8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

1/49

21822

DEPARTAMENTD’EDUCACIÓ

DECRET142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableixl’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.

el que es preveu a l’article 131.3.c) de l’Estatut - partida per a l’establiment dels plans d’estudicorresponents a l’educació obligatòria, incloent-hi l’ordenació curricular.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’edu-cació, estableix a l’article 6 que s’entén per cur-rículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i cri- D’acord amb aquesta mateixa Llei, correspon al

Govern regular l’ordenació curricular de l’educa- mínims establerts pel Reial decret 1513/2006, de7 de desembre. És funció dels centres docentsdesenvolupar i completar el currículum.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia de Ca- ha de ser la llengua normalment emprada com La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització

consideració que va mantenir la Llei 1/1998,de 7 de gener, de política lingüística, en el seuarticle 20. La major complexitat i la diversitatlingüística i cultural de la societat catalana actualfan necessari potenciar des de l’escola la llengua pròpia, que ha d’esdevenir llengua comuna ifactor de cohesió social de tota la població.

Seguint una de les constants de la renovació  la importància de l’educació primària, com unaetapa fonamental i privilegiada en la formaciódels nens i les nenes. Aquesta etapa educativaés el marc idoni per adquirir les competències bàsiques i els instruments necessaris per realitzarnous aprenentatges i posar les bases d’una forma-ció personal basada en l’autonomia personal, laresponsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la par-ticipació i el compromís individual i col·lectiu; per conèixer els elements bàsics de la llengua,  permetin arrelar-se al país; per poder participaren la construcció d’un món millor i continuaraprenent al llarg de la vida.

El paper dels i de les mestres en aquesta eta- pa és fonamental perquè els nens i les nenes la competència d’aprendre a aprendre amb lament oberta i amb la consciència i la voluntat demillorar permanentment. Correspon al mestre impulsar l’hàbit de descoberta i la creativitat i

evitar dogmatismes. Per això serà fonamental, al -tatge, una adequada acció tutorial que atenguitant els aspectes individuals com els de treballgrupal de l’alumnat.

El centre escolar és l’àmbit on es desenvolu- parà el curr ículum i es posarà a prova la seva -ment del currículum a cada centre i a cada aulaimplica disposar d’autonomia curricular, és adir, que l’equip docent responsable de la sevaaplicació pugui adaptar el currículum a les ca-racterístiques del grup de nens i nenes i a lasituació socioeconòmica i lingüística del centre -volupament curricular és la millora del nivelleducatiu de tot l’alumnat per conciliar la qualitatde l’educació amb l’equitat en l’oferta educativa.Per assolir aquest objectiu és necessària la col-laboració de les famílies comprometent-se a fer del professorat creant entorns motivadors pera l’aprenentatge; i de l’administració educati-va, amb la corresponsabilitat dels ens locals,facilitant els recursos necessaris per millorarl’èxit educatiu.

-cies bàsiques generals que els nens i les neneshan d’adquirir en l’educació primària, les qualses consolidaran al l larg de l’educació secun-dària obligatòria. Aquestes competències hande contribuir al desenvolupament personal del’alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa,a l’arrelament al país, a la incorporació a la vidaadulta de manera satisfactòria i al desenvolupa-ment de l’aprenentatge al llarg de la vida.

-xen per al conjunt de l’etapa. En cada àrea curri-cular es descriu l’aportació al desenvolupament objectius generals, i els continguts i els criterisd’avaluació de cada cicle. Els elements que con-formen el currículum s’ordenen i es determinentenint present els principis de comprensivitat,de diversitat i d’autonomia del centre. Aquests    de l’escola i a les diferències dels grups que laconformen, i han de fer viable, possible i prio-ritària l’atenció a la diversitat com a base perconstruir una escola realment inclusiva.

En aquesta etapa és fonamental que els contin-

guts de les diferents àrees es desenvolupin tenint aprenentatges, la seva vinculació amb l’entornmediat i immediat, la participació de l’alumnaten el procés d’aprenentatge i la permanent ade-quació a les necessitats educatives dels infants.Per la manera com l’alumnat d’educació primàriaaccedeix al coneixement, es fa necessària unavisió global dels continguts de les diferents àreesde manera que les competències bàsiques ad-quireixen un paper rellevant.

Els centres concretaran en el seu ProjecteEducatiu els elements bàsics que orientin eldesenvolupament del currículum i en permetinl’adequació a l’entorn.

L’acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diversesmaneres d’aprendre de l’alumnat; adequar l’ense- i socials que condicionen els aprenentatges;

seleccionar i organitzar de manera adequadaels continguts que es pretén que els nens i lesnenes aprenguin; potenciar que l’activitat declasse discorri en les millors condicions pos-sibles perquè cada alumne i el grup en conjunts’esforci per aprendre, raonar i expressar el quese sap; per plantejar els dubtes; per reelaborarel coneixement; i per actuar amb autonomia,responsabilitat i compromís; posar els mitjansnecessaris perquè cada nen i nena se senti atès,orientat i valorat, quan ho necessiti i sense captipus de discriminació.

Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb elque disposa l’article 61 i següents de la Llei13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administracióde la Generalitat i d’acord amb el dictamen del

D’acord amb el dictamen de la Comissió Ju-

rídica Assessora;

En virtut d’això, a proposta del conseller d’Edu-cació i amb la deliberació prèvia del Govern,

DECRETO:

CAPÍTOL I Disposicions de caràcter general 

Article 1 Principis generals

1.1 L’educació primària té caràcter obliga-tori i gratuït. Comprèn sis cursos acadèmics,

que es cursaran normalment entre els sis i els

1.2 L’educació primària s’organitza en trescicles de dos cursos cada un: cicle inicial, ciclemitjà i cicle superior.

1.3 L’educació primària s’organit zaràd’acord amb els principis d’educació comuna ila implantació d’un nou model educatiu basat en -xisme i l’androcentrisme, el reconeixement de ladiversitat afectivosexual i la valoració crítica deles desigualtats, així com l’atenció a la diversitat els objectius de l’etapa. Es posarà una especial

atenció a l’adquisició de les competències bàsi- d’aprenentatge tan bon punt es produeixin, a latutoria i orientació educativa de l’alumnat i ala relació amb les famílies per donar suport al 

1.4 L’educació primària mantindrà la cohe-rència amb l’educació infantil i amb l’educaciósecundària obligatòria, garantint la coordinacióentre les etapes, per tal d’assegurar una transicióadequada de l’alumnat entre etapes i facilitar lacontinuïtat del seu procés educatiu.

1.5 L’acció educativa en l’educació primària procurarà la integració de les diverses experièn-cies i aprenentatges de l’alumnat, la motivarà is’adaptarà als seus ritmes de treball.

Article 2 Finalitat 

- porcionar a tots els nens i les nenes les com-

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

2/49

21823

 petències que els permetin assegurar el seudesenvolupament personal i social; adquirirles habilitats i les competències culturals i so-cials relatives a l’expressió i comprensió oral, ala lectura i a l’escriptura, al càlcul, a la igualtatde drets i oportunitats entre homes i dones, al’autonomia personal, la coresponsabilitat i lainterdependència personal, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència,la cultura i la convivència, el rebuig de tot tipusde comportaments discriminatoris per raó desexe; desenvolupar la competència d’expressarel que s’ha après, d’explicar amb raons coherents, seva opinió, de saber escoltar el punt de vistadels altres amb respecte i d’arribar a acords quansigui necessari; desenvolupar les habilitats soci-als, d’esforç, treball i estudi; expressar el sentit

artístic, la creativitat i l’afectivitat; i conèixerels elements bàsics de la llengua, la història, la que permetin el seu arrelament.

Article 3Objectius de l’educació primària

L’educació primària ha de contribuir a:a) Conèixer, valorar i aplicar els valors i les

normes de convivència per ser un ciutadà ociutadana lliure capaç de prendre compromi-sos individuals i col·lectius, respectar els dretshumans i acceptar el pluralisme propi d’unasocietat democràtica.

 b) Tenir consciència del valor del treball indi-vidual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç

-ança, amb iniciativa personal, autodisciplina,sentit crític, responsabilitat, curiositat, interèsi creativitat en l’aprenentatge.

c) Adquirir habilitats per mantenir i millorarel clima de convivència, i per prevenir i resoldre familiar com en l’àmbit escolar i social.

d) Conèixer, comprendre i respectar les dife-rents cultures i les diferències entre les persones,facilitar que les noies i els nois elaborin unaimatge de si mateixos positiva i equilibrada iadquireixin autonomia personal, la igualtat dedrets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitats;defensar l’aplicació dels drets humans en tots

els àmbits de la vida personal i social, sense captipus de discriminació.e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada

tant la llengua catalana, com la llengua caste-llana i, si s’escau, l’aranès, així com una llenguaestrangera, i desenvolupar hàbits de lectura.

f) Desenvolupar les competències matemà-tiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’ope-racions elementals de càlcul, coneixements ge-omètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-lesa les situacions de la vida quotidiana.

g) Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural,social i cultural més proper, reforçant així el sen-timent de pertinença i arrelament al país i la ca- pacitat d’extrapolar aquests coneixements al món

en general; comprendre, a partir de l’observacióde fets i fenòmens senzills, els principals meca-nismes que regeixen aquest entorn per tal de sercapaç de prendre compromisos responsables permantenir-lo o introduir elements de millora.

h) Utilitzar diferents representacions i expres-sions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals.

i) Iniciar-se en la utilització per a l’aprenen-tatge de les tecnologies de la informació i lacomunicació, seleccionar i valorar la informaciórebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologiesde la informació i de la comunicació.

 j) Desenvolupar les capacitats afectives entots els àmbits de la personalitat i en la manerade relacionar-se amb els altres, així com unaactitud contrària a la violència, als prejudicis dequalsevol mena i als estereotips sexistes.

k) Aplicar, en contextos diversos, els diferentsconeixements adquirits i els recursos propis, a situacions personals i necessitats de la vidaquotidiana.

l) Valorar la importància de la higiene i dela salut, acceptar el propi cos i el dels altres,respectar les diferències i utilitzar l’educaciófísica i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Adquirir els elements bàsics d’una correc-ta educació vial i les actituds de respecte que afa-voreixin la prevenció d’accidents de trànsit.

n) Conèixer i valorar el medi natural aixícom els animals més propers a l’ésser humài adoptar comportaments que afavoreixin laseva protecció.

Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador del pro- jecte educatiu

4.1 El català, com a llengua pròpia de Ca- activitats internes i externes de la comunitat edu-cativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres detext i material didàctic, activitats d’aprenentatge id’avaluació, i comunicacions amb les famílies.

en català en l’educació primària. També tenen seva llengua habitual en incorporar-se a l’en-

4.3 L’objectiu fonamental del projecte edu-

catiu és aconseguir que tot l’alumnat assoleixiuna sòlida competència comunicativa en acabarl’educació obligatòria, de manera que puguiutilitzar normalment i de manera correcta elcatalà i el castellà, i pugui comprendre i emetremissatges orals i escrits senzills en una llenguaestrangera decidida pel centre. Durant l’educació primàr ia es farà un t ractament metodològic el context sociolingüístic, per garantir el co-neixement de les dues llengües per part de totl’alumnat, independentment de les llengüesfamiliars.

4.4 Tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament

d’Educació, en el qual s’adaptaran els principisgenerals i la normativa a la realitat sociolingüís-tica de l’entorn.

4.5 El projecte lingüístic establirà pautesd’ús de la llengua catalana per a totes les per-

sones membres de la comunitat educativa i ga-rantirà que les comunicacions del centre siguinen aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos pera implementar canvis per a l’ús d’un llenguatgeno sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre,s’arbitraran mesures de t raducció en una de lesllengües d’ús familiar per al període d’acollidade les famílies procedents d’altres països.

4.6 El projecte educatiu dels centres pre-veurà l’acollida personalitzada de l’alumnat criteris perquè aquest alumnat pugui continuaro iniciar, si s’escau, el procés d’aprenentatge dela llengua.

4.7 L’alumnat te dret a no ésser separat encentres ni en grups classe diferents per raó de

llur llengua habitual.

Article 5 La immersió lingüística

5.1 En funció de la realitat sociolingüísticade l’alumnat, s’implementaran metodologiesd’immersió lingüística en llengua catalana amb

5.2 El programa d’immersió en llenguacatalana tindrà en compte la llengua de l’alumnat

5.3 Els centres que apliquin el programad’immersió han d’adaptar els horaris a les ca-racterístiques d’aquest programa. En tot cases tindrà en compte el nombre d’hores de lesàrees lingüístiques que s’ha d’impartir al llarg

de l’etapa.

Article 6 

L’aranès, variant de la llengua occitana, s’im- parteix a Era Val d’Aran amb les assignacionstemporals i en els àmbits d’aprenentatge i lesàrees que el Consell General d’Era Val d’Aran,d’acord amb el Departament d’Educació, de-termini.

CAPÍTOL IICurrículum

Article 7

Currículum7.1 S’entén per currículum de l’educació primària el conjunt de competències bàsiques,objectius, continguts, mètodes pedagògics icriteris d’avaluació.

7.2 Per a cada àrea, aquest Decret determinaels objectius, per a tota l’etapa, així com elscontinguts i criteris d’avaluació en els diferentscicles.

7.3 Els centres educatius desenvoluparan icompletaran el currículum d’educació primària.El currículum elaborat pel centre formarà partdel seu Projecte Educatiu.

Article 8Competències bàsiques

8.1 S’entén per competència la capacitatd’utilitzar els coneixements i habilitats, de ma-nera transversal i interactiva, en contextos isituacions que requereixen la intervenció deconeixements vinculats a diferents sabers, cosa

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

3/49

21824

-cerniment tenint en compte la dimensió socialde cada situació.

8.2 El currículum de l’educació primàr iainclourà les competències bàsiques que es de-terminen en l’annex 1.

8.3 El currículum de cadascuna de les àreesconté les competències bàsiques que es treba-llen en aquella àrea, la contribució de l’àrea al’adquisició de les competències generals del’etapa, els objectius, els continguts i els criterisd’avaluació de cada cicle. A l’annex 2 s’estableixel currículum de les àrees, tenint en compte els Decret.

8.4 La determinació dels projectes i el fun-cionament del centre, l’organització de les activi-tats a l’aula, així com les activitats complemen-

tàries i extraescolars poden contribuir, també, al’adquisició de les competències bàsiques.

8.5 La lectura és un factor fonamental peral desenvolupament de les competències bàsi-ques i ha d’estar inclosa en el desenvolupamentde totes les àrees. Els centres, en organitzarla seva pràctica docent, han de garantir unamitjana mínima de 30 minuts diaris destinatsa la lectura.

CAPÍTOL IIIOrganització dels ensenyaments

Article 9 Àrees de coneixement 

9.1 Les àrees de coneixement en què s’orga-nitza l’educació primària són les següents:Llengua catalana i literatura, llengua castella-

na i literatura i aranès, a Era Val d’Aran.Llengua estrangera.Coneixement del medi natural, social i cul-

tural.Educació artística.Educació física.Matemàtiques.9.2 En un dels cursos del cicle superior de

l’etapa, a més de les àrees esmentades, l’alumnatcursarà l’àrea d’Educació per a la ciutadania iels drets humans, en la qual es prestarà especialatenció a la igualtat entre homes i dones.

algunes àrees del curr ículum, la comprensiólectora, la capacitat d’expressar-se amb correccióoralment i per escrit, la comunicació audiovisual,l’ús de les tecnologies de la informació i la comu-nicació i l’educació en valors es desenvoluparanen totes les àrees. En tot cas, la lectura, com afactor fonamental per al desenvolupament deles competències bàsiques, serà inclosa en lesactivitats de les diverses àrees.

9.4 Les competències bàsiques es desenvo-luparan en les diferents àrees i amb activitats dediferents graus de complexitat que comportinconnexions entre continguts intradisciplinariso de la pròpia àrea i interdisciplinar is o de lesdiverses àrees, integrant les diferents experi-ències i aprenentatges dels alumnes. En cada

cicle es realitzarà com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencialsobre un aspecte de la realitat, amb activitatsque requereixin l’aplicació de coneixementsde diverses àrees.

9.5 En l’àrea de llengües estrangeres, l’alum-nat iniciarà l’aprenentatge d’una primera llenguaen el cicle inicial.

9.6 Els centres educatius podran oferir, demanera opcional per a l’alumnat, una segonallengua estrangera al cicle superior de l’educació primària.

Article 10 Horari

10.1 En l’annex 3 s’estableixen els horarisglobals de cada àrea de coneixement en quès’organitza l’educació primària, computant 35setmanes lectives per curs a raó de 25 horessetmanals, inclòs l’esbarjo.

10.2 Els centres docents han d’organit-zar l’horari d’acord amb la seva programació,atenent les necessitats i les possibilitats de la

s’organitza per projectes de treball interdisci- plinaris, en funció de l’edat i dels interessos de dedicades a cada àrea es respectaran els horarisglobals de l’annex 3, i l’horari mínim establert per a cadascun dels cicles de l’etapa en l’annex4 d’aquest Decret.

10.3 Les àrees de l’àmbit lingüístic (llengua iliteratura catalana, llengua i literatura castellana,llengua estrangera, i aranès a Era Val d’Aran)i les matemàtiques tindran continuïtat a cadacurs escolar.

10.4 A l’educació primària l’esbarjo esconsidera una activitat educativa integrada enl’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, s’hi han

de respectar també els principis del projecteeducatiu.

CAPÍTOL IV   

Article 11   

11.1 La intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una es-cola inclusiva. Els mecanismes que es posaranen pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius,curriculars i metodològics. Entre aquests me-canismes, han de considerar-se les adaptacionsdel currículum, com també el suport en el grup

- blaments dels grups d’alumnes.11.2 El Departament d’Educació posarà

les condicions necessàries perquè l’alumnat  pugui assolir el màxim desenvolupament de lesseves capacitats personals i els objectius delcurrículum i, per tant, s’asseguraran les mesurescurriculars i organitzatives adients.

Així mateix, l’alumnat amb necessitats edu-catives especials que ho requereixi disposarà dels continguts i dels criteris d’avaluació, amb -lum. Les esmentades adaptacions s’efectuaran per aconseguir el màxim desenvolupament

de les competències bàsiques. L’avaluació i la promoció de l’alumnat amb aquestes adapta-cions prendran com a referent els objectius i adaptades.

11.3 Sense perjudic i de la permanènciadurant un curs més en el mateix cicle previstaa l’article 16.3, l’alumnat amb programacionsadaptades podrà ampliar la seva permanènciaen l’etapa de l’educació primària a un curs més,sempre que això afavoreixi la seva integraciósocioeducativa.

11.4 L’alumnat d’incorporació tardana seràobjecte d’una acollida personalitzada i de me-sures organitzatives i curriculars que permetin seus estudis, d’acord amb les característiques personals, d’aprenentatge i del context social.L’acolliment d’aquest alumnat tindrà en comptede manera especial l’aprenentatge lingüístic,l’accés al currículum comú i els processos desocialització. El desenvolupament d’aquestesmesures serà en tot cas simultani a l’escolarit-

zació de l’alumnat en els grups ordinaris, segonsel nivell i evolució del seu aprenentatge.

L’alumnat que presenti un desfasament demés d’un cicle en el seu nivell de competènciacurricular, podrà ser escolaritzat en un cursinferior al que li correspondria per edat. En casque superi aquest desfasament s’incorporarà alcurs que el pertoqui per edat.

11.5. L’escolarització de l’alumnat amb altescapacitats intel·lectuals podrà comportar tant la permanència en un curs, en un cicle o en total’etapa. El Departament d’Educació establiràels requisits de diagnòstic i informe per als di-ferents casos.

CAPÍTOL V 

Article 12 Principis

12.1 L’acció tutorial és el conjunt d’accionseducatives i dels processos individuals i de grupque contribueixen al desenvolupament personali a l’orientació de l’alumnat per assolir un millorcreixement personal i integració social. L’acciótutorial ha de contribuir a crear una dinàmica positiva en el grup classe i a implicar l’alumnat iles seves famílies en la dinàmica del centre.

12.2 L’acció tutorial integrarà les funcionsdel tutor o tutora i les actuacions dels i de les

mestres i d’altres professionals que puguin in-tervenir en el grup classe.12.3. Com a part de la formació integral de

l’alumnat, l’acció tutorial ha de preveure els procediments de treball conjunt amb les famí-lies per a la coordinació i seguiment tant del procés d’aprenentatge com dels aspectes dedesenvolupament personal, orientació escolari de convivència i cooperació.

Article 13Organització

13.1. Cada grup d’alumnes disposarà d’untutor o tutora, que serà el responsable d’orientarel procés educatiu de l’alumnat, tant a nivell in-dividual com col·lectiu. El tutor o tutora vetllarà

especialment per al desenvolupament personalde l’alumnat i per l’assoliment progressiu de lescompetències bàsiques i coordinarà, a aquestsefectes, els i les mestres que atenen un mateixalumnat, com de l’elaboració d’adaptacions del

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

4/49

21825

currículum a les necessitats i característiquesde l’alumnat.

13.2 Correspon al tutor o tutora la relacióamb les famílies o tutors legals dels alumnesdel grup i el seguiment de la documentació,acadèmica i de tot tipus, que sigui necessària  l’alumnat del grup.

13.3 L’equip directiu procurarà que el tutoro tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. -ment de l’acció tutorial el centre comptarà ambl’assessorament de professionals dels serveiseducatius.

Article 14 

14.1 En relació amb el desenvolupament del

currículum i el procés del seu alumnat, els equipsde cicle tindran les funcions següents:

Fer el seguiment global de l’alumnat del grupi establir les mesures necessàries per a la mi-llora de l’aprenentatge, d’acord amb el projecteeducatiu del centre.

Fer col·legiadament l’avaluació de l’alumnat,d’acord amb la normativa establerta i amb el projecte educatiu del centre, i adoptar les cor-responents decisions de promoció.

Qualsevol altra funció que estableixi el De- partament d’Educació o es determini en el plad’orientació i acció tutorial del centre.

14.2 Els equips de cicle col·laboraran pera prevenir els problemes d’aprenentatge que puguin presentar-se i comparti ran tota la in-

formació que sigui necessària per a treballar demanera coordinada en el compliment de les sevesfuncions. A tal efecte, els centres habilitaran ho- dels equips dins del període de permanència del professorat en el centre.

CAPÍTOL VI 

Article 15 

15.1 L’avaluació dels processos d’aprenentat-ge de l’alumnat serà contínua i global, de maneraque es tindrà en compte especialment el progrés de

l’alumne en el conjunt d’àrees del currículum.15.2 L’avaluació prendrà en consideracióels diferents elements del currículum, el treballfet a classe i l’interès i l’esforç a progressar de-mostrat per l’alumne. Es posarà especial curaen l’avaluació formativa i en el grau d’adquisicióde les competències bàsiques.

15.3 En el supòsit que el progrés de l’alumneno sigui l’adequat, s’establiran mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el pro-cés educatiu. Aquestes mesures s’adoptaran enqualsevol moment del cicle.

15.4 Els i les mestres avaluaran els aprenen- i la seva pròpia pràctica docent.

15.5 En acabar l’etapa s’elaborarà un infor-me global individualitzat del procés seguit perl’alumne i del nivell d’adquisició dels aprenentat-ges i de les competències bàsiques. Es garantirà

Article 16. Promoció

grup prendrà les decisions oportunes sobre la promo-ció de cada alumne. Es tindrà en compte, de manerafonamental, l’opinió del professor tutor de l’alumnei de l’equip docent del cicle corresponent.

16.2 Cada alumne accedirà al cicle següentsempre que hagi superat els aprenentatges cor-responents o l’equip docent consideri que po- amb els ajuts i suport corresponent. Es posarà el superior.

16.3 Quan no es compleixin les condicions el mateix cicle. Aquesta mesura es podrà adoptaruna sola vegada al llarg de l’educació primària

- peració que permeti l’alumne incorporar-se tanaviat com pugui al curs que li correspondria.

16.4 S’accedirà a l’educació secundària obli-gatòria si s’ha assolit el desenvolupament de lescompetències bàsiques i un grau de maduresaadequat. S’hi accedirà, així mateix, sempre queels aprenentatges no assolits no impedeixin l’alumne/a rebrà els ajuts i suport corresponent.Quan no es compleixin les condicions suara es-mentades, no es podrà accedir a l’etapa següentsi no s’han adoptat les mesures previstes en elsarticles 15.3 i 16.3.

16.5 El centre informarà els pares o tutorslegals sobre la situació acadèmica de l’alumne

i sobre el seu progrés educatiu. Aquests col-laboraran i participaran activament en les decisi-ons relatives al procés educatiu de l’alumne.

Article 17 

17.1 En acabar el cicle mitjà es realitzarà unaavaluació diagnòstica, que no tindrà efectes enl’expedient acadèmic individual, sinó caràcterorientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitateducativa.

17.2 Els centres utilitzaran els resultats del’avaluació diagnòstica per prendre les mesuresoportunes i garantir que tot l’alumnat assoleixiles competències bàsiques previstes per a aquest

nivell d’escolaritat i, en particular per a orga-nitzar, en el tercer cicle de l’educació primària,les mesures de reforç per a l’alumnat que lesrequereixi.

17.3 L’avaluació diagnòstica, conjuntamentamb altres indicadors, permetrà analitzar, valo-rar i reorientar, si cal, els dos primers cicles del’educació primària per aconseguir la formaciói els aprenentatges previstos.

17.4 El Departament d’Educació facilitarà alscentres els models, instruccions i suport necessari per dur a terme l’avaluació diagnòstica.

CAPÍTOL VII Desenvolupament del currículum i autonomia

de centresArticle 18 

18.1 El Departament d’Educació fomentarà

l’autonomia pedagògica i organitzativa dels cen-tres, potenciarà el treball en equip dels docents a partir de la seva pràctica docent.

18.2 Per impulsar l’autonomia dels centres,el Departament d’Educació potenciarà la funció -çades a reforçar el lideratge i la responsabilitatdel director o directora, de l’equip directiu i lacorresponsabilitat dels òrgans de coordinació.

18.3 Cada centre elaborarà el seu projecteeducatiu, en el qual, a més dels valors, objectius  bàsics per al desenvolupament cur ricular i eltractament transversal en les àrees de l’educacióen valors. El projecte educatiu tindrà en compteles característiques de l’entorn social, cultural isociolingüístic del centre; farà palès el respec-

te al principi de no discriminació i d’inclusióeducativa com a valors fonamentals; i establiràels principis per a l’atenció a la diversitat del’alumnat i l’acció tutorial, així com per a l’ela- boració del pla de convivència i del projectelingüístic del centre. El projecte educatiu delscentres privats concertats ha d’incloure el ca-ràcter propi del centre.

18.4 Els centres docents desenvoluparani concretaran el cur rículum per a tota l’etapa diversitat. Així mateix, podran establir mecanis-mes per organitzar el reforç dels aprenentatges obligatoris amb més garanties d’èxit. Totesaquestes actuacions constaran en el projecte

educatiu de centre.18.5 El Departament d’Educació afavorirà

i incentivarà la coordinació entre els projecteseducatius dels centres d’educació primària i els de l’alumnat d’una etapa a l’altra sigui viscutcom a continuïtat positiva.

18.6 Els centres podran establir compro-misos amb les famílies i la comunitat local perincentivar el treball de l’alumnat i apel·lar a laseva responsabilitat per millorar el seu procésd’aprenentatge.

18.7 Els centres docents, en el marc del seu projecte, podran organitzar les hores dedicades acada àrea i adaptar el currículum a les caracterís-tiques de l’alumnat, a la situació socioeconòmica

i lingüística del centre i al seu entorn social. Lesassignacions temporals de cada àrea de coneixe-ment en què s’organitza l’educació primària, encadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-sea les assignacions horàries globals establertes al’annex 3. A l’annex 4 d’aquest Decret es concretal’horari mínim que cal respectar per cadascundels cicles de l’etapa.

18.8 L’autonomia dels centres podrà comportardur a terme, dins el marc que estableixi el Departa-ment d’Educació, experiències innovadores, plansde treball, formes organitzatives diferenciades, - aquestes mesures no podran comportar aportacionsextraordinàries de les famílies.

Article 19 Material didàctic

Els materials didàctics i els llibres de textque s’utilitzin han de respectar els principis,

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

5/49

21826

valors, llibertats, drets i deures constitucionalsi estatutaris i s’han d’adequar al que estableixaquest Decret i a les normes de desenvolupa-ment. En particular, han d’incloure els principis ivalors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28de desembre, de mesures de protecció integralcontra la violència de gènere.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

 L’ensenyament de la religió

a l’educació primària d’acord amb el que es-tableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,d’educació.

2. El Departament d’Educació garantirà quetots els pares i tutors legals de l’alumnat puguin

manifestar la seva voluntat per poder rebre en- cap tipus de discriminació.

Els centres docents adoptaran les mesuresorganitzatives per tal que l’alumnat els pareso tutors del qual no hagi optat perquè cursi en- no suposi cap de mena de discriminació. Aquestaatenció en cap cas comportarà l’aprenentatge decontinguts curriculars associats al coneixementdel fet religiós, ni a qualsevol àrea de l’etapa.Les mesures organitzatives que el centre adoptiseran conegudes per pares i tutors legals i estaranincloses en el projecte educatiu del centre.

3. La determinació del currículum de l’ense-

confessions religioses que hagin subscrit acordsde cooperació en matèria educativa serà compe-tència de les autoritats religioses corresponents.Aquest currículum haurà de respectar els princi- pis, els valors, les llibertats, els drets i els deuresconstitucionals i estatutar is. El Departamentd’Educació vetllarà pel seu compliment.

es farà amb els mateixos criteris que la de les computables en les convocatòries en què hand’entrar en concurrència els expedients acadè-mics per tal de garantir el principi d’igualtat i delliure concurrència de tot l’alumnat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

 Ensenyaments impartits en llengua estrange-ra

Els centres que imparteixin continguts d’unao diverses àrees del currículum en una llen-gua estrangera aplicaran la mateixa normativad’admissió d’alumnes que es reguli per a total’educació primària. En els criteris d’admissiód’alumnes no s’inclouran requisits lingüístics.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

Centres amb una hora més de permanènciade l’alumnat 

En els centres en què tot l’alumnat, a més del’horari lectiu, romangui una hora diària més,es dedicarà aquesta sisena hora al desenvo-lupament d’habilitats pràctiques i funcionals

relacionades amb aspectes que afavoreixen laformació integral de l’alumnat; en cap cas, però,les activitats de sisena hora avançaran elementscurriculars.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Sense perjudici del que estableix la disposició - l’educació primària, queden derogats el Decret95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’orde-nació curricular de l’educació primària; el Decret Decret 95/1992, i del Decret 75/1992, de 9 demarç, pel qual s’estableix l’ordenació general dels

 primària i l’educació secundària obligatòria a del capítol 1, el capítol 3 i l’apartat 2 de l’annex;així com qualsevol altra norma de rang igual oinferior en allò que s’oposi al que s’estableix enaquest decret.

DISPOSICIONS FINALS

1. Calendari d’aplicació

inicial.

mitjà.

- perior.

2. S’autoritza el Departament d’Educació per dictar, mitjançant ordre, les disposicionsque siguin necessàries per a l’aplicació del quedisposa aquest Decret.

3. Aquest decret entrarà en vigor l’endemàde la seva publicació al  -neralitat de Catalunya.

JOSÉ MONTILLA I AGUILERA

ERNEST MARAGALL I MIRAConseller d’Educació

A NNEX 1

Competències bàsiques

nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i queels guiïn en el seu actuar; posar les bases perquèesdevinguin persones capaces d’intervenir ac-tivament i crítica en la societat plural, diversa,i en continu canvi, que els ha tocat viure. A mésde desenvolupar els coneixements, capacitats,habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser

i saber estar) necessaris, els nois i les noies hand’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables,autònomes i integrades socialment, per exercir la

ciutadania activa, incorporar-se a la vida adultade manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-sea noves situacions i de desenvolupar un aprenen-tatge permanent al llarg de la vida.

-cativa la millora de les capacitats de les persones  que sigui imprescindible centrar el currículum enles competències bàsiques per aconseguir, en pri-mer lloc, integrar els diferents aprenentatges totimpulsant la transversalitat dels coneixements.En segon lloc, centrar-se en les competènciesafavoreix que l’alumnat integri els seus apre-nentatges, posant en relació els distints tipus decontinguts i utilitzant-los de manera efectiva endiferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, -car els continguts i criteris d’avaluació que tenen

caràcter bàsic per a tot l’alumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al 

curriculars és el desenvolupament de les com- petències bàsiques, tot tenint en compte quecadascuna de les àrees contribueix al desen-volupament de diferents competències i, a lavegada, cada una de les competències bàsiquess’assolirà com a conseqüència del treball en dis- de les competències bàsiques depèn d’una bonacoordinació de les activitats escolars de totes lesàrees curriculars. I per aconseguir-ho és clau l’or-ganització del centre i de les aules: l’articulaciódels diferents àmbits d’organització del profes-

sorat com els cicles i cursos; la participació del’alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés d’aprenentatge; la complementació deltreball individual i el treball cooperatiu; l’ús dedeterminades metodologies i recursos didàctics,com la concepció, organització i funcionamentde la biblioteca escolar; l’acció tutorial ambatenció especial a les relacions amb les famíli- complementàries i extraescolars.

Perquè el currículum sigui coherent ambels plantejaments que s’acaben de proposar calcontemplar dos grups de competències bàsi-ques: unes són les més transversals, que sónla base del desenvolupament personal i les queconstrueixen el coneixement, entre les quals cal

considerar les comunicatives per comprendre iexpressar la realitat, les metodològiques, queactiven l’aprenentatge, i les relatives al des-envolupament personal; i un segon grup, les i la visió del món, que farà que les accions dels crítiques i adequades.

Per aconseguir un desenvolupament d’aques-tes competències, cal tenir en compte que toteselles estan en estreta relació i complementa-rietat: la visió de la realitat social i física ésuna construcció cultural que es produeix enles interaccions humanes que requereixen decompetències personals i socials de la comuni-cació i de les metodològiques. Alhora, aquestes

competències no es poden desenvolupar si no és  per als infants, la seva exercitació en les activitatsescolars i fent-los útils en la resolució de les situ-acions que planteja el món físic i social. És a dir,

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

6/49

21827

l’educació ha de desenvolupar harmònicament lacompetència d’actuar com a persona conscient,crítica i responsable, en el món plural i diversque és la societat del segle XXI.

com a competències bàsiques les vuit compe-tències següents:

Competències transversals:Les competències comunicatives:1. Competència comunicativa lingüística i

audiovisual2. Competències artística i culturalLes competències metodològiques:3. Tractament de la informació i competència

digital4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals:6. Competència d’autonomia i iniciativa

 personal -

viure i habitar el món:7. Competència en el coneixement i la inte-

racció amb el món físic8. Competència social i ciutadanaEls objectius i els continguts de cadascuna de

les àrees curriculars han de tenir en compte eldesenvolupament integral de totes les compe-tències bàsiques i, en conseqüència, caldrà quedes de totes les àrees es tinguin en compte lescompetències comunicatives, les metodològi- aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d’avaluació servei-xen de referència per valorar el progressiu graud’adquisició de les distintes competències. Pertenir una visió més precisa de com en cadascunade les àrees curriculars es plantegen aquestescompetències bàsiques, en la introducció decadascuna d’elles es precisa com contribueix adesenvolupar-les.

A continuació es descriuen els aspectes nu-clears d’aquestes competències la visió globalsdels quals caldrà completar amb el que apareixen cada àrea curricular, on es precisa la sevacontribució al desenvolupament d’aquestescompetències bàsiques. Tot i que hi ha aspectes dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers nivells educatius, si es vol  part de tot l’alumnat.

 Les competències comunicativesAtès que les persones van construint el seu

 pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i sa- ber comunicar esdevé una competència clau per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant imatisant en totes i cadascuna de les activitatseducatives. Comunicar, per tant, és fonamental   -macions i la construcció de coneixements cadavegada més complexos.

Aquesta competència suposa saber interaccio-nar oralment (conversar, escoltar i expressar-se),

 per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovi-suals, tot fent servir el propi cos i les tecnolo-gies de la comunicació, amb gestió de diversesllengües, i amb l’ús de les eines matemàtiques(operacions fonamentals, eines aritmètiques i

geomètriques o útils estadístics). El desenvolu- pament de tots aquests àmbits facilitarà el de lacompetència intercultural per poder valorar ladiversitat cultural que fa comprendre i expressarla seva percepció del món, la d’altri i la de laseva pròpia realitat.

Aprendre a comunicar vol dir saber expressarfets, conceptes, emocions, sentiments i idees. Ésfonamental l’habilitat per expressar, argumentari interpretar pensaments, sentiments i fets i l’ha- bilitat d’interactuar de manera adequada en con-textos socials i culturals diversos, amb atenció ales conseqüències que comporta la presència dedones i homes en el discurs. En la comunicació que es rep i, fent servir els processos cognitiusadequats, es desenvolupa la capacitat per generarinformació amb noves idees, saber-les combinaramb d’altres, i avaluar la informació rebuda més també és saber utilitzar diferents llenguatges itecnologies de la informació i la comunicació.Aquestes tecnologies condicionen la comunica- el món i de relacionar-se, canviant alhora elshàbits en les relacions comunicatives personals,laborals i socials.

Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvo-lupament de les altres competències bàsiques:les metodològiques de la cerca i gestió de lainformació, treballar de, manera cooperativa iser conscient dels propis aprenentatges, la inter- pretació de la realitat, habitar el món i conviure, -neixement i el desenvolupament del pensament propi i de la pròpia identitat.

Dues són les competències comunicativesque considerarem a continuació: la lingüísticai audiovisual, i l’artística i cultural.

Competència comunicativa lingüística i au-diovisual 

Com s’ha dit abans, la lingüística i audiovisualés saber comunicar oralment (conversar, escoltari expressar-se) per escrit i amb els llenguatgesaudiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnolo-gies de la comunicació (anomenada competènciadigital), amb gestió de la diversitat de llengües,amb l’ús adequat de diferents suports i tipus detext i amb adequació a les diferents funcions.

La competència comunicativa lingüística ésa la base de tots els aprenentatges i, per tant, elseu desenvolupament és responsabilitat de totesles àrees i matèries del currículum, ja que entotes elles s’han d’utilitzar els llenguatges coma instruments de comunicació per fer possiblel’accés i gestió de la informació, la construcciói comunicació dels coneixements, la represen-tació, interpretació i comprensió de la realitat,i l’organització i autorregulació del pensament,les emocions i la conducta.

Cal una atenció molt focalitzada en comutilitzen aquesta competència en les diversesactivitats escolars de totes i cadascuna de lesàrees curriculars. Cal que en tots aquests àm- bits es trobin solucions creatives que ajudin

a superar tota mena d’estereotips i a prendreactituds crítiques davant dels continguts de riscque denigren les persones per motius de sexe oque l’associen a imatges tòpiques que es conver-teixen en vehicle de segregació o desigualtat,

així com els continguts violents que represen-ten accions d’agressió directa o indirecta a laintegritat de les dones. Només així els nois i lesnoies esdevindran progressivament competentsen l’expressió i comprensió dels missatges, tantorals com escrits, visuals o corporals, que s’in-tercanvien en situacions comunicatives diversesque es generen a l’aula i podran adaptar la sevacomunicació als contextos, si es vol que siguin actuar amb coherència i responsabilitat.

D’una manera general els coneixements, leshabilitats i les actituds propis d’aquesta compe-tència han de permetre interactuar i dialogar ambaltres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions,explicacions, opinions, pensaments, emocions,vivències i argumentacions; gaudir escoltant,

observant, llegint o expressant-se utilitzant re-cursos lingüístics i no lingüístics; aprofundiren la interpretació i comprensió de la realitatque ens envolta i el món. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament de l’autoestima i o ciutadana responsables que estiguin preparats per aprendre al llarg de tota la vida.

Per tot això, aquesta competència és essencialen la construcció dels coneixements i pensamentsocial crític: en el tractament de la informació(tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar,resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos han de facilitar la comunicació del coneixement

interpretant o argumentant els fenòmens quees plantegen en els projectes d’estudi a les au-les. Per fer-ho, cal tenir molt present la varietatde textos que s’usen o que es construeixen enaquestes activitats. Com a exemple pot serviraquest llistat:

Textos que conten: reportatge, testimoniatge,anècdota...

Textos que descriuen: informe d’observaci-ons, acta, llistats, descripció d’un lloc, d’unasituació, d’un personatge, d’un objecte, fulletóinformatiu...

Textos que expliquen: presentació d’un ob- jecte, article d’enciclopèdia, llibre de text, re- portatge, notícia periodística...

Textos que organitzen informació o idees:

quadre, esquema, mapa conceptual, mural,maqueta...Textos que diuen com fer: recepta, instruc-

cions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier sortida de camp,consignes, normes o regles d’un joc...

Textos per a convèncer o fer actuar: anunci,cartell de promoció, text d’opinió, debat...

Textos que impliquen interaccions verbals:entrevista, conversa, dramatització, còmic...

Textos que serveixen d’eines de referència:diccionari, atlas, catàleg, anuari, banc de dades,glossari...

Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb l’ús de llenguatges au-diovisuals que, en l’àmbit de la divulgació de

determinades disciplines, tenen uns codis quecal reconèixer, i també cal contemplar que podenaparèixer en suport paper o digital, cosa que elsconfereix unes formes diferents que s’han deconsiderar en el procés d’aprenentatge.

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

7/49

21828

En el desenvolupament de les activitats es-colars el paper de la llengua oral és fonamental,cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Això implica ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal, ser progres-sivament competent en l’expressió i comprensiódels missatges orals que s’intercanvien ambutilització activa i efectiva de codis i habilitatsverbals i no verbals i de les regles pròpies del’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.S’aprèn a llegir i comprendre millor els textos, s’aprèn a pensar, a par tir d’unes bones interac-cions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les quehan d’aprendre a formular els nois i les noies.En la llengua parlada per aprendre, el papercentral és per a qui aprèn i cal que el professorat

sàpiga orientar-los perquè l’ús de les habilitatsde la llengua parlada vagi generant l’hàbit de fer

En el desenvolupament d’aquesta competència juga un paper essencial saber seleccionar i aplicardeterminats propòsits o objectius a les accions pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg,la lectura, l’escriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents àrees curriculars esgenerin situacions comunicatives i projectes otasques en la resolució dels quals calgui emprarhabilitats per a representar-se mentalment, in-terpretar i comprendre la realitat, i organitzar iautorregular el coneixement i l’acció dotant-losde coherència.

Aquesta competència comunicativa cal que

s’apliqui també en la cerca, selecció i processa-ment de la informació provinent de tot tipus demitjans, convencionals o digitals, i de tota menade suport; la comprensió i la composició de mis-satges diferents amb intencions comunicativeso creatives diverses, i en suports diversos, aixícom donar coherència i cohesió al discurs i ales pròpies accions i tasques, per resoldre lessituacions pròpies de cada àmbit curricular.

A més la competència comunicativa i audi-ovisual inclou, evidentment, tant el llenguatgeverbal com l’ús adequat dels recursos no ver- bals que afavoreixen la comunicació: recursosvisuals, gestuals, corporals... De manera espe- gràfiques específiques de cada construcció

disciplinària.Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que han de recolzar-se en el coneixement - cada àrea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com objecte d’observaciói anàlisi. En aquesta línia pot ser de gran ajutles precisions que sobre la competència comu-nicativa es fan en el currículum de les àreesde llengua, apartat en què totes les àrees sóncompetents i que en la de llengua s’ha desen-volupat d’una manera més detallada i precisa.Els continguts que apareixen en aquests apar-tats del currículum, pròpiament, s’han de tenir 

cadascun d’ells.Aprendre a expressar i interpretar diferentstipus de discursos adequats a la situació comuni-cativa i en diferents contextos socials i culturals,implica el coneixement d’alguns aspectes de la

diversitat lingüística i cultural, així com algunesde les estratègies necessàries per a interactuard’una manera adequada en contextos plurals.Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural dela comunicació suposa poder comunicar-se endiverses llengües amb distint nivell de dominii formalització –especialment en l’escriptura–,amb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves imés variades fonts d’informació, comunicaciói aprenentatge. El coneixement d’altres llengüesi cultures dóna, a més, una major obertura cap al’altre que és clau per al desenvolupament d’unasocietat solidària i que s’enriqueix amb les apor-tacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

La competència comunicativa també és im- prescindible per adoptar decisions i cohesionarels grups humans; acceptar i realitzar crítiquesconstructives; posar-se en el lloc d’altri de ma-nera empàtica; respectar opinions diferentsa les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; mateix o mateixa; treballar en grup de mane-ra cooperativa. Comunicar-se i conversar sónaccions que suposen habilitats per a establirvincles i relacions constructives amb les altres persones i amb l’entorn, i apropar-se a novescultures, que adquireixen consideració i respecteen la mesura en què es coneixen. Per això, lacompetència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de conviure i de

En síntesi, el desenvolupament de la compe-tència lingüística i audiovisual suposa el diferentdomini de llengües, tant oralment com per es-crit, en múltiples suports i amb el complementdels llenguatges audiovisuals en varietat de a aprendre.

Competència artística i cultural La competència artística i cultural és un com-

 plement necessari de la competència comunica-tiva i com a tal, cabdal per al desenvolupamentde la ciutadania, crítica i solidària, de la novasocietat del segle XXI. Aquesta competènciasuposa conèixer, comprendre, apreciar i valorarcríticament diferents manifestacions culturals iartístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com afont d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber

crear amb paraules, amb el propi cos, amb totamena de materials, suports i eines tecnològiques,tant individualment com col·lectiva les repre-sentacions i anàlisi de la realitat que facilitinl’actuació de la persona per viure i conviure ensocietat. Tot i que es pot relacionar especialmentamb àrees i de l’educació art ística, d’algunscamps de les ciències socials o la literatura, ésuna competència interdisciplinària que cal teniren compte i desenvolupar en les activitats de totesles àrees i en la vida del centre escolar.

Apreciar el fet cultural en general, i el fetartístic en part icular, porta implícit disposard’aquells coneixements, procediments i acti-tuds que permeten accedir a les seves diferentsmanifestacions, així com capacitats cognitives,

 perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentitestètic per a poder comprendre-les, valorar-les,emocionar-se i gaudir-les.

Aquesta competència implica posar en jochabilitats de pensament divergent i convergent, ja

que comporta elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de com-  els processos creatius necessaris per aconseguiruns resultats, ja sigui en l’àmbit personal com enl’acadèmic. Es tracta, per tant, d’una competèn-cia que facilita tant expressar-se i comunicar-secom percebre, representar, comprendre i enri-quir-se amb diferents realitats i produccions delmón de l’art i de la cultura considerat en el sentitmés ampli del terme.

Requereix posar en funcionament la iniciati-va, la imaginació i la creativitat per expressar-semitjançant codis artístics i, en la mesura queles activitats culturals i artístiques suposen enmoltes ocasions un treball col·lectiu, disposar,d’habilitats de cooperació, i tenir consciènciade la importància de donar suport i apreciar lesiniciatives i contribucions d’altri en la consecució

La competència creativa artística i cultural hade mobilitzar, també, el coneixement bàsic deles principals tècniques, recursos i convencionsdels diferents llenguatges artístics, així com deles obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la -car la importància representativa, expressiva icomunicativa que els factors estètics han tinguti tenen en la vida quotidiana de la persona i deles societats.

Implica igualment una actitud d’estima dela creativitat implícita en l’expressió d’idees,experiències o sentiments a través de diferentsmitjans artístics, com la música, la literatura,les arts visuals i escèniques, o de les diferentsformes que adquireixen les anomenades artstradicionals populars. Exigeix també valorarel diàleg intercultural i la defensa de la llibertatd’expressió en un marc de respecte i empatia per les persones.

En síntesi, el conjunt de destreses que con- d’aquells recursos de l’expressió i representacióque faciliten la realització de les creacions in-dividuals i socials; el coneixement bàsic de lesdiverses manifestacions culturals i artístiques il’habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altresmanifestacions culturals; l’aplicació d’habilitatsde pensament divergent i de treball col·laboratiu;una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a ladiversitat d’expressions artístiques i culturals;el desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat  participar en la vida cultural i per contribuir ala conservació del patrimoni cultural i artístic,tant de la pròpia comunitat, com de les altres co-munitats i cultures, de manera especial aquelles centre educatiu.

  Les competències metodològiques focalit-

zen determinats aspectes que són comuns ala competència comunicativa, fan referència

adequats a les situacions escolars i a l’ús de lestecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plante-gin en diferents situacions i entorns. Es tracta,en essència, de competències per convertir la

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

8/49

21829

accions, per tant, amb el raonament i l’esperitcrític, amb la capacitat d’organitzar-se en lesfeines i també amb determinades actituds comel sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverança i el rigor en la realització dels tre- balls. Amb això es potencia l’interès i el plaer pel treball realitzat, cosa que posa les bases peraconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre alllarg de la vida.

Parlem de tres competències metodològiques:a) la del tractament de la informació i compe-tència digital; b) la matemàtica, que se centraen aquest àmbit concret; i c) la competència peraprendre a aprendre, que afavoreix la capacitatde poder desenvolupar un aprenentatge continuatal llarg de tota la vida.

Tractament de la informació i competènciadigital La competència en el tractament de la in-

formació incorpora diferents habilitats, que transmissió, tot usant distints suports, incloent-hila utilització de les tecnologies de la informaciói la comunicació com element essencial perinformar-se, aprendre i comunicar-se. Per aixòés una competència transversal que cal atendrei particularitzar en cadascuna de les àrees curri-culars. No hi ha un tractament de la informació  per contra, el desenvolupament realitzat en unaàrea pot ser transferit a les altres, si el professoratfa activitats explícites de transferència. També

cal tenir present que hi ha factors personals(estils d’aprenentatge) i socioculturals que podendeterminar la manera d’accedir i processar lainformació i que, per tant, el professorat hauràde ser sensible a la diversitat de maneres de feramb què es pot trobar. A més, la comunicaciód’aquesta diversitat pot donar pistes a altres noisi noies de com procedir en el desenvolupamentd’aquesta competència. No solament cal res- pectar aquesta diversitat, sinó que pot ser una

Aquesta competència es desenvolupa en lacerca, captació, selecció, registre i processa-ment de la informació, amb l’ús de tècniques iestratègies diverses segons la font i els suportsque s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital).

  i transferència, així com l’aplicació en distin-tes situacions i contextos del coneixement delsdiferents tipus d’informació, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges isuports més freqüents en què sol expressar-seaquest coneixement.

Transformar la informació en coneixementexigeix el domini de les destreses relacionadesamb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferènciesi deduccions de distint nivell de complexitat; -

ca, així mateix, comunicar la informació i elsconeixements adquirits emprant, de maneracreativa, recursos expressius que incorporin,no solament diferents llenguatges i tècniques

ofereixen les tecnologies de la informació i lacomunicació.

-gies és clau en el desenvolupament de totes lescompetències, però en l’àmbit del tractamentde la informació té una especial rellevància ja que ajuda a extreure el màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i manerad’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecteque aquests canvis tenen en el món personal i -va davant de la ideologia que transmeten i quecondiciona la vida individual i social). Aquestacompetència, que anomenem digital, tambésuposa emprar les TIC com a eina en l’ús demodels de processos: matemàtics, físics, soci-als, econòmics o artístics; processar i gestionaradequadament informació abundant i complexa;resoldre problemes reals; prendre decisions;treballar en entorns col·laboratius ampliant elsentorns de comunicació, per participar en co-munitats d’aprenentatge formals i informals; igenerar produccions responsables i creatives.

El coneixement i domini d’habilitats tec-nològiques bàsiques permet incorporar amb  pràctiques educatives i saber optimitzar-les totadaptant-les a propòsits col·lectius i personals.

Per ser competent en aquest àmbit tambés’han de mobilitzar estratègies d’ús davantels canvis de programari i maquinari que vansorgint, així com fer ús habitual dels recursostecnològics disponibles per resoldre situacionsreals (d’aprenentatge, treball, oci...) de manera textos són no-líneals (hipertext), interactius i enformat multimèdia, la qual cosa exigeix l’ús dediferents tipus de processos de comprensió i devariades estratègies per al seu ús en diferentscontextos comunicatius, que la mateixa tecno-logia potencia.

En síntesi, el tractament de la informació ila competència digital implica anar desenvolu- pant metodologies de treball que afavoreixi queels nois i les noies puguin esdevenir persones de la informació i les seves fonts, en diferentssuports i tecnologies. També ha de potenciar les informació disponible, contrastant-la quan cal-gui, i respectar les normes de conducta acordadessocialment per regular l’ús de la informació.

Competència matemàticaLa competència matemàtica és necessària en

la vida personal, escolar i social, ja que sovintcal analitzar, interpretar i valorar informacionsde l’entorn i l’ús de les eines matemàtiques pot adquireix realitat i sentit en la mesura que elselements i raonaments matemàtics són utilitzats per enfrontar-se a aquelles situacions quotidia-nes, per tant, una competència que caldrà teniren compte en totes les àrees del currículum iactivitats d’aprenentatge.

La competència matemàtica implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els núme-ros, les seves operacions bàsiques, els símbols iles formes d’expressió i raonament matemàtic,tant per produir i interpretar distints t ipus d’in-

formació, com per ampliar el coneixement sobreaspectes quantitatius i espacials de la realitat,i per entendre i resoldre problemes i situacionsrelacionats amb la vida quotidiana i el coneixe-

És a dir, la competència matemàtica implicael coneixement i maneig dels elements matemà-tics bàsics (distints tipus de números, mesures,símbols, elements geomètrics, etc.) en situacionsreals o simulades de la vida quotidiana; elaborarla informació a través d’eines matemàtiques en pràctica processos de raonament que condu-eixin a la solució de problemes o a l’obtencióde la informació. Aquests processos permetenaplicar la informació a una major varietat desituacions i contextos, seguir cadenes argumen- i jutjar la lògica i validesa d’argumentacions iinformacions.

Forma part de la competència matemàtical’habilitat per analitzar, interpretar i expressaramb claredat i precisió informacions, dades iargumentacions. Suposa, també, seguir determi-nats processos de pensament (com la inducció i ladeducció, entre altres) i aplicar alguns algoritmesde càlcul o elements de la lògica, fet que con- i valorar el grau de certesa associat als resultatsderivats dels raonaments vàlids.

També implica una disposició favorable i de   -mació i les situacions (problemes; incògnites,etc.) que contenen elements i suports matemàtics,així com en la seva utilització quan la situacióho aconsella, basades en el respecte i el gust per la cer tesa i en la recerca per mitjà del ra-onament.

L’assoliment d’aquesta competència s’acon-segueix en la mesura que els coneixements, leshabilitats i actituds matemàtics s’apliquen demanera espontània a una amplia varietat de situ-acions, provinents d’altres camps de coneixementi de la vida quotidiana, la qual cosa augmentala possibilitat real de seguir aprenent al llarg dela vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic comfora d’aquest, i afavoreix la participació efectivaen la vida social.

Competència d’aprendre a aprendre

Aprendre a aprendre implica disposar d’ha- bilitats per aconduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent demanera cada vegada més eficaç i autònomad’acord amb els propis objectius i necessitats.És la competència metodològica que, d’algunamanera, guia les accions i el desenvolupamentde totes les altres competències bàsiques.

Aquesta competència té dues dimensionsfonamentals. D’una banda, l’adquisició de laconsciència de les pròpies capacitats (intel-lectuals; emocionals, físiques), del procés i lesestratègies necessàries per a desenvolupar-les,així com del que es pot fer amb ajuda d’altres persones o recursos. D’una altra banda, disposard’un sentiment de competència personal, que

redunda en el desenvolupament de les actituds, d’aprendre.

Per desenvolupar aquesta competència cal serconscient del que se sap i del que cal aprendre,

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

9/49

21830

de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlen optimitzant-los i orientant-los a satisfer objec-tius personals. També requereix conèixer les  de les primeres i tenint motivació i voluntat persuperar les segones des d’una expectativa d’èxit,augmentant progressivament la seguretat perafrontar nous reptes d’aprenentatge.

Per això, comporta tenir consciència i regula-ció conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, lamemòria, la comprensió i l’expressió lingüística,entre d’altres. També es planteja l’ús de tècniquesfacilitadores d’aquest autocontrol com les basesd’orientació, els plans de treball, i obtenir-neun rendiment màxim i personalitzat amb l’ajutde diferents estratègies i tècniques d’estudi, detreball cooperatiu i per projectes, de resolucióde problemes, de planificació i organitzaciód’activitats i temps de forma efectiva.

Implica també fomentar el pensament creatiu, i plantejar la diversitat de respostes possiblesdavant una mateixa situació o problema utilitzantdiverses estratègies i metodologies que permetinafrontar la presa de decisions, racionalment icrítica, amb la informació disponible.

Inclou, a més, habilitats per obtenir informa-ció –tant individualment com en col·laboració– i,molt especialment, per transformar-la en conei-xement propi, relacionant i integrant la novainformació amb els coneixements previs i ambla pròpia experiència personal i sabent aplicarels nous coneixements i capacitats en situacionssemblants i contextos diversos.

Aquesta competència ajuda a plantejar-se - plir-les, elevant els objectius d’aprenentatge deforma progressiva i realista. Alhora suposa el reformulació de les activitats per adequar les també la perseverança en l’estudi i l’aprenen-tatge, des de la seva valoració com un elementque enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix.Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autorre-gular-se, responsabilitat i compromís personal,saber administrar l’esforç, acceptar les errades iaprendre de i amb les altres persones.

En síntesi, aprendre a aprendre implica laconsciència, gestió i control de les pròpies ca- pacitats i coneixements des d’un sentiment de el pensament estratègic, com la capacitat de d’un conjunt de recursos i tècniques de treballintel·lectual, i tot això es desenvolupa per mitjad’experiències d’aprenentatge conscients i grati-

Competència personal La competència personal està vinculada al

  -

 pis valors i autonomia, però també en actituds altres persones. Aquest aprenentatge implica,d’una banda, fer-se com cadascú desitja i, del’altra, usar la pròpia manera de ser per a desen-

volupar-se en les situacions que l’àmbit escolar ila pròpia vida li plantegen, tot tenint en compteles variacions que cal introduir per potenciarla construcció de la identitat femenina i de lamasculina.

Implica, així mateix, el desenvolupament deles competències emocionals, adreçades a unmateix (com per exemple, el coneixement deles pròpies emocions i les d’altri, la regulacióemocional i l’autoestima) i adreçades a les altres persones (l’empatia, l’assertivitat , l’escolta, eldiàleg, l’animació de grups, la presa de decisions

L’estructuració de la identitat és un procésque comença prenent consciència del lloc queocupa en el seu àmbit familiar i integrant elsvalors del seu entorn més proper. En arribar al’escola, cal que el nois i les noies, tot reconeixentles seves eleccions, les seves opinions i els seus propis valors, acceptin la diferència i s’obrin ala diversitat. Cal treballar l’autoconeixement, laconstrucció i acceptació de la pròpia identitat,la regulació de les emocions, l’autoexigència, el pensament crític, i el desenvolupament d’hàbitsresponsables.

d’acord amb les seves voluntats i amb tots elsreferents culturals i històrics disponibles delseu entorn.

Tots els àmbits d’aprenentatge contribueixena desenvolupar la identitat personal, social ocultural de l’alumnat posant-lo en contacte ambuniversos de coneixement variats, ampliant elsseus horitzons, mobilitzant les seves facultats,incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debatsque animen la societat, perquè així construeixila seva identitat.

Competència d’autonomia i iniciativa personal Aquesta competència, en l’àmbit de les com-

 petències bàsiques, es refereix, d’una banda, al’adquisició de la consciència i aplicació d’unconjunt de valors i actituds personals interrelaci-onades, com la responsabilitat, la perseverança,el coneixement de si mateix i l’autoestima, lacreativitat, l’autocrítica, el control emocional, lacapacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontarels problemes, així com la capacitat de demorarla necessitat de satisfacció immediata, d’apren-

dre de les er rades i d’assumir riscos.De l’altra banda, remet a la capacitat d’ele-gir amb criter i propi, d’imaginar projectes, ide portar endavant les accions necessàries perdesenvolupar les opcions i plans personals –en elmarc de projectes individuals o col·lectius– res- ponsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal, comen el social i laboral.

Suposa poder transformar les idees en acci-  portar a terme projectes individuals o col·lectius.Requereix, per tant, poder reelaborar els plan-tejaments previs o elaborar noves idees, buscarsolucions i portar-les a la pràctica. A més, analit-zar possibilitats i limitacions, conèixer les fases

 prendre decisions, actuar, avaluar el que s’hafet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions ivalorar les possibilitats de millora.

Exigeix, per tot això, tenir una visió estratègi-

i complir objectius i a mantenir la motivació peraconseguir l’èxit en les tasques escolars i els projectes personals.

A més, comporta una actitud positiva cap els s’hi críticament i constructiva.

A més, comporta una actitud positiva cap al de plantejaments, podent comprendre aquestscanvis com a oportunitats, adaptar-s’hi críti-cament i constructiva, afrontar els problemes itrobar solucions en cada un dels projectes vitalsque s’emprenen.

En la mesura que l’autonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres persones, aques-ta competència obliga a disposar d’habilitatssocials per a relacionar-se, cooperar i treballaren equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorarles idees d’altri, dialogar i negociar, l’assertivitat per fer saber adequadament a les altres personesles pròpies decisions, i treballar de forma coo- 

Una altra dimensió important d’aquesta com- petència, molt relacionada amb aquesta vessantmés social, està constituïda per aquelles habi-litats i actituds relacionades amb el lideratge mateix, l’empatia, l’esperit de superació, leshabilitats per al diàleg i la cooperació, l’organit- defensar drets o l’assumpció de riscos.

En síntesi, l’autonomia i la iniciativa personalimpliquen ser capaç d’imaginar, emprendre,desenvolupar i avaluar accions o projectes indi- responsabilitat i sentit crític.

  conviure i habitar el món

Després de parlar de les competències trans-versals es passa ara a un àmbit més focalitzat:el d’aprendre a conviure i habitar el món, fo-namental per tal que els ciutadans i ciutadanesesdevinguin membres actius en una societatdemocràtica i participativa.

Aprendre a conviure implica tenir en comptel’enriquiment que proporcionen les relacionssocials i, en especial, el diàleg intergeneraci-onal i valorar les aportacions, manifestacionsi produccions culturals en la seva diversitat i

 pluralitat de gènere, temps i espai, com a partdel patrimoni cultural de la humanitat.Aprendre a habitar el món requereix la com-

 prensió per part de l’alumnat de la realitat quel’envolta, que es reconegui en la seva pertinençaal grup i la societat, que interactuï amb l’entorni es comprometi a la seva millora.

Els coneixements escolars han de perme-tre al nen i la nena comprendre i interpretar elmón en què viu i facilitar-li la seva participacióen la construcció d’una societat més humana.L’educació escolar ha de contemplar les situaci-ons problemàtiques que tot ciutadà i ciutadanaha d’aprendre a administrar i solucionar en els -nològica i l’educació per a la salut, per al medi

ambient i per al desenvolupament sostenible;l’educació social i per a la ciutadania.Si volem una major cohesió social, i una ac-

titud responsable i participativa de les noies iels nois envers la comunitat escolar i l’àmbit

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

10/49

21831

local cal, entre d’altres, la conscienciació de la pertinença social i comunitària, el coneixementdels valors en què es fonamenta la societat demo-cràtica i el dels drets humans, el respecte per ladiversitat, el desenvolupament d’habilitats soci-als, el funcionament participatiu de la institucióescolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en la dels hàbits de consum i dels estils de vida i eldesenvolupament de projectes en comú.

Del que s’acaba de dir se’n dedueixen duescompetències molt estretament relacionades:la competència en el coneixement i la interac-ció amb el món físic i la competència social iciutadana.

Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físic

Aquesta competència mobilitza els sabersescolars que li han de permetre comprendrela societat i el món en què es desenvolupa, faque l’alumnat superi la simple acumulació d’in-formacions per interpretar i apropiar-se delsconeixements sobre els fets i els processos, per  accions per a la millora i preservació de les con-dicions de vida pròpia, les de les altres persones actualitza el conjunt de competències per fer unús responsable dels recursos naturals, tenir curadel medi ambient, realitzar un consum racionali responsable i protegir la salut individual i col-lectiva com elements clau de la qualitat de vidade les persones.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicarconceptes i principis propis dels diferents campsdel saber que donin sentit als fenòmens quotidi-ans, l’adequada percepció de l’espai físic en elqual es desenvolupen les activitats humanes i lavida en general, tant a escala global com a escalalocal. Finalment, també cal tenir en comptel’habilitat per a interactuar en l’entorn més pro- per: moure’s en ell i resoldre problemes en quèintervinguin els objectes i la seva posició.

El coneixement i la interacció amb el mónfísic és una competència interdisciplinària entant que implica habilitats per desenvolupar-seadequadament, amb autonomia i iniciativa per-sonal en àmbits de la vida i del coneixement moltdiversos (salut, activitat productiva, consum,

ciència, processos tecnològics, etc.) i per inter- pretar el món, la qual cosa exigeix l’aplicació,dels conceptes i principis bàsics que permetenl’anàlisi dels fenòmens des dels diferents campsde saber involucrats. També duu implícit ser les persones en l’espai, el seu assentament, les resultants, així com la importància que tots els -ment i que aquest procuri la conservació delsrecursos i la diversitat natural, i es mantingui lasolidaritat global i intergeneracional.

Aquesta competència, i partint del coneixe-ment del cos humà, de la naturalesa i de la inte-racció dels homes i les dones amb ella, permet

argumentar racionalment les conseqüències delsdiferents modes de vida, i adoptar una dispo-sició a una vida física i mental saludable en unentorn natural i social que també ho sigui. Aixímateix, suposa considerar la doble dimensió

 –individual i col·lectiva– de la salut, i mostraractituds de responsabilitat i respecte envers lesaltres persones i envers un mateix.

També incorpora l’aplicació d’algunes noci- -mes rellevants; realitzar observacions directes iindirectes; plantejar i contrastar solucions temp- disponible i comunicar conclusions.

Aquesta competència proporciona, a més, solucions tècniques seguint criteris d’economia, de la vida quotidiana i del món laboral. Suposaaixí mateix demostrar esperit crític en l’obser-vació de la realitat i en l’anàlisi dels missatgesinformatius i publicitaris, així com uns hàbitsde consum responsable en la vida quotidiana.Implica també la diferenciació i valoració del coneixement, i la utilització de valors i criterisètics associats a la ciència i al desenvolupamenttecnològic.

desenvolupament i aplicació del pensament cien- rep i per predir i prendre decisions amb iniciativai autonomia en un món en què els avenços que es en la vida de les persones, la societat i el mónnatural. Implica també la diferenciació i valo- d’altres formes de coneixement, i la utilitzacióde valors i criteris ètics associats a la ciència ial desenvolupament tecnològic.

En coherència amb tot el dit en els paràgrafsanteriors, són parts d’aquesta competència bà-sica l’ús responsable dels recursos naturals,la cura del medi ambient, el consum racional,responsable, i la protecció i promoció de la sa-lut individual i col·lectiva com a elements claude la qualitat de vida de les persones i de lessocietats.

Competència social i ciutadanaAquesta competència fa possible compren-

dre la realitat social en què es viu, cooperar,

conviure i exercir la ciutadania democràticaen una societat plural, així com comprometre’sa contribuir en la seva millora. Sí bé aquestacompetència manté vincles més estrets ambles àrees de ciències socials i d’educació per ala ciutadania, mobilitza recursos d’altres àreesdel currículum.

La competència social i ciutadana integraconeixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com compor-tar-se en determinades situacions i responsabi-litzar-se de les eleccions i decisions adoptades.Pren com a referència un model de persona que pugui ser un element actiu en la const rucciód’una societat democràtica, solidària i tolerant, icompromès a contribuir en la seva millora.

Globalment suposa utilitzar el coneixementsobre l’evolució i organització de les societats isobre els trets i valors del sistema democràtic,així com utilitzar el judici moral per a triar i prendre decisions, i exercir activament i respon-

sablement els drets i deures de la ciutadania.Entre les habilitats que tenen relació amb

aquesta competència destaquen: conèixer-se ivalorar-se; saber comunicar-se en distints con-textos; expressar les pròpies idees i escoltar lesalienes; ser capaç de posar-se en lloc d’altri; prendre decisions en els distints nivells de la vidacomunitària; valorar les diferències i reconèixerla igualtat de drets entre els diferents col·lectius,en particular, entre homes i dones; practicar eldiàleg i la negociació per arribar a acords com a individual com en el social.

La dimensió ètica de la competència sociali ciutadana suposa ser conscient dels valors del’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afecti-vament i racional per crear progressivamentun sistema de valors propi i comportar-se en

coherència amb ells en afrontar una decisió o  posició personal és ètica, si no està basada en elrespecte a principis o valors universals com elsque conté la Declaració dels Drets Humans.

La vessant social d’aquesta competència su- posa utilitzar el coneixement sobre l’evolució iorganització de les societats i sobre els trets ivalors del sistema democràtic, així com utilitzarel judici moral per elegir i prendre decisions iexercir activament i responsable els drets i deuresde la ciutadania.

Afavoreix també la comprensió de la realitathistòrica i social del món, la seva evolució, elsseus assoliments i problemes. La comprensiócrítica de la realitat exigeix experiència, conei-

xements i consciència de l’existència de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Com- porta recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmic per jutjar els fets i problemes socials i històrics, crítica, així com realitzar raonaments crítics ilògicament vàlids sobre situacions reals i dialo-gar per millorar col·lectivament la comprensióde la realitat.

-etats actuals, la seva creixent pluralitat i el seucaràcter evolutiu, a més de demostrar interès icomprensió de l’aportació que les diferents cultu-res han fet a l’evolució i progrés de la humanitat,i disposar d’un sentiment comú de pertinença a

sentiment de ciutadania global compatible ambla identitat local.També formen part d’aquesta competència

aquelles habilitats socials que permeten saber -nen en la convivència, resoldre’ls amb actitudconstructiva i prendre decisions amb autonomiaemprant, tant els coneixements sobre la societatcom una escala de valors construïda per mitja  patrons culturals bàsics de cada regió, país ocomunitat.

La vessant de ciutadania d’aquesta competèn-cia implica l’exercici de la ciutadania activa i inte-gradora que exigeix el coneixement i comprensiódels valors en què s’assenten els estats i societats

democràtics, dels seus fonaments, maneres d’or- críticament sobre els conceptes de democràcia,llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, parti-cipació i ciutadania, amb particular atenció als

8/18/2019 Curriculum Decret 142-2007

11/49

21832

drets i deures reconeguts en les declaracions seva aplicació per part de diverses institucions,i mostrar un comportament coherent amb elsvalors democràtics, que a la vegada comportadisposar d’habilitats com la presa de consciènciadels propis pensaments, valors, sentiments iaccions, i llur control i autorregulació.

L’exercici de la ciutadania implica disposard’habilitats per par ticipar activament i plena  practicar normes de convivència d’acord amb elsvalors democràtics, exercir els drets, llibertats,responsabilitats i deures cívics, i defensar tambéels drets d’altri.

En síntesi, aquesta competència suposa com- prendre la realitat social en què es viu, afrontar la  basat en els valors i pràctiques democràtiques, iexercir la ciutadania, actuant amb criteri propi,contribuint a la construcció de la pau i la demo-cràcia, i mantenint una actitud constructiva,solidària i responsable davant el complimentdels drets i obligacions cívics.

 Desenvolupament de les competències bàsi-ques

El desenvolupament competencial implica lacapacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats,de manera transversal i interactiva, en contextosi situacions que requereixen la intervenció deconeixements vinculats a diferents sabers, cosa -

cerniment tenint en compte la dimensió socialde cada situació.Per avançar en l’assoliment de les compe-

tències bàsiques és fonamental emmarcar els  als quatre eixos següents:

Aprendre a ser i actuar de manera autòno-ma.

Aprendre a pensar i comunicar.Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.Aprendre a conviure i habitar el món.Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

 per tal que cadascú construeixi la seva pròpiamanera de ser i utilitzi aquesta manera de ser pera desenvolupar-se en les situacions que l’àmbitescolar i la pròpia vida li plantegen. Treballar

l’autoconeixement, la construcció i l’acceptacióde la pròpia identitat, la regulació de les emoci-ons, l’autoexigència i el desenvolupament d’es-tratègies d’aprenentatge, del pensament crític id’hàbits responsables és essencial per a aprendrea ser i actuar de manera autònoma.

Aprendre a pensar i comunicar per tal d’afavo- -ons i la construcció de coneixements cada vegadamés complexos. Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports, utilitzardiferents tipus de l lenguatges (verbal, escrit,visual, corporal, digital...) en la comunicaciód’inf