DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA · Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

D E P A R T A M E N T D E F Í S I C A I Q U Í M I C A

Curs acadèmic 2017/2018

I n s t i t u t d ’ E d u c a c i ó S e c u n d à r i a S a n t V i c e n t F e r r e r

ALGEMESÍ

PROGRAMACIÓ CURS 2017/2018 ² DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA ² 2

Índex

Índex ......................................................................................................................................................... 2 COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT ......................................................................................... 3 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ................................................................................................................ 4 OBJECTIUS GENERALS ................................................................................................................................ 5 ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES .................................................................................................... 5 ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ................................................................................................................... 6 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................... 7 TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS ................................................................................ 8 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO ............................................................................................ 10 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT ................................................................... 12 RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR ............................................. 13 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES FORA DE L’AULA ................................................................. 14 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT ........................................................ 15 AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ I LA PRÀCTICA DOCENT ............................................... 16

OBJECTIUS D'ETAPA PER A FÍSICA I QUÍMICA D’ESO ................................................... 18 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ...................................................................................... 19 FÍSICA I QUÍMICA – 2n ESO .......................................................................................................... 20 FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO .......................................................................................................... 26 FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO .......................................................................................................... 33 CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL – 4t ESO ............................ 40 CULTURA CIENTÍFICA – 4t ESO ................................................................................................ 46 RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO ................................................................................. 50 CULTURA CIENTÍFICA – 1r BATXILLERAT ......................................................................... 53 FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT ................................................................................... 59 FÍSICA – 2n BATXILLERAT .......................................................................................................... 72 QUÍMICA – 2n BATXILLERAT ..................................................................................................... 81 RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT ........................................................... 89 ANNEX: PMAR 3 ESO ..................................................................................................................... 92


COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

El Departament de Física i Química de l'Institut d’Educació Secundària "Sant Vicent Fer-rer" d'Algemesí queda constituït aquest curs 2017/2018 pel professorat següent, amb especifica-ció de les assignatures i grups que imparteix cadascú:

• En Vicent Girbés i Girbés, coordinador de Formació en Centres, que impartirà la Fí-sica de 2n de Batxillerat (un grup), les Ciències Aplicades a l'Activitat Professional de 4t d'ESO (un grup), la Física i Química de 3r d’ESO (un grup), una hora de desdobla-ment de 3r d’ESO, dues hores de desdoblament de 2n d'ESO, una tutoria de 3r d'ESO i completarà l'horari amb les Matemàtiques de 3r d'ESO (un grup).

• Na María Amparo Ponce Polo, que impartirà la Física i Química de 4t d'ESO (un grup), l'Àmbit Científic del PMAR de 3r d'ESO (8 hores), la Física i Química de 3r d'ESO (un grup), la Física i Química de 2n d'ESO (dos grups), una hora de desdobla-ment de 3r d’ESO i una tutoria del programa PMAR 3r d'ESO.

• En Manel Josep Traver i Ribes, cap de Departament, que impartirà la Química de 2n de Batxillerat (un grup), la Física i Química de 1r de Batxillerat (un grup), la Cultura Científica de 1r de Batxillerat (un grup), la Cultura Científica de 4t d’ESO (un grup), la Física i Química de 2n d'ESO (un grup), una tutoria de 2n d'ESO i un repàs de Batxi-llerat (1 hora).


INTRODUCCIÓ

La programació general de les activitats docents que desenvoluparà aquest Departament s’ha confegit a partir dels objectius generals que orienten l’ensenyament de la Física i la Química al nivell secundari. Aquests objectius són:

• Adquisició significativa de concepcions i estructures científiques fisicoquímiques que facen avançar la persona en la construcció d’una concepció racional i més coherent del món.

• Comprensió i adquisició per part de l’alumnat d’aspectes essencials del treball científic que han menat a l’elaboració dels conceptes i les teories científiques. Es vol que l’alumnat experimente un vertader canvi metodològic en la seua forma d’actuar i desenvolupe els instruments necessaris per a enfrontar-se a problemes nous.

Per això, es tractarà d’aconseguir que la ciència estudiada aparega com una cosa viva, en contínua elaboració, i no com un conjunt de productes ja acabats que cal assimilar, tot destacant que les concepcions científiques s’han construït a partir de la superació de les evidències del sentit comú, del que semblava obvi i, sovint, han afectat les creences acceptades socialment com a defi-nitives.

Igualment, es remarcarà el caràcter de creacions imaginatives dels conceptes i teories cien-tífiques, tot reivindicant la importància de les reflexions qualitatives, de les formes de pensament divergent (plantejament de problemes, hipòtesis, elaboració de dissenys o estratègies...), junta-ment amb les formes de pensament més analítiques i rigoroses. Per tant, també seran objectius:

• Fomentar una actitud positiva, però no ingènua, cap a la ciència i el seu paper en la societat, tot iniciant l’anàlisi de les complexes relacions ciència/societat i remarcant el paper de la ciència en l’evolució social de la Humanitat.

• Presentar una ciència humanitzada, la qual cosa significa transmetre i utilitzar una vi-sió de les característiques i limitacions de la ciència i del treball dels científics coherent amb la filosofia i epistemologia de les ciències acceptades actualment i defugir les concepcions empiristes i ingènues.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Els objectius abans proposats només tenen significat dins d’una concepció constructivista del currículum com la sèrie d’activitats d’aprenentatge que cal realitzar en les classes a fi d’aconseguir aquestes fites, entesa a la vegada com un procés obert d’investigació en l’acció per tal d’enriquir-lo i adaptar-lo progressivament a les característiques del nostre alumnat concret.

Aquesta concepció constructivista del procés d’ensenyament de les ciències suposa ende-gar un model d'aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual, metodològic i actitudinal, la qual cosa implica:

1. Considerar les idees prèvies dels i les alumnes i tenir presents quins prerequisits con-vé revisar per tal que seguesquen amb més facilitat els nous continguts a impartir.

2. Estructurar els continguts en cossos coherents de coneixements i explicitar l'existèn-cia d'un fil conductor per a tot el curs i, en particular, per a cada tema.


3. Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les Ciències per tal d’analitzar la forma com s'han construït els coneixements científics i donar una imatge més huma-nitzada de la ciència, alhora que es presenta el complex conjunt de relacions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient.

4. Evitar en la mesura que siga possible les metodologies superficials com l'enciclope-disme, l'excés de formalisme matemàtic o l'empirisme.

5. Transformar les classes en la investigació de situacions problemàtiques per mitjà de programes-guia d'activitats.

6. Plantejar la tasca docent com una investigació col·lectiva dels membres del Departa-ment per mitjà del treball en grup.

OBJECTIUS GENERALS

Les orientacions esmentades es poden concretar en aquests objectius generals que han d’assolir els i les alumnes que s’aproximen a la ciència:

1. Aprendre la forma de treballar i raonar pròpia de la ciència. Aquest objectiu es farà extensiu a tots els nivells i cursos i constitueix un dels temes de tractament transver-sal.

2. Realitzar activitats de laboratori connectades amb els continguts conceptuals que s'imparteixen en cada unitat didàctica.

3. Aprendre a utilitzar el llenguatge propi de la ciència de manera rigorosa, per això es posarà molt d'èmfasi en la utilització correcta de les unitats del Sistema Internacional, la notació científica de les dades i resultats experimentals i en l'aprenentatge progres-siu de la nomenclatura i formulació químiques segons les normes internacionals de la IUPAC, sense fer-ne un aspecte tan important que emmascare un aprenentatge raci-onal del llenguatge químic.

4. Adquirir les destreses pròpies del treball científic en la realització de diferents activi-tats, elaboració i interpretació de gràfiques en paper i mitjançant els fulls de càlcul in-formàtics, presentació correcta i ordenada d'informes sobre treballs de laboratori i de recerca bibliogràfica.

5. Aprendre a utilitzar les noves TIC mitjançant un ús progressivament més complet dels equips d’experimentació assistida per ordinador (EXAO), l’accés a la informació disponible a través d’Internet, d’una manera orientada a millorar l’aprenentatge de les ciències i la presentació de resultats i informes mitjançant el programari adequat.

6. Millorar les actituds de l’alumnat envers la ciència i la seua importància en la societat.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La metodologia específica per a l'aprenentatge de les ciències ha de ser coherent amb el model constructivista, és a dir, el fil conductor del tema es vertebrarà sobre una sèrie d'activitats que mitjançant la reflexió, i dirigides pel professorat, porten els alumnes a construir de forma progressiva els nous conceptes científics del paradigma que volem incorporar al seu esquema de coneixements previ o bé substituir en aquells preconceptes que dificulten la comprensió i assimi-lació dels nous conceptes.


La metodologia que proposem es fonamenta en la pedagogia activa. Es tracta que cada alumne o alumna es plantege una sèrie de qüestions tot seguint un programa-guia on s'inclouen diferents activitats d'elaboració conceptual, experimentals i d'operativitat numèrica, mitjançant les quals es van construint i desenvolupant els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de cada tema. Això no obstant, la realització d'aquestes activitats no haurà de retardar excessi-vament el seguiment de la programació, per la qual cosa es pot alternar amb l'explicació o aclari-ment per part del professor d'aquells aspectes que podrien allargar excessivament les discussions a l'aula.

A fi de posar en pràctica l'esmentada metodologia, atesa l’experiència dels cursos anteri-ors, el Departament ha decidit adoptar com a materials de treball per als alumnes a l’aula diversos llibres de text que s’expliciten en la programació del curs corresponent, que en línies generals segueixen les orientacions didàctiques i els continguts proposats per aquesta programació. A ban-da de les explicacions generals del tema, contenen activitats per a desenrotllar-les a classe, bé pels alumnes de forma autònoma, bé amb l'ajut del professor, i també d’altres informacions i activitats complementàries, quadres, resums i mapes conceptuals que faciliten el treball personal dels alum-nes.

És recomanable que determinades activitats de classe o treballs de recerca bibliogràfica es facen en petits grups, la composició, funcionament i avaluació dels quals haurà de controlar periòdicament el professor. Aquests treballs s’hauran d’exposar i comentar al grup classe, mitjan-çant la utilització de les noves TIC.

A banda dels llibres de classe, els alumnes han de consultar la bibliografia adequada, a cri-teri del Departament, que als cursos inferiors es pot limitar al llibre recomanat i algunes lectures complementàries que aconselle el professor.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

A fi d’adquirir les tècniques d'estudi i destreses pròpies de la ciència es proposa a manera d’indicació:

1. La utilització d’una llibreta personal de cada alumne o alumna per a cada assignatu-ra, on es recolliran totes les activitats que es realitzen a classe i que es consideren im-portants. Així s'introduiran els hàbits de prendre notes, seleccionar la informació que és significativa dins del treball a classe, el contrast amb les anotacions d'altres com-panys i el contrast d'aquestes notes amb el llibre o les referències que en cada cas es recomanen.

2. La realització per part de l'alumnat d'activitats de comprensió i raonament, a més de la memorització, són objectius primordials de l'ensenyament de les ciències.

3. La realització d'activitats obertes i d'experiències de laboratori que exigesquen per part de l'alumnat l'aplicació dels trets característics del treball científic (planteja-ment acurat dels problemes, proposta d'hipòtesis, disseny d'experiències, anàlisi i pre-sentació dels resultats...) amb la qual cosa, a més a més, fomentarem l'autonomia de l'alumnat i la presa de decisions.

4. La realització d’activitats qualitatives i quantitatives, amb diferents graus de difi-cultat, que exigesquen l'aplicació d'algun principi fonamental o la combinació de di-versos principis físics per manifestar la relació existent entre els diferents conceptes estudiats. Amb aquest tipus d'activitats aconseguirem també posar en conflicte, en al-guns casos, les idees prèvies que té l'alumnat amb els conceptes que es pretenen in-troduir, així com presentar els prerequisits necessaris per a adquirir-ne alguns.


5. La realització d'activitats de síntesi, esquemes, mapes conceptuals i resums per a fer palès el fil conductor dels temes i les relacions existents entre allò que s'estudia.

6. L'ús de material gràfic, pel·lícules, notícies de premsa, articles de divulgació científi-ca, noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com activitats externes com ara visites a fàbriques, exposicions i museus, per tal de contextualitzar històri-cament diferents aspectes de la Física i Química, per a exposar el caràcter social de la ciència i les interaccions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient, aprendre a inter-pretar i analitzar la informació rebuda, etc.

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A fi de fer possible l’accés al currículum per a tot l’alumnat, la diversitat haurà de ser abordada amb propostes que estiguen lligades a continguts específics de cadascuna de les unitats programades. Amb caràcter general, les mesures a prendre hauran de considerar:

1) Els coneixements previs de l'alumnat

• Aquests constitueixen la base per a construir significats en els nous contin-guts proposats en cadascuna de les unitats a treballar

• Els coneixements previs sovint contenen idees errònies des del punt de vista científic que interfereixen en l'aprenentatge de noves idees

• Aquests coneixements es mostren resistents a desaparèixer i no s'eliminen immediatament, sinó que reapareixen en els diferents nivells i cal abordar-los de nou cada vegada que siga necessari

2) L’organització del treball a l’aula

• L’organització del treball en petits grups cooperatius augmenta l’eficiència de la producció de l'alumnat. Quan un alumne “ensenya” a un altre, el benefici és per a tots dos. Per al que aprèn perquè suposa escoltar explicacions molt properes als seus coneixements (el que l’alumne ja sap); però per a qui “ense-nya”, el fet d’ensenyar es converteix en una activitat d’aprenentatge, perquè per defensar davant d’iguals les seues idees necessita d’una argumentació lògi-ca i coherent, necessita el recolzament amb exemples i connexions amb la realitat més propera, la qual cosa fa que trobe més significat al que ja sap

• L’organització de la instrucció, que el treball realitzat per l'alumnat en petits grups siga recollit en una discussió en un grup gran on el professorat modera tot el procés, permet una certa homogeneïtzació de les idees per continuar avançant, ja que permet resoldre les controvèrsies, completa i complementa les idees aparegudes i resol les dificultats

3) La captació del l'alumnat amb menys motivació per a aprendre

• Per captar l'atenció de l'alumnat menys motivat se li poden assignar tasques de responsabilitat en els grups o en el grup-aula per tal que es senta protago-nista i més valorat

• Se li poden assignar activitats personalitzades que li siguen més accessibles i fer-ne un seguiment individualitzat

• Se li poden realitzar activitats personalitzades de caràcter més pràctic


4) L'atenció a l'alumnat suspès per a la seua recuperació

• Es facilitaran activitats de recuperació proposades per a l'alumnat que no ha aconseguit els coneixements mínims treballats. Caldrà seleccionar activitats amb un grau de dificultat menor o bé, podrien ser moltes de les ja utilitzades però descompostes en altres més senzilles, de manera que en cadascuna d’elles es donen passos elementals, en els que el grau de dificultat s’incremente de manera progressiva. Es tractaria de restringir el grau d’autonomia i decisió de l’alumnat a l’hora de realitzar l’activitat donant-li els ajuts que requeresca per a poder dur a terme l’activitat que se li propose. A manera d’exemple, resulta més difícil dissenyar una experiència per verificar una hipòtesi que donada una experiència dir quina és la hipòtesi que intenta contrastar

• La realització de proves de recuperació periòdicament amb la reducció dels continguts als mínims imprescindibles per a l'assoliment de les competències bàsiques associades de les matèries impartides pel Departament

5) L'atenció a l'alumnat amb major capacitat d'aprenentatge

• Es facilitaran activitats d'ampliació que són aquelles que permeten continuar construint coneixements a l'alumnat que ha dut a terme les activitats propo-sades des del principi, i també les que no són imprescindibles en el procés i o no es refereixen a continguts bàsics, i són, per tant, accessòries, però que am-plien els continguts de manera col·lateral i contribueixen a ampliar els conei-xements de l'alumnat amb major capacitat per aprendre

• Es proposaran projectes que amplien alguns objectius com ara facilitant l'ela-boració de projectes més complexos a fi que aquest alumnat puga participar en concursos i convocatòries públiques o privades fora de l'aula

• Es promocionarà la participació d'aquest alumnat en activitats que organitzen institucions docents, com a ara les Universitats, amb la finalitat de millorar la seua formació o ampliar-la a temes d'interès que no es tracten al currículum ordinari

TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS

Algunes consideracions que s’han tingut en compte com a criteris per a la seua inclusió en les diferents unitats didàctiques:

a) Foment de la lectura

• Facilitar el màxim d'activitats que continguen textos escrits que s'hagen d'in-terpretar i impliquen l'ampliació del vocabulari general i específic de les àrees científiques a fi de millorar la comprensió lectora de l'alumnat

• Propiciar la realització d'activitats d'aula que fomenten i milloren l'expressió oral de l'alumnat, mitjançant l'organització de debats i exposicions orals da-vant dels companys del grup

• Controlar al màxim els textos escrits que produesca l'alumnat a fi de corregir les errades de caràcter formal, d'ortografia, d'estil, de vocabulari i de sintaxi per a millorar la seua expressió escrita


b) Educació cívica i educació vial

• Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les ca-racterístiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió continua

• Valorar les aportacions pròpies i dels altres en el treball en equip, mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desen-volupament de les tasques

• Ser prudent en la utilització dels recursos

• Valorar les necessitats d’informació prèvies a l’establiment d’opinió

• Prendre consciència de la importància de respectar les normes de circulació i seguretat a partir del reconeixement de la influència de les conductes irres-ponsables, especialment de la velocitat excessiva i els avançaments inade-quats, en moltes infraccions que posen en risc la nostra vida i la dels altres

• Desenvolupar hàbits saludables en la conducció de vehicles com la bicicleta i el ciclomotor, per evitar els riscos d’accident

• Adoptar actituds cíviques de respecte a la resta de vianants i conductors i de control dels sorolls innecessaris produïts per una conducció inadequada

c) Comunicació audiovisual i TIC

• Fomentar la comunicació audiovisual mitjançant l'elaboració i presentació d'activitats científiques mitjançant vídeos i animacions

• Visualitzar documentals i pel·lícules de forma crítica per a copsar-ne tant els aspectes formals com els continguts

• Promoure la utilització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunica-ció de forma responsable, sent-ne conscient de les possibilitats i també de les limitacions, igual com dels riscos que pot comportar el seu ús inapropiat

d) Educació per a l'emprenedoria i el consum responsable

• Aprendre a dissenyar projectes en grup que impliquen l'assumpció de riscos, la presa de decisions i l'assumpció de les conseqüències a l'escala assequible al nivell de formació de l'alumnat

• Conèixer els processos de producció, manteniment i distribució de béns de consum

• Entendre què és qualitat de vida i adquirir actituds favorables envers ella

• Propiciar l’adquisició d’actituds raonables en situacions adquisitives diverses

e) Educació per a la pau i la convivència

• Analitzar el procés de creació de la ciència valorant i reconeixent el valor ne-gatiu de la intolerància

• Ser conscients que la ignorància, la negació del coneixement, el diàleg i el ra-ciocini han tingut repercussions negatives per al desenvolupament de la cièn-cia i per als assoliments científics


• Reconeixement de l’existència de conflictes interpersonals i grupals, tot pro-pugnant el diàleg com a via d’enteniment i negociació

• Valorar i expressar opinions alienes expressades lliurement i comportar-se coherentment amb això

• Recordar que els avanços tecnològics no porten en si mateix a la destrucció, sinó que depenen d’intencionalitats externes a la ciència

f) Educació per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes

• Intensificar la cooperació entre persones dins del treball en grup i afavorir la participació de les alumnes en les activitats de discussió

• Incorporació de les aportacions de les dones a la ciència

• L’ús de llenguatge oral, escrit i iconogràfic no discriminatori

g) Educació ambiental

• Analitzar i criticar situacions productores d’impacte ambiental

• Analitzar i donar alternatives als problemes mediambientals de l’entorn

• Propiciar des del coneixement una relació harmònica amb el medi ambient

• Establir la relació entre els impactes ambientals i la salut de la població

h) Educació per a la salut

• Conèixer i comprendre els principals conceptes de distints camps del conei-xement relatius a la salut dels éssers humans

• Establir una estreta relació entre la tecnologia i la societat i el desenvolupa-ment del coneixement sobre la salut dels éssers humans

• Desenvolupar a través dels continguts, actituds que afavoresquen la pròpia cura física i psicològica

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO

La qualificació de les assignatures de Física i Química que s’imparteixen en 2n d’ESO, en 3r d’ESO i en 4t d’ESO es farà mitjançant els criteris i instruments que s’exposen tot seguit.

ACTITUDS, VALORS I NORMES ⇒ Es valoraran opc ionalment un 5 %

La puntualitat a les classes i a l'hora de lliurar llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball i de seguretat tant en l’aula com en el laboratori..

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació en classe i en el treball en grup, tot respectant del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.


PROCEDIMENTS ⇒ Es valorarà un 15 % la l l ibre ta o bé un 20 % s i s 'hi inc louen les ac t i tuds (En 2n pot ser f ins a un 25 o un 30 %)

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organit-zació; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES ⇒ Es valoraran un 80 % (En 2n pot ser un 70 %)

Cal obtenir un mínim de 4,75 punts en procediments i proves per poder sumar la nota d'actituds.

Cal obtenir un mínim de 0,25 punts en actituds per poder sumar les altres dues

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.

Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada una o dues unitats didàctiques. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries (de reforç i d’ampliació), de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulte de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar l’avaluació, convindrà proposar de tant en tant alguna prova de continguts mínims.


Les assignatures optatives s’avaluaran de forma semblant tot i que el caràcter més pràc-tic permet modificar la distribució percentual a criteri del professor que les imparteix vist el tre-ball fet en cada període d’avaluació. En tot cas, més endavant, a l’apartat corresponent a la pro-gramació de cada assignatura s’afegeixen algunes recomanacions sobre quins aspectes hi convé tenir en compte.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT

En coherència amb els criteris i instruments emprats en els cursos anteriors de l’ESO, tot i que el Batxillerat és un ensenyament no obligatori, considerem adient valorar tots els mateixos aspectes, si bé amb una distribució percentual diferent, tal i com s’indica tot seguit:

ACTITUDS, VALORS I NORMES ⇒ Es valoraran opc ionalment

La puntualitat a l’hora de lliurar les llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball tant en l’aula com en el laboratori.

Al laboratori, a més, el respecte de les normes de seguretat.

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació i col·laboració en el treball en grup.

La participació en classe i el respecte del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.

PROCEDIMENTS ⇒ Es valoraran opc ionalment

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organit-zació; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES ⇒ Es valoraran un 100 %

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.


Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada unitat didàctica. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries, de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulta de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar el curs complet es podrà proposar una prova de continguts mínims. Aquesta prova es farà després de la 2a avaluació i els seus resultats es tindran en compte a l’hora d’assignar la qualificació final.

6. Encara que caldria d’aprofitar el màxim possible el temps disponible per a impartir el programa previst, sempre que siga possible les proves es podran realitzar aprofitant la darrera hora lectiva, per disposar de més temps, o bé, de forma voluntària, fora de l’horari lectiu, atès que l’horari general del centre permet la disponibilitat d'algunes vesprades.

RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR

ALUMNES D’ESO (Fís i ca i Química 2n i 3r)

La recuperació dels alumnes pendents de Física i Química d’ESO, tant de 2n com de 3r, es farà al llarg del curs mitjançant la realització d’un dossier d’activitats per part de l’alumnat pen-dent dissenyat per al nivell corresponent. L'alumnat podrà efectuar les consultes que considere oportunes al professorat del departament, particularment al cap de departament. El dossier con-tindrà activitats bàsiques com les que s’han realitzat al llarg de curs en l’assignatura corresponent. El dossier el lliurarà el tutor de cada alumne després de la 1a Avaluació i s’haurà de tornar com-pletament resolt durant la darrera setmana del 2n trimestre. En cas que algun alumne no lliure el treball haurà de realitzar un examen de tota la matèria la darrera setmana d'abril del 2018, segons els continguts exposats a la programació de l'any anterior.

ALUMNES DE BATXILLERAT (Fís i ca i Química 1r)

Mitjançant la tutoria, o el professorat encarregat, a principi de curs es donarà informació als alumnes de Batxillerat amb assignatures pendents del curs anterior, per tal d’aclarir qualsevol dubte sobre el sistema d'avaluació i els horaris de consultes durant el curs.


L’avaluació dels alumnes pendents del curs anterior es farà mitjançant la realització de du-es proves escrites. La primera tindrà lloc després de la 1a Avaluació del curs i la segona prova tindrà lloc després de la 2a Avaluació. Cada prova constarà dels continguts exposats a continuació i el resultat final serà la mitjana de les dues notes. En cas d'haver-hi una hora d’atenció per a pen-dents, els dubtes els resoldrà el professorat encarregat en aquesta hora o una altra de disponible, en cas contrari el cap de Departament atendrà els pendents a l’hora assignada d’atenció a pares.

Els continguts a avaluar seran els corresponents als objectius mínims del nivell segons la programació del curs anterior referits als temes següents:

Primer trimestre (Prova de gener)

1. Teoria cineticomolecular de la matèria (model dels gasos, lleis ponderals, teoria atòmica de Dalton, hipòtesis d’Avogadro, concepte de mol, càlculs amb dissolucions, determina-ció de fórmules empíriques i moleculars)

2. Càlculs estequiomètrics en reaccions, ajust d’equacions químiques 3. Termodinàmica química: càlculs amb entalpies (llei de Hess) i qüestions sobre el concepte

d'entropia Segon trimestre (Prova de març)

4. Cinemàtica dels moviments rectilinis, circulars i compostos (resolució de problemes amb un i dos mòbils). Tir horitzontal i tir oblic

5. Dinàmica (lleis de Newton, gravitació, forces de fregament, aplicació de les lleis de New-ton al moviment de cossos lligats, situacions qualitatives on intervenen forces centrípetes)

6. Fenomenologia electrostàtica. Llei de Coulomb. Càlculs amb la llei de Coulomb. Camp elèctric, descripció qualitativa (línies de força)

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES FORA DE L’AULA

Com a complement al treball de l’aula es proposa organitzar les activitats següents, que inclouen les sessions de pràctiques amb els alumnes de Batxillerat en col·laboració amb la Uni-versitat de València, amb la distribució temporal aproximada que s’indica tot seguit:

Activitat Professorat responsable Data Alumnes

Pràctiques de Química Manel Josep Traver Vicent Girbés

Gener 2018 2n Batxillerat

Visita al Museu de les Ciències

Manel Josep Traver Maig 2018 1r Batxillerat


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT

Les orientacions didàctiques més detallades i exemplificades es troben en la bibliografia dirigida al professorat, a fi que hi puga trobar orientacions científicament fonamentades elabora-des per professorat d’ensenyança secundària i investigadors especialistes en didàctica de les cièn-cies experimentals. Les principals fonts on fonamentem les nostres propostes són les que tot seguit s’indiquen.

• Per a les assignatures de Física i Química de 2n, 3r i 4t d’ESO, les orientacions di-dàctiques es troben exposades amb més detall en aquests llibres:

CALATAYUD et al. La construcción de las ciencias físico-químicas. Programas-guía de trabajo y comentarios para el profesor Departament de Física i Química. Servei de Formació Permanent. Universitat de València. 1990. Nau Llibres.

GIL et al. La enseñanza de las ciencias en la Educación Secundaria Cuadernos de Educación. Editorial ICE-Horsori. Barcelona. 1991

HIERREZUELO et al. Ciencias de la Naturaleza (4 vols.) Centro de Publicaciones del MEC-Editorial Edelvives. 1995

(Volums I, II i III per als continguts de Física i Química de 2n d’ESO)

(Volums I i III per als continguts de Física i Química de 3r d’ESO)

(Volums III i IV per als continguts de Física i Química de 4t d’ESO)

• Per a les assignatures de Batxillerat, a més dels llibres anteriors, es poden trobar més orientacions didàctiques en el llibre:

CAAMAÑO et al. Física y Química. Complementos de formación disciplinar MEC- Editorial Graó. Barcelona. 2011.


AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ I LA PRÀCTICA DOCENT

La programació que tot seguit detallarem serà avaluada periòdicament a les diferents reu-nions de Departament previstes a tal efecte, on es farà el seguiment de la temporització i les difi-cultats que puguen aparèixer al llarg del curs durant la seua aplicació a l'aula. Finalment, a la me-mòria de final de curs es detallaran aquells aspectes concrets que el Departament considere opor-tú de modificar a fi de millorar l'acció didàctica que li és encomanada.

També es farà una avaluació de la pràctica docent concreta i, almenys una vegada al tri-mestre, s'analitzaran els resultats obtinguts a cada avaluació per part del nostre alumnat, per tal d'adoptar les mesures apropiades quan encara s'hi estiga a temps. Igualment es reflectirà aquesta revisió de la pràctica docent en les actes de les reunions de Departament.

Eventualment, en aquells grups que es considere oportú, a final de curs se'ls pot passar una enquesta a l'alumnat per tal que avaluen la pràctica docent del professorat que ha impartit cada assignatura. Els resultats obtinguts, en cas que fóra necessari, es tindrien en compte per a modificar la programació per a cursos successius a fi d'obtenir una millora en la pràctica docent.

Finalment, hi ha la possibilitat que el professorat, per iniciativa pròpia, sotmeta la seua ac-ció docent a revisió periòdica i a contrast amb la resta de professorat del Departament per a in-troduir els canvis que considere apropiats. De la mateixa manera, les iniciatives que a nivell de centre permeten perfeccionar l'acció docent, mitjançant cursets, seminaris, participació en troba-des i congressos, etc., seran benvinguts amb la finalitat de fer que la programació didàctica siga un document viu i útil per a dur a terme la nostra tasca docent.


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES D’ENSENYANÇA SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)


OBJECTIUS D'ETAPA PER A FÍSICA I QUÍMICA D’ESO

Segons la legislació vigent en matèria educativa, que es fonamenta en la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa: LO 8/2013 de 9 de desembre, BOE núm. 295, 10-12-2013) i el seu desplegament curricular per part del MEC (Decret del Currículum d'Educa-ció Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 1105/2014 de 26 de desembre, BOE núm. 3, 3-1-2015) i de la Generalitat Valenciana (Decret del Currículum i Ordenació General d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 87/2015 de 5 de juny, DOCV núm. 7544, 10-6-2015), l’ensenyament de les matèries vinculades a l'àmbit de Física i Química a l’etapa d’Educació Se-cundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes aquestes capacitats:

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic tot utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre d’altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfi-ques, taules i altres models de representació i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la natura, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les ciències de la natura per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplica-cions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de co-herència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb aquests continguts.

6. Obtenir informació sobre temes científics utilitzat les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i ori-entar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la natura per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

9. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes amb què s’enfronta hui la humanitat i la ne-cessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

10. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en dis-ciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.


COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

Segons la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa: LO 8/2013 de 9 de desembre, BOE núm. 295, 10-12-2013) i el seu desplegament per part del MEC (Decret del Currículum d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 1105/2014 de 26 de desembre, BOE núm. 3, 3-1-2015) i de la Generalitat Valenciana (Decret del Currículum i Orde-nació General d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 87/2015 de 5 de juny, DOCV núm. 7544, 10-6-2015), l’ensenyament de les matèries de Física i Química a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria també tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes aquestes competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística (CCLI)

Fa referència a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

Consisteix en l’habilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les formes de raonament matemàtic. S'hi inclou l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana. També es relaciona amb l’ús del mètode científic.

3. Competència digital (CD)

Comprèn les habilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i la utilitza-ció de les noves tecnologies per a aquesta tasca.

4. Competències socials i cíviques (CSC)

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciu-tadania democràtica en una societat plural, i també participar en la millora d’aquesta.

5. Competència per adquirir consciència i expressions culturals (CEC)

Implica comprendre, apreciar i valorar de manera crítica diferents manifestacions culturals i artístiques.

6. Competència per a aprendre a aprendre (CAA)

Comporta disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú.

7. Competència per adquirir sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Implica ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes indi-viduals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

Cadascuna d’aquestes competències bàsiques s’aniran desenvolupant tot al llarg dels dife-rents temes en la programació específica de cada assignatura i en cada curs.


FÍSICA I QUÍMICA – 2n ESO

BLOCS TEMÀTICS DEL CURRÍCULUM

L'estructura del currículum de l'ESO per a la matèria de Física i Química té caràcter cíclic i en tots els cursos es divideix en els mateixos cinc blocs temàtics que aborden els aspectes de l'activitat científica, la matèria, els canvis, el moviment i les forces i, finalment, l'energia.

En el segon curs de l’ESO s’aborden els aspectes bàsics tal com s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17521 a 17523). En el primer bloc es pretén introduir l’alumnat en les principals característiques de la metodologia científica.

B 1. L'ACTIVITAT CIENTÍFICA ( transversal)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El mètode científic: etapes i

característiques 2. Interpretació de la informació

científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Habilitats, destreses i estratè-gies necessàries en l'activitat científica

4. Projecte d'investigació 5. Utilització de les tecnologies

de la informació i la comuni-cació (TIC)

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informa-ció

2. Expressar oralment textos prèviament planificats per trans-metre de forma organitzada els seus coneixements

3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llen-guatge no discriminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química

5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i

transmetre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-

tada en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o

tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC

9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text i presentacions multimèdia

10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments

11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l'àrea 12. Planificar tasques o projectes propis de l'àrea, individuals o

col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtin-guts

13. Reconèixer els estudis i professions vinculats als coneixe-ments de la FQ i identificar els coneixements, habilitats i competències que requereixen per a relacionar-los amb les seues habilitats i preferències

14. Participar en equips de treball per aconseguir objectius co-muns i donar suport als companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les aportacions de tothom

15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds mitjançant el SI d'unitats, els seus múltiples i submúltiples i la notació científica

16. Reconèixer i identificar els símbols de l'etiquetatge de pro-ductes químics i instal·lacions, el material i instruments bà-sics de laboratori i utilitzar-los correctament, respectant les normes de seguretat

CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI/CAA CCLI CAA CD CD CSC CD CD SIEE/CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT CMCT CSC


B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Propietats de la matèria: propi-

etats específiques i generals 2. Estats d'agregació. Canvis

d'estat. Model cineticomolecu-lar

3. Classificació de la matèria: substàncies pures i mescles, mescles homogènies i hetero-gènies

4. Mescles d'especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides

5. Concentració 6. Mètodes de separació de mes-

cles 7. Estructura atòmica. Models

atòmics. Partícules subatòmi-ques. Nombre atòmic i nom-bre màssic. Isòtops

8. La classificació periòdica dels elements

9. Unions entre àtoms, molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars

10. Elements i compostos d'espe-cial interès en aplicacions in-dustrials, tecnològiques i bio-mèdiques

1. Classificar materials per les seues propietats, relacionant les propietats des materials del nostre entorn i l'ús que se'n fa

2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d'agregació de la matèria i explicar les seues propietats i els canvis d'estat de la matèria, i usant el model cineticomole-cular

3. Distingir entre sistemes materials d'ús quotidià per a classifi-car-los en substàncies pures i mescles

4. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodes de separació de mescles

5. Descriure la importància dels models atòmics per a represen-tar l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic i re-sumir les característiques de les partícules subatòmiques bàsi-ques

6. Descriure les característiques de la taula periòdica i els sím-bols dels elements d'interès per a justificar la seua ordenació i propietats, la formació d'ions i l'agrupació d'àtoms en molè-cules

7. Explicar l'agrupació d'àtoms per a formar molècules en subs-tàncies d'ús freqüent i calcular-ne les masses moleculars

CMCT CMCT SIEE CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Canvis físics i canvis químics 2. La reacció química. Llei de

conservació de la massa 3. Factors que afecten la velocitat

de reacció 4. La química en la societat i el

medi ambient 5. Problemes mediambientals:

causes i mesures per a mitigar-los

1. Planificar i realitzar experiències senzilles per a distingir entre canvis físics i canvis químics per a poder descriure experi-ments senzills, identificant reactius i productes, i comprovar que es compleix la llei de conservació de la massa

2. Realitzar experiències senzilles de laboratori per a comprovar la influència de determinats factors en la velocitat de les reac-cions químiques, com per exemple la temperatura

3. Classificar productes d'ús quotidià segons la seua procedència natural o sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes medi-ambientals associats

CMCT SIEE CMCT CMCT CSC

B 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Les forces i els seus efectes 2. Ús del dinamòmetre 3. Velocitat constant i variable.

Equacions. Representacions gràfiques

4. Màquines simples: utilitat i interpretació del seu funcio-nament

5. Forces de la naturalesa: frega-ment, força gravitatòria, fenò-

1. Relacionar les forces amb els efectes que produeixen i des-criure la utilitat del dinamòmetre per a mesurar forces

2. Determinar la velocitat mitjana d'un cos i interpretar el resul-tat per a resoldre problemes quotidians, a partir de la seua corresponent expressió i representacions gràfiques

3. Definir el concepte d'acceleració i calcular el seu valor usant l'expressió corresponent, i justificant si un moviment és acce-lerat o no a partir de les representacions gràfiques

4. Calcular l'efecte multiplicador que produeix la força en una màquina simple per a avaluar la seua utilitat a través de les

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC


mens elèctrics i fenòmens magnètics

seues aplicacions 5. Analitzar els efectes de les forces de fregament per a enten-

dre la seua influència en el moviment dels sers vius i els vehi-cles

6. Distingir entre massa i pes calculant el valor de l'acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdues magnituds

7. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria, a partir de la relació entre la força elèctrica i la càrrega per explicar alguns fenòmens quotidians de caràcter electrostàtic

8. Reconèixer fenòmens magnètics identificant l'imant com a font natural del magnetisme i descriure la seua acció sobre distints tipus de substàncies magnètiques per a entendre el funcionament d'un brúixola

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC

B 5. ENERGIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Energia: concepte i unitats,

tipus, transformacions i con-servació

2. Energia interna. La calor i la temperatura. Mecanismes de transferència de l'energia inter-na

3. El termòmetre. Escales ter-momètriques. Efectes de la temperatura. Equilibri tèrmic

4. L'energia radiant: la llum i el so 5. Fonts d'energia renovables i no

renovables 6. Ús racional de l'energia: con-

sum responsable

1. Catalogar l'energia com una magnitud, expressant-la en la unitat corresponent del SI, identificant-ne els diferents tipus per a explicar les transformacions entre ells i argumentant que l'energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir

2. Utilitzar el model cineticomolecular per a explicar l'energia interna i establir la diferència entre temperatura, energia in-terna i calor, i poder explicar els mecanismes de transferència de l'energia interna que apareixen en situacions quotidianes

3. Descriure el funcionament d'un termòmetre basant-se en el fenomen de la dilatació i reconèixer l'existència d'una escala absoluta de temperatura, tot relacionant les escales Celsius i Kelvin

4. Analitzar fenòmens quotidians i experiències on es pose de manifest l'equilibri tèrmic, associant-lo amb la igualació de temperatures

5. Diferenciar les principals característiques dels tipus d'energia, les seues fonts i el seu origen, enunciant els beneficis i riscos del seu ús, tot seguint hàbits de consum responsable de l'e-nergia i altres recursos, comparant l'ús de les fonts d'energia convencionals enfront de les alternatives

6. Interpretar dades comparatives sobre l'evolució del consum d'energia mundial i proposant mesures que poden contribuir a l'estalvi individual i col·lectiu

CMCT CMCT CMCT CSC CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC SIEE

UNITATS DIDÀCTIQUES I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. L'activitat científica (B 1) (transversal) 4 sessions

2. Propietats bàsiques de la matèria (B 2) 10 sessions

3. Naturalesa de la matèria (B 2) 10 sessions

4. Mescles dissolucions i substàncies pures (B 2) 8 sessions

5. Fenòmens químics (B 3) 8 sessions

6. El moviment i les forces (B 4) 4 sessions

7. L'energia (B 5) 8 sessions


8. La llum (B 5) 8 sessions

9. El so (B 5) 4 sessions

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CADA UNITAT

Unitat 1 – L'activitat científica (B 1) ( transversal)

1.1. La forma de treballar de les ciències experimentals 1.2. La mesura 1.3. Instruments de mesura 1.4. El treball al laboratori. Normes de seguretat 1.5. Eliminació de residus

Unitat 2 – Propietats bàsiques de la matèria (B 2)

2.1. La massa dels cossos 2.2. Mesura de volums 2.3. Conservació de la quantitat de matèria i del pes 2.4. La densitat 2.5. La temperatura dels cossos. Mesura de la temperatura dels cossos: el termòmetre 2.6. La temperatura no depèn del tipus de substància ni de la quantitat 2.7. L'equilibri tèrmic

Unitat 3 – Naturalesa de la matèria (B 2)

3.1. Les propietats de l'aire i els altres gasos 3.2. Quina estructura interna tenen els gasos? 3.3. Els gasos empenten, fan pressió 3.4. Quina és la grandària de les molècules? 3.5. El volum dels gasos no és la quantitat de matèria 3.6. Què ocorre si escalfem o refredem un gas? 3.7. Propietats de les substàncies en estat líquid i sòlid 3.8. Els canvis d'estat

Unitat 4 – Mescles, dissolucions i substàncies pures (B 2)

4.1. Com identificar una substància? 4.2. Preparació de mescles de substàncies 4.3. Com separar les substàncies de les mescles heterogènies? 4.4. Com separar substàncies de les dissolucions? 4.5. L'aire com a exemple de dissolució gasosa 4.6. Com es diferencia una dissolució d'una substància pura?

Unitat 5 – Fenòmens químics (B 3)

5.1. Què és una reacció química? 5.2. Termòlisi i electròlisi 5.3. Substància composta i substància simple 5.4. Els àtoms de Dalton: un model per a explicar les reaccions químiques 5.5. Interpretació teòrica de les reaccions químiques 5.6. Reacció de síntesi de l'aigua a partir de l'hidrogen i l'oxigen 5.7. Reaccions de combustió. El diòxid de carboni


Unitat 6 – El moviment i les forces (B 4)

6.1. El concepte de força 6.2. Els cossos i les deformacions 6.3. Deformacions d'un cos elàstic 6.4. El moviment 6.5. El fregament 6.6. Les forces en la naturalesa 6.7. La força gravitatòria 6.8. Els fenòmens elèctrics 6.9. Els fenòmens magnètics

Unitat 7 – L'energia (B 5)

7.1. Què és l'energia? 7.2. Formes d'energia: cinètica, potencial gravitatòria i interna 7.3. L'energia dels aliments 7.4. La degradació de l'energia 7.5. Sensació de fred o calor: Atenció al llenguatge quotidià! 7.6. L'energia solar 7.7. L'energia i els éssers humans

Unitat 8 – La llum (B 5)

8.1. Què és la llum i com es propaga? 8.2. Què són i com es formen les ombres i les imatges? 8.3. La cambra fotogràfica 8.4. L'estructura de l'ull i la visió 8.5. Els defectes visuals i les lents 8.6. Imatges en els espills 8.7. La refracció i els miratges 8.8. L'energia lluminosa 8.9. Els colors i l'arc iris

Unitat 9 – El so (B 5)

9.1. Característiques del so 9.2. Com es produeix el so? 9.3. Propagació del so 9.4. Reflexió del so 9.5. Introducció a la idea d'ona

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS GENERALS

1. Extraure i expressar les idees fonamentals d’un text.

2. Utilitzar correctament la terminologia científica incorporada aquest curs.

3. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats.

4. Elaborar taules per a registrar les dades obtingudes en una sèrie de mesures.

5. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb les propietats de la matèria.


6. Mesurar directament diverses magnituds com masses i volums.

7. Mesurar la densitat d’un material sòlid i d'un líquid.

8. Preparar una dissolució d’un sòlid per pesada directa.

9. Emprar tècniques de separació senzilles com la cromatografia en paper.

10. Verificar la conservació de la massa en les reaccions químiques.

CONTINGUTS ACTITUDINALS GENERALS

1. Respectar les normes, l’ordre i el material de treball en l’aula i en el laboratori.

2. Adquirir hàbits de treball diari i constants.

3. Valorar les contribucions dels diferents científics i científiques a la construcció dels conei-xements estudiats en el curs.

4. Valorar correctament el paper positiu de la Física i la Química per a millorar la qualitat de la vida i evitar els prejudicis negatius que de vegades es tenen front a aquesta ciència.

5. Aprendre hàbits de gestió responsable dels residus al laboratori i a la vida quotidiana.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per això, per al seguiment del programa de Física i Quími-ca de 2n d’ESO proposem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

ARRÓSPIDE, C. et al. Física i Química 2n ESO – #somoslink. Edelvives. Zaragoza. 2016.

En la guia de recursos del professorat elaborada pels mateixos autors es poden trobar les referències didàctiques més detallades que ajuden al seguiment del programa proposat.


FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO


En el tercer curs de l’ESO s’aborda de nou el treball científic i pel que fa als continguts de Física i Química s’ha triat com a fil conductor l’estudi de la matèria macroscòpicament i micros-còpicament, així com les principals idees sobre la reactivitat química. També s’incideix en l’estudi dels aspectes energètics sobretot els relacionats amb l’electricitat.

En aquest curs s’aborden de nou els aspectes bàsics però avançant un poc més, sobretot en aquells coneixements que requereixen un formalisme matemàtic que els alumnes ja són capa-ços de començar a entendre i utilitzar sense dificultat. Això s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17523 a 17527). En el primer bloc es pretén revisar les principals característiques de la metodologia científica.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El mètode científic 2. Interpretació de la infor-

mació científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Desenrotllament de petits treballs d'investigació on es posen en pràctica l'aplica-ció del mètode científic i la utilització de les tecnologi-es de la informació i la co-municació (TIC)

4. Mesura de magnituds. Sistema internacional d'uni-tats, canvis d'unitats

5. Notació científica 6. Materials i instruments

bàsics presents en el labo-ratori de física i de química

7. Normes de seguretat i d'eliminació de residus per a la protecció del medi am-bient

8. Projecte d'investigació 9. Utilització de les tecnologi-

es de la informació i la co-municació

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informació 2. Expressar oralment textos prèviament planificats per transmetre

de forma organitzada els seus coneixements 3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llenguatge

no discriminatori 4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la

química 5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i trans-

metre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada

en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca

col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús adequat de les TIC


10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments de física i química

11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l'àrea, tenint inicia-tiva per a emprendre i proposar accions responsables, mostrant curiositat i interès durant el seu desenrotllament i actuant amb flexibilitat buscant solucions alternatives

12. Planificar tasques o projectes propis de l'àrea, individuals o col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtinguts

13. Reconèixer els estudis i professions vinculats als coneixements de la FQ i identificar els coneixements, habilitats i competències que requereixen per a relacionar-los amb les seues habilitats i preferències

14. Participar en equips de treball per aconseguir objectius comuns i donar suport als companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les aportacions de tothom

15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds mitjançant el SI d'unitats, els seus múltiples i submúltiples i la notació científica

CCLI/CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI/CAA CCLI CAA CD CD CSC CD CD SIEE CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMTC CSC CMTC


16. Reconèixer i identificar els símbols de l'etiquetatge de productes químics i instal·lacions, el material i instruments bàsics de labo-ratori i utilitzar-los correctament, respectant les normes de segu-retat

CSC

B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Propietats de la matèria 2. Estats d'agregació. Canvis

d'estat. Model cineticomolecu-lar

3. Lleis dels gasos 4. Mescles d'especial interès:

dissolucions aquoses, aliatges i col·loides

5. Mètodes de separació de mes-cles

6. Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics

7. La classificació periòdica dels elements

8. Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars

9. Elements i compostos d'espe-cial interès amb aplicacions in-dustrials, tecnològiques i bio-mèdiques

10. Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes de la Unió Internacio-nal de Química Pura i Aplicada (IUPAC)

1. Classificar materials per les seues propietats, identificant-les com a generals o específiques, relacionant les propietats des materials del nostre entorn i l'ús que se'n fa

2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d'agregació de la matèria i explicar les seues propietats i els canvis d'estat de la matèria, i usant el model cineticomole-cular per això i per a interpretar gràfiques de canvi d'estat a partir de taules de dades

3. Establir relacions entre les variables de què depèn l'estat d'un gas per a justificar el seu comportament i interpretar les grà-fiques que les relacionen utilitzant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos

4. Diferenciar el dissolvent del solut en l'anàlisi de la composi-ció mescles homogènies d'especial interès, i realitzar experi-ències senzilles de preparació de dissolucions i determinant-ne la concentració

5. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodes de separació de mescles, descrivint el material de laboratori adequat

6. Representar l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic i descriure les característiques de les partícules suba-tòmiques bàsiques i la seua localització a l'àtom

7. Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i la problemàtica dels residus radioactius, i propo-sar solucions per a gestionar-los

8. Justificar l'actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos nobles amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a formar ions

9. Explicar el procés de formació d'un ió a partir de l'àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seua re-presentació

10. Explicar com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per a formar molècules, interpretant el fet en substàncies d'ús fre-qüent i calculant les seues masses moleculars

11. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre substàncies ele-mentals i compostes conegudes, a partir de la seua expressió química i presentar, mitjançant les TIC, les propietats i apli-cacions d'alguna substància elemental i/o composta d'especi-al interès a partir d'una recerca guiada d'informació

12. Anomenar i formular compostos binaris segons les normes de la IUPAC

CMCT CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CMCT CD SIEE CMCT

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La reacció química 2. Llei de conservació de la massa 3. Factors que afecten la velocitat

de reacció 4. La química en la societat i el

medi ambient

1. Explicar les reaccions químiques com a canvis d'unes subs-tàncies en altres, tot identificant quins són els reactius i els productes de reaccions senzilles representades mitjançant equacions químiques, i interpretant la reacció química a partir de la TCM i la teoria de les col·lisions, comprovant experi-mentalment la llei de conservació de la massa, ajustant equa-

CMCT


cions químiques senzilles i emprant el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs bàsics

2. Realitzar experiències senzilles per a comprovar la influència que sobre la velocitat de reacció té la concentració dels reac-tius, justificant l'efecte a partir de la teoria de les col·lisions, i la temperatura, interpretant situacions quotidianes en què in-flueix la temperatura

3. Classificar productes d'ús quotidià segons la seua procedència natural o sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes medi-ambientals associats, tot descrivint l'impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitro-gen, els clorofluorocarburs (CFC) i altres gasos d'efecte hi-vernacle, i proposar mesures i actituds per a mitigar-los

CMCT CMCT CSC CEC


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Les forces 2. Efectes: deformacions i canvis

del moviment 3. Velocitat mitjana, velocitat

instantània i acceleració 4. Forces de la naturalesa:

la gravetat 5. Fregament 6. Forces elèctriques i magnèti-

ques

1. Relacionar les forces amb els efectes que produeixen i com-provar esta relació experimentalment, registrant els resultats en taules i representacions gràfiques

2. Determinar, experimentalment o a través d'aplicacions in-formàtiques, la velocitat mitjana d'un cos interpretant el re-sultat, i realitzar càlculs per a resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat

3. Emprar les representacions gràfiques de posició i velocitat en funció del temps per a deduir la velocitat mitjana i instantània i justificar si un moviment és accelerat o no

4. Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues masses i la distància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels moviments orbitals dels distints nivells d'agrupació en l'univers, distingint entre passa i pes, i calcular el valor de l'acceleració de la gravetat a partir de la relació en-tre ambdues magnituds

5. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celes-tes, des dels cúmuls de galàxies fins als sistemes planetaris, per a analitzar l’orde de magnitud de les distàncies implicades

6. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associar la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons, relacionant quali-tativament la força elèctrica que hi ha entre dos cossos amb les seues càrregues i la distància que els separa, justificant si-tuacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica, i establint analogies i di-ferències entre les forces gravitatòria i elèctrica

7. Planificar experiències per a comprovar i establir la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme construint un electroimant

8. Reproduir els experiments d’Oersted i de Faraday, en el laboratori o per mitjà de simuladors virtuals, i deduir que l’electricitat i el magnetisme són dues manifestacions d’un mateix fenomen

9. Realitzar un informe utilitzant les tecnologies de la informa-ció i la comunicació a partir d’observacions o una busca gui-ada d’informació que relacione les distintes forces que apa-reixen en la naturalesa i els distints fenòmens associats a elles

CMCT CCLI CMCT CD CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CD CMCT CAA CD


B 5. ENERGIA ELÈCTRICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Magnituds elèctriques 2. Llei d'Ohm. Conductors i

aïllants 3. Màquines elèctriques. Circuits

elèctrics 4. Components habituals d'un

circuit elèctric: conductors, ge-neradors, receptors i elements de control

5. Producció d'energia elèctrica

1. Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en movi-ment a través d'un conductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat de corrent, diferència de po-tencial i resistència; tot relacionant-les entre si i per mitjà de la llei d'Ohm, i distingir entre conductors i aïllants, tot reco-neixent els principals materials usats com a tals

2. Descriure el funcionament d'una màquina elèctrica, en la qual l'electricitat es transforma en moviment, llum, so, calor, etc., fent servir exemples de la vida quotidiana

3. Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los mit-jançant aplicacions virtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, i deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i receptors en sèries o en paral·lel, tot aplicant la llei d'Ohm a circuits senzills

4. Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control, tot descrivint les seues aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la grandària i preu dels dispositius

5. Associar els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d'un habitatge amb els components bàsics d'un circuit elèctric, reconeixent el significat dels símbols i abreviatures que figuren en les etiquetes dels dispositius elèc-trics

6. Descriure el procés mitjançant el qual les distintes formes d'energia es transformen en energia elèctrica en les centrals elèctriques, igual com els mètodes de transport i emmagat-zematge d'aquesta energia

CMCT CMCT CMCT CD CMCT CMCT CSC CMCT


Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en el llibre de text proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. La ciència i la mesura (B 1) (transversal) 6 sessions

2. Els gasos i les dissolucions (B 2) 8 sessions

3. L'àtom (B 2) 8 sessions

4. Substàncies simples i compostes (B 2) 6 sessions

5. La reacció química (B 3) 8 sessions

6. Les forces i el moviment (B 4) 4 sessions

7. Forces i moviments a l'univers (B 4) 4 sessions

8. Forces elèctriques i magnètiques (B 4) 6 sessions

9. Electricitat i electrònica (B 5) 8 sessions

10. Les centrals elèctriques (B 5) 6 sessions



Unitat 1 – La ciència i la mesura (B 1) ( transversal)

1.1. Ciència o ciències 1.2. El mètode de les ciències experimentals 1.3. La mesura 1.4. El treball al laboratori

Unitat 2 – Els gasos i les dissolucions (B 2)

2.1. Els gasos i la pressió atmosfèrica 2.2. Lleis dels gasos 2.3. La teoria cinètica dels gasos 2.4. Les dissolucions 2.5. La solubilitat

Unitat 3 – L'àtom (B 2)

3.1. Els àtoms 3.2. Àtoms, isòtops i ions 3.3. Un àtom més avançat 3.4. La radioactivitat

Unitat 4 – Substàncies simples i compostes (B 2)

4.1. Història dels elements 4.2. La taula periòdica dels elements 4.3. Els elements químics més comuns 4.4. Com es presenten els elements: àtoms, molècules i cristalls 4.5. Els compostos químics més comuns

Unitat 5 – La reacció química (B 3)

5.1. Les reaccions químiques 5.2. L'equació química 5.3. Càlculs en les reaccions químiques 5.4. La química i el medi ambient 5.5. Els medicaments i les drogues 5.6. La química i el progrés

Unitat 6 – Les forces i el moviment (B 4)

6.1. Què és una força? 6.2. Les forces i les deformacions 6.3. Acció de diverses forces 6.4. Algunes forces i el seu efecte: el pes, la tensió i el fregament 6.5. Les forces i les màquines 6.6. Les forces i els canvis en el moviment 6.7. Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració 6.8. Els moviments uniformes: MRU i MCU


Unitat 7 – Forces i moviments a l'Univers (B 4)

7.1. L'Univers que observem 7.2. Les lleis del moviment dels astres 7.3. La força que mou els astres 7.4. L'Univers actual 7.5. El Sistema Solar

Unitat 8 – Forces elèctriques i magnètiques (B 4)

8.1. L'electricitat 8.2. Forces entre càrregues elèctriques 8.3. El magnetisme 8.4. L'electromagnetisme

Unitat 9 – Electricitat i electrònica (B 5)

9.1. El corrent elèctric 9.2. Magnituds elèctriques 9.3. Càlculs en circuits elèctrics 9.4. L'aprofitament del corrent elèctric 9.5. Aplicacions del corrent elèctric 9.6. Electrònica

Unitat 10 – Les centrals elèctriques (B 5)

10.1. Tipus de corrent elèctric 10.2. Les fàbriques d'electricitat 10.3. Transport i distribució d'electricitat 10.4. Impacte ambiental de l'electricitat 10.5. L'electricitat a casa 10.6. Producció i consum d'energia elèctrica




3. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats.


5. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb les propietats de la matèria.

6. Mesurar directament diverses magnituds com masses i volums.

7. Mesurar la densitat d’un material sòlid.

8. Preparar una dissolució d’un sòlid per pesada directa.

9. Emprar tècniques de separació senzilles com la cromatografia en paper.


10. Reconèixer de forma qualitativa algunes propietats característiques de les substàncies com ara la solubilitat, la conductivitat elèctrica i la temperatura de fusió i associar-les als tipus d’enllaç.

11. Verificar la conservació de la massa en les reaccions químiques.

12. Verificar el paper dels fusibles en les instal·lacions elèctriques.


1. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

2. Respectar l’ordre i el material de treball.



5. Valorar correctament el paper positiu de la Física i la Química per a millorar la qualitat de la vida i evitar els prejudicis negatius que de vegades es tenen front a aquesta ciència.



Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per això, per al seguiment del programa de 3r d’ESO pro-posem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

VIDAL, C. et al. Física i Química 3r ESO – Projecte Saber Fer. Editorial Voramar-Santillana. València. 2015.

En el text i en el material complementari per al professorat elaborat pels mateixos autors, es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO


En el quart curs de l’ESO s’aborden amb més detall els moviments i les forces en totes les seues varietats. En el primer bloc es pretén revisar la introducció de l’alumnat en les principals característiques de la metodologia científica. Pel que fa als blocs temàtics proposats per als con-tinguts d'aquest nivell s’ha triat com a fil conductor les interaccions bàsiques de la matèria i les transferències d’energia. En el primer bloc es pretén fer una introducció al treball experimental amb continguts que s’abordaran de forma transversal tot al llarg del curs.

En aquest curs de l’ESO es tracta d'anar aprofundint en aquells aspectes ja abordats en nivells anteriors que requereixen avançar en el coneixement científic. Això s'especifica en els qua-dres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17527 a 17530). En el primer bloc es pretén aprofundir en les característiques de la metodologia científica.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La investigació científica 2. Interpretació de la informació

científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball ci-entífic

4. Projecte d'investigació


2. Expressar oralment textos prèviament planificats per trans-metre de forma organitzada els seus coneixements


4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química

5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i

transmetre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-

tada en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o

tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC


10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments

11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l'àrea 12. Planificar tasques o projectes propis de l'àrea, individuals o

col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtin-guts

13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, habilitats i competènci-es necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a general alternati-ves davant de la presa de decisions vocacional


15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, identificar una determinada magnitud com a escalar o vecto-

CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI/CAA CCLI CAA CD CD CSC CD CD SIEE/CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT


rial, i diferenciar magnituds fonamentals de derivades, com-provant l'homogeneïtat d'una fórmula mitjançant les equaci-ons de dimensions

16. Identificar la imprecisió inherent a to mesura, tot calculant el valor d'una magnitud a partir d'un conjunt de valors mesu-rats i trobant la imprecisió absoluta i la relativa i expressar correctament el resultat d'una mesura

17. Realitzar i interpretar representacions gràfiques de processos físics o químics a partir de taules de dades, deduint el tipus de relació existent entre les magnituds estudiades i obtenint la llei que les relaciona

CMCT CMCT

B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Models atòmics: evolució

històrica 2. Taula periòdica i configuració

electrònica. Metalls i no-metalls. Grups i períodes

3. Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. Forces intermolecu-lars

4. Propietats de les substàncies segons la naturalesa del seu en-llaç

5. Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes de la Unió Interna-cional de Química Pura i Apli-cada (IUPAC)

6. Introducció a la química orgà-nica. Singularitat del carboni

7. Les fórmules en la química del carboni. Hidrocarburs. Grups funcionals. Compostos d'inte-rès biològic i industrial

1. Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria i jus-tificar la seua evolució, mitjançant l'ús d'aplicacions informàti-ques, com per exemple laboratoris virtuals de física i química

2. Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua posició en la taula periòdica i les seues propietats quí-miques, agrupant-los en famílies

3. Predir l'estructura i fórmula dels compostos a partir de la con-figuració electrònica dels elements, usant la regla de l'octet i els diagrames de Lewis, per a justificar les propietats de les subs-tàncies a partir del seu enllaç

4. Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular com-postos inorgànics ternaris

5. Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-les amb l'estat físic i les propietats de les substàncies

6. Explicar els motius pels quals el carboni és l'element que forma un nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques del carboni amb les seues propietats

7. Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reco-nèixer els grups funcionals presents en molècules d'especial in-terès

CMCT CD CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CSC

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Reaccions i equacions quími-

ques 2. Llei de conservació de la massa 3. Mecanisme i velocitat: factors

que modifiquen la velocitat d'una reacció

4. Energia de les reaccions quí-miques: reaccions endotèrmi-ques i exotèrmiques

5. Quantitat de substància: el mol. Concentració molar. Càl-culs estequiomètrics

6. Reaccions d'especial interès: àcid-base, síntesi i combusti-ons. Aplicacions

1. Utilitzar la teoria de les col·lisions per a interpretar reaccions químiques senzilles i deduir la llei de conservació de la massa

2. Predir l'efecte que la sobre la velocitat de reacció tenen dis-tints factors com la temperatura, la concentració, etc., i de-terminar el seu caràcter exoenergètic o endoenergètic, mit-jançant experiències de laboratori o aplicacions virtuals

3. Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la constant d'Avogadro per a realitzar càlculs sen-zills i aplicar-los al càlcul de la molaritat d'una dissolució

4. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distints tipus per a interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles, aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen compostos en qualse-vol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment complet

5. Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reac-cions de síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats, i, en el cas de les reaccions àcid-base, utilitzar l'escala de pH per a identificar el caràcter àcid o bàsic de les substàncies implicades

CMCT CAA CMCT CD CMCT CMCT CMCT CSC SIEE


6. Descriure reaccions d'interès industrial i els usos dels produc-te obtinguts, així com les reaccions de combustió, per a justi-ficar la seua importància en la producció d'energia elèctrica i altres reaccions d'importància biològica o industrial

CMCT CSC


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El moviment 2. Elements: sistema de referèn-

cia, posició, trajectòria i des-plaçament

3. Velocitat mitjana i instantània. Acceleració tangencial i centrí-peta

4. Estudi del moviment: movi-ment rectilini uniforme, rectili-ni uniformement accelerat i circular uniforme

5. Les forces i els seus efectes 6. Naturalesa vectorial de les

forces. Composició i descom-posició de forces

7. Les forces i el moviment 8. Lleis de Newton 9. Forces d'especial interès: pes,

normal, fregament, centrípeta 10. Llei de Gravitació Universal.

El pes. La caiguda dels cossos i el moviment orbital. Satèl·lits artificials

11. Pressió. Fluids. Pressió hidros-tàtica: principi fonamental de la hidrostàtica, principi d'Ar-quimedes i flotabilitat, principi de Pascal i les seues aplicacions

12. Física de l'atmosfera

1. Utilitzar un sistema de referència per a representar els ele-ments del moviment per mitjà de vectors, justificant la relati-vitat del moviment i classificant els moviments per les seues característiques

2. Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les distintes variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement accelerat (MRUA) i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les magnituds lineals i angulars, i utilitzar-les per a resoldre problemes sobre distintes situacions de moviments

3. Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-hi el moviments de cossos grà-vids, considerant el signe de les diferents magnituds, expres-sant els resultats en unitats del SI i abordant problemes rela-cionats amb la seguretat viària

4. Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la velocitat i l'acceleració, realitzar experiències en el labo-ratori o amb simuladors virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d'un cos en funció del temps i re-presentar gràficament els resultats, tot relacionant-los amb les expressions matemàtiques corresponents

5. Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per representar-les mitjançant vectors, realitzant-ne la composi-ció o descomposició quan actuen diverses forces sobre un cos, i calcular la força resultant

6. Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidi-ans, representant i interpretant les forces que apareixen a fi de calcular la força resultant i l'acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com inclinats

7. Expressar la força gravitatòria entre dos cossos a partir de les variables de què depèn, argumentant l seua importància, i uti-litzar la llei fonamental de la dinàmica per a explicar la caigu-da dels cossos i el moviment orbital, tot identificant les apli-cacions pràctiques dels satèl·lits artificials

8. Utilitzar la llei de la gravitació universal per a obtenir l'ex-pressió de l'acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en distints punts de la superfície de la Terra, sobre ella o en dis-tints cossos celestes

9. Establir la relació entre la superfície d'aplicació d'una força i l'efecte resultant per a calcular pressions i interpretar fenò-mens naturals on es mostra aquesta relació, tot avaluant les seues aplicacions tecnològiques i resolent problemes pràctics

10. Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenò-mens naturals i aplicacions tecnològiques, com l'abastiment d'aigua potable o el funcionament d'una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la major o menor flo-tabilitat dels objectes a partir de l'expressió matemàtica del principi d'Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb aquestes situacions a partir d'experiències que palesen els coneixements adquirits, la iniciativa i la imaginació

CMCT CMCT CAA CMCT SIEE CSC CMCT CD CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CSC CMCT CSC


11. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a descriure fenòmens meteorològics i interpretar mapes de l'o-ratge, tot reconeixent termes i símbols específics de la meteo-rologia

CMCT CSC

B 5. ENERGIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Energia cinètica i potencial.

Energia mecànica. Principi de conservació

2. Formes d'intercanvi d'energia: el treball i la calor

3. Treball i potència 4. Efectes de la calor sobres els

cossos: variació de temperatu-ra, dilatacions i canvis d'estat

5. Màquines tèrmiques. El motor d'explosió

1. Aplicar el principi de conservació de l'energia per a resoldre problemes de transformacions entre energia cinètica i poten-cial gravitatòria, determinant l'energia dissipada en forma de calor, i identificar la calor i el treball com a formes d'inter-canvi d'energia

2. Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball realitzat en distintes situacions i relacionar-lo amb la potència, mitjançant les unitats del SI o d'altres d'ús comú per a expressar-ne els resultats

3. Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les expressions matemàtiques corres-ponents, per mitjà de representacions gràfiques i amb l'apli-cació del concepte d'equilibri tèrmic

4. Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de substàncies per mitjà d'un calorímetre, tot realit-zant els càlculs necessaris a partir de les dades obtingudes

5. Utilitzar el concepte de degradació de l'energia per a relacio-nar l'energia absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, mitjançant simulacions virtuals interactives, i argu-mentant la rellevància històrica d'aquest tipus de màquines i la seua importància actual

CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CMCT CSC CD


Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en els materials proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

0. Magnituds, mesures i imprecisions (B 1) (transversal) 3 sessions

1. El moviment (B 4) 18 sessions

2. Les forces (B 4) 18 sessions

3. Forces gravitatòries (B 4) 12 sessions

4. Forces en fluids (B 4) 12 sessions

5. Treball i energia (B 5) 6 sessions

6. Energia i calor (B 5) 5 sessions

7. Taula periòdica i enllaç químic (B 2) 10 sessions

8. Iniciació als càlculs en reaccions químiques (B 3) 6 sessions

9. La química del carboni (B 2) 4 sessions



Unitat 0 – Magnituds, mesures i imprecisions (B 1) ( transversal)

0.1. Característiques del treball científic 0.2. Magnituds físiques i unitats 0.3. Equacions de dimensions 0.4. El procés de mesura. Concepte d'imprecisió 0.5. L'elaboració de les dades d'un experiment

Unitat 1 – El moviment (B 4)

1.1. Caràcter relatiu del moviment 1.2. Posició d'un cos. Trajectòria 1.3. Conceptes de rapidesa i velocitat 1.4. El moviment uniforme 1.5. Concepte d'acceleració 1.6. El moviment uniformement accelerat 1.7. El moviment de caiguda lliure 1.8. Moviments curvilinis

Unitat 2 – Les forces (B 4)

2.1. Aspectes dinàmics de la física del sentit comú 2.2. Com es mesuren les forces? Llei de Hooke 2.3. Caràcter vectorial de les forces 2.4. Lleis fonamentals de la dinàmica de Newton 2.5. Càlculs en algunes situacions dinàmiques

Unitat 3 – Forces gravitatòries (B 4)

3.1. L’Univers que ens envolta 3.2. Models que expliquen l’Univers 3.3. Lleis de Kepler 3.4. La llei de la Gravitació Universal de Newton 3.5. L'experiment de Cavendish i la massa de la Terra 3.6. Conseqüències de la Gravitació Universal

Unitat 4 – Forces en fluids (B 4)

4.1. Magnituds necessàries per a l'estudi dels fluids 4.2. Forces exercides al si de líquids en equilibri 4.3. Principi fonamental de l'estàtica de fluids 4.4. Els vasos comunicants 4.5. El principi de Pascal. La premsa hidràulica 4.6. El principi d’Arquimedes. Aplicacions 4.7. La pressió de l'atmosfera


Unitat 5 - Treball i energia (B 5)

5.1. Introducció als conceptes d'energia i treball 5.2. Transmissió d'energia. Definició operativa de treball 5.3. Aprofundiment en el concepte d'energia. Relacions treball-energia 5.4. El principi de conservació de l'energia 5.5. Concepte de potència

Unitat 6 – Energia i calor (B 5)

6.1. El termòmetre i el concepte de temperatura 6.2. Fenomenologia de la calor 6.3. La hipòtesi del calòric 6.4. Concepció actual de la naturalesa de la calor 6.5. Màquines tèrmiques. La màquina de vapor, el motor d'explosió i el frigorífic

Unitat 7 – Taula periòdica i enllaç químic (B 2)

7.1. L'estructura externa dels àtoms 7.2. La taula periòdica i l'estructura atòmica 7.3. Caràcter metàl·lic i no-metàl·lic dels elements 7.4. Els principals estats d'oxidació dels elements 7.5. La unió entre àtoms. Introducció experimental 7.6. Tipus de partícules que formen les substàncies 7.7. Principals tipus de substàncies químiques 7.8. Tipus d'enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic 7.9. Classificació experimental de les substàncies químiques

Unitat 8 – Iniciació als càlculs en reaccions químiques (B 3)

8.1. Introducció al concepte de reacció química 8.2. La quantitat de substància i el mol 8.3. Conservació de la massa. L'equació química 8.4. Estequiometria de les reaccions químiques 8.5. Velocitat de reacció i intercanvis d'energia en les reaccions químiques. 8.6. Reaccions àcid-base, síntesi i combustió

Unitat 9 – La química del carboni (B 2)

9.1. Els compostos de carboni 9.2. El nom dels compostos de carboni 9.3. Els compostos de carboni i la vida 9.4. Macromolècules 9.5. Combustibles derivats del carboni 9.6. Accions per a un desenvolupament sostenible





3. Operar de forma gràfica amb diversos vectors i saber calcular-ne el vector resultant.

4. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats, com ara la variació de la pressió hidrostàtica amb la profunditat.

5. Mesurar directament diverses magnituds: posicions, temps, forces, pressions, masses i vo-lums.


7. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb els moviments, les forces i l’energia.

8. Realitzar correctament càlculs amb equacions de primer i segon grau aplicades a l’estudi del moviment i les forces.

9. Iniciar-se en la utilització del programa DataStudio i els sensors de captació de dades i pro-cessament en la realització d’experiències assistides per ordinador.

10. Utilització progressiva de les noves TIC en tots els àmbits de l’assignatura possibles.



2. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

3. Respectar l’ordre i el material de treball.


5. Contribuir amb la nostra actitud personal a l'estalvi d'energies útils i a la conservació del medi ambient.

6. Classificar les fonts d'energia útil segons el seu caràcter renovable o no.



Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per al seguiment dels continguts del curs de 4t d’ESO proposem emprar com a material per al treball a l’aula el programa-guia d'activitats elaborats pel departament i que serà distribuït als alumnes mitjançant la pàgina web de l'institut o bé directa-ment a través d'un pen-drive.


CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL – 4t ESO


D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Ciències Aplicades a l'Activitat Profes-sional, de caràcter optatiu, es tracta d'una matèria de caràcter pràctic i d'aplicació dels coneixe-ments a situacions reals del món professional, a fi de preparar l'alumnat que la tria en la seua ori-entació cap al món laboral. Tot seguit s'indiquen els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17493 a 17495).

B 1. METODOLOGIA CIENTÍFICA I PROJECTE D'INVESTIGACIÓ ( transversal)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El coneixement científic com a

activitat humana en contínua evolució

2. Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida

3. Adquisició d'actituds crítiques per a prendre decisions fonamenta-des davant els problemes de la societat

4. Característiques bàsiques de la metodologia científica. L'experi-mentació en ciències

5. Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d'estudi en la comprensió d'informacions i dades i comuni-cació d'idees

6. Busca i interpretació d'informació en diverses fonts usant les TIC

7. Identificació de preguntes i plan-tejament de problemes que es puguen respondre mitjançant la investigació científica i la formu-lació d'hipòtesis

8. Aplicació de procediments expe-riments experimentals i anàlisi de dades

9. Elaboració de conclusions, re-dacció d'informes i comunicació de resultats

10. Aplicació de les pautes del treball científic per planificar i realitzar un projecte d'investigació en equip sobre un tema d'interès ci-entificotecnològic o sobre aplica-cions de la ciència al món laboral

1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la forma de pensar de la societat en diferents èpoques, demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels sers humans, així com respecte a la diversitat na-tural i cultural i als problemes ambientals, realitzar les tas-ques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor i pren-dre decisions fonamentades davant d'actuacions relaciona-des amb la ciència i la tecnologia

2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assig-natura per a interpretar el significat d'informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic

3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., organitzar l'esmentada informació i citar adequadament la procedència i registrar-la en paper o emmagatzemar-la digi-talment amb diversos procediments com ara esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc. en dispositius informàtics i servicis de la xarxa per a fonamen-tar les seues idees i opinions, de l'àmbit personal, acadèmic, social o professional

4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una investigació documental o experimental, formular pregun-tes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis ade-quades per a contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i l'argumentació

5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de variables, registre sistemàtic d'observacions i resultats, etc.), manipular amb cura els ma-terials d'aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per a con-trastar les hipòtesis formulades

6. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i realitzar un projecte d'investigació en equip sobre un tema d'interès cientificotecnològic o sobre aplicacions de la cièn-

CMCT CSC CMCT CCLI CAA CD CCLI CMCT CAA CMCT CAA CAA SIEE


cia en el món laboral, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, i fer una previsió de recursos adequada, i ser conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenir la motivació i l'interès, actuar amb flexibilitat per a transfor-mar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats

7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes co-munes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport als companys i companyes i demostrar empa-tia i reconèixer les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies

8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències o del projecte d'investigació per mitjà de textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidar els seus as-pectes formals i les normes de correcció ortogràfica i gra-matical, segons les propietats textuals de cada gènere i situ-ació comunicativa, i crear continguts digitals com ara do-cuments de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i un llenguatge no discriminatori, utilitzar aplicacions informàtiques d'escrip-tori o servicis del web i conèixer com aplicar els diferents tipus de llicències

9. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis docu-mentals, experiències o projectes de manera clar, ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressar-se oralment amb una pronunciació clara, aplicar les normes de la pro-sòdia i la correcció gramatical per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis i conversacions) de l'àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva mitjançant la col·laboració i filtrar i compartir informació i continguts digitals, utilitzar ferramentes TIC, servicis del web social i entorns virtuals d'aprenentatge, i comportar-se correcta-ment en aquesta comunicació per a prevenir, denunciar i protegir altres situacions de risc com ara el ciberassetjament

11. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, les professions i els estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions voca-cional

SIEE CAA CSC CMCT CCLI CAA CD CCLI CAA CD CCLI CAA CD SIEE


B 2. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Tècniques d'experimentació en física,

química, biologia i geologia 2. El laboratori: organització, materials i

normes de seguretat 3. Experimentació pràctica. Anàlisi d'un

experiment bàsic. Variables indepen-dent, dependents i controlades

4. Magnituds directes i derivades. Apa-rells de mesura

5. Utilització de ferramentes TIC per al treball experimental del laboratori

6. Presa de dades i anàlisi i interpretació dels resultats

7. Dissolucions aquoses. Dissolvents orgànics. Mètodes de separació de mescles. Filtració, decantació, des-til·lació

8. Acidesa i basicitat de les dissolucions. Sabons, lleixius, desgreixadors, anàlisi de sòl i aigües

9. La ciència en la cuina i la indústria agroalimentària

10. Reconeixement de biomolècules i les seues propietats. Tècniques de con-servació d'aliments

11. Els microorganismes en la indústria. Aplicacions: elaboració d'aliments i de productes farmacèutics

12. Mètodes físics i químics de desinfec-ció. Hàbits i mesures higiene en la vida quotidiana i en l'àmbit professi-onal. Realització de cultius microbio-lògics de diferents mostres

13. Aplicacions de la ciència en les activi-tats laborals i indústries com l'alimen-tària, l'agrària, la farmacèutica, la sa-nitària o la d'imatge personal

1. Utilitzar correctament els materials i productes de laborato-ri, i participar en el seu manteniment, complir i respectar les normes de seguretat i higiene i de comportament en el la-boratori

2. Realitzar experiments bàsics sobre massa, temperatura, longitud, volum o densitat per a practicar el control de va-riables, el reconeixement de magnituds i la presa de dades

3. Seleccionar l'instrumental adequat i utilitzar-lo en la prepa-ració de dissolucions de diversa índole

4. Reconèixer diferents tipus de mescles i aplicar les tècniques adequades per a separar-ne els components

5. Realitzar assajos de determinació del pH en diferents disso-lucions i productes d'ús quotidià i destacar la importància d'aquesta magnitud en el medi ambient i en la vida quotidi-ana

6. Identificar diferents biomolècules en els aliments realitzant anàlisis experimentals per a reconèixer el seu valor nutritiu

7. Realitzar experiències sobre les propietats col·loïdals de les macromolècules: midó, agar, alginat, gelatina, gluten, etc., utilitzades en la cuina

8. Assajar mètodes de desinfecció i esterilització, químics i físics, i avaluar la seua pertinència i eficàcia per a diversos usos quotidians en els establiments sanitaris, d'imatge per-sonal i benestar, de restauració i en les indústries alimentà-ries i farmacèutiques

9. Realitzar cultius microbiològics de mostres de l'ambient o de la superfície corporal per a evidenciar la ubiqüitat dels microorganismes i conèixer les tècniques més elementals del seu estudi

10. Realitzar experiències de fermentació de sucs, llet o farina per a reconèixer la importància cultural de la utilització dels microorganismes en la producció d'aliments al llarg de la història

11. Analitzar les aplicacions científiques i els procediments instrumentals que s'utilitzen en diverses indústries com ara l'alimentària, l'agrària, la farmacèutica, la sanitària, d'imatge personal, etc. i realitzar un treball documental mitjançant l'ús de les TIC

CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CAA CMCT CD CAA

B 3. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. L'activitat humana i el medi ambient 2. Degradació ambiental i desenrotlla-

ment sostenible. Utilització de recursos i producció d'impactes

3. La superpoblació i les seues conse-qüències ambientals

4. Estratègies de sostenibilitat i respecte pel medi ambient

5. La contaminació i els seus tipus. Con-taminació química de l'aire, del sòl i de l'aigua

6. Substàncies contaminants. Fonts de contaminació. Riscos sanitaris i eco-nòmics. Mesures preventives i

1. Justificar la necessitat social d'exercir un desenrotllament sostenible per a garantir els recursos a les generacions fu-tures, dissenyar i participar en campanyes del centre o lo-cals per a promoure i aplicar aquesta idea

2. Definir contaminació i classificar els diferents tipus, i diferenciar la contaminació natural de la produïda per l'impacte humà per a justificar les mesures pal·liatives i preventives en la gestió de cada cas

3. Catalogar els diferents contaminants atmosfèrics i des-criure els seues impactes locals, regionals i globals i ana-litzar els seus efectes i avaluar possibles accions personals i socials per a minimitzar-los

4. Determinar els impactes de l'activitat industrial i agrícola sobre el sòl i relacionar-los amb la contaminació dels

CSC CMCT CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC


pal·liatives 7. Els contaminants atmosfèrics i els seus

impactes locals, regionals i globals. Ac-cions personals i socials per a minimit-zar-los

8. Efectes contaminants de l'activitat industrial i agrícola en el sòl. Riscos

9. Els agents contaminants de l'aigua. Conseqüències. L'eutrofització i la sali-nització com a impactes freqüents en el País Valencià. Tractament i depuració. Prevenció

10. Contaminació física: radioactiva, lumí-nica, acústica, tèrmica. Fonts contami-nants. Riscos derivats i mesures pre-ventives i pal·liatives

11. L'impacte mediambiental dels ordina-dors i dispositius electrònics. Reciclat-ge d'ordinadors i els seus components

12. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Cicle tecno-lògic de l'aigua. Captació, potabilitza-ció, xarxa de distribució i depuració. Ús sostenible

13. El procés de tractament de residus. Anàlisi crítica dels seus beneficis. Resi-dus industrials, radioactius i hospitala-ris. Residus sòlids urbans

14. Aspectes econòmics del tractament dels residus. Reciclatge, compostatge, incineració. Plantes de tractament. Abocadors. Justificació de la necessitat de reduir residus i reutilitzar envasos

aqüífers i evidenciar els riscos per a la població 5. Analitzar les fonts, els indicadors i els efectes de la con-

taminació de l'aigua, destacar els fenòmens d'eutrofització i salinització com a impactes freqüents al País Valencià i proposar mesures preventives

6. Descriure els processos de potabilització de l'aigua per a consum humà i de depuració d'aigües residuals, per a promoure'n l'ús responsable

7. Descriure diferents tipus de contaminació física, destacar la radioactiva, analitzar les seues fonts, els seus efectes, els seus riscos i les mesures preventives i pal·liatives aplica-bles a nivell personal i social

8. Analitzar les fases del tractament de residus, valorar críti-cament els beneficis de la recollida selectiva, la reutilitza-ció i el reciclatge, i induir la seua pràctica en l'ambient domèstic

9. Actuar de manera respectuosa amb el medi ambient en l'ús de la tecnologia en la vida diària, estimar l'impacte de la fabricació, la utilització i el reciclatge de les TIC en la sostenibilitat del medi ambient

CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CSC CD

B 4. INVESTIGACIÓ, DESENROTLLAMENT I INNOVACIÓ (I+D+i)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Concepte d'I+D+i. Incidència

en la societat 2. Influència de les TIC en el cicle

d'investigació i desenrotllament i en l'aplicació professional del coneixement científic

3. Tipus d'innovació. Aportacions d'organismes i organitzacions

4. Indagació sobre projectes relle-vants d'I+D+i

1. Analitzar la incidència de la I+D+i en la millora de la pro-ductivitat i l'augment de la competitivitat en el marc globalit-zador actual, destacar la importància que tenen les TIC en el cicle d'investigació i desenrotllament

2. Investigar sobre tipus d'innovació en productes o en proces-sos, valorar críticament les aportacions d'organismes públics i d'organitzacions de diversa índole, a partir d'exemples d'em-preses punteres en innovació

CD SIEE CD CAA SIEE

UNITATS DE L'ASSIGNATURA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

1. Metodologia científica i projecte d'investigació (B 1) (transversal) 6 sessions

2. Tècniques instrumentals bàsiques (B 2) 34 sessions

3. Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient (B 3) 34 sessions

4. Investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) (B 4) 20 sessions


CONTINGUTS DE CADA UNITAT

Unitat 1 – Metodologia científica i projecte d'investigació (B 1) ( transversal)

1.1. El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució 1.2. Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida 1.3. Adquisició d'actituds crítiques per a prendre decisions fonamentades davant els

problemes de la societat 1.4. Característiques bàsiques de la metodologia científica. L'experimentació en ciènci-

es 1.5. Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d'estudi

en la comprensió d'informacions i dades i comunicació d'idees 1.6. Busca i interpretació d'informació en diverses fonts usant les TIC 1.7. Identificació de preguntes i plantejament de problemes que es puguen respondre

mitjançant la investigació científica i la formulació d'hipòtesis 1.8. Aplicació de procediments experiments experimentals i anàlisi de dades 1.9. Elaboració de conclusions, redacció d'informes i comunicació de resultats 1.10. Aplicació de les pautes del treball científic per planificar i realitzar un projecte

d'investigació en equip sobre un tema d'interès cientificotecnològic o sobre aplica-cions de la ciència al món laboral

Unitat 2 – Tècniques instrumentals bàsiques (B 2)

2.1. Tècniques d'experimentació en física, química, biologia i geologia 2.2. El laboratori: organització, materials i normes de seguretat 2.3. Experimentació pràctica. Anàlisi d'un experiment bàsic. Variables independent,

dependents i controlades 2.4. Magnituds directes i derivades. Aparells de mesura 2.5. Utilització de ferramentes TIC per al treball experimental del laboratori 2.6. Presa de dades i anàlisi i interpretació dels resultats 2.7. Dissolucions aquoses. Dissolvents orgànics. Mètodes de separació de mescles. Fil-

tració, decantació, destil·lació 2.8. Acidesa i basicitat de les dissolucions. Sabons, lleixius, desengreixants, anàlisi de

sòls i aigües 2.9. La ciència en la cuina i la indústria agroalimentària 2.10. Reconeixement de biomolècules i les seues propietats. Tècniques de conservació

d'aliments 2.11. Els microorganismes en la indústria. Aplicacions: elaboració d'aliments i de pro-

ductes farmacèutics 2.12. Mètodes físics i químics de desinfecció. Hàbits i mesures higiene en la vida quoti-

diana i en l'àmbit professional. Realització de cultius microbiològics 2.13. Aplicacions de la ciència en les activitats laborals i indústries com l'alimentària, l'a-

grària, la farmacèutica, la sanitària o la d'imatge personal

Unitat 3 – Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient (B 3)

3.1. L'activitat humana i el medi ambient 3.2. Degradació ambiental i desenrotllament sostenible. Recursos i impactes 3.3. La superpoblació i les seues conseqüències ambientals 3.4. Estratègies de sostenibilitat i respecte pel medi ambient 3.5. La contaminació i els seus tipus. Contaminació química de l'aire, del sòl i de l'aigua


3.6. Substàncies contaminants. Fonts de contaminació. Riscos sanitaris i econòmics. Mesures preventives i pal·liatives

3.7. Els contaminants atmosfèrics i els seus impactes locals, regionals i globals. Acci-ons personals i socials per a minimitzar-los

3.8. Efectes contaminants de l'activitat industrial i agrícola en el sòl. Riscos 3.9. Els agents contaminants de l'aigua. Conseqüències. L'eutrofització i la salinització

com a impactes freqüents en el País Valencià. Tractament i depuració. Prevenció 3.10. Contaminació física: radioactiva, lumínica, acústica, tèrmica. Fonts contaminants.

Riscos derivats i mesures preventives i pal·liatives 3.11. L'impacte mediambiental dels ordinadors i dispositius electrònics. Reciclatge d'or-

dinadors i els seus components 3.12. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Cicle tecnològic de

l'aigua. Captació, potabilització, xarxa de distribució i depuració. Ús sostenible 3.13. El procés de tractament de residus. Anàlisi crítica dels seus beneficis. Residus in-

dustrials, radioactius i hospitalaris. Residus sòlids urbans 3.14. Aspectes econòmics del tractament dels residus. Reciclatge, compostatge, incine-

ració. Plantes de tractament. Abocadors. Justificació de la necessitat de reduir re-sidus i reutilitzar envasos

Unitat 4 – Investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) (B 4)

4.1. Concepte d'I+D+i. Incidència en la societat 4.2. Influència de les TIC en el cicle d'investigació i desenrotllament i en l'aplicació

professional del coneixement científic 4.3. Tipus d'innovació. Aportacions d'organismes i organitzacions 4.4. Indagació sobre projectes d'I+D+i

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

El caràcter aplicat i pràctic d’aquesta assignatura requereix emprar els següents instru-ments d’avaluació i qualificació:

• Cada alumne o alumna tindrà una llibreta-diari de treball individual on prendrà no-ta de les explicacions i detalls tècnics de les diferents experiències que es faran al labo-ratori i on recollirà les dades numèriques o resultats dels experiments i farà els càlculs en brut. La llibreta tindrà una nota de continguts.

• Els treballs es realitzaran en grups de dos o tres alumnes, els mateixos tot el curs.

• Cada grup elaborarà un únic informe sobre els resultats i conclusions de cada expe-riment que serà valorat conjuntament amb la mateixa nota per a tots els alumnes del grup i s’haurà d’entregar al professor a la data fixada.

• L’assistència a classe és obligatòria, òbviament, però en tractar-se d’una assignatura de treball al laboratori es tindrà en compte tant la participació activa en classe com la no assistència injustificada, que podrà rebaixar la nota final de cada avaluació segons el nombre de faltes sense justificar.


Com que es tracta d’una assignatura nova de caràcter aplicat no emprarem cap llibre de text específic. Les referències bibliogràfiques s’aniran indicant tot al llarg del curs. En tot cas als alumnes se’ls facilitaran els materials complementaris adequats per a desenvolupar el seu treball al laboratori i per a elaborar els informes de les experiències que se’ls demane.


CULTURA CIENTÍFICA – 4t ESO


D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Ensenyança Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Cultura Científica del 4t curs d'ESO, de caràcter optatiu, els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen són els que s'indiquen tot seguit. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17762 a 17764).

B 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL ( transversal)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de la informació cientí-

fica 2. Importància de la I+D en la

vida quotidiana 3. Comunicació de conclusions



3. Reconèixer la terminologia conceptual de la ciència i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

4. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i transmetre de forma organitzada els seus coneixements

5. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-tada en diferents mitjans citant adequadament la seua proce-dència

6. Presenta informació sobre un tema científic, comentar arti-cles i analitzar el paper de la investigació científica en la nos-tra societat, defensant en públic les seues conclusions

7. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC

8. Aplicar les bones formes de conducta en la comunicació i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràcti-ques com el ciberassetjament


10. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius i co-municar de forma personal els resultats obtinguts


CCLI SIEE CCLI CAA CCLI CCLI CAA CCLI CD CCLI CD CD CSC CD CSC CD SIEE CAA SIEE CSC

B 2. L'UNIVERS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. L'Univers: origen i evolució 2. L'organització de l'Univers 3. El sistema solar: formació,

estructura i característiques 4. Les estrelles i la seua evolu-

ció 5. Forats negres 6. Matèria fosca

1. Analitzar les diferents teories científiques sobre l'origen, evolu-ció i final de l'Univers, establint els arguments que les fona-menten i utilitzar la teoria del Big Bang per sa explicar l'origen de l'Univers

2. Establir l'organització de l'Univers conegut i situar-hi el sistema solar, determinant, amb l'ajuda d'exemples, els aspectes més re-llevants de la Via Làctia

3. Explicar l'estructura de l'Univers a partir de l'existència de la matèria fosca

4. Argumentar l'existència dels forats negres i descriure'n les principals característiques

5. Esbrinar les fases de l'evolució estel·lar i aplicar els coneixe-

CCLI CMCT CMCT CMCT CMCT CCLI CMCT


ments per a descriure en quina fase es troba el nostre Sol 6. Explicar la formació del sistema solar i descriure la seua estruc-

tura i les característiques principals 7. Justificar les condicions que ha de tenir un planeta per albergar

vida 8. Resumir els esdeveniments científics històrics fonamentals per

a explicar el coneixement actual de l'Univers

CMTC CMCT CMCT

B 3. ASPECTES TECNOLÒGICS I EL SEU IMPACTE AMBIENTAL

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Els problemes mediambientals:

causes i conseqüències 2. Implicacions socials presents i

futures dels problemes medi-ambientals

3. Tractament de dades mediam-bientals: extracció i interpreta-ció de la seua informació

4. La necessitat de noves fonts d'energia. Avantatges i incon-venients de les noves fonts d'energia

5. La pila de combustible: aplica-cions tecnològiques

6. Sostenibilitat

1. Establir la relació entre els problemes mediambientals i les seues causes per a predir les seues conseqüències i plantejar possibles solucions

2. Avaluar els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals, contaminació, desertització, tractament de residus i pèrdua de biodiversitat per a proposar solucions

3. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciatives per a emprendre i proposar accions sent conscient de les se-ues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant soluci-ons alternatives

4. Seleccionar tot tipus de dades mediambientals per a extraure i interpretar la informació, establint-ne conclusions

5. Establir els avantatges i els inconvenients de les diferents fonts d'energia, tant renovables com no renovables, per a comparar-les

6. Explicar el funcionament de la pila de combustible, les seues aplicacions i avantatges, a partir de l'obtenció i l'ús de l'hidro-gen com a font d'energia

7. Analitzar les implicacions mediambientals dels principals tractats i protocols internacionals sobre la protecció del medi ambient per a argumentar sobre la necessitat d'una gestió sostenible de recursos

CMCT CSC CMCT CSC SIEE SIEE CAA CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC

B 4. QUALITAT DE VIDA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Vida i salut 2. Malalties més freqüents: carac-

terístiques, causes i tractaments 3. Malalties infeccioses i no in-

feccioses. Sistema immunolò-gic

4. La malaltia al llarg de la histò-ria

5. Les vacunes: importància i actuació

6. Consum de drogues: efectes sobre l'organisme

7. Estils de vida saludable. Ali-mentació i salut: dieta sana

1. Entendre la definició de salut que dóna l'Organització Mun-dial de la Salut (OMS) per a estudiar les malalties més fre-qüents

2. Descriure les característiques dels microorganismes patògens i les malalties infeccioses més importants per a identificar els mitjans de contagi i etapes del seu desenrotllament

3. Estructurar els mecanismes de defensa que posseeix l'orga-nisme humà per a establir la funció que exerceixen

4. Analitzar les causes, efectes i tractaments de les malalties greus més comuns per a establir les principals línies de pre-venció i actuació

5. Resumir les fets històrics més rellevants en l'avanç de la prevenció, detecció i tractament de les malalties per a enten-dre la importància de la penicil·lina en la lluita contra les in-feccions i la seua repercussió social, i avaluar el perill de crear resistència als fàrmacs

6. Analitzar el perill que comporta el consum de drogues a partir de l'estudi dels seus efectes en l'organisme per a preve-nir la drogoaddicció

7. Establir la relació entre alimentació i salut, comparant els estils de vida saludable i els que no ho són, per a fomentar una dieta sana i una vida saludable

CSC CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT


B 5. NOUS MATERIALS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Influència dels distints materi-

als i recursos en el desenrot-llament de la humanitat

2. Matèries primeres: obtenció i repercussions

3. Nous materials, aplicacions presents i futures

1. Relacionar el progrés humà amb el descobriment de les pro-pietats de certs materials que permeten la seua transformació i aplicacions tecnològiques i analitzar la relació dels conflictes entres pobles com a conseqüència de l'explotació dels recur-sos naturals

2. Descriure el procés d'obtenció de diversos materials i valorar-ne el cost econòmic i mediambiental, per a avaluar el pro-blema dels abocaments tòxics o de la corrosió dels materials en l'àmbit ambiental i social

3. Justificar la necessitat de l'estalvi, reutilització i reciclatge de materials en termes econòmics i mediambientals

4. Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions presents i futures en diferents camps

5. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de 4t de l'ESO, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la presa de decisions vocacionals

CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT SIEE CSC


1. La ciència i el treball científic (B 1) (transversal) 6 sessions

2. L'Univers (B 2) 22 sessions

3. La salut i la malaltia (B 4) 22 sessions

4. Els avanços tecnològics i el seu impacte ambiental (B 3) 22 sessions

5. Els nous materials (B 5) 22 sessions


Unitat 1 – La ciència i el treball científic (B 1) ( transversal)

1.1. El treball científic en la història 1.2. El treball científic 1.3. Ciència i societat 1.4. Ciència i pseudociència

Unitat 2 – L’Univers (B 2)

2.1. La cosmologia en la història 2.2. Els constituents de l'Univers 2.3. L'origen i l'evolució de l'Univers 2.4. L'estructura de l'Univers 2.5. El Sistema Solar 2.6. La Terra i la vida 2.7. L'estudi i l'exploració de l'Univers


Unitat 3 – La salut i la malaltia (B 4)

3.1. La salut en la història 3.2. La salut i la malaltia 3.3. Les malalties infecciones i parasitàries 3.4. Malalties no infeccioses 3.5. Diagnòstic de malalties 3.6. Prevenció de malalties 3.7. Tractament de malalties

Unitat 4 – Els avanços tecnològics i el seu impacte ambiental (B 3)

4.1. El medi ambient en la història 4.2. Els recursos naturals 4.3. L'espècie humana i el medi ambient 4.4. Els impactes ambientals 4.5. La gestió sostenible del planeta

Unitat 5 – Els nous materials (B 5)

5.1. Els nous materials en la història 5.2. Els materials naturals 5.3. Els materials artificials 5.4. Localització, producció i consum de materials 5.5. El problema dels residus


Atès el caràcter optatiu i l'enfocament divulgatiu dels continguts d'aquesta assignatura, el procediment d'avaluació de l'alumnat que la curse consistirà en la realització de diferents tasques de caràcter grupal o individual en cada període d'avaluació. Entre les tasques assignades a l'alum-nat pot haver-hi les següents: lectura i comentari de llibres de contingut divulgatiu o de ciència-ficció, escollits per l'alumnat o bé assignats pel professorat a cada alumne; comentari de notícies relacionades amb els paper social de la ciència tretes de la premsa escrita o bé digital; comentari guiat o lliure de les pel·lícules de contingut científic que es vegen al llarg del curs; realització de treballs de recerca en grup sobre temes assignats pel professorat i exposició al grup-classe, i d'al-tres que el professorat considere adients.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics elaborats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Encara que es tracta d'una assignatura amb un nom diferent, els seus continguts són pràcticament els mateixos que les Ciències per al Món Contemporani impartides abans d'implantar-se el nou currículum de la LOMQE, per la qual cosa es podran emprar aquells materials didàctics ja confeccionats que corresponguen als continguts impartits i que estan disponibles a la web.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

FQ 2n - 3t - 4t ESO

www.edu365.cat (Portal general de materials didàctics)

www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/index.htm

(Secció Ciències de la Natura ESO del portal anterior. Conté miniunitats didàctiques)

http://lacurie.org/2009/06/10/webs-sobre-formulacio-i-nomenclatura-de-quimica/

(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.iestiemposmodernos.com/diverciencia/

(Web en castellà sobre pràctiques de química i altres experiments divertits)

http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/fisicaiquimica.htm - act

(Web departament de FQ de l’IES Berenguer d’Anoia amb materials didàctics interessants)

http://apliense.xtec.cat/arc/

(Portal d’accés a materials didàctics elaborats pel professorat, consultables en seqüències didàc-tiques o bé per nivells)

http://www.ptable.com/?lang=ca

(Taula periòdica interactiva amb dades, fotos i vídeos)

Cultura Científica 4t ESO

http://blog.educalab.es/leer.es/web_cmc/index.htm

(WEB del MEC amb els continguts dels materials de CMC elaborats pel nostre equip)

http://darwin-online.org.uk/

(Web en anglès sobre l’obra escrita i dibuixos de Charles Darwin)

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

(Web en castellà sobre nanotecnologia)

VÍDEOS

FQ 3r ESO

U.5 – Elements i compostos químics

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"


FQ 4t ESO

U.2 – Les forces – U.3 – Forces gravitatòries

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Apolo 13

Capricornio Uno

Planeta Rojo

Titanic

Evolution

La isla

Interstellar

Marte

Planta 4

Camino a la escuela

Una mente maravillosa

Los viajes de Gulliver


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES DEL BATXILLERAT


CULTURA CIENTÍFICA – 1r BATXILLERAT

OBJECTIUS D'ETAPA PER A L'ASSIGNATURA

D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Cultura Científica del 1r curs de Batxillerat, de caràcter optatiu, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories, per a formar-se opinions fonamentades sobre qüestions científiques i tecnològiques que tinguen incidència en les condicions de vida personal i global i siguen objecte de controvèrsia social i debat públic.

2. Plantejar-se preguntes sobre qüestions i problemes científics d’actualitat i tractar de bus-car-hi les seues respostes pròpies, tot utilitzant i seleccionant de forma crítica informació provinent de diverses fonts.

3. Obtenir, analitzar i organitzar informacions de contingut científic, utilitzar representaci-ons i models, fer conjectures, formular hipòtesis i realitzar reflexions fundades que per-meten prendre decisions fonamentades i comunicar-les als altres amb coherència, precisió i claredat.

4. Adquirir una imatge coherent de les tecnologies de la informació, la comunicació i l’oci presents al seu entorn i propiciar-ne un ús sensat i racional per a la construcció del conei-xement científic, l’elaboració del criteri personal i la millora del benestar individual i col·lectiu.

5. Argumentar, debatre i avaluar propostes i aplicacions dels coneixements científics d’interès social relatius a la salut, el medi ambient, els materials, les fonts d’energia, l’oci, etc., per a poder valorar les informacions científiques i tecnològiques dels mitjans de co-municació de masses i adquirir independència de criteri.

6. Posar en pràctica actituds i valors socials com la creativitat, la curiositat, l’antidogmatisme, la reflexió crítica i la sensibilitat davant la vida i el medi ambient, que són útils per a l’avanç personal, les relacions interpersonals i la inserció social.

7. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida i reco-nèixer les seues aportacions i les seues limitacions com a empresa humana les idees de la qual estan en evolució contínua i condicionades al context cultural i social en què es desenvolupen.

8. Reconèixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el desenrotllament científic i tecnològic i els contextos socials, polítics, econòmics, religiosos, educatius i cul-turals en què es produeix el coneixement i les seues aplicacions.



D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Ensenyança Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Cultura Científica del 1r curs de Batxi-llerat, de caràcter optatiu, els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen són els que s'indiquen tot seguit. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17764 a 17767).

B 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL ( transversal)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de la in-

formació científi-ca

2. Importància de la I+D en la vida quotidiana

3. Comunicació de conclusions

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informació 2. Expressar oralment textos prèviament planificats per transmetre de

forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discri-minatori

3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llenguatge no dis-criminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la ciència i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

5. Llegir textos científics de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a obtenir informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut

6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i suports, cui-dant els aspectes formals, aplicant les normes de correcció gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

7. Buscar i seleccionar informació científica de diferents fonts de forma contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació de continguts, tant en paper com digital-ment, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos, i citar-ne adequadament la procedència

8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva compartint informació i continguts digitals, mitjançant l'ús adequat de les TIC tot aplicant les bones formes de conducta en la co-municació, i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràcti-ques com el ciberassetjament

9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text i presentaci-ons multimèdia amb sentit estètic mitjançant aplicacions informàtiques per a registrar informació científica, tot coneixent com aplicar els dife-rents tipus de llicències

10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments científics

11. Analitzar el paper que la investigació científics té com a motor de la nostra societat i la seua importància al llarg de la història

12. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar coneixement, aplicacions científiques i desenrotllament tecnològic

13. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent propostes creatives i confiant en les seues possibilitats i prendre decisions raonades i responsables

14. Planificar projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint acci-ons, recursos materials, terminis i responsabilitats per aconseguir els ob-jectius proposats, considerant-ne les alternatives, avaluar el procés i el producte final i comunicar els resultats

15. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professionals i estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrot-llament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional

CCLI/SIEE CCLI CAA CCLI CSC CCLI CCLI CAA CCLI CAA CCLI CD CSC CD CD CMCT CD CMCT CSC CMCT CD SIEE CAA SIEE CAA SIEE CSC


16. Organitzar un equip de treball i distribuir responsabilitats i gestionar recursos perquè tots els membres participen i arriben a les metes comu-nes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actu-ant amb responsabilitat i sentit ètic

SIEE CAA CSC

B 2. LA TERRA I LA VIDA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Teoria de la deriva continental 2. Tectònica de plaques 3. Origen de la vida en la Terra 4. La selecció natural

1. Justificar la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques, paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques

2. Utilitzar la tectònica de plaques per a explicar l'expansió del fons oceànic i l'activitat sísmica i volcànica en les vores de les plaques

3. Relacionar l'existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les ones sísmiques a través d'elles

4. Explicar les diferent teories sobre l'origen i desenrotllament de la vida en la Terra

5. Descriure les proves biològiques, paleontològiques i moleculars en què es basa la teoria de l'evolució de les espècies

6. Enfrontar les teories de Darwin i Lamarck per a explicar la selecció natural

7. Establir les diferents etapes evolutives dels homínids fins a arribar a l'Homo sapiens, identificant les seues característiques fonamentals, com ara la capacitat cranial i alçada

8. Analitzar de forma crítica les informacions associades a l'Uni-vers, la Terra i a l'origen de les espècies, distingint entre infor-mació científica real, opinió i ideologia

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CAA SIEE

B 3. AVANÇOS EN BIOMEDICINA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de l'evolució històrica

en la consideració i tractament de les malalties

2. Avaluació de les alternatives a la medicina tradicional

3. Transplantaments 4. La investigació medicofarma-

cèutica 5. Ús responsable del sistema

sanitari i els medicaments

1. Reconèixer l'evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i tractament de les malalties

2. Reconèixer l'existència d'alternatives a la medicina tradicional, avaluant-ne el fonament científic i els riscos que comporten

3. Proposar els trasplantaments com a alternativa en el tracta-ment de certes malalties, tenint en compte els seus avantatges i inconvenients

4. Descriure el procés que segueix la indústria farmacèutica per a descobrir, desenvolupar, assajar i comercialitzar els fàrmacs

5. Justificar la necessitat de fer un ús racional de la sanitat i dels medicaments

CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC

B 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Desenrotllament històric de la

genètica 2. La informació genètica 3. Desxifrant el genoma humà 4. Aplicacions de la genètica i les

seues repercussions socials i econòmiques

1. Explicar el desenrotllament històric de la genètica 2. Saber ubicar la informació genètica que posseeix tot ser viu i

establir la relació jeràrquica entre les distintes estructures, des del nucleòtid fins als gens responsables de l'herència

3. Explicar la forma en què es codifica la informació genètica en l'ADN, justificant la necessitat d'obtenir el genoma complet d'un individu i desxifrar-ne el contingut

4. Analitzar les aplicacions de l'enginyeria genètica en l'obtenció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques

5. Establir les repercussions socials i econòmiques de la repro-ducció assistida, la selecció i conservació d'embrions

6. Descriure i analitzar les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps

CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CEC


7. Reconèixer els diferents tipus de cèl·lules mare en funció de la seua procedència i capacitat generativa i establir en cada cas les aplicacions principals

8. Explicar, de forma crítica, els avanços científics relacionats amb la genètica, els seus usos i conseqüències mèdiques i so-cials

9. Explicar els avantatges i inconvenients dels aliments transgè-nics, raonant la conveniència o no del seu ús

CMCT CSC CMCT CEC CMCT CSC/CAA

B 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La revolució informàtica 2. Avanços més significatius de

la tecnologia actual 3. Beneficis i problemes dels

avanços tecnològics

1. Reconèixer l'evolució històrica de l'ordinador en termes de grandà-ria i capacitat de procés

2. Explicar com s'emmagatzema la informació en diferents formats físics, com ara discos durs, discos òptics i memòries, tenint en compte els avantatges i inconvenients de cada format

3. Utilitzar amb propietat conceptes específicament associats a l'ús d'Internet

4. Comparar les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un basat en la tecnologia analògica i un altre en la digital

5. Determinat el fonament d'alguns dels avanços més significatius de la tecnologia actual: com s'estableix la posició sobre la superfície terrestre amb la informació rebuda dels diferents sistemes de sa-tèl·lits GPS o GLONASS; infraestructura bàsica que requereix l'ús de la telefonia mòbil; tecnologia LED i els avantatges que suposa la seua aplicació en pantalles planes d'il·luminació

6. Reconèixer de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que origina en la societat

7. Justificar l'ús de les xarxes socials i assenyalar-ne els avantatges que ofereixen, els riscos que suposen i les solucions que s'utilitzen

8. Descriure en què consisteixen els delictes informàtics més habitu-als, posant de manifest la necessitat de protegir les dades per mitjà d'encriptació, contrasenyes, etc.

9. Demostrar mitjançant debats, o l'elaboració de redaccions i/o comentaris de text, que hom és conscient de la importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual

CMCT CSC CMCT CD CCLI CMCT CSC CMCT CSC CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CAA CCLI SIEE


1. La ciència i el treball científic (B 1) (transversal) 4 sessions

2. La Terra i la vida. Evolucionisme (B 2) 15 sessions

3. Avanços en biomedicina (B 3) 15 sessions

4. La revolució genètica (B 4) 15 sessions

5. Les noves tecnologies de la comunicació (B 5) 15 sessions



Unitat 1 – La ciència i el treball científic (B 1) ( transversal)

1.1. El mètode de treball de la ciència 1.2. El treball científic i la investigació actual 1.3. Anàlisi de la informació científica 1.4. Comunicació de conclusions 1.5. Importància de la I+D en la vida quotidiana 1.6. La ciència i la pseudociència

Unitat 2 – La Terra i la vida. Evolucionisme (B 2)

2.1. Els orígens de la Terra 2.2. Les capes de la Terra 2.3. Tectònica de plaques 2.4. Teoria de la deriva continental 2.5. La vida a la Terra 2.6. Provant d’entendre què és la vida 2.7. Els escenaris inicials de la vida 2.8. Breu història de la vida a la Terra 2.9. El creacionisme 2.10. L’evolucionisme 2.11. Les evidències de l’evolució 2.12. L’evolució del darwinisme

Unitat 3 – Avanços en biomedicina (B 3)

2.1. Evolució històrica del tractament de les malalties 2.2. Les proves per fer el diagnòstic 2.3. Les proves analítiques 2.4. Mètodes de diagnosi d’imatge 2.5. El càncer: la pèrdua de control de la reproducció cel·lular 2.6. La leucèmia 2.7. Els tractaments contra el càncer 2.8. Les transfusions i els trasplantaments 2.9. Cèl·lules mare i clonatge terapèutic

Unitat 4 – La revolució genètica (B 4)

4.1. Qui som i d'on venim? 4.2. Desenrotllament històric de la genètica 4.3. Modificar la vida 4.4. El genoma humà 4.5. La reproducció assistida i el diagnòstic preimplantacional 4.6. La fecundació in vitro 4.7. La teràpia gènica 4.8. L’hemofília 4.9. L’herència de l’hemofília


Unitat 5 – Les noves tecnologies de la comunicació (B 5)

5.1. La revolució informàtica 5.2. Els sistemes de representació numèrica 5.3. Les xarxes de commutació 5.4. La conversió d’analògic a digital 5.5. Els mòdems. Les xarxes de commutació de paquets 5.6. Les xarxes d’àrea local 5.7. L’ordinador 5.8. Internet 5.9. Navegar per Internet 5.10. L’SMS i la missatgeria instantània 5.11. Cercar informació a Internet 5.12. El correu electrònic 5.13. De tothom per a tothom 5.14. La telefonia mòbil 5.15. Els sistemes globals de navegació per satèl·lit


Atès el caràcter optatiu i l'enfocament divulgatiu dels continguts d'aquesta assignatura, el procediment d'avaluació de l'alumnat que la curse consistirà en la realització de diferents tasques de caràcter grupal o individual en cada període d'avaluació. Entre les tasques assignades a l'alum-nat pot haver-hi les següents: lectura i comentari de llibres de contingut divulgatiu o de ciència-ficció, escollits per l'alumnat o bé assignats pel professorat a cada alumne; comentari de notícies relacionades amb els paper social de la ciència tretes de la premsa escrita o bé digital; comentari guiat o lliure de les pel·lícules de contingut científic que es vegen al llarg del curs; realització de treballs de recerca en grup sobre temes assignats pel professorat i exposició al grup-classe, i d'al-tres que el professorat considere adients.

ESTRUCTURA DE LES PROVES DE RECUPERACIÓ

Les proves de recuperació contindran entre quatre i sis qüestions bàsiques sobre cadascun dels blocs temàtics tractats durant el curs, una qüestió que incloga el comentari d’un text per mitjà de preguntes afegides i dues qüestions que incloguen la utilització d’altres tipus d’informació com ara gràfics o esquemes conceptuals per relacionar diverses idees bàsiques. Les primeres qüestions es valoraran un 50 % i les dues darreres el 25 % cadascuna.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics elaborats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Encara que es tracta d'una assignatura amb un nom diferent, els seus continguts són pràcticament els mateixos que les Ciències per al Món Contemporani impartides abans d'implantar-se el nou currículum de la LOMQE, per la qual cosa es podran emprar aquells materials didàctics ja confeccionats que corresponguen als continguts impartits i que estan disponibles a la web.


FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física i Química del 1r curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de la física i la química, que els permeten tenir una formació global científica i desenvolupar es-tudis posteriors més específics.

2. Aplicar els conceptes esmentats, les lleis, les teories i els models apresos a situacions quo-tidianes.

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenvolupar el pen-sament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la física i química.

4. Utilitzar les estratègies o destreses pròpies de la investigació científica, tant documentals com experimentals, per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, ex-plorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells; tot reconeixent el caràcter de la cièn-cia com un procés canviant i dinàmic.

5. Mostrar actituds científiques, com ara la recerca d’informació exhaustiva, la capacitat críti-ca, la necessitat de verificació dels fets, la posada en dubte del que és obvi, l’obertura da-vant de noves idees.

6. Comprendre les complexes interaccions entre la física i la química i la tècnica, i l’impacte d’ambdues en la societat i en el medi ambient, i valorar la necessitat de no degradar l’entorn i d’aplicar la ciència a una millora de les condicions de vida actuals.

7. Comprendre el sentit de les teories i models físics i químics com una explicació dels fe-nòmens naturals, tot valorant la seua aportació al desenvolupament d’aquestes disciplines.

8. Desenvolupar actituds positives cap a la física i la química i el seu aprenentatge que per-meten, per tant tenir interès i autoconfiança quan es realitzen activitats d’aquestes ciènci-es.

9. Explicar expressions “científiques” del llenguatge quotidià segons els coneixements físics i químics adquirits, relacionant l’experiència diària amb la científica.



D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física i Química del 1r curs de Batxillerat, en aquest nivell s’aborden amb més detall els coneixements fonamentals que introdueixen a l'estudi més profund de les lleis bàsiques de la Física i la Química. En el primer bloc s'aprofundirà en la utilització de les principals característiques del treball científic i els seus continguts s’abordaran de forma trans-versal tot al llarg del curs. Pel que fa als altres blocs temàtics proposats per als continguts d'aquest nivell s’ha triat com a fil conductor el tractament quantitatiu dels aspectes de la Química, estesos també a l'estudi de les reaccions químiques i les transformacions energètiques en aquests proces-sos. Igualment s'abordaran continguts de cinemàtica, dinàmica i iniciació al camp elèctric.

En aquest primer curs de Batxillerat es tracta d'aprofundir en aspectes ja abordats en ni-vells més bàsics que requereixen avançar en el coneixement científic, així com d'introduir nous conceptes i lleis que permeten aprofundir en els camps d'estudi iniciats en els nivells anteriors. Això s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'ava-luació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17530 a 17533). En el primer bloc es pretén aprofundir en les característiques del treball científic.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Habilitats, destreses i estra-

tègies necessàries en l'activi-tat científica

2. Tractament de dades expe-rimentals i textos de caràcter científic

3. Tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions a l'estudi de fenòmens fisi-coquímics

4. Realització d'un projecte d'investigació sobre un tema d'actualitat usant les tecnolo-gies de la informació i la co-municació (TIC)

1. Utilitzar les estratègies necessàries en l'activitat científica, com ara estimació d'imprecisions, anàlisi dimensional d'equacions, re-presentacions gràfiques o tractament d'informació de caràcter ci-entífic, per a resoldre problemes físics o químics, seguint les pau-tes del treball científic i emprant la terminologia adequada

2. Emprar aplicacions virtuals interactives per a simular experi-ments físics i químics de difícil realització en el laboratori

3. Planificar i desenrotllar investigacions científiques sobre un tema d'actualitat vinculat a la física o la química per a elaborar i defen-sar un projecte, utilitzant preferentment les TIC per a buscar i seleccionar la informació científica a partir d'una estratègia de fil-tratge i de forma contrastada en mitjans digitals com pàgines web especialitzades o diccionaris i enciclopèdies en línia, regis-trant-la en paper de forma acurada o emmagatzemar-la digital-ment en dispositius informàtics i serveis de la xarxa

4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a trans-formar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el pro-ducte final i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats

5. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses per a obtenir informació i reflexionar sobre el contingut

6. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l'àmbit científic, amb una pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discri-minatori

7. Participar en intercanvis comunicatius en l'àmbit científic, utilit-zant un llenguatge no discriminatori

8. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a obtenir informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut

CMCT CAA CCLI CMCT CD CMCT CD CCLI CMCT SIEE CAA CCLI CAA CMCT CCLI CCLI CSC CMCT CCLI


9. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical del nivell educatiu, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

10. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació dels continguts, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos, citant adequa-dament la seua procedència

CMCT CCLI CLI CAA CMCT

B 2. ASPECTES QUANTITATIUS DE LA QUÍMICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Revisió de la teoria atòmica de

Dalton i les lleis associades al seu establiment

2. Lleis del gasos. Equació d'estat dels gasos ideals

3. Mescles de gasos: pressions parcials.

4. Determinació de fórmules empíriques i moleculars

5. Dissolucions: formes d'expres-sar la concentració, preparació i propietats col·ligatives

6. Mètodes actuals per a l'anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria. Aplicacions

1. Utilitzar les lleis fonamentals de la química per a justificar la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria, mit-jançant l'exemple de reaccions

2. Aplicar l'equació d'estat dels gasos ideals per a determinar les magnituds que defineixen l'estat d'un gas, per a relacionar les pressions totals i parcials en una mescla amb les fraccions mo-lars dels components i per a calcular fórmules empíriques i mo-leculars de compostos a partir de la seua composició centesi-mal, raonant la utilitat i limitacions de la hipòtesi de gas ideal

3. Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d'una dissolució en g/L, mol/L, percentatge en massa i percen-tatge en volum i descriure el procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat sòlid com a partir d'una altra de concentració coneguda

4. Examinar la variació de les propietats col·ligatives per a relaci-onar-ho amb algun procés d'interès en el nostre entorn, utilit-zant el concepte de pressió osmòtica per a descriure el pas d'ions a través d'una membrana semipermeable

5. Utilitzar dades espectromètriques per a calcular la massa atò-mica d'un element, avaluant les aplicacions de l'espectroscòpia en la identificació d'elements i compostos

CMCT CMCT CMCT CMCT CCLI CMCT

B 3. REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Formulació i nomencla-

tura química 2. Estequiometria de les

reaccions químiques: càl-culs estequiomètrics. Rendiment de les reacci-ons

3. Química i indústria. Processos d'obtenció de productes inorgànics

4. Siderúrgia: processos, productes i aplicacions

5. Nous materials: impor-tància i aplicacions

1. Utilitzar la normativa de la IUPAC per a formular i anomenar les substàncies que intervenen en una reacció química donada

2. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distints tipus per a interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles, aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què in-tervinguen compostos en qualsevol estat, en dissolució, en presència d'un reactiu limitant o un reactiu impur i considerant-ne el rendiment

3. Analitzar les reaccions que tenen lloc en l'obtenció de productes inor-gànics d'alt valor afegit per a avaluar el seu interès industrial

4. Explicar les reaccions que tenen lloc en els processos bàsics de la siderúrgia i analitzar els productes obtinguts per a justificar la seua im-portància, relacionant les seues aplicacions amb la seua composició

5. Utilitzar distintes fonts d'informació sobre la investigació científica aplicada al desenrotllament de nous materials per a analitzar la seua importància i repercussió en la qualitat de vida

CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CCLI


B 4. TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES I ESPONTANEÏTAT DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Sistemes termodinàmics 2. Primer principi de la termodi-

nàmica 3. Energia interna. La calor i el seu

equivalent mecànic 4. Entalpia. Equacions termoquí-

miques. Diagrames entàlpics 5. Reaccions exoenergètiques i

endoenergètiques 6. Càlcul de la variació d'entalpia:

llei de Hess 7. Segon principi de la termodinà-

mica 8. Entropia. Espontaneïtat de les

reaccions. Energia de Gibbs 9. Reaccions de combustió: influ-

ència i aplicacions de les reacci-ons de combustió en l'àmbit so-cial, industrial i mediambiental

1. Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per a rela-cionar la variació de l'energia interna en un procés termodi-nàmic amb la calor absorbida o alliberada i el treball realit-zat en el procés, utilitzant la unitat de calor en el sistema in-ternacional mitjançant el seu equivalent mecànic

2. Utilitzar la llei de Hess per a calcular la variació d'entalpia d'una reacció a partir de les equacions termoquímiques i analitzar els resultats per a distingir entre reaccions endoe-nergètiues i exoenergètiques

3. Predir la variació d'entropia d'una reacció química en fun-ció de la molecularitat i estat dels compostos que hi inter-venen per a distingir els processos reversibles i irreversibles i associar-la amb l'espontaneïtat del procés

4. Utilitzar l'energia lliure de Gibbs per a predir l'espontaneïtat d'una reacció química i justificar-la en funció dels factors entàlpics, entròpics i la temperatura

5. Analitzar les conseqüències de l'ús de combustibles fòssils, relacionant les emissions de CO2 amb els seus efectes per a proposar actituds sostenibles que puguen reduir-los

CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CSC

B 5. QUÍMICA ORGÀNICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Compostos del carboni: hidrocar-

burs, compostos nitrogenats i oxi-genats

2. Formulació i nomenclatura de la IUPAC dels compostos del carboni

3. Aplicacions i propietats 4. Isomeria estructural: tipus i repre-

sentació d'isòmers 5. El petroli i els seus derivats: proces-

sos d'obtenció i repercussió medi-ambiental. Utilitat de les fraccions del petroli

6. Formes al·lotròpiques del carboni. Els nous materials: grafè, ful·lerè i nanotubs

1. Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de cadena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb una funció oxigenada o nitrogenada

2. Aplicar la isomeria estructural per a representar els dife-rents isòmers d'un compost orgànic

3. Descriure els processos químics d'obtenció de derivats del petroli per a explicar la seua utilitat i repercussions medi-ambientals

4. Distingir les formes al·lotròpiques del carboni per a relaci-onar-les amb les propietats fisicoquímiques i les seus apli-cacions

5. Elaborar un informe sobre la incidència de la química del carboni en les nostres vides per a justificar la seua impor-tància i proposar mesures i actituds sostenibles

CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CCLI CSC

B 6. CINEMÀTICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Sistemes de referència inercials 2. Principi de relativitat de Galileu 3. Representació gràfica de magni-

tuds vectorials 4. Moviments rectilinis i circulars.

Magnituds i equacions. Repre-sentacions gràfiques

5. Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uni-formement accelerat

6. Descripció del moviment har-mònic simple. Magnituds i equa-cions. Representacions gràfiques

1. Distingir entre sistemes de referència inercials i no inercials per a analitzar el moviment d'un cos en situacions quotidianes i re-presentar gràficament les magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de referència adequat

2. Obtenir les equacions que descriuen la velocitat i l'acceleració d'un cos a partir de l'expressió del vector de posició en funció del temps i aplicar-les per a resoldre exercicis pràctics de cine-màtica en dues dimensions (moviment d'un cos en un pla), in-terpretant les gràfiques corresponents

3. Analitzar els components intrínsecs de l'acceleració en distints casos pràctics i aplicar les seues equacions per a determinar-ne el valor

4. Relacionar les magnituds lineals i angulars per establir les equa-cions corresponents i resoldre casos pràctics

CMCT CMCT CAA CSC CMCT CMCT


5. Establir les equacions que descriuen moviments compostos per a calcular el valor de les magnituds característiques i resoldre problemes relatius a la composició de moviments per descom-posició en dos moviments rectilinis

6. Dissenyar experiències que facen palès el moviment harmònic simple (MHS) per a determinar les magnituds involucrades, in-terpretant el significat física dels paràmetres que apareixen en les seues equacions, i aplicar aquestes equacions per a determi-nar les magnituds característiques, realitzant i interpretant re-presentacions gràfiques

7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies ac-cions i de les seues conseqüències

CMCT CMCT SIEE CAA CMCT SIEE

B 7. DINÀMICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La força com a interacció 2. Forces de contacte 3. Dinàmica dels cossos lligats 4. Forces elàstiques. Llei de Ho-

oke 5. Dinàmica del moviment har-

mònic simple 6. Sistema de dues partícules 7. Conservació del moment lineal

i impuls mecànic 8. Dinàmica del moviment circu-

lar uniforme 9. Gravitació: lleis de Kepler 10. Forces centrals i moment

angular. Conservació 11. Llei de la gravitació universal 12. Interacció electrostàtica: llei de

Coulomb

1. Representar totes les forces que actuen sobre un cos per a obtenir la resultant i aplicar les lleis de Newton per a resoldre situacions en què apareguen forces de fregament en plans ho-ritzontals o inclinats, amb cossos solitaris o amb diversos cossos units per mitjà de cordes tenses i corrioles

2. Determinar experimentalment la constant elàstica d'un res-sort aplicant la llei de Hooke i calcular la freqüència d'os-cil·lació d'un moviment harmònic simple (MHS) relacionant-la amb el desplaçament

3. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a siste-mes de dos cossos per a predir el seu moviment a partir de les condicions inicials i relacionar l'impuls mecànic i el mo-ment lineal

4. Aplicar el concepte de força centrípeta per a resoldre i inter-pretar casos de mòbils en corbes i trajectòries circulars

5. Aplicar les lleis de Kepler i la llei de conservació del moment angular al moviment planetari per a relacionar valors del radi orbital i de la velocitat en diferents punts de l'òrbita

6. Expressar la força de l'atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de les variables de què depèn i utilitzar la llei fonamen-tal de la dinàmica per a explicar el moviment orbital, relacio-nant el radi i la velocitat orbital amb la massa del cos central

7. Aplicar la llei de Coulomb per a caracteritzar la interacció entre càrregues elèctriques puntuals i comparar-la amb la llei de Newton de la gravitació universal, determinant les forces electrostàtica i gravitatòria entre dues partícules de càrrega i massa conegudes

CMCT CAA CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CMCT

B 8. ENERGIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Energia mecànica (total) i treball.

Principi de conservació 2. Sistemes conservatius. Teorema de

les forces vives 3. Energia cinètica i potencial del mo-

viment harmònic simple 4. Transformacions energètiques de

l'oscil·lador harmònic 5. Diferència de potencial elèctric i

treball necessari per a transportar

1. Aplicar el principi de conservació de l'energia per a resol-dre problemes mecànics i determinar valors de velocitat i posició, així com d'energia cinètica i potencial, i relacionar el treball que realitza una força sobre un cos amb la varia-ció de la seua energia cinètica

2. Classificar en conservatives i no conservatives les forces que intervenen en una situació teòrica, per a justificar les transformacions energètiques que s'hi produeixen i la se-ua relació amb el treball

CMCT CAA CMCT


una càrrega entre dos punts d'un camp elèctric

3. Aplicar el principi de conservació de l'energia per a calcu-lar l'energia cinètica, potencial i total de l'oscil·lador har-mònic, relacionant energia i elongació

4. Establir la relació entre el potencial elèctric i el treball necessari per a transportar una càrrega entre dos punts d'un camp elèctric per a determinar l'energia implicada en el procés

5. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professionals i estudis vinculats als coneixements de física i química; analitzar els coneixements, habilitats i compe-tències necessàries per al seu desenrotllament, i compa-rar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions voca-cional

CMCT CMCT CMCT SIEE CAA


0. Magnituds, mesures i imprecisions (B 1) (transversal) 4 sessions

1. Teoria atomicomolecular de la matèria (B 2) 24 sessions

2. Càlculs estequiomètrics en les reaccions (B 3) 10 sessions

3. Formulació i nomenclatura química inorgànica (B 3) 10 sessions

4. Termoquímica. Espontaneïtat de les reaccions químiques (B 4) 16 sessions

5. Química del carboni (B 5) 8 sessions

6. Cinemàtica (B 6) 20 sessions

7. Dinàmica (B 7) 20 sessions

8. Energia i treball (B 8) 10 sessions

9. Camp elèctric i corrent (B 7) (B 8) 12 sessions


Unitat 0 – Magnituds, mesures i imprecisions (B 1) ( transversal)

0.1. Característiques del treball científic 0.2. Magnituds físiques i unitats. Equacions de dimensions 0.3. El procés de mesura. Concepte d'imprecisió 0.4. L'elaboració de les dades d'un experiment

Criter i s mínims d’avaluac ió :

a. Conèixer les principals característiques del treball científic: plantejament de proble-mes, emissió d’hipòtesis, disseny i realització d’experiments i anàlisi de resultats.

b. Familiaritzar-se amb les principals magnituds fonamentals del SI i els seus múltiples i submúltiples, així com els canvis entre ells.

c. Saber establir l'equació de dimensions d'una magnitud derivada i utilitzar-la per a de-duir a manera d'hipòtesis algunes lleis físiques senzilles.


d. Reconèixer les fonts d’imprecisió en els processos de mesura i la manera d’expressar correctament els resultats, tot incloent el marge d’imprecisió relativa.

e. Expressar correctament en forma gràfica els resultats de la mesura de variables rela-cionades entre si, a fi d’establir-ne les possibles relacions matemàtiques i les lleis físi-ques corresponents.

Experiènc ies de laborator i :

1. Mesura del període d’un pèndol simple.

Unitat 1 - Teoria atomicomolecular de la matèria (B 2)

1.1. Lleis dels gasos 1.2. Lleis ponderals de les reaccions químiques 1.3. Hipòtesis atòmiques de Dalton 1.4. Lleis volumètriques i hipòtesis d'Avogadro 1.5. Concepte de quantitat de substància. Constant d'Avogadro 1.6. Fórmules empíriques i moleculars 1.7. Dissolucions. Formes d'expressar la concentració. Pressió parcial i fracció molar 1.8. Propietats col·ligatives de les dissolucions: ebullioscòpia, crioscòpia i pressió os-

mòtica 1.9. Espectroscòpia i espectrometria


a. Adquirir algunes tècniques bàsiques de laboratori.

b. Interpretar les lleis dels gasos per a explicar fenòmens quotidians i calcular canvis de pressió, volum i temperatura en sistemes gasosos, així com determinar masses mole-culars.

c. Comprendre la llei de conservació de la massa i la de les proporcions constants.

d. Conèixer el significat d’una massa atòmica i la seua determinació experimental.

e. Comprendre el concepte de quantitat de substància i l’ús de la seua unitat: el mol. Distingir entre el concepte de molècula i el d’àtom, així com la relació mols de molè-cules/molècula i mols d’àtoms/àtom.

f. Comprendre els termes: solut, dissolvent, densitat i percentatge de riquesa d’una dis-solució. Saber preparar al laboratori una dissolució d’un sòlid en un líquid i dissoluci-ons diluïdes d’àcids i bases a partir de dissolucions seues més concentrades.

g. Interpretar la fórmula d’un compost, cosa que condueix entre d’altres aspectes a:

- Calcular els percentatges en massa dels elements que formen part d’un compost.

- Conegut el percentatge en massa calcular la fórmula més senzilla (empírica) i si co-neixem la massa molar obtenir la fórmula molecular.

- Distingir entre les fórmules dels compostos iònics (empírica) i les dels compostos moleculars (empírica i molecular).

- Determinar experimentalment al laboratori la fórmula empírica d’un compost.



1. Llei de Boyle. Mesura de la densitat de l'aire. 2. Comprovació de la llei de Lavoisier. 3. Preparació de dissolucions per pesada i per dilució.

Unitat 2 - Càlculs estequiomètrics en les reaccions (B 3)

2.1. Introducció al concepte de reacció química 2.2. L’equació química 2.3. Estequiometria de les reaccions químiques 2.4. Reaccions químiques d'interès industrial: siderúrgia


a. Conèixer la importància pràctica de les reaccions químiques i l’impacte mediambi-ental d’algunes d’elles.

b. Dur a terme al laboratori algunes reaccions d’interès i fer alguna determinació quantitativa sobre elles.

c. Ajustar una equació química i extraure’n tota la informació en mols, massa i vo-lum.

d. Si disposem d’una quantitat determinada d’un reactiu, calcular quanta en necessi-tem de l’altre, o quina quantitat de producte es podrà obtenir a partir d’una quanti-tat donada de reactiu.

e. Fer servir el concepte de puresa d’un reactiu i el rendiment d’una reacció en la re-solució d’exercicis i problemes.

f. Resoldre problemes a través de dissenys experimentals realitzats al laboratori.


1. Determinació de la fórmula empírica del clorur de magnesi. 2. Determinació de la concentració d’aigua oxigenada amb permanganat.

Unitat 3 - Formulació i nomenclatura química inorgànica (B 3)

3.1. Introducció 3.2. Substàncies simples 3.3. Òxids bàsics. Peròxids. Òxids àcids 3.4. Hidrurs. Hidràcids. Noves normes 3.5. Combinacions entre un metall i un no-metall 3.6. Combinacions binàries entre no-metalls 3.7. Cations i anions 3.8. Hidròxids 3.9. Oxoàcids 3.10. Sals neutres. Oxosals. Sals hidratades 3.11. Sals àcides


Cri ter i s mínims d’avaluac ió :

a. Resoldre correctament el 75 % de fórmules i noms, equitativament, proposats d'una llista aleatòria de compostos inorgànics, tot seguint sempre les normes de la IUPAC, preferentment dels compostos de major importància pràctica.

b. Formular els compostos inorgànics més senzills i conèixer únicament les normes suggerides per la IUPAC, intentant assignar a cada compost una única manera raona-ble d'anomenar-lo.

Unitat 4 – Termoquímica. Espontaneïtat de les reaccions químiques (B 4)

4.1. Introducció. Conceptes bàsics 4.2. Transferència d'energia entre un sistema i l'exterior 4.3. Primer principi de la termodinàmica 4.4. Calor de reacció a volum constant 4.5. Calor de reacció a pressió constant. Entalpia 4.6. Llei de Hess. Cicles termoquímics 4.7. Importància de les reaccions de combustió. Utilitat i efectes mediambientals 4.8. Entalpies estàndard de reacció 4.9. Concepte qualitatiu d'espontaneïtat 4.10. Evolució d'un sistema aïllat. Concepte d'entropia 4.11. Segon principi de la termodinàmica 4.12. Evolució d'un sistema que intercanvia energia amb l'exterior. Energia lliure


a. Comprendre el significat físic dels conceptes d'energia interna, treball i calor i les re-lacions entre ells en una reacció química.

b. Definir i aplicar correctament el primer principi de la termodinàmica a un procés químic. Diferenciar correctament un procés exoenergètic d'un altre endoenergètic tot utilitzant diagrames entàlpics.

c. Determinar l’entalpia d’una reacció química a partir de les seues energies d’enllaç o mitjançant l’aplicació de la llei de Hess.

d. Comprendre de forma qualitativa el concepte d'espontaneïtat d'un procés químic amb introducció dels conceptes d'entropia i energia lliure.


1. Reaccions endoenergètiques i exoenergètiques. 2. Mescles frigorífiques

Unitat 5 - Química del carboni (B 5)

5.1. Principals compostos del carboni: hidrocarburs, oxigenats i nitrogenats 5.2. Formulació i nomenclatura d'alguns compostos orgànics de major interès 5.3. Aplicacions i propietats d'hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones i amines 5.4. Isomeria estructural 5.5. Derivats del petroli i efectes mediambientals del seu ús 5.6. Nous materials del carboni: grafè, ful·lerè i nanotubs



a. Comprendre la gran capacitat de combinació de l'àtom de carboni per a formar al-guns compostos senzills com hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones i amines.

b. Entendre el fenomen de la isomeria estructural i composar amb l'ajuda de models moleculars alguns isòmers de cadena, de posició i de funció.

c. Conèixer els principals derivats del petroli (gasos, benzines i quitrans), el seu ús pràc-tic i les conseqüències mediambientals del seu abús.

d. Reconèixer els principals nous materials del carboni i les seues aplicacions pràctiques.


1. Reaccions orgàniques senzilles que mostren algunes propietats dels alcohols: oxidació suau amb dicromat de potassi i esterificació amb àcid acètic catalitzada amb àcid sul-fúric.

Unitat 6 - Cinemàtica (B 6)

6.1. El moviment: magnituds necessàries per a descriure'l. Relativitat del moviment 6.2. Moviment uniforme 6.3. Moviment uniformement accelerat 6.4. Moviment relatiu. Composició de moviments uniformes 6.5. Moviments parabòlics: tir oblic i tir horitzontal 6.6. Moviment circular uniforme 6.7. Moviment circular uniformement accelerat 6.8. Components intrínseques del vector acceleració 6.9. Descripció del moviment harmònic simple


a. Comprendre el significat físic del concepte de velocitat i acceleració (valors mitjà i instantani; acceleració normal i tangencial).

b. Establir les característiques i l’equació de moviment dels principals tipus de movi-ments i la seua aplicació a distintes situacions. Interpretar les gràfiques dels movi-ments. Identificar aquests tipus de moviment al nostre entorn.

c. Deduir l’equació de la trajectòria d’un moviment determinat, i conegudes les seues característiques deduir l’equació del moviment o a l’inrevés.

d. Diferenciar entre el vector desplaçament, el canvi de posició i la distància recorregu-da sobre la trajectòria.

e. Conèixer les característiques i equació de moviments de trajectòria més complexa com els de tir horitzontal i tir oblic.

f. Dissenyar experiències per a contrastar algun tipus de moviment.

g. Relacionar la ciència amb la tècnica i conèixer-ne les implicacions en la societat, així com saber valorar-les críticament.


1. Estudi experimental del moviment de tir horitzontal.


Unitat 7 - Dinàmica (B 7)

7.1. Força i moviment: revisió d'idees preconcebudes 7.2. Mesura i representació de les forces 7.3. Concepte de quantitat de moviment 7.4. Formulació dels principis de la dinàmica: Lleis de Newton 7.5. Impuls mecànic i conservació de la quantitat de moviment 7.6. Revisió crítica dels principis de la dinàmica. Sistemes de referència inercials 7.7. Interacció gravitatòria: Llei de la Gravitació Universal. Lleis de Kepler 7.8. Tensions en cordes i cables 7.9. Forces de fricció entre superfícies en contacte 7.10. Resolució de problemes de dinàmica 7.11. Forces en moviments curvilinis: la força centrípeta 7.12. Forces centrals i moment angular. Principi de conservació del moment angular 7.13. Dinàmica del moviment harmònic simple


a. Comprendre les limitacions de la física pre-clàssica (en particular, de la idea de força com a causa del moviment) per a explicar els moviments.

b. Identificar les forces reals que actuen sobre un cos i relacionar la direcció i sentit de la força amb l’efecte que es produeix sobre ell.

c. Aplicar les lleis de Newton a situacions on intervinguen aquestes forces: pes, tensi-ons, fricció i forces elàstiques.

d. Emprar les estratègies bàsiques del treball científic (emissió d’hipòtesis, disseny i rea-lització d’experiments, obtenció i anàlisi de resultats i altres) en els treballs pràctics que s’hi realitzen.

e. Resoldre problemes oberts de dinàmica tot aplicant els mètodes de treball dels cientí-fics, on es substituirà el disseny d’experiments pel d’estratègies de resolució.

f. Conèixer les implicacions tècniques de les lleis dinàmiques: friccions, peralts i d'altres.

g. Valorar el paper jugat per la síntesi newtoniana en la resta de les ciències, en el pen-sament i en la societat, en general.

h. Fer servir la llei de conservació de la quantitat de moviment en diferents situacions dinàmiques.


1. Estudi de les forces elàstiques: llei de Hooke. 2. Llei de Newton amb la màquina d’Atwood.

Unitat 8 - Energia i treball (B 8)

8.1. Introducció als conceptes d'energia i treball 8.2. Transmissió d'energia. Definició operativa de treball 8.3. Aprofundiment en el concepte d'energia. Relacions treball-energia 8.4. El principi de conservació de l'energia 8.5. Concepte de potència 8.6. Estudi energètic de moviment harmònic simple



a. Comprendre que l’energia és una propietat dels sistemes i que n’hi ha distintes for-mes (cinètica, potencial, interna, etc.), que es transformen unes en d’altres, però la suma de les quals, si el sistema està aïllat, es manté constant.

b. Comprendre que si el sistema no està aïllat, hi ha diverses formes de transferència d’energia: el treball, la calor, etc.

c. Explicar cadenes de transformació i transferència d’energia que es produeixen en dispositius tècnics, fenòmens naturals, etc.

d. Determinar el treball en les transformacions més senzilles, els canvis de posició.

e. Emprar la llei de conservació de l’energia en situacions mecàniques que involucren energies cinètiques i potencials (gravitatòria i elàstica) i treball.

f. Resoldre problemes dinàmics amb el nou tractament energètic, la qual cosa permet d’avaluar la possibilitat de planificar estratègies distintes per a un mateix problema, característica molt important del treball científic.

g. Aplicar la conservació de l’energia a la comprensió de problemes de rellevància tec-nològica i social (ús de fonts d’energia, crisi energètica, etc.).

h. Valorar, tot considerant avantatges i inconvenients, els problemes que origina la pro-ducció i el consum d’energia en el medi ambient.


1. Estudi experimental del principi de conservació de l’energia mecànica.

Unitat 9 – Camp elèctric i corrent (B 7) (B 8)

9.1. Electrització per fricció 9.2. Llei de Coulomb 9.3. Camp elèctric 9.4. Estudi energètic de la interacció elèctrica 9.5. Corrent elèctric 9.6. Resistència dels conductors: Llei d'Ohm 9.7. Associació de resistències. Aparells de mesura


a. Comprendre la naturalesa elèctrica de la matèria i valorar la importància de l’estudi de l’electricitat i les seues aplicacions.

b. Comprendre el significat de la interacció elèctrica, de la Llei de Coulomb i la seua re-lació amb la Llei de Newton.

c. Conèixer i explicar la interacció elèctrica a través del concepte del camp elèctric. Sa-ber interpretar la intensitat de camp i la visualització d’aquest amb les línies de força.

d. Comprendre els aspectes energètics de la interacció elèctrica, en particular l’energia potencial i el potencial.

e. Dissenyar una experiència per a contrastar els factors de què depèn la intensitat de corrent que travessa un conductor, analitzar i discutir els resultats obtinguts.


f. Connectar els diferents elements d’un circuit senzill i els aparells de mesura.

g. Comprendre la llei d’Ohm, el seu ús i les seues aplicacions. Saber aplicar-la en situa-cions o problemes de la vida quotidiana.

h. Establir els factors de què depèn la resistència d’un conductor, dissenyar una experi-ència per a contrastar-los, dur-la a cap, saber emprar la relació obtinguda per al càlcul de resistivitats o resistències, saber muntar resistències en sèrie i paral·lel i calcular-ne la resistència equivalent.

i. Aplicar els diferents efectes energètics del corrent elèctric a situacions reals i quotidi-anes. Discutir i analitzar críticament el consum d’energia elèctrica i les seues conse-qüències.

k. Valorar el gran desenvolupament científic i tecnològic i les seues conseqüències en la societat i el medi, que implica la possibilitat de produir, transmetre i utilitzar l’energia elèctrica.


1. Obtenció de la llei d'Ohm per a un conductor.


Les proves de recuperació contindran entre huit i deu qüestions, la meitat de continguts de Física i la meitat de Química. Totes les qüestions es valoraran igual. Les proves contindran almenys la meitat de qüestions en forma de problemes amb càlculs diversos sobre els continguts impartits i figuraran igualment altres qüestions de raonament o exposició de continguts teòrics i de realització de destreses com la interpretació i realització de gràfiques senzilles relacionades amb els temes impartits. Algunes qüestions es poden proposar amb opcions per a que l’alumnat trie quines vol fer.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Es tracta d'un programa-guia renovat i adaptat a la programació actual i a l'ús de les noves tecnologies. Els materials estan disponibles a la pàgina web del Departament i també se'ls facilitarà als alumnes directament mitjançant un pen-drive si així ho prefereixen.


FÍSICA – 2n BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física del 2n curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències físiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens físics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències físiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Física.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la física i les seues limitacions així com les seues com-plexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preser-var el medi ambient i de treballar per tal d’aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.

5. Valorar la informació provinent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la física.

6. Comprendre que la física constitueix, en si mateixa, una matèria que experimenta avanços continus i modificacions; per tant, el seu aprenentatge és un procés dinàmic que requereix una actitud flexible i oberta enfront d’opinions diverses.

7. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

8. Desenvolupar actituds positives cap a la física i el seu aprenentatge, que augmenten, per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

9. Valorar les aportacions de la física a la tecnologia i la societat.



D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física del 2n curs de Batxillerat, en aquest nivell s’aborden amb més detall els coneixements fonamentals amb l'estudi més profund de les lleis bàsiques de la Físi-ca. En el primer bloc s'aprofundirà en la utilització de les principals característiques del treball científic i els seus continguts s’abordaran de forma transversal tot al llarg del curs. Pel que fa als altres blocs temàtics proposats per als continguts d'aquest nivell s’ha triat com a fil conductor l'estudi de les interaccions gravitatòria i electromagnètica, a través del concepte de camp. Igual-ment s'abordaran continguts referits a l'estudi dels fenòmens ondulatoris i, en particular, l'estudi de la llum baix l'enfocament de l'òptica geomètrica. Es clourà el programa amb la iniciació als fenòmens relacionats amb la nova física del segle XX, incloent-hi la teoria de la relativitat especial d'Einstein, la física quàntica i la física nuclear.

En aquest segon curs de Batxillerat es tracta d'aprofundir en aspectes ja abordats en ni-vells més bàsics que requereixen avançar en el coneixement científic, així com d'introduir nous conceptes i lleis que permeten aprofundir en els camps d'estudi iniciats en els nivells anteriors. Això s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'ava-luació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17534 a 17539). En el primer bloc es pretén aprofundir en les característiques del treball científic.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Estratègies pròpies de l'acti-

vitat científica 2. Tecnologies de la informació

i la comunicació

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea, procedents de fonts diver-ses per obtenir informació i reflexionar sobre el contingut

2. Expressar oralment textos prèviament planificats, pròpies de l'àrea, amb una pronunciació clara, per transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

3. Participar en intercanvis comunicatius en l'àmbit de l'àrea mitjan-çant un llenguatge no discriminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual de la física i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

5. Llegir textos científics de formats diversos, propis de l'àrea, utilit-zant les estratègies de comprensió lectora per a obtenir informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut

6. Escriure textos adequats a l'àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, pròpies de l'àrea, de forma contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mit-jà de diversos procediments de presentació de continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar els seus coneixements i ela-borar textos, citant adequadament la seua procedència

8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant i compartint informació i continguts digitals, se-leccionant les ferramentes TIC adequades i aplicant bones formes de conducta en la comunicació, i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament

9. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic mitjançant aplicacions informàtiques per a registrar informació científica, i conèixer com aplicar els diferents tipus de llicències

10. Analitzar el paper que la investigació científica té com a motor de la nostra societat i la seua importància al llarg de la història

CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CD CD CSC CD CMCT CSC


11. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar coneixement, aplicacions científiques i desenvolupament tecnològic

12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent pro-postes creatives i confiant en les seues possibilitats, prenent decisi-ons raonades i responsables

13. Planificar tasques o projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, i considerant diverses al-ternatives, avaluar el procés i el producte final i comunicar de for-ma creativa els resultats obtinguts

14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, profes-sions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; ana-litzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional

15. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestio-nant recursos perquè tots els seus membres hi participen i arriben a metes comunes, influir positivament en els altres generant impli-cació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflic-tes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic

16. Relacionar les magnituds implicades en un procés físic, efectuant l'anàlisi dimensional, resolent exercicis en què la informació ha de deduir-se a partir de les dades proporcionades i de les equacions que regeixen el fenomen, tot elaborant i interpretant representaci-ons gràfiques de dos i tres variables a partir de dades experimen-tals, relacionant-les amb les equacions matemàtiques que represen-ten els principis físics subjacents, i utilitzant simulacions d'experi-ments físics de difícil realització al laboratori

CMCT CSC CMCT SIEE SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT CD

B 2. INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Camp gravitatori. Força

gravitatòria. Intensitat del camp. Línies de camp

2. Caràcter conservatiu del camp gravitatori

3. Energia potencial gravita-tòria. Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials

4. Velocitat d'escapament. Velocitat orbital. Relació entre energia i moviment orbital

5. Matèria fosca 6. Satèl·lits artificials 7. Caos determinista

1. Analitzar el camp gravitatori associant-lo a la presència de massa, relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, establint una relació entre intensitat del camp gravitatori i acceleració de la grave-tat, calculant la intensitat del camp produïda per un conjunt de mas-ses puntuals i representant gràficament el camp gravitatori mitjan-çant les línies de camp

2. Explicar el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seua relació amb una força central, relacionant aquest caràcter conservatiu amb l'existència d'una energia potencial gravitatòria, determinant el treball realitzat pel camp a partir de les variacions d'energia potenci-al, calculant l'energia potencial d'una massa en un camp generat per un conjunt de masses puntuals, calculant el potencial gravitatori produït per un conjunt de masses puntuals i representant gràfica-ment el camp gravitatori mitjançant superfícies equipotencials

3. Justificar les variacions energètiques d'on cos en moviment en el si de camps gravitatoris calculant la velocitat d'escapament d'un cos aplicant el principi de conservació de l'energia mecànica, aplicant la llei de conservació de l'energia al moviment orbital d'un cos en fun-ció del radi de l'òrbita i la massa generadora del camp, i identificant la hipòtesi de l'existència de matèria fosca a partir de les dades de ro-tació de galàxies i la massa del forat negre central

4. Utilitzar aplicacions virtuals interactives per a l'estudi de satèl·lits d'òrbita mitjana (MEO), òrbita baixa (LEO) i òrbita geoestacionària (GEO) i extraure'n conclusions

5. Descriure la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotme-sos a la interacció gravitatòria mútua mitjançant el concepte de caos

CMCT CMCT CMCT CMCT CD CMCT


B 3. INTERACCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Camp elèctric. Força elèctrica.

Intensitat del camp. Línies de camp

2. Caràcter conservatiu del camp elèctric

3. Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials

4. Analogies i diferències entre els camps gravitatori i elèctric

5. Moviment de càrregues en el si d'un camp electrostàtic. Treball necessari per a transportar una càrrega entre dos punts del camp

6. Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicació de la llei de Gauss al càlcul del camp elèctric per a una esfera carregada unifor-mement

7. Principi d'equilibri electrostà-tic. Exemples quotidians de l'e-fecte gàbia de Faraday

8. Camp magnètic. Efecte dels camps magnètics sobre càrre-gues en moviment. Espectrò-metre de masses i accelerador de partícules

9. Camps magnètics creats per una càrrega en moviment i per corrents elèctrics rectilinis

10. El camp elèctric com a camp no conservatiu. Llei d'Ampère i la seua utilitat en el càlcul de camps magnètics

11. Camp creat per distints ele-ments de corrent: conductor rectilini, espira i conjunt d'espi-res

12. Interacció entre dos corrents rectilinis paral·lels i definició d'amper

13. Flux magnètic a través d'una superfície. Inducció electro-magnètica. Lleis de Faraday-Henry i Lenz. Força electro-motriu

14. Generadors de corrent altern

1. Analitzar el camp elèctric associant-lo a la presència de càrrega, relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, utilitzant el principi de superposició per al càlcul de la intensitat del camp creat per una distribució de càrregues puntuals i representant gràficament el camp elèctric per mitjà de les línies de camp

2. Explicar el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seua relació amb una força central, relacionant el caràcter conservatiu amb l'existència d'una energia potencial elèctrica, determinant el treball realitzat per al camp a partir de les variacions d'energia potencial, calculant l'energia potencial d'una càrrega en un camp generat per un conjunt de càrregues puntuals, calculant el poten-cial elèctric generat per un conjunt de càrregues puntuals i repre-sentant gràficament el camp elèctric per mitjà de superfícies equipotencials

3. Comparar els camps elèctric i gravitatori establint analogies i diferències

4. Analitzar la trajectòria d'una càrrega situada en el si d'un camp generat per la distribució de càrregues puntuals a partir de la for-ça neta que s'exerceix sobre ella, i calcular el treball necessari per a transportar una càrrega entre dos punts del camp, aplicant-ho al cas de moviment de càrregues al llarg de superfícies equipo-tencials

5. Descriure el teorema de Gauss i aplicar-lo a la determinació del camp elèctric creat per una esfera carregada

6. Explicar l'efecte de la gàbia de Faraday utilitzant el principi d'e-quilibri electrostàtic i reconeixent-lo en situacions quotidianes com el mal funcionament dels mòbils en certs edificis o l'efecte dels rajos elèctrics en els avions

7. Descriure el moviment que realitza una càrrega quan penetra en una regió on hi ha un camp magnètic, calculant el radi de l'òrbita que descriu i analitzant el funcionament dels espectròmetres de masses, acceleradors de partícules i ciclotrons, calculant la fre-qüència pròpia de la càrrega quan es mou en el seu interior, i es-tablint la relació que ha d'existir entre el camp magnètic i el camp elèctric perquè una partícula carregada es moga amb moviment rectilini uniforme, aplicant la llei fonamental de la dinàmica i la llei de Lorentz

8. Relacionar les càrregues en moviment amb la creació de camps magnètics, descrivint les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric rectilini

9. Analitzar el caràcter no conservatiu del camp magnètic i les seus conseqüències

10. Determinar el camp magnètic originat per un conductor rectilini, per una espira i per un conjunt d'espires

11. Analitzar i calcular la força que s'estableix entre dos conductors rectilinis i paral·lels, segons el sentit del corrent que els recórrega, realitzant el diagrama corresponent i justificant la definició d'am-per a partir de la força que s'estableix entre els conductors

12. Interpretar les experiències de Faraday i de Henry, establint el flux magnètic que travessa una espira que es troba en el si d'un camp magnètic, calculant la força electromotriu induïda en un circuit, estimant el sentit del corrent elèctric, utilitzant aplicacions virtuals interactives per a reproduir les experiències i deduint-les experimentalment

13. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent altern i la seua funció, demostrant el caràcter periòdic del corrent altern a partir de la representació gràfica de la força

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CD CMCT


electromotriu induïda en funció del temps, i inferint la producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de la inducció

B 4. ONES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Concepte d'ona 2. Classificacions de les ones 3. Relació entre el moviment

harmònic simple i el moviment ondulatori

4. Equació d'una ona harmònica transversal

5. Energia i intensitat en el mo-viment ondulatori

6. Principi de Huygens 7. Fenòmens ondulatoris: interfe-

rència, difracció, reflexió i re-fracció

8. Efecte Doppler 9. Ones longitudinals. El so 10. Aplicacions tecnològiques del

so: ecografia, radar i sonar 11. Ones electromagnètiques:

naturalesa, representació es-quemàtica, espectre electro-magnètic i polarització

12. La llum 13. Aplicacions tecnològiques de

diferents tipus de radiacions electromagnètiques

14. Producció d'ones electromag-nètiques per mitjà d'un circuit senzill

15. Transmissió de la comunicació

1. Identificar en experiències quotidianes els principals tipus d'ones i les seues característiques, i relacionar el moviment ondulatori amb el moviment harmònic simple

2. Interpretar l'equació d'una ona en una corda obtenint les seues magnituds característiques a partir de l'equació, justificant la do-ble periodicitat respecte a la posició i el temps, determinant la ve-locitat de propagació d'una ona i la de vibració de les partícules que són tocades per l'ona, i escrivint l'expressió matemàtica d'una ona harmònica transversal ateses les seues magnituds caracterís-tiques

3. Relacionar l'energia mecànica d'una ona amb la seua amplitud i calcular la intensitat d'una ona a una certa distància del focus emissor, emprant l'equació que relaciona la intensitat de l'ona i la distància al focus emissor

4. Utilitzar el principi de Huygens per a explicar la propagació de les ones i per a interpretar els fenòmens d'interferència i difracció

5. Analitzar els fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció, reflexió total, interferència i difracció, utilitzant les lleis que els regeixen i aplicant-los a situacions quotidians

6. Reconèixer situacions quotidianes en què es produeix l'efecte Doppler justificant-les de forma qualitativa

7. Analitzar el so com una ona longitudinal, relacionant la seua velocitat de propagació amb les característiques del medi en què es propaga, identificant la relació logarítmica entre el nivell d'in-tensitat sonora en decibels i la intensitat del so i aplicant-la a ca-sos senzills, analitzant la intensitat de les fonts de so de la vida quotidiana i classificant-les com a contaminants i no contami-nants, i explicant algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les ecografies, radars i sonars

8. Representat esquemàticament la propagació d'una ona electro-magnètica incloent els vectors camp elèctric i magnètic, utilitzar la representació per a analitzar el fenomen de la polarització per mitjà d'objectes emprats en la vida quotidiana i classificar casos concrets d'ones electromagnètiques presents en la vida quotidia-na en funció de la seua longitud d'ona, freqüència i energia

9. Analitzar la llum com una ona electromagnètica, justificant el color d'un objecte en funció de la llum absorbida i reflectida, i analitzar la refracció, difracció i interferència en casos senzills

10. Reconèixer aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radia-cions, principalment infraroja, ultraviolada i microones, i analit-zar l'efecte dels diferents tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre la vida humana en particular

11. Dissenyar un circuit elèctric senzill capaç de generar ones elec-tromagnètiques, format per un generador, una bobina i un con-densador, i descriure'n el funcionament

12. Explicar esquemàticament el funcionament de dispositius d'em-magatzematge i transmissió de la informació

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CSC CMCT SIEE CMCT CD


B 5. ÒPTICA GEOMÈTRICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Sistemes òptics: espills plans i

lents primes 2. Diagrames de rajos 3. Lleis de l'òptica geomètrica 4. L'ull humà. Defectes visuals 5. Instruments òptics: lupa, mi-

croscopi, telescopi i càmera fo-togràfica

1. Explicar processos quotidians a través de les lleis de l'òptica geomètrica, utilitzant diagrames de rajos lluminosos i les equa-cions pertinents per a predir les característiques de les imatges formades en sistemes òptics: espill pla i lent prima

2. Descriure els principals defectes òptics de l'ull humà: miopia, hipermetropia, presbícia i astigmatisme, emprant un diagrama de rajos, i justificant l'efecte de les lents per a la correcció dels defectes esmentats

3. Establir el tipus i disposició dels elements utilitzats en els prin-cipals instruments òptics, com ara lupa, microscopi, telescopi i càmera fotogràfica, realitzant el corresponent traçat de rajos i analitzant les variacions que experimenta la imatge respecte a l'objecte

CMCT CMCT CSC CMCT

B 6. FÍSICA DEL SEGLE XX

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Introducció a la teoria

especial de la Relativitat: experiment de Michelson-Morley, dilatació del temps i contracció de la longitud

2. Energia relativista. Energia total i energia en repòs

3. Insuficiència de la física clàssica per a explicar el món atòmic

4. Introducció a la física quàntica: hipòtesi de Planck, model atòmic de Bohr i explicació quàntica de l'efecte fotoelèctric

5. Interpretació probabilística de la física quàntica: duali-tat ona-corpuscle i principi d'incertesa

6. Aplicacions de la física quàntica. El làser

7. Física nuclear. La radioac-tivitat

8. El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva

9. Fissió i fusió nuclears 10. Interaccions fonamentals

de la naturalesa 11. Partícules fonamentals

constitutives de l'àtom: electrons i quarks

12. Història i composició de l'Univers

1. Reproduir esquemàticament l'experiment de Michelson-Morley així com els càlculs associats sobre la velocitat de la llum. Analitzar les conseqüències que es van derivar sobre el paper que tingué l'è-ter en el desenvolupament de la teoria especial de la relativitat, desenvolupar-la i analitzar quantitativament els fenòmens relativis-tes de dilatació del temps i contracció de la longitud, establint l'e-quivalència entre massa i energia, i les seues conseqüències en l'e-nergia nuclear. Explicar els postulats i les aparents paradoxes asso-ciats a la teoria especial de la relativitat i la seua evidència experi-mental

2. Explicar les limitacions de la física clàssica davant de determinats fets físics, com la radiació del cos negre, l'efecte fotoelèctric o els espectres atòmics

3. Aplicar la hipòtesi de Planck per a desenvolupar el model atòmic de Bohr i interpretar els espectres atòmics senzills, presentant-los com una poderosa tècnica d'anàlisi química

4. Comparar la predicció clàssica de l'efecte fotoelèctric amb l'expli-cació quàntica postulada per Einstein i realitzar càlculs relacionats amb el treball d'extracció i l'energia cinètica dels fotoelectrons

5. Presentar les grans paradoxes de la física quàntica a partir de les hipòtesis de De Broglie i el principi d'incertesa, aplicant-lo als orbi-tals atòmics, i analitzar aquestes paradoxes a diferents escales ex-traient conclusions sobre els efectes quàntics a escales microscòpi-ques

6. Analitzar el làser des de la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum, justificant el seu funcionament de manera senzilla, reconei-xent el seu paper en la societat actual i comparant les característi-ques de la radiació làser amb les de la radiació tèrmica

7. Descriure els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes sobre el ser humà, així com les seues aplicacions mèdiques

8. Realitzar càlculs senzills relacionats amb les magnituds que inter-venen en les desintegracions radioactives, calculant l'activitat d'una mostra radioactiva aplicant la llei de desintegració i reconeixent la utilitat de les dades obtingudes per a la datació de restes arqueolò-giques

9. Explicar la seqüència de processos d'una reacció en cadena, extra-ient conclusions sobre l'energia alliberada, reconeixent aplicacions de l'energia nuclear com la utilització d'isòtops en medicina i ana-litzant els avantatges i inconvenients de la fissió i la fusió nuclear

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CMCT CSC


10. Comparar les principals característiques de les quatres interaccions fonamentals de la naturalesa a partir dels processos en què es ma-nifesten, establint una comparació quantitativa entre les quatre en funció de les energies involucrades

11. Descriure l'estructura atòmica i nuclear a partir de la seua compo-sició en quarks i electrons, emprant el vocabulari específic de la fí-sica de quarks

12. Comparar les principals teories d'unificació establint les seues limitacions i l'estat en què es troben actualment i justificar la neces-sitat de l'existència de noves partícules elementals en el marc de la unificació de les interaccions, caracteritzant algunes partícules fo-namentals d'especial interès, com els neutrins i el bosó de Higgs, a partir dels processos en què es presenten

13. Analitzar la història i composició de l'Univers, explicant la teoria del Big Bang a partir de les evidències experimentals en què es re-colza, com són la radiació de fons i l'efecte Doppler relativista, re-lacionant les propietats de la matèria i antimatèria amb la teoria del Big Bang i presentant una cronologia de l'Univers en funció de la temperatura i de les partícules que el formaven en cada període, discutint la asimetria entre matèria i antimatèria

14. Realitzar i defensar un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT SIEE


1. Vibracions i ones (B 4) 20 sessions

2. Òptica (B 5) 16 sessions

3. Física quàntica (B 6) 12 sessions

4. Gravitació (B 2) 18 sessions

5. Camp elèctric i camp magnètic (B 3) 24 sessions

6. Inducció i síntesi de l’electromagnetisme (B 3) 12 sessions

7. Física relativista (B 6) 10 sessions

8. Física nuclear (B 6) 12 sessions


Unitat 1 – Vibracions i ones (B 4)

1.1. Moviment ondulatori 1.2. Moviments vibratoris i moviment harmònic simple 1.3. Ones mecàniques: característiques 1.4. Magnituds necessàries per a caracteritzar una ona harmònica 1.5. Equació general del moviment ondulatori 1.6. Energia transmesa per les ones 1.7. Reflexió, refracció i difracció 1.8. Superposició d’ones: interferències 1.9. Model del moviment ondulatori: principi de Huygens 1.10. Cas particular: ones estacionàries 1.11. Altres fenòmens ondulatoris: polarització i efecte Doppler 1.12. Ones sonores: classificació, sonoritat i contaminació sonora


Unitat 2 – Òptica (B 5)

2.1. La naturalesa de la llum 2.2. Les característiques de la llum 2.3. La interacció de la llum amb la superfície de separació de dos medis 2.4. La interacció de la llum amb làmines planoparal·leles i amb prismes 2.5. Òptica geomètrica. Dioptres 2.6. Lents i espills 2.7. La visió. L’ull, els seus defectes visuals i la percepció del color 2.8. Instruments òptics 2.9. Fenòmens relacionats amb l’aspecte ondulatori de la llum 2.10. Algunes aplicacions mèdiques i tecnològiques

Unitat 3 – Física quàntica (B 6)

3.1. El plantejament del problema 3.2. La hipòtesi quàntica d’Einstein 3.3. La comprovació de la hipòtesi: l’efecte fotoelèctric 3.4. La caracterització corpuscular dels fotons. L’efecte Compton 3.5. L’aplicació de la teoria quàntica al model atòmic 3.6. Hipòtesi de De Broglie: dualitat ona-corpuscle 3.7. Fonaments de la física quàntica

Unitat 4 – Interacció gravitatòria (B 2)

4.1. El model geocèntric de l’Univers 4.2. El model heliocèntric de l’Univers i les lleis de Kepler 4.3. La llei de la gravitació de Newton 4.4. El moment angular i les forces centrals. Principi de conservació del moment an-

gular 4.5. Conseqüències de la llei de la gravitació 4.6. El camp gravitatori 4.7. El camp gravitatori terrestre 4.8. Estudi energètic de la interacció gravitatòria 4.9. Satèl·lits artificials 4.10. Coets espacials i el seu llançament 4.11. Caos determinista

Unitat 5 – Camp elèctric i camp magnètic (B 3)

5.1. Què tenen en comú els fenòmens elèctrics i els magnètics? 5.2. Forces entre càrregues puntuals. Llei de Coulomb 5.3. L’explicació de la interacció entre càrregues: el camp elèctric 5.4. Relació entre el camp elèctric i les seues fonts (les càrregues): llei de Gauss 5.5. Moviment de partícules carregades en un camp elèctric 5.6. El camp magnètic i les seues característiques 5.7. Camp magnètic originat per corrents elèctrics estacionaris 5.8. L’explicació del magnetisme de la matèria. Model d’Ampère 5.9. Relació entre el camp magnètic i les seues fonts: llei d’Ampère 5.10. Força d’un camp magnètic sobre un corrent i sobre una càrrega mòbil 5.11. Moviment de partícules carregades en camps elèctrics i magnètics i les seues apli-

cacions pràctiques 5.12. Acció d’un camp magnètic sobre una espira i un solenoide


Unitat 6 – Inducció i síntesi de l’electromagnetisme (B 3)

6.1. Inducció electromagnètica: llei de Faraday-Henry i llei de Lenz 6.2. Altres casos d’inducció 6.3. Dinamos i alternadors 6.4. Generació d’energia elèctrica i impacte ambiental 6.5. Transformadors i distribució d’energia elèctrica 6.6. Unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica: camp electromagnètic 6.7. Ones electromagnètiques. Producció. Transmissió de la comunicació

Unitat 7 – Física relativista (B 6)

7.1. Les concepcions anteriors a la relativitat especial 7.2. La crítica de la Física Clàssica 7.3. La solució del problema: la teoria de la relativitat especial 7.4. Conseqüències dels postulats d’Einstein 7.5. La dinàmica relativista 7.6. Introducció a la relativitat general i al principi d’equivalència

Unitat 8 – Física nuclear (B 6)

8.1. La radioactivitat i el descobriment del nucli 8.2. Estructura i característiques del nucli 8.3. L’estabilitat nuclear 8.4. Maneres de desintegració i lleis de desplaçament radioactiu 8.5. Llei de desintegració radioactiva: activitat, període de semidesintegració i vida mit-

jana 8.6. Les famílies radioactives i l’equilibri radioactiu 8.7. Reaccions nuclears 8.8. Fissió i fusió nuclear 8.9. La importància de la física nuclear i les aplicacions dels radioisòtops 8.10. Partícules elementals i forces fonamentals de la natura. Història de l'Univers


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys als exàmens d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a sis qüestions, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 1,5 punts cada qüestió). En algunes qüestions es poden proposar diferents opcions a triar per l’alumnat.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics adoptats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els contin-guts abans assenyalats. Així s’usarà com a llibre de consulta bàsic:

LORENTE, S. et al. Èter - Física 2n Batxillerat. Editorial ECIR. València. 2009

Aquest llibre es completa amb la Proposta Didàctica elaborada pels autors, on es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats i es proposen nombrosos exercicis resolts i proves d’avaluació.


QUÍMICA – 2n BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Química del 2n curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències químiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens químics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències químiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Química.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la química i les seues limitacions així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preservar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condici-ons de vida actuals.

6. Valorar la informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la química.

7. Comprendre que el desenvolupament de la química suposa un procés canviant i di-nàmic, tot mostrant una actitud flexible i oberta enfront de opinions diverses.

8. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

9. Desenvolupar actituds positives cap a la química i el seu aprenentatge, que augmen-ten, per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

10. Relacionar els continguts de la química amb les altres àrees científiques cursades en aquest nivell.

11. Avaluar la informació procedent d'altres àrees del saber per a formar-se una opinió pròpia, que permeta a l'alumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacio-nats amb la química.



D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Química del 2n curs de Batxillerat, en aquest nivell s’aborden amb més detall els coneixements sobre l'estructura i composició de la matèria amb l'estudi més avançat de les lleis bàsiques de la Química. En el primer bloc s'aprofundirà en la utilització de les principals característiques del treball científic i els seus continguts s’abordaran de forma transver-sal tot al llarg del curs. Pel que fa als altres blocs temàtics proposats per als continguts d'aquest nivell s’ha triat com a fil conductor bàsic l'estudi de l'estructura i composició de la matèria a nivell atòmic i molecular. Aquest fil conductor es completa amb l'estudi més aprofundit de les reaccions químiques, en aspectes com la velocitat de les reaccions, l'estudi general dels equilibris químics i l'estudi més detallat dels equilibris de transferència de protons i els de transferència d'electrons. Es completa el currículum amb un bloc destinat a aprofundir en la síntesi orgànica i els nous ma-terials.

En aquest segon curs de Batxillerat es tracta d'aprofundir en aspectes ja abordats en ni-vells més bàsics que requereixen avançar en el coneixement científic, així com d'introduir nous conceptes i lleis que permeten aprofundir en els camps d'estudi iniciats en els nivells anteriors. Això s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'ava-luació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17732 a 17735). En el primer bloc es pretén aprofundir en les característiques del treball científic.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Utilització d'estratègies bàsi-

ques de l'activitat científica 2. Investigació científica: do-

cumentació, elaboració d'in-formes, comunicació i difu-sió de resultats

3. Importància de la investiga-ció científica en la indústria i en l'empresa

4. Revisió de càlculs bàsics en química

1. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses per a obtenir informació i reflexionar sobre el con-tingut

2. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l'àmbit científic, amb una pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discri-minatori

3. Participar en intercanvis comunicatius en l'àmbit de l'àrea mitjan-çant un llenguatge no discriminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual de la química i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

5. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica utilitzant les estratègies de comprensió lectora del nivell educatiu per a ob-tenir informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut

6. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma or-ganitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discrimi-natori

7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació de continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar-ne els coneixements i ela-borar textos, citant-ne adequadament la procedència

8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant i compartint informació i continguts digitals i seleccionant la ferramenta de comunicació TIC, servei del web social o mòdul en entorns virtuals d'aprenentatge més apropiats. Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el cibe-rassetjament

CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CD CSC


9. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic mitjançant aplicaci-ons informàtiques d'escriptori per a registrar informació científi-ca, i conèixer com aplicar els diferents tipus de llicències

10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments de química

11. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i en-tusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raona-des assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències

12. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a acon-seguir els objectius proposats, adequar el pla durant el seu desen-rotllament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats

13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, pro-fessions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional

14. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gesti-onant recursos perquè tots els seus membres hi participen i arri-ben a les metes comunes, influir positivament en els altres gene-rant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a re-soldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic

15. Utilitzar el material i instruments de laboratori emprant les nor-mes de seguretat adequades per a la realització de diverses expe-riències químiques, i relacionant els coneixements químics apre-sos amb fenòmens de la naturalesa i les possibles aplicacions i conseqüències en la societat actual

16. Realitzar càlculs bàsics d'estequiometria amb agilitat i seguretat

CMCT CD CMCT CD SIEE SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT CSC CMCT

B 2. ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS COMPONENTS DE L'UNIVERS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Estructura atòmica de la matè-

ria 2. Orígens de la teoria quàntica:

espectres 3. Hipòtesi de Planck 4. Teoria corpuscular de la llum

d'Einstein 5. Model atòmic de Bohr 6. Model mecanoquàntic: hipòte-

si de De Broglie 7. Principi de Heisenberg 8. Orbitals atòmics 9. Nombres quàntics i la seua

interpretació 10. Partícules subatòmiques: ori-

gen de l'Univers 11. Classificació dels elements

segons la seua estructura elec-trònica: taula periòdica

12. Propietats dels elements se-

1. Explicar les limitacions dels distints models atòmics i diferenci-ar el significat dels nombres quàntics segons el model atòmic actual, relacionant-lo amb els conceptes d'òrbita i orbital

2. Calcular el valor energètic corresponent a una transició elec-trònica entre dos nivells donats i relacionar-lo amb la interpre-tació dels espectres atòmics

3. Determinar longituds d'ona associades a partícules en movi-ment i justificar el caràcter probabilístic de l'estudi de partícules atòmiques a partir del principi d'incertesa de Heisenberg

4. Reconèixer les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la naturalesa íntima de la matèria i en l'origen pri-migeni de l'Univers, i explicar-ne les característiques i la classi-ficació

5. Determinar la configuració electrònica d'un àtom, coneguda la posició en la taula periòdica i els nombre quàntics possibles de l'electró diferenciador, i justificar la seua reactivitat segons la seua estructura electrònica o posició en la taula periòdica

6. Argumentar la variació del radi atòmic, energia d'ionització, afinitat electrònica i electronegativitat en grups i períodes, i comparar aquestes propietats per a elements diferents

CMCT CAA CMCT CAA CMCT CMCT CMCT CMCT


gons la seua posició en la taula periòdica: energia d'ionització, afinitat electrònica, electrone-gativitat, radi atòmic

13. Enllaç químic 14. Enllaç iònic. Energia de xarxa.

Cicle de Born-Haber. Propie-tats de les substàncies iòniques

15. Enllaç covalent. Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència (TRECV). Teoria de l'enllaç de valència (TEV) i hibridació

16. Geometria i polaritat de les molècules. Propietats de les substàncies amb enllaç cova-lent

17. Enllaç metàl·lic. Model del gas electrònic i teoria de bandes

18. Propietats dels metalls. Aplica-cions de semiconductors i su-perconductors

19. Forces intermoleculars 20. Enllaços presents en substàn-

cies d'interès biològic

7. Justificar l'estabilitat de les molècules o cristalls formats em-prant la regla de l'octet o basant-se en les interaccions dels elec-trons de la capa de valència per a la formació dels enllaços

8. Calcular l'energia reticular de cristalls iònics mitjançant el cicle de Born-Haber i comparar la fortalesa de l'enllaç en distints compostos iònics considerant els factors de què depèn l'energia reticular

9. Utilitzar diagrames de Lewis i la TEV per a descriure la forma-ció de substàncies covalents

10. Representar la geometria molecular i determinar la polaritat de distintes substàncies covalents orgàniques i inorgàniques apli-cant la TEV, la TRPECV i la teoria de la hibridació

11. Explicar la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metalls per mitjà del model del gas electrònic i la teoria de bandes, descri-vint el comportament d'un element com a aïllant, conductor o semiconductor elèctric

12. Explicar algunes aplicacions dels semiconductors i supercon-ductors analitzant la seua repercussió en l'avanç tecnològic de la societat

13. Comparar l'energia dels enllaços intramoleculars amb l'energia corresponent a les forces intermoleculars justificant el compor-tament fisicoquímics de les molècules i explicar com varien les propietats específiques de diverses substàncies en funció de les forces intermoleculars existents

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT

B 3. REACCIONS QUÍMIQUES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Concepte de velocitat de reac-

ció 2. Teoria de les col·lisions i del

complex activat 3. Factors que influeixen en la

velocitat de les reaccions quí-miques

4. Utilització de catalitzadors en processos industrials

5. Equilibri químic. Llei d'acció de masses. La constant d'equi-libri: formes d'expressar-la

6. Equilibris amb gasos 7. Equilibris heterogenis: reacci-

ons de precipitació 8. Factors que afecten l'estat

d'equilibri: principi de Le Châ-telier

9. Aplicacions i importància de l'equilibri químic en processos industrials i en situacions de la vida quotidiana

10. Equilibri àcid-base. Concepte d'àcid-base. Teoria de Bröns-ted-Lowry

11. Força relativa dels àcids i les bases, grau d'ionització

12. Equilibri iònic de l'aigua. Con-cepte de pH. Importància del pH a nivell biològic

13. Volumetries de neutralització

1. Obtenir equacions cinètiques reflectint les unitats de les magni-tuds que hi intervenen

2. Predir la influència dels factors que modifiquen la velocitat d'una reacció i explicar el funcionament dels catalitzadors rela-cionant-lo amb processos industrials, i la catàlisi enzimàtica, i analitzar la seua repercussió en el medi ambient i en la salut

3. Deduir el procés de control de la velocitat d'una reacció quími-ca identificant l'etapa limitant corresponent al seu mecanisme de reacció

4. Interpretar el valor del quocient de reacció comparant-lo amb la constant d'equilibri, trobar el valor de les constants d'equili-bri, Kc i Kp, en diferents situacions de pressió, volum o con-centració, relacionar Kc i Kp en equilibris amb gasos i calcular les concentracions o pressions parcials de les substàncies pre-sents en un equilibri químic emprant la llei d'acció de masses i el grau de dissociació

5. Relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de Guldberg i Waage en equilibris heterogenis sòlid-líquid, aplicar-ho com a mètode de separació i identificació de mescles de sals dissoltes i calcular la solubilitat d'una sal i calcular la so-lubilitat d'una sal interpretant com es modifica afegint un ió comú

6. Interpretar experiències de laboratori on es fan palesos factors que influeixen en el desplaçament de l'equilibri químics, tant en equilibris homogenis com heterogenis, aplicant el principi de Le Châtelier per a predir l'evolució d'un sistema en equilibri quan es modifica la temperatura, pressió, volum o concentració que el defineixen, utilitzant com a exemple l'obtenció industrial de l'amoníac, analitzant els factors cinètics i termodinàmics que influeixen per a optimitzar l'obtenció de compostos d'interès industrial

CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CSC


àcid-base 14. Estudi qualitatiu de l'intercanvi

de protons en les sals dissoltes en aigua

15. Estudi de les dissolucions reguladores del pH

16. Àcids i bases rellevants a nivell industrials i de consum. Pro-blemes mediambientals

17. Equilibri redox. Concepte d'oxidació-reducció. Oxidants i reductors. Nombre d'oxidació

18. Ajust redox pel mètode de l'ió-electró

19. Estequiometria de les reacci-ons redox. Volumetria redox

20. Potencial de reducció estàn-dard

21. Lleis de Faraday de l'electròlisi 22. Aplicacions i repercussions de

les reaccions d'oxidació-reducció: bateries elèctriques, piles de combustible, preven-ció de la corrosió de metalls

7. Justificar el comportament àcid-base d'un compost aplicant la teoria de Brönsted-Lowry dels parells àcid-base conjugats i identificar el caràcter àcid, bàsic o neutre i la fortalesa àcid-base de distintes dissolucions determinant el seu valor de pH

8. Predir el comportament àcid-base d'una sal dissolta en aigua aplicant el concepte d'intercanvi de protons, escrivint els pro-cessos intermedis i equilibris que tenen lloc

9. Descriure el procediment per a fer una volumetria àcid-base d'una dissolució de concentració desconeguda, realitzant els càlculs necessaris per a determinar la concentració d'un àcid o base valorant-la amb una altra de concentració coneguda, i es-tablint el punt d'equivalència de la reacció mitjançant l'ús d'in-dicadors àcid-base

10. Reconèixer l'acció d'alguns productes d'ús quotidià com a conseqüència del seu comportament àcid-base

11. Definir oxidació i reducció relacionant-ho amb la variació del nombre d'oxidació d'un àtom en substàncies oxidants i reduc-tores i identificar reaccions d'oxidació-reducció emprant el mè-tode de l'ió-electró per a ajustar-les i fer els càlculs estequiomè-trics corresponents

12. Descriure el procediment per a fer una volumetria redox realit-zant els càlculs estequiomètrics corresponents

13. Predir l'espontaneïtat d'un procés redox a partir dels càlcul del seu potencial estàndard de reducció i dissenyar una pila utilit-zant els potencials estàndard de reducció per a calcular la força electromotriu generada, formulant les semireaccions redox que es produeixen i representant la cel·la galvànica corresponent

14. Aplicar les lleis de Faraday a un procés electrolític per a deter-minar la quantitat de matèria dipositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho

15. Representar els processos que tenen lloc en una pila de com-bustible, escrivint les semireaccions redox i indicant els avan-tatges i inconvenients de l'ús d'aquestes piles enfront de les convencionals, i justificar els avantatges de l'anodització i la galvanoplàstia en la protecció d'objectes metàl·lics

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CAA CMCT CAA SIEE CMCT CMCT

B 4. SÍNTESI ORGÀNICA I NOUS MATERIALS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Estudi de funcions orgàniques 2. Nomenclatura i formulació

orgànica segons les normes de la IUPAC

3. Funcions orgàniques d'interès: oxigenades i nitrogenades, de-rivats halogenats, tiols i perà-cids. Compostos orgànics poli-funcionals

4. Tipus d'isomeria 5. Tipus de reaccions orgàniques:

substitució, addició, eliminació, condensació i redox

6. Principals compostos orgànics d'interès biològic i industrial: materials polímers i medica-ments

7. Macromolècules i materials polímers

8. Polímers d'origen natural i sintètic: propietats

1. Relacionar la forma d'hibridació de l'àtom de carboni amb el tipus d'enllaç en diferents compostos representant gràfica-ment molècules orgàniques senzilles

2. Anomenar i formular distints hidrocarburs i compostos orgànics que posseïsquen diversos grups funcionals, segons les normes de la IUPAC

3. Distingir els diferents tipus d'isomeria representant, formu-lant i anomenant els possibles isòmers, atesa una fórmula molecular

4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques i pre-dir els seus productes en el desenrotllament de la seqüència de reaccions necessàries per a obtenir un compost orgànic determinat a partir d'un altre amb distint grup funcional, apli-cant la regla de Markovnikov o de Saytzeff per a la formació de distints isòmers

5. Relacionar els principals grups funcionals i estructures amb compostos senzills d'interès biològic, reconeixent macromo-lècules d'origen natural i sintètic

6. Dissenyar un polímer a partir dels seus monòmers explicant el procés que hi ha tingut lloc, com en l'obtenció de compos-tos d'interès industrial com el polietilè, el PVC, el poliestirè,

CMCT CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CAA CSA


9. Reaccions de polimerització 10. Fabricació de materials plàstics

i els seus transformats: impacte mediambiental

11. Importància de la química del carboni en el desenrotllament de la societat del benestar

el cautxú, les poliamides i els polièsters, els poliuretans i la baquelita

7. Identificar substàncies i derivats orgànics que s'utilitzen com a principis actius de medicaments, cosmètics i biomaterials reconeixent la repercussió en la qualitat de vida

8. Descriure les principals aplicacions de materials polímers d'alt interès tecnològic i biològic (adhesius i revestiments, re-sines, teixits, pintures, pròtesis, lents, etc.) relacionant-les amb els avantatges i desavantatges del seu ús segons les pro-pietats que les caracteritzen

9. Reconèixer les distintes utilitats que els compostos orgànics tenen en diferents sectors com l'alimentació, agricultura, bi-omedicina, enginyeria de materials, energia, davant dels pos-sibles desavantatges que comporta el seu desenrotllament

CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC


1. Revisió dels càlculs estequiomètrics (B 1) 6 sessions

2. Estructura de l'àtom. Periodicitat (B 2) 16 sessions

3. Enllaç químic i propietats macroscòpiques de la matèria (B 2) 16 sessions

4. Cinètica química (B 3) 8 sessions

5. Equilibri químic (B 3) 20 sessions

6. Equilibris iònics (I) : reaccions de transferència de protons (B 3) 16 sessions

7. Equilibris iònics (II) : reaccions de precipitació (B 3) 6 sessions

8. Reaccions de transferència electrònica (B 3) 16 sessions

9. Formulació i nomenclatura química orgànica (B 4) 10 sessions

10. Estructura i reactivitat de les molècules orgàniques (B 4) 10 sessions


Unitat 1 – Revisió dels càlculs estequiomètrics (B 1)

1.1. La química, ciència experimental 1.2. Càlculs bàsics amb la quantitat de substància 1.3. Determinació de fórmules empíriques i moleculars 1.4. Càlculs amb concentracions de dissolucions 1.5. Càlculs estequiomètrics en les reaccions químiques


1. Determinació de la concentració de ferro en un medicament.

Unitat 2 – Estructura de l'àtom. Periodicitat (B 2)

2.1. Introducció. Limitacions del model de Bohr. Espectres atòmics 2.2. Iniciació a la mecànica quàntica: Einstein, De Broglie i Heisenberg 2.3. Estats electrònics i nombres quàntics 2.4. Distribucions de probabilitat electrònica 2.5. Explicació de les limitacions del model de Bohr 2.6. Àtoms polielectrònics: configuracions electròniques


2.7. Interpretació electrònica de la taula periòdica 2.8. Variació periòdica d'algunes propietats atòmiques 2.9. Partícules subatòmiques: leptons i hadrons, electrons i quarks

Unitat 3 – Enllaç químic i propietats macroscòpiques de la matèria (B 2)

3.1. L'enllaç covalent a partir del model mecanoquàntic. Hibridació d'orbitals 3.2. Forces intermoleculars: Van der Waals i ponts d'hidrogen 3.3. Propietats de les substàncies covalents moleculars 3.4. Propietats de les substàncies covalents atòmiques 3.5. Enllaç iònic: estructura i propietats dels sòlids iònics. Cicle de Born-Haber 3.6. Enllaç metàl·lic: estructura i propietats dels metalls. Teoria de bandes

Unitat 4 – Cinètica química (B 3)

4.1. Conceptes bàsics de cinètica química 4.2. El model de les col·lisions per a les reaccions químiques 4.3. Equacions de velocitat i mecanismes de reacció 4.4. Catalitzadors

Unitat 5 – Equilibri químic (B 3)

5.1. Llei de l’equilibri químic 5.2. Pertorbacions externes de l'equilibri. Aplicació a equilibris d'interès industrial


1. Exemples de reaccions reversibles i equilibris químics.

Unitat 6 – Equilibris iònics (I) : reaccions de transferència de protons (B 3)

6.1. Caracterització empírica dels àcids i les bases 6.2. Evolució de les definicions conceptuals d’àcid i base 6.3. Estudi quantitatiu dels equilibris de transferència protònica 6.4. Teoria dels indicadors 6.5. Aplicacions analítiques: valoracions volumètriques


1. Determinació de l’acidesa del vinagre mitjançant la corba de valoració.

Unitat 7 – Equilibris iònics (II) : reaccions de precipitació (B 3)

7.1. Equilibri de dissolució-precipitació. Concepte de solubilitat. Factors de què depèn 7.2. Estudi quantitatiu dels equilibris de precipitació 7.3. Formació de precipitats. Pertorbacions de l'equilibri

Unitat 8 – Reaccions de transferència electrònica (B 3)

8.1. Conceptes d’oxidació i de reducció 8.2. Mètodes d'ajust duna reacció redox 8.3. Càlculs estequiomètrics en volumetries redox 8.4. Mesura de la força d'un parell redox. Piles electroquímiques 8.5. Electròlisi: lleis de Faraday


Unitat 9 – Formulació i nomenclatura química orgànica (B 4)

9.1. Hidrocarburs 9.2. Funcions oxigenades 9.3. Funcions nitrogenades 9.4. Derivats halogenats 9.5. Altres funcions: derivats benzènics, tiols i peroxiàcids

Unitat 10 – Estructura i reactivitat de les molècules orgàniques (B 4)

10.1. Importància de la química orgànica 10.2. Caràcter singular de l'àtom de carboni 10.3. Estructura de les molècules orgàniques 10.4. Reactivitat de les principals molècules orgàniques 10.5. Reaccions de polimerització. Polímers d'interès biològic i industrial


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys a les proves d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a cinc qüestions, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 2 punts cada qües-tió). Els problemes i les qüestions es poden proposar en un nombre superior i donar opció per-què l’alumnat trie quines vol fer.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Es tracta d'un programa-guia renovat i adaptat a la programació actual i a l'ús de les noves tecnologies. Els materials estan disponibles a la pàgina web del Departament i també se'ls facilitarà als alumnes directament mitjançant un pen-drive si així ho prefereixen.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

Cultura Científica 1r Batxillerat

http://blog.educalab.es/leer.es/web_cmc/index.htm

(WEB del MEC amb els continguts dels materials de CMC elaborats pel nostre equip)

http://darwin-online.org.uk/

(Web en anglès sobre l’obra escrita i dibuixos de Charles Darwin)

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

(Web en castellà sobre nanotecnologia)

Física i Química 1r Batxillerat

www.edu365.cat/batxillerat/index.htm

(Portal de materials didàctics per al Batxillerat)

intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/Fisica/fisica.htm

(IES Leonardo da Vinci – Alacant – Dept. FQ)

www.educaplus.org/ (Simulacions per ordinador)

http://lacurie.org/2009/06/10/webs-sobre-formulacio-i-nomenclatura-de-quimica/

(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.khanacademy.org/

(Web sobre vídeos en anglès per aprendre sobre qualsevol matèria científica)

http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/fisicaiquimica.htm - act

(Web departament FQ IES Berenguer d’Anoia amb materials didàctics interessants)

Física 2n Batxillerat

www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm

(Curs de Física per Internet d’Ángel Franco)

www.unalmed.edu.co/~daristiz/index.html

(Física Interactiva Universidad Nacional de Colòmbia)

http://www.merlot.org/merlot/index.htm

Portal en anglès amb recursos multimèdia per a moltes disciplines

http://phet.colorado.edu/

(Simulacions de la Universitat de Colorado, en anglès, per a diferents matèries)


Química 2n Batxillerat

www.lenntech.es/periodica/tabla-periodica.htm

(Taula periòdica interactiva en castellà)

www.miquimica.com/

(Web genèrica sobre Química)

www.webelements.com/

(Taula periòdica interactiva de la Universitat de Sheffield en anglès)

http://www.ptable.com/?lang=ca

(Taula periòdica interactiva amb dades, fotos i vídeos)

http://chemistry.bd.psu.edu/jircitano/periodic4.html

(Taula periòdica interactiva amb els espectres dels elements)

VÍDEOS

Física i Química 1r Batxillerat

U.1 – Teoria atomicomolecular de la matèria

OPEN UNIVERSITY: "Molècules a l'engròs"

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "El átomo"

U.6 – Cinemàtica

OPEN UNIVERSITY: "¿Acceleració sense variació de la velocitat?"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Derivadas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Movimiento circular uniforme"

U.7 – Dinàmica

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La Cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

U.8 – Energia i treball

OPEN UNIVERSITY: "L'energia: una qüestió de balanç"

OPEN UNIVERSITY: "Energia: reduint distàncies"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Energía potencial"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Conservación de la energía"


U.9 – Camp elèctric i corrent

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Electricidad estática"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Voltaje, energía y fuerza"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La batería eléctrica"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Circuitos eléctricos"

Física 2n Batxillerat

Col·lecció completa de EL UNIVERSO MECÁNICO

Química 2n Batxillerat

U.1 i 2 – Taula periòdica i enllaç químic

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"

OPEN UNIVERSITY: "La periodicitat i la fila del liti"

OPEN UNIVERSITY: "Els halògens i els gasos nobles"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Partículas y ondas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Del átomo al quark"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Universo mecánico cuántico"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Contact

2001: Una odisea espacial

Los méritos de Madame Curie

Evolution

La isla

Alguien voló sobre el nido del cuco

Diamante de sangre

Interstellar

Marte

Planta 4

Camino a la escuela

Una mente maravillosa

Los viajes de Gulliver


ANNEX: PMAR 3 ESO

PROGRAMACIÓ DE L'ÀMBIT CIENTIFICOMATEMÀTIC

INTRODUCCIÓ

Justificació de la programació

En el Programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment, s'emprarà una metodologia específica a través de la organització de continguts, activitats pràctiques i, si fa al cas, de matèries diferents a allò establert amb caràcter general, amb la finalitat que l'alumnat puga cursar el quart curs per la via ordinària i obtinga el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.

Està dirigit a aquell alumnat que presenta dificultats rellevants d'aprenentatge no imputa-bles a la manca d'estudi o esforç.

L'alumnat que conforma aquest grup fou proposat la darrera avaluació del curs 2016-2017, tot tenint en compte que havien repetit com a mínim un curs en qualsevol etapa, i que una vegada cursat el segon curs no estigueren en condicions de promocionar a tercer.

Excepcionalment s'han incorporat dos alumnes que havent cursat tercer curso d'Educació Secundària Obligatòria, no estan en condiciones de promocionar al quart curso.

Al nostre centre en concret, s'ha optat per un PMAR organitzat per matèries diferents a les establides amb caràcter general, constituint tres àmbits, entre ells l'Àmbit de caràcter científic i matemàtic, que inclou les matèries troncals de Biologia i Geologia, Física i Química i Matemàti-ques.

Per això s'ha creat un grup específic per a aquests alumnes, grup que té, a més, un grup de referència amb el qual cursarà les matèries que no pertanyen al bloc d'assignatures troncals.

Contextualització

Aquest curs PMAR va dirigit a un total de 9 alumnes, dels quals dos repeteixen el tercer curso de l'ESO i la resta han promocionat des del segon curs.

L'Àmbit Cientificomatemàtic s'imparteix durant 8 hores setmanals, distribuïdes tal com s'indica tot seguit:

Dilluns 9:55 – 10:50 Dimecres 9:00 – 10:50 11:15 – 12:10 Dijous 15:30 – 17:20 Dimarts 9:00 – 10:50


OBJECTIUS D'ETAPA

Per tal d'elaborar aquesta programació s'ha dut a terme una coordinació entre els depar-taments de Matemàtiques, Biologia i Geologia i Física i Química. Els objectius d'etapa seran els mateixos que s'han proposat en les programacions de les matèries abans esmentades i caldrà fer-hi una adaptació en els continguts i en la metodologia.

COMPETÈNCIES

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Són pròpies d'aquest Àmbit. Exigeixen l'aprenentatge de conceptes científics i la com-prensió de les interpel·lacions existents entre ells, l'observació del món físic i de fenòmens natu-rals i el coneixement de la intervenció humana. Mitjançant l'ús del llenguatge i ferramentes matemàtiques, l'alumnat podrà quantificar fenòmens naturals i de la vida diària, expressar dades, analitzar causes i conseqüències. Podrà ser conscient que els coneixements matemàtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la seua pròpia vida.

• Competència digital

En aquest Àmbit és fonamental que l'alumnat sàpiga treballar amb la informació (obten-ció, selecció, tractament, anàlisi, presentació, etc.), procedent de diverses fonts (escrites, audiovi-suals, informàtica), tot discernint graus de fiabilitat i objectivitat. Les noves tecnologies de la in-formació els aportaran eines útils i pràctiques.

• Competències socials i cíviques

L'Àmbit de caràcter científic i matemàtic contribueix a aquesta competència principal-ment en dos aspectes: d'una banda, prepara l'alumnat en l'adquisició de criteris que els permeten la presa conscient de decisions sobre molts temes sotmesos a debat social. D'una altra banda, aporta el coneixement que els avanços científics han intervingut històricament en l'evolució i pro-grés de la societat, sense oblidar els aspectes negatius i els riscos que el desenvolupament científic puga provocar en les persones i en el medi ambient.

• Comunicació lingüística

En el desenrotllament d'aquesta competència s'intervé en la mesura que es busca la utilit-zació d'un vocabulari específic i precís, que caldria incorporar al vocabulari habitual i, d'altra ban-da, s'hi dóna gran importància a l'adequada exposició oral dels distints treballs encomanats.

• Aprendre a aprendre

La recerca guiada d'informació, l'elaboració de dossiers temàtics després de la lectura d'in-formació a la premsa i d'altres tècniques de treball emprades per l'alumnat, els ajudaran a disposar d'habilitats i estratègies que els faciliten l'aprenentatge tot al llarg de la vida.

• Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

L'alumnat haurà d'enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqüències, etc., per tal que desenvolupen la iniciativa i l'esperit emprenedor. Igualment, enca-ra que hom els done pautes per al desenrotllament de treballs, es valorarà positivament la creativi-tat en aspectes com la presentació, l'enfocament, etc.


CONTINGUTS

En aquest apartat enumerarem els distints continguts tot separant-los per àrees dins de l'àmbit cientificomatemàtic:

Biologia i Geologia

1) Coneixement científic com una activitat humana en contínua evolució i revisió 2) Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida 3) L'experimentació en Biologia i Geologia 4) Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria 5) Recerca i interpretació d'informació 6) Aplicació de procediments experimentals en el laboratori, elaboració d'informes i posada en pràc-

tica de projectes d'investigació 7) Nivell d'organització general del cos humà 8) La salut i la malaltia 9) Adquisició d'estils de vida saludables 10) El consum de substàncies que creen addicció i les seues conseqüències 11) Tipus de malalties 12) Utilització del sistema sanitari 13) Nutrició i salut 14) Les funcions de nutrició 15) Les funcions de relació 16) L'aparell locomotor 17) Reproducció i sexualitat 18) Canvis físics i psíquics al llarg de la vida 19) Igualtat entre homes i dones 20) Estructura dels ecosistemes 21) Ecosistemes aquàtics i terrestres 22) Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques 23) El sòl com a ecosistema 24) Impactes humans en els ecosistemes

Física i Química

1) El mètode científic 2) Interpretació de la informació científica 3) Mesura de magnituds 4) Notació científica 5) Materials i instruments bàsics presents en el laboratori de física i química 6) Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació 7) Propietats de la matèria 8) Estats d'agregació de la matèria 9) Lleis dels gasos 10) Mescles d'especial interès 11) Mètodes de separació de mescles 12) Estructura atòmica 13) La classificació periòdica dels elements 14) Unió entre àtoms 15) Elements i compostos d'especial interès amb aplicacions industrials, tecnològiques i biomèdiques 16) Formulació i nomenclatura de compostos binaris 17) La reacció química 18) Llei de conservació de la massa


19) Factors que afecten la velocitat de reacció 20) La química en la societat i el medi ambient 21) Les forces 22) Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració 23) Forces de la natura 24) Magnituds elèctriques 25) Màquines elèctriques 26) Components habituals d'un circuit elèctric 27) Producció d'energia elèctrica

Matemàtiques

1) Processos, mètodes i actituds en matemàtiques 2) Potències de nombres racionals amb exponent enter 3) Potències de base 10 4) Expressions radicals 5) Nombres decimals i racionals 6) Transformació de fraccions en decimals i viceversa 7) Fracció generatriu 8) Expressions radicals 9) Error absolut i relatiu 10) Arrels quadrades. Arrels no exactes. Expressió decimal 11) Operacions amb fraccions i decimals 12) Càlcul aproximat i arredoniment 13) Jerarquia d'operacions 14) Successions 15) Operació elemental amb polinomis 16) Resolució d'equacions de segon grau amb una incògnita 17) Resolució d'equacions senzilles de grau superior a dos 18) Resolució de problemes que requerisquen equacions i sistemes 19) Geometria del pla 20) Lloc geomètric 21) Teorema de Tales. Divisió d'un segment en parts proporcionals 22) Simetries en el pla 23) Geometria de l'espai 24) Intersecció de plans i esferes 25) El globus terraqüi 26) Resolució de problemes geomètrics 27) Descripció qualitativa de gràfiques 28) Expressió de l'equació d'una recta 29) Funcions quadràtiques. Representació gràfica 30) Resolució de problemes per mitjà de l'estudi de funcions 31) Fases d'un estudi estadístic 32) Variables quantitatives contínues i discretes 33) Selecció de mostres. Representativitat 34) Freqüència absoluta, relativa i acumulada 35) Agrupació de dades en intervals 36) Paràmetres de centralització: mitjana, moda, mediana i quartils 37) Paràmetres de dispersió: rang, recorregut i desviació típica 38) Diagrama de caixa i bigots 39) Resolució de problemes on intervinguen informacions estadístiques 40) Experiències aleatòries


41) Diagrama d'arbre 42) Resolució de problemes on intervinga el càlcul de probabilitats

UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT DIDÀCTICA NÚM. SESSIONS TRIMESTRE MATEMÀTIQUES

1 - Els nombres naturals. Els nombres enters 10 1r 2 - Nombres racionals: fraccions i decimals 10

3 - Les potències de 10 10 4 - Percentatges 10

2n 5 - Expressions algebraiques 11 6 - Equacions de primer grau. Sistemes d'equacions 12 7 - Estadística i probabilitat 11 3r 8 - Geometria. Rectes, angles i triangles 12

FÍSICA I QUÍMICA 1 - La matèria i la seua mesura 10

1r 2 - Els estats d'agregació de la matèria 10 3 - Mescles i dissolucions 11 4 - Ions i substàncies iòniques 11

2n 5 - Les reaccions químiques 11 6 - Fenòmens electromagnètics 9 7 - Formes de transferència de energia 9

3r 8 - La calor 10 BIOLOGÍA I GEOLOGÍA

1 - L'ésser humà i la salut 13 1r 2 - La nutrició 12

3 - La respiració 12 4 - L'aparell digestiu. La digestió 12

2n 5 - El sistema circulatori i excretor 12 6 - El sistema nerviós. El sistema endocrí 11 7 - Reproducció. Gametogènesi 11

3r 8 - El planeta Terra. Agents geològics externs 10

METODOLOGIA I ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

L'alumnat del PMAR presenta mancances importants en els coneixements bàsics; per ai-xò, partim dels continguts mínims que possibiliten els alumnes el desenvolupament de les capaci-tats instrumentals, tot facilitant-los la construcció d'aprenentatges significatius fonamentals per al seu futur escolar i professional. Per això es remarquen els continguts procedimentals i actitudinals sobre els conceptuals.

La reducció del nombre d'alumnes en el grup i l'elevat nombre d'hores que el professor de l'Àmbit de caràcter científic i matemàtic treballa amb ells, facilita un major coneixement de les característiques dels alumnes i possibilita d'anar realitzant ajusts en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'enfocament didàctic de les distintes unitats estarà orientat, en la mesura que siga possi-ble, de tal manera que els alumnes perceben una connexió entre els continguts que han d'apren-dre i el món que els envolta.

Encara que s'establisca una divisió de l'horari setmanal de l'Àmbit per matèries, quan els continguts ho aconsellen, podran efectuar-se plantejaments interdisciplinaris. L'assignació d'un únic professor per a totes les matèries que conformen l'Àmbit així ho permet.

Malgrat que els grups del PMAR estan formats por un nombre reduït d'alumnes, cal tenir en compte l'heterogeneïtat de l'alumnat pel que fa a coneixements, habilitats, actituds, aptituds, interessos i realitats socials.

Per tot això cal planificar un seguit d'estratègies per atendre adequadament els alumnes.


Per tal de poder donar resposta a eixes necessitats, farem ús dels recursos materials de què disposem:

• Material elaborat pel professorat. No segueixen cap llibre específic per a treballar l'àmbit cientifi-comatemàtic.

• Presentacions multimèdia, llocs web i diversos programes informàtics. Cada trimestre, els alumnes realitzaran com a mínim una presentació en PPT, Prezi o programaris similars com a mitjà de rea-lització de treballs en classe, i els hauran d'explicar a la resta de companys, per a millorar la com-petència lingüística i les habilitats a l'hora de parlar i expressar en públic els seus coneixements.

• També se planteja la possibilitat que els alumnes realitzen vídeos educatius que seran posterior-ment editats per ells mateix.

• Apps relacionades amb els diferents continguts (i-cell, Scanvi, etc.) • Ús de distintes fonts d'informació: periòdics, revistes, llibres, Internet, etc., ja que l'alumnat ha de

desenrotllar la capacitat d'aprendre a aprendre. • Biblioteca del Centre i Aula d'Informàtica: on l'alumnat pot trobar, en els llibres i navegant per In-

ternet, la informació necessària per a la resolució de les distintes activitats proposades. • Visionari de documentals didàctics en diferents suports, que acosten l'alumnat al món de la inves-

tigació i la ciència. Es programaran activitats relacionades con aquests vídeos, per a realitzar abans i després de la projecció.

• Els laboratoris de Física i Química i Biologia i Geologia. Els treballs pràctics de laboratori aug-menten la motivació i la comprensió de l'alumnat respecte dels conceptes i procediments cientí-fics. En el laboratori l'atmosfera és cooperativa, la organització funcional és diferent: els alumnes manipulen, col·laboren, es fan preguntes... Hi ha possibilitats contínues de relacionar-se entre ells i amb el professor. A més s'hi afavoreix el desenvolupament de la observació i la creativitat.

Pel que fa al treball diari, es remarcaran la adequada organització de les tasques, la correc-ta presentació dels quaderns i dels treballs realitzats, i la realització diària de les tasques encoma-nades. S'hi fomenten els valors de constància i esforç.

És molt important el seguiment continu de les tasques i la realització de controls i exà-mens, com a mínim en finalitzar cada unitat didàctica.

Respecte al tractament de la informació, s'atorgarà gran valor a l'elaboració de resums i esquemes i a la redacció personal, allunyada del amanit mètode de “còpia i enganxa”. Es fomen-taran les exposicions orals dels treballs per part dels alumnes als seus companys.

Es farà servir el correu electrònic entre els alumnes i el professor per a l'enviament de tas-ques, comentaris i suggeriments.

Pel que fa a l'Atenció a la Diversitat, atès que el Programa de Millora de l'Aprenentatge i el Rendiment constitueix en si mateix una adaptació, no es considera oportú de realitzar, en gene-ral, una adaptació curricular individualitzada en aquelles matèries que ho estimen oportú, si els resultats obtinguts en la primera avaluació no són els esperats (i no es pot atribuir a falta d'estudi i treball per part de l'alumne), amb l'objectiu que puga assolir els objectius mínims del curs satisfac-tòriament.


AVALUACIÓ DE L'ALUMNAT

Criteris d'avaluació

Igual que s'ha comentat en l'apartat d'objectius, els criteris d'avaluació són els mateixos que s'han establert per a les matèries de Matemàtiques, Física i Química i Biologia i Geologia, d'un grup de 3r d'ESO ordinari, per la qual cosa es troben recollits en les programacions corres-ponents.

Procediments i instruments d'avaluació

A començament del curs es faran activitats d'avaluació inicial per a determinar la situació de partida dels alumnes.

El procés avaluador és continu. La reducció del nombre d'alumnes, igual com l'elevat nombre d'hores setmanals impartides pel mateix professor de l'Àmbit, possibilita un seguiment bastant proper i continu del treball i la marxa dels alumnes. El ritmo del curso vindrà determinat per la interacció entre les propostes del professor i la resposta en forma d'aprenentatge i assimila-ció de continguts per part de la major part dels alumnes.

Els instruments d'avaluació i qualificació que s'empraran són:

• Control de l'execució diària de les tasques encomanades, participació en la classe i assistència i puntualitat.

• Control periòdic dels quaderns de l'alumne. Es valoraran aquests aspectes: el contingut, la or-ganització i l'adequada presentació.

• Proves escrites. • Eventualment, activitats de control curtes (escrites o orals) enmig de la impartició d'una unitat. • Realització de treballs temàtics individuals i/o en equips, utilitzant les TIC. Les activitats en

suport informàtic seran remeses al correu electrònic del professor per a la seua valoració. • Exposicions orals de treballs realitzats.

Criteris de qualificació

La obtenció de la qualificació trimestral seguirà aquesta pauta aproximada:

• Resultats dels exàmens o proves objectives. Es calcularà la puntuació mitjana de tots els exà-mens realitzats. Aquesta puntuació mitjana representarà el 70% de la nota.

• Quadern de classe. S'atorgarà una puntuació al quadern de Matemàtiques, una altra al de Bio-logia i Geologia i una altra al de Física i Química. Es calcularà la puntuació mitjana d'ambdós quaderns. Aquesta puntuació mitjana representarà el 10% de la nota.

• Deures diaris: Representa el 10% de la nota • Realització de treballs monogràfics i exposició d'aquests: Representa el 5% de la nota. • Actitud: Representa el 5% de la nota.

Si la puntuació mitjana dels exàmens no arriba al 3, no s'aplicarà l'anterior distribució per-centual per a la obtenció de la nota global; el resultat de l'avaluació serà insuficient. Així mateix, la falta d'execució dels treballs encomanats y/o la realització deficient dels quaderns de classe, podrà ser motiu de qualificació global negativa.

La qualificació final del curso en Juny s'obtendrà de la mitjana aritmètica de las qualifica-cions de les tres avaluacions de fi de trimestre. La qualificació serà positiva si aquesta mitjana és igual o superior a 5.


No obstant això, es tindran registrades separadament les qualificacions mitjanes dels exà-mens de les tres matèries que conformen l'Àmbit. Si en alguna d'elles la qualificació mitjana fóra superior o igual a 5, no hauran de fer la part corresponent a eixa matèria en l'examen extraordina-ri de Juliol.

Procediment i activitats de recuperació per a alumnat amb matèries pendents de cursos anteriors

Tal i com apareix en l'ordre, la recuperació de les matèries no superades en cursos anteri-ors a la incorporació de l'alumnat a un grup específic de PMAR de 3r curs es durà a terme d'a-questa manera:

• Per a matèries integrades en els àmbits s'establirà un pla de recuperació específic que suposarà l'adaptació del currículum de l'àmbit a l'alumnat. La superació de l'àmbit corresponent suposa-rà, per tant, la superació de les matèries implicades pendents de superació.

• Per a la resta de matèries no superades, els departaments didàctics corresponents establiran el pla de recuperació que es desenvoluparà tot al llarg del curs a fi que l'alumnat les puga recupe-rar.

MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE RECOLZAMENT EDUCATIU

O AMB NECESSITATS DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

No hi ha alumnat amb dictamen de necessitats específiques de recolzament educatiu.

ELEMENTS TRANSVERSALS

Per a potenciar el foment a la lectura es motivarà a la lectura de notícies amb continguts de divulgació científica, fent servir la premsa escrita o digital.

Es proposarà la lectura d'un llibre trimestral relacionat amb els continguts tractats en l'àmbit: “Marie Curie y el misterio de los átomos”, “Lo que Einstein le contó a su barbero”, “A la velocidad de la Luz”.

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

En les reunions de Departament, almenys una vegada al trimestre, s'analitzaran els resul-tats obtinguts en les distintes proves amb la finalitat d'adoptar mesures que milloren la pràctica docent.

A la fi del curs se'ls passarà una enquesta a l'alumnat per tal que avaluen la pràctica docent del professorat que ha impartit l'àmbit. En funció dels resultats obtinguts, i en cas que fóra neces-sari, es modificaria la programació per a cursos successius a fi d'obtenir una millora en la pràctica docent.

Algemesí, setembre del 2017.

Signat: Manel Josep Traver.

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA · Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA · Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les...