Absència Presència AbundànciaC ategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
36
Bon estat 1
Presència d’erosió o deixalles 1.05
Presència d’erosió i deixalles 1.1
FIGURA III.13: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA PRESÈNCIA
D’ESPÈCIES AL·LÒCTONES.
B.1.2. Grau d’alteració del macrobentos (GAMB)
Com a primer estimador de la qualitat biològica de l’aigua de l’aigua, s’utilitza el
BMWP’, un índex biòtic calculat a partir dels macroinvertebrats presents en el tram
de riu. La caracterització s’ha fet expressament en el moment més crític de l’any
(estiatge), raó per la que les valoracions fetes poden semblar sensiblement
inferiors a les que s'obtindrien en els mateixos indrets considerant el promig anual.
El criteri utilitzat per a valorar l’alteració del macrobentos ha estat el propi de
l’índex, és a dir, assignar els valors de qualitat com funció directa de les cinc
categories que estableix el propi índex.
Categories:
• Classe I. Valors del BMWP’ majors de 101
• Classe II. Valors del BMWP’ de 61 a 100
• Classe III. Valors del BMWP’ de 36 a 60
• Classe IV. Valors del BMWP’ de 16 a 35
• Classe V. Valors del BMWP’ menors de 15
0,95
1
1,05
1,1
1,15
Bon estat Erosió odeixalles
Erosió ideixalles
C ategories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
37
Valors assignats:
TAULA III.13: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DEL MACROBENTOS.
GRAU D’ALTERACIÓ DEL MACROBENTOS
CATEGORIA VALOR BMWP’ VALORACIÓ
Classe I >101 20
Classe II 61-100 60
Classe III 36-60 85
Classe IV 16-35 90
Classe V <15 95
FIGURA III.14: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL GRAU D’ALTERACIÓ DEL
MACROBENTOS.
B.1.3. Grau d’alteració de la qualitat de l’aigua (GAA)
Per a avaluar la degradació físico-química s’ha utilitzat l’índex simplificat ISQA,
que s’obté d’unes les característiques físico-químiques de l’aigua determinades
(temperatura, oxidabilitat, matèria en suspensió, oxigen dissolt i conductivitat
elèctrica). El criteri utilitzat per a valorar la qualitat de l’aigua ha estat considerar
0
20
40
60
80
100
I II III IV V
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
38
els classes de l’índex de qualitat inferiors com les més crítiques, de manera que a
una qualitat de l’aigua més elevada li correspon una menor criticitat.
Categories:
• Classe I Valors de l’ISQA majors de 85
• Classe II Valors de l’ISQA de 61 a 85
• Classe III Valors de l’ISQA de 46 a 60
• Classe IV Valors de l’ISQA de 30 a 45
• Classe V Valors de l’ISQA menors de 30
Valors assignats:
TAULA III.14: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE
L’AIGUA
GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
CATEGORIA VALOR ISQA VALORACIÓ
Classe I <30 9
Classe II 30-45 55
Classe III 46-60 80
Classe IV 61-85 85
Classe V >85 90
0102030405060708090
100
I II III IV V
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
39
FIGURA III.15: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS AL GRAU D’ALTERACIÓ DE LA
QUALITAT DE L’AIGUA.
La interpretació dels resultats obtinguts amb la caracterització físico-química s’ha
de realitzar tenint en compte les següents consideracions:
La valoració de la qualitat de l’aigua mitjançant l’ISQA s’ha fet en les condicions
més crítiques de l’any (estiatge) per tal de reconèixer la situació més desfavorable
que és sempre la més limitant des d’un punt de vista biològic.
En aquells casos en els que es produïa una detracció total del cabal circulant, s’ha
adoptat com valoració tant del BMWP’ com de l’ISQA, la corresponent a les
categories indicatives de la més baixa qualitat.
B.2. USOS ACTUALS (UA) Mitjançant aquest descriptor s’avaluen els usos afegits que presenta cada tram de
riu considerat pel que fa a activitats que no detreauen aigua o bé si ho fan és per
un ús urbà o domèstic.
El criteri de valoració adoptat ha estat considerar que com més diversos són els
usos existents en un tram, més crítica és la manca de cabal en ell. Els usos
valorables en un tram de riu s’han tipificat en les categories que s’indiquen tot
seguit:
Categories:
• Espai Natural Protegit. Trams de riu que afecten a espais naturals amparats
per alguna figura de protecció legal, estatal o autonòmica.
• Xarxa Natura 2000. Trams de riu que afecten espais classificats com Llocs
d’Interès comunitari (LIC’s), que formen part de la Xarxa Natura 2000 o estan
proposats per a la seva inclusió.
• Valor científic-cultural. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic poden
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
40
existir llocs on la singularitat de la seva flora, fauna o formacions geològiques
els converteixen en espais d’interès científic o bé on existeixen a nivell local
elements arquitectònics o històrics associats al riu de gran valor cultural,
malgrat no disposar de cap mena de protecció legal.
• Pesca. El tram afectat per l’aprofitament hidràulic acull activitats de pesca
esportiva sota regulació per part de l’administració competent o societats de
pesca autoritzades.
• Usos recreatius. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic s’hi duen a terme
activitats de lleure de forma regularitzada i organitzada.
• Valors paisatgístics. En el tram afectat per l’aprofitament hidràulic existeixen
llocs concrets en els que les seves característiques estètiques (com per
exemple la presència de formacions geològiques singulars) els fan mereixedors
d’alguna consideració especial, en els quals el riu és element protagonista
d’una part significativa de la composició escènica del paisatge.
• Abastament urbà. Trams de riu afectats per l’aprofitament hidràulic en els que
s’hi troba una o més captacions d’aigua per l’abastament urbà o domèstic.
Valors assignats:
TAULA III.15: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE GRAU D’ALTERACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA
USOS ACTUALS
CATEGORIA VALORACIÓ
Espai Natural Protegit i/o
Lloc d’Interès Comunitari i/o Nivell A
Espai amb valors científics
1
Activitats de pesca esportiva i/o Nivell B
Abastament 3
Nivell C Activitats lúdiques o recreatives i/o 1
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
41
Valor paisatgístic
La forma de valorar els Usos actuals ha consistit en sumar els valors dels diferents
usos que coincideixen en un mateix tram de riu, variant el seu valor entre 0 (cap
nivell tipificat) i 5 (tots els nivells tipificats).
Donat que en un mateix tram hi poden coincidir dos o més usos dels recollits en la
taula, la valoració d’aquests descriptors s'entén com un sumatori.
C.- CRITERIS DE CORRECTORS
Hi ha tres descriptors de l’índex que tenen una funció condicionant o correctora
dels resultats de la seva aplicació. L’un es refereix a les possibilitats de
recuperació de l’ecosistema fluvial en el tram de riu regulat; un segon fa esment a
l’eficiència de l’aprofitament i el darrer, la prioritat estratègica permet introduir la
possibilitat de destacar qualsevol tram de riu considerat per motius diferents als
valorats en l’índex.
1. RECUPERABILITAT: Amb aquest descriptor s’avaluen les possibilitats que té
l’obra hidràulica de permetre la implementació d’un règim de cabals de
manteniment adient i la recuperació d’unes condicions ambientals acceptables
per l’ecosistema fluvial. La recuperabilitat s’estima a partir de tres factors:
• La naturalitat o coherència geomorfològica de la llera: Mesura les
possibilitats fisiogràfiques de la recuperabilitat. El fet que en un tram de riu
regulat es conservi una morfologia adient és un aspecte de primera
magnitud en l’èxit de la implementació dels cabals de manteniment, ja que
incideixen directament en les característiques hidràuliques del tram i la
qualitat biològica derivada de l’habitabilitat. Aquesta pot veure’s
seriosament afectada en aquells casos en els que la llera està fortament
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
42
alterada per qualsevol motiu (amplades de grans dimensions i reduïdes
profunditats).
• Les possibilitats constructives de la recuperabilitat: La possibilitat real de
subministrar el cabal “ecològic” avalua si el tipus d’infrastructura hidràulica
considerada té o no facilitat per un cabal amb finalitats ambientals.
• El cost aparent de la recuperabilitat: Mesura el cost estimatiu de les
adequacions i infrastructures necessàries per deixar el cabal “ecològic”.
Categories:
a) Grau de naturalitat o coherència geomorfològica de la llera.
• Alta: La llera presenta uns trets de naturalitat similars a una ribera
natural o molt pròxims.
• Mitja: La llera presenta una alteració fisiogràfica apreciable però
d’intensitat i extensió moderades.
• Baixa: La llera presenta una alteració fisiogràfica generalitzada i de
forta intensitat.
b) Possibilitat constructiva real de subministrar Qec:
• Alta: Amb les característiques actuals de l’obra hidràulica resultaria
tècnicament senzill subministrar un cabal ecològic tant en quantitat
com en qualitat.
• Mitja: Amb les característiques actuals de l’obra hidràulica seria
necessària la realització d’algunes obres per a subministrar un cabal
ecològic.
• Baixa: Serien necessàries obres de rellevància per a subministrar un
cabal ecològic en les quantitats oportunes i amb aigües de suficient
qualitat.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
43
c) Cost aparent de les infrastructures necessàries per deixar Qec
• Alt: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment és
considerable.
• Mig: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment
és moderat.
• Baix: El cost per a implementar un règim de cabals de manteniment
és reduït.
Categories i valors assignats:
TAULA III.16: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE RECUPERABILITAT.
RECUPERABILITAT
POSIB.
SUMMINISTRAMENT Qec.
COHERÈNCIA
GEOMORFOLÒGICA
COST
APARENTSUMA VALOR
Alt (1) Alta (1) Baix (1)
9
8
7
1,000
Mig (2) Mitja (2) Mig (2) 6
5 1,025
Baix (3) Baixa (3) Alt (3) 4
3 1,050
2. PRIORITAT ESTRATÈGICA: La incorporació d’aquest element en l’índex
sorgeix per donar una porta d’entrada a d’administració competent (en aquest
cas l’Agència Catalana de l’Aigua) d’incrementar el valor final de l’índex per a
un tram de riu determinat per raons estratègiques, diferents a les mesurades
en la resta de descriptors que intervenen en l’índex.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
44
Categories:
• Prioritària: El tram està inclòs en algun pla o programa d’interès prioritari.
• No prioritària: El tram no està inclòs en cap pla o programa d’interès
prioritari.
Valors assignats:
TAULA III.17: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE PRIORITAT ESTRATÈGICA.
PRIORITAT ESTRATÈGICA
CATEGORIA VALORACIÓ
Prioritària 1
No prioritària 1.2
FIGURA III.16: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A LA PRIORITAT
ESTRATÈGICA.
3. EFICIÈNCIA EN L’ÚS DE LES INSTAL·LACIONS: Mesurar l’eficiència d’una
obra hidràulica en l’ús de l’aigua, tot i que seria l’objectiu precís per quantificar
aquest descriptor és certament complicat. Per aquesta raó, en el present treball
s’ha considerat l’eficiència en l’ús de les instal·lacions com un concepte similar
a l’esta de conservació de l’obra hidràulica en relació a l’ús de l’aigua. Com
0,91
1,11,21,3
Prioritària Noprioritaria
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
45
criteri general, es consideren menys crítiques les infrastructures i sistemes que
permeten una major eficiència en l’ús del recurs.
Categories:
• Baixa: L’ús de les instal·lacions és poc eficient, existint una porció
considerable de l’aigua derivada que es perd per l’obra o els òrgans de
regulació/derivació.
• Acceptable: L’ús de les instal·lacions és eficient, amb algunes pèrdues de
l’aigua derivada per l’obra o pels òrgans de regulació/derivació.
• Alta: Les pèrdues per l’obra o pels òrgans de regulació/derivació no són
significatives.
Valors assignats:
TAULA III.18: VALORS ASSIGNATS AL PARÀMETRE EFICIÈNCIA DE LES INSTAL·LACIONS.
EFICIÈNCIA
CATEGORIA VALORACIÓ
Alta 1
Acceptable 0.95
Baixa 0.9
FIGURA III.17: REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS VALORS ASSIGNATS A L’EFICIÈNCIA DE LES
INSTAL·LACIONS.
0,8
0,9
1
1,1
Alta Acceptable Baixa
Categories
Valor
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
46
3.3. FORMULACIÓ I RANGS DE VALORS DE L’ÍNDEX
Les expressions de càlcul que configuren l’índex de criticitat són les que s’indiquen
a continuació:
3.3.1 - Índex de criticitat
L’expressió general que defineix l’índex de criticitat és la següent:
PEEf
REAIoIc ×××
=
on:
Ic: Índex de criticitat R: Recuperabilitat
Io: Impacte de l’obra hidràulica EA: Avaluació de l’Estat Actual
Ef: Eficiència en l’ús de les instal·lacions PE: Prioritat estratègica
L’índex de criticitat pot variar entre un rang de valors que oscil·la des de 1 fins a
1400.
Tot i això, cal senyalar que en la formulació de l’Índex, tant la prioritat estratègica
com l’eficiència en l’ús de les instal·lacions són descriptors la valoració dels quals
correspondrà a l’Agència Catalana de l’Aigua, i per tant el resultat final pot estar
subjecte a lleugers canvis. Si no considerem aquests dos factors, el valor de
l’Índex oscil·la entre 1 i 1050.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
47
3.3.2. - Impacte de l’obra
L’expressió de càlcul de l’impacte de l’obra és:
on:
M: Magnitud de l’Impacte de l’Obra O: Oportunitat
TR: Tipus de règim E: Extensió
RQ: Recuperació de cabal C: Continuïtat
T: Temporalitat
Els rangs de valors entre els que oscil·la l'Impacte de l'Obra són de 1 a 100.
3.3.3. - Estat Actual
L’equació que defineix l’Estat Actual és:
10UAGAMEA +
=
on:
EA: Estat Actual
GAM: Grau d’Alteració del Medi
UA: Usos Actuals
Els rangs de valors entre els quals oscil·la l'Estat Actual són de 1 a 10.
( ) ( )CEOTRQ
TRMIo ×+⎥⎦
⎤⎢⎣
⎡×⎟⎟
⎠
⎞⎜⎜⎝
⎛ ×=
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
48
3.3.4. - Grau d’Alteració del Medi
L’equació per a definir el grau d’alteració del medi és:
3GAAGAMbGARGAM ++
=
on:
GAM: Grau d’Alteració del Medi
GAR: Grau d’Alteració de la Ribera
GAMb: Grau d’Alteració del Macrobentos
GAA: Grau d’Alteració de la qualitat de l’Aigua
El rang de valors entre els que oscil·la el Grau d'Alteració del Medi va de 10 a 95.
3.3.5. - Grau d'Alteració de la Ribera
Per a definir el grau d’alteració de la ribera, s’utilitza l'expressió:
EcEaloct
EstCvgAmGAR ×××
=
on:
GAR: Grau d’Alteració de la Ribera
Am: Amplitud del bosc de ribera
Cvg: Continuïtat de la vegetació
Est: Estructura del bosc de ribera
Ealoct: Presència d’espècies al·lòctones
Ec: Estat general de Conservació de la ribera
El rang de valors entre els que oscil·la el Grau d'Alteració de la Ribera va de 1 a
100.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
49
3.4. CALIBRATGE DE L’ÍNDEX
Amb l'objectiu d´assegurar un nivell de precisió i objectivitat adients per l´índex
elaborat, s´aplicà a 16 possibles punts crítics d’un estat conegut i fàcilment
contrastables per part de 6 persones qualificades en l’avaluació d’ecosistemes
fluvials i el coneixement de les obres hidràuliques.
La primera finalitat del calibratge de l’índex era comprovar que els criteris en els
que es basava eren reproduïbles i aplicables amb objectivitat, independentment de
qui fos l’observador. Per aquesta raó es van dur a terme aquestes primeres
campanyes de camp amb l’esmentat equip de 6 persones, on cadascuna valorava
els diferents descriptors de l’índex per al càlcul del valor de criticitat del punt. La
valoració dels diferents components del grup es contrastà estadísticament. Amb
aquesta anàlisi estadística es buscava trobar els descriptors que provocaven les
majors discrepàncies en la valoració dels observadors.
El segon objectiu d’aquestes campanyes prèvies, era el control de la precisió dels
resultats obtinguts en el sentit que reflectissin la realitat de cada punt estudiat i
establissin un ordre de criticitat lògic.
Segons els resultats obtinguts, les discrepàncies trobades en alguns casos (els
marcats en color blau) eren causades per diferents interpretacions de les
valoracions per part dels observadors. En aquest cas va ser necessari augmentar
el nivell d’especificació dels descriptors per a rebaixar aquests problemes
d’interpretació. Per exemple, en el cas del descriptor Extensió les categories que
contempla, i que inicialment eren: Alta, Mitja, Baixa van passar a ser intervals
discrets seleccionats en base als valors més habituals de l’informe “Recull de
trams de riu afectats per la manca de cabals a les conques de Catalunya” (ACA,
1995 ), és a dir longitud afectada menor de 600 m, entre 600-1200 m o bé major
de 1200 m.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
50
D’altra banda, es va dur a terme un replantejament dels intervals de valoració i
dels pesos relatius dels diferents descriptors amb l’objectiu de minimitzar la
discrepància de resultats per motius de funcionament de l’índex, aliens a la
quantificació dels seus descriptors durant la seva aplicació a casos concrets. Els
resultats obtinguts a la campanya de mostreig es presenten a continuació:
TAULA III.19: VALORS DE L’ÍNDEX PER ESTACIÓ I PERSONA.
Criteris ESTACIÓ A B C D E F Promig σ CV
ST. JOAN TORAN 54,90 54,90 49,91 54,90 49,91 54,90 53,24 2,58 4,84
TORAN 57,64 57,64 55,44 57,64 57,64 58,52 57,42 1,03 1,80
TOMA CLEDES 45,14 39,52 35,55 40,13 41,80 41,80 40,66 3,17 7,81
BENÓS JUEU 14,46 22,53 24,76 20,75 45,13 27,83 25,91 10,43 40,24
CAPTACIÓ BOSSÒST 20,26 20,26 12,57 17,58 33,23 51,08 25,83 14,13 54,70
CAPTACIÓ BENÓS 24,23 21,67 15,75 16,60 45,46 44,22 27,99 13,43 48,00
ARTIES 10,95 10,26 9,40 43,31 9,80 19,09 17,14 13,33 77,78
AIGUAMOIX 39,31 49,68 40,32 32,21 44,82 52,92 43,21 7,53 17,42
BASERCA 143,52 162,00 58,34 41,60 61,20 28,38 82,51 56,01 67,88
SENET 20,40 23,19 24,84 17,56 12,49 13,08 18,59 5,14 27,65
VILALLER 7,03 16,47 11,32 9,64 14,48 8,06 11,17 3,69 33,08
CAVALLERS 98,12 98,12 93,60 61,20 70,20 98,28 86,59 16,52 19,08
LLESP 12,05 11,59 15,15 28,82 14,01 9,78 15,23 6,92 45,41
PONT DE SUERT 23,92 30,54 9,41 23,18 17,82 28,40 22,21 7,68 34,56
ESCALES 65,52 23,25 22,32 18,60 24,48 53,58 34,63 19,77 57,10
SOPEIRA 41,68 49,50 23,52 41,10 35,68 44,25 39,29 8,94 22,75
Els valors que recull aquesta taula difereixen dels resultats finals de l’índex de
criticitat per a aquestes estacions perqué corresponen a la precampanya de
calibració. En aquesta campanya no es van tenir en compte tots els descriptors
que inclou l’índex (faltava complementar informació administrativa i de gabinet).
Amés, i com a conclusió dels resultats obtinguts en la calibració, es van
reestructurar els descriptors utilitzats per a ajustar els pesos relatius en funció de
la seva solidesa.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
51
3.5. FITXES DE PRESA DE DADES
Amb el disseny previ de l’índex es van definir els paràmetres a considerar en
l’estudi i les dades que s’havien de prendre en cada punt. Amb les proves en el
camp per a comprovar l’eficàcia del mètode i posar-lo a punt, es van redefinir els
paràmetres a tenir en compte en les següents visites. Amb la finalitat
d’homogeneïtzar el mostreig i les pròpies dades, es va elaborar un model de fitxa
de camp que es va omplir per a cada estació. Aquesta fitxa inclou les següents
dades:
3.5.1. - Dades de referència
L’encapçalament de la fitxa corresponent a cada punt crític conté les dades
bàsiques sobre la seva localització. Els aspectes que recull són els següents:
• CODI I DENOMINACIÓ DEL PUNT. Codi establert i nom del tram considerant
el nom de l’aprofitament si és que existeix, o l’estació d’aforament més propera.
• TERME MUNICIPAL. Nom del terme municipal en el que es troba l’assud o la
presa que regula el tram considerat.
• COORDENADES. Coordenades geogràfiques UTM de l’assud o presa.
• DATA I HORA DE LA VISITA. Moment en el que es van realitzar les visites de
camp.
• TITULAR DE L’APROFITAMENT: Nom del titular que realitza l’aprofitament.
• CAUSA DE LA DERIVACIÓ: Fa referència al destí que es dóna a l’aigua que
es detrau al tram de riu. Les causes tipificades són hidroelèctrica, industrial, reg,
abastament de poblacions i altres.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
52
3.3.2. - Dades sobre l’obra hidràulica i la seva gestió
La segona part de la fitxa comprèn les dades sobre l’obra hidràulica, així com els
possibles objectius de la fixació d’un règim de cabals de manteniment. Els
descriptors que conté són:
• CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA HIDRÀULICA: Es recullen en aquest
apartat la longitud i l’altura de l’assud o la presa, el tipus d’òrgans de regulació
de què consta, el material de construcció i l’existència de fuites i filtracions. Les
abreviatures que apareixen a la fitxa dels òrgans de regulació són les següents:
Sobreeixidor lliure: AL
Sobreeixidor de comporta: AC
Comporta intermitja: CI
Comporta de fons: CF
Comporta de canal: CC
• OBJECTIU DE GESTIÓ: En aquest punt es fa una estimació de les prioritats a
l’hora de determinar el règim de cabals circulants en el tram en qüestió. Les
possibilitats són les següents: Pesca, Turisme, Valors culturals, Làmina d’aigua
(Paisatge), Ecosistema, Lúdic, Altres.
DESCRIPTORS DE L’ÍNDEX DE CRITICITAT
La part central de la fitxa correspon als paràmetres utilitzats per a estimar la
criticitat de cada punt, la descripció dels quals ja ha estat tractada anteriorment.
OBSERVACIONS
La part final es dedica a recollir els possibles comentaris i anotacions de l’equip en
el treball de camp o en el procés de càlcul que, encara que no repercuteixen en el
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
53
resultat de la valoració, poden ser indicatives d’aspectes rellevants del punt
estudiat.
A l’annex 2 es pot trobar el model de la fitxa que conté les dades de cada punt
estudiat.
4. LES METODOLOGIES DE CÀLCUL DE RÈGIM DE CABALS
4.1. PRINCIPALS METODOLOGIES DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT
Seguidament s’exposa una breu descripció dels principals mètodes de càlcul de
cabals de manteniment, extreta dels treballs de Palau (1994).
4.1.1 Mètodes hidrològics
Considerada la metodologia més simple, es basa en l’ús de les dades
hidrològiques en forma de registres històrics mensuals o diaris a partir dels quals
es defineix ja sigui un percentatge fixe de cabal mig anual, o bé un valor derivat
d’algun índex i que serveix per a obtenir el cabal mínim teòricament capaç de
mantenir unes característiques de l’ecosistema fluvial en un nivell predeterminat
acceptable. La gran majoria d’aquest tipus de mètodes es basa exclusivament en
dades hidrològiques per a calcular els cabals mínims, mentres que altres
metodologies, com les de tipus holístic, utilitzen també ampliament aquestes
dades, però dins un conjunt de fonts d’informació més ampli (dades
geomorfològiques, faunístiques, etc).
Cal indicar que algunes metodologies hidrològiques criticades per la seva aparent
simplicitat, han estat desenvolupades considerant criteris hidràulics i
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
54
geomorfològics, tal com el Mètode de Tennant (1976), que es podria considerar
com el precursor dels mètodes holístics que més endavant s’exposen.
Aquest tipus de mètodes, concretament els basats en percentatges del cabal mig
interanual són els adoptats per les Confederacions Hidrogràfiques Espanyoles i
Administracions autonòmiques. Dins d’aquest tipus de mètodes es troba la
legislació francesa, basada en la “regla del 10%” del cabal mig interanual i la Llei
Federal Suïssa que proposa uns algoritmes constituïts per un cabal mínim base i
un cabal complementari variable en funció del Q347.
Altres mètodes clàssics dins d’aquest bloc són el de Hoppe (Gordon et al 1992), el
Montana (Tennant, 1976), el “Utah Water Records Methodology” (Geer, 1980 in
EPRI, 1987) i l’ “Aquatic Base Flow” (ABF; Orth & Leonard, 1990) que proposa
com cabal mínim la mitjana del mes amb els cabals mínims. Aquest juntament
amb el de Montana, són els dos mètodes més utilitzats a Nord Amèrica (Reiser et
al 1989 in Orth & Leonard, 1990).
4.1.2 Mètodes de simulació hidràulica (MSH)
Aquestes metodologies es basen principalment en mesures de seccions
transversals representatives dels rius i estudiar els canvis que es produeixen en
variables hidràuliques simples, com el perímetre mullat o la profunditat màxima.
Per a cada una d’aquestes variables s’estableixen valors limitants per a la fauna
aquàtica, pel que és necessari desenvolupar els estudis de reconeixement de la
relació entre hábitat-cabal i la definició en funció del corresponent valor limitant. En
alguns casos, les relacions entre cabal i hidràulica fluvial són simulades, utilitzant
una notable varietat de models hidráulics, però fonamentalment el basat en
l’equació de Manning.
Es consideren aquestes metodologies com les precursores de les més sofisticades
simulacions d’hábitat (mètodes hidrobiològics) que utilitzen les dades d’hidràulica
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
55
recollides de múltiples seccions transversals associades a la informació de
microhàbitat i biològica, però a diferència d’aquests, la component biològica no és
la base directa dels càlculs.
Dins els mètodes de tipus hidràulic, el més rellevant i més conegut és el del
perímetre mullat (Gordon et al 1992), segons el qual els increments de cabal no
suposen un augment substancial del perímetre mullat. Aquest mètode se sol
aplicar en zones de ràpids per ser les que més canvien amb la reducció de cabal.
Els mètodes que es poden considerar els precursors dins dels hidráulics són els
que es basen en una sèrie de criteris relacionats amb la profunditat mínima a
mantenir en un tram de riu o l’intèrval òptim de velocitats (Stalnaker & Arnette,
1976). A nivell de la població de truites, les dades bibliogràfiques recopilades de
Stalnaker & Arnette (1976) i Thompson (1974) senyalen la necessitat d’una
profunditat mínima de 12 cm per al normal desplaçament de les truites petites (<
15 cm de longitud furcal) i de 18-24 cm per a les de major mida. Altres autors
(Gordon et al, 1992) estableixen que la profunditat mínima ha de ser de 20 cm o
de 25-30 cm (García de Jalón, 1992). Amés la velocitat màxima de l’aigua no ha
de superar 1,2 m/s per a les truites petites i 2,4 m/s per a les majors, amb un òptim
al voltant de 0,50 m/s (Gordon et al, 1992). Aquests límits varien per a zones de
refugi i per al macrobentos reòfil.
4.1.3 Mètodes de Simulació de l’hàbitat fluvial (SHF)
Han estat nombroses i sofisticades les metodologies desenvolupades per a
determinar els cabals ambientals d’un riu sobre la base de les respostes biòtiques
als canvis incrementals de cabal. El punt de partida és l’obtenció exhaustiva de
dades sobre un estat inicial de referència en el que s’estudia el comportament de
l’espècie o grup d’espècies que interessi en relació amb les característiques totals
del seu medi. La majoria d’autors coincideixen en que les variables fonamentals
per a la truita i els peixos en general són de principalment de tipus abiòtic, en
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
56
concret l’hábitat aquàtic profunditat, velocitat mitja de la columna d’aigua, tipus de
substracte i la qualitat i quantitat de refugis (Lewis, 1969, Bain et al 1988, Orth &
Leonard, 1990). Aquestes variables o altres seleccionades es quantifiquen en
forma de “corbes d’idoneïtat per a les espècies estudiades, sobre les que es
possible mesurar quins seran els efectes d’una variació d’algun paràmetre dels
seleccionats.
Generalment els canvis són modelats en la disponibilitat i idoneïtat de les
combinacions d’hábitat hidráulic en l’espai i en el temps, per a la qual cosa es
combina la informació dels requeriments de les espècies en relació a una sèrie de
variables de l’hàbitat, es realitza la mesura d’aquestes variables en l’hàbitat
aquàtic objecte d’estudi i s’analitza la variació de les variables amb el cabal. A
partir d’aquí es prediu l’òptim de descàrregues en diferents estadis com cabal mig
mediambiental.
El mètode hidrobiològic per excelència és l’IFIM (“Instream Flow Incremental
Methodology”, Bovee, 1982) i la seva aplicació informatitzada PHABSIM (Physical
Habitat Simulation Methodology).
A Europa aquesta metodologia ha estat fortament aplicada a França (anomenat
“Metòde des Microhábitats”; Sabaton, 1993 i a Espanya (García de Jalón et al,
1993).
Com a precursor d’aquest tipus de mètodes caldria esmentar l’ “Habitat Quality
Index” (HQI) basat en un polinomi que pondera 11 variables (físiques, químiques i
biològiques) descriptors d’una sèrie de característiques del riu, prèviament
valorades sobre una escala entre 0 i 4 segons les dades reals mesurades o
estimades. Aquest mètode dóna com a resultat biomassa de truites en relació a
intervals de cabals, el que permet establir una corba entre aquestes dues variables
i decidir quin és l’increment de cabal que aconsegueix mantenir una determinada
biomassa de truita. Hi ha pocs estudis de contrastat d’aquest mètode en l’estat
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
57
espanyol i res publicat, però en els disponibles es van obtenir els valors de
biomassa de truita amb poca desviació (< 20%) respecte als obtinguts mitjançant
pesca elèctrica.
4.1.4 Mètodes Multicriteri (holístics) (MMC)
A principis dels 90 no eren formalment reconegudes, encara que actualment
diverses d’aquestes metodologies han emergit ràpidament en l’àmbit internacional.
Es tracta d’una aproximació a una visió global del riu, en la qual els cabals són el
suport bàsic per a tots els components o atributs de l’ecosistema fluvial.
Els fonaments conceptuals es basen en la Teoría d’Ecosistemes Fluvials, més
particularment en la Teoría de las Perturbacions. S’assumeix en primer lloc que el
règim hidrològic natural d’un riu manté diàriament tota la biota del medi fluvial,
geomorfologia del canal i els sistemes riparis, planes d’inundació i zones humides
afectades pels nivells del riu. S’assumeix amés que alguns dels cabals bàsics i de
les avingudes, són més esencials que altres per a mantenir l’ecosistema fluvial.
Una descripció adequada en termes de magnitud, durada, temps i freqüència, i la
seva incorporació en un règim de cabals regulat, permetria la conservació de les
característiques biòtiques i la integritat funcional del riu per a que peristeixi.
Com a metodologies representatives tenim la de Sudàfrica “Building Block
Methodology” (BBM. King & Tharme, 1994; King & Louw, 1998) i l’Australiana
“Holistic Approach” (Arthington, 1998), desenvolupades per un camí molt paral·lel
a partir del mateix origen comú (Arthington et al. 1992).
Els mètodes hidrològics més evolucionats podrien incloure’s en aquestes
metodologies ja que han estat modificats per a incloure variables de la conca i
criteris ecològics en les seves aplicacions. Per exemple, Estes (1996) proporciona
un exemple d’una variació del Mètode de Montana per a l’ús a Alaska amb l’adició
de l’opinió d’experts sobre les dades fenonògiques de les espècies de peixos,
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
58
estimacions de la durada de cabals i ús d’un índex hidrològic – la mitja del cabal
mig mensual – sobre tots els anys d’un registre.
El mètode del Cabal Bàsic és en principi una metodologia hidrològica (treballa a
partir de la informació de les sèries hidrològiques), però admet en la seva posada
en pràctica els objectius holístics i hidrobiològics i amés es valida hidràulicament.
Cadascun dels tres tipus de plantejaments metodològics pot tenir fonaments
empírics o bé teòrics. Els dos primers tenen com ventatja que són d’aplicació
senzilla, però aquesta senzillesa és sovint criticada per considerar-se insuficients
per a explicar la complexitat dels processos naturals. Els mètodes biològics són
els que s’han utilitzat més els darrers anys. Certament suposen un avanç
important en el coneixement dels aspectes que han d’intervenir en el càlcul dels
cabals de manteniment, però la seva complexitat metodològica els converteix en
poc pràctics.
4.2. PROPOSTA DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT A APLICAR ALS PUNTS ESTUDIATS
4.2.1. Definició del cabal de manteniment per cada punt crític
Per la definició del mètode de càlcul del Cabal de manteniment en cada punt crític,
s’han establert tres condicions.
En primer lloc s’ha considerat la conveniència de establir dues opcions
metodològiques per a cada punt crític, una de preferent i en principi més adient,
que es dedueix de la característica o component més importants, de l’ecosistema
fluvial que es vol preservar. L’altra opció, és la alternativa més adient en el cas de
que la primera opció, per les raons que sigui no puguès ésser aplicada.
La segona condició es refereix a la forma o criteris d’atribució dels mètodes a cada
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
59
punt crític. En aquest cas, s’ha elaborat una mena d’algoritme cualitatiu expresat
en forma de diagrama, que permet definir directament quina pot ésser la primera
opció metodològica per cada punt crític, i deduïr-ne també l’alternativa com la
segona més adient. Aquest diagrama, que es presenta en la figura III.18, té com
finalitat fonamental el reduir la subjectivitat de les decissions i permetre un nivell
de reproductibilitat del resultats suficient, en la seva aplicació per part de diferents
usuaris.
60
FIGURA III.18. DIAGRAMA DE DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS DE MANTENIMENT.
DISPONIBILITAT DADES
HIDROLÒGIQUES POSSIBILITATDE
RESTITUCIÓ
MMC4
MSH3 CONDICIONS HIDRÀULIQUES
DE REFERÈNCIA
EXISTÈNCIA ESTUDIS O DADESHIDROLÒGIQUES
REQUERIMENTS DE L’HÀBITAT FÍSIC DE L’ESPÈCIE
SHF2
QBM1 EXTRAPOLABILITAT
I FIABILITAT
VALOR DE CONSERVACIÓ REFERÈNCIA
NO CONFLICTE D’INTERESOS
SI CONFLICTE D’INTERESOS
DEFINICIÓ DEL VALOR DE
CONSERVACIÓ
S
N
S
N
ALT
BAIX
IDENTIFICABLE
NO IDENTIFICABLE
BIÒTIC
ABIÒTIC
GLOBAL (Opció per defecte)
ALTA O ACCEPTABLE
BAIX
VALOR DE CONSERVACIÓ
ESPECÍFIC
DEFINIT
NO DEFINITO
GLOBAL
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
61
El diagrama per la presa de decisions de la figura III.18 s’inicia amb la
comprobació de l’existencia o no d’un valor de conservació específic i ben definit,
en el tram de riu objecte de consideració (punt crític). A continuació, s’exposa de la
forma més ordenada possible, el seu funcionament:
1. En el cas que existeixi aquest valor de conservació definit, el diagrama
condueix cap a la seva definició (caracterització) i l’anàlisi de la seva
naturalesa, ja sigui biòtica o abiòtica. En el primer cas seran els requeriments
de l’habitat físic del component biòtic els que, mitjançant un mètode de
Simulació de l’Habitat Físic (SHF) definiran el cabal de manteniment més
adient. En el segon cas, el mètode més adient es deduirà de l’aplicació d’un
Model de Simulació Hidràulica (MSH) que permeti obtenir quin és el primer
cabal, a partir del mínim natural, que compleix les condicions hidràuliques de
preferencia, considerades bàsiques per la conservació del component o
aspecte abiòtic definit.
Com components biòtics definits, s’enten les poblacions d’espècies de fauna i
flora catalogades com valor de conservació específic, tant en el riu com en les
riberes. Com components abiòtics definits, hi ha per exemple el manteniment
d’un pla, secció o cabal d’aigua per raons paisajístiques, d’usos de la llera,
aprofitaments del cabal, etc.
2. En el cas que no existeixi cap valor de conservació definit, o be que calgui
adreçar la conservació cap al global de l’ecosistema fluvial, aleshores s’ha de
veure la disponibilitat de dades hidrològiques (registres de cabals mitjos diaris
dels darrers 10 anys, aproximadament com a mínim). Si es disposa d’aquestes
dades, pot aplicar-se directament el mètode del QBM (Cabal Bàsic de
Manteniment). En cas contrari cal valorar les possibilitats de deduir o disposar,
de series de cabals restituides. De nou si la resposta és afirmativa, pot aplicar-
se el QBM i si es negativa, cal apurar la decissió fins saber si hi ha possibilitat
d’obtenir series de cabals representatives i fiables a partir de estacions
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
62
d’aforament properes, nivells d’embassaments, etc. És important comprobar la
fiabilitat d’aquestes dades (ajust a la realitat) i no tant sols la seva
representativitat (extrapolabilitat). Si la valoració ás alta, pot adoptar-se el
mètode QBM en el càlcul, si no es així cal descartar tota opció i pasar a veure
si existeix dins l’ecosistema fluvial, algún valor de conservació no identificat,
però identificable, que pugui actuar com referent per el càlcul d’un cabal de
manteniment; és a dir que sigui indicador dels requeriments de referència per
la seva conservació i la de l’ecosistema aquàtic en conjunt.
3. Si és possible identificar aquest valor de conservació de referència, cal veure si
es tracta d’un component o aspecte de naturalessa biòtica o bé abiòtica i
aleshores seguir el mateix procediment descrit en el punt 1 anterior.
4. Si no és possible identificar cap valor de conservació de referència concret, cal
avaluar si aquest fet és atribuïble a l’existència d’interesos contraposats, entre
els usos, aprofitaments i característiques del tram de riu catalogat com punt
crític. Si aquest és el cas, cal anar cap un Model Multi-Criteri (MMC) o de
participació pública, en el que un grup d’experts de diferents àmbits, desprès
d’escoltar als diferents usuaris i interlocutors (regants, poblacions, indústries,
pescadors, grups conservacionistes, etc.) amb interessos en el tram de riu en
questió, defineixin el cabal de manteniment adient.
Si no es tracta d’un tram de riu sotmès a conflicte d’interesos i el que pasa es
que tampoc hi ha cap valor de conservació clarament identificable, pot optar-se
per predefinir unes condicions hidràuliques del tipus de riu que es vol mantenir
o establir (una profundidat i/o amplada del pla d’aigua mínimes, una diversitat
d’ambients i velocitats de l’aigua determinada, etc.). Aleshores, mitjançant un
Model de Simulació Hidràulica, podrà definir-se com cabal de manteniment, el
mínim que acompleixi les condicions de refèrencia preestablertes.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
63
4.2.2 Relacions entre els diferents mètodes de càlcul
El diagrama mostrat en la figura III.18, no presuposa que els diferents mètodes de
càlcul del cabal de manteniment considerats (QBM, SHF, MSH i MMC), siguin
opcions absolutament independents. Ans al contrari, des d’aquest estudi es
proposa que es considerin interelacionats i complementaris per tal de obtenir
resultats amb les màximes garanties de cara a la conservació dels rius i les seves
comunitats naturals.
La figura III.19 mostra quines han d’ésser les relacions mínimes entre les diferents
metodologies considerades en aquest estudi, d’acord amb els següents
comentaris:
A. De totes les propostes, la més indefinida (o si es vol, la més oberta) és la dels
Models Multi-Criteri, ja que no són en si mateixos un mètode de càlcul, sino
una estrategia o procediment per arribar a definir-lo. Això vol dir que a partir de
l’aplicació d’un MMC se’n pot derivar perfectament la conclusió d’obtenir el
cabal de manteniment mitjançant un dels altres tres mètodes, preferentment
amb SHF i MSH, i en menor grau amb el QBM.
B. D’altra banda, els Models de Simulació Hidràulica (MSH) són una eina molt
adient per comprobar de forma ràpida i al menys orientativa, quin serà el
comportament hidràulic del cabal de manteniment establert, de manera que és
recomanable que, independenment de quina sigui la metodologia de càlcul
emprada, finalment s’apliqui un MSH per comprobar-ne els resultats a nivell
hidràulic.
C. Finalment, de tots els mètodes considerats en aquest estudi, l’ùnic que
incorpora altres consideracions distintes a les d’un cabal mínim de
manteniment, però igualment importants per la conservació i el funcionament
del tram de riu regulat, és el QBM. Així, aquest mètode inclou la definició, d’un
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
64
cabal bàsic (que seria l’equivalent al dels altres mètodes i representa el mínim
que cal garantir en el riu), d’un cabal de manteniment propiament (que és la
distribució variable en el temps dels cabals mínims), d’un cabal generador (que
actua com renovador i dinamitzador del riu regulat i reprodueix les crescudes
ordinàries), d’una limitació als cabals màxims circulants (en el cas de
trasvassaments o grans embassaments), d’una limitació de la taxa de canvi de
cabal per unitat de temps (fonamental en rius sotmesos a canvis sobtats de
cabal) i també d’unes exigències mínimes pel que ha a qualitat físico-química
de l’aigua i qualitat biòtica, ambdues mesurables mitjançant pràcticament
qualsevol dels índex actualment existents.
FIGURA III.19. DIAGRAMA D’INTERPRETACIÓ DE LES RELACIONS ENTRE ELS MÈTODES DE
CÀLCUL
(Les lletres A,B,C fan referència a les relacions esmentades en el paràgraf
anterior)
MMC
QBM
SHF
MSH
A
A
A
B
B
C
C
C
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
65
IV RESULTATS
1. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DELS PUNTS D’ESTUDI
D’acord amb el que s’ha indicat en apartats anteriors sobre el procés d’elaboració
de la llista provisional completa, es mostren les taules de distribució del nombre de
punts crítics per conca (taula IV.1), incloent els codis de referència, la denominació
de l’assud o aprofitament que genera el punt crític i les conques dels principals
cursos d’aigua a les que estan adscrits cadascun dels punts.
En total es van identificar 190 punts crítics, 60 pertanyents a la conca de l’Ebre
(taula VI.2) i 130 a les Conques Internes de Catalunya. Aquesta llista inclou una
amplia varietat d’afeccions al règim de cabals circulants, corresponent una gran
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
66
part d’ells a trams regulats amb finalitats hidroelèctriques, i en menor grau a punts
afectats per una regulació per a rec o altres finalitats.
TAULA IV.1: NOMBRE DE PUNTS CRÍTICS SEGONS CONQUES HIDROGRÀFIQUES.
CONCA HIDROGRÀFICA Nº DE PUNTS CRÍTICS
Conca de la Garona 8
Conca de la Noguera Ribagorçana 19
Conca de la Noguera Pallaresa 12
Conca del Segre 15
Conca del Ebre 6
Conca de L’Alt Llobregat 28
Conca del Baix Llobregat 11
Conca del Cardener 18
Conca del Bastareny 5
Conca de L’Anoia 1
Conca del Alt Ter 31
Conca del Baix Ter 3
Conca del Fluvià 17
Conca de la Muga 5
Conca de la Tordera 4
Conca del Besòs 2
Conca del Riudecanyes 1
Conca del Francolí 2
Conca del Gaià 1
Conca del Foix 1
TOTAL 190
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
67
TAULA IV.2: LLISTA DE PUNTS CRÍTICS A LA CONCA DE L’EBRE.
CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de la Garona Conca del Segre G1 Aiguamoix S1 Bellver G2 Arties S2 Pont de bar G3 Toma Cledes S3 St. Pere i Rec del Molí G4 Benós S4 Parc del Segre G5 Bossòst S5 Organyà G6 Benós Joeu S6 Piscifactoria Oliana G7 St. Joan de Toran S7 Oliana G8 Toran S8 Rialb Conca de la Noguera Ribagorçana S9 Ponts NR1 Baserca S10 Canal d’Urgell NR2 Senet S11 Alòs NR3 Vilaller S12 St. Llorenç de Montgai NR4 Cavallers S13 El partidor NR5 St. Esperit S14 Mitjana NR6 Assud riu Durro S15 Montoliu-butsènit NR7 Assud de Caldes Conca de la Noguera Pallaresa NR8 Assud de Barruera NP1 Borén NR9 Assud de Llesp NP2 Torrassa NR10 Escales NP3 Espot NR11 Sopeira NP4 Graus NR12 Canelles NP5 Tavascan NR13 Santa Anna NP6 Vallferrera NR14 Pinyana NP7 Sallente NR15 Alfarràs NP8 Senterada NR16 Albesa NP9 St. Antoni NR17 Sèquia Torrelameu NP10 Sossís NR18 Corbins NP11 Terradets NR19 Assud de St. Martí NP12 Camarasa Conca del Ebre Conca del Siurana E1 Riba-roja SI1 Presa del Siurana E2 Flix SI2 Pantà dels Guiamets E3 Ascó E4 Xerta
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
68
TAULA VI. 3: LLISTA DE PUNTS CRÍTICS DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA.
CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de L’Alt Llobregat Conca del Baix Llobregat LL1 Fonts del Llobregat I LL48 Fàbrica de Can Soler LL2 Fonts del Llobregat II LL49 Fàbrica de Can Balet LL3 Ca l’Artigas LL50 Fàbrica de Burés LL4 Pobla de Lillet LL51 Canal de Torcidos Ibéricos LL10 Cal Vidal LL52 Nerva LL11 Canal industrial de Berga LL53 J. Espona LL11 bis Presa de Baells LL54 Cal Comes LL12 Cal Rosal LL55 Colònia Gomis LL13 Colònia Monegal LL56 Colònia Sedó LL14 Resclosa de la Bauma LL57 Polígon Catex-Molí LL15 Viladomiu Vell LL58 Can Bros LL16 Viladomiu Nou Conca del Cardener LL17 Guixaró LL32 Fonts del Cardener LL18 Cal Cases LL33 La Gafa LL19 Cal Marçal I LL33 bis La Gafa II LL20 Cal Marçal II LL34 Cal Masquefa LL21 Cal Riera LL34 bis Llosa del Cavall LL21 bis Santa Maria de Merlès LL35 Ratavilla LL22 Hilaturas Forcada LL36 Molí de Cups LL23 Soldevila LL36 bis St. Ponç LL24 Resclosa del Molí LL38 Garrigó LL25 Resclosa de Vilafruns LL39 Perpetu LL26 Mal Pas LL40 Fàbrica de Paper LL27 Cal Guix LL41 Cardona LL28 Corbatera LL42 Malagarriga LL29 Sant Benet LL43 Colònia Valls LL30 Resclosa dels Tres Salts LL44 Cal Jover LL31 Pont de Vilomara LL45 Cal Cortès Conca del Bastareny LL46 Cal Caballer LL5 Molí del Forat LL47 Sant Joan de Vilatorrada LL6 Resclosa de la serradora Conca de L’Anoia LL7 Can Gonfaus LL59 Resclosa de Igualada LL8 Cal Torras Conca del Fluvià LL9 Cal Ros F1 La Canya I
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
69
TAULA VI.3 (CONTINUACIÓ): LLISTA DE PUNTS CRÍTICS DE LES CONQUES INTERNES DE
CATALUNYA.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
70
CLAU DENOMINACIÓ CLAU DENOMINACIÓ Conca de l’Alt Ter F2 La Canya II T1 Molló F3 Resclosa de la Sebastiana T2 Camprodon F4 Sant Joan les Fonts T3 Sant Pau de Seguries F5 Castellfollit de la Roca I T4 Queralbs I F6 Castellfollit de la Roca II T5 Queralbs II F7 Montagut T6 Rialb I F8 Sant Jaume de Llierca T7 Rialb II F9 Molí d’en Carlot T8 Ribes de Freser I F10 Besalú T9 Ribes de Freser II F11 Paperera La Confinza T10 Ribes de Freser III F12 Esponellà I T11 Balneari Montagut I F13 Esponellà II T12 Balneari Montagut II F14 Orfes T13 Colònia Perramon F15 Bàscara T14 Colònia Herand I F16 Garrigàs T15 Colònia Herand II F17 Sant Mori T16 Colònia Pernau Conca de la Muga T17 Ripoll I M1 a Pantà de Boadella I T18 Ripoll II M1 Pantà de Boadella II T19 Farga de Bebié M2 Boadella d’Empordà T20 Montesquiu M3 Les Escaules T21 Sant Quirze de Besora I M4 Pont de Molins T21 a Sant Quirze de Besora II Conca de la Tordera T21 b Sant Quirze de Besora III TO1 a Presa de Santa Fe T21 c Borgonyà I TO1 b Assud Gualba T22 Borgonyà II TO1 Assud de la Riera del Teix T22 a Sant Hipòlit de Voltregà TO2 Assud de Viladecans T22 b Gleva Conca del Besòs T23 Confluència del Gurri B1 Presa Vallfornés T23 a Embassament de Sau B2 Assud Aiguafreda T23 b Emb. de Susqueda Conca del Riudecanyes T23 c Embassament de Pasteral R1 Presa del Riudecanyes Conca del Baix Ter Conca del Francolí T24 a Assud El Pasteral II FR1 Assud de La Riba T24 Anglès I FR2 Assud de Constantí T25 Bonmatí Conca del Gaià Conca del Foix GA1 Presa del Catllar FO1 Presa del Foix
2. RESULTATS DE LA CLASSIFICACIÓ DELS PUNTS ESTUDIATS
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
71
Els resultats que es presenten tot seguit resulten d'aplicar l'expressió de l'Índex de
Criticitat amb els valors obtinguts per a cada punt després de la visita de camp i
els treballs de gabinet oportuns. Tot i això, l'obtenció dels resultats definitius, falta
per valorar el descriptor Prioritat Estratègica, tasca reservada a l'Agència Catalana
de l'Aigua.
En primer lloc es presenten els resultats redondejats i ordenats per conques, i dins
de cada conca, de major a menor criticitat.
2.1 RESULTATS ORDENATS PER CONQUES CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ BESÒS
382 B-01 PRESA VALFORNERS
362 B-02 AIGUAFREDA
EBRE
215 E-01 RIBA-ROJA
101 E-02 FLIX
50 E-04 XERTA
36 E-03 ASCÓ
FLUVIÀ
342 F-12 ESPONELLÀ I
303 F-14 ASSUD ORFES
303 F-08 ST JAUME DE LLIERCA
225 F-10 BESALÚ
168 F-16 GARRIGÀS
152 F-09 MOLÍ D'EN CARLOT
131 F-07 MONTAGUT
121 F-11 PAPERERA LA CONFINZA
120 F-15 BASCARÀ
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ FLUVIÀ
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
72
98 F-13 ESPONELLÀ II
87 F-03 RESCLOSA DE LA SEBASTIANA
87 F-04 ST JOAN LES FONTS
87 F-17 ST MORÍ
61 F-05 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA I
55 F-06 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA II
20 F-02 LA CANYA II
20 F-01 LA CANYA I
FOIX
1025 FO-01 PRESA DE FOIX
FRANCOLÍ
76 FR-01 ASSUD DE LA RIBA
0 FR-02 ASSUD DE CONSTANTÍ
GAIÀ
834 GA-01 PRESA DEL CATLLAR
GARONA
650 G-01 AIGUAMOIX
271 G-08 TORAN
183 G-03 TOMA CLEDES
159 G-07 ST. JOAN DE TORAN
141 G-02 ARTIES
117 G-06 BENÓS JOEU
99 G-05 BOSSÒST
89 G-04 BENÓS
LA MUGA
125 M-04 PONT DE MOLINS M-4
64 M-01a BOADELLA
62 M-03 LA MUGA III
59 M-02 LA MUGA II
45 M-01 LA MUGA I
LLOBREGAT
502 LL-55 COLÒNIA GOMIS
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ LLOBREGAT
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
73
407 LL-50 FÀBRICA DE BURÉS
361 LL-31 PONT DE VILOMARA
360 LL-53 J. ESPONA
340 LL-34 CAL MASQUEFA
316 LL-38 GARRIGÓ
309 LL-52 NERVA
308 LL-28 CORBATERA
306 LL-42 MALAGARRIGA
306 LL-23 SOLDEVILA
301 LL-47 ST JOAN DE VILATORRADA
299 LL-30 RESCLOSA DELS TRES SALTS
296 LL-12 CAL ROSAL
295 LL-11 CANAL INDUSTRIAL DE BERGA
291 LL-18 CAL CASES
284 LL-49 FÀBRICA DE CAN BALET
271 LL-59 RESCLOSA D'IGUALADA
260 LL-10 CAL VIDAL
247 LL-51 CANAL DE TORCIDOS IBÉRICOS
245 LL-13 COLÒNIA MONEGAL
236 LL-14 RESCLOSA DE LA BAUMA
216 LL-32 FONTS DEL CARDENER
202 LL-44 CAL JOVER
197 LL-54 CAL COMES
189 LL-43 COLÒNIA VALLS
176 LL-20 CAL MARÇAL II
164 LL-09 CAL ROS
161 LL-03 CA L'ARTIGAS
157 LL-05 MOLÍ DEL FORAT
142 LL-02 FONTS DEL LLOBREGAT II
133 LL-36 MOLÍ DE CUPS
128 LL-48 FÀBRICA DE CAN SOLER
127 LL-15 VILADOMIU VELL
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ LLOBREGAT
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
74
125 LL-07 CAN GONFAUS
113 LL-33bis GAFA II
111 LL-27 CAL GUIX
111 LL-11bis BAELLS
103 LL-21bis ST MARÍA DE MERLÈS
98 LL-01 FONTS DEL LLOBREGAT
98 LL-04 POBLA DE LILLET
97 LL-16 VILADOMIU-NOU
96 LL-39 PERPETU
95 LL-56 COLÒNIA SEDÓ
93 LL-29 SANT BENET
92 LL-40 FÀBRICA DE PAPER
88 LL-45 CAL CORTÈS
79 LL-41 CARDONA
76 LL-58 CAN BR0S
71 LL-25 RESCLOSA DE VILAFRUNS
71 LL-06 RESCLOSA DE LA SERRADORA
70 LL-08 CAL TORRAS
65 LL-19 CAL MARÇAL I
65 LL-21 CAL RIERA
65 LL-36bis EMBASSAMENT DE ST. PONÇ
65 LL-35 RATAVILLA
64 LL-22 HILATURAS FORCADA
61 LL-34bis LLOSA DEL CAVALL
60 LL-33 LA GAFA I
57 LL-26 MAL PAS
55 LL-57 POLÍGON CATEX-MOLÍ
36 LL-17 GUIXARÓ
32 LL-46 CAL CABALLER
28 LL-24 RESCLOSA DEL MOLÍ
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ NOGUERA PALLARESA
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
75
664 NP-09 ST ANTONI (TALARN O TREMP)
549 NP-11 TERRADETS
308 NP-07 SALLENTE
271 NP-08 SENTERADA
267 NP-10 SOSSÍS
245 NP-05 TAVASCAN
216 NP-04 GRAUS
164 NP-01 BORÉN
149 NP-03 ESPOT
134 NP-02 TORRASSA
51 NP-12 CAMARASA
20 NP-06 VALLFERRERA
NOGUERA RIBAGORÇANA
703 NR-01 BASERCA
595 NR-10 ESCALES
317 NR-14 PINYANA
311 NR-11 SOPEIRA
239 NR-02 SENET
232 NR-04 CAVALLERS
180 NR-09 PONT DE SUERT
169 NR-07 ASSUD DE CALDES
162 NR-13 SANTA ANNA
145 NR-12 CANELLES
121 NR-03 VILALLER
108 NR-05 ASSUD DE ST. MARTÍ
105 NR-06 ASSUD RIU DURRO
48 NR-16 ALBESA
37 NR-18 CORBINS
37 NR-17 SÈQUIA TORRELAMEU
30 NR-15 ALFARRÀS
30 NR-08 ST. ESPERIT
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ RIUDECANYES
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
76
617 R-01 PRESA DE RIUDECANYES
SEGRE
499 S-14 MITJANA
487 S-10 CANAL D´URGELL
234 S-13 EL PARTIDOR
197 S-08 RIALB
185 S-06 PISCIFACTORIA OLIANA
SEGRE
133 S-04 PARC DEL SEGRE
126 S-09 PONTS
113 S-15 MONTOLIU-BUTSÈNIT
107 S-07 OLIANA
89 S-12 ST LLORENÇ DE MONTGAI
86 S-05 ORGANYÀ
52 S-02 PONT DE BAR
49 S-01 BELLVER
46 S-03 ST PERE i REC DEL MOLÍ
35 S-11 ALÒS
SIURANA
550 SI-02 PRESA ELS GUIAMETS
149 SI-01 PRESA DE SIURANA
TER
842 T-23b EMBASSAMENT DE SUSQUEDA
352 T-12 BALNEARI MONTAGUT II
347 T-23a EMBASSAMENT DE SAU
326 T-19 FARGA DE BEBIÉ
312 T-02 CAMPRODÓN
306 T-10 RIBES DE FRESER III
255 T-13 COLÒNIA PERRAMON
218 T-23c EMBASSAMENT DEL PASTERAL
210 T-21c BORGONYÀ I
198 T-21 SANT QUIRZE DE BESORA I
CONCA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ TER
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
77
197 T-11 BALNEARI MONTAGUT I
196 T-04 QUERALBS I
194 T-01 MOLLÓ
193 T-22a ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
179 T-09 RIBES DE FRESER II
178 T21a SANT QUIRZE DE BESORA II
154 T-24a ASSUD EL PASTERAL II
140 T-20 MONTESQUIU
123 T-08 RIBES DE FRESER I
122 T-07 RIALB II
114 T-17 RIPOLL I
97 T-06 RIALB I
93 T-22b GLEVA
93 T-15 COLÒNIA HERAND II
91 T-22 BORGONYÀ II
91 T-03 ST PAU DE SEGÚRIES
90 T-21b SANT QUIRZE DE BESORA III
86 T-25 BONMARTÍ
85 T-24 ANGLÈS
85 T-23 CONFLUÈNCIA DEL GURRI
62 T-14 COLÒNIA HERAND I
61 T-05 QUERALBS II
57 T-18 RIPOLL II
36 T-16 COLÒNIA PERNAU
TORDERA
253 TO-01a PRESA DE STA. FE DE MONTSENY
218 TO-02 ASSUD DE VILADECANS
208 TO-01 ASSUD DE LA RIERA DEL TEIX
38 TO-01b ASSUD GUALBA
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
78
2.2 RESULTATS ORDENATS PER CATEGORIES
Per analitzar els resultats, s'han classificat en quatre categories, segons la pressió
de regulació que comporten. Les classes establertes són les següents:
• Impacte sever. El percentatge del valor de l'Índex respecte al seu valor màxim,
és superior al 40%
• Impacte alt. El valor de l'Índex respecte al màxim se situa entre el 20-40%
• Impacte moderat. El valor de l'Índex respecte al màxim se situa entre el 10-
19%
• Impacte baix. El valor de l'Índex respecte al màxim és inferior al 10%
Les freqüències de classe obtingudes han estat les que s’indiquen en la següent
taula:
TAULA VI.4: FREQUÈNCIES D’APARICIÓ DE LES CATEGORIES D’IMPACTE.
TIPUS D'IMPACTE Nº DE CASOS % CASOS
Sever 13 7.0
Alt 49 26.1
Moderat 55 29.2
Baix 71 37.7
Seguidament es presenten els resultats desglossats de l'agrupació seguint
aquestes categories:
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Sever
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
79
1025 FO-01 PRESA DE FOIX 98
842 T-23b EMBASSAMENT DE SUSQUEDA 80
834 GA-01 PRESA DEL CATLLAR 79
703 NR-01 BASERCA 67
664 NP-09 ST ANTONI (TALARN O TREMP) 63
650 G-01 AIGUAMOIX 62
617 R-01 PRESA DE RIUDECANYES 59
595 NR-10 ESCALES 57
550 SI-02 PRESA ELS GUIAMETS 52
549 NP-11 TERRADETS 52
502 LL-55 COLÒNIA GOMIS 48
499 S-14 MITJANA 47
487 S-10 CANAL D´URGELL 46
Alt
407 LL-50 FÀBRICA DE BURÉS 39
382 B-01 PRESA VALFORNERS 36
362 B-02 AIGUAFREDA 34
361 LL-31 PONT DE VILOMARA 34
360 LL-53 J. ESPONA 34
352 T-12 BALNEARI MONTAGUT II 34
347 T-23a EMBASSAMENT DE SAU 33
342 F-12 ESPONELLÀ I 33
340 LL-34 CAL MASQUEFA 32
326 T-19 FARGA DE BEBIÉ 31
317 NR-14 PINYANA 30
316 LL-38 GARRIGÓ 30
312 T-02 CAMPRODÓN 30
311 NR-11 SOPEIRA 30
309 LL-52 NERVA 29
308 NP-07 SALLENTE 29
308 LL-28 CORBATERA 29
306 LL-42 MALAGARRIGA 29
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Alt
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
80
306 T-10 RIBES DE FRESER III 29
306 LL-23 SOLDEVILA 29
303 F-14 ASSUD ORFES 29
303 F-08 ST JAUME DE LLIERCA 29
301 LL-47 ST JOAN DE VILATORRADA 29
299 LL-30 RESCLOSA DELS TRES SALTS 28
296 LL-12 CAL ROSAL 28
295 LL-11 CANAL INDUSTRIAL DE BERGA 28
291 LL-18 CAL CASES 28
284 LL-49 FÀBRICA DE CAN BALET 27
271 G-08 TORAN 26
271 NP-08 SENTERADA 26
271 LL-59 RESCLOSA D'IGUALADA 26
267 NP-10 SOSSÍS 25
260 LL-10 CAL VIDAL 25
255 T-13 COLÒNIA PERRAMON 24
253 TO-01a PRESA DE STA. FE DE MONTSENY 24
247 LL-51 CANAL DE TORCIDOS IBÉRICOS 24
245 LL-13 COLÒNIA MONEGAL 23
245 NP-05 TAVASCAN 23
239 NR-02 SENET 23
236 LL-14 RESCLOSA DE LA BAUMA 22
234 S-13 EL PARTIDOR 22
232 NR-04 CAVALLERS 22
225 F-10 BESALÚ 21
218 TO-02 ASSUD DE VILADECANS 21
218 T-23c EMBASSAMENT DEL PASTERAL 21
216 LL-32 FONTS DEL CARDENER 21
216 NP-04 GRAUS 21
215 E-01 RIBA-ROJA 20
210 T-21c BORGONYÀ I 20
208 TO-01 ASSUD DE LA RIERA DEL TEIX 20
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Moderat
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
81
202 LL-44 CAL JOVER 19
198 T-21 SANT QUIRZE DE BESORA I 19
197 T-11 BALNEARI MONTAGUT I 19
197 S-08 RIALB 19
197 LL-54 CAL COMES 19
196 T-04 QUERALBS I 19
194 T-01 MOLLÓ 19
193 T-22a ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 18
189 LL-43 COLÒNIA VALLS 18
185 S-06 PISCIFACTORIA OLIANA 18
183 G-03 TOMA CLEDES 17
180 NR-09 PONT DE SUERT 17
179 T-09 RIBES DE FRESER II 17
178 T21a SANT QUIRZE DE BESORA II 17
176 LL-20 CAL MARÇAL II 17
169 NR-07 ASSUD DE CALDES 16
168 F-16 GARRIGÀS 16
164 LL-09 CAL ROS 16
164 NP-01 BORÉN 16
162 NR-13 SANTA ANNA 15
161 LL-03 CA L'ARTIGAS 15
159 G-07 ST. JOAN DE TORAN 15
157 LL-05 MOLÍ DEL FORAT 15
154 T-24a ASSUD EL PASTERAL II 15
152 F-09 MOLÍ D'EN CARLOT 14
149 NP-03 ESPOT 14
149 SI-01 PRESA DE SIURANA 14
145 NR-12 CANELLES 14
142 LL-02 FONTS DEL LLOBREGAT II 14
141 G-02 ARTIES 13
140 T-20 MONTESQUIU 13
134 NP-02 TORRASSA 13
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Moderat
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
82
133 S-04 PARC DEL SEGRE 13
133 LL-36 MOLÍ DE CUPS 13
131 F-07 MONTAGUT 12
128 LL-48 FÀBRICA DE CAN SOLER 12
127 LL-15 VILADOMIU VELL 12
126 S-09 PONTS 12
125 LL-07 CAN GONFAUS 12
125 M-04 PONT DE MOLINS M-4 12
123 T-08 RIBES DE FRESER I 12
122 T-07 RIALB II 12
121 F-11 PAPERERA LA CONFINZA 12
121 NR-03 VILALLER 12
120 F-15 BASCARÀ 11
117 G-06 BENÓS JUEU 11
114 T-17 RIPOLL I 11
113 LL-33bis GAFA II 11
113 S-15 MONTOLIU-BUTSÈNIT 11
111 LL-27 CAL GUIX 11
111 LL-11bis BAELLS 11
108 NR-05 LLESP 10
107 S-07 OLIANA 10
105 NR-06 ASSUD RIU DURRO 10
103 LL-21bis ST MARÍA DE MERLÈS 10
101 E-02 FLIX 10
Lleu
99 G-05 BOSSÒST 9
98 LL-01 FONTS DEL LLOBREGAT 9
98 F-13 ESPONELLÀ II 9
98 LL-04 POBLA DE LILLET 9
97 LL-16 VILADOMIU-NOU 9
97 T-06 RIALB I 9
96 LL-39 PERPETU 9
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
83
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Lleu
95 LL-56 COLÒNIA SEDÓ 9
93 T-22b GLEVA 9
93 T-15 COLÒNIA HERAND II 9
93 LL-29 SANT BENET 9
92 LL-40 FÀBRICA DE PAPER 9
91 T-22 BORGONYÀ II 9
91 T-03 ST PAU DE SEGÚRIES 9
90 T-21b SANT QUIRZE DE BESORA III 9
89 G-04 BENÓS 8
89 S-12 ST LLORENÇ DE MONTGAI 8
88 LL-45 CAL CORTÈS 8
87 F-03 RESCLOSA DE LA SEBASTIANA 8
87 F-04 ST JOAN LES FONTS 8
87 F-17 ST MORÍ 8
86 T-25 BONMARTÍ 8
86 S-05 ORGANYÀ 8
85 T-24 ANGLÈS 8
85 T-23 CONFLUÈNCIA DEL GURRI 8
79 LL-41 CARDONA 8
76 LL-58 CAN BR0S 7
76 FR-01 ASSUD DE LA RIBA 7
71 LL-25 RESCLOSA DE VILAFRUNS 7
71 LL-06 RESCLOSA DE LA SERRADORA 7
70 LL-08 CAL TORRAS 7
65 LL-19 CAL MARÇAL I 6
65 LL-21 CAL RIERA 6
65 LL-36bis EMBASSAMENT DE ST. PONÇ 6
65 LL-35 RATAVILLA 6
64 LL-22 HILATURAS FORCADA 6
64 M-01a BOADELLA 6
62 T-14 COLÒNIA HERAND I 6
62 M-03 LA MUGA III 6
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
84
CATEGORIA VALOR ÍNDEX CODI ESTACIÓ PERCENTATGE Lleu
61 LL-34bis LLOSA DEL CAVALL 6
61 F-05 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA I 6
61 T-05 QUERALBS II 6
60 LL-33 LA GAFA I 6
59 M-02 LA MUGA II 6
57 LL-26 MAL PAS 5
57 T-18 RIPOLL II 5
55 LL-57 POLÍGON CATEX-MOLÍ 5
55 F-06 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA II 5
52 S-02 PONT DE BAR 5
51 NP-12 CAMARASA 5
50 E-04 XERTA 5
49 S-01 BELLVER 5
48 NR-16 ALBESA 5
46 S-03 ST PERE i REC DEL MOLÍ 4
45 M-01 LA MUGA I 4
38 TO-01b ASSUD GUALBA 4
37 NR-18 CORBINS 4
37 NR-17 SÈQUIA TORRELAMEU 3
36 LL-17 GUIXARÓ 3
36 T-16 COLÒNIA PERNAU 3
36 E-03 ASCÓ 3
35 S-11 ALÒS 3
32 LL-46 CAL CABALLER 3
30 NR-15 ALFARRÀS 3
30 NR-08 ST. ESPERIT 3
28 LL-24 RESCLOSA DEL MOLÍ 3
20 F-01 LA CANYA I 2
20 F-02 LA CANYA II 2
20 NP-06 VALLFERRERA 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
85
3. DEFINICIO DEL MÈTODE DE CÀLCUL DE CABAL DE MANTENIMENT PER CADA PUNT CRÍTIC
La taula X1 mostra els resultats de la definició de les metodologies
considerades en aquest estudi més adients, per l’establiment de cabals de
manteniment en cadascun dels punts crítics de la xarxa hidrogràfica catalana.
El diagrama deductiu presentat en la figura III.18, s’ha traduït en els resultats
de la taula VI.5, en base als següents criteris i algoritmes senzills, ara ja més
concrets:
1. Quan el valor de conservació d’un punt crític era suficientement important
com per la declaració de LIC (Lloc d’Interés Comunitari), la primera opció
metodològica escollida ha estat un mètode SHF (Simulació de l’Habitat
Físic) per tal de deduir el cabal de manteniment necessari per la
conservació del component (o components) de l’ecosistema fluvial que
determinen la declaració de LIC.
Si a més, la idoneïtat de dades de cabals (la seva disponibilitat, fiabilitat,
extrapolabilitat, etc.) era alta, aleshores també podia optar-se com primera
opció i de forma indistinta per el mètode QBM (Cabal Bàsic de
Manteniment), atès que en el principi d’aquesta metodologia és la
conservació de l’ecosistema en el seu conjunt.
Si la idoneïtat de dades de cabals (la seva disponibilitat, fiabilitat,
extrapolabilitat, etc.) era aceptable, quedaba com segona opció el mètode
QBM. Però, si la disponibilitat de dades de cabals (o la seva fiabilitat,
extrapolabilitat, etc.) era baixa, la segona opció passaba a ésser un mètode
MSH (Mètode de Simulació Hidràulica):
• Si VDC = LIC i IDQ = Alta, aleshores MTD1-2 = SHF ó QBM
indistintament
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
86
• Si VDC = LIC i IDQ = Aceptable, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 =
QBM
• Si VDC = LIC i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 = MSH
On “VDC” és el valor de conservació; “IDQ” la idoneïtat de les dades de
cabals; i “MTD” (1 ó 2) els mètodes recomanats en primer o segon lloc.
2. Quan el valor de conservació ha estat la condició d’Espai Natural Protegit
(ENP) i s’ha pogut deduïr que aquesta condició era deguda a un component
de l’ecosistema aquátic (CEA), s’ha considerat equivalent al cas de un LIC:
• Si VDC = ENP on ENP = CEA, aleshores ENP = LIC
Per contra, quan la condició d’Espai Natural Protegit ho era per aspectes o
compenents aliens a l'ecosistema aquàtic, si la lDQ era alta, un SHF o el
QBM eran les dues propostes indistintament aplicables, segons si s’optava
per la conservació d’un component o aspecte definible del medi o be per el
conjunt de l’ecosistema, respectivament:
• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Alta, aleshores MTD1-2 = SHF
ó QBM indistintament.
Si la IDQ era aceptable, quedaba com primera opció un mètode SHF i com
segona el QBM. Quan la IDQ era baixa, la primera opció continuava essent
un mètode SHF, però la segona passava a ser un MSH:
• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Acceptable, aleshores MTD1 =
SHF i MTD2 = QBM
• Si VDC = ENP on ENP ≠ CEA i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i
MTD2 = MSH
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
87
3. Per un VDC centrat en espècies d’interés per la pesca esportiva (EPE), si la
IDQ era alta o acceptable, es potenciava la conservació del conjunt de
l’ecosistema per defecte, de manera que la primera opció era el QBM i la
segona un mètode SHF. En el cas d’una IDQ baixa, la proposta preferent
era un mètode SHF i la alternativa un MSH:
• Si VDC = EPE i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = QBM i
MTD2 = SHF
• Si VDC = EPE i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = SHF i MTD2 = MSH
4. Quan el VDC principal s’ha establert que és el paisatge (PAI) i la IDQ era
alta o acceptable, es proposava com primera opció un mètode MSH i com
segona el QBM. Si la IDQ era baixa, la segona opció era un MMC (Mètode
Multi-Criteri):
• Si VDC = PAI i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = MSH i
MTD2 = QBM
• Si VDC = PAI i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MSH i MTD2 = MMC
5. Si el VDC eran els usos recreatius del riu (URE) distints de la pesca
esportiva, la primera opció era un MMC i la segona el QBM, quan la IDQ era
alta o acceptable, o bé un MSH si la IDQ era baixa:
• Si VDC = URE i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = MMC i
MTD2 = QBM
• Si VDC = URE i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MMC i MTD2 = MSH
6. Finalment, quan VDC no era identificable de forma clara o específica (NID),
la proposta preferent era el QBM i l’alternativa un MSH, si la IDQ era alta o
acceptable, afavorint així la conservació de l’ecosistema. En el cas d’una
IDQ baixa, la primera opció era un MSH i la segona un MMC:
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
88
• Si VDC = NID i IDQ = Alta o Acceptable, aleshores MTD1 = QBM i
MTD2 = MSH
• Si VDC = NID i IDQ = Baixa, aleshores MTD1 = MSH i MTD2 = MMC
Els resultats de la determinació de la metodologia de càlcul de cabals més
adient per a cada punt estudiat es presenten tot seguit a la taula IV.5
TAULA IV.5. RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCCONCA DEL SIURANA SI1 Presa del Siurana 1 2 SI2 Pantà dels Guiamets 1 2 CONCA DE L’ALT LLOBREGAT LL1 Fonts del Llobregat I 2 1 LL2 Fonts del Llobregat II 2 1 LL3 Ca l’Artigas 2 1 LL4 Pobla de Lillet 1 2 LL10 Cal Vidal 1 2 LL11 Canal industrial de Berga 1 2 LL11 bis Presa de Baells 1 2 LL12 Cal Rosal 1 2 LL13 Colònia Monegal 2 1 LL14 Resclosa de la Bauma 1 2 LL15 Viladomiu Vell 2 1 LL16 Viladomiu Nou 2 1 LL17 Guixaró 2 1 LL18 Cal Cases 2 1 LL19 Cal Marçal I 2 1 LL20 Cal Marçal II 2 1 LL21 Cal Riera 2 1 LL21 bis Santa Maria de Merlès 1 2 LL22 Hilaturas Forcada 1 2 LL23 Soldevila 2 1 LL24 Resclosa del Molí 2 1 LL25 Resclosa de Vilafruns 2 1 LL26 Mal Pas 2 1 LL27 Cal Guix 1 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
89
TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCLL28 Corbatera 1 2 LL29 Sant Benet 1 2 LL30 Resclosa dels Tres Salts 1 2 LL31 Pont de Vilomara 1 2 CONCA DE BASTARENY LL5 Molí del Forat 1 2 LL6 Resclosa de la serradora 1 2 LL7 Can Gonfaus 1 2 LL8 Cal Torras 1 2 LL9 Cal Ros 1 2 CONCA DEL CARDENER LL32 Fonts del Cardener 1 2 LL33 La Gafa 1 2 LL33 bis La Gafa II 1 2 LL34 Cal Masquefa 1 2 LL34 bis Llosa del Cavall 2 1 LL35 Ratavilla 2 1 LL36 Molí de Cups 2 1 LL36 bis St. Ponç 2 1 LL38 Garrigó 2 1 LL39 Perpetu 1 2 LL40 Fàbrica de Paper 1 2 LL41 Cardona 1 2 LL42 Malagarriga 1 2 LL43 Colònia Valls 1 2 LL44 Cal Jover 1 2 LL45 Cal Cortès 2 1 LL46 Cal Caballer 1 2 LL47 Sant Joan de Vilatorrada 1 2 CONCA DEL BAIX LLOBREGAT LL48 Fàbrica de Can Soler 2 1 LL49 Fàbrica de Can Balet 1 2 LL50 Fàbrica de Burés 1 2 LL51 Canal de Torcidos Ibéricos 1 2 LL52 Nerva 1 2 LL53 J. Espona 1 2 LL54 Cal Comes 1 2 LL55 Colònia Gomis 1 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
90
TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCLL56 Colònia Sedó 1 2 LL57 Polígon Catex-Molí 1 2 LL58 Can Bros 1 2 CONCA DE L’ANOIA LL59 Resclosa d’Igualada 1 2 CONCA DEL FLUVIÀ F1 La Canya I 1 2 F2 La Canya II 1 2 F3 Resclosa de la Sebastiana 1 2 F4 Sant Joan les Fonts 1 2 F5 Castellfollit de la Roca I 1 2 F6 Castellfollit de la Roca II 1 2 F7 Montagut 1 2 F8 Sant Jaume de Llierca 1 2 F9 Molí d’en Carlot 1 2 F10 Besalú 1 2 F11 Paperera La Confinza 1 2 F12 Esponellà I 1 2 F13 Esponellà II 1 2 F14 Orfes 1 2 F15 Bàscara 1 2 F16 Garrigàs 1 2 F17 Sant Mori 1 2 CONCA DE L’ALT TER T1 Molló 1 2 T2 Camprodon 1 2 T3 Sant Pau de Seguries 1 2 T4 Queralbs I 1 2 T5 Queralbs II 1 2 T6 Rialb I 1 2 T7 Rialb II 1 2 T8 Ribes de Freser I 1 2 T9 Ribes de Freser II 1 2 T10 Ribes de Freser III 1 2 T11 Balneari Montagut I 1b 1a T12 Balneari Montagut II 1b 1a T13 Colònia Perramon 1b 1a T14 Colònia Herand I 1 2 T15 Colònia Herand II 1b 1a
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
91
TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCT16 Colònia Pernau 1b 1a T17 Ripoll I 1b 1a T18 Ripoll II 1 2 T19 Farga de Bebié 1b 1a T20 Montesquiu 1b 1a T21 Sant Quirze de Besora I 1 2 T21 a Sant Quirze de Besora II 1b 1a T21 b Sant Quirze de Besora III 1b 1a T21 c Borgonyà I 1b 1a T22 Borgonyà II 1 2 T22 a Sant Hipòlit de Voltregà 1b 1a T22 b Gleva 1b 1a T23 Confluència del Gurri 1b 1a T23 a Embassament de Sau 1 2 T23 b Emb. de Susqueda 1 2 T23 c Embassament de Pasteral 1 2 CONCA DEL BAIX TER T24 a Assud El Pasteral II 2 1 T24 Anglès I 2 1 T25 Bonmatí 2 1 CONCA DEL FOIX FO1 Presa del Foix 1b 1a CONCA DE LA MUGA M01a Pantà de Boadella I 1 2 M01 Pantà de Boadella II 1 2 M02 Boadella d’Empordà 1 2 M03 Les Escaules 1 2 M04 Pont de Molins 1b 1a CONCA DE LA TORDERA TO1 a Presa de Santa Fe 1b 1a TO1 b Assud Gualba 1b 1a TO1 Assud de la Riera del Teix 1b 1a TO2 Assud de Viladecans 1b 1a CONCA DEL BESÒS B01 Presa Vallfornés 1 2 B02 Assud Aiguafreda 1b 1a CONCA DE RIUDECANYES R01 Presa del Riudecanyes 1 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
92
TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCCONCA DEL FRANCOLÍ FR1 Assud de La Riba 1b 1a FR2 Assud de Constantí 1 2 CONCA DEL GAIÀ GA1 Presa del Catllar 1 2 CONCA DEL GARONA G01 Embassament d'Aiguamoix 1 2 G02 Assud d'Arties 1 2 G03 Assud de Cledes 1 2 G04 Assud de Benós 2 1 G05 Assud de Bossóst 2 1 G06 Assud de Benós-Jueu 2 1 G07 Emb. de Sant Joan de Torán 1b 1a G08 Embassament de Toran 2 1 CONCA DEL NOGUERA PALLARESA NP01 Embassament de Borèn 1b 1a NP02 Embassament de La Torrassa 2 1 NP03 Assud d'Espot 1 2 NP04 Embassament de Graus 1 2 NP05 Embassament de Tavascan 1 2 NP06 Assud de Vallferrera 2 1 NP07 Embassament de Sallente 1 2 NP08 Assud de Senterada 1 2 NP09 Embassament de Sant Antoni 1 2 NP10 Assud de Sossís 1 2 NP11 Embassament de Terradets 1 2 NP12 Embassament de Camarasa 1 2 CONCA DEL NOGUERA RIBAGORÇANA NR01 Embassament de Baserca 1 2 NR02 Assud de Senet 1 2 NR03 Assud de Vilaller 2 1 NR04 Embassament de Cavallers 2 1 NR05 Assud de Sant Martí 1 2 NR06 Assud de Durro 1 2 NR07 Assud de Barruera 1 2 NR08 Assud de Sant Esperit 2 1 NR09 Assud de Llesp 1 2 NR10 Embassament d'Escales 1 2
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
93
TAULA IV.5 (CONTINUACIÓ). RESULTATS DE LA DETERMINACIÓ DE LA METODOLOGIA DE CÀLCUL DE CABALS PERA CA DA PUNT CRÍTIC
Punt Denominació QBM SHF MSH MMCNR11 Embassament de Sopeira 1 2 NR12 Embassament de Canelles 1 2 NR13 Embasament de Santa Anna 1 2 NR14 Assud de Pinyana 1 2 NR15 Assud d'Alfarràs 1 2 NR16 Assud d'Albesa 1 2 NR17 Assud de Torrelameu 1 2 NR18 Assud de Corbins 1 2 NR19 Assud de Caldes 1 2 CONCA DEL SEGRE S01 Assud de Bellver 1 2 S02 Assud de Pont de Bar 1 2 S03 Assud de Sant Pere i rec del Molí 1 2 S04 Assud del Parc del Segre 1 2 S05 Assud d'Organya 1 2 S06 Assud Piscifactoria d'Oliana 1 2 S07 Embassament d'Oliana 1 2 S08 Embassament de Rialb 1 2 S09 Assud de Ponts 1 2 S10 Assud del Canal d'Urgell 1 2 S11 Embassament d'Alòs 1 2 S12 Embassament de Sant Llorenç 1 2 S13 Assud del Partidor 1 2 S14 Assud de La Mitjana 2 1 S15 Assud de Montoliu-Butsènit 1 2 CONCA DE L'EBRE E01 Embassament de Ribarroja 2 1 E02 Embassament de Flix 1 2 E03 Assud d'Ascó 2 1 E04 Assud de Xerta 2 1
Val a dir que les assignacions del VDC en cada punt crític, han estat fetes
lògicament, en base a la informació disponible, de manera que no pot
descartar-se modificacions a la vista d’informació adicional. Donat el cas, a
partir dels algoritmes i criteris exposats, que són el producte realment important
de l’estudi, sempre pot adequar-se, si cal, qualsevol modificació de la
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
94
informació de partida.
D’altra banda, es desconeix el grau de conflictivitat per confluència de criteris,
que pot presentar-se en la gran majoria de punts crítics identificats, però tot fa
pensar que no serà una proporció menyspreable. Serà l’administració
competent qui, un cop posada en en situació, podrà deduir la problemàtica
socio-econòmica de cada tram i a partir d’aquesta, la necessitat d’adoptar
mètodes multi-criteri.
Resulta també sorprenent i sens dubte revisable la incoherència en la
distribució dels LIC entre les conques internes de Catalunya (relativament
freqüents) i les conca del Segre i l’Ebre, pràcticament absents quan la realitat
situa els trams de rius més ben conservats precisament cap a les conques
occidentals de Catalunya.
Fetes aquestes puntualitzacions està clar que els resultats de la taula IV.5
poden ésser només una aproximació a la realitat però admetent-los com
suficientement aproximats, resulta que en els 190 punts crítics identificats, es
podrà utilitzar com primera o segona opció, el QBM en un 80% dels casos
aproximadament; els mètodes SHF valdrien en primera o segona opció, en un
93%, mentre que els mètodes MSH i MMC s’aplicarien tant sols en un 25% i un
3% respectivament. Això sitúa clarament als mètodes hidrològics i als de
simulació de l’hàbitat físic, com els més recomanables en en el conjunt de la
xarxa hidrològica catalana.
Si es fan els càlculs respectant l’actual divisió administrativa del domini públic
hidràulic (Conques Internes per una banda i Conca de l’Ebre per l’altra), s’obté
la següent taula IV.6
TAULA IV.6. RESUM DELS CASOS EN ELS QUE CADA METODOLOGIA APAREIX RECOMANADA
(PC= PUNTS CRÍTICS; CI: CONQUES INTERNES; CE: CONCA DE L’EBRE; OP= OPCIÓ)
Mètode Total PC
Total CI
Total CE
1ª Op Total PC
1ª Op CI
1ª OpcCE
2ª Op Total PC
2ª Op CI
2ªOp CE
QBM 151 121 30 114 96 18 37 25 12 SHF 176 128 48 91 59 32 85 69 16
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
95
MSH 48 16 32 8 0 8 40 16 24 MMC 6 0 6 2 0 2 4 0 4
De la taula anterior es pot concloure que el QBM és, com primera opció, el més
freqüentment recomanat al conjunt de punts crítics i en particular en les
conques internes, mentre que per la conca de l’Ebre els mètodes SHF són els
més recomanats es constituexen en majoritaris com segona opció, en les
conques internes.
Pel que fa als mètodes MSH, són majoritaris com segona opció en la conca de
l’Ebre, però estan poc (Ebre) o gens (conques internes) representats com
primera opció. Els mètodes MMC, són clarament minoritaris en totes les
opcions.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
96
V. CONCLUSIONS Segons els criteris de valoració utilitzats en aquest treball, el nombre de punts
que han resultat trobar-se en una situació severa crítics és relativament reduït
en comparació al total de punts crítics considerats. D’aquests punts que
obtenen la consideració de severs, la majoria es corresponen amb la tipologia
de grans preses, ja que són les que tenen capacitat de regular tot el cabal
circulant del riu on es troben si més no la major part de l’any. La resta dels
punts severs són assuds amb gran capacitat de derivació.
Cal remarcar que entre els punts amb un estat sever (elevada criticitat) no es
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
97
detecta cap component geogràfica significativa, ni existeix cap tipus de relació
entre l’elevat grau de criticitat i el tipus de riu, ja que es veuen afectats tant
petits rius mediterranis com els grans rius pirinencs. De fet, el que més es posa
de manifest és la importància de les característiques de l’obra hidràulica com a
factor determinant de l’elevada criticitat, tal i com ja s’ha comentat, així com el
seu règim de gestió.
Pel que fa als punts classificats com a lleus, la major part correspon a petits
assuds amb baixa capacitat de derivació i/o de regulació. En aquest grup, i
entre els que han obtingut una valoració més baixa, destaquen els petits
assuds per captacions d’aigües de reg que, per les seves característiques
constructives i les concessions d’aigües que abasteixen tenen una capacitat de
derivació molt limitada. Tot i això, apareixen també grans preses entre els punts
classificats amb un impacte lleu, com l’embassament de St. Llorenç de
Montgai. Es tracta d’un cas particular, ja que a causa del volum entrant, la seva
capacitat de regulació, i sobretot les servituds s’aigua riu avall es comporta com
un sistema fluent. En el cas de l’embassament de Flix es dóna una situació
similar pel fet que no actua derivant cabals i té poca capacitat de regulació en
relació al gran volum d’aigua entrant.
Fent una anàlisi dels resultats obtinguts per conques, es detecta que en el cas
de rius com el Gaià, el Foix, i el Riudecanyes, l’únic punt de detracció de cabals
que presenta cadascun obté una consideració de sever. El fet que aquests
punts, corresponents a embassaments que destinen l’aigua a reg o a
abastament de polígons industrials, estiguin situats en rius de poca longitud, de
baixa pluviomentria i de tipus clarament intermitent (mediterranis) en els quals
no hi ha altres concessions importants d’aigua riu avall, fa que els punts
considerats provoquin la màxima alteració del règim de cabals d’aquests rius
durant tot l’any.
En el riu Besòs, de característiques similars als anteriors, i tot i contenir una
presa, no arriba a obtenir punts considerats d’un nivell sever, sinó que es
classifiquen com a alts, igual que la majoria dels punts situats a la conca del riu
Tordera.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
98
En el riu Fluvià no hi ha cap punt sever, sinó que la classificació dels 17 punts
estudiats queda repartida entre les tres altres categories. Això es deu en part al
fet que no conté cap gran presa, i també a la tipologia i el règim de gestió dels
aprofitaments existents. Es detecta que els punts amb nivells lleus de criticitat
s’acumulen preferentment a la capçalera del riu.
A l’Ebre, en correspondre a la part final del riu els nivells de regulació no
arriben a ser severs, i van disminuïnt a mesura que els punts de detracció de
cabal s’aproximem a la desembocadura.
En el riu Francolí els dos punts reben la consideració de lleus, però cal fer un
esment especial al punt de l’Assud de Constantí que, encara que obté una
valoració de zero punts en l’índex de criticitat, aquesta és deguda a que en el
moment que es van mesurar els paràmetres que configuren l’índex, a l’assud
no li arribava aigua, i per tant no produïa cap mena de regulacions en el riu,
que ja estava completament sec des d’aigües amunt.
La conca de La Muga també presenta una presssió de regulació moderada i en
la majoria dels punts estudiats de tipus lleu. Les característiques dels punts són
que la majoria són assuds fluents, i amb condicions gemorfològiques favorables
que atuenuen l’impacte, ja que té represes que deixen una làmina d’aigua que
atenua els impactes. El medi en aquesta conca està relativament poc alterat i
l’impacte de les obres hidràuliques és molt baix.
La conca del riu Ter, també conté molts punts amb una presssió de regulació
moderada i lleu. Són malgrat tot importants els efectes de les preses de Sau
(sever), Susqueda (Alt) i Pasteral (moderat) que funcionen com un sistema
conjunt.
La conca del riu Garona presenta punts de totes les categories de criticitat, en
ser una conca que alberga molts tipus d’aprofitaments. El cas més notable és el
d’Aiguamoix, amb un impacte molt significatiu de l’obra, si bé afecta un tram
molt curt fins a la desembocadura en el Garona. Dins la conca del Garona, el
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
99
curs del riu Toran és un bon exemple de l’importància del paràmetre
“Recuperabilitat de cabals” dins l’índex ja que aquest descriptor és el principal
responsable de la classificació del tram de Toran com una pressió de regulació
alta.
A la Conca del Noguera Ribagorçana, es constata la presència dels grans
embassaments que resulten severs la seva capacitat de regulació, com
Escales i Baserca. Un cas diferent és l’embassament de Santa Anna classificat
d’impacte moderat, perqué té sota l’assud de Pinyana, la concessió del qual per
a finalitats agrícoles i d’abastament urbà (Lleida) del qual l‘obliga a deixar
sempre cabals significatius. La situació de l’embassament de Canelles és
també considerada d’un impacte moderat ja que a la sortida té la cua de
l’embassament de Sta. Anna. Ambdós embassaments funcionen com un
sistema que actua conjuntament. Altres diferències entre els embassaments
considerats com d’efectes severs i els moderats és que en el cas d’Escales i
Baserca el desguàs de la central de peu de presa se situa a certa distància
aigües avall d’aquesta, i això fa que quedi un tram de riu, si bé curt, amb gens o
molt poca aigua.
Un cas similar té lloc a la conca del Noguera Pallaresa, en l’embassament de
St Antoni. L’embassament de Terradets deu la seva classificació de regulació
severa al règim d’explotació de la central hidroelèctrica de peu de presa que
deixa el riu quasi eixut unes hores al dia.
En el cas de la conca del riu Segre, l’impacte de les obres hidràuliques en
capçalera és lleu o moderat, i va augmentant destacacant sobretot el Canal
d’Urgell, amb una forta pressió de regulació a l’estiu. Els assuds del Segre
classificats com a d’impacte alt deriven gran quantitat d’aigua sense retorn. La
resta d’obres hidràuliques considerades són d’una magnitud baixa el que
atenua el resultat final de l’índex. D’altra banda, són punts amb concessions
més recents que contemplen ja cabals amb finalitats ambientals.
A la conca del riu Llobregat hi són representats tots els tipus d’impacte. Cal
tenir en compte que és un riu que acumula gran part dels punts crítics de
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
100
Catalunya en cabals mínims (63 punts). És important l’efecte regulador de
l’embassament de Baells i per sota d’ell queden asssuds amb poca capacitat
de regulació, on l’impacte depen de la capacitat de derivació de cada cas
particular, de la recuperació de cabal aigües avall i de la gemorfologia del riu
que en alguns punts actua d’atenuant gràcies a la formació de pous que
mantenen una certa presència d’aigua.
Consideracions adicionals
Sobre els resultats obtinguts en aquest estudi cal considerar una sèrie
d’aspectes rellevants a l’hora d’interpretar-los acuradament. A continuació, en
forma de llista, s’exposen una sèrie de consideracions sense les quals no es
pot interpretar aquest estudi:
1. El mapa de punts crítics identificats en aquest estudi pot considerar-se que
recull més del 95% dels realment més crítics, existents a la xarxa
hidrogràfica catalana, atès que s’han avaluat els principals cursos d’aigua i
les obres hidràuliques més importants. Sens dubte, hi haurà altres indrets
amb problemes localment notables no recollits en aquest estudi, però
sempre es podrà, si s’escau, utilitzar la metodologia desenvolupada per, un
cop identificats, valorar-ne la seva criticitat.
2. Les dades de camp sobre les que s’ha basat aquest estudi, és a dir, la
identificació i valoració dels punts crítics, estan referides a la situació
trobada l’estiu de l’any 2000. Això vol dir que en el moment present la
reaplicació de l’índex de criticitat en algun dels punts crítics identificats.
Aquest és el cas, per exemple, de l’assud d’Arties, el de Benós Joeu, el de
Llesp, el de Senet o el de Boí i algun altre, en els quals se sap que en
l’actualitat s’hi deixa un cabal mínim a partir d’actuacions fetes en el darrer
any que ha disminuit molt significativament la seva criticitat. Atès el temps
transcorregut des dels treballs de camp no es descarta que situacions
similars, i fins i tot també en sentit contrari, s’hagin pogut donar en altres
casos.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
101
3. D’acord amb els objectius i possibilitats del present estudi, no s’ha avaluat
nivells de conflictivitat socio-econòmica o d’una altra naturalesa en els
diferents cursos i masses d’aigua visitats. Això vol dir que l’aplicabilitat de
metodologies multicriteri (MMC) per la definició de cabals de manteniment,
pot estar sens dubte infravalorada. Un anàlisi detallat cas per cas, permetrà
afinar en la decisió final de les propostes metodològiques derivades
d’aquest estudi.
4. Totes les propostes de càlcul de cabals de manteniment en els punts crítics,
estan fetes sense tenir en compte cap mena d’actuació de condicionament
de la llera del riu. En alguns casos, obres d’aquest tipus podrien permetre
canviar de criteri metodològic o maximitzar l’habitabilitat física per unitat de
cabal de manteniment subministrat en diferents indrets. Cal tenir clar,
doncs, que aquesta opció no ha estat en cap cas valorada en el present
estudi.
En el cas dels punts crítics on el cabal de manteniment es defineixi a partir
de qualsevol mètode distint al QBM, caldrà tenir especial cura en analitzar el
grau d’alteració morfològica de la llera, atès que seran directa o
indirectament les característiques hidràuliques les que definiran en gran
mesura el cabal de manteniment.
D’altra banda, en alguns casos, les obres de condicionament de la llera
poden ser obligades o obligatòries en punts on sigui gens o quasi gens
irreconeixible cap mena de referència de l’estat original del riu o que pugui
servir per identificar un valor de conservació preferent. En aquests casos,
caldrà “dissenyar” el tipus de riu que es vol i ajustar-hi hidràulicament el
cabal de manteniment corresponent.
5. Sobre la normalització dels valors directes de l’índex en una escala de 0 a
100 cal tenir en compte que certament facilita la seva interpretació intuïtiva i
directa. Ara bé, cal tenir present també que redueix la sensibilitat o capacitat
de discriminació dels valors originals, en un factor d’escala important
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
102
(concretament un factor de 14).
Tant els valors directes com els normalitzats no inclouen el càlcul del
descriptor “prioritat estratègica”, la qual cosa fa impossible per una banda
que l’índex assoleixi els màxims valors, i per l’altra disposar dels valors
definitius.
6. La xarxa hidrogràfica catalana pot dividir-se fisiogràficament en quatre
zones: L’alta muntanya, la muntanya mitja, la plana i el litoral. A cada una
d’aquestes zones la problemàtica pel que fa a l’aprofitament de l’aigua, està
representada per opcions diferents. Així a l’alta muntanya, són majoria els
aprofitaments hidroelèctrics, típicament formats per assuds o petites preses
amb canals de derivació. A la muntanya mitja, es conserva una
representació significativa dels aprofitaments hidroelèctrics abans descrits i
s’hi afegeix les grans preses. A la plana, els cursos d’aigua s’aprofiten
també mitjançant assuds i petites preses en derivació, però en aquest cas,
amb una proporció més alta dedicada a usos agrícoles. Finalment a la zona
litoral, el tret diferencial pel que fa a l’aprofitament de l’aigua el constitueix
l’explotació d’aqüífers que indirectament afecten al fluxe superficial.
Aquesta situació és fonamental per entendre les diferents respostes socials
al problema dels cabals de manteniment. El present estudi ha defugit, per
principi de plantejar propostes de càlcul de cabals mínims universals, però
més enllà d’aquest criteri, qualsevol proposta definitiva caldrà que valori
totes les condicions locals del lloc on s’apliqui.
7. Atès el valor ecològic, social i econòmic de l’aigua, en un país com
Catalunya, on la disponibilitat d’aquest recurs és tant irregular, tant en el
temps com en l’espai es considera una inversió bàsica i estratègica la
recuperació i/o construcció d’estacions d’aforament, ja que la primera
condició per administrar correctament un recurs valuós com l’aigua és
saber-ne la quantitat de que se’n disposa en cada punt i a cada moment.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
103
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
104
VI. BIBLIOGRAFIA
• AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (1995) Recull de trams de riu afectats per la manca de cabals a les conques de Catalunya. Àrea de qualitat de
les aigües, Unitat d’Aigües Superficials. Generalitat de Catalunya.
• Arthington, A.H. (1998a). Comparative evaluation of environmental flow assessment techniques: review of holistic methodologies. Land and
Water Resources Research and Development Corporation Occasional Paper
No. 26/98. Canberra, Australia.
• ARTHINGTON, A.H., BUNN, S.E., PUSEY, B.J., BLUHDORN, D.R., KING,
J.M., DAY, J.A., THARME, R.E. and O’KEEFFE, J.H. (1992). Development
of an holistic approach for assessing environmental flow requirements of riverine ecosystems. In: Pigram, J.J. and Hooper, B.P. (eds).
Proceedings of an international seminar and workshop on water allocation for
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
105
the environment. November 1991. The Centre for Water Policy Research,
University of New England. Armidale, Australia. 282 pp.
• BAIN, M.B. J. T. FINN & H. E. BOOKE (1988) Streamflow regulation and fish community structure. Ecology, 69(2): 382-392.
• BOVEE, K.D. (1982) La dynamique fluviale à l’épreuve des
changements environnementaux: Quels enseignements applicables à l’aménagement des rivières. La Houille Blanche, 718: 515-521.
• CONESA, FERNANDEZ-VITORA (1997) Guía metodológica para la evaluación del impacto ambiental. 3ª Edició. Mundi Prensa. Madrid.
• EPRI (ELECTRIC POWER RESEARCH INSTITUTE) (1987) Procedings: Workshop on Instream Flow Research Needs. EA-5007 Research Project
2380-14. EA Engineering Science & Technology, Inc. San Francisco,
California.
• ESTES, C.C. (1996). Annual summary of instream flow reservations and protection in Alaska. Alaska Department of Fish and Game. Fisheries
Data Series No. 96-45, Anchorage. 106 pp.
• GARCIA DE JALON, D et al. (1993) Principios y técnicas de gestión de la pesca en aguas continentales. Ed. Mundi prensa. Madrid.
• GARCIA DE JALON, D. (1992) Impacto Ambiental de las minicentrales hidroeléctricas. Quercus, 80: 38-42.
• GORDON, N.D., T.A. MCMAHON & B. L. FINLAYSON (1992) Stream Hydrology. An Introduction for Ecologists. Jonh Wiley & Sons, UK 526 pp
• GUSTARD, A. (1994): Analysis of River Regimes. In: The river hadbook.
Vol. I. (J. Calow & G.E. Petts, Eds). London: 29-47.
• ICC (1996) Mapa de Calalunya a escala 1:50.000. Institut cartogràfic de
Catalunya.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
106
• KING, J.M. and THARME, R.E. (1994). Assessment of the instream flow incremental methodology and initial development of alternative instream flow methodologies for South Africa. Water Research
Commission Report No. 295/1/94. Water Research Commission, Pretoria.
590 pp.
• King, JM. and Louw, M.D. (1998). Instream flow assessments for regulated rivers in South Africa using the Building Block Methodology. Aquatic Ecosystem Health and Management. 1: 109-124.
• LEWIS, S.L. (1969) Physical Factors Influencing Fish Populations in Pools of a Trout Stream. Tran. Amer. Fish. Soc.
• ORTH, D.J. & P.M. LEONARD (1990) Comparison of discharge methods and habitat optimization for recommending instream flows to protect fish habitat. Regulated Rivers: Res. & Manag. 5: 129-138.
• PALAU, A. (1994) Los mal llamados caudales “ecológicos”. Bases para una propuesta de cálculo. OP (Obras públicas), 28 (2) 84-95.
• SABATON, C. (1993) La méthode des micro-habitats: un outil d’aide au choix d’un débit réservé à l’aval des ouvrages hydroélectriques. Expérience d’Electricité de France.
• STALNAKER, C.B. & J.L. ARNETTE (1976) Methodologies for the determination of stream resource flow requirements: An assessment. Utah State University. Logan, (Utah). 199 pp.
• TENNANT, D.L. (1976) Instream Flow Regimes for Fish, Wildlife, Recreation and Related Environmental Resources. Fisheries, 1(4): 6-10.
• TERRADAS J. et al (1989) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 14:
Sistemes naturals. Enciclopèdia Catalana, S.A (R. Folch, Ed.) Barcelona.
• THOMPSON, K. (1974) Salmonids. In: Anatomy of a River: An evaluation
of water Requierements for the Hell’s Canyon reach of the Middle Snake
River. Pacific Northwest River Basins Com. Vancouver, WA: 85-103.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
107
• VANNOTE R.L, MINSHALL G.W, CUMMINS K.W, SEDELL J.R, &
CUSHING C.E. (1980). The River Continum Concept. Can. J. Fish. Aquat
sci., 37: 130-137.
Diagnòstic de Punts Crítics en Cabals Mínims
108
VII. ANNEXES
Annex 1. Fitxes amb els resultats dels mostrejos
Fotografies
Mapes de localització
Volum I: Conques dels rius Ebre, Segre i Garona.
Volum II: Conques del rius Llobregat i Besòs.
Volum III: Conques dels rius Ter, Fluvià i Muga.
Volum IV: Conques litorals i prelitorals.
Annex 2 CD amb la base de dades associada a l’estudi